LES LLEIS DE LA MÈTRICA

LA MESURA DEL VERS:

● Les síl·labes mètriques d’un vers són totes les que hi ha fins a l’última
síl·laba tònica (la resta queden fora del recompte)

FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS D’UN

VERS:
● HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en
contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si
totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica
(coma,punt,etc.) entre elles.
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)

● SINALEFA: Unió en una sola síl·laba de la vocal final d’una

paraula i la vocal inicial de la següent quan una de les vocals
és una i/u. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques
(comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)

● ELISIÓ: Unió en una sola síl·laba de la vocal final d’una

paraula i la vocal inicial de la següent quan són dues vocals
iguals o una és neutra. Es suprimeix la pronúncia d´una de
les dues vocals en contacte.
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)

FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC DINS DELS MOTS

D’UN VERS:
● SINÈRESI: Quan es pronuncia un hiat com un diftong.
Sobretot es fa per mantenir la regularitat rítmica:
me-mò-ri-a ........me-mò-ria.

● DIÈRESI: és la transformació d´un diftong en un hiat. És rara

en català:
ai-gua................a-i-gua

ELS VERSOS CATALANS:

 VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl·labes i sense cesura
MONOSÍL·LAB (1
síl·laba) Versos poc usats que poden
aparèixer entre d'altres més
BISÍL·LAB (2) llargs
TRISÍL·LAB (3)
JAUME ROIG

Usat a l´edat mitjana, pels Una polida

TETRASÍL·LAB (4) noucentistes, i per la poesia popular.
Galant, ardida, ...

JOSEP SEBASTIÀ PONS

No gaire conreat: surt a poemes de la

Passen bandolers,
PENTASÍL·LAB ( 5 ) Decadència, romanços de cec i
Verdaguer
Bandolers d´Espanya,

TEODOR LLORENTE

Joiós caçador, passa;

Força emprat, sobretot en poesia
HEXASÍL·LAB (6 ) popular Busca més brava caça

I deixa´m quiet a mi...

ANÒNIM

A l´Aragó hi ha una dama

El més usat de totes les èpoques,
HEPTASÍL·LAB (7) sobretot en p. popular i teatre en vers Que és bonica com un sol;

Té la cabellera rossa...

GUIMERÀ

Molt usat també a l´edat mitjana i des Les fulles seques fan sardana
OCTOSÍL·LAB (8) de la Renaixença
D´ací d´allà saltironant…

VERSOS D´ART MAJOR:de 9 a 12 síl·labes amb o sense cesura.

CESURA: pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals)

anomenades
HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada entre
dues
paraules o no. Pot admetre síl·labes addicionals que no afecten al
recompte.

ENEASÍL·LAB ( 9 ) Poc usat

CARNER
DECASÍL·LAB (10)
Sense CESURA: accent a la 6a ;o bé a L´aurora tem de viure i es preserva

4a i 8a (imita l´endecasillabo italià)

El llamp, el tro, la majestat
revelen...

J. ROÍS DE CORELLA

Amb CESURA:4+6 (el model més Ab los peus verds, los ulls e celles
negres,
clàssic de la poesia antiga)
Penatge blanc, he vista una garsa...

AMB CESURA:6+4 (origen francès) M. MILÀ I FONTANALS

 Voleu oir la gesta del pros Bernat,

Comte de Ribargorça i de Pallars,...

VERDAGUER

Te vull sobre el pit com una

corassa,
AMB CESURA : 5+5 (origen castellà)
Te vull sobre el cor com místic
segell...

HENDECASÍL·LAB
Poc usat, surt al romancer
(11)
GUERAU DE LIOST
Amb cesura sempre: 6+6. Té un to
solemne i narratiu. molt corrent fins al Ja el ramat és a dins. La porta s´ha
tancat
ALEXANDRÍ (12) s. XV, després s´ha usat en poesia
popular i modernisme. Al s. XX és vers
I pel llindar balder traspua el color
lliure (sense rima). groc...

TIPUS DE RIMA:
La rima consisteix en repetir els mateixos fonemes al final dels
versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,

En lletra clara contaria el fet.

Quan es repeteixen totes les vocals i
consonants a partir de la darrera vocal Temps era tems hi hagué la vaca
CONSONANT accentuada. cega:
Dóna la impressió de ser una rima
més rica, sobretot en els versos llargs. Jo sóc la vaca de la mala llet.

PERE QUART

Al mirador del castell

Quan es repeteixen només les vocals,
PERÒ NO LES CONSONANTS. Blancaflor està asseguda.
Remarquem que la rima té a veure
amb els sons, no amb les lletres, o Amb una pinteta d´or
ASSONANT sigui que "afilla " i "vine" rimen,
encara que hi hagi dues lletres Sos cabells pentina i nua.
diferents al final, perquè totes dues
corresponen al so de la vocal neutra.
ANÒNIM

Quan la passada del vent afina

La tarda tèbia del mes d´agost

MASCULINA Quan el vers acaba en paraula AGUDA Penges com una morta gavina

Dalt de la pedra grisa del rost.

SEGARRA
 Quan la passada del vent afina

La tarda tèbia del mes d´agost

Quan el vers acaba en paraula PLANA
FEMENINA o ESDRÚIXOLA Penges com una morta gavina

Dalt de la pedra grisa del rost.

SEGARRA

No rimen entre ells però poden tenir Mudarà el gest la mia forma en
mesura i ritme, cesures, etc. pedra,
VERS SENSE La variant més coneguda són els
ESTRAMPS (4+6) :Tirades de versos Quan llegiran aquest mot en la
RIMA O blancs femenins (plans) que s tomba:
BLANC ´utilitzaren molt en l´Edat Mitjana i en
les tragèdies de la Renaixença, com ROÍS DE CORELLA
Mar i Cel d´Àngel Guimerà.

Retorno a les festes llunyanes,

Quan la muralla de ponent

No rimen ni tenen mesura ni ritme, Plena d´estàtues blanques sobre

VERSOS el mar...
però hi pot haver certa rima assonant
LLIURES distribuïda irregularment.
la primera vegada, cosins, amb
marineres blaves.

ROSSELLÓ-PÒRCEL

TIPUS D’ESTROFES:
● ESTROFA: Organització rítmica de diferents versos.
● En l´època medieval també se´n deia COBLA.
● Hi ha estrofes de versos isosil·làbics, o sigui ,amb la mateixa
mesura en tots ells, i estrofes de versos anisosil·làbics, que
combinen versos d´una mesura i d´una altra, els parells entre sí i els
senars entre sí.

Nom
bre
NOM Mida dels
de Estructura de la rima
versos
vers
os
aa , AA
qualsev
apariat 2
(norm 7) aA , Aa
tercet 3 qualsev aba,ABA
Quartet/a 4 art menor abab
(norm7)
abba
 aaaa

-a-a
abaab

ababa
Quintet/a 5 art menor
abbab

aabba
ababcc

Sextet/a 6 art menor abbaab

ababab
No existeixen:
són combinacions de 7 -
tercetsi quartets
ABAB-CDCD (cadeno-
encade-nada)

ABBA-CDDC (creu-
creuada)

ABAB-CCDD (cadeno-
caudada)
octava 8 10 síl. cesurat
ABBA-CDCD (creu-
ncadenada)

ABAB-CDDC (cadeno-
creuada)

ABBA-CCDD (creu-
caudada)
-No existeixen:
són un quartet/a i un 9 - -
quintet/a
rima en dos grups de
dècima 10 art menor
cinc versos.
ABBA- ABBA- CDE-
CDE
sonet 14 qualsev
ABAB-ABAB-CDC- DCD