Plans per una

Barcelona Futura
Programa electoral 2019–2023
Continguts

1 Ciutat oberta 4 4 Ciutat innovadora 56

1.1 Feminismes 5 4.1 Treball 57

1.2 Refugi, migracions 4.2 Democratització de l’economia:

i interculturalitat 7 economia de proximitat i economia plural 58

1.3 Drets de ciutadania i lluita 4.3 Innovació i suport

contra la discriminació 9 als sectors estratègics 63

1.4 Una ciutat global, 4.4 Recerca i ciència 64

viva, internacionalitzada
4.5 Drets digitals i apoderament tecnològic 66
i responsable 10
4.6 Cultura 68
1.5 Participació i transparència 11
4.7 Esports 72
1.6 Fiscalitat i contractació 15

1.7 Seguretat i convivència 18

5 Ciutat habitable 75
1.8 Dret a la informació 20
5.1 Urbanisme 76
1.9 Memòria històrica 21
5.2 Mobilitat 80

5.3 Ecologia 85
2 Ciutat valenta 23
5.4 Patrimoni i memòria 90
2.1 Habitatge 24

2.2 Lluita contra la pobresa energètica 29

6 Barris 92
2.3 Recuperar l’aigua 30
6.1 Ciutat vella 93
2.4 Governar el turisme 31
6.2 Eixample 102
2.5 Morir no és un luxe,
6.3 Sants-Montjuïc 109
cap a una funerària pública 34
6.4 Les Corts 114

3 Ciutat justa 35 6.5 Sarrià-Sant Gervasi 119

3.1 Reducció de desigualtats 6.6 Gràcia 128

i cohesió social 36
6.7 Horta–Guinardó 132
3.2 Cura al llarg de la vida 37
6.8 Nou Barris 138
3.3 Diversitat funcional 39
6.9 Sant Andreu 143
3.4 Infància 41
6.10 Sant Martí 150
3.5 Serveis socials 41

3.6 Participació i coproducció

de polítiques socials 42

3.7 Acció comunitària 43

3.8 Salut 43

3.9 Educació 47

3.10 Joves 52
Introducció Vam arribar a la institució en un moment de crisi; ens vam trobar
una ciutat venuda, amb una bretxa cada cop més creixent entre
persones i barris, amb barra lliure per especuladors i governada
amb opacitat i d’esquena a les necessitats de la ciutadania.

Aleshores vam començar a construir la Barcelona futura, amb

valentia política i el suport d’una ciutadania empoderada. Quatre
anys més tard, vivim en una Barcelona més justa, que ha recu-
perat lideratge públic, on s’han impulsat polítiques transformado-
res que suposen un canvi de rumb cap a una ciutat verda i plena
de vida, innovadora, creativa, oberta, capaç d’afrontar els reptes
d’una ciutat global del s.XXI.

I és sota el lema Barcelona Futura que s’ha dut a terme el pro-

cés d’elaboració del programa de Barcelona en Comú. Un pro-
cés de debat, de treball compartit i intel·ligència col·lectiva entre
eixos temàtics i barris de l’organització, entitats, col·lectius pro-
fessionals, moviments i ciutadania:

••Durant els mesos de setembre a desembre de 2018 tant els

eixos temàtics (vinculats als moviments socials) com les as-
semblees de barri (molt vinculades a les necessitats i deman-
des de cada territori) plantegen sessions obertes de rendició de
comptes i recollida de propostes de cara a programa.

••Al gener de 2019 aquestes primeres propostes es van ordenar,

generant els primers materials per tal de realitzar els retorns.

••Entre els mesos de febrer i març del 2019 es produeixen

aquestes sessions, a partir d’actes de retorn: trobades obertes
a tota la població, triangulació de propostes amb el teixit asso-
ciatiu i moviments socials, entrevistes i recollida de propostes
específiques, actes temàtics amb persones expertes... A més,
les propostes s’enriqueixen amb la potent mobilització que duu
a terme l’organització, a partir de les parades dels barris i les
accions porta a porta.

••Per últim, durant el mes d’abril s’obre el procés online de pri-

orització, recull d’aportacions i noves propostes, que ajuda a
construir el document final.

D’aquest procés col·lectiu en sorgeix la Barcelona Futura que pro-

jectem: una ciutat oberta, valenta, justa, innovadora i habitable.
1
1. Ciutat oberta
Barcelona
oberta
La Barcelona Futura és ciutat refugi, defensora
dels drets humans i orgullosa de la seva diversitat.
És una ciutat radicalment democràtica, on
les presons són espais per a la cultura i on la
ciutadania té l’última paraula. Defensa l’ètica i ataca
la corrupció, és transparent i es declara obertament
feminista. Volem una ciutat, solidària, que coopera,
que rendeix comptes i que demostra que amb
voluntat política, tot és possible.
 ralitat o del nostre desig. És a dir, que com més referents tenim,
1.1 Feminismes més lliures som. I precisament això és el que volem i proposem:
ser més lliures pel que fa a la nostra forma de viure el cos, el
gènere i la sexualitat.
1.1.1 Garantir la participació, l’autoorganització i
creació de nous referents ••Assegurar una atenció de qualitat a la salut sexual i repro-
ductiva de les lesbianes, transsexuals i bisexuals de la ciutat.
Ens plantegem el repte d’aconseguir que tots els dispositius dis-
senyats per promoure la participació ciutadana tinguin en compte ••Desenvolupar un programa que abordi la diversitat de gènere
les peculiaritats dels col·lectius que menys hi participen, analitzin en la infància, que vetlli per acompanyar les famílies amb in-
les raons d’aquestes absències i prenguin mesures al respecte. fants amb expressions fluides del gènere i generi referents po-
A més, s’ha mostrat necessari conèixer millor i reconèixer més sitius per al conjunt d’infants.
els mecanismes que el teixit associatiu feminista de la ciutat ja té
per abordar determinades problemàtiques socials. Esdevé bàsic ••Fer accions per acompanyar les persones intersexuals/amb
facilitar l’autoorganització de la societat civil de la ciutat, pro- DSD i les seves famílies per assegurar que tenen la màxima
movent d’una manera especial l’apoderament de les dones que informació possible per prendre decisions informades sobre el
vivim a Barcelona. seu procés, així com per trencar l’estigma social que impliquen
aquestes realitats corporals
Una ciutadania activa, crítica i apoderada per transformar la soci-
etat és la millor garantia que l’acció de govern camina en direcció ••Desplegar una estratègia per combatre la LGTBIfòbia i incidir
a la justícia social i de gènere, l’equitat i el bé comú. de forma específica en l’àmbit de l’esport, des de l’esport esco-
lar fins als centres municipals esportius.
••Millorar el funcionament dels actuals espais de participació
ciutadana, tant de ciutat com de districte, eixamplant les seves ••Promoure un esdeveniment cultural de ciutat que tingui com
competències i la seva capacitat de decisió i facilitant que les a eix principal la reflexió crítica al voltant de la normativitat cor-
dones hi tinguin veu i capacitat de decisió, que els continguts poral, de gènere i sexual, i que generi relats i referents positius
incloguin la igualtat de gènere i la conciliació de les responsa- més enllà de les lògiques heterosexistes i cissexistes.
bilitats familiars i laborals amb l’exercici del dret a participar en
aquests espais.
1.1.3 Cultura i memòria feminista i LGTBI
••Promoure la presència de dones referents en el diàleg i la
intervenció intercultural, apropant més l’Ajuntament a les La història de les dones de Barcelona, la seva creació cultural,
diverses comunitats culturals de la ciutat per conèixer i donar l’activisme feminista i la lluita LGTBI són un patrimoni cultural
visibilitat a les dones que estan esdevenint referents de cada fonamental de la ciutat de Barcelona, que ha de ser reconegut
col·lectiu. i visible. La perspectiva de gènere ha de ser incorporada com a
eix central de la història i la política cultural de la ciutat de Barce-
••Fer accions per afavorir l’autoorganització política i social de lona.
les treballadores sexuals, per promoure que siguin elles matei-
xes les protagonistes de l’actual debat sobre la prostitució i pre- Hem de revertir la bretxa de gènere en l’ocupació de les dones
valgui la seva capacitat d’agència a l’hora de fer propostes que en el sector cultural, en les programacions culturals a la ciutat, i
puguin millorar les seves condiciones de vida. fomentar la creació artística i de pensament de les dones. Mal-
grat que les dones són les principals consumidores de cultura i
representen una clara majoria de l’alumnat matriculat en estudis
1.1.2 La diversitat sexual i de gènere és un bé comú superiors relacionats amb el món cultural, la seva participació en
el món laboral en aquest sector és inferior a la mitjana d’ocupa-
Per això, volem anar més enllà de l’acrònim LGTBI per fixar-nos ció femenina i reduïda en els llocs de responsabilitat i direcció.
amb més detall en les realitats de cada una de les poblacions
que les configuren i respondre de forma més complexa a les L’àmbit educatiu és fonamental per assolir aquests objectius.
seves necessitats. Aquest patrimoni cultural ha de formar part dels programes edu-
catius. Durant aquests darrers quatre anys s’han dut a terme
La nostra aposta és que les polítiques per la diversitat sexual i nombroses iniciatives i, per continuar la tasca, proposem:
de gènere no estiguin només centrades en la població LGTBI
sinó que promoguin valors crítics al conjunt de la ciutadania. ••Arribem a una programació pública paritària i transversa-
Per a nosaltres és clau contribuir a la construcció d’un imaginari litzem la perspectiva de gènere a tota la programació públi-
cultural ric en diversitat sexual i de gènere a la ciutat mitjançant ca de la ciutat (museus, espais d’arts escèniques, fàbriques de
discursos crítics amb l’essencialisme i la normativitat sexual i de creació, biblioteques, centres cívics), incorporant la perspectiva
gènere perquè això ens beneficia a totes i tots independentment de gènere en el relat historiogràfic especialment en institucions
de la nostra identitat o expressió de gènere, de la nostra corpo- com el MUHBA, posant en qüestió així un relat històric que ha

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 5

 invisibilitat la centralitat de la dimensió de gènere en tots els arribar al 60% del volum de contractació pública amb clàusules
processos històrics. de gènere.

••Iniciar un debat amb els moviments feministes i LGTBI de la ••Revertir la bretxa salarial de l’Ajuntament a partir del desen-
ciutat per definir possibles espais per a la recuperació de la volupament d’una política retributiva transparent i equitativa.
memòria de la lluita feminista i LGTBI a la ciutat.
••Garantir la presència equilibrada d’homes i dones en els càr-
••Programa de foment de la creació artística i el pensament recs de lliure designació i en tots els consells i comissions per
de les dones (residències beques, premis). Elaboració d’una tal de consolidar la paritat en tots els nivells organitzatius, llocs
diagnosi sobre la situació laboral de les dones al sector cultu- de decisió, premis i distincions de l’organització de l’Ajuntament
ral i les discriminacions específiques que impedeixen que les i dels districtes.
creadores arribin a llocs de direcció.

••Ampliar la xarxa d’escoles per la igualtat i la diversitat a la 1.1.5 Un urbanisme feminista, per a una ciutat a
ciutat. Arribar a 100 escoles per mandat. mida de tothom

••Generar “la setmana de l’educació sexual per a tothom”, Entendre la ciutat amb perspectiva de gènere i atenent a la diver-
amb subvencions específiques per a la creació de referents al- sitat, suposa fer canvis en el seu disseny perquè sigui molt més
ternatius (audiovisuals, gràfics…) accessible, segura i, per tant, molt més democràtica. Aquest ob-
jectiu només es pot aconseguir amb la participació de les dones
en els estudis, dissenys i consecucions de les obres de millora
1.1.4 Polítiques feministes en tota l’acció de govern de l’espai públic.

Per aconseguir realment la justícia de gènere, cal posar tota la És molt important revisar aquells espais on la presència dels
maquinària de l’Ajuntament a treballar des d’una perspectiva homes sol ser majoritària, com per exemple els polígons, i fer un
feminista. Aquest ha estat un dels principals reptes que hem planejament urbanístic amb criteris de gènere que puguin con-
abordat al llarg dels quatre anys de govern. Vam prometre trans- vertir aquests espais en llocs menys hostils. També cal repensar
versalitzar la perspectiva de gènere i de la diversitat sexual i ara el polígon com a lloc de treball que ha de ser segur i accessible
podem dir que les polítiques feministes han sortit de la Regidoria no només per a les dones sinó també per a altres identitats i
de Feminismes i LGTBI i es troben repartides per tots els depar- diversitats no normatives.
taments.
Una altra realitat que no podem obviar és qui utilitza més el
En aquest segon mandat, volem donar un nou impuls a la trans- transport públic. Referent a això, hem de fer canvis significatius
versalitat de les polítiques feministes i consolidar la incorpora- amb perspectiva de gènere. Sabem que les persones usuà-
ció del gènere i la diversitat sexual com a variables a tenir en ries majoritàries d’aquest tipus de desplaçament són dones,
compte en totes les polítiques. Implica seguir revisant processos nens i nenes, i dones grans, per aquesta raó, cal revisar-lo des
i rutines per incorporar la igualtat com a requisit (com, per exem- d’aquesta mirada:
ple, en l’elaboració de pressupostos, les contractacions i les sub-
vencions), formar el personal polític i tècnic de l’administració, ••Tots els projectes urbans que dissenyi o encarregui l’Ajunta-
revisar els objectius de les polítiques, generar eines analítiques ment hauran d’incloure criteris de gènere, com ara respectar
i informatives, incorporar experts/es, al moviment feminista i a la la diversitat d’horaris i usos de l’espai, la mobilitat i l’autonomia
societat civil organitzada en el disseny i seguiment de les políti- per a tothom, fomentar el teixit social, la qualitat de l’espai i els
ques públiques, o expressar el lideratge i compromís públic per materials, etc.
la igualtat, entre d’altres iniciatives.
••Continuar amb les marxes exploratòries, observacions, ta-
••Crear un Institut d’Equitat de Gènere, amb l’objectiu d’agluti- llers, i debats amb dones per la ciutat perquè indiquin els can-
nar esforços, racionalitzar els recursos i potenciar la seva capa- vis que cal fer a l’espai urbà perquè sigui vivibles per a totes les
citat, és a dir, com a organisme propi per a millorar la gestió de veïnes i veïns, especialment en els territoris on no s’ha dut a
totes les polítiques feministes terme.

••Assolir l’1% del pressupost municipal amb perspectiva de gè- ••Definir un planejament urbanístic de zones de polígon in-
nere com a instrument clau per al canvi institucional i per acon- dustrial a la ciutat perquè siguin més accessibles i segures per
seguir un bon govern feminista. a les dones, tot incentivant l’entrada i permanència d’empreses
liderades per dones i garantint que les empreses allí localitza-
••Continuar exigint clàusules de gènere en les empreses que des tinguin plans d’igualtat.
contracten amb l’Ajuntament perquè tinguin plans d’igualtat,
corregeixin la bretxa salarial o actuïn contra l’assetjament fins a ••Revisar totes les tarifes i planificar el transport públic amb mi-
rada de gènere.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 6

••Dissenyar un protocol d’abordatge de les violències masclis- 1.1.7 Una Barcelona lliure de violències masclistes
tes i LGTBIfòbiques al transport públic. i LGTBIfòbia

Volem que Barcelona sigui una ciutat feminista, on les actituds

1.1.6 Contra la feminització de la pobresa, ocupació masclistes i l’odi cap a la diferència no puguin tenir-hi cabuda.
digna i de qualitat Durant el darrer mandat, aquesta ha estat una prioritat clara que
s’ha visibilitzat en accions com la internalització de serveis, un
Qualsevol estudi econòmic fet amb rigor reflecteix una dura rea- pressupost i personal triplicat o la creació del centre LGTBI. La
litat que cal subvertir; les dones som les que més patim la preca- realitat, però, és que les situacions de violència masclista cap a
rietat econòmica, les que tenim les càrregues de les cures i les les dones i els atacs a la diversitat sexual i de gènere continuen
primeres que sortim del mercat laboral quan les coses es posen produint-se a la nostra ciutat i, per tant, cal seguir millorant el seu
difícils. Totes aquestes realitats es fan molt més cruentes quan abordatge integral. Per això proposem:
les dones són migrades, racialitzades, trans o amb qualsevol
diversitat, ja sigui sexual o funcional. ••Reforçar la coordinació i el treball en xarxa en els circuit
de coordinació de tots els serveis, seguint les avaluacions
És una obligació tenir una mirada feminista i interseccional per d’aquest, i incorporant la perspectiva intercultural al model
revertir la realitat i poder donar sortides de millora econòmica per d’atenció, garantint alhora els serveis desplegats, millorant l’ac-
a molt més que el 50 per cent de la nostra societat. Tampoc po- cés a l’habitatge temporal per a dones en situació de violència
dem obviar que, dins d’aquest gran grup social, hi ha col·lectius masclista i també les condicions laborals dels serveis d’acollida
en situacions de molta vulnerabilitat, com són les treballadores municipals.
sexuals, les treballadores de la llar –especialment les internes–,
les cambreres de pis, etc. Tenim l’obligació moral de ser valentes ••Desplegar un circuit i servei especialitzat en violències se-
i donar, en la mesura de les nostres competències, els drets i les xuals, situant de forma específica les necessitats dels i les ado-
condicions perquè puguin fer la seva activitat amb les màximes lescents. Així mateix, estendre el protocol “No Callem” a tots els
garanties. festivals, a més de sales emblemàtiques i escenaris importants
de concerts.
••Fer un pacte social per trencar amb la “bretxa salarial”, el
“sostre de vidre” i el “terra enganxós”. ••Pressionar per generar un canvi autonòmic i estatal davant el
marc criminalitzador i de desprotecció en les situacions de trà-
••Mantenir l’ajut de 2 milions d’euros per a famílies monopa- fic amb finalitat de prostitució forçada. A banda de seguir
rentals implementat durant l’anterior mandat, i augmentar els amb la Unitat, calen nous marcs i crear un sistema d’indicadors
ajuts en els preus públics municipals. de forma conjunta que millorin l’atenció i l’acompanyament.

••Propiciar la col·laboració amb la Generalitat per afavorir campa- ••Treballar en la prevenció, desplegant l’estratègia de preven-
nyes d’inspecció en el tercer sector i el sector serveis on hi ha ció del sexisme, generant grans campanyes de ciutat i poten-
les taxes més grans de precarització femenina ciant la tasca del SAH (Servei d’Atenció a Homes) per tal de
desplegar un pla per situar referents positius crítics i alternatius
••Garantir una normativa d’espais perquè les treballadores se- a la masculinitat tradicional.
xuals que vulguin continuar l’activitat puguin fer-ho amb condici-
ons sanitàries, de seguretat i d’autonomia adequades ••Definir un model d’atenció de la LGTBIfòbia per al Centre
LGTBI; generar un marc específic d’actuació davant de la vio-
••Ampliar programes com “Dones trencant la precarietat” per lència intragènere.
millorar les condicions econòmiques i enfortir l’autonomia i les
capacitats de les dones en situació de precarietat.

••Fer un Pla integral per a incrementar la presència de do-

nes al món tecnològic i digital i per a promoure activament 1.2 R
 efugi, migracions
l’ocupació femenina en els sectors de la ciència i la tecnologia. i interculturalitat
Aquest pla inclouria: programes d’impuls de les vocacions ci-
entificotecnològiques entre les nenes a les escoles, programes
de formació ocupacional i contínua en noves tecnologies per a 1.2.1 Reclamar a l’estat mesures bàsiques en
dones adultes, programes d’ocupació específics i programes matèria d’immigració, asil i estrangeria
d’accés a l’emprenedoria tecnològica.
Com a primera mesura, ens cal reclamar a l’Estat una sèrie de
••Incloure clàusules obligatòries a tots els convenis de grans demandes bàsiques per tal que les ciutats puguin respondre de
esdeveniments de ciutat (esportius, culturals, tecnològics…) forma adequada a les necessitats que es troben. Per això recla-
que assegurin la no discriminació per raó de sexe, alhora que marem:
garanteixin unes condicions de treball dignes.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 7

••Per a la primera acollida de persones migrants arribades des ••Fer un canvi en el model d’acollida, articulant un model
de les costes: ampliar i reforçar els protocols de recepció en el intercultural, estructural i transversal a totes les àrees de
punts d’arribada de persones migrants i refugiades, informant l’Ajuntament i territoris que desplegui capacitat i coneixe-
amb suficient antelació a la ciutat d’acollida i/o trànsit i assig- ment per atendre els processos d’acollida del veïnatge mi-
nant els recursos suficients per fer una acollida digna. grat.

••En relació amb el finançament als municipis: millorar i resta- ••Articular una gestió i governança multinivell de les polí-
blir el Fons d’Acollida i Integració de la Immigració per als muni- tiques d’acollida a persones immigrades i refugiades, par-
cipis (que el PP va suspendre el 2011) i destinar els fons FAMI ticipant de manera activa en la creació i suport de xarxes de
(Fons d’Asil, Migració i Integració) europeus a polítiques d’aco- ciutats, a escala internacional, europea i local, en la defensa
llida reals i efectives gestionades des dels municipis. dels drets de les persones migrades, per una millor acollida,
i contra les polítiques d’expulsió i/o exclusió.
••En relació amb el Sistema Estatal d’Asil: dotar de recursos
suficients el Sistema d’Acollida i Integració de sol·licitants d’asil, ••Garantir l’accés universal als serveis públics municipals
establint mecanismes de coordinació amb les ciutats que tenen i promoure l’accés a la resta de serveis públics de tot el veï-
programes d’acollida, i articular una gestió multinivell de les po- natge, independentment de la seva situació administrativa.
lítiques d’acollida a sol·licitants d’asil que estan a l’espera d’en-
trar en el programa estatal. ••Desenvolupar el Document de Veïnatge com a forma
d’acreditar l’arrelament dels veïns i veïnes en situació irregu-
••En relació amb la Llei d’estrangeria: reclamar l’abolició de la lar per tal d’evitar l’internament en CIE i/o a la seva expulsió
Llei d’estrangeria, dels centres d’internament d’estrangers i de per mera estança irregular.
les polítiques de deportació forçosa; i la seva substitució per
una llei per l’acollida digna i pel respecte als drets humans. ••Impulsar la creació dins de Barcelona Activa d’una ofici-
Mentrestant, facilitar autoritzacions excepcionals de residència i na destinada a l’orientació sociolaboral de persones refugi-
treball als migrants en situació administrativa irregular i als sol·li- ades i migrades, amb oferta formativa i laboral adaptada a
citants d’asil que ja viuen a la ciutat. aquests col·lectius per tal d’afavorir la seva regularització.

••Per últim, instar el Govern central i la Generalitat que signin de ••Lluitar contra la irregularitat sobrevinguda a través de
forma immediata el conveni 189 sobre treballadors i treballa- protocols de coordinació entre els diferents serveis d’atenció
dores de la llar 2011, per equiparar els seus drets als dels tre- a la immigració, serveis socials i Barcelona Activa.
balladors del règim general.
••Promoure l’ús del conjunt d’equipaments (esportius, cultu-
rals...) com un element per a la inclusió social de les perso-
1.2.2 Un sistema de primera acollida per a persones nes immigrades i refugiades.
migrades adequat a les necessitats de les
persones i els municipis ••Realitzar accions informatives i de sensibilització sobre
el marc legal vigent, a fi que particulars i sectors econòmics
Des de l’Ajuntament de Barcelona hem treballat intensament per responsables de la contractació
establir un model d’acollida eficaç, amb poc impacte sobre la
població local, i que tingui en compte per igual els drets i neces- ••Organitzar cursos de català i castellà adaptats als horaris
sitats de tots i totes. Durant el darrer mandat s’ha reforçat molt i necessitats dels treballadors i treballadores de la llar i de
considerablement el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i les cures, i promoure a tots els barris parelles lingüístiques.
Refugiats (SAIER) i s’ha creat el programa municipal d’acollida
Nausicaa, dirigit a les persones que deixa fora el programa esta-
tal. Hem creat el document de veïnatge per evitar internaments 1.2.3 Reforçar la perspectiva intercultural
al CIE i expulsions, hem ampliat l’accés als serveis municipals en el conjunt de la institució
dels veïns i veïnes independentment de la seva situació adminis-
trativa, hem canviat les característiques de les ofertes laborals Barcelona ha de continuar apostant per un model de ciutat inter-
de Barcelona Activa per adequar-les a les necessitats de les cultural, entenent la interculturalitat no com un model sinó com
persones en situació irregular i que servissin per obtenir permís un procés transformador que parteixi de la necessitat d’incidir en
de residència i treball. Seguirem en la línia de: aquelles estructures generadores de vulneracions de drets i de
desigualtats envers la diversitat, sobretot la cultural i religiosa,
••Crear un centre al port de la ciutat amb l’objectiu d’acollir i i que, per tant, poden comportar situacions de discriminació i
articular les diverses entitats vinculades al salvament marí- racisme. Aquesta discriminació i racisme no afecta només perso-
tim, l’acollida de refugiats i l’acció humanitària, i impulsar el nes migrades o descendents de persones que van migrar, sinó
desenvolupament de la Xarxa de Ciutats refugi. també el poble gitano, i, persones de minories religioses.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 8

Aquesta perspectiva política té tres principis fonamentals: ••Vetllar pels drets culturals dels veïns i veïnes de diferents
1. Igualtat de drets i no discriminació 2. Reconeixement de la di- contextos culturals i donar suport al treball de les entitats i pla-
versitat cultural i/o religiosa 3. Interacció i diàleg intercultural crític. taformes ciutadanes que treballin aquesta línia, amb l’objectiu
d’assumir i desenvolupar actuacions en matèria de drets cultu-
Cal generar un procés de canvi en l’organització, les pràctiques i rals, tal com es formulen a la Declaració de Friburg.
la cultura institucional de la ciutat. Apostem per un canvi instituci-
onal real i proposem un procés de revisió interna per incorporar ••Treballar amb el suport dels diferents agents, associacions i
la perspectiva intercultural en el conjunt de la institució de mane- sectors implicats, per un concepte de cultura popular que re-
ra que reforci el model de ciutat que proposem. conegui la diversitat cultural i faci del diàleg intercultural una
prioritat.
••Incorporar de manera transversal la interculturalitat en les
diverses àrees, personal i àmbits de treball de l’Ajuntament, ••Apostar per una educació intercultural a les escoles i instituts
abordant la diversitat en tota la seva complexitat i posant es- de la ciutat. Aquest és un sector clau on s’ha de tenir una par-
pecial atenció en com s’interrelacionen diferents eixos de desi- ticular incidència. L’escola és un reflex d’aquesta societat tan
gualtat per configurar distintes experiències d’opressió, privile- diversa en què vivim actualment, i és també on es reprodueixin
gis, vulnerabilitat i resistència. les mateixes situacions de discriminació.

••Incrementar la formació del personal tècnic i polític en ••Incidir de forma específica en els espais de salut: la inter-
perspectiva intercultural i de gènere, com a dues perspecti- culturalitat esdevé una metodologia que es complementa amb
ves que es creuen permanentment. Dissenyar guies, recursos un abordatge integral de la salut, que requereix ampliar els ser-
i materials formatius per la incorporació de la perspectiva inter- veis de salut per incorporar nous actius de salut familiar i comu-
cultural, la interseccionalitat i la sensibilització antiracista i anti- nitària.
rumors per als professionals de l’Ajuntament.

••Garantir que el conjunt de plans i accions comunicatives mu-

nicipals inclouen la perspectiva intercultural als diferents
àmbits d’actuació de l’Ajuntament de manera natural, “normalit- 1.3 D
 rets de ciutadania i lluita
zada” i no estereotipada. contra la discriminació
••Territorialitzar a tots els districtes i barris el treball intercultu-
ral. La ciutat es configura de formes molt diferents en els àmbits 1.3.1 Consolidar Barcelona com un agent
econòmic, social, de xarxa social, etc. Les polítiques públiques de protecció i garantia de drets
amb perspectiva intercultural s’han de fer de la mà de la gent
que està al territori i conviu amb la quotidianitat del barri i dels Aquest mandat s’ha creat l’àrea de Drets de Ciutadania fent un
seus veïns i veïnes. potent gir conceptual: els drets humans estan intrínsecament
vinculats a la ciutat i l’Ajuntament de Barcelona és responsable
••Revisar i modificar la Carta Municipal de Barcelona per tal de la protecció i garantia dels drets. Al llarg dels darrers quatre
d’incloure la realitat d’una ciutadania diversa i la perspectiva in- anys s’han impulsat desenes de mesures sota el paraigua de
tercultural en el seu contingut. “Barcelona Ciutat de Drets” que han enfortit els mecanismes
de defensa de drets existents a l’Ajuntament i, al mateix temps,
apoderat a les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona conver-
1.2.4 Propiciar la participació dels col·lectius tint-los, així, en defensors dels mateixos drets i potenciant també
diversos i les seves manifestacions culturals la corresponsabilitat. Cal seguir consolidant Barcelona com a
ciutat referent en la defensa dels Drets Humans a través de:
Propiciar un marc efectiu on la participació dels col·lectius di-
versos, així com les manifestacions culturals, en sentit ampli, ••Revisar la normativa municipal segons estàndards de drets
d’aquests col·lectius puguin desenvolupar-se de forma integral a humans. Cal que tots els reglaments, decrets, etc respectin els
la ciutat, treballant per tal de superar desigualtats i asimetries en drets i llibertats de la ciutadania, fent especial èmfasi en els drets
l’exercici dels seus drets. Per això: de les persones en situació de vulnerabilitat i/o discriminació.

••Impulsar la representació i la participació diversa en els di- ••Aplicar l’enfocament de drets humans al conjunt de políti-
ferents àmbits de decisions municipals (òrgans consultius, con- ques públiques. A través de guies metodològiques que perme-
sells de barri, subvencions...). Entenem aquesta participació tin aplicar l’enfocament basat en drets humans de forma trans-
com a mecanisme de construcció de democràcia activa, que ha versal al conjunt de polítiques públiques de la ciutat.
de reflectir la diversitat existent a la ciutat, no només amb pre-
sència de persones d’origen divers, sinó també amb la inclusió ••Plans de formació en drets humans i interculturalitat pels tre-
de la diversitat en els mecanismes participatius. balladors i treballadores municipals i el conjunt de la ciutadania.
Cal uns treballadors i treballadores municipals i una ciutadania

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 9

 capacitada i formada que conegui els seus drets i sàpiga com criminatori del dret d’admissió (especialment en els locals d’oci
protegir-los i exercir-los. nocturn); o en la discriminació en l’accés a l’habitatge.

••Promoure una escola de persones i entitats defensores de ••Crear un Observatori de la Discriminació a la Ciutat que
drets humans. Per recuperar i conquerir drets cal que la ciuta- permeti obtenir dades el més completes possibles de l’estat de
dania estigui organitzada i el conjunt de la societat estigui enfor- totes les formes de discriminació a la ciutat. Aquest es desen-
tida. Es treballarà en xarxa amb els diferents agents defensors voluparà en coordinació amb les entitats que atenen a perso-
de drets, promovent una vertadera cultura de drets humans a la nes que han patit discriminació, especialment a les entitats en
ciutat i és potenciarà l’àmbit internacional de defensa dels drets primera persona.
humans que connecta les lluites locals i globals, com ara la llui-
ta contra el canvi climàtic o la lluita pel dret a l’habitatge. ••Crear un Pla Integral contra el Racisme i la Xenofòbia, per
desenvolupar polítiques actives de lluita contra la discriminació
••Consolidar el servei d’atenció a víctimes de la violència racial en coordinació i col·laboració amb el teixit social i associ-
institucional, a través d’aquelles entitats especialitzades en atiu de la ciutat.
la seva denúncia i el suport psicosocial i jurídic a les persones
que la pateixen. ••Reeditar el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia, pla
pioner a Europa, en coordinació amb les entitats, persones i co-
••Consolidar el centre de recursos de drets humans com a munitats musulmanes de la ciutat i amb les entitats de defensa
espai de referència de les persones i entitats que treballen dels drets humans.
per la defensa dels drets humans a la ciutat. A través del
centre de recursos de drets humans s’elaboraran informes ••Millorar l’atenció i la coordinació policial en casos de per-
per incidir tant en aspectes que són de competència munici- sones que hagin estat víctimes de situacions de discriminació i
pal, com en d’altres que no ho són (la Llei d’Estrangeria o la llei delictes d’odi.
d’asil per garantir la igualtat no discriminació; o la llei d’arren-
daments urbans per garantir el dret a l’habitatge).

••Valorar el desplegament de la justícia municipal o de proxi-

mitat com un mitjà més ràpid i eficaç per resoldre els con- 1.4 U
 na ciutat global,
flictes quotidians de caràcter penal o civil. Per fer-ho cal- viva, internacionalitzada
drà instar al Congrés dels Diputats a modificar la Llei Orgànica
del Poder Judicial amb el consens dels diferents operadors del
i responsable
món jurídic.

1.4.1 Cooperació per a la justícia global

1.3.2 Una ciutat oberta que combat
totes les formes de discriminació Una ciutat viva i internacionalitzada com Barcelona pot liderar el
moviment de ciutats que articulin el seu poder emergent a resol-
dre les grans problemàtiques globals com la fam, la guerra, l’es-
Una ciutat no pot tolerar cap forma de discriminació (el racisme, calfament climàtic o la destrucció de la natura, la majoria d’elles
la islamofòbia, l’antismetisme, l’antigitanisme, l’aporofòbia, LGT- de caràcter distributiu i lligades a la justícia global.
BIfòbia, etc) ni des de l’àmbit social, ni des de l’institucional. Da-
vant l’ascens de l’extrema dreta global, cal redoblar els recursos i Això passa per potenciar les capacitats ja presents a Barcelona
donar el màxim de centralitat política a la lluita contra la discrimi- per consolidar i, fins i tot, augmentar el capital relacional de la
nació per seguir construint Barcelona com una societat més justa ciutat, per consolidar-la com a ciutat oberta i d’acollida, i per arti-
i cohesionada. Per això, plantegem: cular xarxes transnacionals de ciutats amb propòsits específics.
Proposem:
••Potenciar l’Oficina per la No Discriminació (OND) com
l’òrgan i l’espai municipal i ciutadà referent en la lluita contra ••Pel que fa a l’esforç: Mantenir el 0,7 dels ingressos propis des-
totes les formes de discriminació, desplegant la seva capacitat tinats a polítiques de justícia global.
sancionadora.
••Pel que fa a la visió: Consolidar la transició cap a la #justícia-
••Oferir suport psicosocial i assessorament legal gratuït a global com a fi últim la cooperació internacional. Barcelona ha
les persones que han patit alguna forma de discriminació a de ser una ciutat globalment responsable, i el govern ha de
la ciutat. vetllar en totes les seves actuacions perquè sigui així. Per això
es continuarà aprofundint en un model de cooperació de banda
••Desenvolupar l’activitat sancionadora de l’Ajuntament en ampla i de coherència de polítiques.
situacions de discriminació. Per exemple, en l’exercici dis-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 10

••Pel que fa al valor afegit: L’Ajuntament, però també el teixit 1.4.3 Un nou procés de Barcelona
social, productiu, universitari, de la ciutat, ha desenvolupat im- per la mediterrània
portants capacitats orientades a crear solucions als problemes
urbans globals (salut, mobilitat, urbanisme, etc.). Es continuarà Al novembre del 2019 se celebraran 25 anys de l’anomenat Pro-
desplegant al màxim la cooperació ciutat a ciutat. A banda, cés de Barcelona. Serà el moment d’avaluar la situació actual
es donarà suport al municipalisme arreu, partint de la base que, de la regió que no pot ser més negativa des del punt de vista de
en general, els governs locals gestionen millor i més democràti- la pau, la llibertat i el respecte dels drets humans, tant a la llera
cament que altres d’escala superior. nord, on proliferen governs europeus d’extrema dreta, com a la
llera sud, on després de la implosió de la Primavera Àrab s’han
••Pel que fa a la priorització geogràfica: La Mediterrània com instal·lat nous règims autoritaris o, fins i tot, fallits. Barcelona té
a casa comuna, punt d’arribada de persones de l’Orient Mitjà, l’oportunitat de convocar la comunitat internacional i als actors
Àsia i Àfrica, i espai en disputa on Europa està aixecant no- locals que ja treballen a la regió per plantejar quin ha de ser el
ves fronteres; l’Àfrica, com a continent veí, epicentre de la co- futur d’aquesta.
lonització europea i emissor de migració i recursos naturals;
i l’Amèrica Llatina, com a regió amb més presència d’ONG i ••Es posaran recursos municipals, es convocarà les institucions
enguany assolada per règims autoritaris i narcoestats amb de- amb participació de l’Ajuntament, es crearà un Consell Asses-
fensor/es dels drets humans que requereixen suport. sor i una task force, i es programaran un seguit de trobades
internacionals encaminades a articular un full de ruta per als
••Pel que fa a l’articulació: Reforçar les organitzacions i instituci- propers 25 anys per a la pau, la convivència, el respecte i la
ons de la ciutat. Atreure noves seus d’organitzacions progres- prosperitat a la Mediterrània.
sistes a Barcelona, alimentant l’actual ecosistema. Crear una
Casa d’Àfrica com a pont entre Barcelona i l’Àfrica i espai de
trobada dels veïns africans de Barcelona. Crear la Casa de la
Mediterrània a prop del port, seu d’organitzacions humanitàries
marines de la ciutat. Impulsar activament la involucració de les 1.5 Participació i transparència
comunitats transnacionals de Barcelona en actuacions de coo-
peració i ajut en els seus països d’origen.
1.5.1 Una administració intel·ligent al servei
••Pel que fa a l’educació: Reforçar les accions d’educació, comu- de les polítiques de canvi
nicació i incidència política, així com el treball amb instituts de
secundària, universitats i institucions educatives de la ciutat a Per poder implementar polítiques de canvi innovadores, cal can-
través del programa d’Aprenentatge i Servei (APS). viar l’actual model de gestió municipal, millorant la gestió pública
en la seva organització i serveis.

1.4.2 Relacions internacionals i diplomàcia de ciutat ••Millorar i estendre el sistema d’informació i atenció ciutada-
na orientant-lo a satisfer les necessitats de la ciutadania amb el
Fomentant les relacions bilaterals amb altres ciutats i promovent mínim temps d’espera possible i la màxima qualitat en les res-
el treball amb xarxes de ciutats i organitzacions internacionals, postes .
participant activament en diversos àmbits d’acció internacional,
rebent i acompanyant delegacions internacionals, i reforçant el ••Respondre ràpidament i amb qualitat a les peticions, quei-
suport a les organitzacions de caràcter internacional, i al cos xes o reclamacions sobre el funcionament dels serveis (IRIS).
consular amb presència a la ciutat, fent tot això es potenciarà la
interacció, la incidència i el prestigi de Barcelona al món. ••Facilitar la participació del personal municipal en els proces-
sos de debat de les actuacions municipals.
••Es plantejaran com a àmbits prioritaris: Dret a l’habitatge,
Suport a les persones refugiades, Drets socials i Europa, Ciu- ••Definir criteris objectius per al sistema de provisió de llocs
tats col·laboratives, Economia social i solidària, Canvi climàtic, directius –gerencials, eventuals i de confiança– a fi d’assegu-
Feminització de la política, Aposta pel municipalisme global a rar perfils amb coneixements i capacitats adients a les funcions
través de les xarxes de ciutats, Innovació i Àsia, Agenda 2030 a desenvolupar.
i Objectius de Desenvolupament Sostenible, Pensament sobre
les ciutats amb perspectiva internacional i Impuls a iniciatives ••Crear una oficina d’innovació organitzativa des d’on elaborar
d’àmbit europeu propostes per treballar de forma transversal, que promoguin la
col·laboració interdireccions i àrees, que implementin experièn-
••En aquest darrer aspecte es vol crear una oficina a Brussel· cies pilot en direccions i departaments basats en estructures or-
les per donar suport als projectes europeus i per facilitar la in- ganitzatives horitzontals, que promoguin la intel·ligència col·lecti-
cidència en decisions comunitàries que tenen rellevància per a va, i que fomentin el treball per projectes (PMO).
les ciutats.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 11

••Crear equips multidisciplinaris i treballar col·laborativament 1.5.3 Un programa per a la qualitat democràtica,
entre els diferents rols i àmbits. per a una ciutadania activa

••Promoure processos de gestió i transmissió del coneixement, La ciutat democràtica es fonamenta en una ciutadania activa en
tant interns com externs, per garantir la qualitat dels serveis tot allò relacionat amb el seu entorn proper (família, barri, serveis
públics. de proximitat...) i el funcionament general de la ciutat (polítiques i
actuacions que afecten a tothom). Cal desplegar i adequar cons-
tantment eines per afavorir que la ciutadania actuï com a motor
1.5.2 Participació transversal i gestió de recursos de les actuacions municipals, segueixi i controli el funcionament
humans eficient i participada dels serveis, col·labori en la coproducció de polítiques i serveis,
sigui partícip de la gestió dels béns comuns i pugui decidir direc-
Uns processos participatius efectius no depenen sols dels càr- tament. En aquest sentit, la iniciativa ciutadana és un mecanisme
recs públics i de la ciutadania. Els treballadors i treballadores de clau per a l’apoderament ciutadà en el trasllat d’aspiracions col·
l’Ajuntament han de tenir un paper protagonista important, alhora lectives a l’espai institucional. Per això caldrà:
que han d’integrar-se en tots els processos de gestió de la insti-
tució. ••Promoure les multiconsultes un cop a l’any. Creació d’un pro-
grama de suport per a l’impuls i promoció de les iniciatives ciu-
Així mateix, serà necessari el protagonisme del personal munici- tadanes, enteses com a mecanisme ciutadà d’intervenció en
pal en aquest canvi, i que l’equip de professionals del consistori l’acció de govern.
compti amb els coneixements, el suport i les eines necessàries
per transformar les polítiques i els serveis públics. Per això pro- ••Extensió i creixement del projecte Decidim: implementació
posem: de la signatura digital i fer efectiu el vot electrònic, facilitar la
incorporació de tots els canals de participació en la plataforma
••Desplegar el potencial del sistema de participació concre- digital. Estendre el Decidim com un model de servei públic a
tat en el Reglament i consolidar la participació en un servei entitats i institucions. Convertir el Decidim en la xarxa social i
transversal amb referents a totes les àrees i districtes, serveis política de referència en la ciutat de Barcelona.
centrals, i equips especialitzats (ampliant l’actual Programa
Democràcia Activa) i facilitar una organització administrativa es- ••Desplegar un sistema de pressupostos participatius al Pla
pecialitzada en desplegar el sistema de participació. d’inversions del mandat. Pressupostos participatius a escala de
ciutat, districte, i barri, connectant el procés participatiu per a
••Connectar PAM, PIM i pressupostos amb l’execució dels projec- l’elaboració del Pla d’Actuacions Municipals amb el Pla d’Inver-
tes. Desplegar un sistema d’indicadors d’avaluació dels canals sions Municipals.
de participació. Estructurar la participació amb la gestió i el ren-
diment de comptes i millorar el reconeixement i la integració ad- ••Implementar el model de col·laboració publicocomunità-
ministrativa del PAM per facilitar-ne l’execució i el seguiment. ria per assolir una gestió ciutadana dels béns i serveis públics
(programa Patrimoni Ciutadà).
••Reforçar la formació dels treballadors municipals en trans-
parència, participació i rendició de comptes. ••Ampliar la coproducció de polítiques amb entitats i comu-
nitats al conjunt d’àrees de l’Ajuntament, territorialitzant l’acord
••Impulsar un sistema de carrera professional de treballadors i ciutadà per garantir el treball en xarxa entre Ajuntament i enti-
treballadores públiques que faciliti la promoció, i que es basi en tats, així com enfortir l’acció comunitària.
la formació continuada, que fomenti la innovació en els serveis
i el treball en equip, l’avaluació de l’acompliment i dels conei- ••Elecció directa de consellers i conselleres als districtes.
xements i la millora en la prestació de serveis, programes i pro- Continuar amb la feina engegada per tal de facilitar l’elecció di-
jectes. recta de consellers i conselleres als barris i districtes, sense la
necessitat que estiguin adscrits a un partit polític.
••Impulsar el protagonisme dels treballadors i les treballado-
res municipals en la seva funció de servei públic. ••Reforçar els canals de participació als barris per assegurar
la proximitat en la participació i fer efectiva la participació dels
••Formalitzar/institucionalitzar canals de participació dels em- veïns i veïnes en les polítiques, també les de ciutat.
pleats/des en els serveis i crear canals clars i transparents
d’elevació de propostes.
1.5.4 Participació inclusiva, plural i diversa
••Impulsar una gestió dels recursos humans que fomenti la
confiança, la delegació, l’autoresponsabilitat en les tasques, la L’edat, el gènere, la procedència, les responsabilitats de cura,
innovació, la direcció col·legiada i l’horitzontalitat dels equips i, laborals o d’estudis i, en fi, les circumstàncies personals o soci-
la participació amb la ciutadania. als poden limitar i condicionar l’activitat ciutadana. Reconeixent
aquesta diversitat i pluralitat com un valor democràtic, cal des-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 12

plegar els mitjans adequats per afavorir la seva participació ••Identificar els béns municipals que puguin tenir un ús comuni-
en allò comú. tari per posar-los a disposició de l’activitat ciutadana.

••Fomentar els plens drets de ciutadania: posar el focus en les ••Crear un òrgan participat entre tots els actors de la cooperació
persones que no són considerades de plena ciutadania per mo- publicocomunitària, per a la promoció, l’aprofundiment i el se-
tius d’orígens culturals, edat, gènere, diversitat funcional, etc., i guiment d’aquesta política municipal.
garantir el seu dret en l’exercici de la participació.

••Fomentar i facilitar la participació dels col·lectius amb neces- 1.5.6 La ciutat policèntrica i descentralitzada:
sitats específiques, o amb més dificultats per fer-ho, garantint apropant la política als barris
la identificació i la convocatòria específica amb mitjans adients
d’aquests sectors en els processos participatius amb l’objectiu Les diferents “Barcelones” que formen la ciutat a partir de les
de facilitar la seva incorporació en els òrgans i processos de diferents realitats dels districtes i els seus barris són un valor a
participació; realitzar programes formatius dirigits al personal fomentar, alhora que treballem per reduir les desigualtats socio-
municipal i a la ciutadania per posar en valor la diversitat i la econòmiques que afecten la qualitat de vida.
pluralitat; i realitzar campanyes específiques de sensibilització i
comunicació. Volem aproximar la política a les persones, ampliant els canals i
facilitant oportunitats i recursos, perquè la participació ciutadana
••Vetllar perquè, en els indicadors d’avaluació de les polítiques no depengui només de la voluntat del govern. Els òrgans de de-
públiques i els canals de participació, es valori la presència cisió i de debat han d’estar a un nivell de proximitat reconeguts
efectiva d’aquests col·lectius. per la ciutadania; en aquest sentit, el barri i el districte són un
nivell necessari per a aquesta proximitat.
••Desenvolupar programes específics per a la participació: de
la infància i l’adolescència i la joventut, de les persones amb ••Fer efectiva l’elecció directa de consellers/conselleres de
diversitat funcional, de les persones d’origen i contextos cultu- districte i desenvolupar “l’estatut del conseller/a” amb l’objectiu
ralment diversos. de reforçar la legitimació democràtica dels consells de districte.

••Adequar els espais, convocatòries i formats a persones amb ••Descentralització als districtes, aprofundint en la concreció
responsabilitats de cures. dels principals recursos i funcions a descentralitzar, millora de
la coordinació, col·laboració i implementació de serveis entre les
àrees centrals i els districtes, i donar més capacitat de decisió
1.5.5 Impulsar la cooperació publico-comunitària política als territoris, tot preservant la unitat de govern.

Cal donar caràcter de béns comuns a determinats elements ••Millorar l’arquitectura i el funcionament dels canals de parti-
del patrimoni municipal per a la seva utilització i aprofitament cipació als districtes i barris, dotant-los dels recursos necessa-
comunitari, garantint el retorn social de les activitats que es de- ris i millorant la relació amb els seus homònims de ciutat.
senvolupin. L’energia i la capacitat ciutadana sovint s’organitza
en associacions i altres tipus d’entitats que tenen com a finalitat ••Posar especial èmfasi en la participació des dels barris, re-
l’assoliment d’interessos generals o col·lectius. forçant els espais i canals específics des del territori.

Cal reconèixer i fomentar la capacitat de les associacions per a ••Promoure noves centralitats amb activitats i instal·lacions de
la prestació de serveis de caràcter públic i aprofitar aquesta ener- ciutat als diferents districtes i barris.
gia per afavorir una relació simbiòtica entre els recursos públics
i aquestes entitats, promovent una regulació de la contractació
pública específica per a aquest sector comunitari i no lucratiu. 1.5.7 Decidim: la plataforma digital
per a la democràcia en xarxa
••Impulsar un Pla per al desenvolupament de la cooperació
publicocomunitària (anomenada gestió cívica en la Carta Mu- La posada en funcionament de la plataforma Decidim durant
nicipal) en la gestió d’equipaments i serveis, així com la promo- l’anterior mandat ha suposat un gran salt per posar a l’abast del
ció d’experiències de cessió de patrimoni ciutadà. conjunt de la ciutadania noves formes de participació.

••Desplegar el programa de patrimoni ciutadà per posar a dis- Decidim, com a projecte de programari lliure i com a model per a
posició de l’activitat comunitària recursos públics, com equi- l’organització de processos democràtics, s’ha estès a més d’un
paments i serveis, assegurant mitjans de seguiment i control centenar d’ajuntaments i altres institucions públiques d’arreu del
ciutadà, així com el compliment de les exigències del balanç món, així com a més d’una quarantena d’organitzacions socials.
comunitari. D’aquesta manera s’ha constituït com una plataforma de refe-
rència internacional, amb una comunitat àmplia i diversa, que

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 13

acompanya el procés de creixement i garanteix els principis de- expertes. Cal consolidar Barcelona com un referent internacional
mocràtics del projecte. de la innovació democràtica:

En aquest nou mandat cal seguir apostant de manera clara pel ••Desplegar i consolidar el Laboratori d’Innovació Democràtica
projecte i per la plataforma Decidim, la seva consolidació i la per tal de posar en marxa experiències pilot d’investigació, in-
seva extensió, i fer de Decidim un projecte insígnia de la ciutat, novació i col·laboració entre ciutadania, organitzacions socials,
amb projecció global. investigadores i institucions per a l’aprofundiment democràtic i
l’apoderament ciutadà.
••Apostar per a la millora del programari: enfortir les possibi-
litats i les garanties de la qualitat democràtica, incrementar les ••Donar suport a la constitució d’una xarxa d’espais d’innova-
possibilitats de descentralització, millorar la navegabilitat i l’ac- ció a la ciutat que comparteixi visió, estratègies conjuntes,
cessibilitat, avançar en la seguretat criptogràfica, en la privacitat metodologies de treball i coneixements per a la l’enfortiment
i en la gestió comuna de les dades personals, i millorar la inte- democràtic en la ciutat. Aquesta xarxa no només inclou els dife-
gració i hibridació entre la participació presencial i digital. rents laboratoris i altres espais d’innovació municipals, sinó que
hauria d’estar oberta a centres de recerca, projectes col·lectius,
••Apostar pel creixement del projecte decidim.org, la seva ex- centres socials, ateneus, centres de formació, etc.
tensió i internacionalització.
••Desenvolupar un pla d’innovació i recerca que aposti per
••Donar suport actiu a la comunitat Decidim, així com al investigacions emergents que creuin la tecnologia i la de-
desenvolupament de processos de recerca i innovació demo- mocràcia, així com el coneixement situat i les pràctiques dels
cràtica. Cal posar un èmfasi especial en el desenvolupament moviments a la ciutat, a través de projectes europeus i interna-
del projecte des d’una perspectiva feminista en totes les capes cionals, convocatòries extraordinàries de subvencions que per-
(tecnològica, tecnopolítica i política). metin una dotació econòmica que possibiliti el creixement d’ini-
ciatives i propostes.
••Facilitar el desplegament del Decidim com a servei públic
transversal, tant per a la ciutadania organitzada, com per a la ••Convertir tecnologia, infraestructures i altres béns digitals en
mateixa administració en l’àmbit intern, i també com a eina per béns comuns a l’abast de la ciutadania i les seves organitzaci-
a la governança democràtica de serveis i equipaments públics ons.
municipals i altres recursos publicocomuns.
••Crear un viver de projectes on les iniciatives i propostes in-
••Desplegar plenament el reglament de participació al de- novadores en matèria democràtica provinents de l’acadèmia
cidim.barcelona i garantir la màxima qualitat democràtica en o de la ciutadania i moviments socials puguin trobar el suport
els diferents espais de participació establerts, incloent-hi la sig- necessari per desenvolupar-se, facilitant l’accés a recursos de
natura i el registre municipal, i la multiconsulta. diferents tipus i promovent la col·laboració amb l’administració
municipal.
••Fomentar la capacitació digital en la participació a través del
Decidim, posant a l’abast del conjunt de la ciutadania recursos ••Reivindicar el paper polític de les ciutats i dels governs locals
i espais formatius, amb especial atenció a la inclusió de col·lec- teixint xarxes de relació amb altres ciutats del món per en-
tius diversos. fortir i reforçar la proximitat i la democràcia local. A partir de
l’activació i la consolidació de xarxes entre ciutats a escala ca-
••Desplegar en Decidim i decidim.barcelona mecanismes per al talana, estatal i internacional; fomentant les activitats d’inter-
foment de l’autonomia, l’apoderament i la deliberació ciuta- canvi i coneixement mutu per millorar el coneixement col·lectiu,
dana facilitant espais autoorganitzats com poden ser les troba- i “internacionalitzant” el model Barcelona d’ecosistema de par-
des o els debats autoorganitzats, que vagin més enllà dels es- ticipació.
pais reglats existents.

1.5.9 Un govern que s’explica, amb absoluta

1.5.8 Innovació i recerca per a la ciutat democràtica transparència

Avui en dia no hi ha progrés social sense recerca i innovació, Aquests darrers anys s’ha apostat de forma clara per fer un Ajun-
i aquestes no se sostenen només en l’acadèmia o en les tec- tament transparent i implacable contra la corrupció, amb el portal
nologies, sinó també en el coneixement col·lectiu existent a les de transparència, la bústia ètica, etc. Però cal anar més enllà
nostres ciutats. Per garantir processos democràtics reals i una i fer una institució on la ciutadania no tingui cap dubte de com
participació ciutadana efectiva en el govern de la ciutat cal de- s’opera i es treballa a la institució. Per això durem a terme:
senvolupar no només plataformes i infraestructures digitals lliu-
res i democràtiques i les seves comunitats, sinó també estratègi- ••Millorar el portal de transparència perquè sigui més àgil,
es i iniciatives de recerca i innovació democràtica conjuntament més senzill i més complet.
amb la ciutadania, les organitzacions socials, investigadores i

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 14

••Crear un registre de lobbys que sigui d’accés públic a través ••Consolidar el servei de la bústia ètica i de bon govern refor-
del portal de transparència. Incorporar tots els temes relacio- çant els recursos destinats a la lluita contra les males pràcti-
nats amb lobbys al portal de transparència, peticions, reunions, ques i la corrupció per tal de poder atendre el conjunt de petici-
propostes... ons amb el màxim de rapidesa i eficàcia possible.

••Compromís d’un rendiment de comptes sobre el grau d’asso-

liment de totes les mesures del programa, indicant fàcilment, de
cada mesura, si s’ha desenvolupat o no. Fer també referència a
les que no s’hagin complert i depenguin del Ple, referenciant la 1.6 Fiscalitat i contractació
proposta que es va presentar al Ple.

••Rendició de comptes regular en el sí dels òrgans municipals i 1.6.1 Treballar per uns ajuntaments amb més
en els òrgans de participació, no sols de càrrecs públics, també recursos i capacitat amb un finançament
d’alts càrrecs. Ha de ser proper, periòdic, formal i quotidià. local que respongui a les necessitats
de la ciutadania

1.5.10 Intransigents amb la corrupció Cal impulsar una segona descentralització administrativa d’acord
amb el principi de subsidiarietat per tal que les administracions
El nou model de gestió iniciat els darrers quatre anys obliga a locals, més properes al ciutadà, assoleixin nivells de despesa
ampliar els mecanismes de transparència a tots els nivells, i als similars als de la resta de països europeus. Per això ens com-
organismes dependents de l’Ajuntament, tant si estan subjectes prometem a:
al dret públic com al dret privat. Per això proposem:
••Proposta de canvis legals per tal que el pes de l’adminis-
••Dotar de recursos suficients l’Oficina per a la Transparència tració local superi els actuals 12-13% vigents des del fran-
i les Bones Pràctiques com a ens de referència en el control, quisme, arribant fins a administrar un 25% de la despesa pú-
auditoria i anàlisi de l’activitat municipal. blica. Calen més competències en matèries que ara exerceix
l’Ajuntament per substitució de les administracions competents:
••Fer seguiment i control de les dades de transparència d’em- ensenyament, sanitat, habitatge, energia...
preses públiques i organismes autònoms, de manera que si-
guin fàcilment accessibles i completes per a la ciutadania. Les ••Més autonomia i competències, incloent-hi la capacitat nor-
dades de transparència han de ser gestionades pels mateixos mativa, en temes com la lluita contra la pujada dels preus dels
organismes i no referenciar a dades genèriques de l’Ajuntament. habitatges com el model de París o Berlin, els nous reptes com
les plataformes i el comerç electrònic, la saturació de l’espai
••Formalitzar sistemes de seguiment, control, transparència i ren- públic, etc.
dició de comptes dels serveis públics externalitats, realitzant
una tria dels serveis externalitzats més sensibles i establint una ••Superació de les limitacions de l’autonomia municipal,
metodologia de seguiment i control que es pugui escalar a al- derivades de les “lleis Montoro”, en matèries com els recursos
tres serveis. humans i la gestió de l’estabilitat i sostenibilitat financera per a
períodes més amplis que els exercicis pressupostaris

1.5.11 Apropar la transparència

als ciutadans i ciutadanes 1.6.2 Desenvolupar i impulsar una fiscalitat
més justa, redistributiva, ecològica i adaptada
Els avenços en transparència, incloent-hi la mateixa llei de trans- a les noves economies de la ciutat
parència, s’han de complementar amb una decidida vocació de
“parets de vidre”. Aquests quatre darrers anys s’hi ha treballat, En el mandat 2015-2019 s’ha posat en marxa una reforma fiscal
creant múltiples mecanismes des de la institució; però cal conso- que s’ha desplegat pràcticament al màxim dins el marc legal, el
lidar-los i promoure el seu coneixement entre el personal munici- qual impedeix determinades actuacions en la fiscalitat existent i
pal i el conjunt de la ciutadania: limita absolutament la creació de noves formes tributàries adap-
tades a la realitat econòmica i social de la ciutat. En el nou man-
••Continuar amb la formació obligatòria als càrrecs directius i al dat cal aprofundir en els canvis possibles i impulsar els canvis
personal de l’Ajuntament sobre el codi de conducta perquè pu- legals necessaris, conjuntament amb altres ciutats que compar-
guin identificar clarament els conflictes d’interessos i coneguin teixin aquesta visió.
els diferents mecanismes de transparència.
Per revertir la situació implementarem:
••Promoure que els principals serveis i inversions de la ciutat
puguin ser sotmesos a sistemes d’avaluació externs i indepen- ••Fiscalitat com a eina de lluita contra l’economia especula-
dents. tiva i la gentrificació, impulsant els canvis legals en l’impost

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 15

 de plusvàlues per a les grans operacions especulatives en línia ••Optimitzar l’esforç realitzat en transparència mitjançant
amb Vancouver, reducció dels beneficis fiscals de les socimis i l’apoderament de la ciutadania: explicar el pressupost i la seva
reorientant les figures existents com les contribucions especials gestió als barris i als moviments associatius de la ciutat.
per socialitzar els guanys de projectes d’increment immobiliari
com les superilles. ••Integrar el sector públic en els sistemes informàtics corpo-
ratius de comptabilitat, contractació i reportings.
••Fiscalitat ecològica amb increments de la zona blava i ver-
da d’aparcament als cotxes més contaminants per ajudar a fi- ••Alinear els pressupostos del sector públic a l’estratègia cor-
nançar el transport públic i creació d’una taxa de recollida d’es- porativa expressada en el PAM.
combraries per incentivar les bones pràctiques del reciclatge.
••Crear consells assessors dels ens del sector públic.
••Fiscalitat d’ordenació de l’espai públic amb noves taxes sobre
la distribució del comerç electrònic que incentivi l’impuls de ••Avaluar i optimitzar el grup municipal: objecte, estructura i for-
punts de distribució i alleugi l’espai públic o sobre els grups tu- ma jurídica.
rístics que utilitzen l’espai públic per a finalitats privades o una
major taxa de terrasses que compatibilitzi l’ús públic i privat de ••Revisar els procediments d’adhesió, desadhesió, creació i dis-
l’espai públic. solució d’entitats.

••Tarifació social com a mesura redistributiva.

1.6.5 Innovar en la gestió pressupostària
i financera municipal
1.6.3 Lluitar contra el frau fiscal
Els canvis ja introduïts en el mandat 2015-2019 suposen una
Cal aprofundir en el canvi de paradigma produït als darrers anys oportunitat per incorporar instruments innovadors i nous criteris
en el sentit d’orientar la lluita contra el frau fiscal cap a les grans socioambientals en la gestió pressupostària i financera.
empreses que fins ara havien estat oblidades per la inspecció
municipal, aprofitant l’increment de recursos realitzat en aquest Cal buscar solucions innovadores per millorar el desenvolupa-
darrer mandat. ment econòmic local, que generi transparència en el sector finan-
cer, seguint el model de les banques públiques d’altres països
Per revertir aquesta situació implementarem:
Per seguir en aquesta línia proposem:
••Revisar els beneficis fiscals de les fundacions i esglésies
d’acord amb els estudis ja realitzats sobre l’impacte de la nor- ••Emetre bons minoristes per al finançament d’actuacions
mativa europea i la lliure competència. municipals i que serveixin alhora d’elements dinamitzadors de
la societat cap a les iniciatives del bé comú.
••Lluitar contra els “paradisos fiscals” exteriors (sancions a
estrangers) i interiors (impost de vehicles). ••Mantenir la reducció del pes de la banca tradicional en l’en-
deutament municipal en benefici de la banca ètica i la banca
••Millorar la gestió telemàtica de l’Institut Municipal d’Hisenda pública.
per facilitar el pagament als contribuents.
••Generar nous mecanismes per donar suport econòmic
••Inspeccionar les grans operacions immobiliàries per evitar al sector de les petites i mitjanes empreses
refugis fiscals a través de la enginyeria empresarial.
••Promoure un canvi de la Llei especial de Barcelona que permeti
••Creuar les dades municipals des d’una òptica fiscal. la creació d’un instrument financer, gestionat segons els cri-
teris de la banca ètica.

1.6.4 Facilitar el control democràtic de la gestió ••Fer pressupost amb perspectiva de gasos d’efecte hiver-
i del sector públic municipal nacle (GEH) en línia amb la metodologia del pressupost amb
criteris de gènere iniciat per primera vegada durant el mandat, i
Cal revisar la necessitat o conveniència del conjunt del sector també amb enfocament de gènere.
públic municipal des dels punts de vista de la necessitat de con-
trol democràtic de la gestió pública, de la necessitat de coordi- ••Aplicar el model d’impacte pressupostari de les inversions.
nació de totes les iniciatives municipals i de l’exigència d’eficàcia
i eficiència de la gestió, i al mateix temps continuar aprofundint ••Fer una gestió integrada de la tresoreria corporativa munici-
en la transparència de la gestió pressupostària amb noves eines pal (cash pooling).
d’informació i consulta que facilitin una millor rendició de comp-
tes i la fiscalització ciutadana de la despesa municipal.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 16

1.6.6 Gestionar el patrimoni públic inserció laboral de persones discapacitades i en situació d’ex-
amb orientació social clusió social.

Des de l’Ajuntament cal fomentar la gestió social del patrimoni ••Afavorir la preparació de les petites i mitjanes empreses per
introduint criteris de valor i retorn social com a element necessari evitar la bretxa digital amb la creació d’una “Aula” de formació
per a operacions patrimonials. Així doncs, impulsarem: de les PIMES i empreses socials locals.

••Optimitzar els recursos generats pel patrimoni, reduint la ••Consolidar anualment la Fira de Contractació Pública per im-
morositat i millorant en seguiment de les operacions. pulsar les petites i mitjanes empreses, impulsant la seva exten-
sió a l’àrea metropolitana i a tot Catalunya.
••Reduir el pes de l’arrendament d’oficines per a dependències
municipals. ••Crear l’òrgan de recursos contractuals de la ciutat de Barce-
lona.
••Promoure la compra social i responsable en sectors econò-
mics no habituats: asseguradores. ••Impulsar la contractació pública electrònica integral que ha
de garantir eficiència, transparència i objectivitat i permetre un
••Definir el nou model de futur més social i sostenible per al millor seguiment de la contractació social i mediambiental.
sector dels quioscos.
••Incorporar la participació d’associacions i entitats ciutada-
••Redefinir i optimitzar els elements publicitaris a l’espai pú- nes en el seguiment i control de l’execució dels contractes con-
blic: adaptació a les noves tecnologies, sostenibilitat, reducció cessionals i en els de serveis a les persones, i preveure la seva
del nombre d’unitats... participació en els processos de selecció de la millor oferta.

••Crear un portal de compra pública electrònica en l’Àrea

1.6.7 Reforçar la contractació pública socialment i Metropolitana que interrelacioni el sector públic i les petites
ambientalment responsable i innovadora empreses i generi sinergies col·laboratives entre tots els agents
intervinents i potenciï la compra pública sostenible. Crear una
L’Ajuntament destina gairebé 1.300 milions d’euros anuals a la base de dades compartida de bones pràctiques socioambien-
contractació pública, un 47,2% de la seva despesa, de manera tals en la contractació dels ajuntaments de l’Àrea Metropolitana.
que té un gran potencial per a l’impuls del model econòmic i la
millora de la qualitat de vida a la ciutat. És per això que l’Ajunta- ••Crear una “Assemblea de ciutats europees per al compliment
ment de Barcelona ha liderat en el mandat anterior l’orientació de en la compra pública de l’Agenda 2030 pel desenvolupament
la contractació pública municipal com un instrument de transfor- sostenible”.
mació del model econòmic i social de la ciutat. S’ha exigit a les
empreses contractistes les millors condicions laborals, el com-
pliment de condicions de respecte al medi ambient, la garantia 1.6.8 Una ciutat Metropolitana
de la igualtat de gènere i la priorització de les empreses socials.
S’ha impulsat la contractació amb petites i mitjanes empreses a Cal un compromís per fer efectiu el dret a la ciutat que avui, i en
través de la divisió dels grans contractes en lots més petits, i s’ha l’àmbit de l’àrea metropolitana, és el dret a la ciutat metropolita-
celebrat la I Fira de Contractació Pública d’Europa que posa en na.
contacte l’administració i els proveïdors.
Dret que per a fer-se efectiu ha de consolidar polítiques ambi-
És fonamental consolidar i ampliar aquesta orientació iniciada. entals –abastament i sanejament aigua, residus, energia…-,
Per seguir avançant en aquesta línia proposem: transport públic, habitatge, mobilitat, planificació urbanística i
d’infraestructures, desenvolupament econòmic i polítiques soci-
••Definir públicament al començament de cada any un Pla amb als superant la mera cooperació i construint una institució local
els objectius socials i mediambientals de la contractació de amb competències i recursos propis per bastir el projecte comú
l’any. sense renunciar a la personalitat pròpia de cadascun dels 36
municipis que la conformen, amb l’objectiu d’atendre les neces-
••Adquirir obres, béns i serveis que, en tot el seu cicle de fabri- sitats que facin de la millora de la qualitat de vida i la cohesió el
cació i distribució, respectin les condicions legals laborals i soci- seu objectiu principal.
als i els tractats i les resolucions internacionals.
Aquest és el sentit de l’administració metropolitana i la coordi-
••Assolir un valor del 25% de la contractació pública municipal nació de totes aquestes intervencions culmina en els diferents
executada totalment o parcialment per empreses i entitats sectors del planejament estratègic, urbanístic i de les infraestruc-
pertanyents al model econòmic cooperatiu d’economia so- tures del transport, el medi ambient i l’acció social.
cial i solidària, incrementar la contractació reservada per a la

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 17

 ••Estendre el límit de velocitat de 30 km/h a més carrers de la
1.7 Seguretat i convivència ciutat, amb excepcions que caldrà determinar segons els estu-
dis pertinents.

1.7.1 Fomentar la convivència i els espais de ••Instal·lar radars en els carrers de més velocitat de la ciutat i
participació i mediació comunitària instal·lar radars pedagògics a tots els districtes de la ciutat per
conscienciar dels excessos de velocitat.
Les nostres ciutats han conegut transformacions accelerades,
per una banda l’augment de la desigualtat i la polarització urbana ••Portar a terme campanyes informatives per explicar els fac-
propiciat per una economia i un urbanisme neoliberal i, per una tors de risc dels accidents viaris i prevenir conductes de risc.
altra banda, l’augment de la diversitat sociocultural vinculat amb
la migració, la diversificació dels estils de vida i altres canvis so- ••Impulsar mesures restauratives i de mediació com a repara-
cioculturals. Però, al mateix temps, les ciutats també són espais ció en accidents viaris.
de residència i resiliència, on sorgeixen dinàmiques de cohesió,
on l’espai públic esdevé espai de trobada i solidaritat. Les políti-
ques públiques poden ajudar a generar trames informals de soci- 1.7.4 Vetllar pel benestar i la seguretat personal
abilitat que no derivin en conflicte sinó en cohesió. per prevenir les violències

••Desenvolupar plans de convivència per districte que incor- Els afectats per processos d’empobriment, precarització, pau-
porin i respectin la diversitat de la ciutat, incorporant la visió perització i marginació expressen habitualment el seu malestar
dels diferents col·lectius; proposant mesures per prevenir els mitjançant mobilitzacions socials o, en absència de canals ade-
conflictes i les violències i fer-los front. quats per a l’acció col·lectiva i de capacitats d’organització, mit-
jançant actes violents o delinqüencials.
••Potenciar l’ús d’instruments com la mediació, la participació
o la reparació per facilitar el diàleg o la convivència. ••Aprofundir en les polítiques de cures posades en marxa,
centrant-les en les persones, de manera que contribueixin a su-
••Impulsar l’acord per una nova ordenança de convivència perar la pobresa, la desigualtat o la discriminació.
que posi al centre l’exercici dels drets a la ciutat.
••Impulsar, juntament amb altres institucions, campanyes de
prevenció de les diverses violències entre infants i joves.
1.7.2 Pensar la ciutat amb perspectiva
de convivència i seguretat ••Exigir al govern de l’Estat i de la Generalitat que assumeixin la
seva responsabilitat en l’atenció, integració i desenvolupa-
L’urbanisme i el disseny dels espais comunitaris i públics juguen ment de programes d’inserció de joves menors estrangers
un paper important en el dia a dia de les persones. Vivim en una no acompanyats. Impulsar des de l’Ajuntament programes que
societat diversa, amb diverses llengües, cultures i pràctiques contribueixin a la seva integració i desenvolupament personal.
religioses. En aquest sentit, l’urbanisme pot desenvolupar projec-
tes amb la capacitat d’unir la diversitat i congregar les persones
a conviure en harmonia. Compartir els espais públics rebaixa 1.7.5 Vetllar per la salut pública
la conflictivitat social i fa perdre la por de l’altre. A més, cal tenir
present en el disseny urbà les necessitats específiques de la La venda de drogues aprofitant els pisos buits en mans d’es-
gent gran, els infants i les dones. peculadors és encara una realitat en alguns barris de la nostra
ciutat. Una ciutat que cuida ha de prioritzar la salut de totes les
••Incorporar a tots els projectes urbanístics la visió de segure- persones i l’habitatge per viure, i controlar la venda de drogues.
tat i convivència, tenint en compte especialment la no crimina-
lització dels col·lectius més vulnerables, la perspectiva de gène- ••Continuar millorant els programes de salut pública adreçats a
re i la diversitat cultural i funcional. persones amb problemes de drogodependència a la ciutat.

••Continuar amb el treball de la Guardia Urbana en detecció i

1.7.3 Una mobilitat segura i responsable investigació de la venda de drogues en pisos o al carrer.

Una ciutat amable és una ciutat on les persones es mouen amb ••Continuar exigint al govern de la Generalitat de Catalunya
seguretat. Des de fa anys, Barcelona mostra una tendència a que posi els recursos policials que manquen a la ciutat.
la baixa en el nombre de ferits i morts en accidents viaris i de
trànsit, però encara cal treballar més per arribar a zero víctimes.
Les principals causes d’accidentalitat són les distraccions i la
velocitat excessiva; totes dues incrementen el risc i agreugen les
conseqüències d’un accident.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 18

1.7.6 L’oci nocturn ••Millorar l’ús dels recursos incorporant personal administratiu
per a llocs de treball que poden desenvolupar-se per personal
L’oci nocturn a la ciutat ha de permetre compatibilitzar el descans no policial.
veïnal amb la diversió. Ha d’oferir diferents opcions que repre-
sentin la diversitat de la ciutat, compatibilitzar espais i fomentar ••Construir les noves comissaries de Sarrià i Sant Andreu.
la reducció del consum d’alcohol i drogues.

Els veïns i veïnes de la ciutat han de ser part en les definicions 1.7.8 1000 Nous agents, 400 de la Guàrdia Urbana i
d’aquest model i s’han d’establir noves regulacions i criteris per 600 de Mossos d’Esquadra
implantar-lo.
Barcelona és una ciutat segura, però a més de les persones que
••Impulsar les taules de convivència amb la finalitat d’abordar hi viuen passen per ella més de 50 milions de turistes l’any, i això
els problemes del barri vinculats a l’oci nocturn, proposar actua- entre altres condicions fa que els serveis públics, en especial els
cions, canvis de regulació i fer-ne el seguiment. que treballen a l’espai públic hagin de tenir en compte aquestes
dimensions. Els últims anys, amb una alerta antiterrorista de 4
••Treballar a través d’acords i convenis amb el sector de l’oci sobre 5 i un increment constant de les mobilitzacions ciutadanes
nocturn per fer-ho des de la corresponsabilitat amb el sector han fet que s’hagi de repensar el dimensionament dels cossos
privat. policials.

L’actual llei estatal no permet als ajuntaments incrementar la

1.7.7 Un cos de Guàrdia Urbana més modern seva plantilla policial de la manera necessària, en el darrer man-
i centrat en la proximitat dat l’Ajuntament ha fet el màxim que permet la llei: reposant tots
els efectius que s’ha anat jubilant i incrementant 75 places més
En els últims quatre anys, l’actuació de la Guàrdia Urbana ha en la Guàrdia Urbana, que en total ha convocat 600 places per
estat guiada pels principis de proximitat, territori i transparència. nous agents. A banda, cal dir que paga també 12 milions anuals
Això ha implicat un canvi organitzatiu estructural i de procedi- en hores extres per a poder cobrir els serveis necessaris de la
ments, així com del sistema de formació. Aquests canvis van ser ciutat.
plantejats pel Pla Local de Seguretat i Prevenció i el Pla Director
2016-2019, que es va fer amb la participació dels agents del cos. Per altra banda, el sistema de seguretat esta pensat per la col·
Ara s’ha de consolidar el camí iniciat, tot i fer millores estructu- laboració amb els Mossos d’Esquadra, principalment amb les
rals i tecnològiques per afrontar les múltiples tasques i deman- seves funcions de policia judicial i responsables d’ordre públic,
des que té cada dia la Guàrdia Urbana. mentre que la Guàrdia Urbana principalment té les funcions de
garantir la convivència i la seguretat viària. La Generalitat de
El cos de la Guàrdia Urbana també requereix un nou dimensi- Catalunya no incorpora policies des de 2009, sense reposar les
onament actualment impossibilitat per la Llei d’estabilitat pres- jubilacions, això ha generat demores a les comissaries per posar
supostària. Cal seguir exigint a l’Estat aquesta possibilitat d’am- denúncies, falta de resposta a les trucades al 112... havent de
pliació, així com generar mesures organitzatives que permetin cobrir moltes vegades la Guàrdia Urbana aquest serveis, això
utilitzar millor els recursos. També cal continuar treballant per com evidentment la falta de presència preventiva al carrer. Ara
incrementar el 12% de dones que actualment integren el cos i mateix Barcelona necessita 600 agents que malgrat tots els in-
garantir condicions d’accés i de promoció sense biaix de gènere. tents, continuarem exigint a la Generalitat.

••Consolidar el model de policia de barri, amb una gestió ori- Per això proposem:
entada al territori i la transversalitat en la gestió de problemes, i
també millorar les eines de gestió alternativa de conflictes. ••Exigir a l’Estat que autoritzi a ampliar la plantilla de la
Guardia Urbana en 400 nous agents que es dedicarien prin-
••Continuar la millora i la incorporació d’instruments tecnolò- cipalment a la policia de barri, al reforç del territori i al treball en
gics per incrementar l’eficiència de la feina policial, millorar les la nit. Mentre no es pugui, impulsar mesures com els interins
respostes, augmentar la transparència i millorar la comunicació de temporada per reduir el dèficit.
entre la ciutadania i la Guàrdia Urbana. Millorar la gestió centra-
litzada de dades amb àrees i recursos específics. ••Exigir a la Generalitat que incorpori 600 mossos a la ciutat,
per complir amb el nombre que va acordar la Junta de Seguretat
••Desenvolupar accions positives per incrementar la repre- de Catalunya i per fer front a totes les demandes de la ciutat.
sentativitat de la diversitat de gènere i d’origen en la Guàr-
dia Urbana. Garantir condicions d’accés i de promoció sense
biaix de gènere.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 19

1.7.9 Un cos de bombers orientat a la prevenció ••Proposar la reforma i activació del Consell Consultiu i As-
i amb instal·lacions adequades sessor de Betevé, de manera que s’ampliï a altres entitats i
funcioni regularment com a òrgan consultiu, capaç de formular,
El cos de Bombers de Barcelona, es el servei municipal millor d’acord amb la direcció de la cadena, propostes sobre la gestió
puntuat. El model Barcelona de resposta i atenció en matèria i la programació tant de la televisió com de la ràdio locals.
d’incendis i emergències té un reconeixement dins i fora de
Catalunya. La prevenció compleix un paper fonamental a l’hora ••Portar al Consell d’Administració d’ICB i a la direcció de Bete-
d’evitar incidents i víctimes. En els últims anys, el cos de bom- vé la proposta que la cadena pública promogui acords de col·
bers ha ampliat les actuacions en aquesta matèria, per exemple laboració amb les ràdios i les televisions comunitàries de
participant en la detecció de situacions de risc com la pobresa Barcelona, especialment amb Ràdio Fabra i La Veïnal, respec-
energètica. S’han de seguir potenciant aquestes actuacions, tant-ne el pluralisme i la independència.
treballant conjuntament amb la ciutadania.
••Portar al Consell d’Administració d’ICB les propostes indispen-
També és un cos que té només un 1% de dones i, per tant, cal sables perquè el procés d’integració del personal subcontractat,
seguir treballant en mesures per vèncer els estereotips de gène- iniciat en el mandat actual i pendent de resolucions judicials, no
re vinculats aquesta professió i garantir unes condicions d’accés hipotequi el futur de Betevé ni perjudiqui els treballadors.
sense biaix de gènere.

També resta pendent aconseguir dues infraestructures clau per 1.8.2 Facilitar a associacions, entitats i veïns/veïnes
al cos com són el Parc de l’Eixample i la nova sala Conjunta de espais de creació de continguts audiovisuals
Comandament que, ara mateix, depenen de l’acord de la Ge- propis
neralitat. En el primer cas, per un conveni vigent, i en el segon,
perquè és una infraestructura compartida entre serveis de les Barcelona té nombroses associacions que promouen ràdios i
dues administracions. televisions comunitàries, que emeten en condicions precàries i
sovint sense llicència. D’acord amb la Llei general de comunica-
••Potenciar la branca de prevenció del cos de bombers, amb ció audiovisual i la Llei de mesures d’impuls a la societat de la
accions d’informació, formació i inspeccions. informació, que el Govern central incompleix, l’Ajuntament els ha
de seguir facilitant eines que els permetin emetre sense hipote-
••Desenvolupar accions positives per incrementar la diversi- car-ne la independència, com ha fet amb les emissores agrupa-
tat de gènere del cos amb condicions d’accés i promoció sen- des en Ràdio Fabra i les plataformes de vídeos participatius que
se biaix de gènere. impulsen el canal de televisió per internet La Veïnal.

••Exigir al govern de la Generalitat de Catalunya el compliment ••Fomentar la formació d’assemblees o plataformes d’infor-
de la construcció del parc de bombers de l’Eixample en mació sobre els problemes quotidians dels barris i els col·lec-
compliment del conveni vigent. tius de la ciutat, facilitant-ne els coneixements tècnics i les
eines indispensables.
••Exigir al Govern de la Generalitat la construcció conjunta de la
nova Sala Conjunta de Comandament.
1.8.3 Fomentar els mitjans de comunicació
sense ànim de lucre

1.8 Dret a la informació Els grans mitjans privats d’informació estan en mans de la ban-
ca, i els públics, dels governs. Per això, és tan important que
les administracions, que estan obligades a garantir el pluralisme
1.8.1 Promoure el dret d’accés a betevé de informatiu, fomentin el desenvolupament i la consolidació de
manera que els col·lectius socials interessats mitjans sense ànim de lucre i amb vocació de servei públic. En
hi tinguin espais regulats de qualitat aquest sentit, BComú afavorirà l’emprenedoria, el cooperativisme
i la petita empresa, mitjançant ajuts a la iniciativa privada amb
La ciutadania té el dret de rebre informació veraç i plural, d’eme- criteris d’equanimitat, transparència i foment de la pluralitat i la
tre informació i de participar en els processos comunicatius. Si diversitat informativa.
els mitjans públics no fan possible aquest dret, la majoria de
la població en queda exclosa. Per evitar-ho, BComú portarà al ••Mantenir la política de progressiva reducció i ponderació
Consell d’Administració d’ICB i al Consell Consultiu i Assessor de entre els grans i els petits mitjans de la publicitat institucional
Betevé la proposta de reglament que reguli l’accés gratuït d’en- de l’Ajuntament, tenint en compte no solament les audiències i
titats representatives a la programació de la televisió i la ràdio el model de clics, sinó també la rendibilitat dels mitjans.
públiques. Plantegem:
••Posar en marxa, en col·laboració amb entitats i associacions re-
presentatives dels treballadors de la comunicació, un centre de

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 20

 serveis mutualitzats que permeti reduir les despeses estruc- ••Senyalitzar en l’espai públic els llocs relatius a la memòria
turals i els costos de producció dels mitjans amb pocs recursos, democràtica i popular.
salvaguardant-ne la plena independència. Aquest centre, que
podria gestionar una empresa pública, una empresa publicopri- ••Impulsar l’espai públic per preservar la diversitat de la me-
vada o una cooperativa, oferiria espais de treballs compartits mòria col·lectiva, incidint en particular en els col·lectius més
i serveis multiplataforma a productores, weblogs, streamers i oblidats.
altres col·lectius que les organitzacions professionals europees
consideren part del nou paradigma del sector de la comunicació. ••Continuar la tasca de Nomenclàtor amb la potenciació dels
noms de dona i de les diferents cultures que formen part del
passat i present de la ciutat.

••Prosseguir i potenciar la política patrimonial de ciutat.

1.9 Memòria històrica
1.9.2 Impulsar una xarxa d’entitats memorialistes
1.9.1 Prosseguir en la construcció de la cultura de la ciutat amb l’objectiu de promoure la
antifeixista i popular, i consolidar estratègies reflexió i les iniciatives impulsades per les
per a la visibilització de la memòria associacions
democràtica ciutadana donant protagonisme
als barris Les estructures que garanteixen la possibilitat de transmetre
les vivències i el coneixement són de naturalesa molt variada,
Barcelona ha estat, i és, escenari central d’esdeveniments, con- i abasten diversitat d’entitats i associacions. Barcelona és una
flictes i lluites socials importants en la història, no només de Ca- ciutat que compta amb un gran teixit d’entitats i associacions
talunya, sinó també de l’Estat espanyol i d’Europa. El moviment memorialistes amb una llarga trajectòria marcada per la reivindi-
obrer i l’antifeixisme han viscut a la ciutat alguns dels seus mo- cació de polítiques públiques de la memòria, les quals, avui, con-
ments centrals, i constitueixen un patrimoni ètic, polític i cultural tinuen sent essencials per enfortir la democràcia i aprofundir en
de la ciutadania. L’ús d’aquest passat, viscut o transmès, genera els seus valors. La situació política actual fa més que necessari
memòries múltiples, entre elles les que procedeixen de tradicions unir esforços per combatre la regressió democràtica que estem
culturals, i lluites polítiques i socials basades en els valors de la patint, establint lligams i cooperant en espais i actuacions com-
democràcia i la igualtat, tot constituint un llegat molt valuós per a partides. Cal reconèixer i potenciar el moviment memorialístic en
l’exercici de la democràcia contemporània. qualitat de moviment social orientat a l’acció col·lectiva i el canvi
social en defensa de la memòria i els valors democràtics, així
La política de memòria és un dret civil de la ciutadania de cons- com la seva transmissió intergeneracional.
truir la imatge del passat com a part fonamental de la seva
identitat, l’exercici del qual s’ha de protegir i impulsar. Des de les ••Generar i presentar a la ciutadania un espai de trobada periòdi-
institucions, però sempre de la mà de les associacions i entitats, ca de tot el teixit d’associacions memorialistes de la ciutat.
la nostra prioritat és recuperar, mantenir i difondre els fenòmens
memorials contemporanis, que constitueixen el patrimoni ètic ••Visibilitzar i donar reconeixement a les associacions i entitats
de la ciutadania en el seu esforç per obtenir cotes més grans memorialistes de la ciutat.
de drets i d’igualtat, i potenciar la cultura democràtica. Entenem
que s’ha d’incidir especialment en difondre i fer públics, tot ga- ••Impulsar la participació ciutadana organitzada (entitats de re-
rantint la seva transmissió, aquells fenòmens memorials que cerca, associacions memorialistes...).
fan referència als episodis i moviments que han contribuït a la
construcció de la Barcelona democràtica i popular des dels bar- ••Potenciar i consolidar l’Institut dels Passats Presents com
ris. Ciutadanes i ciutadans són protagonistes, dipositaris i hereus a eix vertebrador de la política municipal en història i memòria,
legítims d’aquest passat en totes les seves formes i expressions, amb la implicació dels equipaments municipals, per al desple-
de la història que han viscut i de la memòria que els ha estat gament de tot un conjunt de polítiques públiques de la memòria
transmesa. a la ciutat.

••Emprendre accions contra la impunitat a l’espai públic com

ara la retirada de la simbologia franquista, els canvis de nom de 1.9.3 Promoure la pedagogia de la memòria
carrers o la dignificació dels espais de repressió com a espais democràtica en els diversos nivells de l’àmbit
de memòria. escolar i acadèmic

••Celebrar, promoure, reconèixer i acompanyar els barris i els La pedagogia de la memòria, com a articulació de les pràctiques
seus moviments en la construcció de la memòria democràtica. referides als processos de significació i apropiació de la nostra
història, crea un espai de reflexió i de producció d’experiències
associades a la transmissió del passat, la qual resulta fonamen-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 21

tal en la construcció d’una ciutadania democràtica. En un país
on s’ha imposat l’amnistia i l’oblit, davant del repte educatiu de
transmetre els valors democràtics, cal impulsar una pedagogia
de la memòria que incideixi en la història de lluites i conquestes
de drets.

••Col·laborar des de l’Institut Passats Presents amb les diferents

institucions pedagògiques en la confecció de programes so-
bre memòria democràtica.

••Promoure activitats de memòria en l’entorn escolar. Reivin-

dicar la memòria dels i de les mestres i el professorat que, amb
la seva tasca diària, aportaren valors republicans i democràtics
en moments difícils.

••Crear circuits de memòria de la ciutat adaptats als diferents

nivells educatius.

••Potenciar treballs de recerca de Batxillerat que aprofundeixin

en la memòria democràtica dels nostres barris.

••Difondre les activitats de memòria que es fan des dels dife-

rents nivells educatius.

••Difondre pràctiques educatives innovadores. Convidar les

institucions pedagògiques a visitar els diferents equipaments
municipals oferint-los activitats específiques.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 22

2 Barcelona
valenta
A la Barcelona Futura no hi ha lloc per a lobbies
i especuladors, per als oligopolis i els grans
poders. És una ciutat feta per persones i per a les
persones, per als barris i els districtes, que fa front
a la massificació turística, protegeix els llogaters i
llogateres i remunicipalitza serveis que mai haurien
d’haver estat en mans privades. Volem una ciutat
que defensi el seu veïnat, que no tingui por de
protegir els drets de totes i que garanteixi els
serveis bàsics.
 ••Política intensiva de compra d’habitatge, amb recursos i
2.1 Habitatge equip propi i amb col·laboracions amb el Tercer Sector per ad-
quirir habitatge per tanteig i retracte, amb un protocol de priorit-
zació d’ofertes amb criteris territorials.
2.1.1 Defensar el dret a l’habitatge a cada barri,
facilitant l’accés a la informació i creant ••Comprar HPO provinents de la MPGM del 30%: Reserva de
“taules contra la gentrificació” a cada districte partida pressupostària per adquirir paquets d’habitatges pro-
tegits que es creïn a partir de l’aplicació de la MPGM del 30%,
El 2016, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la creació de amb prioritat als barris amb menor percentatge d’habitatge as-
l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), sequible. Seran habitatges amb un preu inferior al del mercat,
que centralitza les dades referents al mercat de l’habitatge en distribuïts per tot el territori i nous o reformats, és a dir, amb bo-
l’àmbit metropolità, oferint una informació objectiva i imparcial a nes condicions d’habitabilitat i accessibilitat. Municipalitzar-los
la ciutadania i als diferents actors del sector. Paral·lelament, s’ha evitarà que passin al mercat lliure al cap d’uns anys.
reforçat l’oficina de dades municipal per seguir amb més precisió
l’evolució del mercat.
2.1.3 Incrementar del 30% al 50% la reserva
I també s’han creat taules tècniques d’habitatge a cada districte a habitatge assequible en obra nova a
per compartir situacions diverses com desnonaments, concessió Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Poblenou
de llicències, evolució de les compres i promocions d’habitatge i el Poble-sec
públic, etc.
Durant l’anterior mandat, i gràcies a la proposta i pressió dels
Per a aquests propers quatre anys proposem: moviments socials, es va poder aprovar la modificació urbanísti-
ca que obliga a destinar un 30% del sostre de les noves promoci-
••Innovar en la recollida de dades. Reforçar l’Observatori Me- ons i les grans rehabilitacions a habitatge protegit.
tropolità de l’Habitatge (O-HB) i l’Oficina Municipal de Dades.
Establint convenis amb altres administracions públiques, insti- Aquesta mesura resulta clau per a que veïns i veïnes puguin
tucions acadèmiques o companyies privades per innovar en la viure als barris, especialment aquells més amenaçats per l’es-
recollida de dades. peculació i la gentrificació. Per a fer-ho possible, cal obligar al
sector privat a corresponsablitzar-se amb el dret a l’habitatge a
la ciutat.
2.1.2 Ampliar el parc d’habitatge públic amb 1.500
habitatges anuals, per arribar a cada barri A més, s’ha detectat que la meitat dels Habitatges de Protecció
i a més gent, a través de les compres i de la Oficial que hi ha a la ciutat, donat que tenen un límit temporal, en
construcció. pocs anys perdran aquesta qualificació. Això suposa que l’habi-
tatge assequible vagi desapareixent en alguns barris de manera
Durant el mandat 2015-2019, el Govern de Barcelona en Comú que cal implementar mesures més contundents, com ara es
ha fet que el ritme de promoció d’habitatge nou per part de duen a terme a Nova York. Si fins al moment, una de les grans
l’Ajuntament passés d’iniciar anualment menys de 300 habitat- mesures d’aquest mandat ha estat l’obligació de reservar un de
ges a més de 1.000. En concret, s’han iniciat 72 promocions cada tres habitatges de promocions privades a habitatge asse-
d’habitatge públic, més de 4.600 pisos, els quals comporten una quible, cal considerar que això no és suficient i per tant anar un
inversió municipal de més de 500 milions d’euros i que estaran pas més enllà per tal que sigui un de cada dos habitatges en el
enllestits durant els propers anys. També s’han adquirit gairebé cas dels barris més amenaçats per l’especulació a la ciutat. Per
900 pisos per incrementar el parc públic de lloguer. això proposem:

La promoció pública s’ha combinat amb altres fórmules, com la ••La reserva de la meitat dels habitatges nous a habitatge as-
creació de l’Operador Metropolità de Lloguer (Habitatge Metrò- sequible a la zona més cèntrica de la ciutat, a tot el districte
poli Barcelona), una empresa mixta metropolitana que construirà de Ciutat Vella i l’Eixample, i als barris de Vila de Gràcia i Camp
i gestionarà habitatge de lloguer, l’impuls del cohabitatge coope- del Grassot, Poble-sec i Poblenou.
ratiu en cessió d’ús, o l’habitatge cooperatiu en dret de super-
fície. En tots els casos, el sòl cedit no deixa mai de ser públic. ••També es valorarà fer extensiva la mesura als barris de
Finalment, s’ha aprovat la modificació urbanística que obliga a Sants, Hostafrancs i Les Corts.
destinar un 30% del sostre de les noves promocions i les grans
rehabilitacions a habitatge protegit.
2.1.4 Aprofitar els buits urbans per fer habitatge
Per al proper mandat ens proposem: modular que estalviï temps i diners

••Incrementar les promocions d’habitatge públic. Un dels principals reptes de l’Institut Municipal de l’Habitatge
i Rehabilitació de Barcelona ha estat augmentar el ritme de la

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 24

promoció d’habitatge públic dels 300 pisos/any del mandat Trias ••Obrir una bústia ciutadana contra les males pràctiques es-
als 1.000 habitatges/any. Però la promoció pública convencional peculatives: Recollir denúncies de 010 (IRIS) i a Oficines d’Ha-
triga com a mínim quatre anys entre l’inici del procés i el lliura- bitatge. Detectar situacions d’assetjament immobiliari o d’infra-
ment de claus. habitatge. Donar resposta ràpida a dubtes i reclamacions.

Per escurçar terminis i costos, s’ha llançat el programa d’Allot-

jaments de Proximitat Provisionals (APROP), que pretén 2.1.6 Consolidar la disciplina d’habitatge per
donar un ús temporal d’habitatge a solars actualment vacants, sancionar usos antisocials de la propietat
reduint el cost de construcció en un 50% i el temps en un 30%. com els pisos buits, l’assetjament immobiliari,
l’infrahabitatge o l’incompliment del deure
L’Ajuntament de Barcelona també ha obert conjuntament amb de conservació
l’Ajuntament de Nova York un concurs internacional d’idees
(BCN-NYC Affordable Housing Challenge) per captar tecnolo- Durant aquest mandat, hem posat en marxa un equip de treball
gies i eines innovadores que permetin reduir les despeses de destinat a vetllar pel compliment de la funció social de l’habitat-
construcció i rehabilitació en àrees urbanes denses. Durant els ge, sancionant conductes il·legals amb multes d’entre 90.000 i
propers quatre anys crearem: 900.000 euros. La vocació durant aquests anys ha estat impulsar
expedients en cada un dels diferents temes.
••Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP): S’esten-
drà el model iniciat durant el mandat anterior amb la construc- En particular, s’han sancionat immobles sencers buits amb mul-
ció d’un APROP a cada districte de la ciutat per possibilitar que tes que poden arribar als dos milions d’euros. S’ha obert un pro-
les unitats de convivència no hagin d’abandonar el seu entorn cediment per multar amb 90.000 euros l’assetjament immobiliari
de relacions.. en via administrativa, és a dir, per part de l’Ajuntament sense
necessitat d’anar als tribunals. I s’ha fet un pla d’inspecció dels
••Allotjaments Tàctics de Repoblació Inclusiva (ATRI): S’im- 13.000 habitatges protegits per vetllar que tinguin l’ús social a
plementarà el model d’habitatge modular en remuntes per tal què obliga la llei.
de dotar d’habitatge assequible els barris que no disposen de
sòl per a nova construcció, tot respectant l’edificabilitat màxima Els propers anys ens proposem consolidar la disciplina d’habitat-
actual. ge com un pilar fonamental de la política d’habitatge. Enfortirem
l’actuació contra l’assetjament immobiliari, els pisos buits, o el
mal ús dels habitatges protegits i encetarem altres actuacions
2.1.5 Creació d’un centre d’atenció i defensa de previstes però pendents de desenvolupar com la lluita contra
les persones llogateres i contra l’assetjament l’infrahabitatge o la sobreocupació.
immobiliari
La intenció d’aquestes mesures de sanció no és en cap cas re-
Durant el mandat 2015-2019, el Govern de Barcelona en Comú captatòria. Ans al contrari, l’objectiu és revertir la consideració
ha creat un equip dedicat a prevenir i aturar desnonaments de segons la qual l’habitatge és un be d’inversió amb el qual es pot
persones vulnerables que ha atès 7.000 famílies, la gran majoria especular i promoure l’habitatge com a dret que genera obligaci-
llogateres, afectades per ordres de desnonament. També s’ha ons en la propietat.
creat una unitat de disciplina per sancionar usos antisocials de
l’habitatge. ••Sancionar pisos buits durant més de dos anys

Paral·lelament, s’han reforçat les oficines de l’habitatge incor- ••Sancionar l’assetjament immobiliari
porant punts d’assessorament energètic i ampliant la presència
d’advocades. També s’ha creat una nova oficina a Ciutat Vella, ••Sancionar usos antisocials de l’habitatge protegit
s’ha ampliat la de Sant Andreu i se n’està creant una de nova a
Ciutat Meridiana. Per altra banda, s’han impulsat taules de treball
entre els equips tècnics i la ciutadania a diferents districtes. 2.1.7 Aturar operacions especulatives comprant
pisos i edificis sencers que passarien a mans
El proper pas és la creació d’un centre gestionat conjuntament de fons voltor per convertir-los en habitatge
amb entitats socials dedicat a reivindicar els drets dels llogaters, públic de lloguer
a impulsar denúncies col·lectives en casos d’assetjament immobi-
liari i a facilitar informació sobre males praxis immobiliàries i com Durant el mandat anterior s’han comprat gairebé 900 pisos exer-
denunciar-les. cint el dret de tanteig i retracte que existeix a Catalunya en les
vendes de pisos procedents d’execucions hipotecàries per part
••Continuar reivindicant canvis normatius que permetin a les dels bancs. Es tracta d’un dret garantit a través d’un decret llei
ciutats limitar lloguers abusius i promoure contractes estables català i que ha sigut una eina important per ampliar el parc públic.
de lloguer.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 25

Així mateix, calia obrir les possibilitats de compra per desfer ope- ••HPO en divisions d’habitatges grans: Promoure la divisió
racions especulatives que afecten finques senceres, moltes amb d’habitatges de més de 80 m2 on viuen persones grans soles i
llogaters de renda antiga però que no procedeixen d’execucions amb dificultats econòmiques, per tal d’ajudar-los en la seva si-
hipotecàries. Per això es va aprovar aquest nou dret de tanteig i tuació i alhora generar habitatge protegit de lloguer.
retracte de finques senceres que passen a mans de fons voltor.
••HPO a canvi d’augments d’edificabilitat en determinades zo-
Cal desenvolupar el nou dret de compra preferent en operacions nes on encara es pot acollir una major proporció d’habitatges.
especulatives de finques senceres en tres sentits. D’una banda,
com a mecanisme per saber quines transmissions d’edificis es
fan, a quin preu, a quins barris i per part de qui. Aquesta infor- 2.1.9 Protegir l’habitatge sancionant pisos turístics
mació ens permetrà fer un mapa en temps real dels processos il·legals i reduint segones residències i altres
de gentrificació. D’una altra part, per adquirir aquests immobles usos com oficines a barris tensionats
i llançar un missatge clar als voltors que no són benvinguts a
Barcelona. I finalment, i de gran importància, per ampliar l’escàs El PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments turístics) ha
parc públic disponible. posat fi al descontrol dels pisos turístics. S’han sancionat 5.503
apartaments turístics il·legals i se n’han tancat un total de 2.355
••Fons ciutadà per invertir en habitatge: el fons es gestionarà Com a resultat d’aquesta política activa, avui hi ha un 70%
de manera coparticipada entre l’Ajuntament, les entitats socials menys d’ofertes il·legals a les plataformes d’allotjament turístic.
i ciutadans inversors.
Tot i així, gràcies a l’elaboració del primer cens d’habitatges buits
••Taula del 30%: Subrogació de paquets d’habitatges provinents de la ciutat hem detectat altres usos dels habitatges que com-
de la MPGM del 30% a entitats del Tercer Sector amb múscul. peteixen amb l’ús dels pisos com a residència habitual, com ara
habitatges amb usos comercials o segones residències.
••Promoure la unió temporal de petites entitats per guanyar
múscul financer. Un cop feta aquesta tasca, el següent pas consisteix en incen-
tivar l’ús d’aquests habitatges turístics il·legals com a habitatges
principals. Alhora, el coneixement del parc ens ha permès detec-
2.1.8 Sumar habitatge privat a preus assequibles tar en algunes zones de la ciutat la pèrdua d’habitatges princi-
incrementant densitats i edificabilitat, pals a causa de la proliferació de segones residències, despat-
convertint baixos comercials i dividint xos o oficines.
pisos grans
••Protegir l’ús d’habitatge principal. Aprovar una MPGM (Mo-
Durant el mandat 2015-2019, el Govern de Barcelona en Comú dificació del Pla General Metropolità) de protecció de l’habitatge
va impulsar, juntament amb els moviments socials, l’aprovació principal en barris tensionats per tal d’afavorir que els habitat-
d’una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que ges s’utilitzin com a llars (amb veïnatge empadronat) i per im-
obliga els propietaris privats a destinar a habitatge de protecció pedir la proliferació de segones residències d’habitatges buits
oficial (HPO) un 30% de la superfície de les noves promocions durant molt de temps o d’habitatges amb usos terciaris o turís-
residencials o de les que se sotmeten a grans rehabilitacions. tics (segones residències, oficines i despatxos).
Aquesta mesura de llarg recorregut permetrà augmentar la dis-
ponibilitat d’habitatge assequible a tots els barris, a un ritme pre- ••Crear una taxa municipal per a habitatges buits . Un cop
vist de 350 nous habitatges assequibles cada any. feta la modificació legal per part de l’Estat, ens comprometem
a aplicar un recàrrec de l’IBI (impost de béns immobles) per a
Encara hi ha barris a Barcelona on es poden incrementar densi- habitatges buits de llarga durada o habitatges amb usos dife-
tats. També hi ha carrers amb prou vida comercial per permetre rents del residencial (segones residències, allotjaments turís-
la conversió de locals en habitatges assequibles. I cada cop més tics, oficines o despatxos).
trobem persones grans que viuen soles en pisos molt grans i
no poden satisfer les seves necessitats més bàsiques. En tots ••Vetllar per l’aplicació del PEUAT. Incrementar les inspeccions
aquests casos es poden explorar fórmules de col·laboració publi- a habitatges sense llicència d’HUT (Habitatge d’Ús Turístic) que
co-privades per dotar la ciutat de més habitatge assequible. incompleixin el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjament
Turístic). Sancionar els incompliments demostrats i recurrents.
••Reforçar la MPGM del 30% promovent ajuts perquè els pro-
motors privats facin habitatge protegit de lloguer en lloc d’habi-
tatge de compra. 2.1.10 Vincular els ajuts a la rehabilitació a lloguers
estables i assequibles i a la reducció de la
••Convertir baixos comercials en HPO a determinats carrers: pobresa energètica
Conversió dels baixos comercials a carrers amb molta oferta
comercial en habitatges privats protegits dirigits especialment a El foment de la rehabilitació contribueix a combatre la pobresa
persones amb mobilitat reduïda. energètica i a millorar l’eficiència tèrmica dels edificis, amb la

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 26

qual cosa s’estalvien emissions amb efecte hivernacle. Durant amb projectes de convivència reals i amb criteris de construcció
aquest mandat s’ha produït un gir en la política de rehabilitació, ecològica i lligats a la defensa del dret a l’habitatge, i on el sòl no
que ha passat de donar suport a comunitats amb capacitat per deixa mai de ser públic.
fer les pròpies millores a adreçar-se als col·lectius més vulnera-
bles (a partir dels ajuts a la millora de l’interior d’habitatges) i a L’atractiu del model ha fet que apareguin arreu de la ciutat col·
les zones on el model existent no permetia impulsar la rehabilita- lectius interessats. Per donar-hi resposta, posarem nous solars
ció per la necessitat d’un acompanyament social (Pla de Barris). municipals a disposició, amb l’objectiu d’estendre el model a tots
els districtes de la ciutat. En concret, durant el proper mandat
Una altra gran novetat dels ajuts a la rehabilitació ha estat l’es- continuarem impulsant el cohabitatge, en especial per a perso-
tabliment de nous requisits per accedir a les subvencions. Fins nes grans, la qual cosa permetrà generar un model intermedi
aquest mandat, l’Ajuntament concedia a qualsevol propietari entre l’habitatge aïllat i els habitatges amb serveis per a gent
ajuts pel 50% del cost de la reforma. Això, paradoxalment, podia gran, i facilitarà l’apoderament i l’envelliment actiu. També explo-
propiciar que, un cop enllestida la reforma, la propietat acabés rarem noves fórmules que van més enllà del cohabitatge com
apujant el preu dels lloguers, cosa que podia comportar l’expul- els “Community Land Trust”, on la propietat del sòl es comparteix
sió dels veïns amb menor poder adquisitiu. També hem aprovat, entre administració pública, cooperatives i/o entitats socials i els
en el marc del Pla de Barris, ajuts específics per a finques vulne- mateixos cooperativistes. Aquestes formules existeixen a països
rables dotat amb 13,4 milions d’euros d’inversió. com ara Bèlgica i els Estats Units, i l’aliança entre els tres agents
permet l’adquisició de solars i l’impuls posterior d’habitatge coo-
••Programa d’ajuts a la divisió d’habitatges grans: Adreçat a peratiu en zones centrals de la ciutat.
gent gran que viu sola en habitatges massa grans i pateix pro-
blemes d’accessibilitat o de pobresa energètica. Ajuts a la reha- ••Impulsar el cooperativisme en cessió d’´ús, cohabitatge.
bilitació per subdividir l’habitatge i generar habitatge assequible Cessions de sòls i edificis municipals a cooperatives de propi-
per a joves que els facin companyia. etat compartida i autogestió democràtica. Extensió del model
d’Espai de Convivència de Gent Gran al conjunt de districtes.
••Programa d’ajuts a la rehabilitació en entorns vulnerables. Impuls del model de “Community Land Trust”.
Se seguirà acompanyant la rehabilitació a les finques més vul-
nerables, que en molts casos ni tan sols compten amb la comu- ••Masoveria urbana: aquest model d’accés a l’habitatge preveu
nitat constituïda i necessiten un treball d’acompanyament previ la cessió d’edificis i/o habitatges que necessiten rehabilitació
per poder abordar la rehabilitació. D’altra banda, es desenvo- a persones que es vulguin fer càrrec de les obres. Impulsarem
luparà un programa de rehabilitació on serà la mateixa admi- aquest model, tant en acords entre persones propietàries i per-
nistració la que redactarà els projectes, els finançarà i els sub- sones masoveres per a la rehabilitació d’habitatges particulars,
vencionarà (fins al 100% si és necessari) per fer possible que la com a partir de la seva aplicació en la rehabilitació d’habitatges
millora arribi a tots els barris de la ciutat i l’estat dels habitatges i edificis públics, que necessiten una posada a punt després de
no condicioni la qualitat de vida i la salut de les persones que hi molts anys d’ús o que han estat adquirits i necessiten una reha-
resideixen. bilitació abans de ser usats.

••Potenciació de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabi- ••Reclamar a altres administracions cessions de sòls i immo-
litació Arquitectònica. Es consolidarà l’espai d’OBRA com un bles a cooperativistes.
espai per a la definició conjunta d’iniciatives en el camp de la
regeneració urbana a fi de potenciar la participació de les enti-
tats socials i professionals en la definició de models innovadors 2.1.12 Impulsar una empresa d’habitatge
de rehabilitació adaptats a la realitat de la ciutat. de lloguer assequible d’àmbit metropolità

••Mobilitzar habitatges buits a través de la rehabilitació. Barcelona està fent un enorme esforç en producció pública
d’habitatge. Hem posat a treballar al seu màxim rendiment els
mitjans públics; però per arribar encara més lluny també hem
2.1.11 Apostar per l’habitatge cooperatiu d’aconseguir atreure mitjans privats de finançament i gestionar a
en cessió d’ús llarg termini habitatge protegit de lloguer.

L’aposta decidida pel cohabitatge durant l’anterior mandat ha Es tracta d’un tipus de col·laboració molt corrent a Europa, espe-
aconseguit posar en marxa sis projectes de cohabitatge coope- cialment a ciutats i països que tenen polítiques d’habitatge avan-
ratiu en cessió d’ús amb més de cent pisos. De tots aquests, dos çades. El Pla pel Dret a l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona
són ja una realitat que serveix d’exemple per a aquells que tot 2016-2025 preveu la creació d’un operador d’habitatge publi-
just s’estan començant a posar en marxa. coprivat d’àmbit metropolità, el primer d’aquest tipus a l’Estat.

Aquestes iniciatives han fet de Barcelona la ciutat més activa L’operador es va crear l’any 2018 amb el nom d’Habitatge Metrò-
en un nou model d’habitatge cooperatiu propi, on s’afavoreix polis Barcelona. La part pública de la societat està formada per
la capacitat d’autoorganització de col·lectius arrelats al territori, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 27

(AMB). La societat tindrà capacitat d’atracció de capital i exper- gències. Aquest programa, gestionat per la Fundació Hàbitat
tesa privada, funcionarà a llarg termini, tindrà vocació de lucre 3, compta actualment amb 250 habitatges i es preveu la seva
limitat i cooperarà estretament amb els serveis públics locals ampliació amb 126 nous habitatges l’any 2019.
d’habitatge.
Per al proper mandat, proposem:
Per garantir el lideratge públic del projecte, el sòl municipal que
es posi a disposició mantindrà la titularitat pública, els pisos se- ••Borsa de lloguer: Seguir reforçant el programa de la Borsa de
ran protegits en permanència i l’adjudicació la farà l’Ajuntament lloguer a partir de l’oferiment de donar garanties de pagament,
a través del Registre de Sol·licitants. Es tracta d’un model que vol l’estabilitat de les persones residents com a valor per a la propi-
incentivar la inversió social no especulativa en l’àmbit de l’habi- etat i el bon manteniment dels habitatges.
tatge i que permetrà la participació comunitària de veïnes i veïns.
••Programes per compartir habitatge de foment de la subdivi-
Aquest projecte té com a objectiu, no només l’ampliació del parc sió d’habitatges massa grans: Impulsar diferents programes per
d’habitatge assequible, sinó també promoure determinats valors: compartir habitatges que es puguin adaptar a les necessitats
sostenibilitat, estalvi energètic, innovació, participació comuni- de les persones propietàries, com ara: “Viu en companyia amb
tària, garantir la no especulació amb l’habitatge i la bona gestió un/a jove” o “Intercanviem habitatges grans i inaccessibles de
d’habitatges assequibles. Per tot això ens comprometem a: gent gran per habitatge dotacional assistit”.

••Incrementar l’habitatge públic de lloguer a través de la col·la- ••Programa d’estabilitat residencial: Donar incentius a totes
boració amb actors privats amb ànim de lucre limitat mitjançant aquelles persones propietàries de finques verticals que estabi-
l’operador metropolità de lloguer assequible. En els propers litzin els seus llogaters/es amb contractes de més de set anys i
cinc anys edificarem, en sòls públics i amb capital privat, un to- amb pròrrogues de renovació d’igual o més durada que el con-
tal de 1.500 habitatges de qualitat, de lloguer assequible (uns tracte anterior.
500 euros mensuals), a Barcelona i a altres municipis de l’àrea
metropolitana.
2.1.14 Teixir xarxes municipalistes amb altres ciutats
••Fomentar la cooperació publicoprivada en matèria d’habi- de Catalunya, l’Estat i Europa per conquerir
tatge, incentivar la inversió social no especulativa en aquest més recursos i promoure modificacions legals
àmbit i facilitar la participació comunitària de veïnes i veïns.
La descentralització de recursos públics cap als governs autonò-
••Obrir la possibilitat que la ciutadania pugui col·laborar mics que s’ha produït a l’Estat espanyol des del 1979 no ha arri-
en el finançament de l’operador mitjançant una emissió de bat mai als ajuntaments. Els governs locals només disposen del
bons o fórmules similars de finançament per part de particulars. 16% del total d’ingressos que es generen a l’Estat. Tot i així, per
cada 100 euros que l’Ajuntament de Barcelona destina a políti-
ques d’habitatge, la Generalitat només n’hi posa 23 i el govern
2.1.13 Mobilitzar pisos cap al lloguer assequible espanyol, tan sols 10.
a través de la rehabilitació i el treball amb
entitats del tercer sector Els recursos i les competències en matèria d’habitatge recauen
fonamentalment en altres nivells de govern. Tanmateix, els ajun-
Per impulsar la captació d’habitatge privat destinat al lloguer taments som l’administració més afectada pels processos d’es-
assequible i social, s’han desenvolupat, durant aquest mandat, peculació i la crisi habitacional. A Catalunya, la competència
dues importants iniciatives que han permès que actualment és bàsicament de la Generalitat, però l’Ajuntament aporta el
l’Ajuntament gestioni uns 1.100 habitatges. 80% dels recursos d’habitatge. És per això que l’Ajuntament
ha de teixir aliances amb altres ciutats per exigir a la Generalitat,
D’una banda, s’han reforçat els instruments per a la captació l’Estat i la Unió Europea que destinin més recursos i transfereixin
d’habitatge per part de la Borsa de Lloguer a partir del progra- competències als ajuntaments per fer front a la crisi d’assequibi-
ma “Tu tens la clau”. Aquest programa, que ha permès aturar litat actual.
la caiguda en el nombre d’habitatges gestionats per la Borsa i
augmentar-los en 240 en dos anys, preveu una prima de 1.500 Al mateix temps, és imprescindible que tots els nivells de govern,
euros per a la incorporació d’habitatges a la Borsa, subvencions en funció de les seves capacitats, es comprometin i corresponsa-
de fins a 20.000 euros per a l’arranjament dels habitatges, fins bilitzin en la lluita contra l’especulació immobiliària i la gentrifica-
a 6.000 euros per a la liquidació de deutes de lloguer (en el cas ció, i en favor del dret a l’habitatge.
d’habitatges en situació de llançament) i una subvenció del 50%
de la quota líquida de l’IBI. En concret, exigim a la Generalitat i a l’Estat responsabilitats en
els àmbits següents:
Per altra banda, s’ha desenvolupat el programa de cessió mu-
nicipal d’habitatges destinats al lloguer social i adreçat especial- ••Finançament, recursos econòmics i una fiscalitat justa per
ment a les unitats de convivència provinents de la Mesa d’Emer- impulsar la promoció d’habitatge assequible per part d’ajunta-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 28

 ments, cooperatives i entitats del tercer sector: increment del de Barcelona que han fet ús del servei de PAE (punts d’assesso-
pressupost i inversions fins a arribar a l’1,5% del PIB, tal com rament energètic) a través de l’eliminació de sobrecostos de les
passa als països més avançats. factures, aplicant les bonificacions pertinents i reduint les potènci-
es contractades. Alhora, s’han pogut obrir desenes d’expedients
••Una fiscalitat en favor del dret a l’habitatge: Finançament i sancionadors davant l’incompliment de la llei 24/2015, la manca
avals a partir de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) i de l’Institut d’informació o transparència de les empreses de l’oligopoli.
Català de Finances (ICF).
Cal continuar treballant en la garantia dels subministraments d’ai-
••Cessió de sòls i immobles públics. Posar fi a les subhastes gua, llum i gas, aplicant la llei 24/2015 que, a dia d’avui, ha pogut
d’immobles i herències intestades. Subvencions a la promoció aturar més de 17.000 talls de subministrament a Barcelona, aca-
d’habitatges cooperatius. bant amb els poders heretats de les empreses subministradores i
promocionant la cultura i l’apoderament energètic a la ciutat.
••Reformes legals per defensar llogaters/es i petits propieta-
ris de l’especulació i la gentrificació: Regulació dels lloguers. ••Enfortir el servei de PAE’s (Punts d’assessorament energè-
Dació en pagament. Eliminar els desnonaments amb data ober- tics) per garantir el dret a l’energia, aigua i gas, continuar as-
ta. Vincular privilegis fiscals a l’impuls d’habitatge assequible. sessorant les famílies per tal de millorar l’estalvi i l’eficiència
Supressió dels estímuls a inversors globals. Impost a les trans- energètica a la llar, crear un comparador d’empreses comercia-
missions especulatives. Prohibició de la multipropietat amb fina- litzadores, desplegar tots els mecanismes necessaris per evitar
litat especulativa. pràctiques abusives de les companyies subministradores.

••Crear un aplicatiu per traduir les factures d’aigua, de llum i

de gas.

2.2 Lluita contra la pobresa ••Crear un comparador d’empreses comercialitzadores.

energètica
••Utilitzar la tecnologia per lluitar per potenciar l’eficiència ener-
gètica a les llars: controladors de consum, sincronia amb els
2.2.1 Lluitar contra els abusos del mercat elèctric preus del sistema elèctric, etc.

Barcelona ha de seguir el camí obert fins a esdevenir una ciutat ••Elaboració de l’Ordenança municipal per a la transició ener-
100% renovable, mantenint els compromisos subscrits i els im- gètica, que fomenti l’autoconsum energètic en qualsevol de les
pulsos marcats pel Pla Clima, el Pla d’Impuls a l’Energia Solar seves variants, la generació d’energies renovables a la ciutat
i el Programa d’Eficiència Energètica dels equipaments muni- de Barcelona, la rehabilitació energètica dels edificis, l’estalvi i
cipals. D’aquesta forma ha de seguir promovent l’ús d’energies l’eficiència.
renovables de km 0 (a l’espai públic i als terrats de tota la ciutat) i
augmentant l’estalvi energètic. ••Consolidar Barcelona Energia com la companyia elèctrica pú-
blica de referència de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Cal democratitzar el sistema energètic i situar la ciutadania al
centre de les decisions, i això passa per potenciar l’autopro- ••Impuls de l’assessorament i millora de l’eficiència energè-
ducció d’energia en totes les seves variants. Tenim un sistema tica a comerços i PIMES, així com la creació de programes
elèctric que agreuja les desigualtats i és molt poc eficient perquè de foment de l’ocupació en el sector de la generació d’energies
produeix unes de les energies més cares de la UE. És urgent renovables i l’eficiència energètica.
una legislació estatal que incorpori energies renovables, reguli
l’autoproducció, limiti els costos de la xarxa i garanteixi els sub-
ministraments bàsics. A dia d’avui, però, aquesta reforma està 2.2.2 Treballar per una política pública d’habitatge
molt lluny, per això és important que les administracions locals que redueixi la pobresa energètica a la ciutat
despleguin tots els seus recursos per fer de contrapoder de l’oli- i posi al centre la justícia climàtica
gopoli energètic i les empreses d’aigua.
La gran majoria de les llars amb vulnerabilitat energètica es
El dret a l’energia, l’aigua i el gas s’ha convertit en els últims caracteritzen perquè són habitatges humits, amb sistemes de
anys en un dels maldecaps més importants per als consumidors calefacció ineficients i aïllament insuficient, la qual cosa propicia
i consumidores a causa de l’augment de les factures i els nom- la dificultat per poder mantenir un ambient confortable, amb totes
brosos abusos que cometen les companyies elèctriques. De fet, les conseqüències sobre la salut que això representa.
és el sector de consum que més reclamacions genera en termes
d’irregularitat en les factures de la llum o la contractació d’ofertes Per evitar aquesta situació, durant aquest mandat s’ha creat una
comercials enganyoses. En els darrers 3 anys, els punts d’as- partida de rehabilitació pionera a Europa per a llars vulnerables
sessorament de l’Ajuntament de Barcelona han aconseguit de propietat o lloguer per poder renovar a poc a poc el parc de
reduir de mitjana un 40-60% les factures de les 50.000 veïnes lloguer de la ciutat. Però amb la posada en marxa de més de

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 29

4.600 pisos, hi ha una oportunitat com a ciutat per incloure en les ••Crear una xarxa de dones expertes en matèria energètica
promocions d’habitatge la mirada de l’eficiència energètica i el a la ciutat de Barcelona per assessorar en les polítiques públi-
confort tèrmic. Per això, proposem: ques sobre el dret a l’energia.

••Crear un prototip d’edifici 100% eficient energèticament per

a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere i l’apli-
car-lo en totes les noves construccions de la ciutat.
2.3 Recuperar l’aigua
2.2.3 El dret a l’energia des d’una
perspectiva comunitària 2.3.1 Garantir un ús sostenible de l’aigua

Els professionals de l’àmbit social o atenció directa i els agents Barcelona i l’àrea metropolitana som a dia d’avui consumidors
comunitaris dels barris són agents clau en la identificació i inter- nets d’aigua: en consumim més que la que aprofitem dins del
venció en casos de pobresa energètica. La pobresa energètica nostre territori, i per això hem de portar aigua d’altres orígens —
té unes característiques que fan que, si s’identifica i es tracta especialment del Ter—, amb els impactes i la dependència que
de manera específica, es puguin aconseguir millores amb un això genera. Hem iniciat el camí per aprofitar al màxim els recur-
impacte important en el benestar de les persones. Per això, és sos hídrics locals, i ens hem compromès amb la resta del país
important capacitar i acompanyar uns professionals que, pel seu perquè així sigui mitjançant l’acord del Ter.
àmbit d’actuació habitual, no tenen per què conèixer en detall
aspectes relacionats amb l’energia a la llar. Durant aquest man- En un context de canvi climàtic on la disponibilitat d’aigua és
dat, s’han desplegat protocols de coordinació amb els CAP (cen- cada cop menor, el Pla Clima, l’obertura de l’estació de regene-
tres d’atenció primària), els serveis SIPHOS (Servei d’intervenció ració d’aigües del Prat o el Pla de Recursos Hídrics Alternatius
i mediació en situacions de pèrdua i/o ocupació d’habitatge) i són passes fonamentals que cal consolidar i ampliar per garantir
SAD (Servei d’atenció domiciliària), bombers, treballadores so- l’aigua del futur a la ciutat.
cials, etc. D’aquesta manera, s’ha aconseguit que el 20% de les
atencions que es fan als PAE arribin derivades d’aquesta xarxa Per això, proposem:
comunitària.
••Desplegar tot el potencial de l’estació de regeneració d’aigües
••Reglamentar i formalitzar amb un òrgan la xarxa comunità- del Prat, en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua.
ria de lluita pel dret a l’energia de l’Ajuntament de Barcelona.
••Reduir progressivament l’asfalt a l’espai públic per permetre
••Fer extensiu el projecte “Als barris de la Marina, posem la permeabilització de l’aigua de pluja i recarregar els aqüífers
tota l’energia” a 30 barris de la ciutat. locals.

••Impulsar les xarxes d’aigües grises i l’ús d’aigua no potable

2.2.4 Reduir la desigualtat de gènere per al reg, aigualeig i altres usos similars.
en la lluita contra la pobresa energètica
••Potenciar les inversions de la xarxa que permetin reduir-ne
Gairebé el 70% de les persones que s’han atès als punts d’as- les pèrdues.
sessorament energètic de la ciutat de Barcelona són dones, la
qual cosa estableix una relació directa amb la feminització de la ••Multiplicar la inversió en les depuradores i col·lectors metropoli-
pobresa i les càrregues de les cures familiars en les dones. tans per disminuir l’impacte ambiental de les aigües que recullen.

A més a més, l’actual model energètic és centralitzat, molt con-

servador i patriarcal, s’exclou sistemàticament les dones de les 2.3.2 Remunicipalitzar l’aigua
esferes més altes del poder, així com de la presa de decisions de
la política energètica. Aquest fet poques vegades és qüestionat i La gestió de l’aigua a Barcelona i bona part de l’Àrea Metropo-
fa que es reprodueixin les dinàmiques de desigualtat i dominació litana de Barcelona (AMB) es troba bàsicament en mans de la
en els espais acadèmics, empresarials i socials. multinacional AGBAR, i en menys mesura de la Caixa i l’AMB.
La darrera privatització, feta el 2012 pel PSC i CiU, ha rebut un
Per tant, apoderar les dones per aconseguir un canvi de model primer revés de la justícia, i en breu el Tribunal Suprem pot obrir
en la lluita contra la pobresa energètica és un element bàsic que definitivament la porta a recuperar la gestió d’aquest bé tan bàsic
cal seguir desenvolupant en el proper mandat. per a la vida.

••Assessorar de manera específica les famílies monomaren- Malgrat que ens trobem lligats per un contracte molt perjudicial
tals i dones en matèria de drets energètics. per a l’interès públic, aquests 4 anys hem baixat la tarifa de l’ai-
gua, revertint les pujades contínues que hi havia hagut, i hem

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 30

posat llum sobre nombrosos processos opacs lligats a Aigües Tanmateix, no podem baixar la guàrdia. Cal continuar intensifi-
de Barcelona. Mentrestant, l’empresa ha intentat impedir que es cant la inspecció per reduir fins a zero els allotjaments il·legals,
pregunti a la ciutadania sobre la gestió de l’aigua, posant totes i seguir amb l’activitat de control de les plataformes. Al mateix
les traves possibles a la celebració d’una consulta ciutadana. temps, cal promoure, des del municipalisme en xarxa, nous
marcs jurídics per facilitar la tasca a totes les escales supra-
Barcelona i l’àrea metropolitana han de seguir l’estela de grans municipals: Generalitat, Estat i Europa. Per últim, cal blindar
ciutats com París, Berlín, Brussel·les, Nova York i tantes que han urbanísticament l’ús de l’habitatge principal per tal d’afavorir-ne
optat per la gestió pública de l’aigua, amb l’objectiu d’oferir un la protecció amb instruments de planificació i gestió i evitar una
millor servei, a un cost menor, més proper a la ciutadania i que nova onada de substitució d’usos.
prioritzi la perspectiva ambiental. Per això proposem:
••Reforçar les polítiques d’inspecció per assolir un escenari
Impulsar la remunicipalització de l’aigua, amb l’objectiu de: de tolerància zero davant dels allotjaments turístics il·legals.

••Oferir unes tarifes més assequibles per a la ciutadania, ••Promoure accions en el marc polític català, espanyol i europeu
garantint l’accés a l’aigua a tota la població. per garantir la sobirania municipal i ampliar les capacitats
reguladores de l’activitat derivada de les plataformes digitals.
••Gestionar el cicle integral de l’aigua amb criteris de flexibilitat
per poder combatre millor el canvi climàtic. ••Blindar urbanísticament l’ús d’habitatge principal per tal
de poder actuar davant de noves formes d’allotjament turístic
••Crear espais de participació i control ciutadà amb capacitat amb voluntat d’impedir la substitució d’usos i de garantir el dret
de decisió sobre aspectes bàsics del servei. a l’habitatge.

••Potenciar la coordinació de l’AMB amb els seus 36 municipis

per dotar els ajuntaments de més eines de control sobre el ser- 2.4.2 Redefinir el “Consorci de turisme de
vei, així com el foment de la gestió pública a tots els municipis Barcelona” per garantir-ne la vocació pública
de Catalunya.
El Consorci de Turisme de Barcelona, creat el 1993 juntament
••Augmentar l’ús d’aigües regenerades, aigües pluvials amb la Cambra de Comerç, s’ha convertit en els darrers anys
i altres recursos hídrics alternatius. en un dels principals agents receptius de comercialització de
productes turístics i tiquetatge de la ciutat. Aquestes funcions no
són pròpies d’un consorci que hauria de tenir una funció pública
i que és un prestador de serveis privats amb un finançament
públic en què l’Ajuntament transfereix prop de 6 milions d’euros
2.4 Governar el turisme anuals per al seu funcionament. En un moment en què els reptes
de Barcelona com a destinació turística no passen per l’atracció
de més visitants ni per la comercialització de productes turístics,
2.4.1 Continuar impulsant mesures per combatre el consorci ha de redefinir el seu rol i redimensionar-ne el fun-
l’allotjament turístic il·legal a fi de preservar cionament als nous reptes, com ara garantir el retorn social de
el dret a l’habitatge les activitats turístiques, una comunicació que ajudi a minvar les
externalitats i promoure la responsabilitat del sector privat.
El nombre d’allotjaments turístics va augmentar a Barcelona de
manera crítica durant les darreres dècades i va accentuar el pro- ••Modificar els estatuts del Consorci Turisme de Barcelona
cés de turistificació de la ciutat central. A banda, la substitució de per garantir la majoria pública municipal de l’ens consorciat
l’ús d’habitatge pels usos turístics va suposar no només el des- d’acord amb el pes del seu finançament directe.
plaçament de la població resident, en especial aquella que vivia
de lloguer, sinó que va instigar l’augment de preus del lloguer i ••Redefinir les funcions del Consorci Turisme de Barcelona per
va contribuir a generar la nova bombolla immobiliària que estem donar resposta clara als reptes de gestió de Barcelona com a
patint avui a Barcelona. El 2015 es va posar en marxa una mo- destinació turística, com la mitigació d’externalitats o la idoneï-
ratòria de tots els tipus de llicències d’allotjaments turístics per tat de les activitats promogudes amb l’entorn social i ambiental.
tal d’elaborar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics
(PEUAT), aprovat finalment a l’inici del 2017, que impedeix nous ••Cercar sinergies entre sectors econòmics i culturals amb
hotels i albergs al centre de la ciutat i que no permet cap nova lli- criteris de responsabilitat i de redistribució social per tal d’afegir
cència d’Habitatge d’Ús Turístic a tota la ciutat. Paral·lelament, es valor més enllà del consum vacacional.
va posar en marxa el pla de xoc contra els allotjaments il·legals
que ha permès posar ordre i fiscalitzar les plataformes de comer- ••Establir clàusules socials, ambientals i laborals obligatòries
cialització, posar fre als lloguers fora de la regulació i tancar més a les empreses que es beneficien dels serveis de promoció
de 5.000 pisos. i gestió de Turisme de Barcelona.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 31

2.4.3 Reduir l’impacte de la mobilitat turística cions entre l’administració local i els sectors privats per promoure
un turisme sostenible i responsable.
L’èxit internacional de Barcelona com a destinació turística ha
generat en els darrers anys fluxos de mobilitat turística creixents ••Donar suport institucional a les campanyes estatals i internaci-
que originen molèsties a la ciutadania. L’accés en autocars des onals que posin èmfasi en la qualitat del treball en el sector
de les destinacions turístiques de la costa per excursions d’ana- turístic.
da i tornada en el mateix dia, les visites de “Barcelona in one
day” dels creueristes, els tours de diverses agències turístiques, ••Reforçar estructures d’informació per atendre qüestions vin-
la concentració geogràfica dels itineraris i la concentració horària culades als drets laborals.
contribueixen a agreujar la sensació i percepció de congestió i
incomoditat en l’espai públic i la circulació viària de la ciutat. Tan- ••Elaborar un protocol de compra pública responsable pel que
mateix els mateixos visitants no escapen de les conseqüències fa als viatges i allotjaments finançats des de l’Ajuntament prio-
negatives de la sobresaturació, i és aquest el motiu d’insatisfac- ritzant establiments que respectin els drets laborals.
ció més gran dels visitants. El Pla de Mobilitat Turística, posat en
marxa el 2017, va fer emergir alguns dels reptes per tal de reduir ••Impulsar projectes vinculats a l’economia del visitant arre-
l’impacte dels visitants i promoure desplaçaments i usos de la lats al territori que garanteixin el màxim retorn social possible.
mobilitat sostenibles entre els quals figuren una regulació dels
autocars discrecionals, una ambientalització i una reducció de ••Crear una línia de prioritat per a la creació d’iniciatives em-
les freqüències dels serveis de bus turístic, així com canvis del presarials en el marc de l’economia social i solidària.
model tarifari o la promoció de passejar com a forma més soste-
nible de desplaçar-se per Barcelona.
2.4.5 Dissenyar plans de gestió dels espais
••Mitigar l’impacte social i ambiental de les formes exclusi- massificats per l’activitat turística
ves de la mobilitat turística: bus turístic, autocars discrecio-
nals turístics, vehicles de lloguer turístic, etc. Una de les conseqüències de les dinàmiques de desenvolupa-
ment massiu del turisme a la ciutat de Barcelona és la congestió
••Promoure l’ambientalització de la flota d’autocars discreci- de l’espai públic a les àrees d’interès turístic. Cal dissenyar plans
onals, i regular i augmentar el gravamen dels estacionaments i específics de gestió que tinguin en compte l’ús intensiu de les
les parades, amb especial èmfasi en les zones massificades de àrees de gran afluència amb una partida pressupostària espe-
la ciutat. cífica i que conjuguin elements com la mobilitat, el disseny de
l’espai urbà o la regulació d’activitats de pública concurrència. En
••Promoure un canvi del model tarifari per arribar a l’assumpció aquesta línia, es fa necessària una reducció del nombre de grans
del cost de l’ús turístic del transport públic. grups per garantir una mobilitat sostenible i no invasiva dels car-
rers i barris de Barcelona, facilitar l’ús de l’espai públic a tots els
••Fomentar la mobilitat a peu elaborant campanyes específiques. usuaris i millorar alhora la pròpia experiència del visitant. La “De-
claració de bones pràctiques en el guiatge de grups a Barcelona”
és un molt bon document de partida, però és el moment de fer el
2.4.4 Promoure accions per a la defensa dels drets pas a una normativització que elimini el grau de voluntarietat en
laborals i l’impuls del retorn social de les el seu compliment i que posi en valor la professionalització del
activitats turístiques sector del guiatge per tal que estigui arrelat al teixit social i cultu-
ral dels barris i que contribueixi a donar una imatge integral de la
Lluny de ser un sector estratègic pel que fa a la redistribució de ciutat més enllà de la mera interpretació dels elements patrimoni-
la riquesa generada, els sectors que componen l’activitat turís- als; aquest és un dels objectius dels pròxims anys.
tica —hoteleria, restauració, comerç o activitats culturals— són
els pitjors pagats de la ciutat, i els seus salaris arriben a estar la ••Reduir les externalitats negatives i afavorir els usos comu-
meitat per sota del salari mitjà. A la precarització generalitzada nitaris per revertir els efectes de la massificació turística a l’es-
dels llocs de treball de l’economia del visitant, s’hi suma les ca- pai públic.
racterístiques del turisme: temporalitat, manca de sindicació o
informalitat. El cas de les netejadores de pisos d’hotel és un dels ••Regular el nombre de persones dels grups guiats a l’espai
fenòmens que recentment s’han fet més visibles, però trobem públic en espais congestionats i les condicions del guiatge.
situacions similars a altres àmbits: dependentes de grans fran-
quícies, cuineres de restaurants, cambreres de nit, netejadores ••Impulsar programes per afavorir usos comercials que res-
d’apartaments… Si el turisme ha de millorar la vida de la pobla- ponguin a necessitats quotidianes i lluitin contra el monocul-
ció de Barcelona, ho ha de fer en primer lloc a través dels salaris tiu als baixos de pública concurrència.
i les condicions laborals. Avui, malauradament, treballar en una
part del sector turístic no t’assegura una vida digna a la ciutat. ••Corresponsabilitzar els agents privats amb mesures fiscals
Cal treballar per posar la dignitat del treball al centre de les rela- redistributives a fi de garantir serveis i inversions per a la comu-
nitat resident de les zones massificades.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 32

2.4.6 Corresponsabilitzar les grans àmbits, els canvis exigits en la legislació catalana permetrien
infraestructures de transport de viatgers augmentar els ingressos per fer front a pal·liar els efectes nega-
de l’impacte social i ambiental tius de la massificació en xifres similars a les que avui es recap-
ten a Amsterdam.
El 95% de la petjada de carboni provocada per l’activitat turística
està vinculada als mitjans d’accés, principalment el trànsit aeri ••Reclamar la totalitat de l’ingrés de l’Impost d’Estades d’Es-
derivat, amb un 85% sobre el total. El funcionament de l’aero- tabliment Turístics i incrementar el recàrrec específic a la ciu-
port de Barcelona-El Prat no té en compte cap estratègia per tat de Barcelona, passant d’un import fix a un percentatge de la
compensar aquest impacte ambiental que afecta greument l’es- facturació de totes les tipologies.
calfament global —al contrari, es van incrementant les rutes de
llarg recorregut. D’altra banda, ni l’aeroport (amb 50 milions de ••Dedicar el 100% dels ingressos de l’IEET (Impost sobre les
passatgers el 2018) ni els creuers (amb 3 milions de passatgers) Estades en Establiments Turístics) a paliar les externalitats
tenen en compte l’impacte que generen en destinació pel que fa del turisme sense estar condicionats pels objectius de la Ge-
als desplaçaments, la mobilitat i la sobreocupació turística que neralitat
fomenten. Cal revertir la situació corresponsabilitzant els gestors
d’aquestes grans infraestructures emissores en la reducció d’im- ••Cercar noves figures de fiscalitat local vinculades a l’ús in-
pactes socials i ambientals. tensiu de l’espai públic.

••Reduir l’impacte ambiental i la pressió a l’espai públic i la ••Gravar a través de l’IBI l’ús turístic dels immobles en sòl urbà.
mobilitat dels creueristes a través d’acords bilaterals específics
amb el port.
2.4.8 Millorar la comunicació turística per tal
••Promoure una aliança dels ports de la Mediterrània per de fomentar una visita ètica i responsable
determinar una àrea de control d’emissions de sofre i nitrogen
per reduir l’impacte ambiental dels creuers. Els turistes són cada cop més conscients dels impactes que ge-
nera la seva visita a la ciutat. Malauradament, es continuen ve-
••Mitigar l’impacte ambiental de l’aeroport de Barcelona a tra- ient a ulls del sector privat únicament com a font d’ingressos, i no
vés d’un pla de compensació de la petjada de carboni. com a subjectes polítics. Tenint en compte que a Barcelona, de
mitjana, hi ha 150.000 turistes al dia, persones que fan un ús in-
••Prioritzar només noves rutes aèries en destinacions que tensiu i temporal de la ciutat, cal tractar-los més enllà de la seva
afegeixin valor en sectors econòmics productius de caràcter capacitat de despesa. Paradoxalment, el 50% dels turistes creu
estratègic i reduir progressivament aquells amb poc valor afegit que Barcelona té massa turistes per gaudir del turisme. Per això,
i que només contribueixen a augmentar el nombre de visitants és bàsic millorar la comunicació amb els visitants per tal de do-
vacacionals. nar-los a conèixer i prescriure activitats que siguin responsables
amb el dia a dia a la ciutat a través de campanyes específiques.
Així mateix, cal fer més complex el relat de la ciutat, donant a
2.4.7 Reclamar una fiscalitat turística més justa conèixer i posant en valor esdeveniments i patrimoni més enllà
del centre urbà, sense que això suposi promoure activament la
Malgrat els esforços de l’Ajuntament en els darrers anys per turistització dels barris perifèrics. Per últim, cal integrar les agen-
reclamar una fiscalitat turística més justa, queda molt camí per des culturals metropolitanes en els canals de comunicació per
recórrer. El 2017, fruit de la pressió del govern municipal a la donar a conèixer una realitat que traspassi els límits municipals.
Generalitat —l’òrgan competent—, aquesta va augmentar la
tarifa de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics ••Millorar la comunicació turística per tal de fomentar una visi-
(IEET) —l’anomenada “taxa turística”— per als habitatges d’ús ta ètica i responsable.
turístic (2,25 euros la nit) i per als creueristes en trànsit (0,60
euros, fins aleshores inexistent). Així mateix, es va aconseguir ••Millor la integració de l’agenda cultural metropolitana d’esde-
que la transferència dels ingressos de la Generalitat que retor- veniments amb la informació turística.
nen a Barcelona sigui del 50%, davant del 33% fins aleshores.
En total, Barcelona ingressa prop de 15 milions d’euros anuals, ••Impulsar campanyes per promoure la convivència i el res-
4,5 milions dels quals es transfereixen al Consorci de Turisme de pecte de la vida resident.
Barcelona. Malgrat tot, Barcelona està molt lluny d’altres ciutats
anàlogues com Amsterdam, on es cobra el 7% de la tarifa per ••Dissenyar protocols de comunicació entre els visitants i l’Ajun-
a tots els allotjaments, la qual cosa suposa prop de 60 milions tament en cas d’emergència.
d’euros o 8 euros per creuerista. Aquests són ingressos que es
podrien invertir en polítiques urbanes sense constrenyiments.

Si bé un augment dels gravàmens fiscals vinculats a l’activitat

turística no són l’única solució, ja que cal actuar des de diferents

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 33

2.5 M
 orir no és un luxe,
cap a una funerària pública
El preu mitjà del servei funerari a Espanya són 3.500 euros.
Morir-se a Barcelona costa, en canvi, una mitjana d’entre 6.500 i
7.000 euros. Aquesta diferència de preus és deguda a una situ-
ació pràcticament de monopoli per part de les empreses funerà-
ries que operen a Barcelona, que ofereixen el mateix servei que
en altres ciutats al doble del seu cost. Oferir preus més asse-
quibles, garantir la transparència i qualitat del servei i respondre
a una demanda ciutadana són els motius pels quals volem una
funerària pública a Barcelona. A més, segons el baròmetre muni-
cipal, el 77% dels barcelonins i barcelonines creu que els serveis
funeraris a Barcelona són molt o bastant cars i el 79% de la ciu-
tadania de Barcelona està a favor o molt a favor d’una funerària
pública. Per això proposem:

••Una nova funerària que operaria com a branca d’activitat

nova i autònoma de Cementiris de Barcelona. Aquesta funerà-
ria pública disposaria, inicialment, d’un tanatori públic, que po-
drien ser fins a tres, amb 20 sales de vetlla. Oferiria tres tarifes,
una bàsica de 2.400 euros, una mitjana de 3.500 euros i una
alta de 4.700 euros segons els serveis contractats. També oferi-
rà serveis a 1.800 euros sense sala de vetlla.

••Aquest model de funerària municipal permetria gestionar de

manera pública un servei d’interès general i oferiria preus
assequibles per a tota la ciutadania. Perquè morir no hauria de
ser un luxe ni un negoci.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona valenta 34

3 Barcelona
justa
La Barcelona Futura és una ciutat cohesionada,
on cap veí o veïna hagi de marxar i ningú es quedi
enrere. Plena de joves que hi fan la seva vida
perquè hi veuen un futur, de gent gran que se
sent acompanyada i criatures que gaudeixen dels
carrers i places. És una ciutat que té cura
de tothom, que inverteix més que mai en despesa
social, en habitatge i en polítiques de salut i
educació. Volem una ciutat justa, que treballa
per disminuir les desigualtats i posar les persones
al centre.
 d’una renda d’emergència, tenint en compte el cost de vida di-
3.1 R
 educció de desigualtats ferent entre els municipis que no són coberts per la renda ga-
i cohesió social rantida de ciutadania.

3.1.1 Contribuir al fet que la ciutadania 3.1.2 Fer front a l’exclusió habitacional
de Barcelona tingui uns ingressos mínims de les persones sense llar

En aquests 4 anys s’han redoblat a Barcelona els esforços per En el desplegament del Pla de Lluita contra el Sensellarisme de
assegurar uns ingressos mínims a la població vulnerable. S’han Barcelona, el Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense
incrementat els ajuts 0-16 fins a 62.000 i s’han introduït ajudes Llar ha incrementat el nombre de places residencials i d’allotja-
addicionals a les famílies monoparentals. Les beques menjador ment de 1.043 a 1.346. El creixement s’ha focalitzat en equipa-
s’han incrementat a més de 27.000 alumnes el curs passat. S’ha ments que donen resposta a necessitats concretes i emergents
desenvolupat el projecte “B-Mincome”, referent a Europa, per (un centre per a joves sense llar i un centre per a persones sen-
analitzar en 1.000 famílies vulnerables de l’Eix Besòs la combi- se llar amb problemes de salut mental) i en espais adequats per
nació de polítiques de rendes i de polítiques actives d’inclusió. reconstruir el projecte de vida de les persones que han viscut al
carrer (programa “Primer la llar” i pisos i apartaments amb suport
L’any 2017 el conjunt d’ajuts econòmics a la població vulnerable social). També s’ha ampliat la disponibilitat de places en establi-
supera els 120 milions d’euros, dels quals més de 50 van anar ments hotelers i pensions per al reallotjament ràpid de persones
adreçats específicament a combatre la pobresa infantil. en situació d’exclusió habitacional sobrevinguda.

Tot i ser les administracions competents en la garantia de ren- Lluitar contra el sensellarisme és lluitar per l’accés a l’habitatge.
des, ni l’Estat ni la Generalitat han acompanyat aquest esforç. En aquest mandat s’ha incorporat haver viscut situacions de
L’Estat ha mantingut una taxa de cobertura de prestacions per sensellarisme com a criteri de valoració per accedir a habitatges
desocupació per sota del 50 % dels aturats durant gairebé tot el socials públics, facilitant així l’accés a solucions estables a qui ha
mandat i la Generalitat no ha estat capaç de fer un desplega- estat vinculat als serveis residencials i d’allotjament temporal. La
ment eficaç de la renda garantida de ciutadania. generalització de la precarietat laboral i les creixents dificultats
d’accés a un habitatge a preus assequibles fan necessari conti-
L’accés als programes de garantia d’ingressos necessita la nuar fent esforços per garantir una solució habitacional d’emer-
corresponsabilització de totes les administracions, conèixer la gència a totes les persones. Per això farem:
ciutadania i acompanyar-la a fer efectius els seus drets, i alhora
continuar amb el compromís de la ciutat mitjançant programes ••Destinar el 30 % dels nous allotjaments de proximitat provisio-
propis d’ajust. Per això ens comprometem a: nals (APROP) construïts a les persones sense llar.

••Reforçar els ajuts municipals als col·lectius específics que ••Ampliar els recursos residencials apostant per espais on les
els actuals sistemes de protecció no cobreixen adequadament i persones puguin gaudir de la intimitat i l’autonomia necessàries
ampliar mesures directes reeixides, com l’ajut a la infància o el per refer-se de les situacions d’exclusió viscudes.
suport mínim d’inclusió per sortir de la pobresa.
••Donar continuïtat al procés de reformes dels centres de pri-
••Detectar i acompanyar les llars en situació de pobresa per mera acollida per millorar la intimitat i la flexibilitat amb què els
tal de prioritzar-ne les intervencions de manera personalit- serveis s’adapten a les necessitats diverses de les persones
zada, facilitant la defensa dels seus drets i l’accés als ajuts. residents. Amb aquestes reformes s’habilitaran espais per oferir
allotjament a les persones sense sostre que estiguin acompa-
••Impulsar un sistema integral de tarifació social dels serveis nyades de gossos.
municipals.
••Posar en marxa un projecte que segueixi la metodologia co-
••Estendre les eines d’informació i simulació digital sobre els munal housing first, que es caracteritza per combinar la con-
ajuts i prestacions socials municipals i fer-ne possible la sol·lici- vivència i el treball comunitari amb l’estabilitat i l’absència de
tud i el seguiment telemàtics. límits temporals en l’allotjament i el focus en la persona i el seu
procés de recuperació.
••Pressionar la resta d’administracions per ampliar els sis-
temes de protecció i que eliminin les seves deficiències es-
tructurals, com el baix nivell d’accés, la insuficiència de les 3.1.3 Treballar per un espai públic inclusiu
prestacions i les trampes de la pobresa i precarietat que porten
associades. En els dos últims anys, els serveis d’intervenció social en l’espai
públic han crescut en personal i recursos. Els serveis que tre-
••Impulsar una visió metropolitana dels programes de garan- ballen amb persones sense llar i en els assentaments irregulars
tia de rendes i de lluita contra la pobresa amb la implantació han triplicat el nombre de persones ateses.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 36

S’ha millorat la coordinació entre els serveis d’intervenció social ble per a l’èxit del programa i ha de respondre a una nova lògica
i la Guàrdia Urbana, compartint presència en totes les taules relacional que inclogui la participació i la coproducció.
d’espai públic dels districtes. Hem millorat la continuïtat entre
el treball de carrer amb persones sense sostre, en especial les
acompanyades de mascotes, garantint la vacunació i la identifi-
cació per xip de totes elles en col·laboració amb l’entitat FAADA.
3.2 Cura al llarg de la vida
S’ha ampliat la capacitat d’atenció d’emergència en els moments
d’activació de l’operació fred per baixada brusca de les tempe-
ratures. Per primer cop, el Centre d’Urgències i Emergències 3.2.1 Desenvolupar les superilles socials com
Socials de Barcelona ha reservat recursos i ha establert els pro- a nou model d’atenció integral, de proximitat
cediments per activar 400 places d’acollida per circumstàncies i comunitari
de fred extrem i un pla per mobilitzar tots els serveis municipals
necessaris en cas que la demanda superés aquestes 400 pla- Barcelona s’està envellint: gairebé 350.000 persones de més
ces. També s’han creat serveis d’acompanyament a altres col·lec- de 65 anys estan empadronades a la ciutat i les previsions
tius en el medi obert. són que abans del 2030 siguin al voltant del 375.000. Això és
un repte formidable per a la ciutat, perquè es combina amb un
Malgrat aquests esforços, els col·lectius més vulnerables continu- context complex, la disminució més elevada de la renda de les
en tenint dificultats per ser acceptats a l’espai públic i es generen persones, i a la vegada, específic a Barcelona, el preu d’accés a
situacions de conflicte pel seu ús. Per això ens comprometem: l’habitatge.

••Incrementar el nombre de professionals en l’espai públic A més a més, les preferències de la ciutadania per envellir a
per prevenir, detectar i atendre situacions de vulnerabilitat. casa seva farà necessari afrontar que una part de la població
necessitarà atencions. Per fer front a aquest repte, en aquest
••Millorar l’abordatge de la intervenció en l’espai públic des mandat s’ha desenvolupat el projecte de les superilles socials
de tots els agents municipals (serveis socials, salut, segure- com a agrupació de serveis a domicili per tal d’afavorir l’autono-
tat, equipaments de proximitat) per vèncer la visió fragmentada mia personal. L’objectiu és dividir la ciutat en aproximadament
de les realitats d’exclusió social i marginalitat urbana. 300 superilles socials. En aquests moments es desenvolupen 4
proves pilot de superilla social centrades en la implantació d’un
••Promoure iniciatives comunitàries que incorporin els col· nou model de Servei d’Ajuda a Domicili a càrrec d’equips que fan
lectius més vulnerables als projectes comuns d’ús de l’es- una atenció continuada i centrada en la persona, fet que millora
pai públic. la qualitat de l’atenció i les condicions de treball dels professio-
nals. A curt termini, s’hi aniran afegint: integració de l’atenció a la
••Combatre les campanyes estigmatització de col·lectius dependència amb els serveis sanitaris; la coordinació i suport als
i persones vulnerables per l’ús de l’espai públic. cuidadors no professionals reconeguts i informals; teleassistèn-
cia, àpats a domicili i en companyia, Radars, Vincles, Baixem al
Carrer, etc...; coordinació amb altres equipaments com les ma-
3.1.4 Impulsar la segona edició del pla de barris teixes residències, els centres de dia o els centres cívics i casals
per a la gent gran; la col·laboració del teixit comunitari.
En aquest mandat, s’han impulsat “10 plans de barris” a les àre-
es amb més indicadors de vulnerabilitat social. Cada pla ha estat La superilla social reforça la sostenibilitat ambiental i social
dissenyat com una actuació integral que accelerés la millora del de la ciutat. A partir d’aquesta experiència proposem:
barri en termes socials, educatius, d’ocupació i en qualitat dels
equipaments i l’espai públic. A més, el programa s’ha implantat ••Desenvolupar les superilles socials a tota la ciutat disse-
amb la col·laboració estreta de veïnat i entitats per tal d’afavorir la nyant un model de prestacions de servei que tingui com a valor
consolidació del capital social. La primera edició del pla de barris principal la proximitat.
culminarà l’any 2020, i es proposa:
••Continuar la implantació del nou model de Servei d’Ajuda a
••Generar una segona edició del pla que actuï sobre altres bar- Domicili a cada superilla social, avançant en el control públic
ris de la ciutat. i la millora de la qualitat de l’atenció a la persona usuària.

••Consolidar i mantenir algunes de les millores impulsades en els ••Incorporar progressivament a cada superilla social el con-
territoris de la primera edició. junt de les intervencions de cura personal (atenció social,
de salut, habitatge, vida independent, educació...).
Cal continuar fomentant l’apoderament veïnal com un dels ele-
ments que contribueix a la millora dels barris i la reducció de les ••Impulsar el treball amb la comunitat a cada superilla so-
desigualtats. La implicació dels veïns i les veïnes, així com del cial i fomentar espais de recursos (residències distribuïdes,
teixit associatiu o els agents i serveis del territori, és indispensa- activitats socials i de salut comunitària, com menjadors, grups

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 37

 de consum, activitats lúdiques i esportives, de formació i suport ••Crear espais comunitaris a les superilles socials (cuina, buga-
extraescolar, necessitats especials amb coordinació amb el ve- deria, espai de descans, respir-cafè, activitats, etc.) per a per-
ïnatge actiu...) sones que viuen soles.

••Continuar impulsant l’actualització del Mapa d’actius en salut

3.2.2 Combatre la solitud no desitjada: Impulsar de Barcelona i el seu ús des de l’atenció primària com a eina
nous models d’envelliment que facilitin de prescripció i recomanació d’activitats socials. Dedicar més
l’atenció, la cura i l’acompanyament recursos econòmics per donar suport a aquelles iniciatives ciu-
tadanes que han demostrat resultat positius per als diferents
Les persones grans volen envellir a casa seva, no en residèn- grups poblacionals
cies, i sense donar feina a la família. Per això necessitem un
model diferent d’envelliment que des de propostes públiques
i comunitàries permetin aconseguir aquest objectiu vinculat a 3.2.3 Afavorir l’autonomia personal i vida
l’atenció i la cura. independent de les persones

D’altra banda, la soledat serà un dels problemes socials princi- Les persones dependents necessiten suports continus per realit-
pals dels propers decennis a Barcelona i al món. En els darrers zar les tasques bàsiques de la vida diària. A Barcelona, l’any 2018
25 anys el nombre de persones que viuen soles s’ha duplicat a unes 50.000 persones a la ciutat tenen reconegut un grau de
la ciutat. I l’afebliment de les xarxes familiars i socials fan que dependència, segons la Llei d’autonomia personal i atenció a la
moltes d’elles se sentin soles també. La soledat té una repercus- dependència. D’aquestes, 41.000 (el 82 %) tenen 65 anys o més.
sió clara en la salut de les persones i de la seva qualitat de vida.
També afecta la seva capacitat d’aportació al capital comunitari Durant aquesta legislatura s’han fet molts esforços pressupos-
i social del seu barri i de la ciutat. La solitud no desitjada és un taris per desenvolupar una atenció de qualitat i per promoure
fenomen global de les societats actuals i un repte dels serveis l’autonomia personal de les persones que resten a la seva llar.
socials i la salut pública. En són una mostra l’increment de persones que usen el Servei
d’Atenció Domiciliària (SAD), actualment 23.811 (el 72 % són
L’Ajuntament de Barcelona ha activat diversos projectes en dones) i el pressupost que s’hi destina, al 2018 ha estat de 83
aquesta direcció, però és necessari poder realitzar una acció milions d’euros mentre que al 2015 va ser 53 milions d’euros.
estratègica articulada que impregni totes les polítiques i accions Cal destacar també els 11 milions d’euros dedicats a la teleas-
municipals i vinculi també al tercer sector social i altres iniciatives sistència. Però, a més dels esforços pressupostaris, també s’han
ciutadanes en una línia comuna per afavorir una ciutat que faciliti engegat canvis de model, com el de superilles socials o el dis-
les connexions i relacions socials sempre i sobre tot en aquelles seny del nou model de dependència (SADEP).
situacions vitals de més vulnerabilitat.
Per això ens comprometem a:
Per això impulsarem:
••Desenvolupar l’atenció integral i personalitzada a les per-
••Crear propostes de cohabitatge i d’espais de convivència sones en situació de dependència amb una diagnosi i acci-
equipats per a persones grans i donar-hi suport, i fer-ho a tra- ons transversals sobre l’habitatge, la millora de l’accés a ajuts i
vés de models cooperatius de cessió d’ús que permetin de- prestacions i el desenvolupament de les seves xarxes comuni-
senvolupar els projectes comunitaris en espais municipals que tàries.
tornin a la ciutat.
••Implantar el nou model de dependència a escala de tota la
••Impulsar una estratègia de ciutat sobre la solitud amb els di- ciutat, amb 4 equipaments especialitzats que permetran una
ferents sectors implicats de la ciutat que desenvolupi nous pro- atenció centrada en la persona i integralitat en l’atenció, en co-
jectes i ampliï els existents (Radars, Vincles, Baixem al Carrer, gestió amb les persones cuidadores no professionals i les pro-
Àpats a Domicili i Àpats en Companyia...) donant cobertura a fessionals dels serveis de salut.
tota la ciutat i que incorpori tots els equipaments de proximitat
(centres cívics, biblioteques, casals de barri...) i programes mu- ••Ampliar el programa d’assistència personal a les persones
nicipals (salut als barris, plans comunitaris...) mesures que pro- amb dependència i fer-lo l’eix central del suport a la vida autò-
moguin els vincles i relacions de qualitat. noma.

••Desenvolupar el sistema d’anàlisi i estadístiques que per- ••Treballar des del Consorci per un model més flexible d’aten-
metin conèixer la solitud en totes les edats i la seva evolució. ció a la dependència centrat en la persona i prioritzant la per-
Analitzar l’impacte de la solitud. manència a la seva llar i desenvolupant nous models d’equi-
paments residencials i de cura especialitzada imbricats en el
••Impulsar programes de convivència entre persones grans i funcionament de les superilles socials.
joves.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 38

••Exigir que la Generalitat es doti del pressupost suficient ••Impulsar nou models d’atenció de llars amb suports (nova
per complir les obligacions derivades de la Llei de depen- modalitat de pisos compartits assistits).
dència.
••Reclamar a l’Estat l’assignació directa dels recursos
per a aquests conceptes.
3.2.4 Definir un nou sistema d’atenció per a
persones amb necessitats més grans de
cures, gestionant des de la ciutat tots els
serveis i implementant l’atenció sociosanitària
3.3 Diversitat funcional
L’envelliment de la població juntament amb l’augment de l’espe-
rança de vida comportarà una necessitat més gran de cures. Per
aquest motiu, cal preparar-se i articular els serveis d’atenció inte- 3.3.1 Promoure la Inclusió Laboral de les persones
gral, entenent que han de donar respostes des de la continuïtat amb diversitat funcional
en els suports. Un dels grans dèficits de la ciutat se situa en les
residències per a persones grans. Es calcula que, segons la pla- El treball és la millor via per a la inclusió de les persones amb
nificació de la Generalitat, no s’han fet 2.780 places que estaven diversitat funcional a la societat. Conscients que l’objectiu final
programades, mentre que hi ha unes 6.000 persones en la llista és l’accés al mercat ordinari de treball, cal seguir apostant per un
d’espera d’una residència que es troben a la seva llar. A banda, model global que asseguri tant la continuïtat dels serveis d’inser-
de ser la ciutat amb la ràtio més baixa en acolliment residencial, ció laboral a l’empresa ordinària, amb eines com el treball amb
la fragmentació del sistema entre 3 administracions dificulta la suport, com dels centres especials de treball.
gestió i no garanteix la transparència necessària. Barcelona a
més, per les seves característiques, requereix una planificació Amb aquesta perspectiva, des de l’Ajuntament de Barcelona
pròpia des de la proximitat. hem apostat en la contractació pública per les clàusules socials
i alhora hem enfortit els vincles amb el món de l’empresa, po-
Per fer front a la situació exposada, cal augmentar la inversió i tenciant la Xarxa d’Inclusió Laboral en el mercat ordinari de les
dotar la ciutat d’una visió estratègica unificada que superi l’actual persones amb discapacitat (XARXA XIB), elaborant un codi ètic
fragmentació entre les diferents administracions. Per això, volem: de contractació i signant un conveni amb PIMEC amb l’objectiu
de millorar l’ocupació, la seva qualitat i la contractació. Es van
••Reclamar a la Generalitat de Catalunya, que compleixi el con- aconseguir més de 890 contractes l’any 2017, un 24 % més que
veni signat al 2005 i construeixi les 6 residències per a gent l’any 2016.
gran públiques que manquen de les 10 compromeses. Si no
es veu en condicions de fer-les, en compliment del que preveu Fa un any, també vam fer un pas endavant posant en marxa
a la Carta municipal de Barcelona, que es produeixi el traspàs un pla d’ocupació a través del qual vam contractar 40 persones
de totes les competències a l’Ajuntament, pel que fa a equipa- amb diversitat funcional per analitzar i revisar l’accessibilitat dels
ments, personal i serveis adreçats a la gent gran i de la seva diferents serveis de la ciutat. Alhora cerquem noves fórmules
dotació pressupostària. d’ocupació com la creació d’una cooperativa de persones amb
diversitat funcional per recuperar l’ús de 10 quioscos de la ciutat
••Impulsar la integració del conjunt de serveis i recursos de que actualment es troben en desús. Per tot això proposem:
cura per a les persones grans i autonomia personal en un
únic ens de gestió integral. ••Fer un pas més en la col·laboració entre la XIB (Xarxa d’In-
clusió Laboral) i PIMEC establint una línia de subvenció de Bar-
••Fer front al dèficit de places públiques residencials i altres celona Activa dirigida a petites i mitjanes empreses que con-
recursos i serveis per a persones grans acordant amb la Ge- tractin persones amb diversitat funcional.
neralitat de Catalunya un pla d’inversió suficient que reverteixi
la situació. ••Incrementar el 10 % el pressupost total municipal destinat
a la reserva de contractes amb centres especials de treball,
••Impulsar un acord amb la Generalitat per un pla estratègic tenint en compte els centres especials que promouen l’ocupa-
d’atenció integrada social i sanitària, que defineixi un mo- ció de treballadores i treballadors amb discapacitat amb espe-
del a posar a prova en territoris concrets on els serveis de cura cials dificultats, però amb la garantia que cap col·lectiu en surt
dels dos sistemes s’integrin funcionalment i pressupostària- perjudicat.
ment.
••Doblar el nombre de contractes que incorporen clàusules
••Millorar la qualitat de les residències públiques. socials d’inserció laboral de persones amb diversitat funcional
en el proper mandat.
••Revisar el model de gestió externalitzada de les residències
de gent gran i centres de dia i reforçar el control públic en la
prestació dels serveis i la gestió dels equipaments.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 39

••Elevar el percentatge mínim legal de places reservades per ••Seguir desplegant el Pla de Formació Municipal per a l’ac-
a persones amb diversitat funcional a l’Ajuntament de Barcelo- cessibilitat a la comunicació en els continguts produïts per
na en oposicions o altres proves d’accés. l’Ajuntament (webs, documents, reunions, lectura fàcil) i l’ac-
cessibilitat a la comunicació d’actes públics i esdeveniments de
••Cercar noves fórmules d’ocupació i generar projectes d’au- ciutat. Avançar en l’aplicació a totes les pàgines web noves
tonomia (com els dels quioscos) per apoderar persones amb de l’Ajuntament de Barcelona les Web Content Accessibi-
diversitat funcional. lity Guidelines (WCAG 2.0)

••Realitzar campanyes a empreses adreçades a l’acompli- ••Obrir més punts de préstec del Banc del Moviment arreu de
ment de la legislació sobre contractació de persones amb la ciutat.
diversitat funcional.

3.3.3 Avançar cap a la Vida Independent,

3.3.2 Ser una Ciutat Accessibility Friendly l’Autonomia Personal i la participació plena
en la vida de la ciutat
La incorporació d’aquest concepte en la planificació i organitza-
ció de la ciutat és bo per a tota la ciutadania, promou l’autonomia En aquest mandat hem fet nostra la filosofia de vida independent
de determinats col·lectius, com les persones amb diversitat fun- i hem impulsat polítiques per afavorir-la, principalment amb el
cional, i a més facilita la del conjunt de la població, fomentant la nou model d’assistent personal, que ha passat de ser un pro-
convivència humana, i evitant discriminacions i jerarquies. grama pilot a un servei d’atenció a l’autonomia personal, que ha
incrementat un 63 % el pressupost.
La Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya
preveu que els municipis hauran d’elaborar, aprovar i executar Es tracta de superar les perspectives de caire assistencial, tec-
un pla municipal d’accessibilitat. En aquesta línia l’Ajuntament de nocràtic i paternalista, i apostar fort per un model de polítiques
Barcelona aquest mandat ha aprovat la Mesura de Govern per a que facin possible l’autonomia i la vida independent a les per-
l’elaboració del Pla d’Accessibilitat Universal 2018-2026, del qual sones amb diversitat funcional, de manera que puguin desen-
es desprèn la constitució del Banc del Moviment, que compta ja volupar de forma plena els seus projectes vitals i col·lectius. En
amb 2 seus a la ciutat i intervencions en àrees de joc dins la Me- aquest sentit, ha estat clau l’impuls a la participació, s’han obert
sura de ciutat jugable. I en l’àmbit de la participació s’ha constitu- 4 grups nous en el context de l’Acord ciutadà. Continuarem tre-
ït la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent de l’Acord Ciutadà ballant per:
per una Barcelona Inclusiva.
••Destinar el 5 % de les promocions d’habitatge públic als pro-
Volem ser una ciutat 100 % accessible, una ciutat coneguda jectes d’autonomia personal i vida independent i incrementar la
internacionalment per ser Accessibility Friendly. Per això propo- col·laboració amb la Borsa d’Habitatge. Apostar per la desins-
sem: titucionalització de les persones amb diversitat funcional,
amb programes per la vida independent, incrementant el servei
••Desenvolupar el Pla d’Accessibilitat 2018-2026, l’objectiu del d’assistent personal i vetllant per la qualitat de les condicions
qual és que l’any 2026 Barcelona sigui 100 % accessible per al de treball del sector.
100 % de la població i pugui aprovar una ordenança d’accessi-
bilitat universal. ••Complementar amb professionals especialitzats en diferents
perfils d’atenció el suport educatiu a les escoles bressol
••Millorar el Servei de Transport Especial per a persones amb municipals i continuar treballant per garantir l’accés de les per-
diversitat funcional, Porta a Porta (servei de taxi accessible). sones amb necessitats educatives especials als diferents itine-
Seguir desplegant diferents projectes pilots per millorar l’ori- raris formatius.
entació de persones amb discapacitat visual i baixa visió a
les xarxes d’autobús i metro. Continuar treballant a les obres ••Doblar la partida destinada al suport i als programes de respir
de millora de l’accessibilitat al metro per aconseguir que el de les famílies cuidadores.
100% de la xarxa de metro sigui accessible.
••Garantir la participació efectiva de les persones amb diversitat
••Crear un segell de qualitat per als comerços 100 % accessi- funcional. Garantir l’exercici efectiu del dret a vot de les per-
bles, vinculada a una línia de subvencions específica. sones amb discapacitat a les eleccions municipals mitjan-
çant els mecanismes i eines necessàries, tant en l’àmbit d’ac-
••Seguir potenciant l’eliminació de barreres arquitectòniques i la cessibilitat física com comunicativa. Fer les gestions oportunes
instal·lació d’ascensors dins les convocatòries de rehabilitació davant el Govern de l’Estat per fer realitat el dret a vot de les
municipals. Desenvolupar les àrees de joc adaptades en el pla persones amb discapacitat visual en les eleccions municipals.
“Barcelona ciutat jugable”. I implementar un pla d’accessibilitat
específic per a barris de muntanya.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 40

••Implementar el model de CDIAP “Creixem”. Millorar els es- migrants en una gran majoria dels casos extutelats per la DGAIA
pais, augmentar els equips professionals, augmentar les hores que es troben en situació de carrer. Algunes d’aquestes mesu-
d’atenció a la petita infància. res són: el centre d’acollida Maria Feixa, el centre de dia Dar
Chabab i l’ampliació de la plantilla del Servei de Detecció i Inter-
••Garantir l’accessibilitat universal als serveis i equipaments mu- venció amb MENA.
nicipals culturals. Promoure l’oci inclusiu i del temps lliure,
tant pel que fa al gaudi com a la participació. Segon la DGAIA l’any 2019 al voltant de 1.000 adolescents tute-
lats assoliran la majoria d’edat. Molts es quedaran sense recur-
••Crear un equip específic dins el circuit d’atenció a la dona sos residencials per a majors de 18 anys. La ciutat de Barcelona
per millorar la detecció i atenció a les agressions i maltrac- és freqüentment el lloc de destí escollit quan aquests joves es
taments a dones amb diversitat funcional. Obrir una nova línia queden sense cap tipus de recurs. El nostre propòsit és reduir
de treball entorn del dret a la sexualitat i assistència sexual. el nombre de joves que es troben en situació de carrer. Per això
volem:

••Incrementar el nombre de professionals al carrer per detec-

tar, prevenir i atendre als joves sense xarxa familiar.
3.4 Infància
••Promoure recursos per a la transició a la vida adulta (forma-
ció, habitatge, inserció laboral) adaptats a la diversitat de perfils.
3.4.1 Continuar millorant el circuit d’atenció als
infants i adolescents en situació de risc i ••Exigir la creació d’un marc de governança i de programes in-
desemparament teradministratius que abordin totes les dimensions de l’atenció
als joves.
A Barcelona hi ha uns 3.000 infants i adolescents en situació de
risc greu o desemparament. Segons dades de l’Institut Infància
i Adolescència de Barcelona i de la DGAIA, els serveis socials
bàsics municipals atenen 1.227 infants amb expedient de risc
greu i la DGAIA té 1.837 expedients oberts de desemparament i 3.5 Serveis socials
tutela. Durant aquest darrer mandat s’han incrementat els recur-
sos per tal de poder garantir una millor atenció i acompanyament
als infants i adolescents en situació de risc. 3.5.1 Avançar cap a uns serveis socials bàsics
propers, centrats en les persones i
Malauradament l’increment de nens i joves nouvinguts a la ciutat d’orientació comunitària
i el deteriorament de les condicions socioeconòmiques de les
famílies han fet incrementar el nombre de situacions de risc que L’impuls als serveis socials bàsics a la ciutat ha estat un dels
afecten la infància. Per això ens comprometem a millorar l’aten- eixos centrals del darrer mandat. S’han incrementat els recursos
ció mitjançant: professionals el 34 %, s’ha desenvolupat el procés participatiu
de redefinició i millora, l’IMPULSEM, on s’ha fet una diagnosi de
••Prioritzar en l’agenda política de la ciutat l’atenció a la in- l’estat dels serveis socials a la ciutat i s’han generat diversos pro-
fància en risc, especialment la cobertura de les necessitats jectes de millora com el VINE (atenció grupal en 1a. visita) que
bàsiques, blindant el Fons 0-16. ha permès desestigmatitzar l’atenció i reduir les llistes d’espera.
També hem obert la Nova Oficina de Prestacions.
••Incloure l’atenció a la infància en risc en un model inclusiu i
no estigmatitzant de desenvolupament de l’infant. El sistema de serveis socials té molts reptes que necessiten d’un
nou model d’atenció on es redefineixin les prestacions i serveis
••Reforçar el concepte de xarxa d’atenció a la infància amb el accessibles per a la ciutadania, es redefineixin les pràctiques
conjunt d’entitats i equipaments de la ciutat. d’intervenció social, es repensin els models organitzatius i s’aug-
menti la intervenció des de la perspectiva comunitària. Per tot
••Actualitzar, en coordinació amb la resta d’administracions, plegat, cal continuar avançant en:
l’acompanyament dels infants i adolescents sota la tutela de
l’administració als nous temps i als nous perfils d’atenció. ••Prioritzar la inversió en serveis socials. Desenvolupar un nou
model de centre integral de serveis socials que agrupi di-
ferents superilles socials i que sigui la referència dels serveis i
3.4.2 Acompanyar els joves sense xarxes familiars l’atenció.
a la ciutat
••Constituir per a cada superilla social un consell de govern
Durant aquesta legislatura l’Ajuntament de Barcelona ha posat amb la participació de tots els agents públics i comunitaris im-
en marxa diferents projectes per atendre la situació de joves plicats.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 41

••Assegurar l’accessibilitat als centres integrals de serveis
socials millorant l’horari d’atenció.
3.6 P
 articipació i coproducció
de polítiques socials
••Reforçar l’atenció integral des dels serveis socials amb sa-
lut, educació, ocupació, habitatge. Treballar per un model
de desenvolupament professional als centres de serveis so- 3.6.1 Fomentar la coproducció i l’associacionisme
cials amb reconeixement social i que faciliti la seva relació amb d’acció social de proximitat
la comunitat.
La voluntat al llarg del mandat ha estat establir un diàleg transpa-
••Potenciar la participació activa de les persones usuàries rent i un marc de coordinació, assessorament i col·laboració es-
dels serveis socials en la definició i seguiment del seu propi pla table amb les associacions representatives del tercer sector i la
de treball i promovent la seva vinculació amb les xarxes formals societat civil organitzada. Amb l’experiència singular i innovadora
i informals de l’entorn. Introduir la perspectiva comunitària en de governança democràtica que representa l’Acord ciutadà, amb
els diferents nivells d’atenció (individual-familiar, grupal i comu- el treball en xarxa que ens ha portat a l’aprovació per unanimitat
nitària) de l’Estratègia d’Inclusió i de Reducció de les Desigualtats So-
cials de Barcelona 2017-2027, coproducció entre àrees munici-
••Continuar reivindicant una implicació més gran de totes pals, entitats del tercer sector, moviments socials i xarxes d’acció
les administracions amb competències en els serveis socials per tal de promoure la inclusió social i reduir les desigualtats
municipals. socials en els pròxims deu anys.

D’altra banda, ha resultat essencial la visibilitat que s’està donant

3.5.2 Innovar en polítiques socials a la ciutadania, especialment als qui tenen més dificultats per
participar mitjançant la constitució dels grups de treball de perso-
Els darrers 4 anys han estat centrats en la voluntat d’innovar i nes amb fragilitat (física o mental) lligada a la Convenció de les
dissenyar polítiques socials fonamentades en l’evidència. Barce- Veus de les Persones Grans (CAGG) o del grup Sensellarisme
lona ha estat la primera administració local a l’Estat a incorporar (CMBS)
un disseny experimental per a la definició de la seva política futu-
ra de garantia d’ingressos. La principal iniciativa ha estat el pro- Si en aquest mandat ha estat important l’avanç realitzat en as-
jecte “B-Mincome”, que permet avaluar com afecta la ciutadania pectes de coproducció, valorem que segueix sent molt necessari
una ajuda econòmica amb diferents condicions per mantenir-la. no aturar-se i continuar construint unes polítiques municipals,
amb visió de ciutat, que deixin enrere actituds davant de la ciuta-
També s’ha incorporat en el disseny de les polítiques l’anàlisi dania on l’acció consultiva era l’única finalitat a arribar, per això
continuada d’un gran nombre de dades econòmiques i socials i proposem:
la seva representació espacial. I finalment s’han incorporat eines
digitals, com el simulador d’ajudes socials, que permeten l’auto- ••Promoure polítiques coproduïdes, dirigides no només a pal·
gestió i autodeterminació de la ciutadania en la seva relació amb liar les problemàtiques socials, sinó a prevenir-les abans que
els serveis públics, que dota el sistema de més transparència. aquestes sorgeixin i es cronifiquin.
Aprofundirem en el camí dels darrers 4 anys amb els objectius
següents: ••Dirigir-nos a la ciutadania i als distints moviments socials
en clau d’agent que han de poder decidir sobre tots aquells
••Ampliar els projectes experimentals que permetin avaluar la projectes que repercuteixin a la ciutat.
idoneïtat de les polítiques socials.
••Promoure i millorar els canals de participació, per tal de
••Realitzar un programa continuat de gestió del coneixement i fer-los més accessibles, oberts i transparents. I seguir fomen-
avaluació de la intervenció social per generar evidències per al tant la utilització dels mitjans presencials i digitals que permetin
disseny de les polítiques socials. augmentar la participació i que facilitin la màxima diversitat dels
participants.
••Reforçar la incorporació del Big data a l’anàlisi de les condi-
cions econòmiques i socials de la ciutat amb l’objectiu de te- ••Potenciar la visibilitat d’aquelles persones que tenen més
nir coneixement del que “està passant” a la ciutat de Barcelona, dificultat per accedir a la vida pública municipal, tot ade-
en els àmbits agregat i individual, imprescindibles per detectar quant els canals de participació a aquesta pluralitat i complexi-
pobresa invisible. tat de ciutadans i ciutadanes que viuen a la ciutat de Barcelona.

••Incorporar la intel·ligència col·lectiva per millorar la feina ••Harmonitzar els òrgans de participació de tota la ciutat,
dels professionals, eina que ens ha de permetre agilitar el augmentant-hi la presència d’aspectes clau de ciutat on la im-
procés de demandes i respostes als centres de serveis socials. plicació de les polítiques socials sigui present en tots aquests
òrgans.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 42

Crear sinergies amb visió metropolitana, i implicar aquests es- a un triple objectiu: l’enfortiment de la comunitat, la millora de les
pais de participació en els grans projectes actuals (superilles condicions de vida i la inclusió i cohesió socials democràtiques.
socials o els projectes europeus d’àmbit inclusiu). Per aquest motius proposem:

••Incorporar la dimensió comunitària als serveis públics: més

3.6.2 Col·laboració amb el Tercer Sector educació comunitària, més salut comunitària, més serveis soci-
als comunitaris.
El teixit del tercer sector social a la ciutat de Barcelona és un se-
gell d’identitat que cal continuar enfortint dins els marges legals ••Crear un servei municipal d’organitzadores comunitàries
de què disposem en la contractació pública i les competències per potenciar la dimensió comunitària dels serveis als barris:
municipals, prioritzant les formes associatives, cooperatives i de escoles, centres de salut, equipaments, etc.
l’economia social i solidària. Alhora, les organitzacions que en
formen part tenen el repte de respondre a la lògica social i les ••Donar suport a iniciatives comunitàries sorgides als barris:
necessitats de la ciutadania. L’activitat social, per la seva natura- subvencions, patrimoni ciutadà.
lesa i el seu valor intrínsec, ha de ser no mercantilitzable.
••Apropar i obrir els equipaments de proximitat al seu en-
Per això continuarem treballant per avançar en l’enfortiment com torn, per tal que esdevinguin motors d’acció i projectes comuni-
a sector amb mesures com: taris als barris.

Establir un diàleg transparent i un marc de coordinació, asses- ••Procurar l’accés a recursos i la millora de condicions de
sorament i col·laboració estable amb les associacions represen- vida a través d’economies comunitàries, solidàries i coope-
tatives del tercer sector i la societat civil organitzada, tant des de ratives.
l’àmbit de l’acció social com des d’altres àmbits d’actuació.

••Promocionar l’associacionisme i la iniciativa social com a

forma clau de participació ciutadana i de reforç de la co-
hesió social. 3.8 Salut
Continuar treballant per aconseguir un nou marc de contractació
pública dels serveis a les persones que ens permeti avançar en 3.8.1 Consolidar les polítiques que han reduït
l’exigència de les clàusules socials, que integri el valor afegit del les desigualtats en salut a la ciutat
tercer sector i la priorització de la qualitat, condicions laborals i
la consideració de les necessitats específiques de les persones La salut, no només definida com l’absència de malaltia sinó en-
usuàries, sobretot les més vulnerables, per sobre de consideraci- tesa com un estat complet de benestar físic, mental i social, de-
ons econòmiques. pèn de les condicions de vida de les persones, el que es coneix
com els determinants socials de la salut.
••Defensar uns serveis públics també amb drets laborals ga-
rantits per als treballadors i treballadores del tercer sector El terme desigualtats socials en salut fa referència a les diferèn-
que redundin en benefici de les persones usuàries, però també cies en salut sistemàtiques, injustes i evitables que tenen les per-
en el dels professionals. sones de diferents grups poblacionals. Les polítiques públiques,
i per tant les polítiques municipals, poden millorar les condicions
de vida de la població afavorint una millora de la salut poblacio-
nal, així com redistribuint de manera més equitativa els recursos,
de manera que es redueixin les desigualtats en salut.
3.7 Acció comunitària
Els indicadors de determinants socials de la salut i de salut tenen
una distribució desigual entre els barris de Barcelona. A l’informe
3.7.1 Promoure l’acció comunitària per a “La salut a Barcelona”, els últims 4 anys s’ha donat especial im-
l’enfortiment i l’apoderament ciutadà portància als indicadors referits a les desigualtats territorials. Així
per exemple, les desigualtats en esperança de vida en néixer
L’any 2018 es va aprovar el Pla Municipal d’Acció Comunitària entre els barris més pobres i els més rics han passat de 4,3 anys
vigent per als propers 4 anys. Des del moment en què Barcelona a 2,4 anys.
en Comú va arribar a l’Ajuntament es va tenir clar que l’acció
comunitària havia de ser un element transversal de les diferents L’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Po-
polítiques públiques, i que s’havia d’apostar per una concepció lítiques Municipals, que properament estarà disponible en un
de l’acció comunitària com a instrument de canvi d’algunes políti- entorn web de l’Ajuntament de Barcelona, té per objectius fer la
ques municipals amb un component d’activació i enfortiment po- vigilància de les desigualtats en salut i els seus determinants, i
lític de la societat. La política d’acció comunitària vol respondre

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 43

avaluar les polítiques municipals quant al seu impacte en la salut ••Dotar tota la ciutat de punts d’educació i suport emocional.
i en les desigualtats socials en salut. Consolidar l’ampliació de projectes de suport emocional a ado-
lescents i famílies. Atendre els processos de dol en l’alumnat
••Tornar a posar en marxa el Pla de Barris amb una durada de nouvingut.
10 anys i donar continuïtat als projectes socials més reeixits.
••Seguir treballant per millorar els determinants de context que
••Treballar per aconseguir les fites de l’Estratègia d’Inclusió i afecten la salut mental (com per exemple l’accés a l’habitatge i
Reducció de les Desigualtats 2017-2027, i avaluar-ne l’im- a l’ocupació).
pacte en salut.
••Exigir duplicar el pressupost sanitari per a la salut mental
••Continuar estenent els programes de salut comunitària de Bar- ambulatòria i comunitària i incrementar els recursos d’atenció
celona “Salut als barris”, abordant nous reptes de salut, i im- domiciliària per a persones amb problemes de salut mental per
plantar programes de promoció de la salut a més del 50 % d’es- disminuir la institucionalització i l’ús de psicofàrmacs.
coles de la ciutat.
••Donar suport a campanyes contra l’estigma i a projectes
••Posar la perspectiva de salut en totes les comissions i comunitaris per garantir la participació activa en la vida de la
plans de les diferents polítiques municipals. ciutat de les persones amb problemes de salut mental.

••Seguir alimentant i difonent l’Observatori de Salut i Impacte ••Implantar un pla de prevenció, detecció precoç i seguiment
de les Polítiques, analitzant l’impacte en salut i promovent po- de la conducta suïcida.
lítiques municipals més saludables d’accés a l’habitatge, reha-
bilitació, pobresa energètica, urbanisme, mobilitat, medi ambi-
ent, etc. 3.8.3 Prevenir les addiccions

Les addiccions a substàncies s’aborden a Barcelona des del Pla

3.8.2 Fer una ciutat compromesa d’Acció de Drogues de Barcelona des de fa més de 30 anys. En
amb la salut mental el Pla de Drogues 2017-2020 es va donar continuïtat i empenta
tant a programes de prevenció, com el Programa d’Educació
La salut mental és tan important com la salut física, i una ciutat Emocional a treballar a parvulari, com a la millora dels recur-
ha de generar contextos que afavoreixin el benestar psicològic. sos d’atenció, prioritzant el model d’atenció integral que ha fet
Segons l’enquesta de salut de Barcelona, el 16,5 % dels homes i de Barcelona una ciutat de referència, així com l’abordatge de
el 19,9 % de les dones estan en risc de patiment psicològic (pro- noves necessitats (ex.: addiccions comportamentals en joves,
blemes de l’esfera de l’ansietat i la depressió). A més, les proble- chemsex, noves substàncies).
màtiques de salut mental pateixen estigma, i la plena inclusió de
les persones amb trastorns mentals segueix sent un gran repte. El nou Pla de Drogues 2021-2024 haurà d’incorporar les addic-
El suïcidi és una important causa de defunció, sobretot en les cions comportamentals a totes les edats, especialment aquelles
persones joves. relacionades amb els jocs en línia amb apostes. La manca de
coneixement sobre aquest tema s’haurà de superar amb les en-
A Barcelona, en els darrers 4 anys s’ha impulsat el primer Pla de questes poblacionals que es fan a la ciutat. També caldrà refor-
Salut Mental de la ciutat, amb lideratge municipal i amb àmplia çar les actuacions per reduir el consum d’alcohol a la ciutat (un
participació de la resta de serveis públics i de les entitats de la 9,5 % dels homes i 4,2 % de dones declaren un consum de risc
ciutat. Cal continuar el treball perquè Barcelona sigui una ciutat d’alcohol).
que genera condicions de vida afavoridores de la bona salut
mental i d’autonomia personal i perquè les persones amb proble- Una bona part de les polítiques que influeixen tant en l’alcohol
mes de salut mental, amb dependències o sense, siguin ateses com en el joc en línia són definides en els àmbits estatal i/o au-
en serveis accessibles i de qualitat, i se’n faciliti la inserció social. tonòmic, però és necessari que, des de l’escala local, posem el
màxim d’elements per fer de la ciutat un espai que genera un
Per tant, tot i que l’atenció a les malalties siguin objectiu prioritari entorn saludable i no de risc.
del sistema sanitari, amb clara responsabilitat autonòmica i amb
molt marge de millora, promoure la salut mental de la ciutadania, ••Aprofitar al màxim el poder de la normativa municipal per influir
treballar per la prevenció, vetllar per la inserció requereix d’un a generar un espai públic que no promogui ni el consum
clar compromís local. d’alcohol, ni el joc d’atzar o en línia, amb especial atenció als
espais i esdeveniments amb gran afluència de públic.
••Seguir implantant els programes establerts al Pla de Salut
Mental 2016-22, avaluar periòdicament els avenços aconse- ••Elaborar dues instruccions d’Alcaldia perquè les activitats or-
guits, i definir un nou pla de llarga durada. ganitzades per l’Ajuntament, els seus instituts i empreses no
promoguin el joc d’atzar o en línia, ni de les begudes al-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 44

 cohòliques. Impedir l’accés al joc d’atzar o en línia a escoles, altres barris, així com al disseny i execució dels programes. Es-
biblioteques i altres dependències municipals. tendre els programes comunitaris de millora de les competènci-
es familiars en la criança, com a factor protector per a la salut i
••Aprovar l’ordenança municipal de regulació dels clubs soci- benestar tant dels infants com del conjunt del grup familiar.
als privats de persones fumadores de cànnabis.

••Millorar el coneixement sobre l’impacte a la ciutat de les depen- 3.8.5 Lluitar per l’equitat de gènere en salut
dències comportamentals. i contra les violències masclistes

••Influir en el Consell Audiovisual de Catalunya per controlar Al març del 2007, l’Organització Mundial de la Salut apostava per
la publicitat relacionada amb el joc d’atzar o en línia a totes les un enfocament de gènere en salut pública partint del reconeixe-
edats. ment de les diferències entre els homes i les dones, i del menor
estatus social assignat a les dones envers els homes, que es
••Treballar perquè l’atenció a les drogodependències estigui tradueix en relacions de poder desiguals a la família, en l’accés i
plenament incorporada en l’atenció que s’ofereix des del sis- el control de recursos i en la presa de decisions. Aquestes relaci-
tema sanitari. ons afecten la salut de manera desigual a les dones i els homes.

L’Informe de Salut de Barcelona de 2017, mostra que tot i el

3.8.4 Impulsar la salut comunitària descens dels embarassos de dones de 15 a 19 anys (en 9 anys
31,3 % a 13,7 %), hi ha desigualtats entre els barris. També conti-
Impulsar la salut comunitària és treballar perquè els agents dels nuen les taxes altes d’infeccions de transmissió sexual, sobretot
barris (serveis públics, entitats i veïnatge) s’impliquin de forma entre homes que tenen sexe amb homes. El consum d’ansiolí-
col·lectiva en accions i programes que permeten millorar els de- tics, antidepressius i sedants és més elevat en les dones de tots
terminants de la salut i qualitat de vida que es poden mobilitzar els grups d’edat i sobretot les de més de 70 anys.
des del mateix barri. Es tracta de donar paper en l’àmbit de la
governança, al barri, molt proper a l’espai social de les persones, Integrar la perspectiva de gènere en salut s’ha de fer abordant la
com a forma d’apoderar les persones, grups i comunitats, en la influència de factors socials, culturals i biològics.
creació d’espais potenciadors de benestar i salut.
••Tenir cura especial perquè es reconegui la situació de les do-
En els darrers 4 anys s’ha fet un fort impuls als projectes d’acció nes i les diversitats i vulnerabilitats, considerant sexe, edat,
comunitària orientats a reduir les desigualtats en salut existents classe social, diversitat funcional, ètnia... Integrar la perspec-
a la ciutat, i s’ha quasi doblat el nombre de barris que tenen tiva de gènere en les diverses polítiques per millorar-ne la
implantat el programa “Barcelona salut als barris” (de 13 barris salut. Donar una clara orientació de gènere als recursos sobre
l’any 2014, als 25 actuals). addiccions. Vetllar per la participació de les associacions de do-
nes del territori en els consells de salut.
Els primers estudis d’avaluació fets a la ciutat mostren, a més,
que és una manera efectiva de millorar la salut i reduir les desi- ••Millorar l’atenció dels casos de violències masclistes des
gualtats, tot i que cal ampliar l’avaluació d’impacte. dels serveis sanitaris, la formació i recursos per a les actuaci-
ons i la recuperació. Seguir la coordinació amb el Circuit Barce-
••Donar continuïtat al programa “Barcelona salut als barris” lona contra la violència masclista.
en tots els barris en els quals està implantat (25), avaluar-ne
l’impacte i introduir millores i avenços. Estabilitzar l’aportació ••Continuar l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva avan-
pressupostària i l’equip tècnic que s’ha ampliat en aquest man- çant en la coordinació i el treball entre els serveis públics i les
dat. entitats. Incrementar l’accessibilitat a preservatius, la cobertura
de programes comunitaris de qualitat, d’educació afectivosexu-
••Continuar impulsant l’actualització del Mapa d’Actius en Salut al i emocional en clau positiva a les escoles de primària i se-
de Barcelona i el seu ús des de l’atenció primària com a eina cundària. Reforçar les actuacions contra l’estigma.
de prescripció i recomanació d’activitats socials.
••Avançar en les mesures de suport a les persones (en gran ma-
••Estendre a la resta de la ciutat programes per a gent gran joria dones) amb síndromes de sensibilitat central com la
que han demostrat ser efectius contra la solitud i l’aïlla- fibromiàlgia.
ment, com són el programa “Baixem al carrer” o les “Escoles
de salut”, orientats en aquests casos a persones que presenten ••Impulsar la millora d’atenció al part, embaràs i lactància, i
vulnerabilitats socials, tot i viure en barris més benestants. menopausa, amb més respecte al procés natural i amb més
escolta. Crear cases de part a Barcelona, lligades als centres
••Ampliar el paper dels infants i les famílies en els programes sanitaris.
comunitaris. Estendre les experiències de participació dels in-
fants i joves en les fases de diagnòstic de salut comunitària, a

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 45

3.8.6 Incidir per millorar la qualitat 3.8.7 Ampliar l’accés al dentista i a recursos
de la sanitat pública a la ciutat sanitaris no coberts, i fer una sanitat més
universal i equitativa
L’atenció sanitària és un pilar bàsic del nostre estat del benestar,
històricament infrafinançat, retallat pels governs de dretes que En el darrer mandat hem incidit a recuperar la universalitat efec-
han mercantilitzat la salut augmentant els concerts a entitats pri- tiva de tota la ciutadania que viu a Barcelona en l’accés gratuït
vades i fomentant el negoci de les mútues privades. Mentrestant a la sanitat pública i a fer una sanitat més equitativa prioritzant
creixen les necessitats de cura i el cost dels avenços terapèutics, les inversions als territoris més desfavorits. Però es pot fer molt
i la ciutadania pateix llargues llistes d’espera, una atenció primà- més perquè tots els nivells del sistema sanitari siguin capaços de
ria, sociosanitària i a la salut mental infradotades, i un sistema donar una atenció adequada a cada persona amb perspectiva de
encara poc obert a la participació real. gènere, respecte de totes les diversitats i maximitzant els esfor-
ços d’atenció cap als col·lectius més desfavorits.
Tot i tenir només una representació minoritària al Consorci Sa-
nitari de Barcelona i en algunes entitats proveïdores, hem pogut Cal continuar també pressionant l’Estat i la Generalitat per am-
els darrers quatre anys desvelar per primer cop dades de la pliar la cartera de serveis coberts pel Sistema Nacional de Salut
privatització en la gestió sanitària i forçar el retorn a la gestió (SNS) i eliminar els copagaments. Mentrestant, volem continuar
pública de l’atenció continuada domiciliària urgent, la reobertura amb la línia pionera iniciada en el darrer mandat de garantir a la
de les plantes tancades dels hospitals públics, projectar i cons- població més desfavorida un servei gratuït d’odontologia i cobrir
truir nous equipaments i auditar i implantar plans de millora dels el cost dels medicaments, i de generar una activitat d’odontologia
sociosanitaris. que ofereixi aquests serveis a preus assequibles al conjunt de la
població.
••Aconseguir un sistema sanitari amb participació real: reac-
tivació del Consell de Salut de Ciutat, rendiment de comptes als ••Reforçar la universalitat real de l’accés a la sanitat pública
consells de salut de districte i constitució obligatòria de les co- mantenint l’empadronament actiu, vetllant per l’aplicació de les
missions de participació de centres sanitaris amb professionals noves lleis d’universalització, amb la formació dels professio-
del centre i ciutadania usuària, on aportar demandes i propos- nals d’atenció directa, campanyes informatives a la ciutadania, i
tes de millora dels centres, plans de qualitat, seguiment de les la vigilància dels casos d’incompliment.
reclamacions, etc.
••Fer possible una atenció sanitària amb perspectiva d’equi-
••Generar més inversió en equipaments públics i pressupost tat i de gènere, promovent des del Consorci Sanitari de Bar-
per a l’atenció sanitària: assegurar els recursos per un pla celona, plans d’atenció sanitària socialment equitativa, amb
integral de millora de llistes d’espera i millorar les ràtios de per- perspectiva de gènere, amb respecte i discriminació positiva
sonal dels sociosanitaris; construir el nou equipament integral de totes les diversitats i millor resposta a les necessitats de les
sanitari i social de la Magòria i els nous CAP de Raval Nord, persones sense llar.
Fort Pienc i del Parc i la Llacuna; trobar espais i recursos per a
les reformes dels hospitals Vall d’Hebron, Clínic i del Mar. ••Augmentar l’accés al dentista públic i de qualitat, consoli-
dant el servei municipal d’odontologia i podologia social
••Exigir el 25 % de pressupost sanitari de la ciutat per a l’aten- per a l’accés gratuït de la població més desfavorida, iniciant
ció primària: avançar cap a un sistema sanitari realment “pri- l’activitat d’una empresa municipal amb preus assequibles, i
marista” i garantir l’atenció longitudinal des de l’atenció primària fent pressió pública i política per ampliar la cartera d’odontolo-
amb l’accés no urgent als professionals de referència en menys gia de l’SNS.
de 48 hores.
••Facilitar l’accés a recursos sanitaris necessaris i no gra-
••Desprivatitzar i passar a l’atenció primària la rehabilitació tuïts, mantenint un fons d’ajuts farmacèutics i treballant per
ambulatòria i domiciliària, l’atenció de salut a les residències l’exempció del copagament a totes les rendes baixes; ampliar
geriàtriques i la podologia, i millorar les condicions laborals en la xarxa del Banc del Moviment de préstec de materials ortopè-
els serveis encara externalitzats. dics, i fomentar ajuts i descomptes per a altres recursos com
l’òptica.
••Desmedicalitzar l’atenció sanitària amb un pla participat per
professionals i ciutadania usuària i amb perspectiva de gènere
per reduir el 20 % de la despesa farmacèutica.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 46

 Des del marc que aporta el nou decret d’inclusió, cal treballar per
3.9 Educació garantir l’escola inclusiva en tots els cicles educatius a partir de
la formació dels equips de professionals, dels recursos humans i
materials necessaris i de les metodologies i pràctiques inclusives
3.9.1 Garantir un sistema educatiu més equitatiu que ho garanteixin.

A Barcelona existeixen grans desigualtats que s’expressen, entre En aquests quatre anys hem impulsat el i s’han incorporat 61
altres maneres, en diferències de rendes i en esperança de vida professionals a 39 centres públics; hem ampliat l’equip de les es-
als diferents barris de la ciutat. Les desigualtats socials també coles bressol de la Zona Nord i hem millorat l’oferta pedagògica
afecten el mateix sistema educatiu, condicionant les oportunitats amb el projecte “Impulsem 0-3” passant de 4.000 a 10.000 hores
educatives i vitals d’infants, joves i persones adultes, així com les de suport a les escoles.
condicions d’aprenentatge als centres educatius.
Els centres educatius són baula imprescindible per a la construc-
Cal assegurar la igualtat d’oportunitats, fent que el sistema edu- ció d’una societat inclusiva i per això proposem:
catiu sigui compensatori i correctiu de desigualtats i factor de
reequilibri social. En aquesta línia, en el darrer mandat s’han ••Promoure el treball en xarxa amb tots els serveis que oferei-
realitzat moltes accions com ara la tarifació social a les quotes xin una atenció a l’alumnat (centres educatius, EIPI, CDIAP,
de les escoles bressol: 7 de cada 10 famílies paguen menys o EAP, CSMIJ..) per millorar la qualitat de la intervenció educativa.
igual del que pagaven. Hi ha hagut un 42 % més de beques men-
jador. S’han ampliat els horaris en els instituts, s’han dut a terme ••Incrementar els recursos per acollir infants i joves
el projecte “Baobab” de campaments urbans per a infants i joves, amb necessitats educatives específiques a tots els nivells
o el projecte “Prometeus” amb les universitats de la ciutat per educatius.
facilitar que el màxim nombre de joves de barris desafavorits hi
accedeixin. Per als propers anys proposem: ••Reforçar el sistema d’ajuts a la inclusió per a persones
amb necessitat de suport, sense oblidar les activitats de lleu-
••Impulsar una estratègia compartida amb la comunitat edu- re i activitats complementàries a l’escola, així com colònies i ca-
cativa per fer efectiva la gratuïtat del sistema educatiu co- sals d’estiu i en el temps de migdia dels centres educatius.
mençant pels entorns que més ho necessiten, oferint beques i
ajuts; i tendir a suprimir els copagament a les escoles. ••Treballar per implementar metodologies i pràctiques in-
clusives basades en el Disseny Universal de l’Aprenentatge
••Promoure la igualtat d’oportunitats educatives més enllà de (DUA), millorant els sistemes d’adaptació per a alumnat amb di-
l’escola. versitat funcional per treballar la cohesió a les aules i la inclusió
social a tots els centres educatius.
••Consolidar les beques menjador com a garantia d’equitat.
••Seguir creant i desenvolupant els equips de professionals
••Garantir l’accés en igualtat d’oportunitats dels infants a les es- d’atenció externa provinents dels centres d’educació es-
coles municipals de música, mitjançant l’establiment de crite- pecial públics perquè donin atenció directa a aquest alumnat,
ris d’accés condicionats a la renda i amb sistemes de tarifació orientin els tutors i les tutores dels centres ordinaris i treballin
social. conjuntament per adequar les activitats educatives.

••Reforçar els programes contra l’absentisme i l’abandona-

ment escolar. Enfortir les polítiques d’acompanyament a l’es- 3.9.3 Revertir la segregació escolar de la ciutat
colaritat i incrementar els recursos destinats als programes de garantint al màxim una composició social
reforç per a l’alumnat amb més risc de fracàs escolar (progra- heterogènia dels centres educatius de tots
mes Èxit i Prometeus). els nivells

Parlem de segregació escolar quan hi ha una distribució signi-

3.9.2 Vetllar perquè totes les persones, sense ficativament desigual de l’alumnat entre els centres educatius
excepció, rebin l’atenció que necessiten d’un territori en funció de característiques individuals o familiars.
per poder desenvolupar al màxim les seves La segregació posa en qüestió tant l’equitat i qualitat educativa
capacitats del sistema com la cohesió social de ciutat, i fonamentalment
va associada a l’estatus socioeconòmic de les famílies; aquesta
L’alumnat de la ciutat és tan divers com ho és la seva pròpia variable és la que genera la principal font de desigualtat d’opor-
ciutadania i cal que l’ecosistema educatiu des de tots els àmbits tunitats. Les desigualtats en la distribució del tipus d’alumnat
doni cabuda i respecte a les necessitats específiques de cada es mostra clarament entre la xarxa pública i la concertada, però
infant, jove o adult participant, desenvolupant una coeducació també està present dins de cada una.
integral (de gènere, social i cultural).

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 47

Per revertir-la, hem destinat 3 milions d’euros a dotar de recur- Per millorar les condicions i la qualitat en el darrer mandat vam
sos els centres que més ho necessitàvem. Hem col·laborat des recuperar la mitja hora de suport educatiu que havia retallat l’an-
dels serveis socials amb els EAP de zona per fer una millor terior govern i n’hem incrementat dues i mitja més setmanals,
detecció de l’alumnat amb necessitats específiques que ens sumant un total de 57.000 hores anuals de suport educatiu. Hem
permet equilibrar millor la matricula. Dins del marc del Pla de millorat les instal·lacions dels centres educatius i hem establert
Barris hem iniciat tres aliances de singularització tipus Magnet a un pla de pintura periòdica dels centres públics amb finançament
tres institut-escola. Per seguir combatent la segregació escolar per valor de 3 milions d’euros, i millorat i transformat tres sales
proposem: d’actes escolars.

••Millorar la qualitat dels centres amb més necessitats i man- ••Millorar la qualitat educativa de les escoles bressol iniciant
cances compensant amb recursos humans i materials que s’hi la rebaixa de les ràtios d’acord amb una planificació progres-
destinen. Promoure programes de singularització d’aliança amb siva i calendaritzada. Incrementar les hores de suport educatiu
institucions (tipus Tàndem, Magnets) als centres que acullin i les destinades a l’acompanyament d’infants amb necessitats
una composició d’alumnat que s’allunyi de la composició soci- educatives especials.
ocultural del barri.
••Elaborar un programa per repensar l’espai de migdia com a
••Seguir promovent les oficines municipals d’escolarització una oportunitat d’enriquiment educatiu i de salut.
a cada districte per garantir que la gestió de reserva de places
per a necessitats educatives específiques, la gestió de la matrí- ••Redefinir els requisits d’espais i equipaments, així com el
cula fora de termini i l’ampliació de ràtios responguin al principi catàleg de mobiliari i recursos, tenint present els canvis educa-
d’escolarització equilibrada de l’alumnat a tots els centres edu- tius i els projectes educatius dels centres.
catius finançats amb fons públics.
••Millorar els materials de les escoles adaptant-se a les ne-
••Millorar el model d’adscripcions d’escoles i instituts que cessitats de cadascuna. Actualitzar l’equipament informàtic i
afavoreixi l’equitat i reforci l’encaix territorial dels centres edu- mantenir una bona connectivitat. Oferir recursos per a una ges-
catius i ofereixi itineraris pedagògics coordinats. tió més autònoma i que garanteixi els drets dels infants i ado-
lescents.
••Promoure programes i accions d’acompanyament i orienta-
ció a les famílies que han d’iniciar processos de preinscrip- ••Establir col·laboracions de les diferents àrees municipals per tal
ció i transició d’etapa educativa. rehabilitar i adequar els edificis del sistema educatiu a cri-
teris de sostenibilitat i de reequilibri verd de la ciutat.
••Assegurar que tots els centres d’ensenyament sostinguts
amb fons públics estiguin oberts a tot tipus d’alumnat i de
famílies i que cap no discrimini per motius econòmics, d’origen, 3.9.5 Impulsar la xarxa pública per reduir
d’ètnia o de capacitat, i denunciar el concert dels centres que el desequilibri en l’oferta de places públiques
cobren altes quotes selectives o segreguin per qualsevol motiu. i concertades

Barcelona és una de les ciutats d’Europa on el desequilibri entre

3.9.4 Garantir que tots els centres sostinguts xarxa pública, la concertada i la privada és més gran. En el dar-
amb fons públics tinguin les condicions rer curs, i per primer cop, la demanda de la pública ha superat a
i els recursos necessaris la de la concertada. Però l’oferta d’escola pública no es produeix
de manera homogènia a tota la ciutat, ni en tots els nivells edu-
Les administracions educatives han de garantir les condicions de catius.
qualitat en tots els centres que són sostinguts amb fons públics.
Tenim encara força mancances en recursos humans, equipa- Durant els darrers quatre anys hem doblat la inversió en relació
ments i dotació de material que en molts casos queda suplert per amb el mandat anterior i hem passat de 95 a 101 escoles bressol
la capacitat de les famílies. Cal plantejar que les obres i millores municipals i a tenir-ne 9 més de planificades; hem revertit la pri-
dels equipaments avancin en consonància amb els canvis me- vatització de les escoles bressol remunicipalitzant les 3 escoles
todològics i organitzatius que s’estan impulsant, ja siguin des de que s’havien privatitzat; hem interposat un recurs a la Generalitat
l’administració educativa o des dels mateixos projectes dins del de Catalunya per exigir 40 milions d’euros compromesos i que el
marc de l’autonomia de centre. Vivim en un entorn mediterrani govern Trias no va reclamar; hem obert 9 escoles noves, 4 nous
que ens permet fer un aprofitament pedagògic dels espais ex- instituts i 3 nous instituts-escola. Per fer un fort impuls a la xarxa
teriors com ja proposaven les escoles municipals del Bosc i del pública proposem:
Mar. La qualitat també condicionada per les ràtios i les de les
escoles bressol, malgrat els esforços, encara no ha revertit les ••Augmentar l’oferta de places d’escoles bressol, desenvolu-
retallades del govern Trias. pant els 9 projectes ja planificats i integrar totes les públiques
de la ciutat en una única xarxa.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 48

••Eixamplar el projecte de l’escola de noves oportunitats pú- ••Facilitar la generació de projectes singulars de centre i do-
blica, un programa socioeducatiu per a joves que no estudien nar-hi suport per tal de donar resposta a les necessitats de
ni treballen, als quals se’ls ofereix atenció personalitzada ja si- cada comunitat educativa, consolidant i ampliant el programa
gui per recuperar estudis o per incorporar-se al món laboral. “Xarxes pel Canvi”, i augmentar les mentories acompanyant els
centres en el marc del Consorci.
••Planificar la reserva de sòl públic necessari per construir
nous centres educatius i desenvolupar models de traspàs de ••Crear espais d’aprenentatge compartit entre centres, i de
centres concertats cap al sistema públic. Impulsar noves cons- totes les etapes educatives, amb projectes d’innovació peda-
truccions escolars per afavorir una oferta pública de places, su- gògica i formació intergeneracional, i experiències educatives
ficient i de proximitat. d’aprenentatge i servei de dimensió comunitària en col·laboració
amb les entitats i institucions de la ciutat.
••Fer un pla de millora, manteniment i/o ampliació dels edi-
ficis, les instal·lacions esportives i els patis i jardins de les ••Promoure programes de suport de qualitat i vetllar per un re-
escoles públiques que ho requereixin tenint present els seus partiment transparent i equilibrat dels recursos que té la ciutat.
projectes educatius.

••Prioritzar la construcció de centres públics als districtes 3.9.7 Aprofundir en el projecte Educatiu de Ciutat
amb menys oferta per avançar cap a la garantia de plaça pú- establint vincles entre cultura i educació
blica de proximitat a les famílies que ho sol·liciten en tots els per garantir el dret d’accés a la cultura
nivells educatius (infantil, primària, secundària, batxillerat i for- i al reconeixement de les cultures no
mació professional) i, en especial, a primer d’ESO. hegemòniques

El bagatge cultural és un dels factors de desequilibri social i

3.9.6 Estendre els processos de millora i determinant clau de l’èxit educatiu. A Barcelona el repartiment
transformació educativa perquè tots els de l’oferta cultural i educativa no reglada es concentra majorità-
centres de la ciutat ofereixin projectes de riament en determinats sectors de la població i barris. Desenvo-
qualitat equivalents lupar programes de cultura-educació en les etapes obligatòries,
involucrant-hi els centres educatius i els centres i agents cultu-
Estem vivint temps de canvis i el sistema educatiu no queda ni rals, pot ser un factor determinant de reequilibri.
pot quedar al marge. La ciutat de Barcelona té un gran bagatge
pedagògic acumulat que, sumat a l’experiència de nombrosos És necessari promocionar els ensenyaments artístics a la ciutat,
centres que han apostat per la transformació pedagògica, és un especialment en els entorns més desafavorits, que complemen-
capital que cal aprofitar. Cal potenciar la innovació, la recerca i tin l’oferta educativa i converteixin la ciutat en una aula oberta,
la creativitat des de la pràctica reflexiva instaurada en els equips amb la participació de les entitats i institucions. Des del marc
educatius dels centres i institucions de la ciutat. de coordinació entre cultura i educació (IMEB, ICUB, districtes,
CEB) s’han impulsat en el marc de Pla de Barris la caixa d’eines
Des del marc del Consorci d’Educació hem posat el marxa el de propostes artístiques, que aporta projectes artístics d’acció
programa “Eines pel Canvi”, que ha desenvolupat mentories de comunitària als centres; s’han incrementat els projectes que
suport a 52 centres educatius públics de la ciutat; el programa aproximen artistes a l’àmbit educatiu: Creadors en Residència
“Xarxes pel Canvi”, a partir del conveni amb l’AM Rosa Sensat, aquest darrer curs ha desenvolupat 24 residències; el programa
Escola Nova 21 i l’ICE de la UAB; s’ha creat la convocatòria “Educarts” implicant tots els centres de la zona en un programa
unificada de programes que faciliten l’accés dels centres, la artístic comunitari. Per al proper mandat proposem:
transparència i l’equitat en la seva adjudicació. I hem impulsat
programes STEM a la ciutat, en col·laboració de diferents àmbits ••Crear una governança compartida en l’àmbit de ciutat de
municipals i del Consorci. cultura i educació per poder impulsar l’educació integral de
forma coherent i coordinada.
Per seguir impulsant processos de transformació educativa i
definir un horitzó comú compartit proposem: ••Impulsar un pla d’ensenyaments artístics de la ciutat de
Barcelona, conjuntament amb l’ICUB, en el marc d’una política
••Promoure la coordinació i el treball en xarxa de l’etapa el estable de foment de la creativitat i l’expressió artística, que im-
0-6, que facilitin el contacte i l’enriquiment entre els centres 0-3 pliqui equipaments educatius i culturals de proximitat. Redefinir
i 3-6 per donar coherència a l’etapa educativa. les escoles de música municipals fent-les més interdisciplinà-
ries i ampliant-ne les àrees d’acció al territori proper, i crear-ne
••Promoure les coordinacions entre les diferents etapes edu- dues de noves.
catives: infantil-primària, primària-secundària i planificar i esta-
blir les coordinacions pedagògiques entre els centres públics de ••Promoure programes que promoguin els lligams entre cul-
primària i els seu institut de referència per donar coherència als tura i educació, i donar-hi suport, especialment en aquells
itineraris pedagògics. centres i zones més desafavorides.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 49

••Establir un programa estable que aglutini totes les propos- 3.9.9 Potenciar les connexions dels centres
tes educatives de vincles amb el patrimoni de la ciutat i que amb el seu entorn impulsant el treball
vinculi també les escoles històriques de la ciutat amb una triple comunitari en el territori
vessant pedagògica, patrimonial i museística.
La implicació del conjunt de la comunitat educativa i de les en-
••Gestionar el finançament de convenis docents i de recerca, titats socials d’on estan ubicats els centres educatius és bàsica
com titulacions, projectes i tesis, orientats a fer que l’enorme per aconseguir realment una comunitat d’aprenentatge. Cal de-
potencial científic i humà s’enfoqui a les problemàtiques de la senvolupar i impulsar plans educatius a tots els districtes i barris
ciutat (urbanístiques, socials, econòmiques, culturals, etc.) per aconseguir vertebrar accions educatives d’iniciativa diversa i
per a totes les edats. Hem de fer de l’espai públic una oportunitat
d’aprenentatge, un punt de trobada entre agents diferents que
3.9.8 Un sistema educatiu democràtic i participatiu col·laboren, aprenen i creen conjuntament.

Per tirar endavant els projectes educatius dels centres i promou- Treballant estretament des de diferents àmbits municipals, hem
re l’educació a totes les etapes de la vida, és bàsic que la parti- organitzat la Jornada “Barcelona educa per a la justícia global:
cipació de tota la comunitat educativa sigui real i efectiva. Tenim entitats i centres educatius construeixen ciutat”; assolit l’Acord
una ciutat pionera explorant les possibilitats educatives, que del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona
lidera el moviment de Ciutats Educadores, amb iniciatives con- d’aprovació de la Instrucció relativa a la regulació de la col·la-
solidades com el Consell d’Innovació Pedagògica; una ciutat que boració en l’horari lectiu del centre de professionals d’atenció
reivindica i assumeix competències especials amb el Consorci educativa no docent o d’entitats o persones vinculades amb el
d’Educació de Barcelona. Cal potenciar encara més espais de projecte educatiu del centre. Hem promogut, des del CRP de
participació, debat, reflexió i col·laboració entre diferents agents Les Corts, l’Aprenentatge i Servei, establint vincles i accions
educatius i culturals dels diferents barris de la ciutat amb els cen- comunitàries. I hem desenvolupat una formació per a entitats del
tres de tots els nivells educatius per acabar incidint en el Projecte Consell d’Innovació Pedagògica i centres educatius d’APS, im-
Educatiu de Ciutat. pulsada conjuntament per l’IMEB i el Consorci d’Educació.

En el darrer mandat s’ha potenciat el paper dels consells esco- Per al proper mandat proposem:
lars de ciutat i els dels districtes amb una nova normativa, i hem
constituït el nou Consell Assessor Municipal d’Universitats, el ••Promoure l’educació permanent i al llarg de tota la vida,
CAMU, que ens ha de servir per passar de ser una ciutat amb mitjançant iniciatives comunitàries en col·laboració amb les uni-
universitats a una ciutat universitària. Per això proposem: versitats, instituts i escoles d’adults.

••Incentivar la creació d’espais i mecanismes de participació ••Dinamitzar xarxes de barri per coordinar les actuacions
i de governança de l’alumnat dels centres com a part dels pro- dels diferents agents educatius (escoles, associacions de
cessos d’aprenentatge i de construcció democràtica. mares i pares, entitats de lleure, de cultura i d’esport, escoles
d’adults, centres i entitats de gent gran).
••Potenciar els consells escolars de centre i fomentar la cre-
ació comissions mixtes en les quals participi tota la comunitat ••Ampliar les accions de participació comunitària en l’àmbit
educativa. escolar, augmentant el nombre de camins escolars, patis es-
colars oberts i altres iniciatives que suposen un millor aprofita-
••Potenciar el paper del Consell Escolar Municipal de Bar- ment i obertura dels centres escolars.
celona com a espai de participació del conjunt de la comunitat
educativa, així com els consells escolars de districte. ••Donar suport a les entitats de lleure educatiu, en especial
les de base voluntària i associativa, en la difusió i el desenvolu-
••Reforçar les entitats d’associacionisme educatiu de base pament de les seves activitats, amb avantatges en l’accés i l’ús
voluntària, com a eina de construcció de comunitat i donar su- dels equipaments i els serveis públics.
port a les associacions de famílies perquè organitzin activitats
educatives extraescolars assequibles a tots els infants i adoles- ••Incentivar els plans d’acció comunitària dels barris perquè
cents. els agents educatius i culturals articulin les seves propostes i
multipliquin els seus vincles.
••Millorar la participació de l’Ajuntament a la vida universi-
tària de la ciutat a través del CAMU i dels consells socials
de les diferents universitats per tal d’involucrar tant l’alumnat
com el professorat i altres professionals. Facilitar la difusió de la
seva pròpia activitat a la resta de la ciutadania (continuació de
la proposta “Barcelona i universitat: un objectiu comú”).

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 50

3.9.10 Planificar una oferta educativa que pugui 3.9.11 Fer dels centres educatius espais feministes
donar resposta a tots els nivells educatius
especialment els que encara no tenen Una profunda transformació educativa ja no es pot imaginar sen-
cobertura universal: Educació infantil, se els valors del feminisme al centre, perquè suposen una convi-
post-obligatoris i ensenyaments artístics vència basada en la igualtat d’oportunitats i la justícia de gènere.
És necessari oferir al professorat formació sobre els principis de
La tendència de la matrícula dels darrers anys mostra una crei- la coeducació, la interculturalitat i les estratègies de pensament
xent demanda de places d’escola pública que es fa difícil de co- crític. Tot plegat, per convertir des del bressol fins a tots els cen-
brir. La universalitat de l’educació només la tenim garantida per a tres en un espais de llibertat i no discriminació, on infants i joves
algunes edats (3-16) i en la resta encara tenim molts dèficits. puguin crear i comunicar les seves idees, donant resposta a les
problemàtiques reals que els envolten i els interpel·len.
La demanda no atesa del 0-3 requereix un esforç en la creació
de centres per garantir la igualtat d’oportunitats que produeix una En aquest mandat podem destacar la constitució i l’impuls de la
bona educació en aquest cicle educatiu. D’altra banda, tenim el Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació.
repte de poder allargar l’etapa educativa i vigilar els abandona- També d’un centre especialitzat en ciutadania i valors per poder
ments prematurs més enllà dels 16 anys. Per fer-ho, cal ampliar aportar recursos i suport als centres en la mediació, igualtat,
i potenciar la formació professional, amb especial èmfasi amb gènere, aprenentatge i servei. Per seguir avançant en els valors
enfocaments de FP Dual. del feminisme proposem:

La formació al llarg de tota la vida és un aspecte clau per a la co- ••Impulsar la creació de comissions coeducatives a les co-
hesió social i per al benestar de la ciutadania i la ciutat ha d’oferir munitats educatives en forma de xarxes territorials. L’objectiu
més oportunitats assequibles a tothom. d’aquestes és crear un espai on reflexionar i repensar les opor-
tunitats educatives en clau de gènere i diversitat. La visió de la
En aquests 4 anys hem passat de 95 a 101 escoles bressol mu- mesura és tenir uns centres educatius proactius i autònoms que
nicipals i a tenir-ne 9 més de planificades. Hem creat 536 places facin de les lluites feministes contingut estratègic en els seus
d’escoles bressol noves aquest mandat i 90 d’espais familiars. projectes educatius.
Estem construint una nova seu de l’Escola de Mitjans Audiovisu-
als (EMAV) i hem construït l’Escola Massana. Hem obert l’Escola ••Ampliar l’assessorament i formació en centres: iniciar nous
Municipal de Música d’Horta. Hem incrementat les inscripcions a centres i donar continuïtat a la Xarxa d’Escoles i Instituts per la
les escoles d’adults (700 més) i obert 3 noves seus. Hem creat Igualtat i la No Discriminació o Programa de formació i imple-
tres nous espais professionalitzadors i reforçat la formació pro- mentació educativa d’inclusió de la diversitat familiar-afectiva
fessional. LGTBI.

I per poder oferir una educació al llarg de la vida proposem: ••Consolidar i enfortir el programa “Escoles per la igualtat
i la diversitat” amb l’objectiu d’abordar amb tota la comunitat
••Facilitar l’escolarització fins als 18 anys millorant l’oferta educativa les desigualtats i les violències de manera preventi-
de places de la formació professional i potenciant un bon va, des de les primeres edats. Arribant a 100 escoles els pro-
servei d’orientació que ajudi a encarar els estudis. pers 4 anys.

••Mediar entre l’alumnat i la Generalitat (Administració amb ••Enriquir i aprofundir el debat sobre les lluites feministes com
aquestes competències) per garantir unes taxes universitàries a oportunitat de construir una societat més justa des de l’edu-
assequibles per a tota la ciutadania, complint amb els com- cació amb referents intel·lectuals i polítics. A la vegada, oferir
promisos adquirits en aquesta matèria. recursos, acompanyament i suport a les comunitats educatives
perquè siguin part activa del canvi.
••Revisar l’aplicació dels programes de garantia juvenil per
tal d’assegurar el seu impacte vers el jovent de la ciutat tot en- ••Impulsar el centre LGTBI com a node de referència a l’ho-
gegant noves accions que aprofundeixin i millorin la iniciativa. ra de sensibilitzar, orientar, assessorar i formar la ciutadania en
el canvi que suposa treballar la justícia de gènere i la diversitat
••Promoure l’accés a l’educació al llarg de la vida, especial- des dels centres educatius i a les esferes familiars.
ment en aquelles persones adultes que han tingut menys opor-
tunitats educatives.

••Donar suport als projectes de segones i noves oportunitats

com a servei socioeducatiu clau per tal de lluitar contra
l’abandonament escolar. Des de l’atenció propera i personalit-
zada, cal apostar per aquests projectes, que ajuden els joves a
reenganxar-se als estudis o bé incorporar-se al món laboral.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 51

 Cal, a més, tenir en compte el jovent com un grup heterogeni
3.10 Joves amb cultures i realitats diverses. Això ha de permetre crear ex-
periències associatives i participatives per a tothom. Per això
proposem:
3.10.1 Continuar amb la implantació del Pla
d’Adolescència i Joventut i el desplegament ••Fomentar l’associacionisme juvenil millorant el finança-
del Pla d’Equipaments Juvenils 2018-2028 ment d’associacions juvenils autoorganitzades. Reforçar
els serveis del CRAJ i fomentar la creació d’entitats i projectes
El Pla d’Adolescència i Joventut (2017-2021) és l’instrument per juvenils que incorporin la realitat de la diversitat funcional i no
actuar en la defensa dels drets d’adolescents i joves de la ciutat discriminació.
de Barcelona. El pla pretén oferir un marc d’actuació col·lectiu
articulat entorn de quatre eixos (emancipació, benestar, transfor- ••Potenciar la participació jove en projectes de gestió comu-
mació i territori) i va ser elaborat de manera conjunta. nitària que permeten millores tangibles per a la ciutat. Potenci-
ar, a més, que aquests projectes comptin amb la participació de
L’actual Pla d’Equipament Juvenils té, a més, l’objectiu de fo- grups d’artistes joves novells de la ciutat.
mentar el treball en xarxa d’adolescents i joves a la ciutat de
Barcelona i preveu que es doblin els equipaments juvenils en el ••Facilitar l’ús de l’espai públic per part dels joves per poten-
termini establert. Aquest pla està permetent també avançar cap ciar el desenvolupament de projectes de gestió comunitària.
a la creació d’una xarxa única amb mecanismes de seguiment
periòdics i d’unificació de criteris per garantir l’accés als equipa- ••Fomentar la cultura participativa i democràtica entre les
ments a joves i adolescents de la ciutat. Que les persones joves persones joves mitjançant l’impuls de dinàmiques i processos
i adolescents es trobin, s’organitzin i desenvolupin projectes per als punts JIP que contribueixin a crear “Escola de participació”
incidir en l’activitat pública i associativa de la ciutat és essencial. a través de la qual els joves puguin implicar-se en processos
Per continuar potenciant i actuant per l’emancipació juvenil en del seu entorn proper (repensar patis d’escoles, equipaments
tots els àmbits proposem: públics del seu barri...).

••Continuar amb el desplegament del Pla d’Adolescència i Jo- ••Impulsar la contribució i lideratge de joves i adolescents
ventut (2017-2021). Fer-ne el seguiment i establir mecanismes per una ciutat sostenible.
de participació per tal d’elaborar-ne un de nou un cop finalitzi el
temps proposat per al desplegament de l’actual. ••Garantir l’acompanyament i apoderament en l’emancipació
de les persones joves amb diversitat funcional.
••Desplegar les mesures de descentralització i extensió del
servei que ofereixen els punts d’informació juvenil a través dels ••Fomentar la participació de joves i adolescents amb tras-
PIJ Mòbils. torns mentals i emocionals i, per tant, fomentar la seva par-
ticipació en el teixit associatiu jove a través de campanyes de
••Oferir servei de proximitat a tota la ciutat a través de les “an- sensibilització i facilitats en l’adaptació per entitats.
tenes infojove” que preveu el Pla d’Equipaments.

••Fomentar la gestió i dinamització cívica i comunitària dels 3.10.3 Reconèixer i impulsar la cultura i l’oci
equipaments juvenils de la ciutat de i per a joves

Barcelona no pot ser una ciutat on l’entreteniment és exclusiu

3.10.2 Potenciar l’associacionisme juvenil per a qui pot accedir-hi, ha de ser obert a tothom. Els joves, com
i la participació d’adolescents i joves, a part de la societat amb menys capacitat adquisitiva, han de ser
i donar-hi suport un focus on generar activitats; però no només de forma passiva,
sinó també activa. La participació i la visibilització d’activitats
S’han fet molts esforços els darrers anys a la ciutat per impulsar juvenils és clau per al seu èxit; i no només ha de ser el sector
i potenciar la participació i l’associacionisme dels i de les joves, privat, on no pot accedir una part del jovent, el que nodreix Bar-
entre els quals hi ha el Centre de Recursos per a les Associa- celona amb oci diürn i nocturn. Cal un model d’oci sostenible per
cions Juvenils de Barcelona (CRAJ) i la tasca feta als instituts a la ciutat, per als seus veïns i per al jovent, amb instal·lacions de
mitjançant els Punts JIP (Jove Informa’t i Participa). A més, el qualitat i obertes per a les idees de joves amb recursos i sense,
desenvolupament de zones i projectes de recuperació de l’espai atorgant-li així a l’oci i la cultura la funció de punt de trobada i re-
públic com les superilles i “Barcelona jugable” han impulsat l’acti- coneixement, també per fer front a les desigualtats. S’ha de crear
vitat al carrer i han retornat les places als nens i nenes. Tot i això, un oci barceloní lliure, adaptat, nostre i per a nosaltres.
l’accés i l’ús de l’espai públic i comunitari per part d’adolescents i
joves continua encara supeditat a prejudicis i estigmes que rela- ••Impulsar la participació i visibilització d’activitats i propos-
cionen aquesta etapa de la vida amb l’incivisme. tes culturals juvenils. Cal facilitar l’ús de l’espai i els equipa-
ments públics, complementar i coordinar el banc de recursos

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 52

 del CRAJ amb nous bancs de recursos als districtes, impulsar ••Prevenir l’abandonament escolar prematur: donar suport a
la participació ciutadana en la programació de la Mercè i garan- projectes comunitaris d’acompanyament i lluita contra l’abando-
tir la participació de joves en les festes majors de cada barri. nament prematur, també en estudis superiors.

••Continuar impulsant un model d’oci participatiu. Per fer-ho ••Fomentar els estudis tècnics i oficis: impulsar la formació
proposem ampliar i adaptar els horaris de les propostes d’oci professional a través de la visibilització dels centres i col·laborar
per facilitar-ne la participació diversa del jovent, així com visi- a ampliar-ne l’oferta.
bilitzar les propostes del teixit associatiu en les programacions
d’oci públic, afavorint també la programació de grups artístics
de grups joves novells de la ciutat. 3.10.5 Fomentar l’ocupació juvenil com a clau
per a la seva emancipació i autonomia
••Apostar per un model d’oci sostenible a través de l’ampliació
i millora dels horaris de transport públic adaptats a les ofertes L’àmbit local, en tant que el més proper a la ciutadania, juga
d’oci nocturn, així com de l’habilitació eines i espais per tenir un paper decisiu a l’hora de repensar un nou model econòmic
cura de la ciutat. que aposti per una ocupació on els drets de les treballadores i
els treballadors estiguin al centre. L’ocupació juvenil no pot ser
••Facilitar una oferta cultural i d’oci per tothom. Garantir ac- una excepció en aquest ni en cap altre aspecte. Cal incorporar
tivitats d’oci i culturals per a joves i adolescents que incloguin processos de formació que s’oposin fermament als antics i nous
la realitat de la diversitat funcional i la no discriminació i fomen- models de precarització de la gent jove. Per això proposem:
tar-ne la programació en l’oferta pública i associativa, a través
d’estratègies que garanteixin l’accessibilitat (ajudes per adaptar ••Continuar el desplegament del Pla pel Foment de l’Ocupa-
activitats, equipaments, espais, serveis, campanyes de difusió i ció Juvenil de Qualitat (2016-2020): Vincular-lo amb els plans
informació). de desenvolupament econòmic dels districtes (oficines de pro-
moció econòmica, punts d’informació laboral, etc.); consolidar
el saló de l’ocupació juvenil; difondre informació sobre els re-
3.10.4 Lluitar contra l’abandonament escolar a través cursos del pla a través dels PIJ; dur a terme estudis i enquestes
de l’orientació i l’acompanyament per fer una valoració del pla i habilitar sistemes de participació i
incidència per elaborar-ne un de nou.
Cal apostar per un model educatiu de cures, d’orientació i acom-
panyament en els itineraris educatius on es tinguin en compte ••Fomentar l’ocupació juvenil digna en la contractació pú-
les necessitats socioeducatives diverses de l’alumnat. Des de blica: establir mesures positives per afavorir la gent jove en la
l’àmbit local es poden dur a terme mecanismes de col·laboració i contractació pública, així com en les clàusules i plecs de con-
incidència per lluitar contra l’abandonament escolar prematur en dicions de les contractes municipals. Potenciar l’equiparació
totes les etapes. Pel que fa les persones joves i adolescents, cal salarial dels contactes en pràctiques o formatius als contractes
basar l’acompanyament en l’apoderament i fugir del paternalisme ordinaris per evitar la precarietat i la segregació laboral dels i
i l’estigma. L’educació és la base del projecte d’emancipació de les joves.
qualsevol persona, per això una bona coordinació entre el món
laboral i el món educatiu, sempre vetllant per una ocupació de ••Incentivar i reconèixer en positiu l’ocupació juvenil: intro-
qualitat, és cabdal per assegurar que es desenvolupen projectes duir mesures d’acció positiva en els àmbits del mercat laboral
de vida dignes i que responen a les aspiracions de l’alumnat. Així on les persones joves no tenen prou accés per tal de combatre
doncs, volem tirar endavant les propostes següents: la infraocupació juvenil; difondre informació sobre dret laborals
i sindicals.
••Garantir itineraris educatius de qualitat: millorar els itinera-
ris educatius a partir del seguiment als alumnes de secundària, ••Promoure l’autoocupació juvenil: facilitar l’accés a espais i
alumnes de cursos de formació i de projectes d’inserció en la recursos per desenvolupar projectes d’autoocupació juvenil fo-
seva transició cap al món del treball. Crear espais tecnològics namentats en els valors del cooperativisme i l’economia social
joves tot potenciant formació en programació i ús de les tecnolo- i solidària; identificar i facilitar les necessitats de material per a
gies. l’autoocupació, expansió del pla de locals buits per al foment de
projectes d’autoocupació juvenil.
••Reforçar i orientar els adolescents i joves: ampliar les esco-
les de noves oportunitats i l’oferta dels centres de programes de ••Fomentar el treball digne i la defensa dels drets laborals
formació i inserció, establir sistemes de coordinació entre els ser- entre la gent jove, ampliant els punts de defensa dels drets la-
veis d’orientació acadèmica amb el servei públic d’ocupació en la borals als districtes i incloent-hi la perspectiva juvenil.
recerca del primer lloc de feina, així com entre els instituts i cen-
tres de formació professional i superior per continuar els estudis. ••Continuar impulsant els plans d’ocupació orientats a joves
extutelats, enfortint l’autonomia dels joves a través de l’orien-
tació i l’acompanyament des de l’inici del procés per facilitar la

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 53

 regularització administrativa de la situació legal dels i les joves 3.10.7 Potenciar l’ús del transport públic
mitjançant els permisos de treball i residència. i les bicicletes entre la gent jove

Impulsar el transport públic i les bicicletes ha de ser una prioritat.

3.10.6 Garantir el dret a l’habitatge A més d’afavorir estils de vida saludables, potenciar i facilitar l’ús
de les persones joves del transport públic i la bicicleta permet fer partícip la ciutadania
a l’hora de construir una ciutat sostenible i habitable. Pel que fa
Si bé és cert que necessitem alternatives globals per fer front a al jovent, la mobilitat juga un paper decisiu a l’hora de l’emanci-
les dificultats a l’hora de poder accedir a l’habitatge digne, ja que pació i l’apoderament, ja que garantir l’accés al transport públic
responen a una concepció mercantilista d’aquest dret i a l’espe- és garantir l’accés a centres d’estudis i treball. Un transport pú-
culació, hem vist que des del món local es poden dur a terme blic de qualitat també permet accedir a ofertes culturals i d’oci
polítiques valentes per retornar els barris als veïns i les veïnes. diverses i, per tant, potencia la diversificació territorial de propos-
L’accés a un habitatge digne és una de les principals preocupa- tes en aquests àmbits, tant públiques com associatives.
cions dels joves. La precarietat laboral i els preus abusius han
fet que l’edat d’emancipació s’hagi avançat com mai abans i, per ••Millorar les condicions de la T-Jove facilitant-ne una gestió
tant, els projectes de vida autònoma de la gent jove estan condi- mensual.
cionats a un escenari de frustració i inseguretat. Per garantir que
les persones joves poden tirar endavant els seus projectes de ••Habilitar més tarifes joves en títols de mobilitat i explorar la
vida, proposem: possibilitat d’oferir tarifes reduïdes per joves també en el servei
de Bicing.
••Fomentar noves formes d’accés i tinença d’habitatge: tre-
ballar perquè l’Ajuntament avali projectes joves a noves formes ••Fomentar i facilitar l’ús de la bicicleta: Augmentar el nombre
d’accés i tinença d’habitatge (cooperatives de cessió d’us, ma- d’aparcaments per bicicletes a l’espai públic i als equipaments
soveria urbana, etc.) municipals, continuar ampliant la xarxa de carrils bici de la ciutat.

••Ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer per a joves ••Explorar la millora del servei de transport nocturn i els caps
fins als 30 anys: implantar mesures com les reserves d’habi- de setmana, així com la possibilitat d’agafar taxis a preus redu-
tatges específiques per a població jove, treballant per fer una ïts en horaris de baixa oferta de transport públic.
reserva del 30 % de l’habitatge públic, també en els programes
APROP i ATRI.
3.10.8 Adolescents i joves, compromeses
••Promoció, assessorament i informació sobre el dret a l’ha- amb el feminisme i els drets LGBTI
bitatge per al col·lectiu jove: assessorar i orientar els joves en
el procés de tramitació d’ajuts públics i creació de campanyes Des de fa quatre anys, la Regidoria de Feminismes i LGTBI ha
específiques. impulsat diverses polítiques per promoure el compromís polític
amb els feminismes i els drets LGTBI. El protagonisme de joves
••Mecanismes d’accés a l’habitatge en col·laboració amb al- i adolescents en la lluita contra les violències que emanen del
tres: crear programes específics en col·laboració amb les uni- sistema cis-heteropatriarcal és indiscutible veient el seguiment
versitats per donar cobertura a les necessitats d’allotjament de de totes les mobilitzacions en aquests àmbits. Per això, cal reco-
l’alumnat; continuar estudiant els programes de convivència nèixer el paper i el lideratge jove en la construcció d’una ciutat i
intergeneracionals (gent gran i gent jove); explorar la possibilitat una societat on viure lliurement. Per això apostem per:
d’ampliar els ajuts al pagament del lloguer per a persones joves.
••Combatre la discriminació que pateix el col·lectiu LGBTI:
••Respondre a les necessitats diverses a través de la diversi- promocionar els recursos i serveis que s’ofereixen des de l’Ofi-
ficació i adaptació en el disseny i tipologia d’habitatges públics cina per la No Discriminació i el centre LGBTI entre les i els
perquè s’adaptin a realitats i necessitats perquè siguin accessi- joves de la ciutat, fent difusió dels serveis d’acompanyament,
bles per a tothom. formació, etc. en equipaments juvenils i altres espais concorre-
guts per gent jove i destinats a l’oci juvenil.

••Garantir el suport i l’acompanyament a persones joves

LGTBI en situació de vulnerabilitat: facilitar suport a les per-
sones joves i adolescents LGTBI que hagin estat expulsades
de les seves llars o bé hagin marxat voluntàriament per causa
de situacions de maltractament i de pressió psicològica. Així
mateix, s’han d’afavorir espais de relació i interrelació entre
adolescents i joves LGTBI en el marc dels casals i espais joves
i la promoció de l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de
Recursos LGTBI.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 54

••Impulsar els projectes feministes joves i la participació de
les dones, i donar-hi suport: fomentar la participació de col·
lectius juvenils feministes i visibilitzar els projectes juvenils fe-
ministes oferint suport perquè les associacions juvenils de la
ciutat desenvolupin plans de feminització que apel·lin a la parti-
cipació de les dones joves des d’una perspectiva multicultural i
inclusiva.

••Donar protagonisme a la gent jove en la construcció d’una

ciutat feminista: aprofundir en la sensibilització destinada a
joves per erradicar les violències masclistes en tots els àmbits
en el marc de la campanya #BCNantimasclista; impulsar pro-
grames d’educació afectiva per fomentar la construcció de re-
lacions basades en la llibertat, el respecte i les cures; impulsar
accions per visibilitzar el paper de les dones a la ciutat al llarg
de la història per identificar i difondre referents.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 55

4 Barcelona
innovadora
La Barcelona Futura és solidària i emprenedora,
és una ciutat de proximitat, de confiança, de noves
economies, que s’atreveix a impulsar formes de
negoci alternatives. És una ciutat referent en ciència
i tecnologia, que aposta per la creativitat i la cultura,
que genera riquesa i llocs de treball amb plans
d’ocupació justos i inclusius. Volem una ciutat que
aspira a més perquè té el talent, el potencial i la
gent per aconseguir-ho.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona justa 56

 l’administració pública; i augmentar la dotació pressupostària de
4.1 Treball Barcelona Activa perquè lideri les polítiques d’ocupació de la ciu-
tat, fent efectiu el consorci amb el SOC i de la mà de centenars
d’operadors, amb la vista posada a establir un acord de foment
4.1.1 Més treball i de més qualitat del treball en clau metropolitana (Nova Estratègia per l’Ocupació
2020-2025, d’abast metropolità
Hem de fer una aposta pels sectors que poden generar activitat
econòmica i ocupació a la ciutat per reduir encara més la taxa La ciutat és diversa en els seus barris i desigual, i s’han d’ajustar
d’atur i fer que les condicions de treball siguin dignes. S’ha de les propostes d’intervenció a les necessitats de les persones i les
continuar l’esforç iniciat en aquest mandat de liderar les políti- empreses a cada territori. En el present mandat, s’ha posat en
ques d’ocupació des de l’Ajuntament. marxa per primer cop una estratègia i programes de dinamització
econòmica a escala de districte que cal fer arribar a tota la ciutat.
••Impulsar els sectors econòmics estratègics: la indústria manu-
facturera 4.0, que representa el 5,8% de l’ocupació de la ciutat Per fer front a aquesta realitat, proposem:
i el 14,2% de l’àrea metropolitana (2016); l’emprenedoria digi-
tal, que creix a un ritme del 6,4% i la meitat de contractes inde- ••Nou model de serveis integrals d’ocupació a districtes.
finits en aquest sector són indefinits; les indústries creatives,
que donen feina al 12% de les persones ocupades de la ciutat; ••Impuls dels consells sectorials d’ocupació i economia a tots
l’economia verda i circular, que va perdre pes durant la crisi per els districtes per tal de fer un diagnòstic exhaustiu dels perfils
raó dels canvis legislatius l’Estat, però que va revertir la situació de les persones sense feina i de les seves competències, així
a partir del 2014; la mobilitat, que es considera un dels sectors com de les vacants actuals i futures de les empreses del distric-
amb més potencial pel desenvolupament de l’economia ver- te, especialment les pimes.
da, a causa de l’impacte ambiental que suposa l’increment del
transport púbic, la bicicleta i la mobilitat a peu; el sector de la ••En línia amb les resolucions del Consell Rector de l’Estratègia
salut i bio, i que és un dels que més contractes va signar a Bar- per l’Ocupació 2016-2020, es planteja mantenir l’esforç pres-
celona el 2016, 14% del total; l’economia social i solidària, que supostari per part de l’Ajuntament i més participació en els
per raó de la innovació social i econòmica que suposen, i tam- recursos que el SOC destina a polítiques d’ocupació a la ciutat.
bé pels valors, formen un ecosistema que cal continuar ajudant
a desenvolupar.
4.1.3 Fomentar la igualtat d’oportunitats al mercat
••Lluitar contra la precarietat laboral: buscar fórmules per re- de treball i al món de l’empresa
duir la contractació temporal, començant per l’administració
pública. La promoció d’una ocupació sense desigualtats de gènere és un
dels objectius fonamentals del Pla per la Justícia de Gènere i un
••Incrementar els serveis, els projectes i programes ocupaci- dels principis rectors de l’Estratègia per l’Ocupació de Barcelo-
onals, especialment per als col·lectius en situació de vulnerabili- na. Segons dades de 2017, podem observar que la temporalitat
tat i/o precarietat laboral. incideix més entre les dones (27,6%) que els homes (25,3%);
el treball a temps parcial de les dones assalariades (19,2% del
••Implementar el decret de clàusules socials i articular meca- total) duplica el masculí (8%); el 36,6% de dones assalariades
nismes que n’assegurin el compliment efectiu. cobren salaris de 1.000 euros o menys; menys del 3% de les
dones treballen amb rang de personal directiu, mentre que en el
cas dels homes l’indicador es duplica (6,1%); en el sector econò-
4.1.2 Apropar els serveis d’ocupació al territori mic d’informació i comunicacions —que inclou el sector TIC—, la
i a les necessitats de les persones participació de dones s’acosta al 35% de la població assalariada,
encara molt lluny d’una distribució per sexes paritària; finalment,
Des de l’arribada al govern de la ciutat, Barcelona en Comú ha l’any 2016 les dones van percebre un salari mitjà de 25.669 eu-
situat la lluita contra l’atur i la precarietat laboral al centre de les ros/any, un 21,8% inferior al dels homes. Per fer front a aquesta
polítiques de Barcelona Activa. Malgrat que una part important realitat, Barcelona Activa se centrarà a:
dels instruments, principalment legals i de recursos per millorar
l’ocupació, es troben en mans d’altres administracions, s’ha ex- ••Impulsar el nou entorn de suport i networking per a dones pro-
plorat i explotat totes les vies possibles per incidir en aquest as- fessionals, directives i emprenedores, LIDERA, per trencar
pecte des de les polítiques locals d’ocupació. S’han incrementat amb el sostre de vidre i la segregació vertical, també al sector
els serveis, els projectes i els programes ocupacionals, especial- de l’economia social i solidària.
ment per als col·lectius en situació de vulnerabilitat i/o precarietat
laboral. Cal continuar posant l’ocupació al centre de les políti- ••Donar continuïtat i reforçar els punts de defensa de drets la-
ques amb la implementació efectiva del decret de clàusules soci- borals per combatre la precarietat a la feina, la feminització de
als, articulant mecanismes que n’assegurin el compliment; incen- la pobresa, identificar casos de vulneració de drets laborals en
tivar fórmules per reduir la contractació temporal, començant per

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 57

 tots els àmbits, treballar per eliminar el terra enganxós i avan- així com per accedir als mateixos serveis i oportunitats de les
çar cap a un mercat de treball de qualitat. empreses.

••Fomentar la presència de dones al món tecnològic i digital; ••Facilitar l’accés de les persones autoocupades a la contrac-
continuar prioritzant el seu accés a les incubadores de Barcelo- tació pública de l’Ajuntament de Barcelona.
na Activa; donar suport als programes de formació tecnològica,
i impulsar les vocacions cientificotecnològiques a les escoles, ••Reforçar l’accés de la persona autònoma als recursos de
sobretot en les nenes, per combatre la segregació horitzontal. Barcelona Activa, generar recursos formatius (presencials,
virtuals o documentals) pràctics i específics sobre temes com
••Incorporar la perspectiva de gènere en el si de les organitzaci- la llei de protecció de dades o com introduir la conciliació en la
ons a través del desenvolupament del nou servei d’assesso- vida laboral de la persona autònoma.
rament per la igualtat a les empreses; la realització d’accions
formatives en format presencial i virtual, i la difusió de la Guia ••Crear un fons per cofinançar projectes que reforcin la relació
per la gestió de la diversitat a les empreses. entre microempreses i autònoms per compartir recursos (per
exemple, administració, impostos, TIC, etc.), traçar estratègies
••Consolidar el Programa Empreses Responsables, d’acompa- col·laboratives (per exemple, via central de compres) i defensar
nyament i suport a les empreses, per tal d’estructurar les acci- els seus drets davant de la precarització.
ons de responsabilitat social corporativa a través de la realitza-
ció d’un pla d’acció que abordi l’àmbit del bon govern, el social, ••Dotar una línia d’ajuts perquè els i les treballadores parti-
el laboral, l’ambiental i l’econòmic. cipin en la propietat de les pimes, afavorint la successió del
negoci.

4.1.4 El treball en l’era digital i les noves ocupacions

El mercat de treball es mostra cada vegada més precari i desi-

gual, i sembla que en gran part es deu a les innovacions digitals. 4.2 Democratització de
Prendrem les mesures necessàries per afavorir que la segona l’economia: economia de
gran onada d’automatització, centrada en la robòtica i l’algorísmi-
ca i potenciada per la intel·ligència artificial i el machine learning,
proximitat i economia plural
suposi una reducció de la jornada laboral i una millora de la qua-
litat de vida i no l’exclusió social de molta gent.
4.2.1 Impulsar l’economia de proximitat i donar
••Dotar la ciutat d’espais ciutadans de treball i reflexió (centres, suport a les persones en els seus projectes
jornades, etc.) sobre intel·ligència artificial per a una ciutat econòmics des d’una lògica de proximitat
democràtica, ecològica i amb justícia social, establint alian-
ces amb centres de recerca pioners a escala mundial, i potenci- Les polítiques econòmiques també necessiten polítiques de pro-
ant el talent i l’economia local. ximitat, de manera que la ciutadania disposi de recursos i serveis
per donar suport a la cerca de feina, la posada en marxa de pro-
••Fer estudis periòdics amb el món acadèmic sobre l’impacte de jectes empresarials, la consolidació o el creixement d’un projecte
l’automatització sobre l’ocupació (sectors, categories, condici- empresarial existent a un barri. Es tracta de facilitar que el suport
ons de treball, etc.). públic arribi als sectors de població, territoris i teixits econòmics
on més cal. Si volem ser efectius socialment i generar un teixit
••Impulsar un portal amb agents econòmics i socials (patro- econòmic resilient a les oscil·lacions dels mercats, s’han d’enfortir
nals, sindicats, cambres, etc.) on es publiquin salaris, horaris i dinàmiques de desenvolupament endogen, aprofitant el talent
altres condicions de treball de les empreses de plataforma, i fer i els recursos locals per donar resposta a les necessitats dels
obligatori incorporar la informació al portal per poder operar a la nostres barris.
ciutat.
Per aconseguir-ho, s’han de potenciar actors i relacions econò-
••Incrementar les actuacions formatives per reduir i erradicar miques de proximitat, començant per teixit comercial i les pimes
les bretxes digitals de gènere, edat i estatus econòmic. que operen als nostres barris i, per tant, desplegar una política
econòmica amb una mirada i una acció molt més integradora
d’actors de proximitat (petits i mitjans) incloent-hi els que tenen
4.1.5 Més suport al treball autònom un radi d’acció molt local. Una política de desenvolupament local
amb una estratègia orientada cap a la part de la nostra economia
A diferència dels treballadors assalariats, les persones que exer- basada en circuits econòmics curts, recursos locals per a la sa-
ceixen el treball autònom mostren més dificultats per mantenir tisfacció de necessitats locals.
la seva activitat, principalment a causa de les càrregues admi-
nistratives que comporta estar donat d’alta al règim d’autònoms,

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 58

Durant el mandat 2015-2019, es va obrir tota aquesta nova línia ••Crear l’Observatori del Comerç de Barcelona, que ha de
de política econòmica creant una àrea específica a Barcelona treballar amb dades municipals, i també cooperar amb el sec-
Activa, un nou instrument de concertació i estratègia com són els tor del comerç i de la restauració per fer sinergies, a partir dels
plans de desenvolupament econòmic de districte als 6 districtes seus estudis. Entre el seus objectius, ha d’haver-hi el segui-
on més es necessitava i generant una nova línia d’ajuts. ment de l’evolució de la generació de l’ocupació i de les condi-
cions de treball.
••Posar en marxa equipaments d’economia de proximitat (es-
pais Activa), com Nou Barris Activa, a alguns dels altres dis- ••Impulsar nous plans d’usos en zones comercials amb futu-
trictes amb renda familiar inferior a la mitjana on no n’hi hagi res transformacions urbanístiques o amb nous pols d’atracció
(com Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sant Andreu per prevenir la desaparició del teixit comercial de proximitat.
i Sant Martí); en alguns casos podran donar serveis a districtes
veïns (Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts); això ••Garantir uns horaris comercials que defensin un model
inclourà l’increment en el nombre de punts d’atenció sociolabo- equilibrat de comerç a Barcelona, i preservin la conciliació de
ral per garantir que tothom té accés a un servei de defensa de la vida laboral i familiar de les persones comerciants i treballa-
drets laborals en clau proximitat. dores del sector.

••Crear plans de desenvolupament econòmic de districte a ••Estendre els projectes de millora de l’accessibilitat realitzats
alguns dels 4 districtes on encara no en tenen (Eixample, al conjunt de districtes.
Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts). Incrementar la dota-
ció econòmica per donar suport a les mesures dels plans de ••Establir fórmules per difondre el comerç de proximitat, el
desenvolupament econòmic de districte. seu reconeixement a la construcció de la ciutat (participació als
programes Radars, Camí Escolar, superilles socials...) i la seva
••Enfortir l’aposta per donar suport a accions de desenvolupa- contribució al model de ciutat compacta, diversa i amb mixtura
ment local als barris per part del teixit econòmic i veïnal incre- d’usos, utilitzant els canals disponibles (campanyes municipals,
mentant els projectes “Impulsem el que fas” i “Conjuntament”. Betevé...) i plans de comunicació específics.

••Enfortir el desplegament del REC (moneda ciutadana) com a ••Promocionar una gestió més professional dels eixos comer-
instrument comunitari per lluitar contra la desertificació comer- cials per augmentar la seva eficàcia en el marc d’un model
cial de la ciutat a barris de la ciutat i per promoure vincles entre sostenible de col·laboració publicoprivada que sigui garantia per
veïns o comunitats concretes i determinats teixits comercials o al comerç de proximitat, consensuat amb el teixit veïnal i garan-
econòmics. tint l’equitat de l’espai públic.

••Fomentar i acompanyar els comerços que vulguin consti-

4.2.2 Suport al comerç, als eixos i a les tuir una associació de comerciants, i donar-hi suport. Treba-
associacions comercials com a part del model llar amb les associacions de comerciants per fer més visibles
de ciutat les activitats culturals que realitzen. Donar suport als plans
estratègics que facin les associacions comercials, acompa-
El model de comerç urbà predominant a la nostra ciutat, i en nyant-les en la seva transformació. Promocionar la incorporació
general a les ciutats mediterrànies, pateix contínuament l’amena- del comerç de barri culturalment divers a les estructures asso-
ça d’altres models de comerç que, si bé poden resultar en alguns ciatives.
casos més eficients en termes econòmics, comporten el trenca-
ment dels vincles entre l’activitat comercial i la vitalitat urbana. És
per això que cal continuar apostant pels eixos comercials urbans 4.2.3 Acompanyar el comerç de proximitat en
com a espais de consum, de relació i d’enfortiment de la cohesió l’estratègia de digitalització i modernització
social, vetllant perquè la legislació i la fiscalitat no els perjudiqui
davant d’altres models. A més a més, els reptes als quals s’en- El ràpid creixement del comerç electrònic obliga a apostar per
fronta el comerç urbà són de gran magnitud i difícilment podran la integració del comerç amb presència física a la ciutat a l’en-
ser abordats des de l’acció individual de cada establiment. Un torn digital, per a la seva promoció com un element bàsic que
comerç associat, a més, facilita el desenvolupament de políti- construeix el model nostre de ciutat, acompanyant el comerç,
ques públiques de suport en règim de corresponsabilitat. dotant-lo d’eines i instruments perquè pugui desenvolupar noves
eines digitals. L’adequació de les estructures comercials a la re-
••Crear l’Oficina de Gestió i Ocupació de Locals Buits de Bar- alitat actual no passa només per la digitalització del comerç. Els
celona, a partir de l’experiència amb les accions de dinamitza- establiments a peu de carrer han de modernitzar-se i millorar la
ció de locals buits en planta baixa realitzades (com el “Local Lo- gestió també sobre la base de la formació contínua i la innovació
cal” i les subvencions “Impulsem el que fas”) per lluitar contra la en el punt de venda, així com en les formes de promoció. El co-
desertització comercial i fomentar l’economia plural de la ciutat. merç urbà ha d’estar preparat per treure profit de l’atractiu turístic
de la ciutat i ha d’alinear-se amb els altres sectors en l’adopció
de pràctiques sostenibles i socialment responsables.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 59

••Col·laborar amb el teixit comercial de la ciutat per establir es- ••Incorporar, en les futures remodelacions de mercats, nous es-
tratègies de comerç electrònic que posin en valor la capacitat pais d’economia cooperativa per afavorir la venda directa de
de prescripció del comerç de proximitat i que siguin coherents productors de proximitat, ecològics, tal com es farà al Mercat de
amb el Pla de Mobilitat Urbana. Articulació de plataformes lo- l’Abaceria.
gístiques de Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) als bar-
ris, al servei del comerç local. ••Engegar plans d’ocupació municipal per promoure la dina-
mització sociocomercial als mercats. Estendre serveis per
••Estendre la nova targeta de fidelització comercial per al co- als clients i les clientes al conjunt de mercats municipals, com
merç de proximitat i els mercats municipals (ViBa Barcelona) en poden ser la compra en línia o el servei a domicili.
coordinació i complementació amb la moneda ciutadana, amb
la finalitat de cobrir el màxim nombre de barris possibles i dife- ••Ampliar els projectes de sostenibilitat dels mercats —com
rents tipologies de productes i serveis. són els mercats verds o les actuacions d’eficiència energètica—
i promoció —en tant que equipaments municipals— de la re-
••Vetllar per la preservació dels comerços emblemàtics i sin- ducció de residus en el conjunt del comerç.
gulars de la ciutat amb actuacions que incloguin la promoció
mitjançant els programes de turisme de compres que es realit- ••Avaluació i actualització —introduint-hi millores— del Pla Estra-
zin des de Turisme de Barcelona, l’assessorament de l’Oficina tègic de Mercats de Barcelona.
d’Atenció a les Empreses de Barcelona Activa, entre altres acci-
ons per protegir el patrimoni comercial emblemàtic. ••Projecte Paradistes Verds per donar suport al posicionament
dels mercats municipals com a canals de venda per a un nou
••Adaptar els recursos de l’existent Catàleg de serveis al co- model agroalimentari més sa, just i sostenible (vegeu la mesura
merç de proximitat als reptes que vagin sorgint (assessorament de sobirania alimentària).
i finançament empresarial, transmissió empresarial, internacio-
nalització, informació i tràmits municipals, recerca de personal
laboral). 4.2.5 Impulsar el creixement de l’Economia Social
i Solidària i el consum responsable a la ciutat
••Redissenyar la campanya de Nadal amb l’objectiu d’afavo-
rir la dinamització comercial al conjunt de barris de la ciutat, Una ciutat on l’economia social i solidària tingui més sobre el
cercant fórmules per implicar comerços no associats —especi- total de l’economia serà una ciutat més justa, resilient i democrà-
alment, franquícies i grans comerços— i entitats bancàries amb tica. Per això, necessitem que tot el teixit econòmic que posa la
oficina al carrer. democràcia econòmica al centre de la seva activitat tingui el su-
port de la política pública. En els darrers 4 anys, per primer cop
••Elaborar un pla de promoció i suport als comerços i paradis- l’Ajuntament ha desenvolupat polítiques específiques de suport,
tes de mercats que vulguin fer una aposta per la sostenibilitat i promoció i impuls de l’ESS i, en tan sols dos anys, s’ha doblat el
el consum responsable. ritme de creació de cooperatives que es constitueixen a la ciutat,
i el nombre continua creixent. Hem destinat 16 milions d’euros a
polítiques de foment i consolidació de l’ESS, hem desenvolupat
4.2.4 Impuls i actualització de pla estratègic línies de treball específiques de formació i assessorament i hem
de mercats obert InnoBa, un centre de referència local i internacional en
innovació socioeconòmica. També hem impulsat xarxes d’àmbit
El model de mercats municipals de Barcelona és un referent in- local, català i internacional per fomentar l’ESS. Per tal de conti-
ternacional, però no es troba exempt d’amenaces, moltes d’elles nuar reforçant-lo proposem:
compartides amb la resta del sector a la ciutat. És per això que
cal treballar a fons amb cada mercat la seva la doble vessant ••Creació de la incubadora de cooperatives més gran d’Euro-
de promoció econòmica i social, perquè aporti al veïnat un valor pa a Can Batlló, Coopolis, mitjançant un projecte públic-coope-
afegit i contribueixi a la millora del comerç del seu entorn. ratiu amb el teixit local.

A més, els mercats poden ser un aliat i una peça clau en la trans- ••Enfortir el creixement del Mercat Social amb projectes com
formació del model agroalimentari cap a un model més sa, més la construcció del mercat permanent de consum responsable
just i més sostenible. Els mercats municipals han de ser un canal al nou complex de la Model, dedicat a productes i serveis de
central dels productes locals i sostenibles. Un cop finalitzada l’ESS de la ciutat així com promoure diferents hubs d’empre-
la remodelació del Mercat de Sant Antoni en aquest mandat, ses i entitats d’ESS a la ciutat explorant la creació de una Milla
després de molts anys d’obres i comptant amb un Pla Estratègic Cooperativa impulsada per la planificació urbanística (P.E:Nau
encara en gran part per desplegar, les mesures que es proposen l’Escocesa al districte de Sant Martí). .
per al proper mandat 2019-2023 són:
••Consolidació dels serveis de formació, acompanyament, in-
••Finalitzar les remodelacions dels mercats de l’Abaceria i cubació i crèdit
Sant Andreu, engegar les del Mercat d’Horta i Montserrat.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 60

••Impuls al rol de l’Ajuntament com a exemple de consum a la ciutat i que ja es troba en un procés intern de reflexió sobre
responsable: Increment de la contractació de l’Ajuntament l’economia digital.
amb l’ESS, i augment en la contractació reservada, així com un
augment en la compra pública verda. ••Impulsar el programa Ciutats Col·laboratives: durant el proper
mandat Barcelona albergarà al centre InnoBa, una oficina per
••Recolzament a l’organització del Fòrum Global de les Eco- l’impuls d’accions conjuntes entre ciutats per fer front conjun-
nomies Transformadores 2020, primer Fòrum Social Mundial tament als reptes i aprofitar les oportunitats de l’economia de
dedicat exclusivament a l’economia que aplegarà 10.000 parti- plataforma.
cipants i convertirà Barcelona durant uns dies en capital mundi-
al de la transformació de l’economia. ••Fer front comú amb altres ciutats per aconseguir un marc re-
gulador que eviti els impactes negatius del capitalisme
••Elaboració de una Estratègia de Ciutat per l’Economia Soci- de plataforma (Uber, AirBnB, etc.), amb especial èmfasi en la
al i Solidària conjuntament amb el teixit divers de l’Economia defensa dels serveis públics i la capacitat de planificació demo-
Social de la ciutat amb un horitzó temporal de 2020-2030. cràtica.

••Programes específics per escalar projectes empresarials, ••Internacionalitzar el programa de suport a l’emprenedoria
desenvolupar l’ESS a sectors estratègics, apropar instruments en economia col·laborativa: La Comunificadora.
i formes de l’ESS a sectors convencionals com el Comerç i per
la transformació d’empreses mercantils en cooperatives. ••Finançar i promoure el cooperativisme de plataforma per-
què les transformacions en l’àmbit del treball lligades a l’ex-
••Creació d’una plataforma amb entitats del tercer sector i pansió de l’economia digital sigui en la direcció del respecte
del cooperativisme d’habitatge en cessió d’us per compar- als drets laborals i la governança democràtica, donant suport a
tir el dret de tanteig i retracte dels habitatges/edificis de la ciu- iniciatives implantades al territori com Som Mobilitat, Katuma,
tat acudint al finançament del Banc Europeo Inversions. Som Energia, Commons Cloud, Smart IB, Mensakas, i facilitar
el desplegament local d’iniciatives globals similars.

4.2.6 Fer de Barcelona un referent de plataformes ••Impulsar el programa “Reptes”: finançament i suport per a
d’economia veritablement col·laborativa projectes innovadors que aportin solucions col·laboratives a rep-
tes de ciutat com compartir cotxe, aparcament o objectes per-
L’economia de plataforma està creixent de manera exponencial, sonals entre veïns.
i la seva regulació s’ha convertit en una de les principals priori-
tats dels governs de tot el món. Ha disromput en indústries clau ••Apostar per al desenvolupament de tecnologies de plata-
(com ara la de programari, música, el sector del taxi, de lloguer forma amb llicències lliures i governança democràtica en
vacacional o els serveis de repartiment). El seu impacte arribarà col·laboració amb altres ciutats i comunitats globals entorn de
i és transversal a tots els sectors productius, i el model d’econo- qüestions tan centrals com els allotjaments turístics.
mia de plataforma que predomini —més democratitzador o més
agressiu amb la ciutat— serà molt determinant per al sistema
econòmic. 4.2.7 Afavorir la regularització i dignificació
de l’economia de les cures a la ciutat
Durant aquest mandat, l’Ajuntament per primera vegada s’ha
interessat per l’ecosistema col·laboratiu de la ciutat i l’ha promo- L’economia productiva reposa sobre una capa d’economia re-
gut, i ha contribuït així a articular-lo com a àmbit econòmic i n’ha productiva, en molts casos no remunerada o no formalitzada,
promogut el creixement. Les accions dutes a terme han obtingut centrada en la cura de les persones; normalment, els indicadors
reconeixement internacional amb l’organització de la Cimera de econòmics i les polítiques econòmiques no la tenen en compte.
Ciutats Col·laboratives (Sharing Cities Summit) el novembre de
2018, on 50 ciutats van signar una declaració pionera a escala Des de maig de 2017 Barcelona, té una estratègia de democra-
mundial. La plataforma Decidim.org, iniciada per l’Ajuntament i tització de la cura que ha comptat amb una dotació pressupos-
ara utilitzada per nombrosos municipis, administracions públi- tària inicial de 59 milions d’euros. Destaca l’obertura de l’oficina
ques i organitzacions socials, és un exemple d’èxit en l’àmbit de Barcelona Cuida, servei municipal integral d’atenció, informació
les plataformes digitals amb llicència lliure i governança demo- i derivació, obert també dos dissabtes i diumenges al mes;
cràtica. l’adaptació pilot del SAD a la dimensió de barris i/o illes, i l’acom-
panyament a treballadores i famílies cuidadores per a la millora
Per tot això, en aquest mandat 2019-2023 ens comprometem a i desprecarització de les cures per garantir els drets tant de qui
fer de Barcelona un referent internacional per promoure accions proveeix com qui rep les cures.
veritablement col·laboratives que contribueixin a la democratitza-
ció econòmica de Barcelona i altres ciutats. Això ho farem amb Cal continuar reconeixent la cura com a part central de la vida
el suport de l’economia social i solidària, amb forta implantació socioeconòmica de la ciutat, per això proposem:

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 61

••Consolidar l’espai Barcelona Cuida, servei municipal integral ••Compromís per avançar el màxim possible cap al producte de
d’atenció, informació i derivació, ubicant-lo al seu emplaçament proximitat i ecològic en els aliments que siguin adquirits amb
definitiu (carrer Viladomat, 127) i ampliant la cartera de serveis i diferents finalitats per part de l‘Ajuntament (menús de menja-
el nombre de dissabtes i diumenges oberts. dors socials, bressols, atenció domiciliaria, cantines en espais
municipals).
••Desenvolupar progressivament el nou model de SAD territori-
alitzat a escala d’illes i barris. ••Promoure l’aliança comercial entre la pagesia i els comerç
de proximitat (mercats municipals i petit comerç) com actors
••Desenvolupar un sistema integrat de targeta Ciutat Cuida- clau per materialitzar el canvi que la ciutadania de Barcelona
dora per a persones treballadores de cures en l’àmbit familiar. està demanant en el model alimentari.

••Fer emergir les cures, una activitat molt invisibilitzada, de ma- ••Creació d’un centre innovador per la distribució d’aliments
nera que totes aquestes persones puguin accedir als drets la- de proximitat a la ciutat de Barcelona, per facilitar la relació
borals que els pertoquen: amb el programa de ciutat d’ajudes a comercial als petits productors locals amb el petit comerç així
la contractació per persones treballadores de cures i avaluant la com els paradistes dels mercats. Aquest Centre es dissenyarà
creació d’un sistema de xecs de pagament per servei o instru- amb la participació de Unió de Pagesos.
ments similars.
••Es desenvoluparà el programa “Paradistes Verds” de suport
••Facilitar la creació d’entitats d’intermediació que treballin el i promoció per a arribar a tenir paradistes especialitzats en pro-
vincle i la bona entesa entre les parts i donin suport al procés ducte de proximitat i venda de circuit curt al 80% del mercats
de contractació ajudant a la constitució d’empreses de perso- de Barcelona així com la consolidació de l’oferta de mercats de
nes treballadores de la llar. Acompanyament i formació en la pagès en sintonia i complementarietat amb els mercats munici-
cooperativització (tant del treball com del consum) dels serveis pals.
de cures.
••Presentació de la candidatura de Barcelona per assumir la ca-
••Explorar el potencial desenvolupament d’un ens (agència pitalitat mundial de l’alimentació sostenible del procés aus-
o oficina) que estructuri socioeconòmicament el sector piciat per les Nacions Unides.
de provisió de cures i suport a la llar, garantint la implicació
de tots els agents (entitats socials, administracions, comunitat, ••Elaboració, en el marc de l’espai participat per l’alimentació de
proveïdores de cura, etc.), la cobertura de les necessitats i una proximitat, d’una Estratègia de Política Alimentaria Urbana
política pública coordinada i integral. fins al 2030, així com d’una Carta Alimentària per la Ciutat    

••Facilitar hores de cura infantil per acompanyar dones que es ••Impuls al projecte públic-comunitari Agropolis per enfortir el
troben en processos de recerca de feina. teixit de projectes agroecològics de la ciutat (especialment als
districtes de muntanya) així com de l’Estratègia d’Agricultura
Urbana amb la creació d’equipaments de referència en Agroe-
4.2.8 Facilitar que tothom que vulgui pugui accedir cologia.
a aliments procedents d’un model just,
sostenible i sa
4.2.9 Afavorir que l’economia de la ciutat
El creixent interès per la nostra alimentació i la preocupació pel sigui molt més sostenible ambientalment -
model agroalimentari predominant és evident a la nostra ciutat. Economia Circular
Segons dades de l’Òmnibus municipal de 2018, un 91,5% dels
ciutadans i ciutadanes de Barcelona té en compte la proximitat L’economia circular forma part del nou paradigma amb el qual és
del producte, un 55,5% si és de venda directa de pagès i un necessari i urgent enfocar tota l’activitat econòmica. En l’econo-
54,2% si és ecològic. Barcelona és signatària del Pacte de Milà mia circular, els béns i serveis són dissenyats per durar i tornar
de les Polítiques Alimentàries Urbanes des del 2015 i, en aquest a entrar a la cadena de valor. Durant el mandat 2015-2019, les
sentit, per primera vegada en aquest mandat s’ha desenvolu- polítiques municipals d’economia verda i circular han ocupat
pat una estratègia d’impuls a la política alimentària que agrupa el 17% del pressupost. Aquest bon punt de partida és ara una
més de 60 mesures de 12 departaments municipals. En el marc oportunitat per coordinar totes les àrees, serveis i instituts muni-
d’aquesta estratègia, es fa una aposta especialment significativa cipals i donar-los una estratègia global que superi els resultats
pels aliments de proximitat i per models de producció sostenible, parcials. Per tot això, en els propers 4 anys, volem desenvolupar
com l’alimentació ecològica, així com per les cadenes de valor i consolidar totes aquestes polítiques municipals innovadores
que protegeixen les baules més febles de la cadena, particular- sota l’impuls d’un pla transversal d’economia circular per al 2030
ment els petits productors locals i el petit comerç de proximitat. (per a totes les àrees i amb tots els sectors productius) que faci
Proposem: de Barcelona un referent internacional en la transició econòmica
i ecològica. Així doncs proposem:

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 62

••Impulsar el Pla Estratègic d’Economia Circular al Bon Pas- tria 4.0, té un lloc a la ciutat i pot ser un factor revitalitzador de
tor 2030. Farem del Bon Pastor el territori de referència de l’economia clau per als propers anys.
l’economia circular a Barcelona, amb visió metropolitana, cons-
tituint la Ciutat de l’Economia Circular juntament amb altres po- Aquest potencial, però, només es manifestarà plenament si el
lígons de l’eix Besòs. desenvolupament dels sectors estratègics es planteja a escala
metropolitana i amb una forta imbricació del teixit productiu amb
••Facilitar les empreses d’economia circular: Incubadora es- l’àmbit de la recerca.
pecífica de start-ups d’economia circular. Programa de suport a
l’empresa per “circularizar” el seus models de producció i apro- Com a element transversal, cal que incloure en les polítiques de
visionament. promoció econòmica l’augment del retorn social i ambiental del
sector privat mitjançant polítiques de promoció d’una veritable i
••Promoure Ecodisseny Barcelona. Posarem en marxa una compromesa responsabilitat social corporativa (com s’ha dut a
certificació que vetlli per l’eficiència, la durabilitat i el reaprofi- terme també amb la compra i contractació pública).
tament de materials durant tot el cicle de vida dels productes
o serveis originats a Barcelona. Unirem, així, el prestigi de la Més enllà de la necessitat d’avançar en una economia més sos-
marca Barcelona en el terreny del disseny, amb l’impuls de la tenible i socialment justa a la ciutat, existeixen alguns sectors
circularitat econòmica i el coneixement i la garantia per als con- capdavanters pels quals s’han anat articulant programes de su-
sumidors. port en els darrers anys i pels quals cal un suport continuat amb
l’objectiu de mantenir la posició important de Barcelona en el seu
••Fomentar criteris circulars de contractació pública i sub- desenvolupament. Per aquest motiu, proposem:
vencions.
••Sector mobile. Articular mesures de suport amb la participació
••Afavorir l’economia social circular: afavorirem activament la de les pimes i start-ups del sector al voltant de l’impuls del Mo-
simbiosi industrial i de serveis que transformi antics residus en bile World Congress.
nous recursos productius Això ho farem mitjançant el suport a
empreses d’economia social i de proximitat. ••Sector tech. Articular mesures de suport amb la participació de
les pimes i start-ups del sector al voltant de l’impuls de l’Smart
••Potenciar l’economia circular de proximitat, la “de tota la City Expo, amb especial èmfasi en les tecnologies lliures i de
vida”. Els nostres barris estan plens d’actors econòmics de codi obert.
l’economia verda i circular: botigues de reparació de roba, cal-
çat, ordinadors o electrodomèstics..., petites economies tradici- ••Sector bio. Articular mesures de suport amb la participació de
onals i de proximitat que ajuden a allargar la vida dels produc- les grans empreses, pimes i start-ups del sector al voltant del
tes o reutilitzar-ne alguns totalment o parcialment. Farem un Parc de Recerca Biomèdica i el Parc Científic de Barcelona.
programa per fomentar i donar suport a la viabilitat de “l’econo-
mia circular de tota la vida” amenaçada pel consumisme d’un ••Sector energies renovables. Articular mesures de suport amb
sol ús, el low cost de baixa qualitat o l’obsolescència programa- la participació de les grans empreses, pimes i start-ups del sec-
da. tor al voltant del projecte de Diagonal-Besòs.

••Impulsar el sector de les cures. Articular mesures de suport

amb la participació de les empreses i entitats del sector a partir
de l’Estratègia de Democratització de la Cura.
4.3 Innovació i suport
als sectors estratègics
4.3.2 Donar suport i articular
els nous clústers urbans
4.3.1 Consolidar els sectors dinamitzadors
de l’economia local A més dels sectors que actualment estan dinamitzant l’economia
de la ciutat en termes de generació d’activitat i ocupació, hi ha un
La transformació del model productiu de Barcelona en les dues seguit de sectors de gran potencial que haurien de comptar tam-
darreres dècades ha conduït a una terciarització de l’economia bé amb els seus propis plans de desenvolupament a mitjà termi-
que, liderada pel sector turístic, ha actuat com a motor de l’acti- ni, per tal de dotar-los d’una estratègia per créixer i consolidar-se
vitat i l’ocupació, especialment en els anys de crisi. No obstant en el teixit econòmic local.
això, analitzada en profunditat, l’economia barcelonina presenta Així doncs, proposem:
un perfil àmpliament diversificat i amb un gran component i po-
tencial innovador, amb la presència de diversos sectors a cavall ••Articulació i suport del sector del reciclatge i la reparació.
entre els serveis i la indústria. També la indústria, en tot el ventall
que va des de la tradicional manufactura fins a l’emergent indús- ••Articulació i suport del clúster de l’esport i l’activitat física.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 63

••Suport a l’ecosistema del programari lliure i de codi obert. programes específics d’assessorament individualitzat en àmbits
com el màrqueting digital, les vendes, la internacionalització,
••Suport a l’ecosistema blockchain (start-ups, recerca i aplicaci- l’economia circular o la indústria 4.0. per tal de garantir la seva
ons per a pimes). viabilitat futura.

••Crear un observatori d’avaluació de les activitats econòmi-

4.3.3 Impulsar el desenvolupament del 22@ ques. Per una banda, ha de servir per entendre les problemàti-
d’acord amb el pla Repensem el 22@ ques que afecten els diferents sectors d’activitat. Per altra, in-
clourà un procés d’avaluació dels impactes socials i ambientals
En el present mandat s’ha elaborat i aprovat un nou pla de de les diferents activitats per tal de fer propostes de regulació
desenvolupament per al 22@, que ha comptat amb la participa- que permetin promocionar les activitats que tenen un millor im-
ció ciutadana i que haurà de ser desplegat al llarg del mandat pacte social i posar traves a les que generen elevats impactes
2019-2023. Aquest pla conté: negatius com, per exemple, evitar la concentració o prolifera-
ció de determinades activitats als polígons que podrien tendir a
••Actuacions sobre l’habitatge i el model urbà del barri. expulsar la indústria. Utilització, segons el cas, de plans d’usos
específics d’ordenació o de les inspeccions urbanístiques com
••Actuacions sobre l’economia de la innovació i social i soli- a eina de control.
dària de proximitat. El 22@ vol ser el laboratori on s’experi-
menti una nova política industrial anomenada Ciutat Maker, ••Impulsar un programa de suport a la manufactura urbana
definida com a ciutat oberta, col·laborativa, democràtica, pro- (fusters, metal·listes, serrallers, etc. amb serveis específics con-
ductiva, innovadora i circular. Potenciació urbanística d’acollida certats amb els gremis respectius) i amb la implantació del se-
de projectes empresarials d’economia social i solidària amb la gell “Fet a Barcelona” per a les pimes manufactureres.
possible creació d’una milla cooperativa.
••Assajar solucions urbanístiques innovadores a les zones
••Actuacions sobre el patrimoni i equipaments socials i culturals. encara no desenvolupades de la Marina del Prat Vermell per
permetre usos flexibles del sòl (per exemple, recintes industri-
••Actuacions sobre l’ecologia i la sostenibilitat. als amb naus petites, tallers, magatzems i showrooms junta-
ment amb usos residencials, comercials i d’oficina) d’acord amb
••Actuacions sobre la governança i la participació. la normativa urbanística en clau 18 (zona subjecta a ordenació
volumètrica). Garantir una continuïtat d’usos industrials, produc-
tius i logístics entre el polígon Pedrosa, la Marina del Prat Ver-
4.3.4 Serveis a les PIMES i petita indústria mell i la Zona Franca. Executar el planejament urbanístic pre-
vist al PGM al polígon del Torrent de l’Estadella —especialment
La importància dels sectors capdavanters de l’economia no ha l’expropiació, l’obertura i la connexió de carrers— per garan-
de fer oblidar que Barcelona és una ciutat de tradició industrial tir-ne la viabilitat.
que encara compta amb aquest tipus d’activitat i amb potencial
per al seu desenvolupament, i tampoc que hi ha tot un seguit
d’activitats econòmiques que resolen necessitats més quotidia-
nes que són igualment importants per a la ciutat. Moltes d’aques-
tes activitats s’han vist afectades en general pels canvis en els 4.4 Recerca i ciència
models de negoci i les pautes de consum, però les que encara
es troben actives demanen un reconeixement i un suport especí-
fic que avui en dia els costa de trobar. Cal protegir i condicionar 4.4.1 Consolidar Barcelona com a referent
els espais industrials existents i apostar per un model d’indústria internacional de la ciència i la innovació
flexible i no contaminant (vinculada a elements innovadors com amb impacte social i protagonisme ciutadà
la indústria 4.0., el moviment maker, els ateneus de fabricació
digital o l’economia circular) adequada a les circumstàncies terri- Barcelona té un ecosistema d’innovació i recerca que la situa
torials de la ciutat de Barcelona i que, per les seves característi- com una de les principals àrees metropolitanes d’Europa en ter-
ques i les seves dimensions, podria instal·lar-se també en zones mes científics i tecnològics. Volem donar continuïtat a l’aposta
no específicament industrials. estratègica que han suposat el Pla Digital i el Pla de Ciència per
consolidar la ciència i la innovació com els motors del desenvo-
••Facilitar l’accés de les PIMES a la contractació pública lupament econòmic i social d’una ciutat que volem que faci de la
de l’Ajuntament de Barcelona. revolució tecnològica una oportunitat per millorar la qualitat de
vida dels veïns i veïnes.
••Afavorir la preparació de les PIMES per evitar la bretxa digi-
tal amb la creació d’una “aula” de formació de les pimes i em- ••Reclamar la capitalitat científica de Barcelona a l’Estat es-
preses socials locals, i donar suport al teixit de petites i mitjanes panyol, de manera que es potenciïn els centres i equipaments
empreses dels polígons industrials de Barcelona a través de de recerca i innovació de l’àrea metropolitana, fixant partides

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 64

 nominatives (per exemple, del Pla Nacional de R+D) a inversi- pació en la governança de la ciutat. Farem que més gent pugui
ons i ajudes a la ciència que complementin l’esforç financer que participar de forma deliberativa i transparent en la resolució de
fa l’Ajuntament, i promovent-ne la participació en programes de problemes i l’elaboració de polítiques públiques.
R+D prioritzats per la Comissió Europea on Barcelona té avan-
tatges competitius. ••Crear un centre d’innovació transdisciplinari governat de-
mocràticament, amb projectes de base tecnològica proposats,
••Dotar l’Oficina de Ciència Ciutadana de recursos i d’un espai executats i avaluats per la ciutadania, els col·lectius socials, el
físic on poder adreçar-se. moviment cooperativista i les universitats.

••Mobilitzar els recursos de ciència i innovació que participen ••Incrementar la inversió en projectes d’innovació on la tec-
de la ciutat per resoldre els problemes de la gent, i no de les nologia ajudi a resoldre problemes específics de la ciutat en
empreses que exploten la gent, tot implicant les parts afecta- àmbits com la mobilitat, la salut, l’energia, l’habitatge, el gène-
des en la recerca de solucions. Evitar que la ciència ciutadana re, la inclusió social, els residus, la gestió ètica de les dades
s’utilitzi per realitzar experiments massius sense pensar en el o l’educació, utilitzant simulacions urbanes, anàlisi de dades,
retorn social o en una participació efectiva en la definició dels models estadístics, intel·ligència artificial, investigació en acció
problemes i els mètodes d’investigació. Promoure protocols per participativa, documentació històrica, etc.
afavorir la publicació oberta, els estàndards ètics, la implicació
ciutadana i el retorn social. ••Aprofundir en la compra pública innovadora per facilitar que
les millors idees acabin sent aplicades, sigui quina sigui la
••Crear una oficina de ciència i innovació que coordini i desplegui capacitat econòmica de l’agent que realitza la proposta.
un pla Barcelona Ciència amb vocació social.
••Forjar aliances i estratègies per aconseguir que les grans com-
••Ampliar l’oferta d’habitatges a preus accessibles per a in- panyies que disposen de dades importantíssimes per a la gover-
vestigadors i investigadores, especialment al barri de la Ma- nança i la planificació urbana (per exemple, companyies de tele-
rina. comunicacions) les facin públiques o les cedeixin als municipis.

••Realitzar aliances amb capitals europees i d’altres continents

per compartir coneixements, impulsar iniciatives compartides i 4.4.3 Afavorir una ciutadania formada, reflexiva
garantir el bé comú a les ciutats. i apoderada amb la ciència i la tecnologia

••Donar continuïtat al Premi Europeu de Ciència Hipàtia. La tecnologia i la ciència mai no ha estat neutres, és per això
que resulta imprescindible comprendre’n els riscos i amenaces
••Connectar els grans esdeveniments i fires de la ciutat com i no solament les oportunitats. En aquest sentit, cal donar conti-
l’Smart City Expo, el Mobile Congress, IOT Congress i el futur nuïtat a espais de reflexió i divulgació iniciats el mandat passat,
ISE (Integrated Systems Europe) als centres universitaris i de com la Biennal de Pensament i de Ciència, i promoure’n de nous
recerca, així com al teixit productiu i a la ciutadania. que afavoreixin el diàleg entre disciplines socials, artístiques,
tecnològiques i científiques. Així mateix, el desenvolupament de
respostes innovadores a les necessitats de la ciutadania i de la
4.4.2 Fomentar la innovació per a la transformació ciutat en general no és patrimoni exclusiu de governs, empreses
social i la millora de les polítiques públiques o organitzacions. La mateixa ciutadania, si disposa d’informació,
formació crítica i eines de qualitat, pot ser un agent clau en la
Barcelona és un laboratori per a la innovació urbana i social, i innovació per plantejar solucions transformadores i més justes a
disposa de nombrosos equipaments i programes que fomenten molts dels reptes que la societat urbana haurà d’afrontar.
la participació de diferents agents en aquesta innovació: el labo-
ratori d’innovació urbana, sostenible i social i.lab, el Laboratori ••Impulsar espais de reflexió i divulgació a l’entorn de la tec-
d’Innovació Democràtica, els ateneus de fabricació, la incubado- nologia i la ciència, que incloguin perspectives crítiques i faci-
ra d’empreses tecnològiques MediaTIC, la fundació BIT Habitat litin la intervenció activa de la ciutadania i les organitzacions so-
i la recentment aconseguida capitalitat europea de la mobilitat cials, tant des de projectes consolidats (Festival de la Ciència,
urbana a través del consorci MOBiLus. l’Oficina de Ciència Ciutadana) com des de noves iniciatives,
com són la Biennal de Pensament i la Biennal de Ciència.
Volem reforçar aquest ecosistema local d’innovació i orientar-lo
perquè la tecnologia desplegada a la ciutat serveixi per millorar ••Donar especial èmfasi a la reflexió sobre automatització i
la vida de les persones i per resoldre els reptes de ciutat, visibilit- intel·ligència artificial per buscar els mecanismes i aplicacions
zant i pal·liant-ne els impactes negatius. Generarem un marc on que permetin aprofitar-les per millorar la qualitat de vida en lloc
les innovacions de base puguin ser testades, escalades i replica- d’aprofundir les desigualtats i evitar biaixos dels models i algo-
des arreu, perquè serveixin també com a palanca de la promoció rismes que perjudiquin col·lectius concrets.
econòmica d’empreses locals. Fomentarem la innovació demo-
cràtica i l’experimentació per millorar els processos de partici-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 65

••Impulsar programes d’art, pensament i tecnologia amb els
diferents actors de l’ecosistema innovador i artístic de la ciutat
4.5 Drets digitals i apoderament
i donar continuïtat a l’aliança amb el CERN, el Laboratori Euro- tecnològic
peu de Física de Partícules, per al foment de les arts i la cièn-
cia.
4.5.1 Potenciar la neutralitat, l’eficiència
••Impulsar a Barcelona fòrums de debat sobre els riscos i les i la sostenibilitat de les infraestructures
oportunitats de la revolució tecnològica en què es donin veu de telecomunicacions
a totes les persones i entitats que en són partícips, potenciant
esdeveniments com el Mobile Social Congress, i obrint la Digi- Volem facilitar el desplegament de nova infraestructura de tele-
tal Future Society de la Fundació Mobile World Capital a sensi- comunicacions de la màxima qualitat i capacitat (com pot ser el
bilitats més crítiques i a la ciutadania i organitzacions socials de 5G), però cal que aquest desplegament es realitzi amb el mínim
base. cost per a la ciutadania i amb les màximes garanties de soste-
nibilitat. També és important no donar gaire poder a determinats
••Incrementar la dotació al programa de suport als ateneus de interessos privats per no posar en risc la neutralitat, la llibertat en
fabricació i construcció de nous ateneus, connectant-los amb les comunicacions, la diversitat de serveis i les possibilitats reals
la universitat i els districtes. d’accés a la xarxa per part de tothom. A Barcelona tenim infraes-
tructures de telecomunicacions públiques, privades i procomu-
••Premiar les millors iniciatives d’innovació ciutadana per a la nes, segons quin sigui el seu propietari i el seu model de gestió.
transformació social. Volem reforçar aquestes últimes per propiciar un ecosistema de
telecomunicacions on la innovació estigui orientada a satisfer ne-
••Enfortir l’oficina d’anàlisi i reflexió sobre les dades d’àmbit cessitats de la ciutadania. Per aconseguir tots aquests objectius
metropolità. i no caure en la improvisació, estudiarem l’establiment de criteris
generals com els proposats per Guifi.net en la seva proposta
d’ordenança municipal, i col·laborarem amb aquesta i altres enti-
4.4.4 Crear un marc i uns circuits de transferència tats socials per definir correctament les prioritats de l’Ajuntament
de la recerca a les polítiques urbanes en aquesta matèria.

Barcelona disposa de centres i grups de recerca de nivell inter- ••Establir criteris per a les noves infraestructures de teleco-
nacional en moltes matèries que incideixen de manera directa o municacions (incloent-hi 5G) que prioritzin la compartició entre
indirecta en les polítiques públiques locals. De la mateixa mane- operadors, la neutralitat i diversitat d’usos, l’eficiència i la soste-
ra que cal treballar per superar l’assignatura pendent de la trans- nibilitat, facilitant al mateix temps l’agilitat en el desplegament.
ferència de la recerca a la innovació empresarial, cal fer el ma-
teix salt en el cas de les polítiques públiques, i és per això que ••Reforçar les iniciatives locals de creació de xarxes comu-
cal desenvolupar instruments que fomentin la recerca aplicada a nals (incloent-hi xarxes d’Internet de les coses) que siguin lliu-
l’àmbit de les polítiques i un major apropament entre acadèmia i res, obertes i neutrals, facilitant, entre d’altres, la instal·lació
policy making. d’antenes o pas de cablejat en edificis i infraestructures públi-
ques.
••Impulsar una càtedra de política econòmica local.
••Contractar serveis a companyies de telecomunicacions
••Signar convenis amb els principals centres de recerca de que no discriminin el trànsit, el filtrin o l’interrompin.
l’entorn metropolità per fer investigació amb impacte a la ciu-
tat i transferència a les polítiques públiques per resoldre proble-
mes socials. 4.5.2 Completar la migració a programari lliure
que impulsi la sobirania tecnològica i el teixit
••Explorar la constitució d’espais de coproducció i delibera- tecnològic local
ció sobre polítiques públiques que incloguin persones inves-
tigadores, representants públics i ciutadania. En la darrera legislatura, hem iniciat una transformació digital
de l’Ajuntament basada en l’ús de programari lliure i estàndards
••Obrir un programa de tesi (tesis finals de màster i tesis docto- oberts, les metodologies àgils i una gestió ètica de les dades.
rals) cofinançades, en connexió amb problemes de ciutat. Com a palanca d’aquest canvi, s’han establert nous criteris per a
la compra pública de tecnologia i tot s’ha plasmat en unes guies
de transformació digital adaptables i reutilitzables, i ens hem
sumat a la campanya internacional Public Money, Public Code.
La nova Oficina Municipal de Dades permet usar totes les dades
de l’Ajuntament en la resolució de reptes de ciutat amb més efici-
ència i transparència i preservant alhora la privacitat. També s’ha
millorat enormement el portal municipal de dades obertes.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 66

Recentment, es va presentar el document Estratègies municipals suport a les iniciatives locals que ja existeixen a la ciutat i el seu
per l’apoderament digital (apoderamentdigital.cat), una iniciativa entorn, i contribuirem a consolidar l’ecosistema d’infraestructura
de la societat civil amb propostes programàtiques molta aline- col·laborativa i oberta de tecnologies lliures.
ades amb els nostres objectius que hem intentat incorporar i
concretar. ••Fomentar el programari i les tecnologies lliures com a mo-
del econòmic, social i tecnològic de la ciutat, promovent la
Realitzarem les transformacions institucionals que facin irreversi- realització de trobades i conferències, afavorint la creació de
ble aquesta transformació i dotin l’Ajuntament de la plena capa- xarxes de col·laboració, realitzant campanyes públiques, i impul-
citat de decisió sobre l’evolució de la seva informàtica (sense sant programes específics d’ajuts per desenvolupar iniciatives
dependències de proveïdors únics), i impulsarem una millor inte- lliures per part de cooperatives, empreses o entitats socials, i
gració i interoperabilitat d’aquests sistemes. L’extensió en l’ús de intentar atraure projectes globals en la línia dels que ja tenen
programari lliure també permetrà enfortir el teixit tecnològic local, seu a Barcelona, com Moodle o MusicBrainz.
especialment el de les petites i mitjanes empreses, ja que demo-
cratitza l’accés als concursos públics. Finalment, evitarem el mal- ••Crear un centre d’alt rendiment en producció de programa-
baratament de recursos públics tot estalviant en llicències i fent ri lliure que serveixi per incubar, accelerar i avaluar projectes
desenvolupaments mancomunats amb altres administracions. i solucions, i contribuir a resoldre problemes teòrics i d’engi-
nyeria que dificulten la implantació de programari lliure en certs
••Dotar l’Ajuntament d’un òrgan de planificació dels sistemes àmbits, tot ajudant l’Ajuntament a triar i desenvolupar les soluci-
d’informació municipals que en permeti una millor integració, ons lliures que necessita.
qualitat, seguretat i sostenibilitat.
••Sumar-se a les campanyes internacionals en defensa de la
••Elaborar, amb ajuda ciutadana, un pla rigorós de transició a neutralitat d’Internet, els drets digitals i contra la censura au-
sistemes d’informació basats 100% en programari lliure i tomatitzada, i promoure les que s’impulsen des de Barcelona,
estàndards oberts (1 any per adaptar tots els webs i l’intercan- com el Manifest per la sobirania tecnològica i els drets digitals a
vi de fitxers amb la ciutadania). les ciutats.

••En cooperació amb altres ajuntaments i entitats, crear els ins- ••Incrementar la quantitat, freqüència i qualitat de les dades
truments legals necessaris, les dotacions econòmiques i la publicades en formats processables electrònicament i llicènci-
capacitació (incloent-hi equips de desenvolupament propis) per es obertes, i fomentar-ne l’aprofitament per part de l’economia
poder desenvolupar projectes de programari de manera social i solidària.
mancomunada i amb una governança democràtica.
••Iniciar el trànsit del model de dades obertes a un de data com-
••Continuar millorant el clausulat dels contractes per afavorir mons (dades de la gent i per a la gent) en el qual es busquen
solucions informàtiques dotades de més valor afegit, flexi- fórmules per a la propietat i governança col·lectiva de les dades.
bilitat i sostenibilitat a llarg termini, i per permetre la participació
d’empreses i cooperatives locals independentment de la seva
mida. 4.5.4 Garantir l’equitat en l’accés a la tecnologia
i promoure’n un ús apoderat i crític

4.5.3 Cuidar els béns comunals que fan possible Avui en dia la capacitat d’utilitzar les tecnologies digitals d’una
el benestar i l’exercici de la ciutadania en la manera conscient i informada determina en gran manera les
societat digital nostres possibilitats de formació, accés lliure a la informació, par-
ticipació política o oportunitats laborals. Les feines relacionades
Si la tecnologia que usem per informar-nos, comunicar-nos, vo- amb la tecnologia cada vegada tenen més pes tant pel que fa a
tar, moure’ns per la ciutat, decidir sobre el nostre consum, etc. l’accés a sous i condicions de treball dignes com per a les possi-
quedés totalment en mans d’unes poques companyies (possi- bilitats d’incidència en la presa de decisions a tots els àmbits. La
blement en connivència amb els estats), l’accés al coneixement, forta disparitat de gènere en aquest àmbit suposa, per tant, un
la llibertat de decisió i creació i la inclusió econòmica quedarien problema, així com la resta de bretxes digitals: per edat, per con-
greument amenaçades. Fins ara, el millor antídot contra aquest text socioeconòmic o derivades de capacitats diverses. Volem
control privat de les intermediacions tecnològiques han estat que l’Ajuntament faci tot el possible per revertir aquesta desigual-
certs béns comunals o de titularitat pública, tant materials com tat d’oportunitats i proposem les següents submesures que com-
immaterials, com són el programari lliure, infraestructures de plementen el que ja s’ha dit a l’apartat de Recerca i ciència.
xarxa comunals o públiques i el coneixement obert (incloent-hi el
coneixement científic o tècnic). ••Combatre el desequilibri de gènere en tecnologia, tot visi-
bilitzant la diversitat de gènere en aquest àmbit, promocionant
Els poders públics s’han d’implicar a reforçar i fer sostenibles espais i esdeveniments segurs i inclusius, reforçant la formació
les comunitats que creen i enriqueixen aquests béns comunals de professores en TIC i fomentant les vocacions tecnocientífi-
o procomú, i Barcelona farà la part que li correspon. Donarem

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 67

 ques en nenes i noies, donant continuïtat als programes Steam ••Estudiar la possible substitució massiva dels ordinadors
Barcelona i EscolaLab. de l’Ajuntament, centres cívics, etc., per terminals lleugers ba-
sats en eines de virtualització de programari lliure, i reduir així
••Desenvolupar un pla de capacitació digital popular en bibli- la petjada ecològica de la infraestructura informàtica (a més de
oteques, centres cívics i d’altres equipaments, fomentant la facilitar-ne l’administració).
participació i l’autoorganització ciutadana amb tecnologies lliu-
res, i capacitant en la defensa de la privacitat i altres drets digi- ••Promoure —o donar-hi suport—, amb implicació del talent lo-
tals, i en la riquesa i possibilitats de les dades digitals. cal, un projecte de disseny o adaptació de dispositius elec-
trònics (mòbils, tauletes, portàtils i sobretaules) que funcionin
••Difondre i posar a l’abast de persones i col·lectius amb pocs 100% amb programari lliure, tinguin alta durabilitat, modularitat i
recursos el circuit local de reutilització de dispositius elec- reparabilitat, siguin de baix consum energètic, es fabriquin amb
trònics, a banda d’altres programes, per facilitar-los l’accés a materials de procedència ètica i respectin la privacitat.
dispositius de computació.

••Garantir l’accessibilitat a persones amb diversitat funcional.

Cal que els formats de representació d’informació compleixin
els estàndards i recomanacions quant a la representació d’in- 4.6 Cultura
formació per a persones amb capacitats diverses.

••Garantir que el personal de l’administració podrà acompa- 4.6.1 Cap a una política pública
nyar la ciutadania en la seva interacció digital amb l’adminis- de cultura i educació
tració a partir de programes de formació interna.
Cal la implementació de la mesura de govern d’Educació i Cul-
••Promoure una relació conscient i crítica amb la tecnologia tura de desembre 2018 creada per garantir el desenvolupament
per part de la ciutadania, aprofitant tant projectes i espais de d’una política pública en els àmbits de cultura i educació a Bar-
reflexió i divulgació ja consolidats com noves iniciatives com la celona a partir de la transversalitat, la cooperació entre adminis-
Biennal Ciutat i Ciència. tracions i la construcció d’una visió compartida entre els àmbits
cultural i educatiu.
••Potenciar les operadores de serveis de telecomunicacions
de proximitat i de caràcter cooperatiu, i estudiar la possible La mesura neix amb la convicció que una major col·laboració
creació d’una operadora municipal. entre els sectors educatius i culturals és clau per a una millora
efectiva de les oportunitats vitals dels barcelonins i barcelonines,
tant dels infants com dels adults, siguin quines siguin les seves
4.5.5 Minimitzar els impactes negatius en persones situacions de partida.
i medi ambient dels dispositius electrònics
I s’articula al voltant de tres grans eixos de treball: l’acció en el
L’Ajuntament ja participa en el circuit local de reutilització de la context escolar; l’educació formal i el foment dels entorns educa-
xarxa e-Reuse en forma de donant d’ordinadors i impressores dors no formals i informals (els no directament vinculats a l’àmbit
perquè es reutilitzin. Aprofundirem en aquesta política, impli- reglat o lectiu); i la dimensió educadora que han de tenir els cen-
cant-hi més persones, col·lectius i institucions, per incrementar el tres, els projectes culturals i la mateixa ciutat.
volum de reutilització, allargar la vida útil dels dispositius i amb
una política integral d’economia circular. ••Consolidar l’Espai Transversal de Cultura i Educació de
Barcelona. Consolidar una estructura transversal entre IMEB,
Arreu hi ha experiències modestes de crear dispositius res- ICUB i CEB. Serà l’encarregada de fer el seguiment del desple-
pectuosos amb la privacitat, les treballadores i el medi ambient gament del Pla d’Acció que preveu la mesura i de dissenyar i
(Fairphone, Puri.sm). Col·laborarem a fer-les massificables i apli- impulsar els projectes més idonis.
cables en un futur a l’Ajuntament.
••Consolidar i dotar la línia específica de subvencions esta-
••Reforçar el circuit local de reutilització de dispositius elec- blerta el 2019 destinada a projectes que vinculin cultura i edu-
trònics basat en la xarxa eReuse, i solucionar les traves buro- cació, fins a arribar als 500.000 euros.
cràtiques o d’una altra índole que dificulten l’entrada o la sortida
en el circuit dels dispositius que utilitzen les administracions o ••Desplegar, estandarditzar i obrir el sistema comú d’indica-
les empreses públiques. dors d’avaluació comuns de cultura i educació iniciats el
2018 que han de servir per fer homologables, reproduïbles i
••Regular la compra pública de dispositius electrònics per comparables les dades tant en el sistema cultural com en el sis-
influir en les seves condicions de producció, allargar-ne la vida tema educatiu.
útil, assegurar que funcionen bé amb programari lliure, i deter-
minar-ne les condicions de reutilització i reciclatge.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 68

••Ampliar la Xarxa d’Escoles Municipals de Música, així com 4.6.3 Descentralització, reconeixement i impuls
desplegar dins d’aquestes tant nous itineraris i espais formatius de noves centralitats culturals als barris
com activitats d’aprenentatge al llarg de la vida. en el marc dels grans esdeveniments,
programes i equipaments culturals de la ciutat
••Desplegar les accions i els programes específics al voltant
dels tres eixos establerts en la mesura que han de vertebrar Un dels problemes heretats per polítiques culturals prèvies és
el conjunt d’activitats previstes per al seu desenvolupament: la tendència a la centralització territorial d’activitats, projectes
accions en contextos escolars i educació formal, entorns no for- i espais dedicats a la cultura. Cal reforçar la cultura als barris,
mals o informals; reconeixement com a recursos educatius dels descentralitzant la política cultural de la ciutat mitjançant el
espais, entorns i entitats socials, com a generadors de creació desenvolupament de polítiques de proximitat vinculades al ter-
cultural i de ciutadania culturalment activa. I dotar de més pro- ritori i les comunitats que l’habiten, i aprofitant el desplegament
tagonisme i capacitat programadora els serveis educatius dels d’equipaments i iniciatives culturals ja existents. És un objectiu
equipaments culturals. prioritari incentivar l’aparició de noves centralitats capaces d’ho-
ritzontalitzar l’oferta cultural, creant una programació més inclu-
siva i diversificada, en línia amb els interessos de les diferents
4.6.2 Cap a una cultura viva com a bé comú ciutadanies.

Sovint les polítiques culturals s’han desenvolupat de manera ••Enfortir els programes que ja existeixen a l’Ajuntament als dis-
hegemònica centrades en el valor de la cultura de l’excel·lència: trictes, com ara Barcelona Districte Cultural i altres iniciatives
d’una banda, a través de programacions públiques o privades de sorgides des de les necessitats locals i les xarxes territorials.
projectes de qualitat artística, i, de l’altra, a través d’entendre la Articular aquests projectes en relació amb els programes terri-
cultura com un recurs que, a banda d’un impuls de la industria torials de polítiques integrals com és el Pla de Barris.
cultural, busca activar processos de desenvolupament econòmic
(urbanisme, turisme, industries creatives, etc.) més enllà de l’àm- ••Promoure l’articulació dels grans esdeveniments i equipa-
bit sociocultural. Cal implementar polítiques culturals que treba- ments de ciutat amb el territori i les entitats de base per donar
llin també des de la perspectiva dels drets culturals, el valor pú- resposta a les necessitats del veïnat, apostant per la responsa-
blic, la participació, l’economia social i la gestió comunitària per bilitat social i la vocació de servei públic.
afavorir una cultura com a bé comú a la ciutat afavorint espais de
participació, circulació i coproducció cultural a Barcelona. ••Mapejar, cercar i entendre aquelles iniciatives i dinàmiques
culturals que sorgeixen als diferents barris de Barcelo-
••Reconèixer i impulsar les pràctiques culturals comunitàri- na amb l’objectiu d’enfortir-les, connectar-les i impulsar-les;
es: cal garantir l’existència i la sostenibilitat d’espais de produc- oferir suport per desenvolupar i dissenyar polítiques públiques
ció cultural comunitària entenent els béns comuns culturals com culturals des del territori.
una expressió més del que és públic. Desenvolupar nous marcs
normatius que abordin i reconeguin les relacions publicocomu- ••Promocionar biblioteques, centres cívics i casals de barri
nitàries. Desenvolupar el marc de subvencions per a pràctiques com a institucions culturals de rellevància i nodes d’articulació
comunitàries a partir de la relació amb aquests espais. Imple- de l’experiència cultural del barri. Enfortir el seu paper i generar
mentar espais de participació comunitària en equipaments de espais de relació amb equipaments educatius i en el codisseny
culturals de ciutat i de proximitat: fàbriques de creació, centres de programació i foment de la democràcia cultural en les inicia-
cívics, biblioteques, ateneus de fabricació, etc. Afavorir i esca- tives de cultura comunitària.
lar el desenvolupament de projectes de coproducció cultural en
diferents àmbits (com els del programa Cultura Viva: la Xarxa ••Planificar l’estratègia cultural del territori conjuntament amb
de Ràdios Comunitàries, La Veïnal, La Xarxa de Comunitats de els equipaments i xarxes culturals de cada barri i millorar el
Memòria o el BAM Cultura Viva). sistema d’avaluació de les activitats i els programes, establint
criteris de retorn social de les activitats i programes. Més enllà
••Impulsar noves economies de la cultura: des de l’impuls d’indicadors quantitatius, cal introduir també criteris qualitatius i
dels procomuns digitals al foment de l’economia social i soli- comunitaris.
dària vinculada a la producció i distribució cultural. Impulsar el
cooperativisme en cultura com a espai d’innovació econòmica
que permet desenvolupar projectes a través d’un balanç social i 4.6.4 Cultura, ciència i tecnologia. Foment de
democràtic responsable i positiu. Generar estructures públiques l’experimentació i de la interdisciplinarietat
per afavorir espais d’informació i acompanyament pel desenvo-
lupament de projectes empresarials culturals de base coopera- La generació d’espais transversals de coneixement, entre disci-
tiva. Afavorir estructures sectorials de segon grau que faciliten plines, sectors, àmbits, centres i institucions fa possible aproxi-
mancomunar recursos empresarials cooperatius de base cultu- mar-nos als grans reptes actuals de la nostra societat des d’una
ral i projectes intercooperatius. Impulsar protocols de licitacions mirada més complexa, heterogènia, rica i adequada als nostres
públiques favorables per a l’impuls de projectes cooperatius temps. Els problemes parcel·lats de les ciutats necessiten la visió
culturals. global que proporcionen les col·laboracions de les arts i les hu-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 69

manitats amb les ciències i les tecnologies. Les pràctiques hí- ades en les quals l’Ajuntament és una de les administracions
brides resultants parteixen de la voluntat d’innovació crítica i del presents. Aquesta mesura permet lluitar en contra de la cultura
seu impuls de transformació social, i en aquest sentit esdevenen heteropatriarcal, incorporant el relat feminista no hegemònic i
polítiques per definició. donant visibilitat a les interseccionalitats.

••Crear una gran aliança estratègica entre la ciència, la tecno- ••Caminar cap a la paritat en les estructures de treball. Esti-
logia, l’art, les humanitats i l’espai polític i social per donar mular l’arribada de les dones als càrrecs de direcció. Exigir a
resposta a tots els grans reptes que tenim, especialment el rep- les persones que es presentin a places de direcció que tinguin
te mediambiental. formació o coneixements sobre programació i treball amb pers-
pectiva de gènere. Incloure criteris de paritat en la contractació
••Impulsar les relacions entre els centres i les entitats públi- pública, licitacions i subvencions. Incorporar la mirada feminista
ques i privades de les arts i la cultura, i centres i entitats en les relacions de treball.
d’investigació tant públiques com privades, amb iniciatives a
reforçar i consolidar com la Biennal de Pensament i Ciència. ••Visibilitzar la creació i treball de les dones artistes i profes-
sionals. Exigir els paràmetres de paritat en les programacions
••Impulsar els laboratoris urbans: recuperació, potenciació ar- culturals en les quals l’Ajuntament hi intervingui.
ticulació d’aquells centres que tenen un paper clau en la inno-
vació de la ciutat, en temes clau del benestar social i que mo- ••Eixamplar els indicadors d’usos culturals, per introduir-hi
difiquin les relacions de poder, afavorint la implicació col·lectiva, dades desglossades per sexe, allunyant-se del binarisme, a
com ara les xarxes de fablabs, els living labs, els ateneus de tots els centres a càrrec de l’Ajuntament, per poder tenir una
fabricació, Decidim, centres d’innovació digital, etc. anàlisi exhaustiva de la realitat de la ciutat i facilitar la seva in-
terpretació, avaluació i disseny de noves polítiques culturals.
••Enfortir el rol actiu dels ciutadans en la construcció de la cièn-
cia i la tecnologia a través de les arts i humanitats: és ne- ••Planificar la gestió d’aquest canvi de la cultura androcèntri-
cessari continuar traçant vincles profunds entre cultura i ciència ca a la feminista, incorporant la formació obligatòria de totes
per enfrontar-nos als reptes actuals amb programes propis de les persones treballadores en l’àmbit cultural per donar lloc a
ciència ciutadana i open science. espais de debat i diàleg.

••Afavorir l’open data (dades obertes) en el marc de les rela-

cions entre les institucions públiques culturals, els consorcis 4.6.6 Impuls del reconeixement de les diferents
i patronats i l’accés públic, aprofitant també l’impuls del 5G. cultures presents i actives a la ciutat
L’Open GLAM (que aposta pel coneixement obert vinculat a les
dades públiques de galeries, biblioteques, arxius i museus) com La mirada sobre la ciutat i el que s’hi desenvolupa ha estat sovint
a marc d’acció política pública impulsada per l’Ajuntament de condicionada per un relat hegemònic, partint d’una representació
Barcelona per garantir l’accés i la transparència. cultural particular que sovint ha deixat fora dels relats públics un
conjunt de diversitats que en conformen també la realitat soci-
ocultural. Cal impulsar una política cultural que visibilitzi referents
4.6.5 Cap a una cultura feminista a Barcelona diversos, fugint de l’elitització tradicional i apostant pel relat inter-
seccional de la cultura de la ciutat, que reconegui i enforteixi el
La manca de paritat en el context cultural és una constant en la conjunt de diversitats culturals històricament situades en posició
realitat de la ciutat. Barcelona reprodueix el model de la feminit- subalterna, com ho són, entre d’altres la diversitat sexual i de
zació de rols concrets en el món de la cultura, precaritzant-los gènere, d’orígens, funcionals i d’edats.
i allunyant-se de les cures. El sostre de vidre i la bretxa salarial
són dues realitats que posen barreres a l’entrada de les dones ••Donar suport i espais de visibilització a artistes i creado-
a posicions de presa de decisió. La segregació vertical (la difi- res de la cultura que treballen introduint perspectives de relats
cultat per ocupar llocs de decisió) i horitzontal (la dificultat per dissidents al circuit cultural de la ciutat des de la vessant de la
accedir a ocupacions generalment dutes a terme per homes) en lluita contra la subalternització.
les institucions culturals és una realitat. La programació cultural
no és paritària, i això continua fomentant la invisibilització de les ••Apostar per la incorporació de la diversitat demogràfica que
dones creadores i treballadores de la cultura. Hi ha una manca caracteritza la ciutat de Barcelona a les plantilles de treballa-
de control en la reproducció d’estereotips de gènere sexistes i dors dels equipaments culturals tant de proximitat com de grans
androcèntrics en les programacions i en la comunicació que nor- equipaments.
malitzen la discriminació.
••Eixamplar el disseny d’indicadors culturals per introduir-hi
••Donar impuls i suport al relat amb perspectiva feminista en la dades desglossades en tots els àmbits i sectors culturals que
programació cultural de centres públics i festivals de ciutat, puguin il·lustrar la diversitat i presència diversa. Aquest és un
també en els centres amb la provisió de serveis externalitzada mecanisme per realitzar una anàlisi exhaustiva sobre la reali-
com la majoria de centres cívics i en les institucions consorci-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 70

 tat de la ciutat i facilitar la seva interpretació i disseny de noves tor al qual pertanyen, l’articulació i l’impuls socioeconòmic del
polítiques culturals. seu teixit local afavorint-ne el retorn social.

••Planificar la gestió d’aquest canvi de cultura vinculant-la a ••Donar suport a les campanyes de difusió i la presència a fi-
la formació de treballadores i treballadors dels equips on res internacionals dels artistes de la ciutat en coordinació amb
donar lloc a espais de debat i diàleg. Línies estratègiques per altres institucions i programes.
incorporar a les formacions: perspectiva intercultural en la pro-
gramació, la comunicació i l’atenció al públic; prevenció de la ••Desenvolupament de bones pràctiques laborals pel sector
violència masclista i conciliació, corresponsabilitat i cures. cultural i desenvolupament d’un pla de xoc contra la preca-
rietat als diversos sectors culturals, amb la potenciació de pla-
taformes pròpies del sector.
4.6.7 Impuls dels sectors culturals per garantir
l’arrelament local, la projecció internacional
i la sostenibilitat econòmica 4.6.8 Per una cultura popular i tradicional crítica
i creativa que mantingui i reforci el seu
Barcelona compta amb un teixit cultural ric i divers en el seu valor com espai de trobada que fomenta
conjunt d’escales socioeconòmiques. Juntament amb el context la cohesió social
institucional més reconegut i estable, la ciutat disposa d’un seguit
d’espais independents i equipaments públics que representen L’espai de la cultura popular ha demostrat àmpliament la seva
una baula imprescindible per al conjunt de creadors i creadores capacitat d’articular tradició i modernitat, identitat i diversitat. Ha
que desenvolupen les seves carreres artístiques provinents d’es- sabut mantenir tradicions, més enllà de la nostàlgia i el folklore,
coles o espais de creació diversos (públics i privats). L’articulació i ha estat capaç d’acollir i potenciar la presència diversa a les
i la connexió entre aquests nodes és un element clau. D’altra seves activitats, constituint un espai de cohesió social. El que cal
banda, cal que el capital artístic de la ciutat pugui visibilitzar-se ara, tot mantenint la força del sector i la seva capacitat de mobi-
en l’àmbit internacional. Cal generar espais per a l’intercanvi lització de persones i energies, és saber trobar la manera d’anar
d’experiències, coproducció d’esdeveniments i accions, i alhora sumant i ajudant l’expressió d’altres expressions culturals que la
promoure les relacions culturals internacionals creixent heterogeneïtat de la ciutat acull i aplega.

••Impulsar i crear circuits culturals per afavorir la sosteni- ••La festa popular com a bé comú que reivindica una forma de
bilitat, l’escalabilitat i la professionalització de diversos vida i pràctica compartida per la comunitat. Apostar per aque-
àmbits artístics econòmicament emergents i el vincle amb lles festes que treballen per donar visibilitat a reivindicacions
públics/participants de manera descentralitzada, participada i del veïnat al territori i que recuperen els usos dels espais pú-
accessible. Per exemple, impulsar el Districte Cultural i vincu- blics.
lar festivals i esdeveniments municipals (com el Grec, Dansa
Metropolitana, les Festes de la Mercè o el BAM) amb aquests ••Allunyar-se de la folklorització de les cultures populars per fo-
circuits. mentar un model participatiu i emancipador que aposti per
una visió crítica de la història i de la societat.
••Crear beques per al desenvolupament de projectes artístics
emergents en col·laboració amb escoles d’ensenyaments artís- ••Connectar les diverses cultures populars de Barcelona, des
tics diversos (Institut del Teatre, ESMUC, Taller de Músics) i fà- d’una perspectiva no eurocèntrica, i articular-les amb perspec-
briques de creació, i garantir la immersió dels becats en l’oferta tiva transversal posant al centre el diàleg intercultural. Donar
pública mitjançant programes municipals. visibilitat a les festes populars i dades assenyalades de comuni-
tats culturals diverses, reconeixent els espais de lluita i les tra-
••Potenciar la internacionalització de la creació artística de dicions partint d’un canvi de cosmovisió centrat en la defensa
la ciutat i les relacions culturals internacionals. Connectar dels valors antirracistes i anticolonials.
circuits municipals, com el Districte Cultural, en una dimensió
estatal i internacional per tal d’afavorir l’intercanvi i la internaci- ••Reforçar la cultura del lleure com a eina per a l’apoderament
onalització de projectes artístics desenvolupats des de Barce- de col·lectius i com a espai d’autogestió de la comunitat. Donar
lona. suport a les iniciatives de base que fomenten la gestió comuni-
tària dels béns col·lectius des del respecte.
••Crear un programa de mobilitat i residències per a creadors
a Barcelona a diferents equipaments culturals i educatius de la ••Fomentar el model de festa basat en la participació popular
ciutat, a fi d’impulsar la creació contemporània, enfortir el teixit i dissenyat en relació amb les necessitats de la comunitat que
cultural de Barcelona i les seves relacions internacionals, arri- es troba en assemblea oberta per cocrear la festa popular se-
bant a 100 llocs de residència al final del mandat. gons els recursos i temps disponibles. Aquest model no exclo-
ent ha d’optar per una obertura que no generi barreres d’accés
••Promoure i acompanyar les programacions de festivals i es- a algunes veïnes o col·lectius, sempre convidar a totes a partici-
deveniments culturals que afavoreixen la cohesió del sec- par-hi i enfortir també així la vida associativa.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 71

4.6.9 Noves governances i articulacions
a les institucions culturals de la ciutat 4.7 Esports
Les polítiques culturals es troben imbricades en un entramat
institucional complex, sovint conseqüència de relacions històri- 4.7.1 Potenciar l’equitat en l’educació física
ques que avui cal actualitzar per afavorir-ne l’articulació, la des- escolar i extraescolar, la promoció de valors
centralització i la democratització. La barreja de circumstàncies i la cohesió social mitjançant diferents
específiques de cada equipament o entitat, juntament amb la formes de joc
necessària pluralitat institucional que ajudi a garantir el suport
econòmic suficient, ha anat configurant estructures de decisió L’esport és una eina clau de cohesió social, de lluita contra les
i control de gestió no sempre adequades, sigui des del punt de desigualtats i de pràctica educativa. Per això, ens proposem
vista de control i transparència, sigui des del punt de vista de compensar els dèficits de pràctica que revela l’enquesta d’hàbits
direcció estratègica o de més implicació social. segons el caràcter públic del centre (11%), l’origen de l’alumnat
(19%), la condició socioeconòmica o el districte (fins al 27%),
••Impulsar el Consell de Cultura. Es desenvoluparan les fun- mitjançant plans conjunts amb el consorci que tinguin en compte
cions del Consell de Cultura, aportant nous recursos tècnics i els recursos humans i materials per:
econòmics per garantir-ne l’autonomia, el desenvolupament de
les seves comissions de treball (transversals i sectorials) i la ••Garantir l’equitat en l’accés a l’esport extraescolar de qua-
participació en els processos de concursos públics i redacció litat, en tots els barris i famílies, mitjançant una plataforma
d’informes anuals del sector. municipal que faci la promoció d’activitats, coordini els centres
educatius, els equipaments, les AMPA i les entitats de serveis
••Coordinar les institucions museístiques pròpies. Es desen- homologades, garanteixi el contingut dels programes, tramiti les
voluparà un pla de museus que ajudi a dibuixar estratègies con- subvencions i solucioni amb mitjans públics els dèficits que se’n
juntes que afavoreixin l’accés de nous públics, reforçant des de detectin.
l’inici dels projectes expositius la mirada pedagògica i més pre-
sència i interacció amb persones i col·lectius interessats. ••Incrementar recursos per a un programa de formació espor-
tiva professional de joves incloent-hi la sortida laboral en es-
••Vetllar per garantir la qualitat i la bona marxa de patronats, port extraescolar i per a monitors de les entitats, especialment
consorcis i fundacions on l’Ajuntament és present, i al mateix per als joves en risc d’exclusió. Promoció de cursos d’iniciació,
temps reforçar les capacitats de retorn social d’aquestes. millora i perfeccionament. Cursos subvencionats de reciclatge
continu per a monitors que ja tinguin un grau de formació ade-
••Garantir les bones pràctiques en la política de concursos en quada.
l’àmbit de les institucions culturals. Els criteris de paritat de
gènere han de continuar sent determinants, així com la garantia ••Participar activament en el programa de l’IMEB Patis Es-
de renovació i de límits temporals en els encàrrecs. colars Oberts, en la vessant esportiva, amb mitjans humans i
materials.
••Impulsar un nou marc de relació entre ICUB/districtes/àrees
municipals. Cal articular direccions tècniques dels projectes
amb les particularitats de cada espai, barri o districte entre ad- 4.7.2 Contribuir a millorar la salut pública
ministració i entitats o col·lectius implicats. Alhora es reforçarà la amb programes específics de prevenció,
centralitat en matèria de programació, recull de dades i informa- accés universal i oci saludable
ció compartida i en temes d’avaluació, de tal manera que això
permeti redistribuir recursos seguint lògiques de necessitat i de Cal una estreta col·laboració amb els departaments de salut en
prioritat social i política. el disseny i implementació de programes d’activitat física per
arribar al màxim de persones majors de 65 anys. Fer dels equi-
••Nova estructuració interna de l’ICUB adequant la seva es- paments municipals una xarxa coordinada de centres on seguir
tructura interna i de comandament a aquestes noves prioritats, les prescripcions mèdiques de prevenció i control en matèria de
reptes i necessitats, i buscant combinar especialització i treball salut mental, cardiopaties, hipertensió, glucosa, articulacions,
en xarxa. estres, etc., amb objectius personalitzats i avaluació de resultats.
Programa d’esport en l’entorn laboral, fomentant l’adhesió d’em-
preses a un pla de millora que comenci per establir necessitats,
objectius i recursos.

••El projecte de Xarxa d’accés múltiple, a desenvolupar amb

els gestors d’instal·lacions, buscarà facilitar la pràctica esportiva
amb l’objectiu de conciliar-la amb la vida laboral i familiar evi-
tant el doble pagament, i aconseguir que qualsevol abonat de
CEM pugui accedir a un altre de la xarxa pública. Orientar cap

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 72

 a l’accés indistint a la xarxa de CEM públics amb el carnet unifi- dotant on calgui de la senyalització i l’equipament adient. També
cat d’abonat municipal Barcelona Esport. cal promoure nous usos del litoral amb pràctiques marines quan
el clima ho permeti. Per això proposem:

4.7.3 Enfortir el concepte de servei públic ••Estudiar les zones actualment més utilitzades per senyalitzar
en la gestió de la xarxa d’equipaments i dotar dels materials adients (cistelles, etc.).

Cal articular un nou model de gestió harmònic de totes les ins- ••Engegar plataformes de mediació entre col·lectius d’usuaris
tal·lacions esportives municipals que actuï com a node de serveis que garanteixen l’alternança i evitar l’apropiació d’un espai pú-
municipals, esportius i de salut de manera indissociable per a blic per part d’un col·lectiu determinat.
tots els col·lectius.
••Col·laborar amb l’Àrea Metropolitana i el municipi competent per
••Canviar progressivament el model de gestió dels equipa- millorar l’espai a l’aire lliure del riu Besòs, on molts usuaris
ments esportius municipals, assumint el control públic i el lide- fan pràctica esportiva i activitat física.
ratge municipal i els contractes de serveis o la gestió directa
en aquelles instal·lacions subvencionades més del 50%. En les ••Aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix el Front Marítim
concessions existents, més control públic en la governança pe- de la nostra ciutat, durant tot l’any, per potenciar i consolidar
riòdica dels equipaments. activitats esportives a l’aire lliure, principalment les activitats
esportives aquàtiques. Desenvolupar avantprojectes d’activitats
••Enfortir el concepte de servei públic de les instal·lacions en piscines en aigua marina. Fer accessible l’entrada a l’aigua
implementant i desenvolupant criteris municipals d’eficàcia i per col·lectius amb diversitat funcional i gent gran.
eficiència, tant a la planificació, programació d’activitats i viabi-
litat econòmica, seguiment i control d’objectius, així com en el ••Posar a disposició material urbà esportiu fix per realitzar ac-
manteniment normatiu, preventiu i correctiu incorporant noves tivitat esportiva a l’aire lliure, tipus circuit d’exercicis funcionals,
energies i processos de millora de la sostenibilitat. Incorporar la espais de cal·listènia, etc. Senyalització, panells informatius i
figura de director/responsable municipal per coordinar grups de posar balises (bàsiques) en les diferents zones de mar per on
CEM. poder realitzar activitats aquàtiques.

••Exigir el compliment dels compromisos d’inversió i man-

teniment i no allargar els anys de concessió en funció de les 4.7.5 Impulsar l’esport inclusiu i afrontar els
inversions pendents. Incrementar en els plecs de condicions la desequilibris de gènere en l’esport
valoració i ponderació de les entitats i clubs sense ànim de lu-
cre arrelades al districte. Cal garantir que la diversitat funcional no sigui una barrera
per la pràctica esportiva evitant el greuge comparatiu.
••Establir un pla de renovació de la gespa artificial dels prop Per aquest motiu cal:
de 50 camps de futbol i rugbi i elaboració d’un pla de manteni-
ment, adequació i millora (PMAM) de totes i cadascuna de les ••Desenvolupar un pla de xoc d’accessibilitat en els CEM exis-
IEM que permetin ambdós planificar les inversions dels anys tents i consolidar la tarifació específica per a persones amb
futurs. diversitat funcional. Implementar l’oferta d’activitats individuals i
grupals inclusives en els CEM (crossfit, karate, el·líptiques, etc.).
••Fer de cada CEM un node de serveis municipal, on la ciuta-
dania pot obtenir informació de les possibilitats de pràctica es- ••Potenciar la figura de l’auxiliar de vestuari per al foment de
portiva en el seu entorn, més enllà de l’oferta pròpia del centre. l’activitat física amb persones amb diversitat funcional.

••Mantenir i ampliar les tarifacions específiques als CEM i De la mateixa manera, cal donar suport als programes de discri-
unificar les quotes a tota la ciutat en funció de criteris de qua- minació positiva existents per tal d’eliminar estereotips i barreres
litat i carta de serveis. Desenvolupar i implementar un sistema de caràcter social, cultural, de gènere, econòmiques i estructu-
de tarifació social basat en els ingressos i tenint en compte les rals, i mantenir la tendència creixent de participació de noies i
necessitats i els drets específics d’usuaris amb discapacitat físi- dones i arribar a la paritat efectiva. Per això, proposem:
ca i/o funcional.
••Fomentar la incorporació de les dones en els equips tècnics
i directius de l’esport i en la formació inicial, ja que s’està pro-
4.7.4 Impulsar l’ús esportiu de l’espai públic duint una tendència de desaparició progressiva de les dones.

Cal propiciar la convivència de pràctiques esportives amb l’ús ••Desenvolupar un programa de formació sobre perspectiva
quotidià no esportiu, no només fent respectar les ordenances de gènere dels col·lectius professionals de l’activitat. Aplicar la
existents, sinó també controlant el compliment de la normativa visió de gènere en el disseny i la gestió dels equipaments nous
de protecció del medi ambient i d’activitats en domini públic i

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 73

 o rehabilitació dels existents, com ara el que està previst
a la Model.

••Impulsar la visibilització, el suport i el respecte a col·lectius

LGTBI.

••Establir estàndards de qualitat obligatoris en les instal·lacions

esportives perquè siguin entorns protectors.

••Desenvolupar una campanya dirigida a clubs, entitats, centres

escolars, federacions, AMPA i en general professionals vincu-
lats a l’esport oferint informació i/o assessorament i una guia de
nova creació per prevenir situacions d’assetjament i abús
sexual amb pautes i protocols.

4.7.6 Esdeveniments esportius

Cal mantenir el calendari d’esdeveniments populars de ciutat en

tant que formen part d’una estratègia de promoció fonamental
pel que fa a la participació de la ciutadania a actes esportius al
carrer. Per altra banda, proposem:

••Presentar una mesura de govern per a la selecció i captació

dels esdeveniments internacionals i la projecció de la ciu-
tat per donar l’orientació cap als valors que creiem que han de
tenir: que els visqui la ciutadania, que hi col·laborin altres admi-
nistracions, sostenible (des d’un punt de vista econòmic, social i
ambiental) i incentivar la innovació, futur i esport urbà.

••Garantir l’impacte des del punt de vista participatiu, comu-

nicatiu i social d’aquests actes. Incorporar esports de parti-
cipació minoritària però de gran arrelament a la ciutat. Creació
d’un comitè de persones expertes (amb participació de profes-
sors, esportistes, societat civil i personal de l’IBE) que avaluï
cada esdeveniment i pugui emetre recomanacions sobre la
seva acollida, o no, en relació amb l’impacte a la ciutat

••Convertir Barcelona en la ciutat del waterpolo, atès el gran

èxit de la celebració dels europeus de waterpolo i reconeixent la
tradició en els diferents clubs històrics de la ciutat, així com l’al-
tíssim nivell dels i les waterpolistes i equips existents a la ciutat;
fer de Barcelona una ciutat referent del món del waterpolo.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona innovadora 74

5 Barcelona
habitable
La Barcelona Futura és referent de la mobilitat
sostenible, es mou en tramvia, en vehicle elèctric
i en bicicleta, i camina per espais més amables,
segurs i familiars. Una ciutat que lluita contra
la contaminació i el canvi climàtic, que està al
capdavant d’una revolució verda, amb cobertes,
places i pulmons verds. Que recupera espai públic
per a la gent, que gaudeix al carrer i a les places.
Volem una Barcelona habitable on la salut de les
persones sigui una prioritat.
 per llocs tan singulars com l’estret espai entre el vessant marítim
5.1 Urbanisme de Montjuïc i l’activitat del port de Barcelona.

••Fer un passeig marítim que connecti el Maresme i el Garraf

5.1.1 Donar continuïtat al front litoral
••Recuperar la maritimitat del Port Vell i recuperar la maritimitat
El front litoral metropolità barceloní és producte d’una rela- del Port Olímpic
ció continuada al llarg de segles entre el medi físic natural i
una construcció humana que sempre ha mirat de treure profit ••Millorar l’encaix urbà del front litoral. Un espai ple de vida
d’aquest recurs territorial. No s’entén Barcelona ni les altres i treball, que ens comunica amb el món, mereix estar més in-
ciutats costaneres sense la Mediterrània. Després d’anys d’inter- tegrat a l’imaginari col·lectiu. Valorem els espais d’oportunitat
vencions al litoral, que en bona mesura han obert la ciutat al mar, propers i posem-los al servei de la col·lectivitat. Encara resten
ara cal repensar aquest espai per actuar en totes les escales: grans espais a primera línia de mar pendents de ser ocupats o
des de l’espai públic dels barris mariners, passant per les grans utilitzats.
infraestructures que ens uneixen al món (port i aeroport), fins
a les reserves ambientals estratègiques (els rius i les reserves ••Gaudir i preservar de les reserves naturals de Delta del Llo-
naturals del Delta del Llobregat) que aporten biodiversitat. bregat.

Disposem d’un entorn marítim i costaner extraordinari i n’hem ••Cal un projecte que permeti conèixer aquests petits espais,
de poder gaudir plenament de manera respectuosa i sostenible, controlant molt la freqüentació humana, explicant molt bé els
posant en valor tots els recursos que la costa ens aporta. Ara fluxos ecològics que hi tenen lloc i les espècies naturals que hi
cal continuar obrint la ciutat metropolitana al mar, però tenint en habiten, per gaudir d’aquests ambients i d’aquests paisatges tot
compte la diferent naturalesa dels espais que configuren el litoral. aprenent de la natura.

En el proper mandat caldrà continuar fent polítiques d’obertura

de la ciutat al mar, corregint errades, com el tancament i privatit- 5.1.2 Fer entrar el verd de Collserola a la ciutat
zació d’espais (Marina del Port Vell), o fent de les platges espais
més sostenibles i resilients al canvi climàtic que no necessitin La ciutat de Barcelona limita amb àrees de gran valor ecològic i
aportacions periòdiques de sorra. També s’hauran de recuperar paisatgístic: el parc de Collserola, dos espais fluvials i la franja
continuïtats malmeses entre el final del riu Besòs i la rambla de litoral, dins d’una matriu territorial metropolitana ja enormement
Badalona. Caldrà recuperar espais contaminats com el front ma- fragmentada i degradada. Una bona convivència de la ciutat amb
rítim de les Tres Xemeneies o desaprofitats com la gran platafor- aquests espais naturals ha de ser un punt fonamental tant de
ma final de la rambla Prim. les polítiques urbanístiques i ambientals de Barcelona com de
l’AMB.
En els propers anys hem de connectar Ciutat Vella amb els bar-
ris de la Marina a l’entorn de la rambla de la Zona Franca. Hem Fem que la Collserola baixi cap a la ciutat. Amb aquest propòsit
de poder unir totes les rambles i tots els rius, Badalona, Sant s’impulsaran mesures per millorar la conservació de la Collserola
Adrià, el Besòs, Prim, Poblenou, la Rambla, el passeig de la (més mitjans econòmics i humans per al parc natural), així com
Zona Franca i el Llobregat, amb passeigs i llocs verds d’estada i la connectivitat ecològica amb els espais naturals adjacents. Les
relacions on els protagonistes siguin els vianants, les bicicletes i mesures concretes a prendre són les següents:
el transport públic. Donem continuïtat als passeigs marítims i als
passeigs fluvials dels barris a la vora de l’aigua. Unim totes les ••Promoure la generació de nous espais verds d’oci a la fal-
rambles i tots els rius d’aquest litoral metropolità amb un projecte da del Parc Natural de la Serra de Collserola per desconges-
marítim de futur obert i permeable a tots els barris i amb continu- tionar la pressió que rep el parc. S’ordenarà la interfase ciu-
ïtat d’espais de relació ciutadana, passeigs de vianants, carrils tat-parc, definint clarament els espais d’ús públic a la perifèria
bici, transport públic i molta vida. del parc i els accessos, i reduint la permeabilitat de la resta del
parc a l’ús humà.
Però també cal donar protagonisme als espais naturals, que
requereixen d’un tractament especial, ja que en aquests indrets ••Treballar la connectivitat transversal entre els barris situats
el valor va lligat a la tranquil·litat. Són aquells espais on les perso- sobre la Ronda de Dalt, aconseguir la connectivitat del parc
nes han de poder veure la natura sense pertorbar les nombroses dels Tres Turons amb Collserola i potenciar i renaturalitzar els
espècies que hi viuen. espais no construïts que encara existeixen. La feina de planifi-
cació i gestió s’haurà de dur a terme amb una veritable partici-
Aquest projecte marítim ha de reconèixer i interpretar totes les pació ciutadana, comptant amb els barris veïns i la Plataforma
realitats naturals i urbanes, marítimes i humanes del litoral de Cívica en Defensa de Collserola, entre d’altres. Cal una moratò-
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, des de la rambla de Badalona ria sobre qualsevol espai urbanitzable o urbà però no construït
fins a arribar a les roques del massís del Garraf, sense travessar als límits o a l’interior de Collserola, a més de la renaturalització
ni pertorbar les reserves naturals del Delta del Llobregat, passant dels espais sense construir.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 76

••Es durà a terme el Pla de torrents verds La funció de trobada que, des de sempre, han tingut els carrers
ha desaparegut en bona mesura per convertir-se, quasi exclu-
••Incrementar el nombre d’horts urbans: plantegem la creació sivament, en la funció de desplaçament. Actualment, el 60% de
d’horts urbans als espais de transició entre l’espai protegit i la l’espai públic de la ciutat està dedicat només als vehicles a motor
ciutat construïda. i funcionen com a zona de pas. Com ja hem fet en la implantació
de les superilles i amb la pacificació d’algunes de les principals
artèries de la ciutat, hem d’avançar decididament en la manera
5.1.3 Acostar la ciutat al Besòs de gestionar, entendre, moure’s i viure l’espai públic de Barcelo-
na per guanyar espai públic de qualitat per a totes, un espai que
Repensem i millorem la façana de la ciutat que dona al parc flu- sigui més saludable i verd.
vial del Besòs. El parc fluvial del Besòs és un espai amb un gran
potencial cívic i ambiental que cal activar. Millorar-ne l’accessi- Seguirem reorganitzant la ciutat, de manera que el vianant sigui
bilitat i augmentar-ne els usos permetrà convertir-lo en un espai qui té la prioritat real, seguit de la bicicleta i del transport públic,
més amable i recuperar-lo per al gaudi ciutadà: amb l’objectiu de millorar les condicions ambientals de la ciutat i
guanyar espai públic de qualitat per a les persones, per afavorir
••Passeig i balcó de ribera: donem continuïtat al passeig fluvi- les funcions socials d’interacció, d’estada, de salut i d’esbarjo
al de la banda de Barcelona i Sant Adrià del Besòs garantint la dels carrers.
continuïtat per a vianants, bicicleta i transport públic, i recupe-
rant les façanes per a usos cívics i ciutadans. ••Fer arribar les zones pacificades de trànsit - superilles a tots
els districtes.
••Reformem els ponts del Potosí, del Molinet i de l’avinguda
d’Eduard Maristany per fer-los més amables i augmentar el ••Pacificar les grans avingudes de la ciutat (avinguda Dia-
nombre de ponts per als vianants. gonal, avinguda Meridiana, avinguda Paral·lel, la Rambla, Via
Laietana, i avinguda Pi i Margall). Guanyar espai verd i per a
••Fem més accessos per baixar al parc fluvial: reforcem els vianants, reduir el trànsit rodat i l’aparcament per a vehicles pri-
accessos al parc fluvial i implementem noves passeres per cre- vats, i recosir barris.
uar el Besòs.
••Terrasses. Fer compatible el gaudi ciutadà amb el descans
veïnal, modulant els horaris i reduint el nombre de terrasses als
5.1.4 Saltar les rondes espais més saturats per millorar l’equilibri al conjunt de la ciutat.

Les rondes han esdevingut les muralles de la ciutat del segle ••Donar prioritat semafòrica als vianants. Ampliar el temps de
XXI, unes barreres que hem de superar i fer més permeables per llum verda per als vianants i introduir semàfors intel·ligents que
poder disposar d’una ciutat oberta i accessible a tot l’entorn, es- prioritzin el pas dels autobusos.
pecialment als espais naturals que ens envolten.
••Omplir de vida els carrers. Programació participativa d’usos
••Repensar els nusos viaris per introduir-hi elements d’urbanitat temporals versàtils a diferents espais públics, incentivant la
i garantir-ne l’accés de vianants i bicicletes. presencia de mercats a l’aire lliure i promovent talls de trànsit
els diumenges per a activitats culturals i comunitàries.
••Realitzar cobertures parcials, valorant cas per cas l’ús que
caldrà donar als sols guanyats (verd, equipaments, habitat- ••Plans directors d’espai públic. Redactar plans directors de
ges…). l’espai públic per a cada districte per endreçar-ne els usos: ter-
rasses, grans actes, venda ambulant, etc.
••Transport públic i sostenible: Repensar les rondes en clau de
mobilitat sostenible, reforçant el transport públic i fent-lo compa-
tible amb usos ciclables en connexió amb la Ronda Verda. 5.1.6 Fer una ciutat més verda

Fem la ciutat més amable i saludable guanyant noves hectàre-

5.1.5 Guanyar més espai per a vianants, es de verd a partir de diferents estratègies: implementant nous
el lleure i la interacció social eixos verds, avançant en el desenvolupament dels nous grans
parcs urbans, com Glòries i la Sagrera, construint cobertes ver-
La ciutat de Barcelona afronta reptes importants pel que fa a des, però també obtenint nous “parcs de butxaca” a través de la
la contaminació de l’aire, la congestió del trànsit i la necessitat conversió d’aparcaments i espais avui ocupats pel cotxe per tal
d’augmentar els espais verds. Aquests desafiaments urbans de fer arribar la natura arreu i a tothom.
requereixen solucions decidides de pacificació de la ciutat per
fer-ne un lloc per viure-hi. Per tal d’acomplir objectius i propostes del Pla del Verd:

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 77

••Despleguem el Pla d’eixos verds: a l’Avinguda Pi i Margall; carrers sense activitat comercial de forma consensuada amb el
Cristobal de Moura, Segona fase d’Avinguda Meridiana; pas- veïnat i millorant la urbanització del carrer.
seig verd del litoral entre Marbella i Fòrum; Feixes de Trinitat.
••Omplir els buits de la ciutat construïda: desplegarem territo-
••Crearem Grans parcs urbans: millora del Parc de Montju- rialment de forma consensuada amb el veïnat plans d’habitatge
ïc; «Obrim la Ciutadella»; Millorar la connexió Ciutadella-Meri- que recullin les oportunitats per implementar nous habitatges
diana-Costa; Inici del Parc de la Sagrera; Parc de la Model; assequibles (solars, APROP i ATRI, cohousing a interiors d’illa,
Entorns verds de l’Estació de Sants; Segona fase de Glòries. etc.) als diferents barris, i dedicarem les grans remuntes per a
HPO dins de l’edificabilitat existent. Impulsar el registre de so-
••Impulsarem una xarxa de Parcs de butxaca: Recuperem in- lars, edificis buits i finques que no esgoten la seva edificabilitat
teriors d’illes i cruïlles, aparcaments, voreres sobredimensiona- per multiplicar les oportunitats de fer habitatge assequible a tots
des fent-ne petits espais verds guanyats al cotxe i als àmbits els barris. Impulsar densificar amb habitatge assequible alguns
amb menys verd urbà i més trànsit teixits, com el 22@, d’acord amb el veïnat de cada barri. Mo-
dificar la densitat urbanística d’habitatges dins de la mateixa
••Omplim la ciutat de terrats verds: Aprovació d’una ordenança edificabilitat sempre que els nous habitatges siguin habitatges
per a que tots els edificis d’obra nova i grans rehabilitacions in- protegits. Ampliar el sòl residencial: analitzarem i impulsarem
cloguin cobertes verdes; impulsarem projectes veïnals de crea- oportunitats de canvi d’ús o de transformació en teixit d’altres
ció de cobertes verdes i creació de mitgeres. usos (industrial, oficines, aparcament en alçada).

5.1.7 Protegir els barris de la gentrificació 5.1.8 Rehabilitar els veïnats més vulnerables
i l’especulació
••Donar continuïtat i enfortir el Pla de Barris.
Lluitem contra la gentrificació i els abusos del mercat immobiliari,
protegim el veïnat i el comerç de proximitat, garantim el bon ús ••Impulsar la regeneració urbana. Realitzar una estratègia de
de l’habitatge, oferim alternatives justes als productes dels espe- rehabilitació integral dels barris i àrees amb més dèficits de
culadors i recuperem espais per a la vida quotidiana. conservació i d’eficiència energètica, implementant energies
renovables. Programa Integral d’Àrees de Conservació i Reha-
Si perdem les veïnes, la resta de les polítiques perden sentit. bilitació per rehabilitar de forma conjunta els àmbits amb més
necessitat d’actualització de les finques per millorar-ne l’acces-
En el període 2015-2019, hem impulsat el Pla pel Dret a l’Habi- sibilitat, la funcionalitat i l’eficiència energètica (Can Peguera,
tatge 2016-2025, el pla més ambiciós que mai ha tingut la ciutat Verdum, Porta, els Tres Turons, el Carmel, les Planes, etc.).
per tal de millorar l’accés de les barcelonines a l’habitatge i que
ja ha suposat posar en marxa 72 promocions i més de 4.600 ••Millorar els barris de muntanya. Recuperar els barris de mun-
nous habitatges, i adquirir 750 nous habitatges, a banda d’im- tanya a través d’intervencions per millorar-ne l’accessibilitat, la
pulsar mesures innovadores de corresponsabilització del sector connectivitat i la qualitat urbana. Repensar urbanísticament els
privat, com ara la destinació a habitatge protegit del 30% dels barris de muntanya amb l’objectiu de treballar per desafectar el
habitatges en tots els nous edificis i rehabilitacions integrals. màxim nombre de veïns i veïnes possible, buscant solucions de
reallotjament a l’entorn i evitant la gentrificació (Font del Gos,
Hem de seguir avançant en la lluita contra l’expulsió del veïnat i Torre Baró, Font de la Guatlla, les Planes, Vallbona, Marina,
els abusos del mercat immobiliari, protegint el veïnat i el comerç Polvorí i accessos a Montjuïc).
de proximitat, com també garantint el bon ús de l’habitatge, i ho
volem fer de la mà dels barris i de les seves veïnes. Impulsarem
plans coproduïts amb el veïnat per tal que l’habitatge assequible 5.1.9 Transformar nous sectors d’oportunitat
sigui present a tots els barris de la ciutat. en barris assequibles i diversos

••Fer que més habitatges siguin llars: modifiquem el planeja- Busquem oportunitats de transformació urbana per fer nous habi-
ment per protegir l’ús d’habitatge principal i evitar que es con- tatges assequibles creant teixits amb barreja d’usos.
verteixi en segones residències, allotjaments turístics o usos
terciaris als barris més tensionats. I baixem oficines i tercia- ••Impulsar el desenvolupament urbanístic dels àmbits amb
ri cap a entresols i baixos comercials. Promoure el canvi a ús habitatge protegit: Marina del Prat Vermell, la Sagrera, Sector
residencial d’edificis sencers d’oficines, aparcaments, i d’usos Prim, Vallcarca, etc.
industrials.
••Estudiar nous àmbits per ubicar habitatge públic i assequi-
••Multiplicar l’habitatge protegit: consolidarem la mesura del ble, com per exemple: La Canadenca al front marítim del Poble
30% d’habitatge protegit a les noves promocions de barris ten- Sec, donant continuïtat al nou passeig del Peudemont que ha
sionats i la farem créixer fins al 50%, i impulsarem la conversió de connectar per la façana marítima el Poble-sec i la Marina, a
de baixos comercials en habitatges assequibles a determinats la Fira Montjuïc recosint la Font de la Guatlla i el Poble-sec. A la

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 78

 Zona Universitària amb habitatge dotacional per a estudiants, i habitatge basat en l’economia circular, les energies renovables
als barris de voramar entre Barceloneta i Fòrum, i a les rondes i en la recuperació del medi del delta.
i entorns.
••Descentralitzar l’activitat productiva: treballar en coordinació
amb l’AMB i els seus municipis, en el reforç d’àrees d’activitat
5.1.10 Equilibrar els equipaments metropolitans metropolitana per reequilibrar els treballadors/es que entren a
i els de proximitat Barcelona cada dia i incrementar les formes de treball a distàn-
cia per evitar desplaçaments. Espais de coworking a barris peri-
••Grans equipaments metropolitans. Impulsar la descentralització fèrics i fora del municipi.
dels grans equipaments d’abast metropolità.
••Impulsem la recerca científica i les indústries creatives:
••Equipaments de proximitat. Fer nous equipaments de proxi- Parc científic de la Ciutadella (Mercat del Peix), Vall d’Hebron
mitat, especialment als barris tensionats pel turisme i l’activitat 2020, Milla Creativa Pere IV, Campus Besòs, Nou 22@, Can
terciària (Ciutat Vella, Eixample, nuclis històrics) / Impulsar la Batlló
Nova Model, espais de convivència i envelliment actiu als bar-
ris. ••Apostar per reconnectar el sector primari de l’àrea metropoli-
tana amb la ciutat
••Recuperar els edificis d’habitatge destinats a oficines munici-
pals. ••Promoure clústers d’activitat econòmica territorialitzada
amb una visió també social que anomenaríem “Nodes d’Ocupa-
••Superilla social. Estendre les superilles socials (equipaments ció Continuada (NOC)”. Cada NOC estarà constituït per un cen-
veïnals a cada superilla per a l’atenció a la gent gran dependent tre educatiu de referència destinat a la formació (per a FP, for-
i les cures als infants). mació continuada, capacitació professional i escola de segona
oportunitat), uns espais vinculats a aquest per a les pràctiques
••Espais de convivència. Fer equipaments de proximitat amb laborals, una incubadora de noves empreses i emprenedors/
serveis comuns per a diferents col·lectius: cuina, menjador, bu- es vinculades al sector amb recursos compartits i una “antena”
gaderia, espai d’oci, aparcament de bicis, repair cafè, banc científica de relació amb les universitats, dedicada a la recer-
d’eines, etc. ca, el desenvolupament i la innovació. S’identifiquen de forma
específica els barris on es podrien dur a terme NOCs de: l’Eco-
nomia de les Cures, del Verd Urbà i de l’Aigua (jardineria, agri-
5.1.11 Impulsar els sectors productius, cultura urbana i gestió de la biomassa), de la Reindustrialització
creatius i del coneixement i l’Economia Circular, de la Innovació i Formació Industrial, dels
Esports i de l’Envelliment Actiu, de la Rehabilitació, l’Eficiència
Apostem per una ciutat més justa que ha de diversificar la seva Energètica i les Energies Renovables, del Comerç de Proximi-
economia per generar millors oportunitats per a totes. Hem de tat i de la Gestió Alimentària
consolidar la recuperació del sector primari de l’àmbit metropo-
lità i apostar per la reindustrialització a fi de reduir els impactes
ambientals de la ciutat i afrontar el canvi climàtic, desplegant els 5.1.12 Democratitzar infraestructures
sectors de l’economia verda, l’economia circular i de les cures. i serveis per al bé comú
Hem d’impulsar la recerca científica i millorar la seva connexió
amb els sectors productius de la ciutat. ••Enllumenat inclusiu: Revisar i actualitzar amb perspectiva de
gènere i inclusiva l’enllumenat dels espais públics, suprimint es-
La transició cap a una economia més verda i circular que posi pais percebuts com a insegurs, millorant l’accessibilitat a perso-
la vida al centre és també una gran oportunitat de ciutat per nes amb baixa visió i reduint la contaminació lumínica.
recuperar l’activitat econòmica als barris on és menys present
i generar noves oportunitats d’ocupació de qualitat per a les ••Comuns energètics: Programes d’eficiència energètica amb
persones amb més dificultats laborals. Per a això cal aprofitar la Barcelona Energia per a equipaments, per a edificis d’habitatge
capacitat inversora i de despesa de la ciutat per desplegar nous i impuls de l’illa energèticament eficient.
espais equipats per a la formació, producció i recerca de les
noves activitats productives de la mà dels sectors creatius i del ••Recollida selectiva de residus: anar estenent la recollida por-
coneixement. ta a porta a més barris. I impulsar de la mà del comerç la reduc-
ció de residus, l’ús de packaging reutilitzable, la recollida porta
••Reindustrialitzar Barcelona: Invertir en els polígons industri- a porta dels residus i dur la compra a casa mitjançant centrals
als (en col·laboració amb altres municipis metropolitans). Amb de distribució urbana de mercaderies a cada barri amb especial
el Pla Besòs: Reformar els polígons industrials del Besòs (Bon atenció a la gent gran i dependent.
Pastor i Torrent de l’Estadella) per convertir-los en teixits mix-
tos i de més qualitat urbana. I l’estratègia del Llobregat: Con- ••Aigua bona i municipal: Remunicipalitzar Aigües de Barcelo-
vertir la Zona Franca en un nou barri mixt d’activitat econòmica na, rebaixant el preu com a resultat del procés de recuperació

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 79

 de la titularitat pública de la gestió de l’aigua. Millorar la qualitat ••Millorar la tarifació social: convertir la T-jove en un títol men-
de l’aigua de les fonts públiques. sual, fer la T-16 vàlida per a totes les zones, incloure la T-16 en
la zona de tarifa plana de l’AMB, promoure reduccions en títols
••Comuns digitals: reflexionar en “urbanisme digital”, eines i per a aturats, incorporant criteris de renda en el desplegament
dades que permetin reforçar la vida veïnal, els intercanvis, la d’aquestes mesures.
reducció d’emissions i residus, compartir eines, recursos, banc
del temps etc… des de la dimensió del veïnat. Combatre la ••Desenvolupar una tarifació més justa a escala metropo-
bretxa digital des de l’espai públic: Millorar l’accés gratuït al wifi litana, que esdevingui una eina redistributiva, per promoure
municipal a l’espai públic, infraestructures i equipaments. Bons i facilitar l’ús del transport públic en els desplaçaments cap a
socials, programa Reuse per a exclosos digitals. Ús democrà- Barcelona, des de Barcelona cap enfora i des de la regió metro-
tic del big data de l’espai públic, amb una gestió eficient de la politana, així com els desplaçaments transversals.
informació dels elements urbans. Promoure la gestió eficient i
informatitzada de la informació de les obres on es consideri el
manteniment i l’eficiència d’aquestes mitjançant l’aportació de 5.2.2 Donar prioritat al transport públic
criteris de qualitat de tècnics, usuaris i mantenidors. I generació en superfície: tram i bus, tant urbans
de bases de dades obertes de les infraestructures i els actius com interurbans
urbans de la ciutat, per afavorir la seva utilització en iniciatives i
projectes públics i privats. A Barcelona, només el 23% del total dels desplaçaments es fa
en vehicle privat, mentre que aquest ocupa un 60% de l’espai
••Urbanisme obert i transparent: Proporcionar aplicacions de públic, entre carrils i aparcaments. El transport públic, en canvi,
visualització digital de les propostes urbanes, com per exemple aporta el 39% dels desplaçaments. El bus i el tramvia han de
en 3D, a fi de millorar la comprensió de les propostes i l’aporta- tenir prioritat de pas en la superfície si volem que configurin una
ció de criteris i alternatives per part de la ciutadania. veritable xarxa de transport públic eficient.

S’ha de millorar el servei de bus per guanyar en regularitat i velo-

citat comercial. Cal guanyar espai per al transport públic col·lectiu
de superfície a fi de donar resposta a la forta demanda actual i
5.2 Mobilitat futura. També cal una adequada planificació i execució d’infraes-
tructures de connexió i transbordament de caràcter metropolità
i una integració amb altres modes complementaris (vehicles
5.2.1 Apostar per una tarifació al transport públic d’aportació, aparcaments dissuasoris, bicicletes i patinets) que
més justa amb tarifa plana, viatges il·limitats, ajudi a millorar la mobilitat sostenible. Per fer front a aquest repte
més tarifació social i dimensió metropolitana proposem:

Durant la crisi i fins a l’any 2014, els usuaris del transport públic ••Executar la connexió del TramBaix i el TramBesòs per la Di-
van veure com creixien les tarifes molt per sobre de les seves agonal i estudiar l’extensió de la xarxa de tramvies pel litoral.
rendes. Durant el darrer mandat, s’ha aconseguit revertir aquesta
pujada, congelant tarifes tres anys, estendre el benefici de la T12 ••Reforçar el servei de bus i guanyar capacitat. Donar prioritat
fins als 16 anys i millorar les condicions d’accés i les tarifes per a al bus en superfície, reforçant la xarxa d’altes prestacions amb
les persones en situació d’atur. prioritat semafòrica i ampliació de carrils bus.

Ara falta completar aquesta política amb el desplegament d’una ••Modernitzar el servei de bus amb millores tecnològiques:
tarifa plana, que permeti fer servir el transport públic sense pagar wifi al bus, millora de la seguretat, sistema de prevenda de bit-
per cada validació, perquè sabem que només així creixerà ex- llets o accés i sortida per qualsevol porta.
ponencialment l’ús del transport públic. La tarifa plana, amb una
tarifació més social, permet que es bonifiqui en major mesura els ••Estendre i millorar el servei de bus als barris sense cobertura
usuaris recurrents i quotidians del transport públic i, per tant, que amb solucions innovadores, com pot ser el bus a la demanda.
es faci en menor mesura als esporàdics i visitants. Cal un siste-
ma tarifari més redistributiu i que garanteixi les inversions fona- ••Treballar conjuntament amb la Generalitat i l’AMB per a la mi-
mentals en el transport públic. Per avançar en aquesta política, llora del bus interurbà amb la construcció de carrils bus d’ac-
proposem una nova política de tarifes: cés a Barcelona (B-23, C-31, C-33, C-245…), i noves estacions
per millorar els transbordaments del bus urbà metropolità, el
••Promocionar els títols d’ús quotidià per a la ciutadania de bus interurbà, la xarxa de bus urbà i la ferroviària i metro (plaça
Barcelona, equilibrant millor socialment les subvencions per Espanya, intercanviador de la Diagonal, millora de Sagrera, mi-
l’ús del transport públic. Els títols d’ús més puntual haurien de llora de Meridiana, Glòries, entorns de la plaça de Catalunya).
quedar per a visitants i per a persones que fan servir el trans-
port públic de forma ocasional, rebaixant la subvenció mitjan- ••Reforçar el rol de l’AMB com a gestor i planificador de la
çant un increment de l’aportació que fan els turistes. xarxa metropolitana de transport de superfície.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 80

5.2.3 Millorar el servei de metro i la resta en l’àmbit municipal per millorar-ne el finançament, com per
de serveis ferroviaris exemple eines fiscals que gravin els modes privats de mobilitat
per les seves externalitats sobre el medi ambient i la salut de les
La columna vertebral del nostre sistema de transport públic són persones. És necessari compensar sensiblement el balanç dels
el metro, el tren de rodalies i el sistema de ferrocarrils catalans. impactes i de despesa que tenen el transport públic i el privat,
Les infraestructures ferroviàries són imprescindibles per garantir perquè existeix també un finançament públic avui poc conegut
la mobilitat en una conurbació com la de Barcelona. Els sistemes per part de les administracions en forma de carreteres i zones
ferroviaris són eficients, ecològics i beneficien tota la societat per d’aparcament gratuït.
les seves altes prestacions i capacitat.
••Promoure el desplegament de la Llei de finançament del
És prioritari, doncs, assegurar un funcionament òptim, que les transport públic de la Generalitat i l’elaboració de la Llei esta-
infraestructures ferroviàries planificades en l’àmbit de Barcelona tal de finançament del transport públic.
s’executin amb la màxima celeritat (L9, obres pendents ADIF,
etc.) i que es porti a terme un pla de millora del metro per millorar ••Ordenar i regular tot l’aparcament en superfície de la ciutat
la seva freqüència i acabar de completar una xarxa òptima. de Barcelona, estendre les àrees verdes i blaves, generar més
zones de càrrega i descàrrega, més aparcament per a moto i
••Reclamar a la Generalitat la millora del metro amb una re- bicicleta en calçada. Establir condicions específiques que pro-
ducció progressiva a totes les línies per sota dels tres minuts. moguin l’ús de vehicles compartits.
Assegurar al mateix temps un bon funcionament amb el desen-
volupament del pla intensiu d’inversió i manteniment en el me- ••Introduir una fiscalitat ambiental en la regulació de les pla-
tro, segons el pla presentat per la mateixa TMB. ces d’aparcament de la ciutat, que promogui els vehicles
menys contaminants, els vehicles compartits, la bici i la moto
••Reclamar també a la Generalitat el compliment del Pla Direc- elèctrica, i que gravi especialment els aparcaments en centres
tor d’Infraestructures de Catalunya, començant per l’acaba- comercials.
ment de les obres de la L9, l’extensió de la L2 fins al barri de la
Marina, la millora de la capacitat del ferrocarril del Vallès o l’ex- ••Completar la fiscalitat ambiental sobre l’ús del vehicle pri-
tensió dels FGC a la plaça Espanya amb el perllongament de vat, reclamant a l’Estat una modificació de l’IVTM, de l’impost
la L8. També en aquest capítol cal reclamar l’acabament de les de matriculació, de l’IVA i de l’impost d’hidrocarburs perquè gra-
obres que han de fer accessibles el 100% de les estacions de vin els vehicles privats contaminants, i promoguin bonificacions
metro de Barcelona (en queden deu: plaça de Sants, Espanya, per als menys contaminants, aconseguint al mateix temps re-
Urquinaona, Virrei Amat, Maragall, Fondo, Poblenou, Just Oli- cursos per finançar el transport públic.
veres, Clot Aragó i Verdaguer).

••Exigir a l’Estat i l’ADIF la inversió per a la millora de la capa- 5.2.5 Millorar la integració i coordinació entre
citat i la fiabilitat de la xarxa de Rodalies, l’acabament de les els diferents serveis de transport i mobilitat
obres de les dues principals estacions ferroviàries que es plan- a través del nou paradigma de la mobilitat
tegen a Barcelona: Sants i Sagrera. Inversions en la millora de com a servei
l’accessibilitat de les infraestructures ferroviàries.
El nou paradigma de la mobilitat com a servei obre l’oportunitat
de redefinir l’estratègia, la planificació i la gestió dels serveis de
5.2.4 Millorar el finançament del transport públic, mobilitat pública i privada compartida. Les noves tecnologies de
impulsant la fiscalitat sobre el vehicle privat comunicació i mobilitat i els nous operadors d’escala internaci-
onal que estan apareixent són al mateix temps una oportunitat i
Barcelona i, de fet, totes les ciutats de l’Estat espanyol tenen un un risc, sense una actuació per part de les administracions públi-
problema de finançament del seu transport públic: a diferència ques: poden posar en risc la competitivitat del transport públic, la
de la resta de països de la Unió Europa, Espanya no disposa connexió entre l’usuari i els actuals prestadors del servei públic
d’una llei de finançament del transport públic i, per tant, no hi ha de transport, risc d’exclusió social per ampliació de l’escletxa
una aportació mínima, assegurada per llei, que vagi destinada digital i risc d’incentivació per part d’aquest nous operadors de vi-
al finançament del transport públic, sinó que queda pendent de atges menys sostenibles, entre d’altres. Aquests nous operadors
la discrecionalitat del govern de torn a l’hora d’introduir la partida també poden significar la pèrdua de sobirania sobre les dades i
als pressupostos. Resultat: el govern del PP de l’any 2011 va alguns instruments de gestió de la mobilitat.
disminuir a la meitat, de 200 a 100M d’euros, la seva aportació
en aquest sistema. També per part de la Generalitat existeix una L’escenari futur amb múltiples alternatives de mobilitat compar-
llei aprovada, però falta desplegar-ne els instruments. tida fa més necessari que mai un nou model, que passa ineludi-
blement per crear una plataforma potent amb tots els modes de
En aquest context, resulta imprescindible la llei per part de l’Es- transport, amb el propòsit d’oferir uns serveis integrals, planifi-
tat, el desplegament dels seus instruments per la Generalitat i cats i coordinats. Es necessita també millorar la governança de
desenvolupar els instruments que actualment tenim a disposició

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 81

la mobilitat metropolitana, amb visió estratègica i millora de la viatges en bici, patinet elèctric o transport públic. Aquesta transi-
coordinació i coherència entre modes de transports. ció a modes de mobilitat més sostenibles presenta beneficis molt
clars per a la ciutat i la seva població: menys emissions de CO2,
••Elaborar i desplegar un projecte de mobilitat com a servei menys contaminació atmosfèrica i acústica, més seguretat, més
públic, com a estratègia innovadora en la mobilitat i el trans- salut i un ús més eficient de l’espai i dels temps de totes i tots.
port. Aquesta plataforma integraria transport multimodal incor-
porant els modes de mobilitat compartida, la informació multi- Durant l’últim mandat, l’ús de la bici ha crescut en un 40% (2015-
modal per als desplaçaments i la comercialització i el pagament 2018), molt per sobre del creixement d’altres modes de transport;
integrat dels viatges. però els viatges en bici encara representen un percentatge baix
dels viatges totals –un 2,5%– si ho comparem amb altres ciutats,
••Un model públic de gestió integral de la mobilitat que tingui principalment del nord d’Europa. Hem de redoblar els esforços
en compte el transport públic i també totes les altres alternati- per fomentar l’ús de la bici, integrar-la a l’espai públic sense
ves de mobilitat compartida i sostenible. conflictes amb altres modes i de forma segura, normalitzar-la,
aprendre a utilitzar-la de manera segura i respectuosa, i aprofitar
••Promoure un codi ètic sobre els anuncis publicitaris en les la irrupció del patinet elèctric al costat de la bicicleta. Per fer-ho
infraestructures de transport públic. Prioritzar un augment dels proposem:
continguts culturals.
••Seguir impulsant el nou Bicing i integrar la targeta del Bicing a
la T-Mobilitat.
5.2.6 Reduir la velocitat de circulació a Barcelona
per millorar la seguretat ••Fer un projecte pilot que conjugui els tricicles de repartiment
de mercaderies, els bicitaxis per passejar persones amb mobili-
A la ciutat de Barcelona encara es produeixen massa accidents tat reduïda i persones grans, i un servei de préstec de bicicletes
de trànsit amb víctimes –més de 8.000 cada any–, que afecten de càrrega.
de manera desproporcionada els usuaris de la via pública més
vulnerables, els vianants. Les experiències d’altres ciutats de ••Oferir incentius a comunitats de veïnes i empreses per habilitar
reduir la velocitat urbana a 30 km/h en la majoria de carrers han espais per a bicicletes: aparcaments, vestidors, dutxes, etc.
estat positives: s’ha reduït el nombre d’accidents i la gravetat
d’aquests, i al mateix temps s’ha augmentat la percepció de se- ••Promoure la cultura viària amb respecte als diferents mitjans
guretat dels col·lectius més vulnerables. de transport, mitjançant actes i campanyes.

Durant aquest últim mandat, s’han fet importants esforços en ma- ••Millorar i completar la xarxa de carrils bici de la ciutat: mi-
tèria de pacificació del trànsit, per exemple, amb les superilles, llorar la connectivitat de la xarxa, la seguretat i el disseny dels
o incrementant la xarxa de carrers 30 i les plataformes úniques carrils més antics, baixar els carrils bici de les voreres i millorar
a molts barris de la ciutat. Ara és el moment d’arribar més lluny la coordinació semafòrica dels carrers amb carril bici.
i de reduir de manera significativa la sinistralitat viària que tants
impactes negatius provoca sobre la ciutat, els seus habitants i la ••Assegurar la connectivitat amb la xarxa metropolitana, es-
seva salut. Per això, proposem: tablint connexions segures amb carril bici amb Esplugues, San-
ta Coloma, l’Hospitalet i el Prat.
••Estendre el límit de velocitat de 30 km/h a més carrers de la
ciutat, amb excepcions que caldrà determinar segons els estu- ••Millorar la integració de la bici en els mitjans de transport
dis pertinents. públic: punts de Bicing i aparcaments segurs a totes les estaci-
ons de tren i metro de la ciutat.
••Assegurar el compliment d’aquests límits a través de cam-
panyes informatives i l’ampliació dels mitjans de control de la ••Impulsar un nou pla per combatre el robatori de bicicletes,
velocitat a la ciutat. promovent l’aparcament segur de bicicletes, el registre de bi-
cicletes i el treball conjunt amb la Guàrdia Urbana i la resta de
••Incorporar més elements físics de pacificació en el disseny cossos de seguretat. Estendre l’aparcament segur per a bicicle-
dels carrers. tes en calçada i altres vehicles de mobilitat personal i les bicis
plegables.

5.2.7 Fomentar l’ús de la bicicleta i fer-la segura

en calçada, integrant també els vehicles 5.2.8 Regular l’aparcament de vehicles en superfície
de mobilitat personal i millorant la xarxa i retornar les voreres als vianants, baixant els
i l’aparcament segur vehicles a la calçada i alliberant-les

La majoria dels viatges realitzats en cotxe i en moto a la ciutat Durant massa temps, l’espai públic s’ha destinat, generalment
són de menys de 5 km; per tant, molts es poden substituir per de forma gratuïta o semigratuïta, als usuaris dels vehicles mo-

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 82

toritzats privats, no només per circular, sinó també per apar- ••En aquest context, per tal d’eliminar els vehicles més conta-
car. Aquesta situació representa una injustícia, una subvenció minants al proper mandat implementarem la Zona de Bai-
encoberta de la comunitat cap a la minoria de persones que xes Emissions de manera permanent a partir de l’1 de gener
utilitzen els vehicles privats, la qual cosa ha fomentat un ús de 2020. Barcelona s’incorporarà així a les més de 300 ciutats
abusiu de l’espai públic i ha provocat una reducció injustificada amb zones de baixes emissions a Europa on ja es disposen
de la d’aquest espai disponible per a la majoria. Hem de regular d’aquests tipus de mecanismes, entre les que estan ciutats com
l’aparcament dels vehicles privats, i les voreres han de tornar a Berlín, Brusel·les o Londres.
ser el lloc per al vianant, no només per caminar, sinó també per
estar-hi, enraonar, jugar, etc. ••Aquesta mesura es complementarà amb la implementació de
totes les mesures de mobilitat anteriorment esmentades en
En aquest últim mandat, s’ha fet un primer esforç per reduir aquest programa, amb l’objectiu final de reduir la contaminació
l’impacte dels vehicles de mobilitat que avui fan servir la vorera, en un 20% al final del mandat, i reduir en 125.000 els vehicles
principalment motos i bicicletes, regulant el patinet elèctric fora circulants a la ciutat a l’horitzó 2024.
de les voreres, fent més restrictiva la normativa d’ús de les vore-
res per a les bicis i fent campanyes de coneixement de la norma ••Entre d’altres mecanismes per reduir la congestió i la contami-
d’aparcament de motos en vorera. Cal seguir amb aquesta tas- nació es contempla també la possibilitat en el marc d’un acord
ca, per això proposem: interinstitucional (ja que les competències en aquest àmbit
són de la Generalitat i l’Estat), d’implantar mecanismes fis-
••Regular i reduir l’aparcament de vehicles en superfície i po- cals per a la lluita contra la congestió i la contaminació,
sar fi a la gratuïtat de l’aparcament de cotxes en calçada. com la taxa metropolitana per a la mobilitat sostenible. Utilitzant
així també els incentius econòmics per disminuir la congestió,
••Reduir l’aparcament de motocicletes, ciclomotors i bicicle- la contaminació, guanyar espai públic, i aconseguir ingressos
tes en vorera, fent complir la normativa en aparcament de mo- per a la millora del transport públic.
tos en vorera.

••Prioritzar l’espai d’aparcament en calçada per a aquells usos 5.2.10 Complementar la xarxa d’aparcaments
amb més valor social com poden ser les mercaderies, càrrega i dissuasoris i millorar les connexions
descàrrega, els vehicles compartits, les bicis i les motos. metropolitanes en transport públic

••Reconsiderar la conversió de determinats aparcaments Avui dia, menys de la meitat dels desplaçaments que accedeixen
soterrats municipals a altres usos i suprimir l’obligatorietat a Barcelona es fa en vehicle privat, i d’aquests, la meitat venen
d’aparcament als edificis privats d’aparcament, i regular ràtios/ de la primera corona metropolitana, l’àmbit avui connectat amb
habitants en les llicències autoritzades. metro i tramvia. Aquesta situació dona ja avui una gran poten-
cialitat de facto perquè creixi l’ús del transport públic. En l’àmbit
de la regió metropolitana, existeix una part del territori urbanitzat
5.2.9 Protegim la salut, reduint la contaminació sense bona accessibilitat al transport públic, però que disposa
i la congestió a la ciutat d’infraestructura propera. Per tant, com a mesura complemen-
tària a la millora del transport urbà, amb vista a les restriccions
La contaminació atmosfèrica i acústica, generada pel vehicle pri- d’accés en vehicle privat que es produiran a Barcelona, aquesta
vat a la ciutat, és una amenaça per a la salut de la ciutadania. Es mesura tractaria de maximitzar el nombre de desplaçaments
produeixen més de 350 morts prematures a la ciutat per aquesta d’entrada i sortida a Barcelona en transport públic, a través de la
causa, a més de generar dificultats en el procés de desenvolu- promoció del desplaçament combinat de cotxe i transport públic
pament cognitiu dels nens i nenes de la ciutat a les zones més o del desplaçament en transport públic metropolità. Per tant,
contaminades, entre molts altres impactes sobre la salut. caldrà actualitzar, promoure i completar la xarxa d’aparcaments
dissuasoris alhora que es milloren les infraestructures i els ser-
Una gran part d’aquesta contaminació està generada pel trànsit veis de transport públic en l’àmbit metropolità. Existeix ja una im-
privat. Un trànsit que fa que a Barcelona se superin els límits de portant xarxa en aquest sentit. El peatge urbà serveix també per
contaminació establerts per la UE i els recomanats per la OMS finançar algunes d’aquestes millores i actuacions necessàries.
en alguns contaminants.
••Reclamar i col·laborar amb la Generalitat i l’AMB en el desenvo-
A més el trànsit privat genera una gran ineficiència en forma de lupament de la seva xarxa d’aparcaments dissuasoris, re-
congestió, que acaba afectant en termes de soroll i també al clamar principalment la millora dels aparcaments a prop de les
funcionament de la xarxa d’autobusos i tramvies. estacions de ferrocarril i en nodes vinculats als serveis d’auto-
bús metropolità.
Per això cal implementar mecanismes per garantir que a la ciu-
tat circulin menys vehicles privats i que aquests siguin el menys ••Reclamar el desenvolupament de serveis de bus vinculats a
contaminants possibles. aquests aparcaments i els carrils bus d’accés a la ciutat (B-23,
C-31, C-33, C-245, A-2).

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 83

••Reclamar a l’Estat que compleixi en matèria de manteni- 5.2.12 Reduir l’impacte de la distribució
ment i inversió en Rodalies. de mercaderies

El repartiment de mercaderies és una tasca indispensable per

5.2.11 Promoure la mobilitat compartida, elèctrica al desenvolupament social i econòmic de la ciutat. El nostre
i connectada, i l’electrificació per al parc model de ciutat compacta i mixta se sustenta sobre la disponibi-
motoritzat (bus, taxi, moto, mercaderies) litat de proximitat d’una sèrie de béns ―productes, restauració,
alimentació―, que generen una fracció de trànsit important de
La mobilitat a la ciutat és una de les àrees on més desenvolupa- furgonetes i vehicles grans, amb el conseqüent impacte d’espai
ments tecnològics i innovacions es produeixen. Hi té vinculada i emissions. Avui també ens trobem immersos en un procés de
una gran despesa, hi ha moltes empreses que ofereixen serveis, transformació de l’economia amb la irrupció del comerç digital
es creen moltes noves empreses dedicades a això i constitueix que pot tenir també un impacte en termes de mobilitat.
un dels camps de recerca i desenvolupament més importants.
Barcelona està especialment ben posicionada en aquesta àrea, L’estratègia passa per apropar-se al sector, conèixer les seves
gràcies al desplegament de les seves polítiques de mobilitat, una necessitats i intentar arribar a acords que permetin que aquesta
trajectòria recentment reconeguda amb la capitalitat del projecte activitat econòmica es desenvolupi amb el menor impacte possi-
europeu de referència KIC Urban Mobility a Barcelona. ble sobre la ciutat. Això vol dir integrar les necessitats del sector
amb les demandes de la societat per aconseguir una distribució
Aquesta mobilitat ha de facilitar la millor utilització dels recursos de mercaderies més eficient, sostenible i respectuosa amb el
i modes de transport existents (compartida), la reducció del seu veïnat.
impacte a través de l’electrificació de la mobilitat, especialment
les flotes de vehicles amb més impacte a la ciutat (mercaderies, ••Desenvolupar centres de distribució urbana a cada barri de
taxi, moto, transport públic), i l’aposta per sistemes innovadors la ciutat: articular nodes de distribució de mercaderies en apar-
d’accés a aquests sistemes de transport (la mobilitat com a ser- caments soterrats i baixos comercials, començant pels barris
vei). de casc antic de la ciutat, que han de servir tant per a particu-
lars per rebre paqueteria com per a empreses.
La mobilitat compartida, elèctrica i connectada té el potencial per
convertir-se en una eina al servei de la salut i l’alliberament de ••Fomentar un repartiment de mercaderies en vehicles menys
l’espai públic, per la qual cosa ha de gaudir de prioritat respecte contaminants, més petits, silenciosos o elèctrics, i de mobili-
del vehicle motoritzat privat. L’objectiu ha de ser aconseguir un tat activa, en tota la cadena logística del repartiment. Treballar
parc mòbil més reduït, menys contaminant i que complementi el conjuntament amb les empreses en aquest repte.
transport públic i la mobilitat activa.
••Implantar una taxa i fer una regulació específica per a la dis-
••Millorar i completar la regulació de les flotes de vehicles tribució on line, tal com assenyala la Llei de comerç de 2017.
compartits a l’espai públic (cotxes, motos, bicis i patinets),
per minimitzar els seu impacte sobre l’espai públic a l’hora que ••Promoure i facilitar el repartiment de mercaderies fora de
esdevenen serveis complementaris a l’ús del transport públic i les hores punta o en horari nocturn, respectant els requeri-
substitueixen de forma efectiva vehicles privats. ments de soroll establerts, per reduir l’impacte en termes de
congestió.
••Reclamar a l’Estat i la Generalitat reformes fiscals que in-
centivin i facilitin la compra de vehicles elèctrics. Els plans ••Treballar en coordinació amb la resta d’administracions i àre-
d’ajudes puntuals tenen un impacte limitat i són, fins i tot, dis- es de l’Ajuntament per combatre la precarietat del sector del
ruptius del mercat d’aquest tipus de vehicles, perquè es con- repartiment de mercaderies i la logística, com a part del pro-
centren en períodes molt curts i espaiats de temps. blema que avui suposa l’estructuració del sector per desenvo-
lupar millores i per millorar també les condicions de treball del
••Regular els serveis del taxi i el VTC sota criteris d’interès sector.
públic: cal regular els serveis de VTC de manera diferenciada
al servei urbà del taxi i cal millorar el servei del taxi en el seu
conjunt (transparència, fiabilitat, fiabilitat, sistemes de paga-
ment i tarifes, millora de la flota de vehicles).

••Reclamar a l’Estat l’establiment de llindars més restric-

tius en matèria de soroll dels vehicles. Sistematització de
controls acústics i immobilització de vehicles sorollosos que
superin els llindars permesos.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 84

 ••Executar el projecte dels Tres Turons –parc del Putxet amb la
5.3 Ecologia potenciació de l’espai funcional de Vallcarca com a àrea verda
central de la ciutat.

5.3.1 Promoure la transició ecològica de la fira, ••Desenvolupar les recomanacions per a l’espai funcional del
el port i l’aeroport parc de Collserola a través, entre d’altres, de la realització
d’un camí de mitja cota entre el passeig de les Aigües i la ron-
La Fira, el port o l’aeroport son exemples d’infraestructures bàsi- da de Dalt, que cusi els barris de forma longitudinal i activi les
ques de la ciutat (que compten amb una participació minoritària zones verdes existents, la creació i potenciació de nous nodes
de l’Ajuntament) i que s’han d’incorporar a l’esforç col·lectiu que d’accés al parc per amortir la seva hiperfreqüentació, i la millora
està fent Barcelona per millorar el seu funcionament ambiental. de la connectivitat ecològica en l’àmbit de les Planes.
Cal treballar per tal que s’adaptin als objectius climàtics i de ges-
tió dels residus de la ciutat establerts al Pla Clima i a l’Estratègia ••Impulsar una gestió agroecològica de les franges de tran-
de Residus Zero. sició al llarg de la solana de Collserola com a mesura de
prevenció d’incendis i d’adaptació-mitigació del canvi climàtic,
••Fira de Barcelona: obtenir la presentació abans de juny de mitjançant l’execució dels projectes d’agroforesteria, pastura de
2020 d’un pla de descarbonització i reducció i gestió de resi- ramats, gestió forestal sostenible i restauració d’espais humits
dus alineat amb els objectius globals de la ciutat i, per tant, que impulsats per l’Eix Muntanya.
suposin una reducció lineal del 45% de les emissions de CO2 a
l’any 2030 respecte als nivells de 2005, i un reciclatge del 60%, ••Fer servir la nostra participació als òrgans gestors dels consor-
a més d’un pla d’increment de la producció d’energies renova- cis dels espais naturals de l’entorn de la ciutat (Collserola, Delta
bles que multipliqui com a mínim per cinc la generació actual. del Llobregat i Serralada de Marina) perquè desenvolupin es-
tratègies per millorar la connexió d’aquests espais naturals
••Port i aeroport de Barcelona: obtenir la presentació abans de amb els seus entorns urbans i la seva interconnexió, inclo-
juny de 2020 d’un pla de descarbonització i reducció i gestió de ent-hi una possible connexió pel litoral a través d’espais verds
residus alineat amb els objectius globals de la ciutat i, per tant, de les lleres del Llobregat i el Besòs.
que portin les institucions a una reducció lineal del 45% de les
emissions de CO2 a l’any 2030 respecte als nivells de 2005, i a ••Crear un observatori ambiental del Besòs, per afavorir la
un reciclatge del 60%, a més d’un pla d’increment de producció gestió ambiental del riu i la transparència i la participació ciuta-
d’energies renovables. En ambdós casos, la comptabilització dana en aquest àmbit.
de les emissions incorporarà la meitat del global de les emissi-
ons generades en els desplaçaments dels avions i vaixells ar-
ribats a l’aeroport, així com la meitat de les emissions dels vi- 5.3.3 Ampliar i millorar el verd urbà impulsant
atges sortints. Si no es pot assolir el nivell de reducció estimat, una gestió publico-comunitària
s’establirà un fons de compensació fonamentat en els valors
de les emissions del mercat europeu d’emissions i es destinarà Barcelona és una de les ciutats més denses urbanísticament
a projectes d’adaptació i mitigació climàtica, preferentment en d’Europa i existeix un ampli consens sobre la necessitat d’incre-
l’àmbit de Barcelona i la seva àrea metropolitana. mentar el verd a la ciutat, ja que aporta nombrosos beneficis a
tota la ciutadania i és imprescindible per a una millor lluita contra
••En totes les institucions, a la propera renovació dels contractes el canvi climàtic. Però el repte no és tan sols tenir més verd, és
de subministrament, es contractaran energies de fonts renova- també mantenir una relació diferent amb aquest, on els veïns i
bles, excloent-ne l’energia de plantes de valorització energètica. veïnes juguin un rol principal.

••Incrementar en 40 hectàrees de verd la superfície verda ac-

5.3.2 Connectar la ciutat amb els seus tual durant el proper mandat, que se sumin a les 40 ja aconse-
entorns naturals guides en aquest, amb l’objectiu d’augmentar de 160 hectàrees
a l’any 2030 respecte als nivells de 2015, la qual cosa equival a
Barcelona és una de les ciutats més denses urbanísticament 1 m2 més de verd per cada habitant actual.
d’Europa i, si volem tenir una ciutat més verda, saludable i res-
pectuosa amb el medi, cal connectar-la amb els espais naturals ••Executar un pla ambiciós de participació ciutadana en el
del seu entorn i fer que aquests hi entrin a través de connectors verd “Mans al verd”, on s’integrin tots els elements de l’antic
amb les infraestructures verdes de la ciutat i els principals eixos Pla Buits i incorporin per exemple la gestió d’escocells i nous
cívics dels barris propers a la muntanya. Millorar aquestes con- espais verds comunitaris. En aquest mandat, aspirem a conver-
nexions farà augmentar la biodiversitat de la ciutat, la qual serà tir el veïnat en un cogestor del verd perquè passi a cogestionar
més saludable i servirà també per conscienciar la ciutadania de un mínim de 40 espais públics, així com establir un sistema que
les bondats de tenir espais naturals protegits al seu voltant i la permeti als veïns participar en la cura dels escocells.
necessitat de preservar-los.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 85

••Desplegar el Pla de l’Arbrat 2017-2037, continuant afavo- 5.3.5 Impulsar la transició energètica a Barcelona,
rint la diversitat i la resiliència al canvi climàtic, amb l’objectiu fomentant la generació d’energies renovables,
d’augmentar un 5% la cobertura arbrada a la ciutat, de manera la rehabilitació i l’eficiència energètica als
que assolim el 30% de la superfície urbana coberta per arbrat a equipaments municipals
l’any 2037.
Barcelona ha de seguir el camí obert fins a esdevenir una ciu-
••Promoure el control integrat de plagues i malures, treballant tat 100% renovable, mantenint els compromisos subscrits i
amb fauna útil i minimitzant els tractaments químics. els impulsos marcats pel Pla Clima, el Pla d’Impuls a l’Energia
Solar i el Programa d’Eficiència Energètica dels equipaments
municipals. D’aquesta forma ha de seguir promovent l’ús d’ener-
5.3.4 Posar la lluita contra el canvi climàtic gies renovables de km 0 (a l’espai públic i als terrats de tota la
com una prioritat de ciutat ciutat) i augmentant l’estalvi energètic, per tal de reduir la seva
dependència dels combustibles fòssils i de l’oligopoli elèctric.
Al darrer mandat vam elaborar de manera participada un Pla Per assolir aquest objectiu, resultarà fonamental consolidar Bar-
Clima, amb reconeixement internacional, que estableix 242 ac- celona Energia, l’empresa elèctrica pública capaç de promoure
tuacions per dur a terme en el marc temporal de 2030, i inclou la generació d’energies renovables que camini cap a la sobirania
àmbits estratègics com la mobilitat, la rehabilitació energètica, la energètica municipal, donant servei tant a l’Ajuntament com a
generació d’energia renovable, la gestió de residus, la promoció 20.000 llars de la ciutat.
del verd, etc., així com objectius com ara reduir en un 45% les
emissions de carboni a l’any 2030, o augmentar el verd en 160 ••Elaborar l’ordenança municipal per a la transició energètica.
hectàrees. En aquest mandat cal executar les mesures propo-
sades al programa en aquests àmbits, ja que tots comporten un ••Doblar la generació solar actual, per arribar als 200.000
benefici en termes de reducció d’emissions de gasos amb efecte MWh/any.
d’hivernacle, i complementar-les amb les submesures següents:
••Impulsar l’autoconsum, especialment del compartit (informació,
••Convertir 10 escoles en refugis climàtics amb mesures rela- subvencions, ordenances, fiscalitat...).
cionades amb l’aigua, el verd i la rehabilitació per disminuir l’im-
pacte de la calor als estius, i fer 10 espais per al joc per es- ••Fer de Barcelona Energia una elèctrica de referència a Bar-
quitxar-se i refrescar-se, tractant d’assolir un equilibri territorial. celona.

••Fer un pla d’ombra a la ciutat, per afavorir el confort tèrmic a ••Potenciar les subvencions i la fiscalitat per a la generació
l’espai públic. tèrmica, i la rehabilitació energètica (exigència d’una qualifica-
ció energètica mínima).
••Posar en marxa un sistema de pressupost i d’avaluació de
l’empremta de carboni de les principals actuacions municipals. ••Rehabilitar energèticament 30.000 habitatges.

••Introduir mesures per lluitar contra els fenòmens meteoro- ••Impulsar l’assessorament i la millora de l’eficiència energètica
lògics extrems (onades de calor i pluges torrencials) i contra a comerços i pimes.
la disminució de la disponibilitat d’aigua: millorant les infraes-
tructures existents i creant-ne de noves, permeabilitzant l’espai ••Crear programes de foment de l’ocupació en els sectors de
públic a les transformacions urbanístiques a la ciutat, impulsant la generació d’energies renovables i l’eficiència energètica.
la xarxa d’aigües grises als edificis, entre d’altres mesures d’es-
talvi d’aigua, així com augmentant l’ús de fonts d’aigües alter-
natives. 5.3.6 Fer de Barcelona una ciutat amb residu zero

••Implantar a tots els edificis municipals una política de construc- No podem continuar malbaratant els recursos naturals, i això
ció i rehabilitació d’edificis d’emissió zero, i potenciar la seva passa per produir i consumir de manera responsable, però tam-
construcció en la iniciativa privada. bé per reduir els residus, generant-ne menys, reciclant més i
responsabilitzant dels impactes generats a qui més en produeix.
••Promoure la rehabilitació energètica de 30.000 habitatges. D’aquesta manera s’incinerarà menys, alhora que s’aprofitaran
millor els recursos naturals, disminuirà el cost del sistema i es
••Promoure la substitució del consum de carn per dietes més complirà la normativa europea i catalana.
riques en proteïna vegetal i de proximitat. Entre d’altres me-
sures, en totes les contractes municipals d’alimentació s’im- ••Implantar un sistema de taxa justa per facilitar el pagament
plantarà l’obligatorietat de disposar d’una alternativa de menú per generació dels residus domèstics i comercials.
vegetarià.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 86

••Desplegar un sistema de recollida individualitzat per als ••Reduir el consum de safates de plàstic. Aquest tipus de
residus orgànics i la fracció resta a través de la recollida porta producte és molt sovint superflu i difícil de reciclar. Caldrà evi-
a porta o els contenidors intel·ligents. tar-ne l’ús o substituir-les per alternatives reutilitzables o biode-
gradables.
••Executar un pla per fer de Barcelona una ciutat lliure de plàs-
tics d’un sol ús, disminuint el seu volum, desplegant canvis ••Reduir els bolquers d’un sol ús. Una part important dels
normatius i alternatives reutilitzables. residus no reciclables són bolquers per a infants o gent gran.
S’haurà de treballar per impulsar alternatives reutilitzables, es-
••Substituir el contenidor exclusiu per a envasos lleugers per un pecialment a les escoles bressol municipals.
contenidor de plàstic i metall, independentment de si són en-
vàs o no.
5.3.8 Convertir les escoles i els seus entorns
••Desplegar les polítiques metropolitanes necessàries per asso- en espais saludables i verds
lir els objectius europeus (55% de reciclatge de l’any 2025) en
matèria de reciclatge que ens permeti un horitzó d’incinera- Els nens i les nenes passen moltes hores a les escoles i els seus
ció zero, reduir la dependència dels abocadors i reconvertir els entorns, alhora que constitueixen un col·lectiu especialment vul-
ecoparcs. nerable als factors ambientals: contaminació atmosfèrica (dins i
als entorns de les escoles), soroll, seguretat viària, disponibilitat
d’espai agradable, saludable i segur per desenvolupar-se, etc.
5.3.7 Fer de Barcelona una ciutat lliure de plàstics Actualment, però, els programes existents són poc ambiciosos,
sense coordinació, dispersos, insuficients i no tenen dotacions
En el marc del pla d’actuació sobre economia circular, la Unió econòmiques específiques. S’ha de fer un pas endavant d’inte-
Europea ha definit una estratègia sobre els plàstics que inclou, gració i reforç en benefici dels més petits de la ciutat, especial-
entre altres mesures, la prohibició de determinats productes de ment en l’àmbit de la contaminació, on hi ha nombrosos estudis
plàstic d’un sol ús. A escala local, l’Àrea Metropolitana de Bar- que ens assenyalen el risc sobre la salut infantil dels nivells actu-
celona també ha aprovat inicialment el Programa Metropolità de als a molts centres educatius.
Prevenció i Gestió de Recursos i Residus Municipals 2019-2025
(PREMET25), que inclou una línia d’actuació per reduir els plàs- ••Elaborar en 100 centres educatius un pla d’actuació priori-
tics d’un sol ús. L’Ajuntament de Barcelona recull aquest objectiu tària en els àmbits de pacificació del trànsit, reducció i mitigació
i ha de definir la concreció d’aquesta estratègia a la ciutat. de la contaminació dels entorns i interiors, promoció del verd,
alimentació i promoció del joc tant des del punt de vista infraes-
••Generalitzar l’ús de gots reutilitzables en els actes privats tructural com educatiu.
que tinguin lloc en espais i recintes públics i en les dependènci-
es municipals. En aquest mandat, el got reutilitzable s’ha estès ••Iniciar el desplegament del pla als primers 100 centres educa-
en diverses festes majors i alguns festivals musicals però s’ha tius, assegurant que totes les escoles tenen un entorn ciclable
de seguir impulsant. segur, i que com a mínim en 50 d’elles es promouen mesures
de pacificació i de reforç del verd als entorns escolars.
••Promoure un sistema de tasses reutilitzables per a begudes
calentes, de manera que es podran recollir en un establiment ••Preparar un únic programa 2019-2024, amb un coordinador i
de qualsevol punt de l’àrea metropolitana i retornar en qual- pressupost específic, que integri el programa de camins esco-
sevol altre punt. És una experiència que ja existeix en ciutats lars, el programa Escola Respira, les iniciatives de millora de
com Friburg, on més d’un centenar d’establiments participen en l’alimentació escolar a l’estratègia alimentària, programa esco-
aquest sistema de reutilització. les+sostenibles, mobilitat escolar, patis oberts, refugis climàtics
escolars, propostes derivades del pla del joc.
••Impulsar el servei de vaixella reutilitzable i les alternatives
compostables en aquells casos en què l’ús de la vaixella reuti- ••Implantar un programa de monitorització de la contaminació
litzable sigui més complex. En aquest mandat s’han fet algunes en els àmbits escolars.
experiències, però cal seguir estenent aquesta pràctica.

••Reduir les ampolles d’aigua d’un sol ús. El consum d’aigua 5.3.9 Actuar contra la contaminació atmosfèrica
envasada és un factor important en l’augment de la producció més enllà de la mobilitat
de residus de plàstic. En aquest mandat s’ha aprovat un decret
que prohibeix l’ús d’aigua envasada en dependències munici- La principal font de contaminació atmosfèrica local és la mobili-
pals, però cal impulsar mesures en el sector de la restauració tat. Les mesures principals per dur a terme es detallen en les ac-
per promoure els envasos reutilitzables o el consum d’aigua de cions establertes per a l’eix de mobilitat. Però també hi ha altres
l’aixeta. mesures en l’àmbit de la indústria, portuari i de la comunicació
que cal implementar.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 87

••Implantar els filtres de NOx per a la planta de TERSA al ••Materials constructius: portar a terme una avaluació de la
Besòs per tal de reduir un 60% les seves emissions, així com les càrrega contaminant dels materials de construcció utilitzats
mesures derivades de la posada en marxa d’un Consell de Sos- en els edificis impulsats per l’administració pública i avaluar la
tenibilitat que garanteixi l’adequada gestió ambiental de la planta. seva substitució per materials amb menor impacte, i la seva
possible extensió per via reglamentària al conjunt de la ciutat.
••Continuar treballant amb les entitats socials i les altres admi-
nistracions per a la posada en marxa d’una Àrea de Control
d’Emissions (ECA) al Mediterrani per tal de garantir que tots els 5.3.11 Afavorir l’electrificació de la flota de vehicles
vaixells circulants siguin de baixes emissions. motoritzats privats

••Implantar les mesures de mitigació de la contaminació at- Ens trobem en un moment en què els principals problemes
mosfèrica al port de Barcelona que es derivin dels estudis de tècnics per a l’electrificació de la flota han estat resolts o estan
contaminació i mobilitat encarregats en aquest mandat, i conti- en camí de resoldre’s. Una flota més electrificada a la ciutat su-
nuar exigint l’electrificació del port. posaria menys contaminació i menys soroll i seria, a més, una
peça imprescindible per a la transició energètica prevista. Si bé
••Implantar un projecte de ciència ciutadana i contaminació al les competències municipals per promoure l’electrificació són
conjunt de la ciutat, per tal d’afavorir el coneixement i la sen- limitades, cal contribuir-hi en la mesura del possible, potenciant
sibilització sobre aquesta, alhora que millora el coneixement de determinats elements de l’actual estratègia de mobilitat elèctrica.
la situació actual. En aquesta fitxa es detallen aquelles actuacions vinculades a
promoure l’electrificació de la flota de vehicles motoritzats privats
••Continuar pressionant el conjunt de les administracions pú- per a ús no professional, i són complementàries a les accions del
bliques supralocals per tal que impulsin polítiques contra la projecte LIVE.
contaminació que afavoreixin una menor contaminació local,
utilitzant tant l’àmbit regulatori com el fiscal, amb l’objectiu final ••Instal·lar en aquest mandat punts de càrrega elèctrica a tots
d’assolir els nivells de referència establerts per l’OMS. els punts d’aparcament de l’administració pública i ens associ-
ats, i a tots els punts d’aparcament subterranis públics.

5.3.10 Actuar contra les contaminacions oblidades ••Modificar la normativa urbanística (MPGM) per fixar llindars
mínims de places d’aparcament electrificades superiors a
La lluita contra la contaminació atmosfèrica i el soroll és molt im- l’establert a les “Instalaciones con fines especiales. Infraestruc-
portant per garantir el dret a la salut dels veïns i veïnes de Barce- tura para la recarga de vehículos eléctricos”.
lona, però no són les úniques fonts de contaminació que cal re-
soldre: l’amiant, la contaminació electromagnètica, els disruptors ••Definir a l’any 2019 un pla per afavorir les instal·lacions de
endocrins, la contaminació visual, etc. són també elements sobre càrrega als aparcaments comunitaris privats que sigui com-
els quals l’actuació local pot marcar la diferència. plementari als suports ja existents i començar a implantar-lo a
partir del 2020.
••Mesures contra la contaminació visual: eliminar la publicitat
vinculada a la promoció de vehicles privats de tots els suports ••Afavorir les instal·lacions de càrrega ràpida o semiràpida en
publicitaris del transport públic. Reduir al 50% les banderoles espais privats d’alt volum de presència pública, mitjançant la
públiques al carrer. revisió normativa i la incentivació a través dels impostos com
l’IBI, igual que s’està fent amb la instal·lació d’energia renovable.
••Mesures contra la contaminació per amiant: portar a terme
un pla de lluita contra la contaminació per amiant que avaluï i ••Implantar un sistema d’informació multicanal de la situació
fer propostes d’actuació sobre totes les infraestructures públi- de disponibilitat dels punts de càrrega a la ciutat.
ques, prioritzant aquelles que suposin més risc per als ciuta-
dans.
5.3.12 Aconseguir una ciutat menys sorollosa
••Mesures contra la contaminació dels sols: revisar els nivells
de contaminació de tots el horts urbans de la ciutat i els sorrals L’excés de soroll d’origen divers (trànsit, oci al carrer i als equi-
dels parcs infantils, i substituir de manera periòdica els sols si paments, infraestructures) a la ciutat és un problema important
és necessari. que, en algunes zones, arriba a afectar la salut dels ciutadans, i
és en tot cas una de les principals fonts de molèsties ciutadanes.
••Mesures contra la contaminació electromagnètica: revisar Un 80% dels carrers de la ciutat superen les recomanacions de
la normativa existent per garantir que el desplegament de la l’OMS durant el dia, i un 57% durant la nit.
xarxa 5G es fa amb el mínim impacte visual i sobre la salut pos-
sible, i crear un grup de treball de planificació per al seu desple- ••Crear 50 àrees d’espai públic de silenci a la ciutat (parcs,
gament. places, etc.) on s’estableixin mesures específiques per assolir
nivells de silenci alts.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 88

••Reubicar els actes públics amb nivells extraordinaris de soroll ••Crear una taula de treball conjunta amb entitats de protecció
a espais públics per tal d’aconseguir que en cap espai públic animal i entitats promotores de festes populars per avaluar
aquests nivells no se superin més de 12 vegades l’any. el rol, les característiques i la necessitat de la tracció animal.

••Reforçar els sistemes d’apantallament i reducció del nivell ••Adaptar un dels centres residencials del programa municipal
sonor a un mínim de 10 grans vies de trànsit de la ciutat amb d’atenció a persones sense llar per atendre i acollir residents
nivells per sobre dels 65 dB, posant un èmfasi especial en l’ús amb animals domèstics.
d’apantallaments mitjançant estructures verdes, i promovent el
vehicle elèctric compartit. ••Fomentar noves clàusules amb les empreses de seguretat
del Metro de Barcelona per no incloure gossos que acompa-
••Implantar plans de reducció de soroll d’oci i ús nocturn als nyin els vigilants.
vuit districtes més afectats per aquest problema.

5.3.15 Aconseguir un Zoo adaptat als valors

5.3.13 Posar fi definitivament a l’abandonament del segle XXI
d’animals a la ciutat
Els zoos van néixer com a espais d’exhibició d’animals fruit
Cada any, des de fa gairebé deu anys, s’abandonen gairebé dos d’un context colonial. El canvi social en la relació entre éssers
mil animals a la ciutat. Tot i un alt nivell d’adopcions, l’única so- humans i resta d’animals els obliga a fer una adaptació molt im-
lució possible per garantir els drets i el benestar animal és posar portant. En aquest mandat hem creat les bases per tenir un zoo
fi als abandonaments amb una acció preventiva. S’ha de fer un a Barcelona adaptat als valors del segle XXI. S’han aprovat un
pas endavant al mateix temps que es continua potenciant l’adop- nou Pla Estratègic del Zoo i una Iniciativa Ciutadana que apos-
ció i es garanteix el benestar dels animals mentre estiguin als ten per un zoo basat en la conservació, la recerca i l’educació,
centres d’acollida. i que ha de ser una infraestructura referent de sostenibilitat a la
ciutat. Aquest és el mandat que ha de fer possible la transfor-
••Posar en marxa un programa educatiu de tinença responsa- mació del Zoo de Barcelona en un equipament de la ciutat de
ble disponible per a totes les escoles de Barcelona. caràcter educatiu i de protecció de la biodiversitat animal, i fer-ho
amb transparència i participació dels actors implicats en aquesta
••Revisar la normativa municipal (i promoure els canvis necessa- transformació (persones expertes, treballadors i treballadores),
ris a escala supramunicipal) per tal de fer més difícil la venda comunitat científica i la ciutadania en general.
d’animals i, en canvi, promoure les adopcions.
••Començar la revisió de les espècies presents, per tal de ga-
••Reforçar els recursos destinats a la lluita contra el tràfic i la rantir que el Zoo se centra en la conservació d’espècies que
venda d’animals, així com contra el maltractament animal. estiguin amenaçades o en perill d’extinció, de fauna autòctona i
mediterrània.
••Construir i posar en marxa el CAACB (centre d’acollida d’ani-
mals de companyia) de Montcada. ••Impulsar els projectes de conservació in situ, potenciant la
recerca en la conservació i intensificant la funció educativa.
••Incrementar la promoció del voluntariat i els programes
d’acolliment d’animals abandonats en un 50 %. ••Desplegar un pla d’infraestructures al Zoo que garanteixi el
benestar de tots els animals que hi viuen, estructurant-les per
biomes sempre que sigui possible i adaptant el seu nivell d’ex-
5.3.14 Promoure la convivència entre les persones hibició a les seves necessitats.
i els altres animals
••Començar les tasques necessàries per fer noves instal·laci-
Proposem el desenvolupament i l’aplicació de l’ètica de la cura ons, entre elles un nou bioma de la Mediterrània, un centre de
amb els animals com a principis d’acció que ajuden a construir biodiversitat marina, un papallonari i un pavelló d’invertebrats.
societats més justes. En l’àmbit de les relacions entre les per-
sones i la resta dels animals es tracta de veure com podem ••Continuar amb la política de trasllat que ja s’està duent a
avançar cap a una ciutadania més democràtica i ecològica amb terme al Zoo de Barcelona dels dofins a altres indrets on puguin
propostes que converteixin Barcelona en una ciutat de referència tenir millor qualitat de vida.
en benestar i drets dels animals, millorant alhora la convivència a
la ciutat i la protecció de la biodiversitat.
5.3.16 Consolidar la gestió ètica i la gestió ecològica
••Promoure una millor convivència en l’espai públic, desple- de la biodiversitat animal
gant les zones d’ús compartit a tota la ciutat de Barcelona, i
acompanyant-les amb nous equipaments com, per exemple, la La renaturalització de la ciutat que hem començat en aquest
creació de noves zones de bany amb gossos. mandat requereix un enfocament diferent del que tradicionalment

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 89

havia tingut la ciutat en la relació i la gestió dels animals que hi Cal economitzar aquests recursos afavorint i fomentant la reha-
viuen. Mesures com l’eliminació del glifosat o la introducció de la bilitació.
gestió ètica dels coloms feta en aquest mandat van en aquesta
direcció, però s’ha de seguir incorporant nous elements. D’altra banda, també es fa necessari conservar tot allò que
té valor, des dels habitatges que han quedat antics pels nous
••Crear 40 espais de biodiversitat a la ciutat per tal d’afavorir sistemes de vida, però que formen part de les experiències i la
l’augment d’espècies autòctones d’animals i vegetals, així com memòria, fins a aquells que sense ser originàriament habitatges
la restauració d’ecosistemes degradats o en perill. ho poden ser amb independència dels seus valors històrics o
estètics. No cal destruir sense sentit.
••Aprofundir en el control ètic de la sobrepoblació d’espècies,
invasives o silvestres a la ciutat, desplegant un sistema ètic de La protecció del patrimoni no és limitadora, no es pot associar
gestió dels porcs senglars, i potenciant el sistema ètic de gestió únicament a la salvaguarda de les grans obres i construccions
dels coloms desplegat en aquest mandat, així com els sistemes reconegudes o del medi natural, però tampoc a un decreixement
de gestió integrada per a la gestió del verd. de l’activitat econòmica. La preservació del patrimoni obre noves
alternatives al creixement i a nous models de desenvolupament
••Establir noves mesures per protegir les aus, i en particular més respectuosos amb el medi. Noves descobertes tecnològi-
els ocells nidificants a la ciutat, per mitjà de la revisió de les ques, nous recursos estètics i visions culturals diverses i trans-
condicions tècniques de construcció, així com les pràctiques ur- versals han donat llum a noves pràctiques amb una millor capa-
banístiques i operatives (poda, arbrat i verd) dutes a terme per citat per integrar la conservació i la innovació.
l’Ajuntament.
••Impulsar un gran Pacte de Ciutat pel Patrimoni que impulsi
••Millorar les condicions de les colònies de gats ferals, afa- una revisió del catàleg i que cerqui la paritat entre obra nova
vorint l’acció del voluntariat i parant una especial atenció en i rehabilitació en la generació d’habitatge, revisant el planeja-
establir mesures pal·liatives en els processos de transformació ment i les edificabilitats.
urbana.
••No excloure l’edificació originàriament no habitacional per
••Potenciar la renaturalització de les platges de Barcelona, convertir-la en habitatge.
així com aprofundir en la renaturalització de les lleres del Llo-
bregat i del Besòs per afavorir la biodiversitat marina. ••Considerar el patrimoni de manera àmplia per tal que inclo-
gui els espais no edificats públics i privats amb el seu arbrat,
vegetació i valors paisatgístics, històrics i culturals.

••Obligatorietat de fer balanços ecològics davant la petició de

5.4 Patrimoni i memòria nous enderrocs (petició de visats), enfront de l’alternativa de la
rehabilitació.

5.4.1 Incrementar la protecció del patrimoni

com a mesura per fomentar la sostenibilitat 5.4.2 Promoure el valor d’espai públic
ambiental que té el patrimoni cultural

Proposem un nou Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbà de El concepte de patrimoni constitueix una forma d’expressió més
la Ciutat de Barcelona. La protecció del patrimoni cal entendre-la de l’espai públic. Els seus valors es basen en l’interès públic que
com un factor fonamental en la cultura de la sostenibilitat. El li atorguen els ciutadans, independentment de la seva propietat,
desenvolupament urbà sostenible el podem definir com la utilit- sigui pública o privada. El patrimoni cultural és, en totes les se-
zació racional del territori i el medi. ves variants tangibles o intangibles, una creació de la ciutadania
sostinguda per un codi jurídic i unes polítiques urbanístiques
La conservació del patrimoni té a veure amb l’actitud contra el acordades. Igual com l’espai públic, el patrimoni és un territori de
malbaratament, contra l’obtenció de plusvàlues i a favor la difusió conflictes de forma permanent, la resolució dels quals és la que
de pràctiques respectuoses amb la natura, però també amb el acaba determinant allò que desapareix i allò que es conserva, i
medi urbà. per tant l’evolució d’una ciutat o un territori i la declinació del seu
futur.
El sistema econòmic és sovint contrari a la sostenibilitat. L’aug-
ment de la petjada energètica, el foment desequilibrat de noves ••Defensar el paper del patrimoni com a element estructural
construccions, amb el que això significa d’enderrocs i residus i en les intervencions a l’espai públic i viceversa. En les polí-
nova despesa en materials, juntament amb l’obsessió pels bene- tiques urbanístiques i territorials, el patrimoni és un valor deter-
ficis i els guanys ràpids, són conseqüències negatives del desen- minant en la configuració de l’espai públic. És una de les po-
volupament desenfrenat i contràries a l’economia de recursos, ques excepcions de la Directiva Bolkenstein que permet regular
uns recursos que sabem limitats. les activitats en el lliure mercat. A l’empara de declaracions

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 90

 patrimonials poden aplicar-se plans d’usos, polítiques fiscals i
inversions públiques en rehabilitació d’àrees urbanes.

••Proposar la creació d’una autoritat en aquesta matèria, com

ara un Institut del Patrimoni Cultural i una figura comissionada
Patrimoni que depengui de manera tranversal de Cultura i Ur-
banisme. Dotar-se d’una oficina de gestió, inspecció i disciplina
urbanística que tingui la capacitat d’oferir els serveis necessaris
per conduir tota la política de promoció i preservació, en sinto-
nia amb altres experiències europees.

••Defensar canvis legislatius destinats a retornar la Llei del

patrimoni cultural català a una posició jeràrquica de rang
superior als interessos urbanístics i especulatius. Es tracta
de pacificar els conflictes de patrimoni i d’evitar que les plusvà-
lues generades per les inversions públiques o les decisions de
la ciutadania d’una declaració de patrimoni cultural, puguin ser
recuperades íntegrament pels interessos especulatius privats.

Plans per una Barcelona Futura Barcelona habitable 91

6 Districtes
i barris
Propostes per continuar reduint les desigualtats
entre barris a partir de la participació i la
coproducció de polítiques públiques amb veïns
i veïnes, protegint i creant habitatge i recuperant
les lluites que han transformat els nostres carrers.
 espais públics emblemàtics en detriment de l’ús i gaudi per part
6.1 Ciutat vella de la ciutadania.

••Ordenar les terrasses.

6.1.1 Elaborar participativament
un Pla Director de l’Espai Públic ••Dur a terme inspeccions de l’ocupació de la via pública.

Volem elaborar un pla que tingui una visió global de l’espai públic ••Consolidar l’aplicació dels criteris per a la realització d’activitats a
del districte i defineixi els criteris d’intervenció per tal d’ampliar el la via pública per potenciar usos veïnals i d’entitats del districte.
verd urbà, millorar i planificar el manteniment del paviment, pro-
moure els usos veïnals i comunitaris, i desenvolupar un pla de
lavabos a l’espai públic. 6.1.4 Promoure l’equilibri en l’ús de l’espai públic

Ens trobem en la situació que hi ha col·lectius que ocupen de

6.1.2 Progressar en la veïnificació de l’espai públic forma intensiva la via pública, com per exemple els skaters, i per
tant s’hi ha de treballar per tal d’oferir alternatives, generar sensi-
Històricament, el cotxe ha tingut un paper protagonista a l’hora bilitat i impulsar la mediació.
de pensar l’urbanisme, però pensem que aquesta situació ha
de ser revertida i la ciutadania s’ha de situar al centre. Per això
s’han de mantenir i impulsar entorns segurs i amigables al vol- 6.1.5 Treballar amb els col.lectius de gossaires
tant dels equipaments del districte i potenciar la transformació i per trobar Zones d’Ús Compartit
reurbanització amb l’objectiu de veïnificar places i carrers.
Ciutat Vella és un districte amb pocs espais per passejar gossos
••Executar la reurbanització d’Horts de Sant Pau, rambla del Ra- i per aquest motiu haurem de treballar i buscar solucions que
val, Salvador Seguí Vázquez Montalbán, carrer del Raval Sud. passen per la creació de Zones d’Ús Compartit (ZUC).
Iniciar les obres de la plaça Castella. Adaptar les voreres de
Sant Antoni Abat. Redactar el projecte per la plaça del Dubte. ••Treballar per aconseguir una Zona d’Ús Compartit al parc de la
Millorar els entorns del Museu Marítim i connexió amb la Ram- Ciutadella.
bla.
••Seguir amb la taula de treball per definir el màxim nombre de
••Executar la plaça Sant Miquel i la Balconada. Intervenir a Escu- ZUC al districte, de manera que els usos de gossos de l’espai
dellers / George Orwell. Reurbanitzar la plaça Joaquim Xirau i públic estiguin distribuïts per tot el districte.
cantonada Nou de Sant Francesc amb Josep Pijoan. Redactar
el projecte de Traginers, Duc de Medinaceli. Veïnificar la pla-
ça de la Mercè. Redactar el projecte per a la transformació del 6.1.6 Potenciar l’ús de l’espai públic per a gent gran
passeig Colom en una rambla ciutadana per millorar la connec- i infants i millora dels entorns escolars
tivitat entre Montjuïc i la Ciutadella.
La gent gran i els infants són col·lectius que tenen més compli-
••Construir zones infantils a Rodalies Renfe. Executar el projec- cacions a l’hora d’utilitzar i fer activitats a l’espai públic. Per això
te del Pas sota Muralla. Dissenyar la plaça Comercial. Treballar s’hauran de potenciar espais per al seu ús i millorar els entorns
amb la Generalitat la urbanització temporal amb finalitats espor- escolars i la mobilitat al voltant dels centres educatius per asse-
tives dels antics jutjats. Projectar la transformació del passeig gurar-nos que sigui un espai segur i amable.
Picasso. Transformar el carrer Mercaders. Desmuntar la peana
d’Antonio López. ••Crear àrees d’exercici per a gent gran i dinamitzar activitats.

••Executar les obres de Joan de Borbó i millorar la càrrega i des- ••Impulsar projectes que facilitin que la gent gran i amb poca mo-
càrrega Maquinista i Cermeño. Millorar l’accessibilitat de les vo- bilitat puguin fer ús de l’espai públic, com “Baixem al Carrer”.
reres de la residència Bertran Oriola. Millorar l’accessibilitat en
carrers interiors de la Barceloneta. ••Ampliar els espais de jocs infantils i els camins escolars.

••Impulsar i millorar la Xarxa de Camins Escolars.

6.1.3 Controlar i minimitzar l’ocupació
de la via pública per activitats mercantils ••Visibilitzar els centres públics.

Seguir controlant l’ocupació desordenada de l’espai públic per

part de terrasses, vetlladors i altres elements, així com vigilar
que les ocupacions privades amb finalitat econòmica no utilitzin

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 93

6.1.7 Prevenir i intervenir en els usos excloents ••Gòtic: pacificar la Via Laietana i la Rambla i millorar la connexió
a l’espai públic en relació amb la venda entre els barris, i veïnificacar el passeig Colom.
ambulant
••Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: pacificar la Via Laietana i
El fenomen de la venda irregular fa molts anys que és al debat millorar la connexió entre els barris.
públic i mediàtic i s’ha encarat des d’una vessant punitiva i poc
realista. Mentre no canviï la Llei d’estrangeria, s’ha d’anar treba- ••Barceloneta: pacificar l’Almirall Cervera.
llant des de la prevenció i la gestió de les afectacions negatives a
l’espai públic.
6.1.10 Desenvolupar un nou model
••Seguir desenvolupant programes d’inserció laboral i de regula- de càrrega i descàrrega
rització de la situació de treball i administrativa de les persones
que es dediquen a la venda ambulant. Actualment, després de molts anys de manca de regulació, el
districte ha avançat cap a un model d’especialització econòmi-
••Articular dispositius coordinats de prevenció i intervenció amb ca en la restauració, i aquest model provoca pressió a l’espai
Mossos, GUB i policia portuària per garantir la seguretat i no públic per una elevada necessitat de càrrega i descàrrega. La
saturació espai públic. intensitat d’aquesta activitat fa que molta sigui irregular i té com a
conseqüència friccions amb altres formes de mobilitat (caminar,
bici...). Per tant, el nou model ha de regular la situació i reduir les
6.1.8 Reduir el soroll i garantir el descans veïnal friccions.

La contaminació acústica és un problema de salut pública que ••Potenciar el model de trencament de càrrega que redueix molt
s’ha de combatre des de perspectives diverses, passant per la l’impacte a la via pública.
regulació dels locals d’oci nocturn, i dels serveis de neteja i la
rehabilitació de finestres. ••Augmentar els espais de càrrega i descàrrega tradicionals per
reduir les irregularitats.
••Declarar zones ZARE pel control i minimitzar el soroll.
••Establir un horari compatible amb la vida quotidiana.
••Treballar per revisar i reduir els horaris d’activitats generado-
res de soroll (bars, neteja i recollida d’escombraries, i càrrega i
descàrrega). 6.1.11 Crear itineraris segurs per a bici

••Continuar donant ajuts per a la rehabilitació i insonorització de Per construir un districte sostenible hem de donar pes a la bi-
finestres. cicleta per sobre del cotxe, potenciant que tota la ciutat estigui
unida amb carrils bici.
••Analitzar i modificar els paviments per reduir l’impacte del soroll.
••Raval: itinerari segur de bici a Nou de la Rambla - Unió i av.
Drassanes-rambla Raval-Montalegre.
6.1.9 Lluitar contra la contaminació ambiental i
reduir i pacificar el trànsit ••Gòtic: itinerari segur de bici Ferran-Jaume I.

La contaminació a l’aire va provocar 354 morts a la ciutat de Bar- ••Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: itinerari segur de bici
celona el 2017, per això volem treballar per un model de districte Princesa i Picasso.
i de ciutat que sigui sostenible. Això passa per reduir el trànsit,
els creuers i promoure més verd urbà. Volem un districte més ••Barceloneta: itinerari segur de bici Joan de Borbó i Almirall Cervera.
habitable i també més sostenible; per tant, cal reduir la presència
de cotxes i potenciar més activitats veïnals als carrers.
6.1.12 Ampliar la protecció patrimonial
••Reduir el trànsit.
Atesa la importància del patrimoni històric del districte, volem mi-
••Reduir els creuers. llorar i innovar en el model de protecció patrimonial més enllà del
valor dels edificis específics, entenent que el valor es troba en
••Verdificar terrats i promoure l’energia renovable. els conjunts urbans. Aquesta proposta ve d’un acord amb ERC
durant aquest mandat.
••Raval: pacificar l’eix Hospital, pacificar la Rambla i millorar la
connexió entre els barris. ••Declarar Ciutat Vella conjunt patrimonial.

••Revisar el Pla de Comerços Emblemàtics.

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 94

••Ampliar la protecció de Cases Fàbrica al nucli antic. ••Adquirir finques i habitatges mitjançant dret de tempteig i retrac-
te i compra pública per generar nous pisos públics de lloguer
social i augmentar el control als mals usos de l’habitatge públic
6.1.13 Desenvolupar un nou planejament general i mobilitzar els pisos en els casos en què sigui adient.
per al districte
••Treballar per un planejament al solar de l’hotel de Drassanes.
La successió de diferents planejaments específics de cada barri
en els últims anys ha provocat diferències de criteris i aprofi- ••Promoure que baixos comercials puguin ser habitats a la Bar-
taments urbanístics. Per això plantegem la revisió dels plans celoneta. Reduir ritme comercial per així potenciar baixos ha-
urbanístics actuals de Ciutat Vella amb l’objectiu d’executar, si bitables (i fomentar que siguin per a la gent gran, persones en
s’escau, un nou marc urbanístic que unifiqui i doti de sentit el situació de vulnerabilitat...) i impulsar la baixada d’oficines a
planejament general del districte. planta baixa per habilitar els pisos que ocupen per a habitatge
(preferentment per a gent gran i persones amb diversitat funci-
••Revisar el planejament actual. onal).

••Si s’escau, modificar el Pla General Metropolità per definir un ••Utilitzar propietats municipals destinades a altres usos (ofi-
nou marc urbanístic. cines) per fer habitatge.

••Dur a terme processos participatius d’acord amb el planejament. ••Crear nous habitatges explorant formes constructives innova-
dores i aprofitant solars i espais no aprofitats o provisionals
(Aprop).
6.1.14 Desenvolupar un model de càrrega
urbanística condicionada i diferida amb
l’objectiu de combatre la gentrificació 6.1.17 Dur a terme un programa per protegir
persones amb contractes de lloguer
Les millores en l’espai públic generen un increment del valor dels de renda antiga
locals i habitatges que en molts casos acaba derivant en una ex-
pulsió del veïnat. Es proposa desenvolupar una eina urbanística Els habitatges de renda antiga es consideren de lloguer asse-
innovadora, validada per la Llei del sòl i la rehabilitació urbana. quible, però solen estar vinculats a gent gran i aquest mode de
En comptes d’imputar directament als propietaris les càrregues tinença es va perdent progressivament. A més, per la seva con-
urbanístiques derivades de l’actuació de millora de l’espai públic, dició de gent gran són vulnerables als atacs d’especuladors. Per
es planteja fer-ho de manera condicionada només executant això és necessari conèixer el nombre i la localització d’aquests
aquesta càrrega si es fa una transmissió patrimonial o s’incre- contractes per poder desenvolupar polítiques públiques de pro-
menta el preu del lloguer i diferida en el temps fins a extingir-se tecció d’aquest model de tinença.
la càrrega.
••Prova pilot a Ciutat vella de mapeig dels edificis amb rendes
antigues.
6.1.15 Reforçar les polítiques de seguretat
••Dur a terme una campanya informativa incidint especialment
Volem un districte que sigui segur i per això hem de seguir treba- en les persones grans i en concret les dones grans.
llant en col•laboració amb la Guàrdia Urbana.
••Informar i actuar en l’àmbit institucional i polític.
••Treballar en conjunt amb la Guàrdia Urbana.

••Augmentar les inspeccions i el cos d’inspectors en horari nocturn. 6.1.18 Desenvolupar més eines per promoure el
veïnatge i abordar conflictes de convivència

6.1.16 Crear habitatge públic de lloguer Per reduir l’impacte negatiu de la gentrificació i l’expulsió dels
veïns del barri s’han de desenvolupar polítiques a diferents ni-
Ciutat Vella ha perdut al voltant del 10 % dels habitants en l’últi- vells, des de fomentar la convivència a les escales de veïns fins
ma dècada i una de les causes principals ha estat l’augment dels a regularitzar les ocupacions precàries.
preus dels lloguers, el control dels quals és una competència
estatal i autonòmica. Des de l’Ajuntament el que es pot fer és ••Reforçar la intervenció social i mediació en escales de veïns.
augmentar un parc públic molt reduït (actualment representa
l’1,5 % dels habitatges totals) per intentar contrarestar els preus ••Regularitzar les situacions d’ocupació precària.
que marca el mercat.

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 95

6.1.19 Reforçar les polítiques de rehabilitació ••Aplicar sancions contra les males pràctiques en l’habitatge públic.

Les polítiques públiques de rehabilitació s’han centrat a rehabili- ••Actualitzar el cens de pisos buits
tar façanes (la idea de “Posa’t guapa”) i l’impuls que volem donar
és canviar aquesta tendència i reforçar les polítiques de rehabili- ••Continuar la tasca proactiva de contacte amb la propietat i co-
tació encarades a reformar els interiors. ordinació de serveis policials i d’habitatge per tal d’agilitzar la
resolució d’aquesta problemàtica i donar resposta als veïns i
••Desenvolupar un mapa d’edificis vulnerables. veïnes de les finques afectades.

••Seguir desenvolupant el programa de finques d’alta complexi-

tat; s’ha començat amb finques horitzontals de propietaris, però 6.1.22 Oferir eines als col·lectius ciutadans
la idea és que el criteri sigui residència habitual i no només per per atendre les problemàtiques d’habitatge
als propietaris, sinó també llogaters.
Atesa l’emergència habitacional en la qual es troba Barcelona,
••Equip d’acompanyament tècnic per afavorir que els veïns pu- i per fer-hi front, la ciutadania s’ha de trobar informada i enfortida
guin accedir als ajuts. per combatre l’especulació i la gentrificació dels nostres barris.

••Crear comissions d’habitatge. Replicar el model de la Barcelo- ••Desenvolupar el conveni amb l’ICAB per afrontar problemàti-
neta als barris més afectats pel turisme i l’especulació. ques d’habitatge (Col•legi d’Advocacia).

••Oferir als col•lectius veïnals formació relacionada amb la pro-

6.1.20 Declarar àrees de conservació i rehabilitació blemàtica.

El districte de Ciutat Vella encara té àrees urbanes en condicions ••Obrir una línia de subvencions per a aquells que planten cara a
d’habitabilitat millorables i per això aquesta figura de planejament l’especulació / per la defensa del dret de l’habitatge.
prevista a la Llei del dret a l’habitatge permet declarar zones
d’intervenció prioritària per a la conservació i la rehabilitació dels ••Promoure i donar suport a la creació de comissions d’habitatge
edificis. L’única Àrea de Conservació i Rehabilitació (ACIR) exis- a tots els barris del districte (seguint el model de la Barceloneta
tent a Catalunya és al districte de Ciutat Vella, carrers Robadors i o altres iniciatives).
Sant Ramon, i es troba en la fase final d’execució.

••Impulsar la redacció del planejament per declaració d’àrees de 6.1.23 Millorar el manteniment
conservació i rehabilitació. i la neteja de l’espai públic

••Fomentar la millora de les condiciones d’habitabilitat de les per- Tenir cobertes les necessitats de neteja i manteniment de l’espai
sones i reforçar la cohesió social. públic són una prioritat perquè aquest tema no en condicioni l’ús
per part de la ciutadania.

6.1.21 Potenciar que l’habitatge buit ••Reforçar la neteja.

compleixi la seva funció social i evitar
les ocupacions delinqüencials ••Programa d’inspeccions i sancions en punts negres de neteja.

Aconseguir que l’habitatge buit es posi en disposició de ser uti- ••Identificar i planificar les necessitats de manteniment de pavi-
litzat i desenvolupar mesures especialment dedicades a grans ment, enllumenat, etc.
tenidors (bancs i fons especulatius) aplicant sancions per tenir
l’habitatge sense ús.
6.1.24 Erradicar els usos turístics il·legals
••Programa de cessió d’habitatge privat a l’Ajuntament per oferir- de l’habitatge
lo com a habitatge social.
Ciutat Vella concentra una gran part del turisme que visita la
••Web i telèfon per avisar de pisos buits (semblant al que s’ha fet ciutat, i en els últims anys ha vist una proliferació dels habitatges
per a pisos turístics), incloent-hi els utilitzats per finalitats delic- d’ús turístic. Actualment a Ciutat Vella ja no es donen més llicèn-
tives. cies i hem de seguir treballant per actuar amb eficàcia contra les
il•legals.
••Sancionar per deixadesa els propietaris.
••Incrementar el Pla d’Inspeccions d’Habitatges d’Ús Turístic
••Treballar amb l’Estat i la Generalitat per endurir les lleis per llui- (HUT).
tar contra els habitatges buits.

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 96

••Agilitzar els procediments per aconseguir tancar els il•legals. ••Generar espais de cotreball entre les xarxes d’inserció laboral,
els comerciants del districte i els operadors turístics, amb l’ob-
••Explorar altres vies legals que siguin més ràpides (a partir de la jectiu de reforçar el retorn social del sector.
Llei d’habitatge).

6.1.27 Promoure la gestió comunitària

6.1.25 Lluitar contra la saturació turística i revertir
el model d’especialització en l’oci nocturn Tradicionalment, només s’ha pensat la gestió dels béns comuns
al districte en termes públics o privats, però pot existir una altra manera,
que és la gestió comunitària, que enforteix els vincles comuni-
Com que les dinàmiques quotidianes són completament diferents taris i territorials i apodera el veïnat com a agent de canvi en les
entre turistes i veïnat, en algunes ocasions poden generar mo- ciutats.
lèsties que afecten la convivència. Per això s’han de reduir els
impactes negatius del turisme, essent estrictes amb el control i ••Raval: desenvolupar la gestió comunitària de joves i memòria
les inspeccions tant en els Habitatges d’Ús Turístic (HUT) com de Can 60.
en bars, restaurants i locals d’oci nocturn, amb l’objectiu de crear
un turisme no massificat i sostenible, que permeti un ús compar- ••Gòtic: desenvolupar el projecte comunitari del Borsí.
tit de l’espai públic amb els veïns i veïnes.
••Barceloneta: desenvolupar el projecte comunitari del Segle XX.
••Inspeccionar l’ocupació de la via pública (terrasses, activitats...)
i sancionar en cas d’incompliment.
6.1.28 Promoure nous equipaments educatius,
••Augmentar les inspeccions habitatges d’ús turístic (HUTS) i ex- sanitaris, ciutadans i culturals i executar
ploració de vies legals per escurçar el temps de tramitació de els planejaments pendents
sancions.
Ciutat Vella és un districte molt dens, hi preval l’ús residencial i
••Treballar amb el Port, la Generalitat i l’Estat pel decreixement manquen molts espais públics. Per aquest motiu, s’han d’anar
del nombre dels passatgers en creuers i avions. adquirint edificis i desenvolupant plans per revertir aquesta situ-
ació.
••Modificar l’Ordenança de Civisme per incrementar les sancions
de les infraccions derivades de la saturació turística. ••Raval: acabar la reordenació de l’equipament de salut; nou es-
pai per al CAP del Raval nord; donar compliment al Pla d’Equi-
••Multar els usuaris i usuàries de pisos turístics sense llicència. paments Sanitaris signat amb la Generalitat; executar el pro-
jecte d’equipament de joves i memòria de Can 60; nova escola
••Mantenir la prohibició d’obrir nous locals d’oci nocturn. bressol al Raval; executar les obres del teatre Arnau, de Sant
Oleguer i de l’Escola de Músics; inaugurar l’Ateneu Enciclo-
••Treballar amb l’Estat per tancar les discoteques del front marí- pèdic al Reina Amàlia, i dur a terme el planejament de l’Hotel
tim i donar-hi un altre ús. Drassanes i Arc del Teatre.

••Foment i protecció dels espais de cultura de base. ••Gòtic: executar el projecte del Borsí; ampliació de la biblioteca
Andreu Nin/Espai Veïnal, i consolidar el casal de joves autoges-
tionat del Gòtic.
6.1.26 Redistribuir els beneficis del turisme
entre els i les habitants del districte ••Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: casal de gent gran i ha-
bitatge dotacional; executar l’equipament de Via Laietana 8,10;
Ciutat Vella és una de les zones de Barcelona que més ha ex- millorar les condicions de Sant Pere Apòstol; desenvolupar el
perimentat l’augment del turisme i per això hem d’aconseguir que planejament del Palau de la Música, dels Antics Jutjats, de les
l’impacte econòmic que aquest suposa es reparteixi entre els platges de vies a l’estació de França i el Pla Director de la Ciu-
habitants del districte. Des de l’Ajuntament s’ha de potenciar que tadella.
la font d’ingressos que suposa el turisme sigui més igualitària i
ofereixi llocs de treball dignes. ••Barceloneta: incloure les comunitats del carrer Escar; execu-
tar el projecte del Segle XX i de Joan de Borbó 44; reformar el
••Conveni amb els hotels: treballar amb els operadors econòmics Mercat de la Barceloneta.
per signar un pacte de compra i contractació de personal i ser-
veis de proximitat.

••Reforçar l’Oficina de Drets Laborals i treballar amb Inspecció de

Treball per assegurar la contractació digna del sector.

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 97

6.1.29 Governar el districte com un espai de gestió ••Millorar grans equipaments culturals amb entitats del barri.
de gran afluència
••Potenciar l’expressió cultural urbana. Promoure la creació d’un
Ciutat Vella concentra una gran part del turisme que visita la ciu- centre d’estudi i desenvolupament de les arts de carrer.
tat i per això l’hem de gestionar en el que s’ha convertit, un espai
de gran afluència. L’objectiu d’aquesta gestió és poder distribuir ••Millorar la qualitat i la cohesió de les arts de carrer al districte.
el turisme, així com reduir l’impacte negatiu que pot tenir en la
quotidianitat del veïnat. ••Noves expressions culturals vinculades amb techcity.

••Regular el guiatge de la via pública.

6.1.32 Promoure les diferentes realitats culturals
••Regular els autobusos turístics. del districe Ciutat Vella Intercultural

••Canviar els noms de parades de metro per distribuir l’afluència La diversitat cultural ja forma part del districte, per això hem de
turística. reconèixer, aprendre i incorporar aquesta diversitat com a part de
la cultura de la ciutat.
••Mantenir la restricció de vehicles de mobilitat personal i incre-
mentar l’eficiència de les mesures de control. ••Dur a terme intercanvis culturals amb les diferents comunitats
del districte.
••Gravar el transport públic als turistes.
••Promoure les arts i tradicions de les diferents cultures del barri.

6.1.30 Millorar la coordinació de centres educatius,

famílies i el lleure educatiu. 6.1.33 Connectar les diferents institucions culturals

L’educació no només es limita a l’àmbit familiar o al de l’escola; Ciutat Vella posseeix diverses institucions culturals, però que
per tant, s’ha de fomentar la coordinació i la relació estreta entre estan pensades a escala de ciutat i no de barri. Cal intentar unir
les famílies, l’escola i les activitats de lleure educatiu, entenent el veïnat amb aquestes institucions, així com coordinar les dife-
que totes determinen el procés de creixement de les persones rents associacions culturals per tenir una oferta més rica, àmplia
joves. i interconnectada.

••Reforçar el lleure educatiu. ••Crear una xarxa entre les diferents associacions culturals, com
compartir i intercanviar entre elles.
••Desenvolupar un programa de patis oberts a l’estiu.
••Humanitzar les grans institucions culturals mitjançant les asso-
••Fomentar l’ús de l’espai públic com a espai escolar en aquelles ciacions de barri.
escoles que no tinguin pati.

••Fomentar la creació de noves entitats i col•lectius i juvenils; 6.1.34 Millorar les actuacions per combatre
seguir impulsant la línia de subvencions per a entitats de lleure el sensellarisme
educatiu de base comunitària i acompanyar i facilitar la creació
de xarxes o espais compartits entre entitats joves del districte. A causa de l’exclusió habitacional, cada vegada hi ha més perso-
nes vivint als carrers dels nostres barris. Per això des de l’Ajunta-
ment hem d’oferir atenció a les persones més vulnerables.
6.1.31 Promoure Ciutat Vella cultural i impulsar
la cultura urbana i la cultura de les noves ••Reforçar les intervencions socials per a l’atenció de les perso-
tecnologies nes sense llar.

La cultura s’ha d’allunyar de la seva perspectiva més elitista per ••Promoure l’atenció a l’espai públic de les persones sense llar i
convertir-se en una eina de vinculació local i comunitària, i que, evitar els conflictes de convivència en coordinació amb tots els
per tant, sigui accessible i creable per part de la ciutadania. serveis municipals.

••Posar en valor i donar suport a iniciatives de cultura comunità-

ria i diversa. 6.1.35 Promoure l’enfortiment i consolidacio
de les associacions i eixos comercials
••Veïnificar l’oferta cultural del districte, en contraposició als es- i la seva cartera de serveis
pais d’oci i culturals adreçats al visitant.

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 98

És necessari que els comerços i les associacions de comerciants ••Promoure una definició més precisa de les llicències.
que els agrupen estiguin informats i vinculats als serveis i ajudes
municipals.
6.1.38 Ampliar el Programa de Baixos
••Potenciar la formació dels tècnics de les entitats perquè donin de Protecció Oficial
a conèixer entre els seus associats els recursos de Barcelona
Activa i la direcció de comerç. Per garantir el dret a la ciutat, necessitem tenir un teixit comer-
cial, un ecosistema econòmic plural i resilient. En aquest sentit,
••Organitzar un mercat social per a no professionals per a la pro- el preu dels lloguers dels locals comercials és un dels grans pro-
moció del reciclatge i el consum responsable. blemes per poder mantenir una activitat econòmica no enfocada
al turisme. Per això, els baixos de protecció oficial són locals
públics que es concursen a un preu per sota del mercat per allot-
6.1.36 Mantenir l’aplicació del Pla d’Usos jar-hi activitat econòmica diversa.
i revisar els tipus de llicències comercials
••Compra pública de locals comercials.
Ciutat Vella té una alta demanda creada per l’elevada presència
de persones de la resta de la ciutat i turistes. Per aquest motiu, ••Concursar els locals per acollir activitat econòmica prioritzant
s’han de regular les activitats que tenen lloc als establiments del els eixos previstos al Pla de Desenvolupament Econòmic.
districte, amb l’objectiu de reduir l’impacte negatiu sobre els ve-
ïns i veïnes.
6.1.39 Impulsar xarxes d’AFA entre centres educatius
••Reforçar la inspecció.
Les famílies amb fills i filles d’escoles diferents no acostumen a
••Desenvolupar la comissió de seguiment per fer les actualitzaci- tenir punts de trobada i el foment d’aquests vincles és important
ons necessàries del pla. per poder compartir experiències i aprenentatges entre iguals,
enfortir el treball en xarxa entre la comunitat educativa del distric-
••Crear un epígraf especial per regular la proliferació de botigues te i fomentar la participació de les famílies.
de productes vinculats al cànnabis.
••Facilitar espais públics municipals per a trobades, sessions de
treball i iniciatives que sorgeixin del treball conjunt entre famí-
6.1.37 Mantenir el control/inspecció de les activitats lies de diversos centres educatius.
econòmiques i fomentar el desenvolupament
local i de l’economia de proximitat ••Facilitar eines i/o recursos per posar en contacte els represen-
tants de famílies i AFA al Consell Escolar Municipal del Districte
El fenomen conegut com a “gentrificació” suposa també un can- i la resta de famílies del districte.
vi en la tipologia comercial dels barris, amb la desaparició del
comerç de proximitat. És necessari, per tant, el suport al teixit
econòmic tradicional i de proximitat i el foment de noves activi- 6.1.40 Millorar la xarxa de centres educatius públics
tats econòmiques que ens permetin el trànsit cap a un nou model del districte en col·laboració amb la Generalitat
productiu que es basi en la sostenibilitat en totes les seves di-
mensions: econòmica, social i ambiental. S’ha d’ampliar la xarxa de centres públics i promoure l’arranja-
ment i manteniment dels centres educatius, garantint que les
••Reforçar el Pla d’Inspeccions a Comerços i Serveis. escoles històriques reben finançament per la seva rehabilitació i
manteniment.
••Fomentar les multiinspeccions (llicències, control alimentari, la
situació laboral del personal i compliment de la normativa). ••Raval: nova escola bressol al Raval; nova escola de primària
al Raval.
••Dur a terme una campanya informativa a comerços i serveis, i
al veïnat. ••Barceloneta: treballar per a la creació de l’institut Joan Salvat
Papasseit. Planificar una nova escola bressol a la Barceloneta.
••Agilitar els circuits de tramitació dels expedients d’inspecció.

••Desenvolupar totalment el Pla de Desenvolupament Econòmic. 6.1.41 Desenvolupar el Pla d’Educació a Ciutat Vella

••Usos de la Boqueria i voltants: potenciar el mercat de pagès. L’educació és un dret i és imprescindible per a la garantia d’igual-
tat d’oportunitats dels veïns i veïnes del districte. Ha de superar
••Revisar l’Ordenança de Paisatge Urbà per afavorir les petites l’àmbit escolar i ha de fer incidència i incorporar també els àmbits
botigues. de l’educació no formal, comunitària i fer-ho des d’una perspec-

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 99

tiva de procés de construcció educativa al llarg de la vida. Tot 6.1.43 Abordar la presència a l’espai públic dels
plegat des del reconeixement i la incorporació dels sabers que menors no acompanyats en col·laboració
ens aporta la diversitat (cultural, sexual, de gènere, etc.) per con- amb les administracions i serveis competents
tribuir a la construcció d’una ciutadania compromesa no només
per al futur sinó que pugui definir un present inclusiu i represen- Tot i que la competència efectiva és de la Generalitat, molts
tatiu de la Barcelona diversa actual. menors no acompanyats es troben als carrers del districte i, per
tant, no ens podem desentendre de la situació. Per això, hem de
••Impulsar formació professional i els PFI. dur a terme les màximes accions possibles per fomentar la seva
integració social i laboral.
••Impulsar i ampliar les xarxes d’escoles per la igualtat i la diver-
sitat de Ciutat Vella. ••Reforçar els equips d’educadors i educadores de carrer.

••Coordinar la potència cultural i científica del districte amb els ••Millorar la coordinació entre educadors i educadores amb la
centres d’ensenyament. Guàrdia Urbana per evitar actituds invasives.

••Potenciar els serveis de tardes de les escoles bressol.

6.1.44 Facilitar l’apoderament comunitari
••Impulsar reformes en les escoles d’adults. de les persones migrants

••Treballar per la cessió d’ús comunitari en centres educatius. Al districte de Ciutat Vella el 53,7 % de la població ha nascut a
l’estranger. Els barris de Ciutat Vella han estat i seguiran sent
••Impulsar el desplegament del programa de la presència de me- barris d’acollida i aquesta diversitat d’orígens i herències cultu-
diadors interculturals en centres educatius. rals aporta aspectes tan positius com una creixent diversitat lin-
güística o diferents confessions religioses. Per aquest motiu, cal
••Generar una xarxa de recursos, formació i projectes entre cen- incorporar la perspectiva intercultural a les polítiques públiques
tres educatius. i això implica seguir treballant per la igualtat de drets i l’equitat
especialment garantint l’accés a drets, serveis, equipaments i
programes municipals.
6.1.42 Ampliar el programa de patis oberts
i centres educatius a veïns i veïnes ••Ampliar els mediadors culturals de les escoles i, tal com inclou
el Pla de Veïnatge, fer de vincle entre associacions veïnals.
Atesa la manca d’espais esportius, els patis de les escoles fora
de l’horari escolar poden esdevenir un espai adient per a la ••Potenciar que les associacions de veïns responguin a la com-
pràctica esportiva i com a lloc de relació entre famílies, criatures posició social dels barris i que recullin la diversitat d’orígens de
i joves. les veïnes.

••Seguir el model iniciat al 2017 amb l’obertura del pati de l’es- ••Assessorar en interculturalitat i donar eines a les associacions
cola Drassanes els dissabtes d’11 a 14 i el programa “Patis en de veïns per incorporar persones d’origen divers.
Família” a l’escola bressol municipal La Mar de la Barceloneta i
portar-ho a més escoles del districte. ••Seguir impulsant la diversificació de les llengües en les quals
es comuniquen les informacions institucionals del Districte (pri-
Garantir el suport i acompanyament als programes comunitaris oritzant les llengües amb més habitants).
que promouen l’accés a l’educació superior
••Incorporar el calendari festiu de la ciutat les festes més signifi-
El 30,6 % de població del districte té estudis universitaris. Per catives de persones d’origen diverses amb presència majorità-
això volem seguir garantint una igualtat d’oportunitats a l’hora ria.
d’accedir als estudis superiors.
••Impulsar i donar més difusió el programa del fullet “Festivitats
••Ampliar programes que fomentin l’accés a l’educació superior religioses a Ciutat Vella” on es recullen i s’expliquen les tradici-
per part dels alumnes del districte. ons culturals i religioses de les comunitats majoritàries.

••Coordinar la potència universitària del districte per oferir forma- ••Consolidar la formació en interculturalitat per a personal munici-
ció continuada i d’adults. pal generant càpsules formatives d’actualització.

••Donar eines a les entitats de lleure educatiu de base comunità-

ria i associacionisme juvenil per tal que puguin interpel•lar joves
d’origen divers al districte i incorporar la perspectiva intercultu-
ral als seus projectes.

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 100

••Promoure la diversitat lingüística a Ciutat Vella: classes de cas- 6.1.47 Desenvolupar el planejament urbanístic
tellà i català per a persones d’origen divers, amb perspectiva de les puntes de la Barceloneta
d’apoderament. Barceloneta

••Classes de llengües maternes als centres educatius públics. Barcelona és una ciutat compacta amb molt poc sòl disponible
per a habitatge de lloguer assequible. Aprofitar les poques opor-
••Promoure els intercanvis lingüístics. tunitats que queden per construir habitatge públic és una obli-
gació si tenim en compte la situació d’emergència habitacional
que viu la ciutat. S’ha instat a l’Estat perquè desplaci el límit de
6.1.45 Pacificar la Via Laietana la zona maritimoterrestre i alliberi els solars de les puntes maríti-
mes de la Barceloneta per poder construir-hi habitatge de lloguer
La Via Laietana presenta un dels índexs de contaminació am- assequible. Partint d’aquest punt, proposem: “Seguir insistint a
biental i acústica més alts de la ciutat, conseqüència de la seva l’Estat perquè traslladi el límit de la zona maritimoterrestre.
consideració com a eix primari de mobilitat. Durant aquest mandat
hem redactat un Pla de Mobilitat que impulsa una reestructuració Impulsar el planejament que permeti accelerar la construcció d’ha-
de l’ús del vehicle privat al districte, que redueix el trànsit de pas, bitatge dotacional i equipaments a les puntes de la Barceloneta.
singularment per la Via Laietana, i el reparteix per altres eixos de
la ciutat. Així mateix, en aquest mandat hem acabat el procés par-
ticipatiu per una reurbanització que ha definit el model d’urbanitza- 6.1.48 Recuperar la Rambla per a la ciutadania
ció de la Via Laietana, pel que fa a la mobilitat i a l’espai públic. El Raval i El Gòtic

••Acabar els projectes necessaris per començar les obres durant Durant aquest mandat hem aprovat definitivament el Pla Es-
aquest nou mandat. pecial d’Ordenació de la Rambla, que promou un alliberament
d’elements que obstaculitzen el gaudi de l’espai juntament amb
una reducció significativa del trànsit. Després de l’aprovació, vam
6.1.46 Recuperar el Port com a espai ciutadà convocar un concurs internacional d’idees per definir la nova
Gòtic urbanització de la Rambla i els projectes estratègics urbanístics,
culturals, de gestió del turisme... que ajudessin a la reveïnificació
La ciutat de Barcelona, durant l’època democràtica, ha viscut un de la Rambla amb l’objectiu que els barcelonins hi tornin. Ara
procés d’obertura al mar. Aquest procés es va interrompre durant mateix tenim els projectes entregats i proposem per al mandat
el mandat de Trias amb l’expulsió de la ciutadania mitjançant següent:
processos de privatització, que es pot exemplificar amb la crea-
ció de la Marina de luxe. Durant aquest mandat hem treballat per ••Licitar les obres i començar les obres el primer any de mandat
revertir aquesta tendència impulsant projectes com la Balconada per avançar el màxim en els propers quatre anys.
i el nou passeig de l’Escullera que no eren al projecte original de
la nova Bocana. Per al proper mandat impulsarem projectes que ••Desenvolupar els projectes estratègics per reforçar que ens han
apropin la ciutadania el mar, amb especial atenció del Pla Litoral de servir per redefinir el model socioeconòmic de la Rambla.
al Port Vell.
••Arribar a acords amb els actors de la Rambla per aconseguir
••Reconquerir el front litoral com a àmbit públic de qualitat, obert i una bona governança.
gaudit per tota la ciutadania.

•• Definir un model del litoral pactat amb els actors clau de cada àmbit. 6.1.49 Desenvolupar la masoveria urbana
i el cohabitatge
••Negociar amb el Port el destí de les concessions que s’acaben. El Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

••Executar la urbanització del Moll de la Fusta. Atesa l’emergència habitacional en la qual es troba Barcelona, i
per fer-hi front, una de les formes de garantir l’accés a un habi-
••Evitar la ubicació del Museu de l’Hermitage a la nova bocana i tatge digne i assequible és la cooperativa d’habitatge en cessió
treballar per una alternativa d’ús per a aquest espai. d’ús o cohabitatge. Es basa en el fet que una comunitat pugui
viure en un edifici del qual no són els propietaris per un termini
••Treballar amb el Port per salvar la Llotja de Pescadors. de temps ampli (de 50 a 100 anys) mentre que es manté la titula-
ritat pública del sòl.
••Incorporar administrativment les dues finques del carrer Escar
al barri de la Barceloneta. ••“Donar ajudes, fer tallers de formació, xerrades...

••Connectar el barri Gòtic amb el mar (reforma de la plaça Medi- ••Gòtic: masoveria urbana al Call 9.
naceli).

Plans per una Barcelona Futura Ciutat Vella 101

••Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: masoveria urbana a Ci-
vader 3 i Mosques 9.
6.2 Eixample

6.1.50 Dur a terme plans específics de gestió 6.2.1 Reduir els impactes negatius del turisme
comunitària en espais del districte amb
necessitats determinades Cal continuar aplicant polítiques per equilibrar els usos habitacio-
El Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera nals, comercials i de l’espai públic entre visitants i residents. Amb
l’aplicació del PEUAT, dels plans especials d’usos comercials
Hi ha espais públics al districte amb dinàmiques d’ús que exclo- en zones amb risc de saturació d’oferta destinada als visitants,
uen el veïnat. Aquestes dinàmiques han de ser respostes amb i amb una organització de la mobilitat i l’espai públic compartit
plans específics de gestió comunitària de l’espai. Mitjançant entre veïnat i turistes. I alhora és necessari potenciar aquells
activitats de tot tipus, organitzades per part dels equipaments, projectes que promouen un turisme sostenible, amb iniciatives
entitats i veïnat organitzat de proximitat es vol potenciar una reo- locals i d’economia solidària.
cupació d’aquestes zones per part dels veïns i veïnes. Alguns ja
estan en marxa i es consideren prioritaris: “ ••Desenvolupar l’espai de gran afluència de la Sagrada Família
en matèria de gestió, mobilitat i urbanisme.
••Pla d’acció Horts de Sant Pau
••Vetllar pel compliment i desenvolupament de l’acord amb el
••Pla d’acció al Forat de la Vergonya temple, i assegurar la convivència entre veïns i visitants.

••Així mateix, es promouran accions més petites de gestió comu- ••Dissenyar i posar en marxa mesures per frenar la gentrificació
nitària tals com: a l’entorn de projectes de transformació i millora dels barris.

••Dur a terme una prova pilot de mobiliari efímer, per exemple ca- ••Regular les zones d’aparcaments d’autocars turístics (com al
dires que es retiren a la nit. pont del carrer Sardenya (park&ride) i al carrer Provença/pas-
seig de Gràcia a la Pedrera).
••Masoveria urbana del verd urbà.
••Dur a terme el control i les inspeccions de pisos turístics i tan-
car els il·legals (PEUAT).

6.2.2 Liderar el canvi de paradigma per a una

mobilitat sostenible amb infraestructures clau

L’Eixample és un territori molt dens i poblat, requereix inversió

en infraestructures per caminar cap a l’assoliment d’un entorn
menys contaminat.

••Implementar el projecte de Tram entre les Glòries i el passeig

de Sant Joan.

••Regular els autocars discrecionals i interurbans.

••Valorar la implementació de polítiques metropolitanes de peat-

ge per a la restricció del vehicle privat.

••Implementar eixos verds a escala de ciutat com l’avinguda

Roma i carrer Consell de Cent entre Joan Miró i Glòries.

6.2.3 Defensar el dret a l’habitatge i impulsar

mesures per fer front a la gentrificació
i l’especulació immobiliària

El dret a l’habitatge i a viure als nostres barris és un dret fona-

mental i calen mesures per preservar-lo, com poden ser ampliar
el parc públic d’habitatge de lloguer per revertir la desinversió

Plans per una Barcelona Futura Eixample 102

històrica en polítiques d’habitatge, i proveir-nos de mecanismes ••Revisar el funcionament i traçat de la lí­nia 55 d’autobús i ana-
que dificultin els processos especulatius immobiliaris. litzar si cal introduir-hi més freqüència, és un enllaç bàsic del
barri amb el CAP Pare Claret (Fort Pienc).
••Configurar un espai per oferir suport concret en casos de mob-
bing immobiliari, accessible mitjançant l’Oficina d’Habitatge i ••Resoldre l’accessibilitat en autobús a la nova esquerra de l’Ei-
reforçar l’actuació davant els desnonaments. xample (V9-41) amb un bus de barri.

••Exercir el dret a tempteig i retracte amb l’objectiu d’ampliar el ••Buscar els recursos necessaris per millorar la freqüència de
parc de pisos de lloguer social. pas del V9 i el V11 i fer efectiva aquesta millora (Sant Antoni).”

••Acabar la promoció d’habitatge dotacional del carrer Ali Bei 100.

6.2.6 Estendre la xarxa d’eixos verds a l’Eixample
••Iniciar els tràmits per a la construcció dels 238 pisos aprovats i introduir la velocitat 30 als carrils secundaris
a Glòries.
La planificació del disseny de la ciutat ha de seguir incorporant el
••Impulsar la promoció d’habitatge públic als jardins Indústria. guany d’espais d’estada, salut i esbarjo. Per caminar cap aquest
horitzó, i en el districte més transitat de la ciutat, ens cal seguir
••Realitzar el projecte d’habitatge públic a l’espai de la Model, reduint el trànsit rodat i introduir mesures de pacificació d’espais
que preveu fins a 150 nous habitatges públics. públics.

••Implementar els eixos verds de c. Consell de Cent, c. Girona,

6.2.4 Ampliar i millorar la xarxa de carrils bici c. Ausiàs March, c. Sicília, c. Sardenya, c. Marina i c. Mallorca.

És necessari seguir promovent la mobilitat sostenible per reduir ••Introduir un sistema semafòric als carrers de l’Eixample que limiti
la contaminació alhora que es produeixen millores per a la salut la velocitat a 30 en vies locals i velocitat 50 a la xarxa bàsica.
de veïns i veïnes.
••Creació d’una nova plaça per a cada barri com a resultat d’unir
••Desenvolupar campanyes de difusió i sensibilització de la nor- dos eixos verds.
mativa de vehicles de mobilitat personal (bicicletes, patinets...)
i millorar la senyalització. ••Afavorir la descongestió de l’Estació del Nord. Fomentar la re-
ducció de l’arribada d’autobusos en un punt interior de la ciutat.
••Implementar el carril bici de Bruc, Tetuan (Dreta Eixample), Realitzar un canvi de sentit al carrer Alí Bei per regular les en-
València entre Tarragona i av. Roma i baixar el carril bici del trades i sortides d’autobusos a l’estació (Fort Pienc).
carrer Marina a la calçada (Fort Pienc).

••Connectar la Gran Via amb carril bici des de Pl. Espanya 6.2.7 Recuperar més espai públic verd per a la salut
fins a Glòries en calçada.
Cal tenir en compte els usos quotidians de l’espai públic, gene-
rant espais d’estada i prioritzant la salut en el disseny d’un urba-
6.2.5 Millorar el desplegament nisme responsable. L’Eixample és un districte compacte amb un
de la nova xarxa d’autobusos urbanisme consolidat que ha de poder reduir l’espai destinat al
trànsit rodat i prioritzar l’espai públic per al vianant.
Les últimes fases desplegades al llarg del 2018 de la nova xarxa
d’autobusos han generat cert desencís en alguns col·lectius con- ••Estendre els programes d’entorns escolars.
crets de l’Eixample. Per aquesta raó és indispensable incorporar
la participació d’agents usuaris en el disseny de la planificació de ••Disseny i reurbanització de la plaça Pablo Neruda dins del pro-
nous recorreguts a la xarxa, sempre tenint com a base els requi- jecte del Tramvia (Sagrada Família) i implementació de l’escul-
sits tècnics i objectius estratègics de ciutat. tura de Winnipeg.

••Fer processos participatius quan els canvis de línies siguin dis- ••Finalitzar el projecte d’Àrea d’Esbarjo per a Gossos al Parc de
ruptius. Desenvolupar un pla de comunicació i informació espe- l’Estació del Nord, desplegant un programa de sensibilització i
cífic i escoltar les demandes ciutadanes per fer un procés par- corresponsabilització en les cures dels usos dels espais públics
ticipat. (Fort Pienc).

••Introduir un autobús de barri a l’Hospital de Sant Pau (Sagrada ••Impulsar el desplegament de la zona verda de la Model. Avan-
Família). çar en el projecte del Parc Lineal de l’Eixample a l’avinguda
Roma (Esquerra Eixample).

Plans per una Barcelona Futura Eixample 103

6.2.8 Aconseguir solars i equipaments ••Incrementar el verd en els carrers bàsics per millorar la qualitat
per resoldre el dèficit en educació, de l’aire.
salut, serveis socials i joventut

L’urbanisme de l’Eixample és molt compacte i hi ha una situació 6.2.10 Millorar els usos i ocupació de l’espai públic
molt clara de manca d’equipaments públics, la densitat de po- per posar al centre la vida quotidiana
blació del territori és molt elevada i les necessitats dels veïns i
veïnes creixen. Atesa la falta de terreny no construït i la manca L’espai públic de l’Eixample es caracteritza per tenir un ús molt
d’espais verds, cal revertir la situació per poder desenvolupar la intensiu, als espais públics coexisteixen els usos de veïnes, tre-
planificació d’equipaments (habitatge, escola, residència, espai balladores i turistes. Sovint la privatització dels espais públics ha
jove, escola bressol, centre cultural, casal de barri…) i donar així estat un motiu de conflicte entres col·lectius: patronal vers veïnes,
resposta a demandes d’entitats i col·lectius específics. motoristes vers vianants… Per això, cal vetllar pel compliment de
la normativa i per seguir guanyant espai per a l’ús de les perso-
••Desplegar una política de sòl que permeti ampliar-lo per a equi- nes i com a reclam de salut i esbarjo als espais públics.
paments de districte i exprimir les eines urbanístiques per a no-
ves adquisicions. ••Definir un control reglat del compliment de llicències de terras-
ses i millorar els protocols d’inspecció, seguint l’ordenança cor-
••Definir els usos dels 7 solars del Pla de Solars de l’Eixample responent.
per poder-hi ubicar equipaments de proximitat i habitatge dota-
cional. ••Avançar en la prohibició d’estacionament de motos sobre les
voreres, primer vetllant pel compliment de la normativa actual i
••Adquirir el solar d’Aigües de Barcelona. Trobar un solar per a la després avançant en la baixada de les motos a calçada.
residència de gent gran (pot ser el mateix solar d’Aigües) (Sa-
grada Família). ••Impulsar a la Sagrada Família un pla especial urbanístic i un
pla singular de terrasses.
••Fer complir l’acord del conveni amb Telefòónica que afecta dife-
rents indrets del districte i pot revertir positivament en el guany ••Continuar el procés participatiu i reordenar els carrers a la
d’equipaments públics i/o habitatge per als veïns i veïnes del Superilla de Germanetes.
districte.

••Adquirir l’Edifici Taller Mas Riera per a equipaments de barri i 6.2.11 Vetllar pel bon servei dels equipaments
de ciutat a la Dreta Eixample. sanitaris públics de proximitat

La salut universal i gratuïta és un dret fonamental que cal vetllar

6.2.9 Adaptar-se i lluitar contra el canvi climàtic per preservar. Per això és imprescindible garantir els serveis pú-
blics de salut i de proximitat als barris, i revertir les privatitzacions
L’Eixample és el districte de la ciutat més contaminat a causa del sector –abastint tot el territori– per tal d’acabar amb les de-
de la seva situació central, a la gran afluència de trànsit rodat sigualtats. Alhora, és necessari vetllar per un bon funcionament
que suporta cada dia i per la gran quantitat de residus que s’hi dels centres en els quals cal fomentar la participació dels usuaris
generen. A més a més de la contaminació atmosfèrica, el dis- i usuàries.
tricte també té uns llindars molt alts pel que fa a la contaminació
acústica, fet que genera molt de malestar en els veïns i veïnes, i ••Crear un programa d’acompanyament per a casos de persones
afecta greument la salut. Cal reafirmar un canvi de paradigma en vulnerables en situació de carrer amb problemes de salut men-
aquest sentit per reduir la contaminació i canviar els hàbits. tal.

••Enfortir programes de control del plàstic als mercats i el decrei- ••Vincular a tots els serveis del districte i ciutat per poder generar
xement del seu ús, per arribar a l’horitzó de residu zero. mesures de prevenció i seguiment de casos específics.

••Desenvolupar el Pla Clima; iniciar-lo amb la implementació ••Exigir al Departament de Salut i al Consorci de l’Hospital Clínic
d’estacions de control de la qualitat de l’aire als 5 barris del dis- que l’activitat privada del BarnaClínic surti de les instal·lacions
tricte. de l’hospital i del districte.

••Dissenyar la implantació de dos espais lúdics d’aigua al distric- ••Fer seguiment del funcionament del CAP Manso (Sant Antoni)
te, un al parc de Joan Miró i l’altre al parc de l’Estació del Nord. i minimitzar les derivacions al Sagrat Cor, i assegurar la cons-
trucció del CAP Nàpols amb servei de pediatria (Fort Pienc).
••Fer que el parc de l’Estació del Nord esdevingui un lloc de tro-
bada i reunió per a tots els ciutadans. Instal·lació de taules i ca-
dires i espais d’oci (Fort Pienc).

Plans per una Barcelona Futura Eixample 104

••Fomentar la creació de comissions de seguiment d’usuaris i 6.2.14 Promoure la qualitat de vida
usuàries de centres d’atenció primària, per assegurar la partici- i serveis de la gent gran
pació ciutadana en el bon funcionament dels centres.”
Per garantir el dret a l’envelliment digne, actiu, autònom i salu-
dable, cal que establim polítiques que garanteixin la dignitat de
6.2.12 Dissenyar polítiques inclusives l’envelliment fent una ciutat amigable per a la gent gran. I això
amb les persones amb diversitat funcional vol dir impulsar i promoure temes de salut, i impulsar espais i
projectes de participació social i política que atenguin la diversitat
Les polítiques adreçades a persones amb diversitat funcional i pluralitat de les persones grans.
són una peça clau per al desenvolupament de la ciutat des de
l’òptica de la inclusió. Tot i que l’IMPD (Institut Municipal per la ••Combatre la solitud no desitjada entre la gent gran amb la con-
Discapacitat) és molt potent, cal territorialitzar certes accions tinuació i reforç del desplegament als barris dels programes
perquè tinguin una vessant comunitària i vinculada als barris. “Radars”, “Vincles” i “Baixem al Carrer”.
A més a més, cal incorporar la perspectiva de l’accessibilitat en
l’urbanisme i la planificació de la ciutat. ••Donar continuïtat a l’enxarxament dels serveis (SS, CAP, etc.) als
barris amb les jornades participatives de professionals i entitats.
••Adaptar la senyalística dels equipaments públics per a tot tipus
de capacitats, perquè siguin accessibles. ••Impulsar les comissions de gent gran de les taules de salut co-
munitària dels barris.
••Celebrar com a districte el Dia Internacional de la Discapacitat
(3 de desembre) per donar visibilitat al col·lectiu i la feina que es ••Continuar promovent el Mapa d’Actius en Salut de Barcelona a
realitza al territori. l’Atenció Primària i les taules de salut comunitària als barris.

••Mantenir les activitats inclusives de la programació de festa ma- ••Ampliar els programes “”Àpats en Companyia””, la teleassistèn-
jor vinculada als equipaments de proximitat. Incorporar comuni- cia i desenvolupar les superilles socials a tot el districte.
cació inclusiva sempre que sigui una demanda ciutadana.

••Vetllar perquè s’incorpori la perspectiva de l’accessibilitat en els 6.2.15 Dinamitzar culturalment

processos urbanístics, de mobilitat i disseny de nous equipa- i de forma comunitària els barris
ments.
S’ha d’aconseguir que la cultura esdevingui una eina clau en
la vinculació territorial, donant protagonisme als barris com a
6.2.13 Assegurar la dotació d’equipaments impuls del bé comú. Cal generar espais de creació de sinergies
bàsics per a la gent gran que girin entorn del desenvolupament cultural i foment de dinà-
miques de cultura comunitària.
S’han de crear espais per a la gent gran, com a eix vertebrador
de la promoció de l’envelliment actiu, incidir en la prevenció de ••Impulsar la creativitat a l’espai públic amb projectes com pintar
situacions d’aïllament social, de vulnerabilitat i la millora de la mitgeres amb art urbà, la biblioteca al carrer o punts de música
seva qualitat de vida. Ha de ser una prioritat del Districte, en el al carrer.
qual el 26 % de la població té més 65 anys.
••Ampliar el pressupost dedicat a infraestructures per poder do-
••Incrementar el parc d’apartaments tutelats per a gent gran. nar suport a més activitats al carrer i impulsar els “bancs de re-
cursos” per barri perquè les entitats disposin de les infraestruc-
••Trobar un emplaçament per un nou espai de gent gran a la Dre- tures bàsiques per les seves activitats.
ta de l’Eixample.
••Promoure la vinculació del teixit social amb els grans espais
••Trobar un emplaçament per a la residència de gent gran previs- culturals de ciutat.
ta a Can Roger (Sagrada Família).
••Fomentar la cultura popular i donar espai perquè les entitats
••Baixar l’espai de gent gran de Sagrada Família a planta baixa. que s’hi dediquen es connectin i generin xarxa.

••Construir l’espai de gent gran a la ubicació ja prevista a l’illa de ••Reconèixer i donar visibilitat a les programacions de les identi-
Germanetes (Esquerra Eixample). tats dissidents, la diversitat cultural, fomentant la interpretació
crítica de la cultura.

Plans per una Barcelona Futura Eixample 105

6.2.16 Desenvolupament econòmic ••Promocionar punts verds amb compostadors i horts urbans als
i economia de proximitat diferents centres dels barris de l’Eixample: Mercat de Sant An-
toni, jardins Montserrat, plaça Anna Lizaran i Centre Cívic Sa-
Cal preservar i dinamitzar el comerç de proximitat i implementar grada Família.
les polítiques de l’Institut dels Mercats Municipals, que són prio-
ritàries per al bon desenvolupament del teixit comercial i social
dels barris, tot reforçant el foment de sinergies entre el comerç i 6.2.19 Posar la població jove al centre com a clau
la xarxa social del barri. del desenvolupament econòmic de la ciutat

••Reforçar els plans estratègics de comerç dels diferents barris La població jove de l’Eixample ha estat històricament menystin-
de l’Eixample. guda, sense rebre una atenció especial com a col·lectiu. La man-
ca d’equipaments per a joves al districte és clara, no gaudim de
••Implementar plans especials d’usos en zones amb risc de satu- cap espai jove. L’escolta al jovent organitzat és bàsica per arribar
ració d’oferta i de forma preventiva a espais de futures millores a l’escenari desitjat de comptar amb la participació d’aquest
urbanístiques (Sagrada Família i c. Girona). col·lectiu per al desenvolupament de coproducció de polítiques
públiques. A més a més també cal fer un esforç per aconseguir
••Consolidar iniciatives com el Mercat de Pagès (a l’Esquerra de relleu generacional en espais de participació. Vetllar per la con-
l’Eixample i Fort Pienc) enxarxat amb el teixit del barri i crear-ne secució dels drets fonamentals dels joves i per limitar la seva
de nous. vulnerabilitat també ha de ser l’horitzó.

••Desenvolupar programes d’ocupació provisional de baixos a ••Construir dos Espais Joves al districte. Comptar amb la parti-
zones amb poca dinamització comercial. cipació juvenil des de l’inici del procés de disseny de l’equipa-
ment per incloure-hi la visió jove i les necessitats dels col·lec-
tius. Inicialment apostar per la gestió cívica dels joves. Espai
6.2.17 Promoure l’illa eficient, social Jove La Fàbrica el Sucre i Espai Jove la Model (prioritzant la
i innovadora a l’Eixample gestió comunitària de l’Esplai Queix, agrupament Ítaca i Es-
querdats).
Cal adaptar el teixit de l’Eixample al canvi climàtic i a la transició
energètica amb justícia social. ••Desenvolupar un programa d’ocupació juvenil, creant una ofici-
na satèl·lit de BCNactiva. Donar suport a l’emancipació als joves
••Promoure el programa de superilles socials a l’Eixample. que retornen després d’estades a l’estranger.

••Promoure un programa d’illes eficients energèticament. ••Obrir una línia de suport a l’emancipació i autonomia per a
MENA i ex-MENA generant l’ocupació al comerç de proximitat
••Promoure un projecte d’introducció d’activitats d’innovació a dels barris mitjançant el vincle i col·laboració de Dar Chabab i el
l’interior d’illes amb patis. teixit comunitari del Fort Pienc.

••Promoure un programa d’execució en finques potencials del 30 ••Vetllar per l’autonomia juvenil mitjançant el foment i suport a
% d’habitatges assequible al districte. l’autogestió i afavorint la concreció d’activitat cultural a l’espai
públic.

6.2.18 Promoure les xarxes d’economia social

i agroecològiques a l’Eixample 6.2.20 Vincular la ciutat jugable amb
els equipaments escolars i la salut
Cal iniciar el principi de sobirania alimentària i aplicar la Carta
Alimentària de Barcelona en el cas del districte de l’Eixample. Cal continuar amb la Mesura de Govern per Millorar els Entorns
Això implica introduir i promoure les xarxes d’economia social i Escolars per vetllar per uns entorns escolars sense contamina-
agroecològiques. ció, amb l’objectiu de millorar la salut dels infants i que aconse-
gueixin posar al centre l’espai d’esbarjo centrat en les esperes.
••Impulsar els projectes de cobertes verdes i una xarxa de con- Cal ampliar els usos dels patis escolars oberts per generar un
sum associada. guany d’espais públics quan les escoles estan tancades, dinamit-
zant i oferint espai de joc i oci.
••Promoure un centre d’activitats socials i agroecològiques a l’es-
pai de la Model. ••Ampliar el projecte dels entorns escolars per aconseguir que
cobreixi tota l’oferta pública del districte, i que sigui un requisit
••Promoure un programa de promoció de menjadors escolars en els nous equipaments.
amb cuina climàtica i amb productes ecològics.

Plans per una Barcelona Futura Eixample 106

••Fer incidència perquè l’oferta educativa privada també incorpori ••Vetllar perquè els equipaments esportius municipals siguin ac-
la visió del guany d’espai públic. cessibles, incorporant mesures de control i participació al llarg
de disseny de nous equipaments i reformes dels existents.
••Augmentar el programa de patis oberts per donar accessibilitat
i facilitar l’ús de tota la ciutadania. Introduir-ho a equipaments ••Fomentar l’ús de l’esport lliure a l’espai públic, incorporant ele-
nous: Entença, Xirinacs, Institut Viladomat, etc. ments per a l’activitat física.

••Transformació dels patis escolars amb perspectiva de joc i amb

visió de gènere, impulsant la participació dels infants i joves en 6.2.23 Impulsar equipaments bàsics per al territori
el disseny. amb l’objectiu també de consolidar el teixit
associatiu de base dels barris

6.2.21 Ampliar l’oferta pública a infantil, L’experiència dels primers centres gestionats pel teixit associatiu
primària i secundària dels barris és molt positiva i demostra que aquests espais de
relació, comunitaris i de proximitat contribueixen a dinamitzar,
L’oferta pública d’escoles bressol al districte de l’Eixample tan consolidar i ampliar el teixit associatiu de cada barri. Per tant, és
sols cobreix el 30 % de la demanda; aquest fet evidencia la important poder-ne desplegar a cada barri. En un districte on els
necessitat de crear nous centres. Durant els últims anys s’ha lloguers no són assumibles per a la majoria d’entitats, els espais
incrementat la demanda de pública a P-3, per tant, malgrat l’in- municipals passen a ser clau per a la creació de nous projectes i
crement del 50 % dels últims quatre anys, és necessari seguir la consolidació dels ja existents.
augmentant l’oferta d’infantil i primària. I, per tal de no fer tard
a la secundària, cal iniciar la planificació i construcció dels nou ••Traslladar el CSS de la Sagrada Família al local de l’Illa Myrur-
centres per assegurar que s’ofereixen tantes places de secundà- gia. Ampliació del CC Sagrada Família. Traslladar a planta bai-
ria públiques com alumnes acaben la primària. xa l’espai de gent gran de la Sagrada Família. Rehabilitació de
la Fàbrica del sucre (c. Cartagena) (Sagrada Família).
••Definir i construir les ubicacions definitives de les noves escoles.
••Desenvolupar un projecte singular d’arts escèniques i imple-
••Construir i posar en marxa al curs 2021/22 l’Institut Angeleta mentar equipaments de barri (Dreta de l’Eixample) un cop ad-
Ferrer (Fort Pienc). quirit el Taller Masriera. Consolidar l’espai veïnal Aragó 317 de
la Dreta Eixample i dotar-lo com equipament de proximitat.
••Ampliar l’oferta 0-3 amb dues noves escoles bressol i planificar
una nova escola bressol a la Dreta Eixample. ••Donar suport al Casal de Barri de Transformadors per assolir
un projecte de gestió cívica potent i integrador per a tots i totes
••Ampliar l’oferta d’infantil i primària, especialment a la zona de les veïnes del barri. Desenvolupar projecte circular amb un hort
Sant Antoni i l’Esquerra de l’Eixample. comunitari i vinculat al punt verd, a l’escola de Fort Pienc i al
Mercat de Pagès (Fort Pienc).
••Estudiar la compra d’escoles concertades i o privades per fer
escola pública. ••Consolidar el projecte de la Model i iniciar la construcció de: Espai
jove, poliesportiu, habitatge, residència de gent gran, Escola Xiri-
nacs, espai de memòria i espai d’ESS (Esquerra de l’Eixample).
6.2.22 Impulsar l’esport a l’espai públic i ampliar
els serveis dels equipaments esportius ••Construir l’Espai Veïnal del Mercat de Sant Antoni seguint els
compromisos establerts en el procés participatiu (Sant Antoni).
La pràctica de l’esport al llarg de la vida és bàsica per a la salut.
I és per això, que cal propiciar la seva convivència amb l’ús quo-
tidià no esportiu. En aquesta línia, a més a més, es pot contribuir 6.2.24 Garantir la participació i la implicació
a eliminar estereotips i barreres de caràcter social, cultural, de dels veïns i veïnes en el disseny de les
gènere, estructurals... millores urbanes

••Crear el projecte de poliesportiu a la Model amb una visió femi- La participació dels veïns i veïnes és l’eina clau perquè la plani-
nista de l’esport que inclogui un centre de recursos i que desen- ficació a llarg termini de millores urbanístiques sigui una mesura
volupi un model integral centrat en la salut, les cures i la concili- de consens. Els canvis de la ciutat han d’anar acompanyats de
ació. Donar prioritat a l’esport femení des de l’adolescència. l’impuls ciutadà perquè la ciutat sigui de totes; cal aconseguir
caminar cap a la coproducció real de polítiques públiques.
••Dissenyar i implementar dos espais d’aigües per infants al parc
de l’Estació del Nord i al parc de Joan Miró per gaudir-ne a l’estiu. ••Desenvolupar el procés participatiu per definir la ronda Sant An-
toni conjuntament amb el veïnat i comerç del Raval i implemen-
tar la urbanització definitiva resultant.

Plans per una Barcelona Futura Eixample 107

••Implementar el resultat dels processos participatius de superilla ••Ampliar les entitats del Consell de les Dones de l’Eixample in-
de c. Girona i de c. Consell de Cent. troduint la interseccionalitat (fomentar la diversitat d’edat i d’ori-
gen), i introduir dinàmiques més participatives en els actes de
••Iniciar un procés participatiu per a l’impuls de la Superilla del celebració del 8M i 25N del Consell de les Dones de l’Eixample.
Fort Pienc, creant per començar el grup impulsor per a la pacifi-
cació del carrer Sicília. ••Mantenir el suport i la formació a entitats perquè estableixin
“punts liles” a totes les festes majors del districte.
••Seguiment de l’acord amb el Temple (Patronat) (Sagrada Família).
••Donar continuïtat als programes educatius a centres del distric-
te en matèria de prevenció de les violències masclistes i de la
6.2.25 Assegurar la participació de tothom, LGTBIfòbia
així com un bon seguiment de les accions
per part de la ciutadania ••Trobar un espai per a un PIAD a la zona d’influència de la Dreta
de l’Eixample.
S’ha de garantir la participació i la implicació dels veïns i veïnes
en el disseny, l’execució i l’avaluació de plans, mesures i trans-
formacions que afectin el seu territori o àmbit d’incidència, amb 6.2.27 Introduir la perspectiva intercultural
metodologies que prevegin totes les diversitats, i establint meca- als programes amb comunitats diverses
nismes que facilitin l’accés a tota la informació i amb transparèn- al districte
cia per facilitar-ne el seguiment.
El districte de l’Eixample és multicultural en la seva composició
••Vetllar per la participació de persones amb diversitat funcional demogràfica, amb un 20 % de població amb nacionalitat dife-
en els processos de presa de decisió i en el disseny de tot nou rent de l’espanyola. Aquest fet genera que el projecte de ciutat
projecte d’equipament i millora urbana. l’haguem de dissenyar plegats perquè tots i totes els habitem
aquest espai. El Projecte XEIX ha estat referent de la ciutat, però
••Fomentar la participació de la població d’orígens diversos per cal seguir treballant per incorporar la perspectiva intercultural de
eixamplar i diversificar les percepcions i opinions sobres la ciu- forma transversal.
tat i espais públics i comunitaris.
••Desenvolupar una línia comunicativa en clau intercultural (di-
••Incorporar en la comunicació institucional dels diversos idiomes versitat de llengües i espais de difusió) de les activitats que es
de prevalença en el territori o sector de tot procés participatiu. realitzen des de districte.

••Promoció de l’eina web “”Decidim. Barcelona”” en les convoca- ••Dinamitzar la línia de mediació intercultural amb entitats de ter-
tòries, sessions i avaluacions dels grups impulsors de proces- ritori, començant per les AFA.
sos participatius, per facilitar-ne el seguiment en línia i la traça-
bilitat i transparència. ••Enfortir la línia de programa intercultural en la joventut, inte-
grant els diferents col·lectius (ex: projecte de suport a MENA i
••Assegurar la incorporació de la perspectiva de gènere en tots ex-MENA.
els processos participatius (fent grups focals o incorporant me-
todologies que ho promoguin).
6.2.28 Vetllar per la seguretat i la convivència
al districte de l’Eixample
6.2.26 Donar suport i continuïtat
a les iniciatives feministes El districte de l’Eixample està densament poblat i la dinàmica
del turisme està molt vinculada al territori. Aconseguir que els
Cal reconèixer i impulsar el treball realitzat per les entitats fe- habitants del districte i els que comparteixen els espais se sentin
ministes, donar-los suport en el desenvolupament de la seva segurs és un repte diari dels cossos de seguretat.
activitat i lluita, apoderar aquelles de més joves i promoure un
feminisme interseccional i intergeneracional, així com desenvolu- •• Desplegar la policia de barri al districte i establir vincles forts
par projectes de coeducació a escoles i instituts del districte per amb el teixit social dels barris.
promoure l’equitat de gènere entre l’alumnat, i proveir els equipa-
ments de proximitat amb recursos per a dones necessaris a un ••Elaborar una anàlisi de la seguretat en termes socials i estruc-
territori tan ampli com és l’Eixample. turals. Separar els problemes de convivència dels conflictes
de seguretat. Realitzar campanyes antirumors en relació amb
••Donar continuïtat a les Jornades de Feminisme Juvenil engega- agents que generen percepció d’inseguretat en el veïnat com
des pels col·lectius feministes autònoms dels barris de l’Eixam- els sensesostre, o joves extutelats.
ple i donar-los suport en la seva activitat.

Plans per una Barcelona Futura Eixample 108

••Visibilitzar els interiors d’illa com a espais de seguretat, incorpo-
rant millores en els seus usos i respecte de les normes de con-
6.3 Sants-Montjuïc
vivència.

••Implementar marxes exploratòries als barris per millorar la se- 6.3.1 Impulsar un espai públic que prioritzi
guretat de les dones. la vida quotidiana

••Acabar d’implantar el Pla de Renovació Integral de l’Enllume- Treballem per limitar els impactes del turisme als nostres barris,
nat, per millorar la percepció de seguretat en punts foscos. per fer front a la massificació i a l’ús intensiu de l’espai públic.

••Posar mesures per fer compatible l’ús de l’espai públic privatit-

6.2.29 Recuperar la memòria històrica del districte zat per terrasses i el descans del veïnat: decréixer en exposició
al soroll i horaris a Blai i Osca.
Recuperar, preservar i dignificar la memòria dels nostres barris,
de les seves lluites i de la seva gent és una expressió de llibertat ••Impulsar la corresponsabilitat de l’empresariat de l’oci nocturn
i cultura democràtica que cal reforçar i a la qual cal donar suport a altres punts del districte seguint l’exemple del conveni de l’oci
per part del Districte de l’Eixample. nocturn al Poble-sec.

•• Recuperar i donar visibilitat a la memòria de les dones, massa ••Un Paral·lel per als barris: millorar la mobilitat entre barris, recu-
sovint amagada i silenciada. perar les cantonades per a activitats veïnals i acabar les puntes
del Paral·lel amb una proposta participada.
••Garantir el desenvolupament d’una memòria plural i democràti-
ca en l’espai públic. ••Desenvolupar el Pla Director de la Muntanya de Montjuïc, que
entre altres coses planteja potenciar el seu ús veïnal i de parc i
••Vetllar per l’apropament, en col·laboració amb la comunitat edu- millorar la seva accessibilitat en transport públic.
cativa, de l’alumnat del districte als aspectes relatius a la me-
mòria històrica del districte.
6.3.2 Defensar el dret a l’habitatge, cercant
••Continuar feminitzant el nomenclàtor dels barris del districte de oportunitats d’habitatge públic i assequible
l’Eixample. per lluitar contra la gentrificació

L’habitatge és un dret com una casa. Ha de ser així per garantir

6.2.30 Introduir l’òptica de la justícia global en els una vida digna a tothom. Implementar una política d’habitatge
programes de Districte que atengui la situació actual d’emergència i que actuï sobre les
causes concretes que fan difícil accedir a una llar als nostres
La trajectòria internacional de la ciutat de Barcelona ve de lluny, barris i la nostra ciutat és el nostre objectiu primordial.
cal posar al centre la justícia global i la cooperació internacional
en relació amb la promoció de la pau i la defensa dels drets hu- ••Oficina d’Habitatge de Poble-sec.
mans. S’ha de generar consciència crítica al voltant dels impac-
tes de la globalització. ••Generar oportunitats d’habitatge i equipament públic al Po-
ble-sec a través de l’edifici de Tres Xemeneies, la Fira o altres.
••Impulsar el programa d’aprenentatge servei a les escoles públi-
ques i en projectes d’educació en el lleure per promoure la cons- ••Donar continuïtat a la Taula de Desnonaments del Districte, vet-
ciència crítica en col·laboració amb entitats socials del territori. llar per la implementació de la Llei 24/2015 en la seva totalitat.

••Fomentar la cultura de la pau donant suport a iniciatives com ••Desenvolupar el projecte APROP a la Bordeta i a la Marina.
l’Arbre de la Pau de l’escola Ramon Llull.
••Llistar solars i promocions a impulsar.
••Donar cobertura i suport a projectes de promoció de la pau i
defensa dels drets humans i visibilitzar-los; aconseguir-ne una
visió comunitària.” 6.3.3 Promoure la mobilitat sostenible
per reduir la contaminació i millorar la salut

Preservar la vida i la mobilitat sostenible a la ciutat reduint la

contaminació, i fer-ho incorporant el veïnat en els processos de
transformació de la mobilitat als barris. A través del treball col·
lectiu i la corresponsabilitat que ens permetin dibuixar, definir i
transformar uns barris fent-los més saludables i descontaminats.

Plans per una Barcelona Futura Sants-Montjuic 109

••Establir mesures de reducció de la velocitat i reducció del trànsit ••Redefinir els usos del Parc de l’Espanya Industrial.
als barris: seguir treballant en la superilla d’Hostafrancs i promo-
vent la seva consolidació i expansió; treballar a través dels plans ••Urbanització del Parc de Can Batlló.
de mobilitat fets durant aquest mandat i fer-n’hi de nous.
••Renaturalitzar el Parc de Montjuïc augmentant-ne la biodiversitat.
••Pla d’aparcaments al districte, i ampliació de l’àrea verda.

••Pla d’aparcaments de bici, ampliació de punts Bicing i construc- 6.3.6 Afavorir l’activitat econòmica redistributiva
ció de carrils bici claus per a la mobilitat ciclada al districte: pas-
seig de zona Franca, Tarragona, Moianès i Gran Via. Al districte de Sants-Montjuïc tenim un ric teixit d’economia social
que ha de seguir reforçant-se perquè serveixi com a experiència
••Millorar la freqüència i/o recorregut dels autobusos, amb espe- força per a la ciutat i per al territori.
cial atenció dels autobusos de barri, tenint present els barris de
Font de la Guatlla i Sants-Badal. ••Seguir treballant per diversificar l’economia a través del coope-
rativisme: Coòpolis, Cooperasec, Fires ESS...
••Desenvolupar centres de distribució urbana a cada barri: arti-
cular nodes de distribució de mercaderies en aparcaments so- ••Consolidar els espais de governança i coproducció de políti-
terrats i baixos comercials, començant a l’entorn de carrer de ques amb empreses, polígons, artesans, comerciants, mercats i
Sants i Creu Coberta, que han de servir tant per a particulars cooperativistes del districte.
per rebre paqueteria com per a empreses.”
••Impulsar les formacions d’impacte comunitari.

6.3.4 Impulsar un espai públic que prioritzi ••Millorar la qualitat de l’ocupació i de les capacitats ocupacionals
els vianants a través de propostes com la Casa d’Oficis vinculades al món
teatral al Paral·lel; espai de formació de Barri d’Oficis a la Mari-
Tenir en compte els usos quotidians de l’espai públic, generant na; locals de cotreball...
espais d’estada i prioritzant la salut en el disseny d’un urbanisme
responsable. Sants-Montjuïc és un districte amb uns barris i amb ••Fomentar les sinergies entre cultura i el comerç.
un urbanisme consolidat que ha de poder reduir l’espai destinat
al trànsit rodat i prioritzar l’espai públic per al vianant.
6.3.7 Fomentar el comerç de proximitat:
••Ordenar i millorar la plaça Margarida Xirgu al barri del Poble-sec. tradicional, singular, ecològic i cooperatiu

••Reurbanitzar la plaça del Setge, plaça Olivereta, plaça Països Impulsem el desenvolupament local del districte, generant una
Catalans i entorns de l’estació de Sants i Joan Corrades. activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori.
Vetllem per la protecció del comerç de proximitat, fomentar l’es-
••Vetllar per la reforma participada dels entorns de l’Estació de Sants. tabliment d’unes estructures econòmiques socials i solidàries.

••Ampliar i consolidar la xarxa Beacons i ampliar les ajudes d’ac-

6.3.5 Treballar per un projecte de reforma del cessibilitat als comerços.
passeig de la Zona Franca per convertir-lo
en un bulevard amb més espai per al ••Dinamitzar els locals buits i implementar l’estratègia de baixos
vianant, pacificant el trànsit del passeig. de protecció oficial.
Potenciar, conservar i augmentar l’espai
verd als nostres barris ••Continuar la diagnosi dels eixos comercials i la seva dinamització.

L’objectiu és pacificar i transformar els espais públics en zones ••Treballar per la reforma del mercat d’Hostafrancs de la mà dels
amb molta més presència de verd i espais d’estada, salut i es- paradistes.
barjo. Aquestes oportunitats al districte de Sants-Montjuïc les
tenim als equipaments municipals, a les zones a urbanitzar des ••Seguir impulsant i ampliant l’oferta de mercats de pagès.
d’una mirada verda i amb la recuperació i renaturalització de la
muntanya de Montjuïc.
6.3.8 Reduir les desigualtats entre barris
••Ampliar el projecte d’hort al terrat de la seu del Districte a altres
equipaments municipals. Millora de les condicions de vida als barris de la ciutat reduint les
desigualtats socials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda,
••Avançar en la urbanització del Gran Parc Central de la Marina als serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tot el veïnat.
del Prat Vermell.

Plans per una Barcelona Futura Sants-Montjuic 110

••Pla de Barris pel Poble-sec, amb atenció especial a la millora participació social i política que atenguin la diversitat i pluralitat
dels espais comunitaris i del teixit intercultural. de les persones grans.

••Donar continuïtat als projectes impulsats en el Pla de Barris de ••Projectar els equipaments de gent gran pendents: carrer Dipu-
la Marina: treball amb infància, joves, ocupació, etc. tació...

••Treballar en un pla per combatre l’absentisme escolar als nos- ••Ampliar recursos al programa “Aprendre amb la Gent Gran” i
tres barris i molt especialment al barri d’Hostafrancs. dinamitzar els projectes de gent gran, com per exemple “Quin-
zena de la salut”.

6.3.9 Millorar la convivència i la priorització ••Difondre el programa i activitats dels casals de gent gran del
de la qualitat de vida del veïnat districte.

L’ús intens de les places i carrers de barris com Poble-sec i Hos- ••Promoure relacions intergeneracionals a través de la música i
tafrancs, especialment en franges nocturnes i a l’estiu, genera la memòria autobiogràfica.
un impacte molt fort a la via pública i en els elements que la in-
tegren; per tant, cal incorporar elements per fer compatibles els
diferents usos que s’hi duen a terme per afavorir la convivència 6.3.12 Espais per a joves i amb els joves
veïnal i la cohesió social.
La població jove de Sants-Montjuïc ha estat històricament
••Implementar mesures per millorar la convivència a les places. menystinguda, sense rebre una atenció especial com a col·lectiu.
Durant aquest mandat ho hem començat a revertir a la Marina,
••Implantar urinaris a la via pública. Sants i Hostafrancs, però ho hem de continuar a la resta de bar-
ris i consolidar el conjunt. La manca d’equipaments per a joves al
••Promoure l’ús cívic de l’espai públic. districte és clara. L’escolta al jovent organitzat és bàsica per arri-
bar a l’escenari desitjat de comptar amb la participació d’aquest
••Millorar l’oferta d’espais per a gossos. col·lectiu per al desenvolupament de coproducció de polítiques
públiques. A més a més, també cal fer un esforç per aconseguir
••Adaptar els espais de jocs infantils a l’ombra, fer-los més in- relleu generacional en espais de participació. Vetllar per la con-
clusius i protegits d’altres activitats que puguin privar-los de la secució dels drets fonamentals dels joves i per limitar la seva
llibertat i seguretat. vulnerabilitat també ha de ser l’horitzó.

••Millorar l’espai relacional per als joves a tots el barris (casals,

6.3.10 Fer front a les situacions de vulnerabilitat espai per a esplais i caus, més espai per als adolescents...).
i pobresa, garantint els serveis bàsics i
promovent la coordinació entre entitats
6.3.13 Garantir una educació pública,
Treballem per implementar mesures per reduir les desigualtats de qualitat i proximitat
socioeconòmiques i combatre la pobresa com a elements que
ajuden a la cohesió i al desenvolupament humà. Les propostes La qualitat de l’educació també està relacionada amb la qualitat
tenen com a horitzó uns barris on les persones tinguin garantits de l’equipament educatiu. S’ha de continuar invertint en la millora
els drets bàsics per a una vida digna. dels centres públics del districte i construir els que s’han planifi-
cat de nou.
••Potenciar els projectes “Radars”, “Àpats en Companyia”, etc.
••Construir una nova escola bressol a Poble-sec i acabar la del
••Consolidar els Punts d’Acompanyament Energètic (PAE). carrer Roger.

••Projectes d’horticultura que millorin l’alimentació de persones ••Construir l’institut-escola de Cal Maiol a Can Batlló.
amb pocs recursos.
••Implantar l’institut-escola ARTS al carrer Hostafrancs de Sió, 13.

6.3.11 Promoure la qualitat de vida i serveis ••Construir l’escola Municipal de Música al carrer Papin.
de la gent gran
••Potenciar l’ús dels patis de les escoles amb visió comunitària,
Per garantir el dret a l’envelliment digne, actiu, autònom i salu- conjuntament amb la comunitat educativa.
dable, cal que establim polítiques que garanteixin la dignitat de
l’envelliment fent una ciutat amigable per a la gent gran; impul- ••Treballar coordinament entre les diferents entitats i propostes
sant i promovent temes de salut, impulsant espais i projectes de educatives fora de l’horari lectiu.

Plans per una Barcelona Futura Sants-Montjuic 111

6.3.14 Vetllar per la bona salut del nostre veïnat ••Definir i treballar per uns equipaments a la peça del Turó i la
i l’accés als seus recursos funció de Can Cervera (FG).

La salut cal mesurar-la amb diferents indicadors que tenen a ••Construcció del Centre d’Atenció Integral de la Marina i allibera-
veure amb la vida saludable, els hàbits alimentaris, la qualitat de ment d’espais de la Pepita Casanelles per al veïnat (LM).
l’aire, els equipaments sanitaris i els seus accessos, i els recur-
sos necessaris per a l’atenció de la població. Potenciem des del ••Remodelació de la Casa de la Premsa esdevingui un centre
territori la salut comunitària, entre d’altres, així com la participa- cultural i veïnal (PS).
ció ciutadana en tot aquest desenvolupament, tot garantint una
sanitat pública i universal.
6.3.16 Treballar amb instruments de transparència i
••Avançar en el desenvolupament del pol sociosanitari integral a govern obert que aconsegueixin anar cap a la
la Magòria: CUAP, serveis socials i habitatge dotacional veritable coproducció de polítiques públiques

••Instar perquè Numància passi a ser CUAP. Treballem en altres formes de fer política que posin al centre la
ciutadania i que estiguin supeditades a la corresponsabilitat i la
••Elaborar un mapa de salut del districte on estiguin recollits coproducció de les polítiques públiques.
tots els equipaments i serveis.
••Enfortir i ampliar els plans comunitaris.
•• Exigir a la Generalitat les dotacions i condicions laborals de
personal, estructura i utillatge, necessàries en l’atenció primària ••Impulsar la participació ciutadana als centres sanitaris d’atenció
del districte per poder realitzar les funcions i serveis complets primària del districte.
d’un model primarista de salut de qualitat.
••Implementar el Reglament de participació ciutadana aprovat en
••Demanar al CSB (Consorci Sanitari de Barcelona) una auditoria el conjunt dels espais de participació del districte.
de qualitat de processos i resultats (llistes d’espera, reclamaci-
ons, complicacions, eficiència, etc.) i els posteriors plans de mi- ••Desenvolupar els plans d’equipament elaborats a Poble-sec
llora, dels hospitals i sociosanitaris de referència del districte. i a Sants-Centre.”

••Identificar i informar dels recursos existents en el districte per a

la cura i apoderament de les persones cuidadores, i cercar-ne 6.3.17 Garantir i visibilitzar els drets civils i polítics
de nous.
Treballem en altres formes de fer política que posin al centre la
ciutadania i que estiguin supeditades a la corresponsabilitat i la
6.3.15 Impulsar equipaments necessaris coproducció de les polítiques públiques.
per als nostres barris
••Donar suport a les entitats, plataformes i xarxes de suport als
Executem el Pla d’Equipaments 2019-2025, eina imprescindible col·lectius de defensa de drets civils i polítics.
que ha permès planificar els equipaments segons les demandes
i necessitats recollides a diferents òrgans de participació del dis- ••Vetllar per les persones nouvingudes i treballar per una taula
tricte. d’acollida al districte.”

••Donar compliment a les prioritzacions plantejades en els pro-

cessos participatius dels plans d’equipaments del districte. 6.3.18 Fomentar la cultura de proximitat i de barri

••Olzinelles,30: espai veïnal (S). Promocionem la cultura de proximitat, la cultura per a tothom.

••Habilitació de locals sota el Calaix en el pas de Riera de Tena ••Fomentar les mostres culturals per potenciar les entitats dedi-
(S). cades al teatre, a la dansa, etc.

••Rehabilitació del conjunt de l’edifici de la Cooperativa La Model ••Diversificar i facilitar espais a les entitats culturals per a la pos-
del Segle XX (S). sibilitat de programar concerts: centres cívics i culturals, esco-
les, etc.”
••Centre Cívic/ Casal de Barri de Badal (SB).

••Definir i treballar per uns equipaments a la peça de carrer Dipu-

tació (H).

Plans per una Barcelona Futura Sants-Montjuic 112

6.3.19 Fomentar l’associacionisme 6.3.22 Garantir l’accés a la pràctica esportiva
de proximitat
Preservem i potenciem la riquesa cultural del nostre districte.
Defensem la tradició esportiva de base per impulsar les entitats i
••Mantenir el compromís amb la cultura del districte: donar suport els clubs esportius del districte.
a les entitats i associacions culturals, i vetllar per la pluralitat i la
diversitat. ••Definir i construir equipaments esportius a Magòria: camps de
futbol, poliesportiu i petanca.
••Disposar d’un pla de locals per garantir i potenciar l’associacio-
nisme. ••Acabar la construcció del poliesportiu al carrer Roger i acabar
el CEM de la Marina amb la incorporació de la piscina i la sala
de fitness.
6.3.20 Defensar els drets de les dones i facilitar la
seva participació en la vida associativa ••Treballar pel futur del palau d’esports de Poble-sec.

Cal reconèixer i impulsar el treball realitzat per les entitats femi- ••Donar suport als projectes comunitaris engegats per les entitats
nistes, apoderant aquelles de més joves i promovent un feminis- esportives, potenciant la gestió de proximitat dels equipaments
me interseccional i intergeneracional. esportius municipals.

Facilitar el treball de transversalitat de gènere entre les entitats. ••Impulsar les reformes necessàries per al bon funcionament dels
Seguir incorporant en tots els àmbits de l’administració la mirada equipaments esportius ja existents.
de gènere: urbanisme, associacionisme, cultura, etc.”
••Incrementar els espais per la pràctica esportiva al carrer i facili-
••Incorporar l’urbanisme amb mirada de gènere en totes les tar la participació dels usuaris de les pistes.”
obres del districte.

••Treballar i estudiar, en el marc de les entitats culturals i socials

del districte, el paper de les dones en les pròpies entitats.

••Impulsar programes per millorar la situació socioeconòmica de

les dones.

••Dinamitzar el consell de dones i espais de participació feminista

del districte amb mirada interseccional.

••Sensibilitzar contra la violència masclista a les entitats del dis-

tricte i altres agents, com per exemple, a les festes majors.

6.3.21 Explicar i difondre la memòria històrica i local

Sants-Montjuïc disposa d’entitats que treballen en la memòria

històrica local, entitats amb una llarga història –algunes d’elles
centenàries–, que permeten treballar i investigar la història local i
les lluites obreres i veïnals que han ajudat a configurar el nostre
districte.

••Continuar el treball de la Taula de Memòria del Districte i ampli-

ar-la amb nodes barrials.

••Posar en valor el ric patrimoni agrícola, industrial i comercial

dels nostres barris, així com l’escolar i institucional.

Plans per una Barcelona Futura Sants-Montjuic 113

 de titularitat i gestió municipal, amb l’objectiu d’atendre la de-
6.4 Les Corts manda.

6.4.1 Millorar la mobilitat a les Corts 6.4.5 Augmentar l’oferta de places de secundaria

És una aposta per un districte més inclusiu, ecològic on els vehi- Fora del barri de les Corts, a Pedralbes, s’està proposant que
cles a motor cedeixin més espai a les persones. per al curs 2019-2020, es procedeixi a la unificació dels instituts
Boscà i Ausiàs March, que comparteixen edifici de l’avinguda
••Consolidar la xarxa ciclable de les Corts; millorar l’avinguda de d’Esplugues.
Madrid: voreres, eliminació de carrils de vehicle de motor; com-
pletar la remodelació de la travessera de Les Corts, i implantar Es tracta d’una mesura que a les direccions dels 2 equipaments
un autobús de barri que connecti serveis compartits entre les els sembla bé pel fet que es guanya en l’ampliació d’estudis de
Corts i Sants-Montjuïc. secundària obligatòria i postobligatòria, així com graus i formació
professionals.

6.4.2 Consolidar les noves associacions ••Consolidar el procés d’unificació dels centres de secundària Au-
comercials i promoure el comerç sias March i Joan Boscà; dur a terme un treball conjunt amb la
de proximitat i el mercat de les Corts comunitat educativa, les direccions dels dos centres i les famí-
lies i des del Districte. Aquests dos instituts rebien la major part
Consolidar les noves associacions comercials i promoure el co- d’estudiantat de secundària del districte.
merç de proximitat i el mercat de les Corts. En el districte s’han
instal·lat alguna gran superfície i galeries comercials la qual cosa
ha anat en detriment del comerç de proximitat, que va desaparei- 6.4.6 Acabar la construcció de l’Espai Jove
xent del barri. i assegurar-ne la gestió cívica

••Donar suport al comerç de proximitat com a creador de cohesió Pel que fa als joves, cal reconèixer que fins ara estaven “casti-
urbana; mantenir activitats productives tradicionals en el marc gats”, en el sentit que les Corts era l’únic districte sense un casal
del teixit urbà del districte, i impulsar la xarxa comercial amb de joves amb cara i ulls. Des del Districte es va apoderar la gent
municipis i districtes limítrofs. jove amb la Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils de les Corts,
per tal que es treballés un projecte d’espai jove. Finalment es va
triar l’espai Tomasa Cuevas (on hi ha altres equipaments) per a
6.4.3 Ampliar els recursos d’ocupació la ubicació de l’espai jove i la Plataforma feu una gran tasca per
i de recerca de feina a la concreció del projecte de l’espai.

L’oferta ocupacional es troba massa centralitzada a Barcelona Amb la redacció del projecte executiu, a l’agost de 2017 es va fer
Activa que es troba a l’altra punta de la ciutat. Cal descentralitzar l’enderroc i es van trobar problemes estructurals que encareixen
en els districtes part de les activitats que desenvolupa Barcelona l’obra. Ara s’ha iniciat ja la licitació de les obres de reforç estruc-
Activa per estar més a prop de les persones. tural, imprescindibles per poder licitar la construcció.”

••Impulsar recursos i serveis per optimitzar la recerca de feina i ••Finalitzar la construcció i arranjament final; continuar treballant
facilitar la incorporació de les persones desocupades al món la- col·lectivament amb els joves per tal de fer seguiment de l’obra,
boral (itineraris d’inserció, xerrades, tallers, etc.); dona continuï- i treballar per la gestió cívica de l’Espai Jove.
tat i intensificació en els serveis ocupacionals que s’ofereixen a
la ciutadania.
6.4.7 Implementar mesures contra la violència
sexual infantil
6.4.4 Augmentar les places escolars públiques
de proximitat i també les d’escola bressol Arran dels fets del “cas Maristes”, més que mai cal implementar
mesures contra la violència sexual infantil.
En aquest districte existeix un dèficit de places públiques en
escoles bressol, ensenyament primari i secundari. Predominen ••Informar a la ciutadania dels protocols per a la prevenció i aten-
centres concertats i privats. Per això cal potenciar la creació de ció de la violència sexual infantil, vetllant així pel dret dels in-
nous centres i de places públiques. fants a gaudir d’una ciutat segura i protectora; implementar
mesures i protocols contra la violència sexual infantil, i dur a
••Augmentar l’oferta de places escolars publiques, de proximitat terme activitats formatives i d’implementació de mesures d’ac-
al districte, tant de centres d’educació infantil i primària com de ció preventiva.
secundària. Estudiar la construcció de noves escoles bressol,

Plans per una Barcelona Futura Les Corts 114

6.4.8 Desenvolupar la gestió d’equipaments 6.4.11 Protegir i fomentar el patrimoni històric,
municipals i serveis de districte revisar les fitxes del catàleg de patrimoni
de les Corts
L’objectiu de desenvolupar la gestió cívica d’equipaments radica
en el fet que la participació veïnal és una participació directa, Mantenir i difondre el patrimoni històric del districte.
horitzontal i sense intermediaris. Fomentar la socialització. Cal,
en cada cas, proposar models de gestió des de la gestió cívica a ••Desenvolupar plans de protecció dels nuclis històrics amb l’ob-
l’autogestió. jectiu de consolidar un urbanisme que protegeixi el patrimoni
històric i mantingui el paisatge urbà i els trets característics i
••Desenvolupar i consolidar el pla d’equipaments i serveis del identitaris de cada teixit urbà: promoure un espai de memòria
districte; potenciar projectes de gestió cívica d’equipaments de la Colònia Castells.
municipals, i proposar altres models de gestió: autogestió-co-
gestió.
6.4.12 Treballar per un turisme responsable i inclusiu

6.4.9 Consolidar i potenciar l’espai d’inclusió Continuar el treball per un turisme responsable i inclusiu,
corresponsabilitzant hotelers i promotors turístics.
Des de fa anys, el Districte de les Corts es caracteritza pel seu
compromís vers la integració de les persones que poden ser ••Potenciar la descentralització turística per donar a conèixer
excloses socialment per alguna característica concreta. Fruit el districte i el seu patrimoni històric.
d’aquest compromís, es va iniciar el 2013 el treball amb aquelles
persones que tenen una discapacitat física, psíquica o mental, ••Apropar el turisme al comerç de proximitat.
per la qual cosa es va acordar la Mesura de Govern “Les Corts,
un compromís vers la inclusió”. L’Espai d’Inclusió 20+20+20 ha ••Desenvolupar estratègies compartides amb els operadors turís-
complert cinc anys i aquest mandat ha estat el de la seva con- tics per millorar l’accessibilitat i la inclusió en els establiments
solidació com a projecte. I el més important és que ha assolit turístics.
l’objectiu que es va plantejar al començament: crear una xarxa
d’agents que treballin de forma conjunta i col·laborativa per impul-
sar projectes que donin resposta a reptes, demandes i necessi- 6.4.13 Potenciar la policia de barri i els serveis
tats que tenen els col·lectius més vulnerables, especialment les de mediació
persones amb discapacitat, per millorar la seva qualitat de vida.
En el mes de gener de 2019 comença a les Corts el desplega-
Continuar en la promoció de projectes projectes relacionats amb ment de la policia de barri centrada en la proximitat i l’adaptació
àmbits diversos: habitatge, formació, inserció laboral, esport, cul- al territori; en aquest model, les unitats territorials són l’eix de
tura, lleure, etc. de forma conjunta entre Ajuntament, empreses, resposta immediata a la demanda dels ciutadans i ciutadanes.
universitats, entitats del tercer sector i entitats de persones amb
discapacitat/diversitat funcional. Alguns exemples: ••Potenciar la presència de la policia de proximitat, i fomentar els
programes de mediació per a la resolució de conflictes de con-
••Formació monitoratge en lleure i esportiu. vivència.

••Pis de transició a la vida independent.

6.4.14 Establir relació amb l’Hospitalet i treballar-hi
••Formació en turisme inclusiu.
Col·laborar en el disseny i planificació d’infraestructures. Evitar
••Campanyes de Nadal inclusiu amb el comerç duplicitats i generar sinergies.

••Optimitzar la connexió i enllaç de la xarxa d’autobusos-metro.

6.4.10 Treballar per implementar el residu zero
i reaprofitament alimentari
6.4.15 Abordar integralment el treball sexual
Es important construir un districte amb residu zero i on es treballi (Agència ABITS)
per el reaprofitament alimentari.
Abordar integralment el treball sexual (Agència ABITS): continuar
••Tres nivells d’implicació veïnes, comerç i altres serveis; fomen- amb les polítiques actives de feminismes i contra les agressions
tar i educar en la reutilització i donar suport a iniciatives que do- masclistes (punts liles, protocols actuació, polítiques transver-
nin una segona vida mitjançant l’intercanvi o la reparació. Millo- sals...) involucrant els col·lectius feministes i de dones del territo-
rar la recollida selectiva, especialment de la matèria orgànica. ri. Abordar també el treball sexual LGTBI.

Plans per una Barcelona Futura Les Corts 115

••Implementar protocols d’atenció, informació i denúncia, i sensi- ••Aprofundir en la concreció dels principals recursos i funcions a
bilitzar col·lectius feministes i de dones del barri. descentralitzar.

••Millorar la coordinació, col·laboració i implementació de serveis

6.4.16 Descentralitzar el pressupost entre les àrees centrals i els districtes.
d’inversió municipal
••Dur a terme pressupostos participatius a escala de districte per
La descentralitzacio administrativa en els districtes no va acom- un 10 % del pressupost d’inversions, utilitzant el Decidim per a
panyada de la descentralització del pressupost d’inversió. La la seva gestió, seguiment i valoració.
presa de decisions i autorització de la despesa per qüestions
menors i que tenen un abast de districte ajorna molt alguns te-
mes ja que depenen de casa gran. 6.4.19 Destinar sòl públic de la Colònia Castells
per crear habitatge social
••Propostes sobre descentralització en gestió del pressupost: Les Corts
àrees de serveis a la ciutadania, cultura i vies i espais públics.
Al barri de les Corts, i també al tot el districte, hi ha un dèficit de
sòl públic per construir habitatge social. El sòl d’habitatge que
6.4.17 Iniciar un procés de canvi cap a un nou model es genera amb la gestió del planejament de Colònia Castells ha
de gestió i una nova estructura organitzativa de ser íntegrament per a habitatge de lloguer públic. És la gran
bossa d’habitatge al districte i no podem acceptar que es vengui
Per poder implementar polítiques de canvi innovadores cal canvi- a promotors privats com es van fer altres governs municipals.
ar el model de gestió actual.
••Oportunitat per oferir a les veïnes que hi resideixen un habitat-
••Reglamentar el sistema de provisió de llocs directius, gerenci- ge en millors condicions i alliberar espai públic per fer-hi habi-
als, eventuals i de confiança per assegurar perfils de gestors tatge social de lloguer.
públics amb habilitats per a la innovació, l’empatia, la participa-
ció i el treball col·laboratiu amb la ciutadania.
6.4.20 Crear la zona verda de la Colònia Castells
••Crear una oficina d’innovació organitzativa des d’on elaborar Les Corts
propostes per treballar de forma transversal, que promoguin la
col·laboració interdireccions i àrees, que implementin experièn- El barri de les Corts és un dels que, deixant de costat la part del
cies pilot en direccions i departaments basats en estructures or- barri de la banda superior de la Diagonal, tenen un menor índex
ganitzatives horitzontals, que promoguin la intel·ligència col·lecti- d’espais verds de Barcelona. Per això cal valorar l’espai per fer
va, el treball per projectes. la gran zona verda que preveia el planejament de la Colònia
Castells, de 10.000 metres quadrats. Serà, sens dubte, un dels
••Fomentar el treball per projectes, creant una oficina de gestió grans pulmons del barri.
de projectes (PMO).
••Aquesta zona verda està supeditada als avenços del pla Co-
••Desjerarquitzar l’administració i treballar col·laborativament en- lònia Castells, El conjunt d’habitatges va ser afectat per un Pla
tre els diferents rols: polítics i tècnics. Especial de Reforma Interior (PERI) de 18 anys d’història i que
s’ha anat executant de manera molt lenta en un procés que ha
••Promoure processos de gestió i transmissió del coneixement estat llarg, tortuós i molt accidentat. Aquest mandat s’ha fet un
sobre la ciutat, tant interns com externs, per garantir la qualitat esforç per revisar procediments i desencallar les afectacions
dels serveis públics. a les famílies residents en l’entorn afectat. S’ha fet la primera
fase de reallotjament i ara es treballa en les fases següents per
al reallotjament dels afectats. En l’actualitat ja es disposa de
6.4.18 Gestió des de la proximitat, l’espai.
apropem la gestió als barris

Volem aproximar la política a les persones, això passa perquè 6.4.21 Desenvolupar el Pla Director de l’Eix Verd
els òrgans de decisió i de debat estiguin a un nivell de proximitat de Marquès de Sentmenat
que faciliti que els ciutadans els reconeguin, i en aquest sentit, el Les Corts
barri i el districte és una escala necessària per a aquesta proxi-
mitat. És una zona que té diverses zones verdes de mida petita i sense
continuïtat, es pretén estudiar la possibilitat de crear-ne una de
••Treballar per efectuar l’elecció directa de consellers i conselleres. pacificació i potenciació de l’espai verd.

••Descentralitzar als districtes.

Plans per una Barcelona Futura Les Corts 116

••Començar en el disseny i treballs per a la creació d’eix verd a grups polítics presents al Ple. El projecte ha d’avançar entre la
l’illa de Marquès de Sentmenat; Pacificar la zona, estudiar la voluntat del club i l’oposició veïnal.
creació d’una superilla.
El procés de redacció del planejament ha estat acompanyat del
seguiment per part de veïns i entitats del districte en un procés
6.4.22 Repensar i millorar els jardins que ha estat molt intens, on per primer cop el FCB ha treballat
de Clara Campoamor conjuntament en una taula col·lectiva per establir i acceptar crite-
Les Corts ris i interessos del veïnat.

Aquests jardins necessiten un replantejament en profunditat, tant De la mateixa manera, s’ha constituït una comissió de seguiment
per la seva ubicació estratègica com pel seu estat actual, i cal establerta en taules temàtiques que fan el seguiment de tot el
fer-ho a partir d’un procés participatiu amb el veïnat per tenir en procés de tramitació i gestió del desenvolupament d’aquest pla-
compte els seus diversos usos. És un parc on es reuneix molt nejament seguin l’acordat.
jovent. Reformar els jardins amb criteris de sostenibilitat (reg,
espècies vegetals adaptades, etc.), Repensar usos diversos. ••Consolidar la relació amb el Barça a través d’espais com la tau-
la de convivència; fomentar els treballs en la comissió de segui-
ment establerta en taules temàtiques que fan el seguiment de
6.4.23 Convertir en zona de vianants el sector tot el procés de tramitació i gestió.
Joan Güell amb Europa - Pla integral de
la presó de dones de les Corts ••Donar continuïtat a l’Espai Barça i garantir el seu correcte
Les Corts desenvolupament; continuar els treballs a la Comissió de segui-
ment participada per les associacions de veïns i veïnes i enti-
“Aquest entorn podria formar part d’una possible superilla ja que tats del barri, i les sessions temàtiques de treball. “
incorporaria una zona de pacificació i de vianants que se suma
en aquest entorn amb la demanda de les entitats de les Corts
(molt especialment de dones i de memòria històrica), han recla- 6.4.26 Redefinir el Pla Danubi
mat un reconeixement per a les dones que van restar en aquest (equipament i zona verda)
centre. La Maternitat i Sant Ramon

El projecte del monument està en licitació i les obres comen- Posar en marxa el PERI (Pla Especial de Reforma Interior) de
çaran en breu, amb una previsió de finalització del 3r. trimestre l’illa delimitada pels carrers del Pintor Tapiró, del Cardenal Reig,
d’aquest any, aproximadament. la travessera de les Corts i el carrer del Danubi, aquest últim
consolidat com a zona de vianants, segons la demanda veïnal
••Convertir en zona de vianants Joan Güell-Europa; estudiar-hi històrica. Transformar l’antic complex fabril d’Amadeu Carné en
una possible superilla; integrar-la amb el memorial de la presó un nou equipament públic per al barri. En aquests moments cal
de dones de les Corts. redefinir el projecte, perquè el principi d’acord amb els propietaris
s’ha malmès.

6.4.24 Augmentar les places escolars públiques ••Entre les mesures inicialment previstes hi ha una escola bres-
de proximitat i també les d’escola bressol sol, una àrea verda de 12.000 metres quadrats i altres equipa-
(barri de les Corts) ments.
Les Corts

Existeix un dèficit de places públiques que caldria revertir. 6.4.27 Expropiar Can Reig
per generar equipaments públics
•• Consolidar l’escola d’infantil i primària Anglesola; crear una es- La Maternitat i Sant Ramon
cola bressol municipal de gestió pública a l’espai de Can Ro-
sés, i obrir un institut a l’actual edifici de l’escola Ausiàs March Expropiar Can Reig resulta fonamental per tal de generar equi-
paments necessaris per al barri.

6.4.25 Espai Barça i les Corts Proposta de l’expropiació; projecte de llar-residència per a per-
La Maternitat i Sant Ramon sones amb discapacitat intel·lectual.

“Encara que al barri de Maternitat-Sant Ramon, l’Espai Barça

és un dels focus d’interès dels agents veïnals de les Corts. Cal 6.4.28 Instar a la Generalitat a la construcció
recordar que des de l’Ajuntament, el passat abril de 2018, es va de la residència i centre de dia per a gent gran
donar llum verda al projecte amb el suport de gairebé tots els del carrer Benavent
La Maternitat i Sant Ramon

Plans per una Barcelona Futura Les Corts 117

Aquesta residència és una reivindicació històrica, des de fa més Són uns pavellons ubicats dins la Finca Güell-Palau Reial. L’ob-
de 20 anys, del barri de Maternitat- Sant Ramon en el qual, igual jectiu seria obrir-los a la ciutadania amb preus d’entrada més as-
que la resta del districte, està mancat de places públiques de sequibles. Ara per ara, tenen cessió de l’Estat i les universitats.
residència per a gent gran. El solar propietat de l’Ajuntament ja “Formar part de la ruta d’edificis d’Antoni Gaudi a Barcelona.
ha estat cedit a la Generalitat, però aquesta ni ha pressupostat ni
projectat la residència. ••Incorporar els Pavellons a la targeta Gaudir Més per fer-ne més
assequible l’accés a la ciutadania”
••Instar i pressionar el Departament d’Afers Socials i Famílies
perquè pressupostin la residència de Benavent; cercar més sòl
públic reservat a equipaments per a una altra residencia, ja que 6.4.33 Potenciar el transport públic
amb l’envelliment del veïnat, si s’arriba a fer, serà insuficient. al voltant dels centres educatius
Pedralbes

6.4.29 Construcció d’una piscina pública Pacificació del barri de Pedralbes on hi ha una concentració de
descoberta (i coberta) col·legis i escoles, la majoria concertats o privats, on els pares i
La Maternitat i Sant Ramon les mares porten la canalla amb vehicle a motor privats. Aparca-
ment de vehicles en zones prohibides i impossibilitant el trànsit i
El districte de les Corts, des de la desaparició de “Piscinas y De- la mobilitat de les veïnes.
portes”, no disposa d’una piscina pública descoberta per a l’estiu.
Més endavant podria ser també coberta. S’ha pensat ubicar-la ••Dur a terme mesures per evitar la indisciplina viària de vehicles
al solar de 1.500 metres quadrats lliures que quedarà a Arístides privats als voltants dels centres educatius de Pedralbes, i fomen-
Mallol amb la remodelació prevista a l’Espai Barça. tar programes i protocols d’actuació, d’acord amb les escoles.

••Valorar l’ampliació del pavelló Arístides Mallol, incorporant-hi

nous serveis i una piscina pública (coberta i descoberta).

6.4.30 Estudiar la possible recuperació,

total o parcial, per a usos públics
de la Caserna del Bruc
Pedralbes

La Caserna del Bruc porta al barri de Pedralbes vora 100 anys i

n’ocupa 5,31 hectàrees. Arran de la desaparició del servei militar
obligatori, constitueix un espai semibuit i infrautilitzat, en l’actua-
litat la població militar que hi resideix és mínima. Es demana una
integració i obertura al barri i cessió d’espais per a usos públics.
Es demana una integració i obertura al barri i cessió d’espais per
a usos públics; equipaments en una zona deficitària.

6.4.31 Elaborar el Pla Especial

del Parc Natural de Collserola
Pedralbes

Elaborar el Pla Especial del Parc Natural de Collserola de mane-

ra participada per fomentar l’ús respectuós del parc.

••Facilitar la connectivitat del parc amb els barris.

••Mantenir els espais propers al Parc Natural de Collserola

(antics barrancs, zones perimetrals del parc, etc.).”

6.4.32 Obrir a la ciutadania els jardins

dels Pavellons de la Finca Güell
Pedralbes

Plans per una Barcelona Futura Les Corts 118

 6.5.3 Treballar per fer efectives les directrius
6.5 Sarrià-Sant Gervasi del Pla Especial de Protecció del Parc de
Collserola (PEPNAT) i les recomanacions
del seu espai funcional
6.5.1 Definir un nou pla d’usos del districte
per diversificar la concentració d’usos “El Pla Especial de Protecció de la Natura del Parc de Collserola
de determinats àmbits inclou una nova figura anomenada espai funcional que va més
enllà dels límits del Parc, per tal d’estendre’n la influència, poten-
“Es proposa un nou pla d’usos per al districte sencer per redis- ciar-ne la connexió amb les infraestructures verdes de les ciutats
tribuir els usos futurs, prevenir problemes de mobilitat, així com metropolitanes, millorar la transició amb els nuclis urbans i facili-
equilibrar les activitats professionals i comercials en l’ús de l’es- tar-ne l’ús social per part de la ciutadania. En el cas de Barcelo-
pai públic. Per exemple, al districte tenim una alta concentració na, l’espai funcional recomana línies d’actuació concretes dins la
d’usos escolars i sanitaris a la part alta i de restauració i d’oci trama urbana perquè les vores del parc s’hi integrin més i millor i
nocturn a la part de Galvany que cal tenir en compte a l’hora el Parc s’endinsi a la ciutat, per potenciar així els usos de lleure
d’elaborar aquest pla. Aquest nou pla podria/hauria d’anar en i de foment de l’educació ambiental. En els barris de muntanya
paral·lel a l’elaboració del pla de dinamització dels locals buits es proposa potenciar la connexió, la permeabilitat i la continuïtat
privats, per fer aflorar totes les potencialitats possibles de noves dels espais agroforestals i els cursos fluvials, i fomentar la crea-
activitats o recuperació d’antigues. ció de nous horts. Aquesta mesura transcendeix les actuacions
del Districte, ja que l’espai funcional s’endinsa per tota la ciutat, i
pot ser una actuació molt transformadora pels barris situats dins
6.5.2 Avançar en la millora de les principals vies i a la falda del Parc. Alhora suposa una visió innovadora ja que
del districte capgira la visió de les “Portes de Collserola” de mandats ante-
riors, on la ciutat s’endinsava al Parc, passant al fet que sigui el
La reforma del carrer Balmes afecta bona part del districte (Gal- Parc i els seus valors els que entrin a la trama urbana per fer una
vany, Bonanova, Putxet i Farró) i té repercussió a escala de tota ciutat més verda, saludable i biodiversa.
la ciutat, atès que Balmes és una via troncal que n’enllaça i en
distribueix el trànsit, de plaça Kennedy al carrer Pelai. Això ens ••Bonanova: pacificar l’accés a la carretera de les Aigües pel car-
obliga a abordar la reforma amb l’àrea de mobilitat amb molta rer Manuel Arnú (torrent dels Maduixers), per tal de generar un
cura. Bonanova es veu de nou afectada per l’actual estructura accés tranquil al parc i prevenir possibles accidents i conflictes
de l’avinguda Tibidabo, que fa difícil que se’n pugui millorar la entre ciclistes, vehicles i vianants.
funcionalitat amb actuacions parcials. Cal estudiar amb molt de
detall la seva reforma integral i validar-la amb la participació veï- ••Sarrià: desprogramar el vial doble del parc de Sentmenat (de-
nal. Pel que fa a República Argentina, la seva reforma és una de penent de l’aprovació del MPGM).
les prioritats de l’Associació de Veïns del Putxet i les actuacions
que s’hi facin cal treballar-les conjuntament amb el Districte de ••VTLP: millorar el tractament de torrents, rieres i talussos amb
Gràcia, tal com s’ha fet a Príncep d’Astúries. L’altre gran eix que criteris ambientalistes als barris de muntanya, a fi d’evitar des-
travessa el districte és via Augusta, una autopista urbana que preniments de terres; en especial restaurar els hàbitats fluvials
a hores d’ara és una gran ferida que separa els barris. Cal que de la riera de Vallvidrera pel seu pas per les Planes per millo-
en el futur aquesta avinguda esdevingui un passeig més amable rar-ne la funció de connectors i acostant les àrees forestals d’un
per als vianants, cosa que ens obliga a començar a debatre’n la costat i l’altre de la riera.
reforma en la seva totalitat.
••VTLP: estudiar l’adequació d’espais per a horts rurals als barris
••Reformar el carrer Balmes, tram entre plaça Molina i plaça Joa- de muntanya per fomentar l’agroecologia i l’economia social i
quim Folguera. solidària a Collserola.

••Iniciar el procés de debat sobre la reforma integral de la via Au- ••Sarrià: estudiar la creació d’un node d’activitat en l’àmbit del
gusta. parc de l’Oreneta, per tal de regular i pacificar l’entrada d’usua-
ris al Parc i alhora que sigui un punt d’activitats vinculades amb
••Bonanova: finalitzar el projecte de reurbanització de l’avinguda els valors del Parc natural i que incorpori en el seu entorn cir-
Tibidabo, tenint en consideració les aportacions veïnals. cuits tancats a la vora, amb punt d’inici i final en els teixits ur-
bans, que ajudin a concentrar els usos de lleure.
••Definir el projecte de reurbanització de República Argentina.

6.5.4 Incrementar la infraestructura verda del

districte i conservar i millorar la ja existent

La trama urbana del districte és molt densa i es pateixen uns alts

nivells de contaminació, tant de l’aire com acústica, causats so-

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 119

bretot per les grans vies que el travessen. És per això que convé i públics, en especial a les cobertes dels mercats de les Tres
continuar treballant en esponjar la trama urbana amb noves Torres i de Sant Gervasi.
infraestructures verdes, per tal d’oferir millors espais d’estada i
relaxació. Així mateix, i en la línia de la mesura de fer un districte ••Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes: valorar la possibilitat d’un pro-
més verd, cal fer pedagogia dels valors i beneficis intrínsecs de jecte d’energia alternativa a Mas Guimbau.
la infraestructura verda de la ciutat.

••Instal·lar més jardineres a l’espai públic i fomentar la instal·lació 6.5.6 Reduir i pacificar el trànsit
de jardineres i més verd als balcons. de vehicles privats del districte

•• Continuar la rehabilitació i millora dels espais verds: “Un dels principals problemes del districte és la concentració
- Putxet: estudiar la millora i ampliació dels accessos del parc de vehicles privats. Tenim molts carrers amb una mobilitat ex-
del Putxet i promoure’n la conservació idònia. cessiva, que genera sorolls i contaminació. És evident que cal
- Tres Torres: millorar els espais verds del barri de Tres Torres, reduir-la per raons clares de salut.
seguint les recomanacions dels estudis realitzats a tal efecte.
Al barri de la Bonanova en aquest mandat s’ha fet un procés de
•• Dissenyar campanyes de sensibilització per a la conservació debat de la superilla que ha finalitzat amb un pla d’actuació. De
dels parcs i jardins del districte, per posar de relleu els seus cara al mandat següent, cal començar a fer-lo efectiu i alhora
valors paisatgístics i com a illes de tranquil·litat i prevenir-hi els iniciar altres processos de debat en altres àmbits per avançar en
actes incívics. entorns veïnals cada cop més pacificats i menys contaminats.

•• Sarrià: nou hort urbà a la finca del carrer Ràfols per tal d’aug- Al Putxet-Farró, hi ha carrers que s’han de pacificar ja que tenen,
mentar la xarxa d’horts urbans del districte. en determinades hores del dia, un trànsit molt elevat que cal
regular i disminuir. La mateixa situació viu el nucli antic de Sarrià.
D’altra banda, també és necessària la pacificació de l’entorn del
6.5.5 Impulsar les energies alternatives i renovables mercat de les Tres Torres i del mercat de Galvany.
i el reciclatge per fer un districte més sostenible
••Pacificar el trànsit rodat amb actuacions estratègiques de baix
“El projecte, pioner a la ciutat, de recollida selectiva porta a porta cost que millorin la qualitat de vida del veïnat (zones de via-
a Sarrià ha demostrat la seva eficàcia pel que fa a la reducció de nants, eliminació de bypassos, urbanisme tàctic...).
la generació de residus i la millora dels nivells de reciclatge. Da-
vant d’aquesta evidència, d’una banda, cal reforçar aquest sis- ••Iniciar el programa d’actuació de la superilla de la Bonanova i,
tema i millorar aquells aspectes que no acaben de funcionar del juntament amb les entitats veïnals, estudiar altres superilles al
tot bé i, de l’altra, estendre la recollida selectiva a altres barris del districte.
districte de característiques similars, com el nucli antic del Farró.
Als barris de muntanya del districte tenim el problema de la re- ••Putxet-Farró: pacificar el trànsit del carrer Ballester i el carrer
collida de les restes vegetals: no és circular i el repte és avançar Escipió al Putxet i el nucli del Farró.
cap a un nou sistema de tractament per transformar en compost
al mateix barri les restes vegetals que s’hi generen. Alhora, el ••Galvany i Tres Torres: pacificar els entorns del mercat de Gal-
districte, per les seves característiques, pot ser capdavanter en vany i de les Tres Torres.
el desenvolupament d’energies alternatives, cobertes verdes (ja
s’ha implantat la primera a la Salle Bonanova), infraestructures ••Sarrià: regular l’entrada de vehicles privats al centre de Sarrià.
fotovoltaiques, etc. En aquest sentit, en una part del barri de
Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes, que no disposa de gas natural i
immersa en el Parc Natural de la Serra de Collserola, es podria 6.5.7 Promoure la creació del comissionat de
iniciar un projecte d’energia alternativa i renovable. muntanya i el reforç del paper de l’Oficina
de Collserola amb forta visió ambientalista
••Sarrià: millorar i reforçar el funcionament del projecte de la re-
collida selectiva porta a porta a Sarrià. La particularitat comuna del paisatge i dels nuclis urbans de
VTLP i d’altres zones i barris del vessant solell de la ciutat i el
••Putxet-Farró: estendre la recollida selectiva porta a porta al Far- fet que part dels terrenys es troben dins del parc natural, fan
ró, amb la col·laboració activa del veïnat. necessària la creació d’una figura de governança compartida,
més enllà dels barris de muntanya del nostre districte i amb una
••Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes: estudiar la viabilitat futura forta visió ambientalista, per tal de donar solucions comunes en
d’una planta de compostatge i/o alternatives a la muntanya. aquest àmbit. Aquesta mesura pot anar en la línia de reforçar el
paper (en termes econòmics i de personal) i ampliar l’abast d’ac-
••Tres Torres i Bonanova: promoure la instal·lació de cobertes i tuació de l’Oficina de Collserola.
mitgeres verdes i d’infraestructura fotovoltaica en edificis privats

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 120

••Reforçar el paper de l’Oficina de Collserola amb una visió am- que hi tinguin un arrelament més gran. Per aquesta raó, volem
bientalista. fer l’esforç d’acompanyar i fomentar la participació social del jo-
vent, aprofitar el seu talent i acompanyar-los en la concepció i el
••Promoure la creació d’un comissionat de muntanya per a tots desenvolupament de les seves activitat. En aquest mandat s’ha
els barris de muntanya de la ciutat. desenvolupat un projecte pioner de formació per al jovent en co-
operativisme i economia social, al qual seria bo donar continuïtat.

6.5.8 Continuar l’aposta per la promoció i suport ••Fer costat a l’associacionisme juvenil oferint-hi suport i asses-
del comerç de barri i de proximitat sorament per detectar les seves necessitats i inquietuds, per
tal d’impulsar activitats i esdeveniments de lleure i cultura que
“El comerç omple de vida els barris de la nostra ciutat. Consi- siguin del seu interès.
derem que fomentar el consum local té beneficis econòmics,
socials, sostenibles, alimentaris i de seguretat. Cal continuar la ••Sarrià: recuperar l’espai entre els carrers de l’Hort de la Vila i
defensa i la promoció d’un model de comerç basat en els establi- Mare de Déu de Núria com a equipament juvenil del barri.
ments de barri que apostin per un comerç de proximitat, proper a
la gent, que arreli i creÏ vincles amb els barris, que animi el jovent ••Continuar i reforçar el treball de formació per al jovent en coo-
i les persones emprenedores a establir-se al districte. Volem con- perativisme i economia social i solidària, per tal d’oferir noves
tinuar impulsant un model comercial basat en la proximitat, sos- eines de treball, alternatives de futur i atreure el talent juvenil,
tinguda per raons històriques ja que abans que es creés la Bar- amb l’objectiu de combatre la situació de precarietat laboral en
celona de principis de segle XX, alguns dels actuals barris com què es troben molts joves del districte.
Sarrià, eren pobles amb els seus propis comerços i mercats. Per
aquesta raó, volem incentivar models productius de circuit curt i
autocentrats, amb dimensió local i vinculats al territori i treballar 6.5.11 Iniciar noves dinàmiques de treball
per resoldre les mancances detectades. amb les universitats

••Galvany: iniciar el projecte de rehabilitació de la coberta del Mer- Al nostre districte no només és el districte amb més nombre d’es-
cat de Galvany, per solucionar-ne les deficiències estructurals. coles per metre quadrat, sinó també d’universitats, encara que to-
tes són privades. Es fa necessari establir-hi un diàleg i veure com
••En col·laboració amb la fundació Barcelona Comerç i l’Àrea de podem ordenar i crear encara més ponts en tota la tasca que fan
Comerç de l’Ajuntament donar continuïtat i potenciar els progra- i de retorn social i cultural cap al districte. Com se les pot ajudar
mes de formació i suport als eixos comercials, per tal d’enfor- per crear més i millors col·laboracions en la línia dels dictàmens
tir-los i enxarxar-los encara més, per millorar les vendes, etc. del Consell Assessor Municipal d’Universitats (CAMU), com po-
dem obrir les universitats i crear sinergies amb els equipaments,
••Replantejar l’actual cavalcada de Reis Mags d’Orient conjunta- entitats i associacions del districte i com les vinculem en la dife-
ment amb els diferents eixos comercials del districte. rent acció comunitària que s’engegui. I com participem de la seva
activitat i consolidem o millorem línies ja iniciades, com vinculem
els estudiants amb el districte. Sense oblidar com podem establir
6.5.9 Desenvolupar un pla de dinamització mecanismes per ser partícips de la seva recerca i innovació. I,
i ús dels locals buits per potenciar l’activitat també, com tenim en compte i planifiquem les seves necessitats
econòmica, comercial, social i cultural d’infraestructures, de mobilitat i d’ús de l’espai públic, etc.
del districte
••Impulsar la creació d’una taula de treball amb les universitats
Cal donar nous usos i noves oportunitats als nombrosos locals i escoles universitàries adscrites del districte.
buits ubicats als baixos dels principals eixos veïnals del districte
per tenir uns barris més vius. Per fer-ho efectiu, cal, doncs, idear ••Definir un pla de treball per potenciar el seu retorn científic, so-
un pla d’actuació, que podria anar de la mà del nou pla d’usos cial i cultural cap al districte.
del districte. Es tracta de donar nova vida a locals sense activitat
en funció de les necessitats de cada barri: locals de protecció
oficial o de baix lloguer a canvi de la seva rehabilitació. 6.5.12 Millorar l’atenció a l’Oficina d’Habitatge
del Districte

6.5.10 Impulsar el cooperativisme, l’associacionisme L’espai de l’ Oficina d’Habitatge de Districte és molt reduït i no
i l’emprenedoria de projectes entre el jovent ofereix les condicions de privacitat necessàries per oferir un as-
sessorament de qualitat a la ciutadania.
Des de l’administració sovint costa atendre i entendre d’una ma-
nera òptima i consensuada les necessitats i peticions del jovent, ••Sarrià: ampliar l’espai i el servei, i reforçar la plantilla.
i per això cal que el Districte de Sarrià-Sant Gervasi treballi per
cuidar millor el jovent dels seus barris a fi de facilitar i aconseguir

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 121

6.5.13 Incrementar el parc d’habitatge social 6.5.16 Millorar l’acció comunitària i les mesures
al districte de cura cap a l’envelliment actiu

Al districte hi ha poc habitatge públic protegit, com a tota la ciutat “Al districte hi ha moltes persones grans amb solitud no volguda
i és imprescindible i necessari augmentar-ne l’oferta. Cal desen- que requereix una atenció específica, que cal treballar millorant
volupar actuacions innovadores com els Allotjaments de Proximi- la implantació del projecte “Radars”, estenent els projectes de
tat Provisionals (APROP) per tal d’incrementar-lo, tal com ja s’ha salut comunitària (com l’iniciat aquest mandat en l’àmbit del
fet en altres districtes, i continuar la promoció del cohabitatge en Putxet i la Bonanova i que ha culminat amb l’escola de salut
règim de dret de superfície, per fomentar una nova manera d’en- per a la gent gran), estenent el programa “”Vincles””, promovent
tendre i viure el dret a l’habitatge. superilles socials, instal·lant elements d’exercici en els parcs,
etc. Així mateix, el programa “”Generaccions””, iniciat a finals del
••Desenvolupar noves promocions d’habitatge protegit de lloguer 2018-2019 al barri de Sarrià, està en fase prova pilot i, si funcio-
i valorar l’adquisició de nous solars o edificis. na, voldríem estendre’l a tot el districte. És un programa d’àmbit
escolar/educatiu que potencia la connexió entre la gent gran i els
••Impulsar el programa d’Allotjaments de Proximitat Provisionals nens i que s’està treballant en coordinació amb el CAP de Sarrià,
(APROP). que aporta un element diferencial respecte iniciatives semblants.

••Promoure el cohabitatge amb dret de superfície. ••Galvany: implantar el programa de superilles socials al districte,
començant per una prova pilot a Galvany.

6.5.14 Impulsar programes de promoció ••Estendre el programa “Generaccions” a la resta de barris.

de la salut mental i de suport a les persones
amb trastorns mentals ••Millorar i estendre els programes de salut comunitària en coor-
dinació amb els centres d’atenció primària.
En aquest mandat, hem posat en marxa el servei de consulta
psicològica per al jovent “Konsulta’m”, i al proper mandat s’ha
d’acabar la posada en marxa a tota la ciutat de les Taules de 6.5.17 Seguir potenciant la campanya cuidem
Salut Mental de Districte. qui ens cuida, destinada a les persones
treballadores de la llar i de la cura, i les
••Constituir la Taula de Salut Mental de Sarrià-Sant Gervasi per persones que les contracten, incentivant-ne
facilitar el treball conjunt de serveis i entitats i l’aplicació al terri- la inclusió en aquests programes
tori del Pla de Salut Mental.
“El col·lectiu de les persones treballadores de la llar i la cura ha
••Desplegar programes d’educació emocional a les escoles del estat històricament ignorat en les polítiques del districte (fins al
districte. mandat de BComú), malgrat que és un col·lectiu molt present i el
seu paper socioeconòmic és cabdal. Cal continuar fent visible la
•• Millorar la inserció sociolaboral i l’oferta cultural i de lleure per seva tasca i treballar per oferir-li les eines d’ajuda que té dispo-
a les persones amb trastorns mentals i lluitar contra l’estigma. nibles l’Ajuntament. Aquesta línia de treball ha d’anar en paral·lel
al foment de la corresponsabilitat de les persones que contracten
aquestes treballadores, posant de relleu tots els recursos dispo-
6.5.15 Millorar el suport a les persones nibles en el nou espai de cures.
amb dependència i als familiars que cuiden
••Reforçar les actuacions adreçades a les persones treballadores
El districte està molt ben ubicat, per diferents raons, per ser dels de la llar i les cures, i a les que les contracten.
primers a desenvolupar un pla de millora en el suport a cuida-
dores, en línia amb l’estratègia de ciutat. A més, el 25 % de la ••Reforçar les actuacions de salut comunitària per a les persones
població té algun familiar amb malaltia o dependència a càrrec. que es dediquen a la cura d’altres persones.
“ Desplegar al districte el model d’equips territorials del Servei
d’Ajuda a Domicili. ••Facilitar la informació dels recursos que ofereix el nou centre de
la cura.
Desenvolupar un pla de millora del suport a les persones que
cuiden familiars dependents.
6.5.18 Estendre i millorar els elements de joc i esport
Facilitar la informació sobre recursos de suport a la cura en coor- en diferents espais comunitaris del districte
dinació amb l’espai de ciutat “Barcelona Cuida”.
La trama urbana del districte és molt densa i els pocs espais d’ús
comunitari existents sovint son places dures amb poc atractiu per
al joc i l’esport. Es pretén fer més atractiu el joc i l’esport al carrer

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 122

en aquests entorn amb la instal·lació de nous elements com po- ••Bonanova: redactar el projecte de recuperació de la sala hipòs-
den ser jocs infantils, exercicis per a adults, escacs, ping-pong, tila del jardí de Can Altamira.
basket… Aquest tipus d’instal·lacions també ajuden a recuperar
el gaudi de l’estada al carrer en indrets segurs i tranquils, alhora ••Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes: definir i desenvolupar la gestió
que fomenten les relacions entre el veïnat. del Mercat de Vallvidrera conjuntament amb les entitats.

••Galvany: definir el projecte executiu de la biblioteca Muñoz i

6.5.19 Promoure i donar suport a les activitats Ramonet i avançar en l’ús de l’edifici principal com un equipa-
culturals desenvolupades per les diferents ment cultural de ciutat.
entitats, associacions i altres actors del districte
••Sarrià: garantir l’execució de les obres de la biblioteca de Sarrià.
La cultura és el que ens dona identitat i és per això que des de
l’Ajuntament s’ha de garantir la socialització de la cultura, així
com l’accés de les minories. L’objectiu és donar suport de forma 6.5.21 Potenciar l’acció comunitària per millorar
activa ala realització de projectes desenvolupats per les diferents la qualitat de vida del districte i enfortir-ne
entitats culturals, associacions i altres actors del districte per el teixit associatiu
tal de poder oferir durant tot l’any activitats culturals. Al mateix
temps, per tal de donar resposta a una demanda històrica de Durant el darrer mandat, l’Ajuntament de Barcelona ha potenciat
moltes entitats i associacions que fan activitats culturals per tal l’acció comunitària a través d’iniciatives i projectes que aborden
que puguin arribar a més públic, es vol, entre d’altres, donar-los de forma col·lectiva els reptes socials, amb la voluntat de millorar
suport en la promoció de la seva programació i activitats. les condicions de vida en els barris i de teixir una societat més
inclusiva i democràtica. Volem acompanyar projectes que fomen-
Volem, també, donar un altaveu a tota aquella gent i grups de tin activitats d’interès públic i/o social en el marc de l’acció co-
persones que estan fent activitats amb un retorn cultural al dis- munitària i l’associacionisme, i la col·laboració entre entitats per
tricte, portin anys treballant-lo o acabin de néixer. Serà molt fomentar l’aprofitament de recursos, el treball en xarxa i l’impuls
important no només tenir en compte les entitats i activitats més de propostes innovadores d’acció comunitària.
consolidades al districte, sinó vetllar per fer aflorar nous actors,
nou talent creatiu, nous artistes. ••Farró - Galvany: impulsar la creació del banc del temps de Vil·la
Urània.
••Elaborar i difondre una guia de suport a la promoció de les ac-
tivitats culturals que incentivi el descobriment d’aquestes activi-
tats i de les entitats que les desenvolupen per part del veïnat. 6.5.22 Impulsar la creació d’una taula d’entitats
esportives de coordinació de les activitats
••Definir un programa de formació, assessorament i coneixement esportives del districte
de suport a l’activitat de les entitats que millori des de la gestió
cultural de les seves entitats fins a la convivència en l’espai pú- Al districte tenim molts centres escolars (públics, privats i concer-
blic amb els veïns. tats) i altres entitats que tenen iniciatives i instal·lacions esporti-
ves. Per gestionar millor l’ús de l’espai públic i de les instal·laci-
••Reforçar i donar continuïtat a les activitats culturals i familiars ons dels mateixos centres i potenciar el ressò de determinades
del Turó Park, així com estudiar la viabilitat de portar-ho a ter- activitats, es proposa la creació d’una taula d’entitats esportives.
me en d’altres parcs o places públiques. Ha de servir també per coordinar-se amb els programes de salut
pública i per compartir problemàtiques i trobar solucions de for-
••Promoure la cultura del civisme, i la gestió responsable dels ma conjunta.
residus derivats dels actes populars.

6.5.23 Desenvolupar una estratègia de prevenció i

6.5.20 Impulsar la creació de nous equipaments contenció sobre les activitats dels grups amb
culturals al districte discursos violents i d’intolerància

Al districte hi ha alguns edificis que avui no estan en ús i desti- Un problema manifest del districte és la presència de grups d’ex-
nar-los a usos socials i culturals, ateses les seves característi- trema dreta, les manifestacions dels quals sovint acaben amb
ques i les demandes veïnals. En el proper mandat volem treballar actes violents. Es proposa treballar per desenvolupar una estra-
per desenvolupar-ne els projectes executius i per definir-ne l’ús. tègia que serveixi per prevenir i contenir la violència que sovint
També estarem alerta a qualsevol oportunitat que sorgeixi per generen. En l’actual context d’auge de les actituds racistes,
incorporar nous equipaments en llocs estratègics del districte. xenòfobes i feixistes, és més necessari que mai treballar estre-
tament amb les escoles, centres cívics i entitats per introduir en
••Bonanova: definir l’ús i el model de gestió del Dipòsit del Rei els seus programes d’activitats accions de promoció dels valors
Martí per apropar-lo a la ciutadania. humans, de la diversitat i de la no-violència.

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 123

••Promoure a les escoles línies pedagògiques que eduquin en els es fa, en una part molt important, amb vehicle privat. La posada
valors de diversitat, de no-violència i de vigilància davant acti- en marxa de la L9 pot descongestionar molt la zona i alhora per-
tuds feixistes i racistes. metre aplicar amb més garanties el pla de mobilitat.

••Instar els centres cívics del districte a crear tallers, cicles i xer- A l’àmbit de Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes, a més, les línies
rades per sensibilitzar contra els discursos feixistes, racistes i de bus de barri d’aquests nuclis passen per carrers que cal que
homòfobs. estiguin en bones condicions per evitar cancel·lacions del servei,
de manera que cal destinar recursos suficients per rehabilitar i
••Impulsar, conjuntament amb les entitats del districte que se mantenir bé els trams del recorregut d’autobús més conflictius,
sentin interpel·lades, un gran esdeveniment bianual que reivin- com s’ha anat fent aquest mandat.
diqui els valors de convivència i democràtics, i mostri el rebuig
del districte als idearis feixistes. ••Galvany-Farró: estudiar la viabilitat de l’autobús de barri i/o al-
ternatives.

6.5.24 Continuar actualizant els nom del carrers ••Putxet: iniciar les obres de la segona fase de l’ascensor d’accés
amb criteris de gènere i promoure l’eliminació a l’estació de metro de Vallcarca.
de la retolació discriminatòria de l’entrada
de molts edificis ••VTLP: reformar trams de carrers per on passa l’autobús de bar-
ri, especialment el camí de la Reineta.
A Sarrià-Sant Gervasi hi ha molt espais sense nom i diversos
carrers que tenen connotacions franquistes i monàrquiques. Es ••VTLP: estudiar la mobilitat en transport públic (especialment
proposa treballar per anar introduint en aquests espais nous quant als autobusos de barri) a Vallvidrera, Tibidabo i les Pla-
noms amb criteris de gènere i d’arrel republicana. A més, cal nes per plantejar-ne millores.
promoure l’eliminació del terme “servei” de l’entrada secundària
de molts edificis del districte. ••Crear una taula de treball per al seguiment de la implantació de
la L9 de metro.
••Continuar la feina amb la Ponència del Nomenclàtor per actua-
litzar els noms dels carrers i dels espais que no en tenen amb ••Reformar el carrer Vergós per millorar els carrils i incrementar
criteris de gènere i republicans, tot recollint les aportacions de la fluïdesa del transport públic.
persones, entitats i associacions del districte

••Impulsar l’eliminació del terme “servei” de l’entrada secundària 6.5.26 Pacificar els entorns d’equipaments
dels edificis. i zones de vianants per potenciar-ne
l’ús per part d’infants i gent gran
Sant Gervasi - Galvany
6.5.25 Millorar les connexions en transport públic
al districte Estudis recents han confirmat que la contaminació de l’aire afec-
Sant Gervasi - Galvany ta les capacitats dels escolars, ja que els infants són un col·lectiu
molt sensible als problemes de contaminació, que també afecta
“Un problema important pel que fa a la mobilitat interna d’alguns especialment el col·lectiu igualment vulnerable de la gent gran.
barris i entre ells té a veure amb la disponibilitat adequada d’una
xarxa local de transport públic i amb la facilitat d’accedir-hi. En Al districte, la contaminació de l’aire prop de les escoles la provo-
aquests barris la nova xarxa d’autobusos i les línies d’autobús quen els mateixos vehicles que hi volen accedir, sense ser cons-
de barri no satisfan part de les necessitats de mobilitat del veïnat cients que aquest trànsit rodat fa que tinguin a l’interior i al pati
(per accedir a centres de salut o per no haver d’esperar exces- nivells elevats de tot tipus de contaminants. Per tant, cal continu-
sivament, per poca freqüència o sobresaturació). Convindria, ar incidint en les mesures de pacificació al voltant de les escoles
doncs, estudiar amb atenció possibles millores o cerca d’alter- per facilitar que s’hi arribi amb modes de transport sostenible i
natives factibles, finalitzar les obres de l’ascensor de l’av. de millorar la salut de l’alumnat. A Sarrià i la Bonanova ja s’ha iniciat
Vallcarca fins a República Argentina (i a l’inrevés), que serviria aquest mandat aquesta mesura en col·laboració amb les escoles,
per anar i venir de la línia 3 de metro, i seria convenient també que cal ampliar i estendre, i a Galvany s’han detectat encreua-
estudiar la possibilitat de la integració tarifària del funicular del ments amb cert perill a l’entorn de dues escoles.
Tibidabo (caldria pensar com se’n pot facilitar l’ús veïnal, si no es
va al parc d’atraccions). Així mateix, som conscients de l’envelliment de la ciutadania i
de la importància i necessitat de tenir i assolir una vellesa activa
A més, la finalització de la L9 de Metro és una mesura cabdal físicament i emocionalment.
per a la ciutat i el districte per connectar barris que només tenen
transport públic de superfície i facilitar l’arribada als nombrosos ••Sarrià i Bonanova: continuar el treball de col·laboració amb les
centres educatius i sociosanitaris de la part alta, l’accés als quals escoles del barri de Sarrià i la Bonanova per millorar la mobilitat

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 124

 dels seus entorns, avançar en la seva pacificació i flexibilitzar 6.5.29 Crear itineraris segurs
l’horari d’entrada i d’acollida de l’alumnat. per a bicicletes i estendre el Bicing
Sant Gervasi - Galvany
••Sarrià: estudiar la millora urbana de l’entorn de l’estació dels
ferrocarrils del Peu del Funicular, molt utilitzada pels escolars “Els diferents elements i infraestructures facilitadors de la mobi-
de l’entorn. litat en bicicleta encara són insuficients al districte, ja que per la
seva orografia es considera una zona difícil per a la circulació
••Galvany: pacificar els entorns de les escoles de la travesse- amb bicicleta. Els nous modes de desplaçament, amb la inclusió
ra de Gràcia, entre Aribau i via Augusta; reurbanitzar la Plaça dels motors elèctrics, i l’augment de ciclistes a tots els barris
Adrià per fer un espai més amable a l’entorn del CAP Adrià. de la ciutat, fins i tot els que tenen desnivells complicats, ens
obliguen a continuar estenent els carrils bici per tot el districte i
••Incentivar el transport escolar col·lectiu, a peu o en mitjans de per les zones fins ara no planificades, per tal que la mobilitat en
transport sostenible, dissenyant amb les escoles programes pe- bicicleta sigui encara més segura i atractiva per a tothom. Per
dagògics que eduquin en la mobilitat sostenible. això es proposa estudiar la creació de carrils bici amb recorre-
gut horitzontal (via Augusta, enllaç de la part alta dels barris de
•• Introduir elements d’exercici i espais de trobada per a la gent Putxet - Farró, la Bonanova i Sarrià amb les Corts i Esplugues,
gran en els entorns pacificats. etc.) i facilitar la mobilitat en sentit vertical, amb nous carrils bici o
zones pacificades.

6.5.27 Desenvolupar un nou model ••Estudi i execució de nous carrils bici i millora dels existents:
de càrrega i descàrrega als barris - horitzontalment de la part alta dels barris de Putxet - Farró
Sant Gervasi - Galvany passant per la Bonanova i Sarrià i fins a les Corts i Esplugues.
- carril bici a la via Augusta com a eix connector de barris, amb
Actualment a l’interior dels nostres barris la mobilitat es veu com- poc pendent i amb necessitat de pacificació.
promesa per la poca regulació del transport i distribució de mer- - facilitar la mobilitat en sentit vertical en zones sense carril bici.
caderies. Cal idear nous sistemes de distribució que siguin més
sostenibles, que generin menys molèsties als veïns i veïnes i que ••Estendre el nou Bicing per la part alta del districte..
siguin adequats a la implantació de les superilles i les zones de
plataforma única.
6.5.30 Millorar la xarxa d’equipaments
••Establir nous sistemes de distribució urbana de mercaderies públics del barri de Galvany
fent plataformes de distribució local als barris, especialment Sant Gervasi - Galvany
prop dels mercats.
“El barri de Galvany, malgrat que és el més habitat del districte,
••Promoure l’ús de petits vehicles elèctrics (bicicletes, motos...) té per sota de la via Augusta una mancança d’equipaments co-
per a la distribució final de mercaderies. munitaris important. Fins fa poc, l’únic equipament era el mercat
municipal, i durant aquest mandat s’hi ha afegit la gestió del
Casal per a la Gent Gran de Sant Ildefons, però segueix sent un
6.5.28 Millorar la disponibilitat d’aparcaments barri deficitari en equipaments públics. Tampoc en tot el barri,
per a motocicletes i bicicletes de més de 40.000 habitants, hi ha cap escola, ni escola bressol
per alliberar espai a les voreres pública. Els veïns i veïnes demanen corregir aquesta situació i,
Sant Gervasi - Galvany per començar a fer-ho, proposem treballar dos possibles equipa-
ments.
Al districte molta gent es desplaça amb motocicletes per raons
laborals, i aquest fet acaba repercutint en una alta ocupació de ••Definir l’ús i el projecte de Can Ferrer.
les voreres per part d’aquests vehicles. Per millorar l’accessibi-
litat i seguretat d’aquests entorns, volem continuar la feina de ••Avançar en el projecte de Muñoz i Ramonet com a biblioteca
pacificació de les voreres, baixant els aparcaments a la calçada del barri.
i fent complir la normativa vigent. Així mateix cal preveure l’aug-
ment de l’ús de la bicicleta i augmentar-ne la disponibilitat d’apar-
cament. 6.5.31 Continuar el treball de corresponsabilitat
amb els promotors d’oci nocturn del districte
••Pacificar les voreres, traient-ne les motos i plantejant fer proves Sant Gervasi - Galvany
pilot per fer pàrquings de pagament en locals buits i en calçada.
Una de les principals preocupacions del barri de Galvany, que
••Augmentar la disponibilitat de pàrquings per a bicicletes, espe- surt a tots els consells de barri i audiències públiques, són les
cialment davant de centres educatius i sociosanitaris, dels equi- molèsties provocades per la concentració de locals d’oci nocturn
paments públics i les estacions d’FGC. en algunes zones del barri. Hi ha queixes raonades sobre els

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 125

sorolls per l’acumulació de gent en entrar o sortir dels locals, de 6.5.35 Definir el pla de treball per abordar els canvis
mostres diverses d’incivisme, etc. En el mandat actual (2015- urbanístics necessaris a l’àmbit de les Planes
2019), s’ha començat un treball de coresponsabilització entre i posar ordre a les afectacions urbanístiques
l’Ajuntament i els promotors de l’oci nocturn per atenuar aquests Vallvidrera, Tibidabo i les Planes
efectes. Aquesta feina està essent molt profitosa i acceptada per
tots els implicats, i pensem que cal donar continuïtat a aquest Les afectacions urbanístiques a la zona de les Planes i a d’altres
treball en el proper mandat. indrets del Parc Natural són un assumpte que s’arrossega des de
fa més de 40 anys sense que encara no s’hi hagi donat solució.
La MGPM derivada del Pla Especial de Collserola, recentment
6.5.32 Promoure l’ampliació de la xarxa municipal aprovats, indica el camí per solucionar aquesta problemàtica.
d’escoles bressol al districte En aquest sentit, caldria fer un pla d’actuació que contingui un
Sant Gervasi - Galvany, Sant Gervasi - Bonanova inventari de totes les edificacions no emparades pel planejament
urbanístic o fora d’ordenació i situades en sòl no urbanitzable
En l’àmbit de Bonanova i Tres Torres hi ha una gran mancança que tinguin assignat l’objectiu d’extinció immediata o diferida.
d’equipaments municipals, i aquest mandat s’ha treballat amb la Aquest pla ha d’incloure una sèrie de mesures socials i de gestió
possibilitat d’instal·lar al solar del carrer Dalmases una nova es- de forma prèvia que permetin garantir el dret a l’habitatge.En el
cola bressol i un casal de gent gran. pla d’actuació s’han de descriure en cada cas els instruments de
gestió necessaris (entre d’altres, els drets de tempteig i retracte i
••Tres Torres: promoure un nou equipament municipal al solar del el dret de superfície) per tal de garantir el retorn del sòl a les con-
carrer Dalmases, amb la inclusió d’una escola bressol: estudiar dicions naturals anteriors a la construcció de les edificacions i la
quins altres equipaments o habitatges es poden encabir a la fin- seva extinció, amb els terminis, les fases, els processos d’actua-
ca, si l’edificabilitat ho permet. ció, els recursos econòmics necessaris, l’administració actuant i
les mesures que calgui implementar per tal de garantir la relació
harmònica amb el Parc natural. Creiem que és molt important
6.5.33 Determinar l’ús de la caseta del jardiner que, en els casos d’habitatges, s’adoptin de forma prèvia mesu-
del jardí de la Tamarita res socials i de gestió que permetin garantir el dret a l’habitatge.
Sant Gervasi - Galvany, Sant Gervasi - Bonanova
••En el pla d’actuació s’han de descriure en cada cas els instru-
Aquest és un espai en desús des de fa poc, ubicat dins del parc ments de gestió necessaris (entre d’altres, els drets de tempteig
de la Tamarita, i que cal arranjar per a que pugui obrir-se al pú- i retracte i el dret de superfície) per tal de garantir el retorn del
blic segons la normativa vigent. Caldrà definir-ne el pla funcional sòl a les condicions naturals anteriors a la construcció de les
i el projecte. Com a primera proposta, a compartir i a debatre edificacions i la seva extinció, amb els terminis, les fases, els
amb les entitats veïnals, es proposa l’ús de servei d’informació a processos d’actuació, els recursos econòmics necessaris, l’ad-
la ciutadania sobre l’oferta cultural/social/formativa del districte, ministració actuant i les mesures que calgui implementar per
el Parc Natural de la Serra de Collserola o sobre serveis desco- tal de garantir la relació harmònica amb el Parc natural. Creiem
neguts i innovadors de l’Ajuntament, com ara els punts d’Asses- que és molt important que, en els casos d’habitatges, s’adoptin
sorament Energètic, PIAD, etc. Es proposa aquest servei perquè de forma prèvia mesures socials i de gestió que permetin ga-
entenem que l’oferta cultural/social/formativa del districte és rantir el dret a l’habitatge.
abundant i diversa i sovint ignorada, per acostar a la ciutadania
molts dels recursos que pot oferir l’Ajuntament i perquè l’entorn
és molt favorable per oferir informació de manera relaxada i allu- 6.5.36 Promoure la implantació de mesures
nyada de les pressions habituals de l’Oficina d’Atenció Ciutada- de reducció de l’impacte acústic de l’autopista
na.Una altra proposta interessant, a compartir amb l’anterior, és del túnels de Vallvidrera i dels Ferrocarrils
la de posar un punt d’atenció al joc infantil i juvenil, aprofitant que en l’àmbit de les Planes, mitjançant l’acord
la caseta està ubicada a dins d’un parc, i en col·laboració amb el amb el gestors competents
programa Ciutat Jugable. Aquest punt d’atenció hi inclouria el joc Vallvidrera, Tibidabo i les Planes
de taula, activitats artístiques, contes, etc
Una ferida important dins del Parc Natural és l’autopista dels
túnels de Vallvidrera i la línia de tren dels Ferrocarrils, que ge-
6.5.34 Definir el projecte de la nova caserna neren molt de soroll en aquest entorn. Aquesta mesura és força
de la Guàrdia Urbana reivindicada pel veïnat des de fa temps, per millorar el seu ben-
Sarrià estar i el de la fauna del parc. Cal continuar instant els gestors
de l’autopista i dels Ferrocarrils perquè implementin mesures de
El trasllat de la nova caserna de Guàrdia Urbana de la seva sonoreducció.
ubicació actual respon a donar compliment al llegat de cessió a
l’Ajuntament de la finca de Can Ponsic. A més, la Guàrdia Urba-
na necessita unes instal·lacions noves i per això s’avançarà en la
definició del projecte de la nova caserna.

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 126

6.5.37 Desenvolupar estudis del paisatge urbà als infantil; de secundària n’hi ha una, amb instituts molt a prop, i
diferents barris, amb l’objectiu de preservar també hi ha un centre de formació d’adults i centres d’esplai. I hi
la identitats dels barris i aconseguir una ha també el nou equipament de Vil·la Urània, que dedica part de
protecció més gran contra l’especulació la seva activitat a la divulgació científica i aglutina diverses enti-
urbanística tats amb capacitat i ganes d’organitzar activitats.
El Putxet i Farró
Amb aquest context, creiem que hi ha un gran potencial perquè
El districte presenta trames urbanes diferenciades en els dife- el Farró es pugui consolidar a mitjà termini com a barri educatiu,
rents barris, que responen a evolucions històriques particulars, en el qual seria molt interessant enxarxar i apoderar les diferents
les quals els han aportat les seves identitats singulars i elements entitats educatives, socials i veïnals i també el mateix veïnat a fi
patrimonials que cal posar en valor, per tal de mantenir l’atractiu de compartir les respectives necessitats i recursos.
dels racons del districte i la seva identitat. En aquest mandat s’ha
realitzat l’estudi del paisatge urbà del Farró (amb una visió àm- ••Desenvolupar, conjuntament amb el Consorci d’Educació i el
plia del significat del paisatge urbà) que proposa diverses actu- sector universitari, un programa d’innovació educativa centrat
acions a desenvolupar, i s’iniciarà aviat el del Putxet. Convindria en la ciència, en els centres educatius del barri.
desenvolupar, en la mesura del possible, les seves recomanaci-
ons per avançar en la preservació de la identitat d’aquest barri, i ••Difondre des del centre de formació d’adults i l’Espai Vil•la Urà-
alhora treballar per redactar nous estudis del paisatge urbà d’al- nia les propostes de formació per a les persones grans que ofe-
tres zones del districte. reixen les universitats.

••Putxet-Farró: posar en marxa les recomanacions de l’estudi del ••Impulsar nous projectes d’aprenentatge servei al barri.
paisatge del Farró i del Putxet.

••Sarria i VTLP: redactar nous estudis del paisatge urbà d’altres 6.5.41 Crear la infraestructura necessària per al
àmbits del districte, especialment a Sarrià i Vallvidrera. soterrament de les línies de serveis dels
carrers dels barris
El Putxet i Farró, Les Tres Torres
6.5.38 Definir el projecte i el pla d’usos
de l’equipament del carrer Manacor 1 En els barris de les Tres Torres i el Putxet-Farró, i també a VTLP,
i del seu jardí hi ha moltes vies principals amb pals de línies aèries de serveis
El Putxet i Farró que obstaculitzen el pas dels vianants. Per avançar cap a una
ciutat més amable amb els vianants, treballarem per eliminar
Aquest espai municipal es troba en desús des de fa temps i cal aquests pals, creant la infraestructura necessària per al soterra-
evitar-ne la degradació, per tal de donar-li un servei públic, co- ment de les línies de serveis i així poder pressionar les empreses
munitari o social. Es proposa tenir enllestit en el mandat següent que en són responsables.
el pla funcional i el projecte executiu de l’edifici i del jardí del
voltant, que ara és mantingut per persones usuàries del Centre
Assís, d’atenció de persones sense sostre.

6.5.39 Instar i col·laborar amb el Consorci

d’Educació per a la creació un institut d’FP
centrat en l’àmbit sanitari
El Putxet i Farró

Proposem centrar-nos en aquesta línia, com a oportunitat ja

detectada, per aprofitar que tot el districte és ple de centres de
salut i ha de resultar altament viable establir sinergies que siguin
rendibles per als centres públics i privats que hi ha al territori.

6.5.40 Desenvolupar un projecte educatiu al Farró

El Putxet i Farró

“El nucli del Farró té una configuració urbana molt compacta,

que facilita molt el contacte entre el veïnat i les relacions socials
i entre entitats. En l’àmbit educatiu-formatiu, a primària hi ha una
escola pública i dues de concertades, totes elles amb educació

Plans per una Barcelona Futura Sarrià-Sant Gervasi 127

 6.6.4 Promoure la mobilitat sostenible per reduir
6.6 Gràcia la contaminació i millorar la salut dels veïns
i veïnes de Gràcia

6.6.1 Defensar el patrimoni arquitectònic i la seva Preservem la vida veïnal i la identitat de Gràcia per reduir la con-
catalogació per no perdre identitat de barri taminació i ho fem incorporant els nostres barris en l’avantguarda
de la mobilitat sostenible.
Protegim el teixit urbanístic tradicional i el patrimoni arquitectònic
i de verd de Gràcia. Treballem per conservar la singularitat on ••Establir mesures de reducció de la velocitat per millorar en ter-
des dels anys 60 s’ha produït una progressiva desaparició del mes de seguretat i medi ambient. Ampliar el Zona 30 al districte.
teixit tradicional en molts indrets. Des de desembre de 2018 s’ha
decretat la suspensió de llicències de nova construcció i gran ••Pla de Mobilitat del Coll.
rehabilitació i de plans urbanístics durant un any als àmbits de la
Vila de Gràcia i part dels barris de la Salut, Vallcarca i Camp del ••Pla d’Aparcaments al districte, i ampliació de l’àrea verda.
Grassot i Gràcia Nova. Alhora s’han iniciat els treballs per elabo-
rar un pla especial de preservació urbanística i protecció del pa- •• Cercar ubicacions per implantar Àrees DUM (distribució urbana
trimoni en aquests àmbits, per tal de conservar-ne la singularitat i de mercaderies).
el teixit tradicional.
••Millorar la freqüència o recorregut dels autobusos de barri.
••Elaborar un catàleg patrimonial i del verd.

••Impulsar una ponència de defensa del teixit urbà i arquitectònic.” 6.6.5 Impulsar un espai públic que prioritzi la vida
quotidiana i espais d’estada per tal de guanyar
més espais per als vianants
6.6.2 Impulsar un espai públic que prioritzi
la vida quotidiana Les zones històriques de Gràcia estan altament densificades, per
això és molt important que pacifiquem i transformem els espais
Treballem per limitar els impactes del turisme als nostres barris, públics en zones amb molta més presència de verd i espais d’es-
per fer front a la massificació i a l’ús intensiu de l’espai públic. tada, salut i esbarjo.

••Recuperar els usos socials del Parc Güell desenvolupant el seu ••Definir àmbits de reducció del trànsit (eixos pacificats al Camp
pla estratègic i impulsant un nou model de governança. d’en Grassot, canvi de sentit de travessera de Gràcia, igualar
pacificació Gran de Gràcia...).
••Consolidar el pla de xoc dels habitatges d’ús turístic.
••Continuar creant entorns escolars més segurs i que generin au-
••Protegir el comerç de proximitat i usos veïnals, incidint en els tonomia per als infants (camins, voreres, xamfrans, etc.).
àmbits de transformació urbana.
••Millorar l’accessibilitat als barris amb més pendent renovant les
escales mecàniques existents i posant-ne en funcionament de
6.6.3 Defensar el dret a l’habitatge, cercant noves (baixada de la Glòria).
oportunitats d’habitatge públic i assequible
per lluitar contra la gentrificació ••Incrementar els bancs a l’espai públic.”

Defensem el dret als nostres barris promovent la funció social

de l’habitatge i del sòl, ampliant el parc públic d’habitatge social i 6.6.6 Potenciar, conservar i augmentar l’espai verd
dotant Gràcia de mecanismes que dificultin els processos espe- als nostres barris
culatius.
Un nou urbanisme, de caràcter social i democràtic on posem
••Vallcarca, nou model urbà. l’accent en la coproducció i incorporem la perspectiva de gènere
de manera transversal.
••Impulsar el Pla d’Habitatge de Gràcia amb més de 5.000 ha-
bitatges fins al 2030. Desenvolupar les promocions a l’espai ••Transformar el c. Pi Margall en un corredor verd.
Quiró, Manel Torrente, Sedeta, Sant Josep de la Muntanya, Es-
tació Fontana, l’Alzina, Rambla de Prat, entre d’altres. ••Reformar el parc d’Anna Piferrer.

••Observatori Social Permanent per garantir el dret a l’habitatge i ••Reformar els jardins Caterina Albert.
per acompanyar processos antimobbing.
••Desenvolupar el Pla dels 3 Turons.

Plans per una Barcelona Futura Gràcia 128

•• Potenciar el verd a les façanes i a les cobertes dels edificis. ••Mantenir i ampliar el programa “Àpats en Companyia”.

••Consolidar els punts d’acompanyament energètic.

6.6.7 Tenir cura del medi ambient evitant el
malbaratament de recursos i fent-ne una
gestió sostenible 6.6.10 Defensar els drets de les dones i visibilitzar
el seu paper en el camp de la creativitat i
Ens comprometem en la preservació i millora del medi ambient i memòria històrica
aconseguir una qualitat de vida activa, saludable i sostenible de
les persones.” Implementem les propostes destinades a promoure l’eliminació
de les desigualtats de gènere i l’equitat entre dones i homes, i
••Impulsar programes de generació solar. entre les mateixes dones. Promovem l’aplicació de la perspectiva
de gènere en tots els àmbits, tenint en compte que Gràcia pos-
••Estudiar la política de resiliència de canvi climàtic, implantar pa- seeix un gran potencial de creativitat i d’història, amb xarxes de
viments drenants, xarxa de pluvials i clavegueram. dones de diferents disciplines. Visibilitzem i donem a conèixer les
dones com a deure de justícia per a les generacions presents i
••Reduir els residus “Gràcia lliure de bosses de plàstic i envasos futures.
d’un sol ús.”
••Defensar els drets de les dones i continuar donant-los visibilitat
en les seves lluites col·lectives i individuals i tenint en compte la
6.6.8 Millorar la convivència i prioritzar la qualitat memòria històrica.
de vida del veïnat
••Donar suport al projecte “Minerva”, com a punt de trobada per a
L’ús intens de les places i carrers de Gràcia, especialment en les creadores del districte i altaveu del talent femení i la creació
franges nocturnes i a l’estiu, genera un impacte molt fort a la via cultural.
pública i en els elements que les integren. Per això cal incorporar
elements que facin compatibles els diferents usos que s’hi duen ••Ampliar el protocol de violència masclista, amb la complicitat
a terme per afavorir la convivència veïnal i la cohesió social. dels locals d’oci nocturn.

••Consolidar el pla de places. ••Treballar i estudiar, en el marc de les entitats culturals i socials
de Gràcia, el paper de les dones en les pròpies entitats, contex-
••Implantar urinaris a la via pública. tualitzant el moment històric i social dels nostres barris.

••Crear espais per a gossos, i reformar/millorar els existents (com ••Organitzar espais de reflexió, sensibilització i visibilització de
el de travessera de Gràcia / Sant Joan) amb una doble porta i les persones cuidadores, tant de les remunerades com les de
millores a l’interior (llum, objectes per als gossos, etc.). Sensibi- familiars dependents, sobre reptes de futur en dependència,
litzar els propietaris d’animals sobre la tinença responsable. posant les cures al centre, alhora que difondre –des de la proxi-
mitat– els drets de les dones cuidadores.

6.6.9 Fer front a les situacions de vulnerabilitat ••Transversalitzar la perspectiva de gènere a tota les polítiques i
i pobresa, garantint els serveis bàsics i actuacions: assegurar una mirada de gèneres per exemple en
promovent la coordinació entre entitats el disseny de l’Espai Quiró, en el Pla de Places, Ateneu de Fa-
bricació, en temes d’esport, etc., amb la participació de les enti-
Treballem per implementar mesures per reduir les desigualtats tats feministes del barri o tècniques expertes.”
socioeconòmiques i combatre la pobresa com a elements que
ajuden a la cohesió i al desenvolupament humà. Les propostes
tenen com a horitzó uns barris on les persones tinguin garantits 6.6.11 Vetllar per la bona salut de les nostres
els drets bàsics per a una vida digna. veïnes i veïns

••Afavorir el no malbaratament de recursos alimentaris. La salut cal mesurar-la amb diferents indicadors que tenen a
veure amb la vida saludable, els hàbits alimentaris, la qualitat de
••Impulsar el projecte “Apropa Cultura” al districte, facilitant la col· l’aire, els equipaments sanitaris i els seus accessos, i els recur-
laboració entre les entitats culturals i les persones en situació sos necessaris per a l’atenció de la població. Potenciem des del
de vulnerabilitat, ateses en centres socials, per tal de fer acces- territori la salut comunitària, entre d’altres, així com la participa-
sible la cultura des de la proximitat. ció ciutadana en tot aquest desenvolupament, tot garantint una
sanitat pública i universal.
••Potenciar el projecte “Radars”, programa d’atenció social
per a persones grans que viuen soles.

Plans per una Barcelona Futura Gràcia 129

••Elaboració d’un mapa de salut del districte on estiguin recollits nitzar-se i relacionar-se, tant social com, fins i tot, política, amplis
tots els equipaments i serveis. sectors de la classe treballadora i popular del nostre territori.

•• Repensar nous usos de l’Hospital de l’Esperança i promoure ••Potenciar actuacions encaminades a recuperar la memòria his-
que siguin per a un ús públic del districte. tòrica i oral, així com difondre la història local de tots els barris
del districte mitjançant investigacions, publicacions, exposici-
•• Exigir a la Generalitat les dotacions i condicions laborals de ons, conferències de difusió...
personal, estructura i utillatge, necessàries en l’atenció primària
del districte per poder realitzar les funcions i serveis complets ••Investigar i desenvolupar treballs de recerca vers les diferents
d’un model primarista de salut de qualitat. cooperatives gracienques i el moviment cooperatiu.

••Demanar al CSB (Consorci Sanitari de Barcelona) una auditoria ••Continuar treballant per acabar amb la impunitat franquista i
de qualitat de processos i resultats (llistes d’espera, reclama- deixar enrere els valors feixistes.
cions, complicacions, eficiència, etc) i els posteriors plans de
millora, dels hospitals i sociosanitaris de referència del districte ••Continuar investigant sobre els refugis de Gràcia treballant so-
(Sant Pau, Dos de Maig, etc). bre un pla de refugis.

••Identificar i informar dels recursos existents en el districte per a

la cura i apoderament de les persones cuidadores, i cercar-ne 6.6.14 Garantir l’accés a la pràctica esportiva
de nous. de proximitat

Defensem la tradició esportiva de base per impulsar les entitats i

6.6.12 Garantir una educació pública, els clubs esportius de Gràcia.
de qualitat i proximitat
•• Implantar un poliesportiu a la zona nord del districte per a la
Per primera vegada, aquest curs la demanda d’escola pública pràctica esportiva i cercar un emplaçament per a un nou equi-
a Gràcia ha superat la de concertada. Cal que avancem en un pament a la Vila de Gràcia
sistema més equitatiu, de qualitat i proximitat que aposti per
l’educació pública. Garantim l’execució dels equipaments edu- •• Treballar per a la instal·lació d’un equipament esportiu compar-
catius previstos al Pla d’Equipaments de Gràcia 2019-2025 amb tit (al carrer Sardenya) amb els centres educatius de la zona i
especial incidència al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova on no hi veïnatge dels barris de l’entorn.
ha cap escola bressol municipal.
•• Treballar per optimitzar els espais existents per a la pràctica
••Construir 2 escoles bressol al Camp d’en Grassot i Vila de Grà- esportiva, tant d’entrenament com de competició. Concreta-
cia, i cercar ubicació per a una escola de primària i un institut a ment, impulsar l’activitat esportiva als patis de les escoles en
la Vila de Gràcia. horari no escolar per a clubs del nostre barri.

••Dur a terme el seguiment de l’execució del projecte de l’Institut •• Donar suport als projectes esportius de base engegats per les
Vallcarca per part del Consorci. entitats esportives, potenciant la gestió de proximitat dels equi-
paments esportius municipals. També potenciar la gestió de les
••Construir l’escola definitiva Escola Teixidores Gràcia. instal·lacions esportives municipals a entitats amb arrelament al
territori.
••Potenciar l’ús dels patis de les escoles amb visió comunitària
conjuntament amb la comunitat educativa. ••Impulsar les reformes necessàries per al bon funcionament del
Nou Sardenya.
••Impulsar programes de coeducació en el marc de la comunitat
educativa.
6.6.15 Impulsar equipaments necessaris
per als nostres barris
6.6.13 Explicar i difondre la memòria històrica i local
Executem el Pla d’Equipaments 2019-2025, eina imprescindible
Gràcia disposa d’entitats que treballen per la memòria històrica que ha permès planificar els equipaments segons les demandes
local, entitats amb una llarga història –algunes d’elles centenàri- i necessitats recollides a diferents òrgans de participació del dis-
es- que permeten treballar i investigar sobre costums, tradicions, tricte.
tendències, etc. Alhora, una gran riquesa que conté el mapa histò-
ric de Gràcia és la important xarxa de cooperatives i ateneus que ••Equipaments Vallcarca (Can Carol, la Casa Canals i Junyer,
durant tot un període del segle XX van marcar una manera d’orga- Fusteria).

Plans per una Barcelona Futura Gràcia 130

••Estudiar el Pere Virgili per a equipaments. 6.6.19 Fomentar la cultura de proximitat

••Potenciar i difondre les activitats de l’Ateneu de Fabricació. Promocionem la cultura de proximitat, la cultura per a tothom.

••Reformar el Centre Cívic del Coll. ••Donem suport als espais culturals de proximitat: casals de barri,
petits teatres, sales musicals, etc
••Executar el pla de millora dels equipaments de gent gran.
••Impulsar la realització de tallers d’alfabetització digital per a tre-
balladores de la llar i ciudadores, atenent la limitada disponibili-
6.6.16 Treballar amb instruments de transparència i tat horària d’aquests col·lectius.
govern obert que aconsegueixin anar cap a la
veritable coproducció de polítiques públiques ••Cercar intercanvis culturals entre les entitats de cultura popular
gracienques i les dels diferents col·lectius del nostre districte.
Treballem en altres formes de fer política que posin el centre la
ciutadania i que estiguin supeditades a la corresponsabilitat i la
coproducció de les polítiques públiques. 6.6.20 Cuidar de la nostra gent gran i jove, dotant-los
d’espais i eines per a la seva autonomia
••Enfortir els plans comunitaris. La Salut, Vila de Gràcia, El Camp d’en Grassot i
Gràcia Nova
••Crear una taula d’urbanisme, mobilitat i espai públic per cada barri
Gràcia és un dels districtes més envellits, i amb necessitats per a
••Constituir els consells rectors dels centres esportius municipals joves, per això cal que impulsem polítiques que tinguin en comp-
del districte. te ambdós col·lectius.

••Desenvolupar la taula de memòria històrica. ••Construir Casal Joves de Camp d’en Grassot.

••Impulsar la participació ciutadana als centres sanitaris d’atenció ••Construir l’Espai Quiró (casal de barri, casal de joves, casal de
primària del districte. gent gran i habitatges dotacionals per a gent gran).

••Impulsar més àrees de jocs infantils, com per exemple a pl. Joanic.
6.6.17 Garantir i visibilitzar els drets civils i polítics
••Instar a la Generalitat la promoció d’un centre de dia per a gent
Treballem en altres formes de fer política que posin el centre la gran i persones amb diversitat funcional.
ciutadania i que estiguin supeditades a la corresponsabilitat i la
coproducció de les polítiques públiques.
6.6.21 Fomentar el comerç de proximitat:
••Donar suport a les entitats, plataformes i xarxes de suport als tradicional, singular, ecològic i cooperatiu
col·lectius de defensa de drets civils i polítics.
Impulsem el desenvolupament local dels districtes, generant una
••Vetllar per les persones nouvingudes i desenvolupar Gràcia, activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori.
barri d’acollida Vetllem per la protecció del comerç de proximitat, fomentant l’es-
tabliment d’unes estructures econòmiques socials i solidàries.
••Pla de sensibilització a les escoles LGTBI.
••Treballar conjuntament amb el teixit comercial dels barris per
impulsar la proposta de marca “Segell Gràcia”.
6.6.18 Fomentar l’associacionisme
••Implementar l’estratègia de baixos de protecció oficial.
Preservem i potenciem la riquesa cultural del nostre districte.
••Reforma del mercat de l’Abaceria, amb la inclusió d’un super-
••Mantenir el compromís amb la cultura popular gracienca, do- mercat cooperatiu.
nant suport a les entitats i associacions culturals, vetllant per la
pluralitat i la diversitat. ••Potenciar i difondre les activitats de l’Ateneu de Fabricació.

••Disposar d’un pla de locals per garantir i potenciar l’associacio- ••Garantir la compra pública i ètica amb els comerços de proximitat.
nisme.”
••Donar suport al teixit de persones autònomes que s’han instal·
lat a Gràcia per treballar (cotreball), el model de producció de
serveis que cada cop està més estès i que a Gràcia té un teixit
molt important.

Plans per una Barcelona Futura Gràcia 131

 ••Confeccionar el pla integral de millora de voreres tenint en
6.7 Horta–Guinardó compte les especificitats de cada barri i prioritzant actuacions;
establiment de calendari per fases; el pla inclourà la gestió de
l’eliminació/sotrerrament dels pals d’electricitat que impedeixen
6.7.1 Treballar per un Horta Guinardó l’accès a molts dels carrers del districte.
amb un espai públic accessible i de qualitat
••Executar la primera fase d’actuació del Pla Integral de Millora
Els barris del districte requereixen d’una atenció constant pel que de Voreres
fa al manteniment dels carrers i de noves actuacions a l’espai
públic, amb demandes per millorar la mobilitat i per urbanitzar
espais d’interès dels veïns i veïnes. Prioritzarem diferents actu- 6.7.3 Continuar la cobertura de la Ronda de Dalt
acions a tots els barris, d’acord amb les demandes veïnals i les
actuacions pendents i en curs. El cobriment de la Ronda de Dalt per reduir l’impacte ambiental
que suposa és una vella aspiració dels barris per on travessa
••Arranjar el Torrent de Lligalbé, carrer Llorenç i Barba i el projec- al districte d’Horta-Guinardó. En aquest mandat s’ha executat
te de la “platgeta del Guinardó” al Baix Guinardó. una primera fase de la cobertura i iniciat la urbanització del nou
espai, i es disposa del projecte per poder finalitzar la totalitat del
••Pacificar el passatge Llívia tram. Per continuar amb el projecte iniciat, executarem la co-
bertura del tram entre l’avinguda Jordà, a Sant Genís, i el carrer
••Reurbanitzar l’avinguda Can Baró Arenys, a la Teixonera. També treballarem per consensuar el pro-
jecte de cobertura al pas pels barris de Montbau i Vall d’Hebron,
••Executar la fase 2 de les obres del carrer Harmonia
••Executar la cobertura del tram iniciat fins al carrer Arenys.
••Estudiar la reurbanització de la zona alta del Carmel, carrers
Dr. Bové i Conca de Tremp ••Acordar la continuïtat del projecte de cobertura de la Ronda
de Dalt
••Millorar l’accesibilitat de la zona alta del Carmel, amb escales
mecàniques a Font de la Mulassa
6.7.4 Prioritzar i executar noves actuacions
••Urbanitzar la plaça Font d’en Fargues a la superilla d’Horta

••Estudiar les possibilitats d’obrir els carrers Fernan Caballero o Continuant amb el projecte de la superilla d’Horta, planificarem
Juan Valera noves actuacions de pacificació del trànsit, d’arranjament de
carrers i de millora de la mobilitat i de l’espai públic, d’acord amb
••Urbanització integral de l’àmbit de Juan de Mena i Pare Maria- les propostes que s’estan prioritzant de manera participada amb
na, al parc de la Vall d’Hebrón el teixit veïnal i associatiu del barri.

••Sortida de metro Coll-Teixonera: arranjar la plaça Matias Guiu ••Nova connexió adaptada entre el carrer Eduard Toda i el carrer
Torrent Can Mariner.
••Altres arranjaments que es prioritzin als barris

••Executar la Fase 2 de les obres del Carrer Harmonia incloent 6.7.5 Cap una Rambla del Carmel veïnal!
l’arranjament de l’espai davant l’escola Baloo per tal de fer-ne
una zona de jocs infantils. Executarem el projecte per a la nova rambla del Carmel amb la
participació veïnal, d’acord amb el guanyador del concurs d’idees
fet durant el mandat 2015-2019, per tal de facilitar la connecti-
6.7.2 Pla integral de millora de voreres vitat entre barris i la mobilitat de les persones, amb nous usos i
més verd en aquest gran espai, actualment infrautilitzat.
Aquest districte compta amb una orografía complexa, amb molts
desnivells de terreny, amb barris de muntanya, i a pràcticament ••Donar nous usos culturals al “Cilindre”
tots els barris cal una millora i/o rearranjament de les voreres
dels carrers. Cal, doncs, confeccionar un ampli pla d’acció que ••Fer la nova connexió amb el carrer Lisboa
abordi aquesta qüestió d’una manera integral, cercant solucions
que s’adaptin a la realitat i les necessitats de cada barri i que no ••Revisar els sectors afectats de la MPGM Carmel 2010.Redac-
només passin per una reurbanització sinó també per altres solu- tar el projecte de reforma de la rambla del Carmel + Concurs
cions de caràcter transversal. d’adjudicació d’obres + començament de les obres

••Fer la diagnosi a escala de cada barri

Plans per una Barcelona Futura Horta - Guinardó 132

6.7.6 Per una mobilitat sostenible al Districte l’obertura dels jardins del Doctor Pla i Armengol (al Guinardó),
els jardins de Can Marcet (al parc de Vall Hebron), els jardins de
La mobilitat és un aspecte cabdal al nostre districte; s’han fet Can Fargues (a Font d’en Fargues) o el gran manteniment del
moltes millores en aquest senttit però cal fer-ne més i continuar centenari parc del Guinardó. Som un districte que gaudim dels
promovent una mobilitat sostenible i assequible per a tothom. dos grans pulmons de la ciutat, Collserola i els Tres Turons, i
volem aprofitar aquest enclavament privilegiat.
••Instar la Generalitat a posar en marxa el tram central de la L9 a
la plaça Maragall i enllaç amb Guinardó ••Fer el projecte del Parc Central de la Clota

••Hospital de Sant Pau. Acabament d’obres i obertura del servei, ••Acabar l’arranjament dels jardins del Doctor Pla i Armengol.
tapant el forat a la ronda del Guinardó- Forçar la Generalitat a
fer les obres compromeses d’accessibilitat a l’estació de Mara- ••Arranjar els entorns de la Masia de Can Soler, amb la implanta-
gall del Metro. ció d’horts urbans

••Acabar el projecte i començar les obres de l’aparcament Ra- ••Seguir treballant per reduïr l’impacte dels senglars als barris de
miro de Maeztu i de l’aparcament de Thous. l’entorn de Collserola

••Carril bici al passeig Maragall ••Convertir Can Soler en l’equipament de referència de l’agroeco-
logia i la vinculació de la ciutat amb Collserola
••Executar la via de vianants a Hospital Vall d’Hebron-Montbau
••Desenvolupar projectes vinculats amb la sobirania alimentària
••Estudiar instal·lar, en cas que sigui viable, estacions del Bicing derivats dels projectes de l’Eix Muntanya.
al barri del Carmel

6.7.9 Presentar el projecte del parc dels Tres Turons

6.7.7 Millora de la xarxa de busos de barri adaptada
a les necessitats dels barris i dels seus veïns Avançant sobre el planejament pendent i d’acord amb les acci-
i veïnes ons iniciades aquest mandat per a concurs de l’avantprojecte,
treballarem per arribar al consensos necessaris per presentar el
Al llarg del període 2015-2019 s’ha acabat el desplegament de projecte del parc dels Tres Turons, que haurà de donar una solu-
les línies que han completat la Nova Xarxa de Bus i s’han impul- ció definitiva al veïnat, a la ubicació dels habitatges per construir,
sat mesures de millora puntual com el desdoblament del 185 i la així com a la mobilitat i els camins del parc i les seves vores.
recuperació del 112, la creació del 135 a Montbau, l’allargament
del 86 per Vista Park, del 119 per Mülhberg o del 191 fins a la ••Avanprojecte del parc
plaça Sanllehy. Ara és el moment de pensar en la petita mobilitat
als barris, en les connectivitats entre equipaments per maximitzar
el seu ús, per garantir la mobilitat d’aquelles persones que tenen 6.7.10 Millora de la neteja al barris
més problemes d’accessibilitat i que fan trajectes més curts.
La millor neteja i cura de l’espai públic del Districte és un objectiu
••Revisar la xarxa d’autobusos convencionals, analitzant la Nova sempre present i millorable. Cal reforçar els serveis de neteja
Xarxa de Bus un cop porti en funcionament un temps. actual i introduir nous programes, però també es necessita la
col·laboració i corresponsabilització del veïnat
••Revisar els autobusos de barri i estudiar la possibilitat d’im-
plantar el sistema de bus a demanda seguint el model de Torre ••Introduir la recollida d’escombraries porta a porta al nucli antic
Baró d’Horta

••Millorar les freqüències de les línies ordinàries, sobretot en ••Reforçar la neteja i el manteniment de l’espai públic als barris
caps de setmana. de muntanya.-Fer una campanya de sensibilització i acció co-
munitària per al manteniment i la neteja cívica dels barris per tal
••Millorar en matèria d’accessibilitat, especialment als barris de de conscienciar que la neteja és cosa de tothom, amb la partici-
muntanya i als equipaments de salut. pació activa del veínat i de les entitats cíviques dels barris

6.7.8 Horta-Guinardó, Districte verd!

Horta-Guinardó és un districte verd, a cavall dels Tres Turons

i Collserola. Durant el mandat 2015-2019 s’ha fet un esforç
per ampliar el verd públic amb actuacions emblemàtiques com

Plans per una Barcelona Futura Horta - Guinardó 133

6.7.11 Lluitar contra la saturació turística i ••Continuar i potenciar la celebració dels actes d’homenatge a
redistribuir els beneficis del turisme entre els Salvador Allende i als Brigadistes Internacionals
i les habitants del districte

Arran de l’aposta fallida per la desconcentració del turisme, 6.7.13 Definir un nou pla d’Equipaments del Districte
que ha comportat la saturació d’espais del nostre districte com
l’entorn del Park Güell o el Cim del Turó de la Rovira, caldrà L’any 2020 finalitzarà la vigència del Pla d’Equipaments del
governar el turisme per rebaixar la saturació d’aquests espais i districte 2006-2020 i caldrà revisar-ne l’execució, així com ela-
contribuir a reduïr-ne els impactes negatius, sent estrictes amb borar-ne un de nou amb la participació del veïnat dels nostres
el control i les inspeccions, amb l’objectiu de crear un turisme no barris. Així mateix, durant el mandat 2015-2019 s’ha impulsat la
massificat i sostenible i que permeti un ús compartit de l’espai gestió ciutadana dels equipaments a Horta-Guinardó, passant de
públic amb els veïns i veïnes. dos a cinc equipaments els que basen la seva gestió en la impli-
cació i participació directa dels veïns i veïnes, alhora que s’han
••Protegir els antiaeris del cim del Turó de la Rovira i convertir-los millorat els convenis i les condicions amb les entitats que ja en
en espai museístic. gestionaven amb anterioritat.

••Recuperar els usos socials del Park Güell, desenvolupant el ••Valorar el Pla d’Equipaments vigent 2006-2020 i el seu grau
seu pla estratègic i impulsant el nou model de governança. d’acompliment

••Consolidar el pla de xoc dels habitatges d’ús turístic. ••Elaborar un nou Pla d’Equipaments del Districte

••Protegir el comerç de proximitat i els usos veïnals, incidint en ••Seguir aprofundint en la millora dels convenis de gestió cívica
els àmbits de transformació urbana. adaptats a les realitats de les entitats gestores

••Ampliar els convenis de gestió cívica a d’altres equipaments

6.7.12 Recuperem la memòria històrica dels barris del districte
i cuidem el patrimoni del Districte
••Iniciar la reforma del Casal de Barri Pirineu
L’any 2015 vam impulsar una mesura de govern per treballar i
difondre la memòria i el patrimoni del Districte d’Horta-Guinardó. ••Estudiar la possible recuperació de la piscina descoberta d’Horta
No hi havia hagut fins aleshores un espai col·lectiu de treball i
coordinació, ni tampoc una planificació del treball en memòria. ••Rehabilitar el Bloc 17
D’aleshores ençà, hem complementat la feina que han fet his-
tòricament les entitats de memòria o veïnals des del districte. ••Habilitar els espais buits de la plaça Botticelli per a usos comu-
Alhora, hem fet la feina de posar en valor el patrimoni arquitec- nitaris
tònic del districte, que tampoc s’havia fet fins ara. S’ha de donar
continuïtat a aquesta feina i seguir aprofundint en la preservació i ••Negociar amb la propietat per comprar, llogar o demanar cessió
difusió de la memòria d’espais de Can Safont per a equipaments per Sant Genís que
es decideixen a través d’un procés participatiu amb el veïnat i
••Establir un nou Pla de Treball de la Taula de Memòria impulsant entitats del barri.”
projectes compartits de memòria popular i feminista

••Seguir elaborant estudis de paisatge dels barris del districte 6.7.14 Constriuir un casal de gent gran
a Torre Garcini
••Aprofundir en la protecció patrimonial dels elements o conjunts
que tinguin valor arquitectònic o paisatgístic. Després de molts anys de reivindicació i lluita veïnal, durant el
mandat 2015-2019 hem guanyat la batalla i Torre Garcini és ple-
••Rehabilitar el Palau del Laberint o Palau d’Alfarràs nament municipal. Durant el mandat 2019-2023 caldrà definir el
projecte de rehabilitació per encabir en la Torre Garcini el casal
••Seguir amb la revisió del nomenclàtor de la gent gran que necessita el Guinardó. Així mateix, s’haurà
d’estudiar la possibilitat d’habilitar un espai d’arxiu popular per
••Rehabilitar la Torre Garcini preservar la memòria de les masies, sempre que hi hagi prou
espai per al casal de la gent gran.
••Fer seguiment del nou conveni de cessió del Pavelló de la Re-
pública a la UB per garantir més usos veïnals i arrelament a ••Començar a treballar la part tècnica, destinar-hi pressupost, etc.
l’entorn

Plans per una Barcelona Futura Horta - Guinardó 134

6.7.15 Horta-Guinardó un districte que cuida ••Iniciar les obres de reforma del Mercat d’Horta, amb millores
per a la mobilitat i la pacificació de l’entorn.
En el nostre districte hi ha barris amb gent molt gran i que viu
sola. Durant el mandat s´ha seguit implementant aquest projecte ••Continuar les obres de millora del Mercat del Carmel.
en alguns barris i creiem necessari seguir-ho fent.
••Continuar i augmentar les accions de suport i promoció de l’as-
••Seguir implementant el projecte Radars a més barris del distric- sociacionisme comercial dels barris del Districte (web, tríptic,
te, prioritzant aquells on hi ha més gent gran i encara no s´ha convenis d’infraestructures, ajudes a l’enllumenat de Nadal...)
fet.Implementar mesures que van sorgir del projecte Temps i
Cures, del qual es va fer prova pilot al Guinardó, i ampliar el
projecte a la resta dels barris del districte. Taules de salut co- 6.7.18 Continuar amb la descentralització
munitària als barris del desenvolupament econòmic al Districte
i als barris

6.7.16 Garantir una educació pública, Horta-Guinardó ha de sortir de la crisi econòmica; la implantació
de qualitat i proximitat d’un Pla de Desenvolupament Econòmic propi ha estat un gran
pas en aquest sentit; també el treball descentralitzat de desen-
A Horta-Guinardó hi ha una gran quantitat de centres escolars, volupament i promoció econòmica al districte i als barris. Caldrà
des de l’escola bressol fins a diferents campus universitaris, pas- continuar-ho amb l’extensió del PDE i més recursos
sant per escoles d’educació especial, ensenyaments artístics,
etc. S’ha de seguir fent una aposta decidida per l’educació públi- ••Desenvolupar més projectes en el marc del PDE, amb la col·la-
ca al llarg de tota la vida boració de tots els agents socioeconòmics del districte, i espe-
cíficament que incideixin en la promoció de l’ocupació de qua-
••Construir l’escola bressol a la Teixonera desenvolupada durant litat al barri del Carmel, on no s’ha incidit tant en aquest marc
el present mandat. i on hi ha els indexs socioeconòmics més baixos del Districte.
Revisar i actualitzar la diagnosi del PDE.
••Fer el debat sobre la ubicació d’un institut públic a la zona
d’Horta i voltants. ••Ampliar la dotació pressupostària del PDE

••Millorar els entorns escolars, facilitant un entorn amable als in- ••Obrir seu/equipament de serveis de Barcelona Activa a la zona
fants i joves que van a l’escola. nord del districte, específicament als terrenys de la Llosa de la
Vall d’Hebron.
••Garantir el manteniment dels centres escolars, posant especial
èmfasi en els edificis històrics ••Fer la segona edició de Dones Trencant la Precarietat al Car-
mel i la primera edició del programa a altres barris del districte,
••Vetllar pel bon funcionament i seguir donant suport a la creació com ara Teixonera o Horta.
d’una nova línia de P3 a l’Escola de les Aigües, així com treba-
llar per a l’instal·lació d’un equipament esportiu compartit (al car- ••Impulsar baixos de protecció oficial
rer Sardenya) amb els centres educatius de la zona i veïnatge
dels barris de l’entorn.
6.7.19 Donart suport a la implementació
••Recuperar un espai al costat de l´escola pública Àngels Garriga del Model de Barri del Guinardó definit
participadament pel veïnat del barri
••Garantir el manteniment dels centres escolars, posant especial El Guinardó
èmfasi en els edificis històrics
Al llarg del 2017 i el 2018, les entitats del Guinardó, sobretot
l’Associació de Veïns i Veïnes i la Coordinadora d’Entitats, van
6.7.17 Continuar l’aposta per la promoció impulsar un treball comunitari de definició de problemes, reptes i
i suport del comerç de barri i de proximitat oportunitats amb l’objectiu d’establir l’horitzó que el barri vol i me-
reix. Des de l’Ajuntament vam donar suport logístic a l’elaboració
El comerç omple de vida els barris de la nostra ciutat. Consi- d’aquest procés participat i donar suport polític a la seva apro-
derem que fomentar el consum local té beneficis econòmics, vació. En el proper mandat caldrà el compromís de seguiment i
socials, sostenibles, alimentaris i de seguretat. S’ha de continuar priorització compartida de mesures que vagin donant compliment
defensant i promovent un model de comerç basat en els establi- al model consensuat
ments de barri que apostin per un comerç de proximitat, proper a
la gent, que arreli i creï vincles amb els barris, que animi el jovent ••Fer seguiment del Model de Barri a la Comissió de Seguiment,
i les persones emprenedores a establir-se al districte. així com a les taules creades.

Plans per una Barcelona Futura Horta - Guinardó 135

••Prioritzar conjuntament les actuacions per anar avançant cap al amb els projectes encetats en aquests barris i també implantar
model de barri previst al document aprovat pel plenari un Pla de barris al Carmel, el barri del Districte amb uns índexs
socioeconòmics més baixos.

6.7.20 Promoció de les arts de carrer ••Establir mecanismes de continuïtat tant dels projectes com de
El Carmel, Can Baró, La Teixonera, La Clota, Horta les obres començades en el marc del Pla de Barris Sant Ge-
nís-Teixonera
Tenint en compte la gran quantitat de façanes sense enguixar al
districte, és important i necessari fer una intervenció artística per ••Confeccionar el Pla de Barris del Carmel
passar de tenir el barri un aspecte dregradat a donar-li una per-
sonalitat caracteristica amb aquests murals. Així doncs, impul-
sarem aquestes façanes com a murals artístics. Per altra banda, 6.7.22 Teixonera, barri creatiu
a la frontera dels barris del Carmel i Horta existeix un cilindre al Can Baró, La Teixonera
costat del CAP d’Horta que està en desús. El projecte consistiria
en aprofitar la personalitat d’aquest espai singular i conventir-lo Aprofitar els locals en desús al barri de la Teixonera per donar
en un centre de creació i d’art especialitzat en grafitti i pintura vida al barri i fer-lo creatiu, donant oportunitats a joves artistes i
mural. Amb això es vol impulsar la formació d’artistes i un espai artesans.
expositiu. Un cop es traslladi el CAP d’Horta a la seva nova ubi-
cació, aquest cilindre es tranformarà en un complex creatiu més Així doncs, impulsarem el districte creatiu. La proposta és res-
ampli i ambiciós. Per afrontar aquesta realitat, impulsarem un pondre a la falta d’espais per a joves i entitats, i alhora buscar
centre de formació, residència d’artistes i un centres expositiu resoldre el problema dels locals sense ús. Per tant, es donarà
que sigui un referent de districte i de ciutat. vida al barri i també es fomentarà l’activitat emprenedora relacio-
nada amb la creació artística.
••Crear façanes artíístiques als barris a través de:
– Projectar i crear projectes consensuats entres veïnat i crea- ••Fer un cens de locals tancats o en desús al barri
dors i artistes
–Revitatlitzar els barris ••Parlar amb els propietaris per aclarir les condicions d’ús
– Canviar la percepció de les façanes degradades amb murals
amb vida i personalitzats. ••Facilitar la mediació

••Construir l’Espai de creació i art urbà al Cilindre d’Horta: gua- ••Contactar amb els col·lectius de joves artesans
nyar un espai que, ara per ara, està en desús i aprofitar la seva
singularitat i estètica per convertir-lo en un referent a escala de Formalitzar els acords i els compromisos per impulsar el projecte”
Districte i de ciutat

••Ajudar a la formació de joves perquè es desenvolupin artística- 6.7.23 Impulsar la construcció d’equipaments
ment. de la Llosa de la Vall d’Hebrón
Parc de la Vall d’Hebron, La Teixonera,
••Desenvolupar al mateix espai un centre d’investigació i d’ex- Sant Genís i Montbau
perimentació sobre l’art del grafitti i de l’art mural per tal d’aju-
dar a la formació de joves i al seu desenvolupament artístic,
que sigui referent al Districte i la ciutat. La Llosa de la Vall d’Hebron és un espai on tenim la voluntat
d’impulsar diferents equipaments, tant de barri com de ciutat. Així
••Constituir, juntament amb l’Espai BocaNord i la plaça Boticelli, mateix, també altres administracions necessiten espai per ampli-
un eix vertebrador d’art al Districte ar equipaments existents com l’Hospital de la Vall Hebron.

••Promocionar activitats culturals de ciutat al Districte d’Hor- ••Debat veïnal, planejament i construcció de nous equipaments i
ta-Guinardó, arreu dels seus barris” nous habitatges a la Llosa.

6.7.21 Continuar amb la implantació del Pla de Barris 6.7.24 Urbanització de l’àmbit de
El Carmel, Sant Genís dels Agudells, La Teixonera reordenació del barri de la Clota
i construcció d’habitatge públic
La implantació de Pla de Barris a dos dels barris més oblidats La Clota
per les anteriors administracions, Sant Genís i Teixonera, ha
estat tot un encert, tant en relació amb la inversió realitzada com D’acord amb les recents modificacions de planejament iniciades
en l’efecte positiu que ha tingut en la dinamització dels barris i aquest mandat per ajustar la ubicació i volumetria de les edifica-
la participació del veïnat i del seu teixit comunitari. Cal continuar

Plans per una Barcelona Futura Horta - Guinardó 136

cions, promourem el projecte de parc i la construcció de l’habitat-
ge públic de l’àmbit de reordenació del barri de la Clota.

••Projecte de parc de la Clota

••Conservació de “l’hort del Marcel·lí” dins el parc de la Clota

••Construcció d’un nou CAP i CUAP a la reserva d’equipament

de l’àmbit.

••Construcció de promocions d’habitatge públic

6.7.25 Desafectar la reserva de vial

per al Túnel d’Horta a la Font del Gos
Horta, La Font del Gos

El nou pla de protecció per a la Serra de Collserola (PePNat) i la

MPGM (Modificació del Pla General Metropolità) Collserola es-
tableixen les bases necessàries per assolir l’objectiu de protegir,
conservar i millorar el patrimoni natural i els valors ecològics del
Parc Natural, declarat l’any 2010. Entre moltes altres qüestions,
es determina que les reserves de vial del conegut com a Túnel
d’Horta ja no són necessàries. La desafectació d’aquest vial és
una antiga demanda veïnal dels barris d’Horta i Font del Gos.
Per tant, proposarem nous arranjaments a la Font del Gos, ade-
quats al nou planejament, que millorin i reconeguin la singularitat
del barri, facilitant també els usos de l’antic camp de futbol.

••Prioritzar l’arranjament de carrers del barri

••Pla d’usos de l’antic camp de futbol

6.7.26 Desenvolupar el projecte

d’accessibilitat “Montbau + accessible”
Montbau

Durant els anys 2018 i 2019, l’Ajuntament i el veïnat de Montbau

hem treballat per fer una diagnosi de la mobilitat dels vianants al
barri més envellit de la ciutat i alhora un dels més costeruts. Fruit
de la diagnosi, sorgeix la proposta de “Montbau + accessible”
que compta amb el suport unànime del plenari del Districte. El
proper mandat caldrà impulsar les actuacions pertinents per im-
plantar les rampes mecàniques al carrer Poesia.

••Redactar l’avantprojecte i el projecte executiu.

••Iniciar les obres d’implantació de les rampes.

Plans per una Barcelona Futura Horta - Guinardó 137

 6.8.3 Enfortir els programes i serveis de salut
6.8 Nou Barris comunitària al districte de Nou Barris

Un bon estat de salut és una millor vida, per això és important

6.8.1 La cura al centre de les polítiques desplegar espais i eines que permetin desenvolupar una vida
saludable. Les estratègies de salut comunitària s’han mostrat im-
L’aposta per la redistribució de la riquesa a la ciutat és una prio- prescindibles per millorar la salut de la població. Al districte de Nou
ritat per a Barcelona en Comú. Cal seguir apostant per polítiques Barris, en els darrers anys s’han desenvolupat diferents experièn-
públiques que reequilibrin les condicions de vida i que dotin de la cies comunitàries relacionades amb la reflexió i l’aprenentatge so-
inversió pública necessària per fer de Barcelona una ciutat que bre la salut de les persones. Cal seguir promovent i acompanyant
es preocupa i defensa la justícia social com a eix vertebrador de aquestes experiències als barris i continuar posant l’accent en la
les polítiques públiques. Per tant, hem de seguir apostant per la importància de la salut per a la vida de les persones.
inversió social i la continuïtat de les mesures engegades, que a
Nou Barris han tingut un impacte real en la millora de la vida de ••Ampliar el programa de salut als barris
les persones.
••Crear Taules de Salut Comunitària als 13 barris del districte
••Aprofundir i ampliar el projecte de superilla social iniciat al barri
de Vilapicina i Torre Llobeta ••Ampliar i millorar el Centre d’Atenció a les Drogodependències
(CAS) de Nou Barris
••Obrir un nou centre de Serveis Socials al barri de Turó de la
Peira (Illa Q).
6.8.4 Construir i millorar nous equipaments
••Pla per a l’acompanyament a les persones cuidadores en el educatius del districte
marc de “cuidar a qui cuida” (Mesura Dret a l’Envelliment pre-
sentada al juliol 2018). La qualitat de l’educació també està relacionada amb la de
l’equipament educatiu. S’ha de continuar invertint en la millora
••Programa d’accions comunitàries destinades a la gent gran dels centres públics del districte.
(Vincles, Acitva’t...)
••Programa de reformes dels centres educatius del districte

6.8.2 Promoure la participació i la vida comunitària ••Reforma interior de l’Escola Àgora al barri de la Guineueta
de la gent gran de Nou Barris

Nou Barris és un districte amb una vida comunitària molt rica. 6.8.5 Desenvolupar nous projectes educatius
Cal promoure que la gent gran pugui tenir accés a diferents que lluitin contra la segregació escolar
recursos que fomentin la participació i la vinculin a la xarxa co-
munitària existent. Això implica que s’ha de millorar la xarxa de Impuls de l’educació pública i la inversió en entorns educatius
casals d’avis i, a la vegada, ampliar el ventall d’activitats destina- de complexitat, derivat del context socioeconòmic, fent que hi
des a la gent gran que responguin a la diversitat d’interessos que hagi una equitat en els recursos i en els projectes pedagògics.
expressen els col·lectius de gent gran del districte. Apostar per la vinculació de l’escola amb l’entorn per tal que les
escoles puguin esdevenir un nucli de vida comunitària.
••Construir el Casal de la Gent Gran a Guineueta
••Pla Educatiu dels Barris de Zona Nord compartit entre les qua-
••Construir el Casal de la Gent Gran a Turó de la Peira tre escoles de primària i l’institut de secundària de la zona.
(dins de l’espai per a equipaments per Illa Q)
••Pla per fer front a l’abandonament escolar prematur: incidèn-
••Definir el Casal de la Gent Gran a Canyelles cia en les transicions de l’educació secundària obligatòria i la
posterior transició formativa/ocupacional (lligat a l’obertura de
••Fer un programa específic per omentar les activitats de lleure, l’Escola de Segones Oportunitats).
esportives i culturals accessibles per a la gent gran del districte.
••Ampliació a altres escoles del districte dels nous perfils profes-
••Ampliar les aules d’extensió universitària sionals, especialment fer arribar la figura de l’EMHO (educado-
ra emocional) a altres escoles del districte.

Plans per una Barcelona Futura Nou Barris 138

6.8.6 Impulsar projectes culturals dins 6.8.9 Participació plena de les persones
de les escoles amb diversitat funcional

La cultura és transformadora de la realitat social. S’ha de se- Les persones amb diversitat funcional o discapacitat han de for-
guir reforçant els projectes culturals dins de les escoles, que a mar part de la vida del barri de forma plena.
la vegada serveixin per teixir relacions entre les experiències
culturals del territori amb les necessitats educatives del centre. ••Programa per treballar la inclusió a les escoles del districte amb
Projectes com l’Educarts demostren que introduïr la cultura en les entitats de persones amb discapacitat del districte
el curriculum escolar té un gran impacte en la millora del vincle
dels nens i nenes amb el projecte educatiu. Fer-ho en entorns •• Ampliar el programa “Baixem al Carrer” per a persones amb
de vulnerabilitat té, a més, un sentit clar de foment de la igualtat discapacitat menors de 65 anys.
d’oportunitats.

••Reforçar projectes que uneixin educació i cultura 6.8.10 Nou Barris com a districte verd de la
ciutat i apostant per l’increment del m2
••Obrir els centres escolars per a activitats comunitàries i educatives de verd/habitant

Nou Barris vol ser un districte saludable i segur, que el seu es-
6.8.7 Millorar i ampliar la xarxa de casals de joves pai públic generi comunitat i que contribueixi a fer que els barris
s’omplin de vida i totes les persones puguin gaudir-ne, compar-
Nou Barris compta amb una tradició de desenvolupament de tir-lo i conviure-hi. Nou Barris és un districte que, per la seva
projectes comunitaris engegats per col·lectius de persones jo- ubicació, té una gran connexió amb el gran pulmó de la ciutat,
ves. Des de la xarxa actual de Casal de Joves s’han aglutinat i la serra de Collserola, com també una relació específica amb el
desenvolupat experiències i projectes culturals i transformadors cicle de l’aigua de la ciutat, amb valors importants com el Rec
dels barris. Són espais de socialització, participació, creació i Comtal al seu pas per Vallbona i la Casa de l’Aigua a Trinitat
manteniment del teixit veïnal del districte. Poder tenir un espai de Nova.
referència, que els joves puguin identificar-se amb un espai de
trobada a on desenvolupar les activitats i establir com a espais ••Implementar els eixos verds de Canyelles, Guineueta i Porta
de formació, de participació i de lleure alternatiu, és un element
cabdal per al bon desenvolupament dels projectes. ••Pla de millora i reforma del parc del Turó de la Peira

••Adequar els locals del Mercat de Núria de Ciutat Meridiana per ••Desenvolupar el Projecte AgroVallbona lligat a la producció
cedir-los al Casal de Joves Zona Nord, agroecològica als horts de la Ponderosa i recuperar la Granja
del Ritz i el seu entorn.
••Modificar el MPGM i elaborar el projecte del nou Casal de Jo-
ves a Roquetes. ••Projecte de nous horts urbans a Roquetes, Guineueta i Porta.

••Construir el nou Casal de Joves de Prosperitat ••Desenvolupar projectes vinculats amb la sobirania alimentària
derivats dels projectes de l’Eix Muntanya.

6.8.8 Defensar els drets de les dones al districte

de Nou Barris 6.8.11 Projectes de pacificació de l’espai públic

Nou Barris es reivindica com a districte feminista. Per això cal Aposta per un espai públic pacificat que impliqui la seva reapro-
continuar revisant el paper que les dones han jugat en la cons- piació per part del veïnat
trucció dels barris, i que sovint ha estat invisibilitzat, així com
seguir reforçant i treballant el treball en xarxa que fan les entitats ••Implantar una superilla a Prosperitat i Porta
del districte per tal que sigui un districte segur i lliure d’agressi-
ons sexistes. ••Pla per a la pacificació d’entorns escolars com entorns segurs

••Elaborar el protocol contra les agressions sexistes de Nou Bar- ••Pacificació dels eixos comercials del districte de Nou Barris.
ris adaptat als diferents circuïts d’oci del districte

••Revisar el nomenclàtor del districte des del feminisme, per do-

nar visibilitat a la importància de les dones en la construcció de
Nou Barris.

Plans per una Barcelona Futura Nou Barris 139

6.8.12 Millorar la xarxa d’autobusos de barri 6.8.15 Incrementar el parc públic de lloguer
adaptada a les necessitats dels barris al districte de Nou Barris
i dels seus veïns i veïnes
Inici i finalització de les noves promocions d’habitatge en marxa
Al llarg del període 2015-2019 s’ha ampliat la connexió de Nou al districte de Nou Barris
Barris amb la ciutat mitjançant el desplegament de cinc noves
línies de la Nova Xarxa de Bus i s’han generat projectes pioners ••Finalitzar les noves promocions d’habitatge a Trinitat Nova,
com el bus a la demanda a Torre Baró. Ara és el moment de Roquetes i Torre Baró.
pensar en la micromobilitat als barris, en les connectivitats entre
equipaments per maximitzar el seu ús, per garantir la mobilitat ••Projecte per a la construcció d’habitatges públics al barri de
d’aquelles persones que tenen més problemes d’accessibilitat i Canyelles
que fan trajectes més curts.

••Revisar els autobusos de barri i implantar el sistema de bus a 6.8.16 Impulsar programes de rehabilitació
demanda a d’altres barris del districte. d’habitatges que atenguin les necessitats
de la població del districte
••Pla de marquesines amb criteris d’accessibilitat als barris del
districte. Millorar les eines i processos d’acompanyament per garantir que
tothom pugui optar i finalitzar el procés per accedir a millores de
••Modificar la línia 132 èr afavorir les connectivitats dels barris rehabilitació d’habitatge.
amb els centres de salut de referència (CUAP Cotxeres, CAP
Río Janeiro). ••Ampliar el Programa de Rehabilitació de Finques d’Alta
Complexitat
••Millorar les freqüències de les línies ordinàries.
••Programa d’acompanyament per sol·licitar ajudes ordinàries
••Millorar en matèria d’accessibilitat, especialment als barris de a la rehabilitació
muntanya.

••Millorar i ampliar les línies 80, 81,82, 83 i recuperar-ne la gestió 6.8.17 Defensar l’ocupació de qualitat
pública
Un dels eixos prioritaris per a Nou Barris és millorar l’ocupació de
les seves veïnes, per això cal aprofitar les experiències que mi-
6.8.13 Millores en mobilitat lloren les trajectòries laborals de les persones i les situen en una
millor posició per a la cerca i millora de la seva feina.
Cal millorar la mobilitat sostenible del districte
••Continuar el Pla de Desenvolupament Econòmic del Districte
••Pla d’Aparcaments al districte de Nou Barris.
••Reforçar el programa de “Barri d’Oficis” (formació + ocupació
••Ampliar el Moto-Sharing al districte de Nou Barris de 12 mesos de durada).

••Ampliar els metres de carril bici: carril bici al passeig Fabra i ••Reforçar els plans d’ocupació en coproducció amb entitats del
Puig. districte.

••Acompanyar a la inserció i creació d’activitat econòmica en els

6.8.14 Defensar el dret a l’habitatge sectors econòmics estratègics.

Cal defensar els veïns i veïnes per tal que puguin exercir els ••Pla per a la millora de l’ocupació juvenil
seus drets.
••Estratègia davant de la feminització de la pobresa.
••Reforçar l’acompanyament i assessorament jurídic en proces-
sos de pèrdua d’habitatge
6.8.18 Generar activitat econòmica amb criteris
••Programa Integral d’Habitatge al barri de Ciutat Meridiana (am- d’Economia Social i Solidària
pliació del parc públic, eina per declarar d’ús públic els espais
interblocs, convivència, etc.) ••Reforçar l’estratègia del Fòrum Tecnològic de Barcelona,
generant sinergies que retornin al territori.

Plans per una Barcelona Futura Nou Barris 140

••Generar vinculació amb els centres de formació professional ••Programar cicles culturals que apostin per la centralitat cultu-
del districte de Nou Barris. ral a Nou Barris (continuïtat de l’estiu al pati, cicle de Barcelona
Districte Cultural a la Zona Nord, etc.).
••Pla de Locals Buits a Trinitat Nova.
••Nou equipament al solar d’Ideal Plàstica Flor al barri de Pros-
••Acompanyament específic per a propostes comunitàries en sec- peritat, que incorpora un auditori.
tors específics com el lleure, l’esport, les cures i la distribució.

6.8.22 Recuperació patrimonial i memòria històrica

6.8.19 Programa per impulsar el comerç de
proximitat com a eina per a la revitalització Impulsar els projectes que posin en valor el ric patrimoni cultural
dels barris del districte, que cal recuperar i conservar com a part de la seva
història.
El petit comerç i els petits negocis de restauració són les princi-
pals activitats econòmiques del districte, constitueixen una font ••Recuperar la Masia Can Valent al barri de Porta per impulsar el
d’ocupació i generen vida i cohesió social al districte. Cal impul- projecte d’escola d’horticultura
sar plans que evitin la desertització comercial dels barris del dis-
tricte i que els dotin d’eines per a la millora i la continuïtat. ••Recuperar la Granja del Ritz al barri de Vallbona

••Estendre el programa de millora del comerços de Trinitat Nova ••Revisar el catàleg de patrimoni del districte incorporant el bino-
a d’altres barris del districte. mi de qualitat arquitectònica i d’història popular del districte

••Enfortir l’associacionisme comercial al districte ••Revisar el nomenclàtor del districte des del feminisme, per do-
nar visibilitat a la importància de les dones en la construcció del
••Millorar els eixos comercials del districte de Nou Barris. districte.

••Estratègia per a la compra col·lectiva de subministraments per

part dels petits comerços del districte. 6.8.23 Pla per a l’accés universal a la pràctica
esportiva al districte de Nou Barris amb
••Generar una estratègia/plataforma d’e-commerce que puguin criteris de diversitat, inclusió i igualtat
fer servir els comerços de proximitat del districte, treballant en
projectes socials del districte. La pràctica esportiva millora la vida dels barris, ja que són acti-
vitats que teixeixen comunitat. També una població que practica
••Programes de millora de l’eficiència energètica destinada als esport és més sana i per això cal avançar en la millora de les
comerços de proximitat del districte. instal·lacions, en garantir la igualtat d’accés a la pràctica esporti-
va a tothom, i en ampliar el caràcter inclusiu de l’esport.

6.8.20 Reforçar la Guàrdia Urbana al districte

6.8.24 Pla per a l’impuls de la transparència
Cal continuar reforçant la polícia de barri, atès el seu valor comu- i la participació del districte de Nou Barris
nitari, així com algun dels dispositius actuals
Defensem la política de proximitat, estimant els barris, fent acci-
••Ampliar la policia de barri als barris més poblats del districte ons pensades per generar comunitat. Es fa necessari reforçar la
relació del districte amb el teixit associatiu dels barris, generant
••Reforçar recursos de Guàrdia Urbana a les nits relacions de reconeixement i confiança. A més, s’ha de continuar
apostant pel desenvolupament de processos participatius per a
la transformació dels barris.
6.8.21 Consolidar una nova centralitat cultural
al districte ••Pla de Transparència per al districte de Nou Barris

Nou Barris té una forta relació amb la cultura popular. S’entén la ••Revisar les Normes de Participació del districte de Nou Barris
cultura com una eina de transformació i està molt arrelada a la
vida comunitària del districte. Nou Barris ha d’esdevenir un espai ••Aprofundir en el procés de descentralització i en l’increment de
central en la programació cultural de la ciutat, tant pel que pot la capacitat de gestió i decisió del districte.
oferir-li, com per l’aposta en favor de descentralitzar la cultura als
barris de la ciutat.

Plans per una Barcelona Futura Nou Barris 141

6.8.25 Impulsar els processos comunitaris 6.8.28 Un espai públic que fomenti
als barris del districte la vida comunitària
Prosperitat, Verdum, Ciutat Meridiana,
Nou Barris té una gran tradició en la gestió comunitària dels Canyelles, Guineuta, Vilapicina i Torre-Llobeta
equipaments públics. Cal acompanyar i impulsar els processos
comunitaris incipients a diferents barris del districte. L’espai públic és un espai per a la vida i per això hem de pensar
en espais inclusius, que permetin conviure a persones diverses i
••Aprofundir en la millora dels convenis de gestió cívica adaptats fer compatibles els seus usos.
a les realitats de les entitats gestores
••Procés participatiu per a la reforma de la Via Júlia
••Ampliar els convenis de gestió cívica a equipaments de proxi-
mitat a Trinitat Nova i Verdum ••Programa de recuperació i dignificació dels espais entre blocs
de Ciutat Meridiana, Canyelles, Guineueta i Vilapicina.
••Reforçar i ampliar els processos comunitaris als barris del districte.
••Renovar i millorar parcs infantils amb criteris d’inclusió.

6.8.26 Impulsar programes per a la millora ••Revisar l’entorn del parc de Can Dragó per millorar els usos per
de la convivència als barris a tots els col·lectius que l’utilitzen.

Els barris han de fomentar els espais de trobada, de convivència ••Pla de millora de les infraestructures a la via pública dels barris
i de generació de comunitat. La percepció sobre l’espai públic ha de muntanya.
de ser d’espai saludable i segur. Per això cal reforçar els meca-
nismes i dotar-nos d’eines que permetin millorar la convivència ••Reformar les plaça de les Roquetes.
als barris i la sensació de seguretat.
••Pla de millora de l’enllumenat públic del districte de Nou Barris
••Consolidar i ampliar el servei d’Espai Públic i Mediació d’Esca-
les
6.8.29 Urbanisme als barris
••Programa per a la millora de la convivència i la corresponsabili- Torre Baró, Can Peguera, Vallbona,
tat a l’espai públic amb la contractació de veïns i veïnes del bar- Vilapicina i Torre-Llobeta
ri als entorns del Rec Comtal, al barri del Turó de la Peira, a la
plaça Angel Pestaña i als entorns de la plaça de Les Roquetes. Revisió de planejaments urbanístics actuals per a la consolidació
de diferents barris del districte
••Ampliació d’agents cívics i servei de gestió de conflictes.
••Procés de revisió de la MPGM (Modificació del Pla General
Metropolità) del barri de Torre Baró per cercar una consolidació
6.8.27 Apostar per l’educació pública definitiva del barri
per a la petita infància al districte
Vilapicina - Torre Llobeta, ••Desenvolupar el Pla de Futur de Can Peguera
Can Peguera, Trinitat Nova
••Desenvolupar el Pla Director de Vallbona
Cal continuar invertint en l’educació per a la petita infància a
Nou Barris, tant en la construcció de les noves escoles bressol ••Definir la zona d’equipaments i espai públic de Can Xiringoi a
planificades, com en projectes innovadors dins de les escoles Vilapicina-Torre Llobeta.
bressol, tal com s’ha fet de forma pionera a les escoles bressol
de la Zona Nord.
6.8.30 Impulsar i millorar els habitatges amb serveis
••Construir noves escoles bressol a Trinitat Nova, Can Carreres Vilapicina i Torre-Llobeta
(Guineueta-Turo) i Vilapicina.
La població envelleix i necessita solucions habitacionals adapta-
••Projectes de suport amb professionals de l’atenció social a les des a les seves necessitats quotidianes.
escoles bressol del districte”
••Planificar nou habitatge dotacional a Vilapicina i Torre Llobeta

••Programa de millora en matèria d’eficiència energètica als habi-

tatges amb serveis del districte de Nou Barris.

Plans per una Barcelona Futura Nou Barris 142

6.8.31 Ampliar i millorar els centres
municipals esportius 6.9 Sant Andreu
Canyelles, Ciutat Meridiana

••Millora de les instal·lacions esportives actuals al districte de Nou 6.9.1 Accelerar la recuperació del parc lineal
Barris. Alhora, cal repensar el model públic de gestió dels equi- i entorns
paments esportius que superi un model actual de grans con-
cessions i de persones abonades. Aquest model no respon a la El parc lineal suposa una ferida que separa els barris del districte.
universalització de la pràctica esportiva ni en garanteix l’accés
universal ••Recuperació d’espai a la llosa de l’AVE.

••Construir el Nou CEM Can Cuiàs a Ciutat Meridiana i el Nou ••Passera rambla 11 de setembre-rambla Prim, per millorar la
CEM Artesania a Canyelles. connexió entre Sant Andreu i Sant Martí.

••Definir un equipament esportiu a la Zona Centre del districte

(Prosperitat, Verdum i Trinitat Nova) 6.9.2 Pacificar la Meridiana

És urgent combatre la contaminació, el soroll i la ferida entre els

barris i districtes que suposa aquesta autopista urbana.

••Pacificar el trànsit.

••Seguir desplegant i millorant la xarxa de carrils bici.

••Connectar els eixos transversals per connectar barris:

Maria Soteras/Ferran Reyes, Pegàs/Antilles/Olesa/Tedeschini,
Fabra i Puig.

••Més verd urbà.

6.9.3 Defensar i ampliar el sòl públic

És un districte que creixerà força en població ateses les moltes

noves promocions d’habitatges. Cal preveure sòl per a futurs
equipaments

••Preservar i comprar sòl en previsió de futurs equipaments.

6.9.4 Pla d’accessibilitat universal al districte

Hi ha la necessitat de dignificar l’espai públic, equipaments i in-

centius a privats per garantir que tothom pot accedir arreu.

••Fer un districte accessible a les persones amb diversitat funcional.

••Projecte CASBA.

••Dur a terme les obres per garantir l’accessibilitat del metro

Maragall.

••Fomentar les activitats realitzades per entitats i persones amb

diversitat funcional que es realitzin a les diferents festes popu-
lars del districte.

Plans per una Barcelona Futura Sant Andreu 143

6.9.5 Completar urbanitzacions ja iniciades 6.9.8 Millorar la mobilitat als barris
i noves urbanitzacions
Malgrat les millores fetes amb la NxB, tenim pendents diversos
Per donar sentit a les urbanitzacions de carrers ja fetes, així com ajustos; també en la clau d’autobusos interurbans i l’assignatura
les expropiacions i operacions urbanístiques en marxa, cal com- pendent: l’AVE.
pletar els projectes que en el mandat 2015-2019 s’han iniciat al
districte. ••Pressionar per les connexions amb metro L4 de Sant Andreu i
Sant Martí.
••Acabar la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu entre c.
Joan Torras i plaça Mossèn Clapés. ••Fer efectiu el pla de mobilitat del polígon de Bon Pastor.

••Obrir i urbanitzar el carrer Madriguera amb via Bàrcino. ••Gestionar els autobusos interurbans de la Meridiana per evitar
molèsties a veïnat.
••Enderrocar i urbanitzar a l’entorn de la benzinera de Gran de
Sant Andreu amb el passeig Torras i Bages. ••Estació intermodal AVE la Sagrera.

••Obrir el carrer Cordelles.

6.9.9 Pla d’habitatge del districte: anàlisi, increment
i millora del parc d’habitatge del districte
6.9.6 Equipament Casernes: espai públic i habitatge
El Districte té diverses promocions d’habitatge públic en marxa
Dotze anys després, hem desencallat alguns projectes, però (en diversos estats del projecte) i s’hi ha fet una important aposta
queda molt per fer, especialment habitatge. Ara són dos solars en molts sentits. Cal fer una anàlisi de la situació a escala de dis-
inhòspits que separen Sant Andreu de Palomar i la Trinitat Vella. tricte i establir un full de ruta en noves promocions, rehabilitació,
compra, ajuts, acompanyament...
••Completar la urbanització del recinte.
••Analitzar el creixement previst (públic i privat).
••Espai Jove Jaume Oller.
••Promoure noves formes de tinença d’habitatge.
••Instar la Generalitat a dur a terme els seus projectes.
••Trinitat Vella: regeneració urbana via Bàrcino.
••3 promocions d’habitatge dotacionals.
••Rehabilitar finques barris de la franja Besòs.
••Promoure noves formes de tinença d’habitatge.
••Mixtura d’usos d’habitatge a Baró de Viver i futurs de la
••Escola bressol. Trinitat Vella.

••Poliesportiu. •• Completar l’habitatge públic i assequible pendent: Casernes,

Colorantes, Garcilaso, Trinitat Nord, reallotjaments Bon Pastor.
••Centre cívic.
••Consolidar les taules tècniques d’habitatge i impulsar la taula
d’entitats d’habitatge.
6.9.7 Millorar l’enllumenat

Malgrat la feina ja feta a Bon Pastor i part del Congrés i els Indi- 6.9.10 Més espai públic per a les persones:
ans, seguim tenint zones fosques com a la zona sud de Navas i més verd urbà
altres punts concrets a tots els barris. A vegades no es tracta de
canviar fanals, sinó de millorar potència, netejar/canviar panta- Barcelona és una de les ciutats més contaminades d’Europa i el
lles, podar arbres... districte de Sant Andreu, travessat per l’avinguda Meridiana i les
rondes, una de les zones més afectades. Cal augmentar els es-
••Avaluar l’estat de l’enllumenat del districte. pais verds per millorar la qualitat de vida dels nostres barris.

••Millorar els fanals en mal estat de conservació. ••Avançar en la pacificació de la Meridiana i millorar la connectivi-
tat entre plaça Ferran Reyes i plaça Maria Soteras.
••Renovar l’enllumenat on sigui necessari.
••Nova plaça del canòdrom.

••Recuperar l’espai de la llosa de l’AVE i urbanitzar-lo.

Plans per una Barcelona Futura Sant Andreu 144

••Acabar la pacificació del casc antic de la Sagrera amb les urba- ••Hub de l’ESS al polígon de Bon Pastor, seguint estratègia de
nitzacions pendents de carrer Cortit i Açores. ciutat.

••Urbanitzar el carrer Madriguera. ••Comptar amb l’ESS en aquells projectes de Districte que així
ho permetin.
••Recuperar l’espai de l’antiga presó de Trinitat Vella i urbanit-
zar-ne l’entorn seguint les propostes del procés participatiu ja fet.
6.9.13 Per un polígon industrial del segle XXI
••Camí del Rec.
Continuar la bona feina de dinamització i situar l’economia circu-
••Pressionar per la millora dels entorns dels edificis DARSA de lar com a horitzó de barri, districte, ciutat i àrea metropolitana.
Bon Pastor.
••Pla de mobilitat del polígon i nou pont de Santander, reurbanit-
••Completar la urbanització de les antigues casernes de Sant zació del carrer Santander.
Andreu.
••Completar l’expropiació i obertura del carrer Cordelles.
•• Completar la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu.
••Dinamitzar i assessorar les empreses existents.
••Avançar en la dinamització de la llera del Besòs.
••Pla d’ocupació de les naus buides.
••Remodelar la plaça Celestí Boada.
••Taula del polígon en clau metropolitana.
••Transformar la zona de les antigues Cases Barates.
••Fomentar l’ocupació amb projectes arrelats al barri.
••Urbanitzar el recinte de la Fabra i Coats seguint el procés parti-
cipatiu ja conclòs. ••Pol d’atracció de l’economia social i solidària. Possible hub.

••Transformar la parcel·la de la Mercedes Benz de la mà dels pro-

6.9.11 Apugem persianes! pietaris i veïnat, garantint la preservació del patrimoni.
Fomentar l’ocupació de locals buits
••Equipament de ciutat dins del polígon.
Per combatre la debilitat comercial i la façana comercial disconti-
nua d’algunes zones dels nostres barris, cal un pla de foment de
l’ocupació de locals buits. 6.9.14 Comerç de proximitat,
eixos comercials i mercats
••Baixos de protecció oficial.
Idees innovadores per reforçar el comerç de proximitat ja que
••Obrir projectes de Districte en baixos buits. bona part del districte està molt dèbil en aquest sentit.

••Fomentar l’ocupació de locals buits amb negocis que actual- ••Ocupar locals buits.
ment estan en pisos.
••Donar suport a associacions de comerciants: formació, asses-
••Prova pilot a plaça de Congrés. sorament, interlocució, visualització.

••Estudiar el passeig Santa Coloma, entorns plaça Ferran Reyes, ••Sinergies entre mercats, comerços i fires.
c. Gran de La Sagrera, zona Sant Andreu Sud i c. Felip II.”

6.9.15 Superilla social

6.9.12 Fomentar l’Economia Social i Solidària
en clau territorial Veient l’èxit d’altres exemples de superilla social, estudiar la
possibilitat de dur-ho a terme a les zones del districte on sigui
A banda de l’impuls fet des del Comissionat i BCN Activa, cal possible i necessari.
repensar la visió territorial de l’economia social i solidària.
••Implantar el projecte de superilla social al districte o als barris
••Consolidar la Taula d’ESS del districte. on sigui possible.

••Acollir el projecte de FoodCoop, d’acord amb el Comissionat

d’economia social i alimentació.

Plans per una Barcelona Futura Sant Andreu 145

6.9.16 Vertebrar l’educació i cultura al districte 6.9.18 Fabra i Coats: pol educatiu i cultural
amb nous equipaments i programes
La Fabra i Coats completa el desplegament dels seus equipa-
L’educació i la cultura són les millors eines per combatre les ments.
desigualtats socials. Garantir els drets de les veïnes i veïns de
districte és fonamental. ••Urbanitzar el recinte seguint les propostes del procés participatiu.

••Ampliar la xarxa d’escoles bressol municipals: ••Dur a terme el Centre d’Interpretació del Treball.
La Sagrera, Casernes.
••Completar el trasllat de l’escola municipal de música dins el re-
••Illa educativa Ferran i Clua. cinte i canviar d’ubicació el Centre d’Art Contemporani.

••Institut Escola 30 passos + Institut Sant Andreu- La Sagrera.

6.9.19 Els barris com a actors culturals
••Continuar els projectes de Pla de Barris: escoles enriquides, del districte i la ciutat
Baobab...
Les bones experiències impulsades des del Districte en l’àmbit
••Treballar per a l’ampliació de l’escola d’adults de la Trinitat Vella. cultural (“Calidoscopi cultural”, “Grades obertes”...) poden acabar
de teixir un bon programa entre els actors del districte: equipa-
••Ampliar i millorar el Centre de Formació d’Adults La Pegaso. ments, serveis, entitats i altres projectes culturals.

••Casa de la música al futur equipament d’Enric Sanchis. ••Dinamització de la llera del Besòs amb activitats esportives,
culturals i socials.
••Equipament de les cases del carrer Pont.
••Programa cultural de barri/districte. La Sagrera: Bostik+Torre
••Centre d’interpretació del treball a la Fabra i Coats. de la Sagrera+La Llotja+Ivanow+La Barraca.

••Parc del Molí del Rec Comtal.

6.9.20 Completar els equipaments esportius
••Museu de les Cases Barates del Bon Pastor. del districte segons el Mapa d’equipaments

••Traslladar l’escola de música al recinte de la Fabra i Coats. L’esport ha estat una aposta aquest mandat al districte de Sant
Andreu i cal completar alguns dels projectes iniciats.
••Projecte cultural a la Sagrera: La Llotja, Nau Bostik,
Nau Ivanow, Espai 30 i Centre cívic. ••C. Santander.

••CEM La Sagrera.
6.9.17 Fomentar els projectes educatius
de proximitat ••Pavelló Casernes.

L’educació és el principal element de cohesió social i lluita contra ••Poliesportiu Canòdrom.

les desigualtats als nostres barris, tant d’educació formal com
d’educació no formal i de lleure educatiu. ••Equipament naus Espronceda amb espai social.

••Donar continuïtat al projecte Baobab

6.9.21 Millorar els equipaments esportius del districte
••Projectes educatius de barri (per exemple, Illa educativa Alzi-
na-Ferran i Clua incorporant Pompeu Fabra). L’esport ha estat una aposta aquest mandat al districte de Sant
Andreu i cal completar alguns dels projectes iniciats, així com fer
••Escoles enriquides. el manteniment dels equipaments esportius existents.

••Reforçar el projecte educatiu de l’aula ambiental arreu del districte. ••CEM Bon Pastor.

••Ampliar l’escola d’adults de Trinitat Vella (instar a la Generalitat ••CEM Sant Andreu (especialment en temes d’accessibilitat i ac-
un cop quedi lliure l’espai del centre de dia). tualització dels espais).

••Ampliar el Centre de Formació d’Adults La Pegaso.

Plans per una Barcelona Futura Sant Andreu 146

6.9.22 Ampliar els equipaments juvenils seguint 6.9.25 Rehabilitar finques
el Pla d’Equipaments Juvenils Baró de Viver, Bon Pastor, Trinitat Vella

Seguint el Pla d’Equipaments Juvenils de la ciutat, completar Moltes famílies no poden sortir al carrer per l’absència d’ascen-
els projectes del districte. sor. A més, és evident l’alta degradació i vulnerabilitat de moltes
finques.
••Espai Jove Jaume Oller a les antigues casernes.
••Ajuts als ascensors, especialment a Baró de Viver, on ja estem
••Ampliació de la sala jove de la Trinitat Vella als nous equipa- treballant.
ments de Trinitat Nord.
••Rehabilitar finques d’alta complexitat.

6.9.23 Apostar per les polítiques feministes i LGBTI

en clau de districte 6.9.26 Continuïtat de pla de barris a l’eix Besòs
Baró de Viver, Bon Pastor, Trinitat Vella
Aterrar la bona feina de la Regidoria amb les entitats LGTBI i
especialment amb entitats i equipaments per incloure aquesta Necessitat de mantenir el Pla de Barris, amb l’accent posat als
visió a la seva activitat diària. programes socials i donant continuïtat als que han funcionat. Cal
concloure els que no funcionen o no tindran continuïtat i posar en
••Garantir els drets i la participació de totes les dones. Seguir tre- marxa nous projectes fruit de la participació veïnal.
ballant la perspectiva de gènere en els premis de Districte, en
les propostes de programació impulsades des de Districte, en
el nomenclàtor dels noms dels carrers i les places. 6.9.27 Dignificar els espais públics de Bon Pastor
Bon Pastor
••Urbanisme i espai públic amb perspectiva de gènere.
És necessari reurbanitzar alguns espais, accentuar la neteja i
••Seguir treballar en l’oci nocturn, amb el protocol creat conjunta- emplaçar propietats privades a tenir cura dels seus espais.
ment amb les entitats contra les violències masclistes a les fes-
tes de districte i impulsar noves mesures per fer de les festes i ••Remodelar la nova plaça Celestí Boada (fins ara Fra Juníper
espais d’oci uns espais lliures de violència masclista. Serra).

••Seguir treballant amb les entitats en la taula LGTBI de Districte. ••Millorar l’entorn de l’edifici Darsa.

••Impulsar la interessecionalitat i transversalitat de les polítiques ••Donar continuïtat a la campanya de civisme treballada
LGTBI en el districte. amb associacions de veïns.

••Promoure accions de sensibilització de polítiques LGTBI.

6.9.28 Transformar l’àmbit de les Cases Barates
Bon Pastor
6.9.24 Fomentar la participació i el rendiment
de comptes Bon Pastor ha de concloure el procés de transformació urbana
iniciat fa anys: continuar el projecte iniciat amb els reallotja-
Donar continuïtat a la transparència iniciada l’actual mandat ex- ments, tenir cura de l’espai públic i tirar endavant amb el museu
plicant l’obra de govern, el perquè de les accions dutes a terme i de les Cases Barates i la memòria obrera.
recollir aportacions de veïns i veïnes.
••Dur a terme la reurbanització prevista en el procés participatiu.
••Pressupostos participatius.
••Acompanyar les famílies reallotjades seguint el programa actual.
••Processos participatius per a aquells projectes cabdals.
••Museu de les Cases Barates i la memòria obrera
••Especial atenció a col·lectius minoritzats en els processos parti- (amb el MUHBA).
cipatius.
••Obrir el barri al Besòs.
••Implantar l’ús del “Decidim” per als òrgans de participació.

••Reforçar els espais de participació, especialment els consells

de barri.

Plans per una Barcelona Futura Sant Andreu 147

6.9.29 Equipaments Bon Pastor 6.9.33 Completar la renovació del parc de la Pegaso
Bon Pastor La Sagrera

Cal desencallar el futur d’un solar que havia de contenir un espai “Després d’invertir 500 mil euros en vegetació i paviments, cal
esportiu i desenvolupar el projecte de la casa Enric Sanchis tre- completar l’actualització del parc de la Pegaso i dinamitzar-lo.
ballat de forma participada aquest mandat. Una guingueta (com la que ja tenia) seria un bon projecte arrelat
al barri, així com completar les mesures suggerides per les esco-
••Zona esportiva al carrer Santander o equipament per al barri. les de l’entorn en el marc de la ciutat jugable.

••Nou equipament: Casa de la música a la casa Enric Sanchis. ••Completar la renovació del parc: ciutat jugable i millores urbanes.

••Instal·lar una guingueta que dinamitzi el parc.

6.9.30 Reforçar el projecte comunitari de cura
i respecte de l’espai públic ••Fomentar la dinamització des del Districte amb activitats
Bon Pastor periòdiques.

Els projectes implantats a Bon pastor (especialment) i Trinitat

Vella i Baró de Viver han estat essencials. Cal mantenir-los de 6.9.34 Preservar el casc antic de la Sagrera
la mà de les entitats i altres agents comunitaris (serveis, equipa- La Sagrera
ments...).
Tan sols queden dos carrers per pacificar als entorns del casc
••Manteniment del projecte “Bon Pastor Transforma’t”. antic de la Sagrera i arriba la gentrificació al barri. Cal una mira-
da de conjunt i posar fil a l’agulla amb noves accions.
••Impuls de projectes d’acció comunitària de respecte
a l’espai públic. ••Completar la pacificació dels entorns de plaça Masadas:
Cortit i Açores.

6.9.31 Comisaria GUB ••Estudiar la possibilitat de fer un pla d’usos de la plaça Masadas
Baró de Viver i els entorns.

Desenvolupar el projecte ja iniciat per deixar enrere la comissaria

actual (obsoleta), millorar les instal·lacions i condicions de treball 6.9.35 Equipaments a la Sagrera
per GU i situar la nova a Baró de Viver. La Sagrera

Avançar en els equipaments pendents al barri.

6.9.32 Fomentar l’esport de base a Baró de Viver
Baró de Viver ••Iniciar la recuperació del teatre de La Llotja amb usos
per a l’escola i el barri.
Hi ha la necessitat d’aprofitar un nou equipament esportiu i de
consolidar l’esport com a pal de paller del barri, especialment en- ••Obrir l’institut-escola 30 passos.
tre infants i joves. També cal treure més profit del Club de lluita,
un equipament renovat aquest mandat i amb poc ús ••Construir el CEM La Sagrera més piscines descobertes.

••Aprofitar la construcció del nou camp de futbol de Baró per obrir ••Nou Espai 30.
una escola esportiva que doni oportunitats formatives com a
entrenadors al jovent del barri. ••Nova escola bressol municipal.

••Escola de futbol base amb especial incidència entre les nenes ••Nou equipament a la Torre del Fang, d’acord amb les conclusi-
de Baró de Viver i barris propers. ons de la Taula de Treball.

••Necessitat d’aprofitar l’espai en altres horaris: pensar nous col· ••Institut Sant Andreu-La Sagrera. Construcció definitiva al trian-
lectius i projectes. gle ferroviari.

••Nous usos a l’espai del Club de lluita per a activitats esportives ••Preservar el sòl d’equipament de la Nau Bostik i dur a terme
obertes al barri per a totes les edats i col·lectius. un procés participatiu per a la seva protecció.

Plans per una Barcelona Futura Sant Andreu 148

6.9.36 Nous espais per a gossos, fomentar la 6.9.39 Parc de la Trinitat Vella
convivència i la tinença responsable d’animals Trinitat Vella

Problemàtica generalitzada especialment a la Sagrera i Sant Continuar la feina de dinamització del parc amb activitats periòdi-
Andreu per la manca d’espais. ques, però amb la urgent necessitat de condicionar els lavabos (i
altres espais del parc una mica degradats).
••Condicionar espais provisionals per a gossos allà on no es de-
senvolupin projectes urbanístics. ••Dinamitzar el parc.

••Desenvolupar les ZUC (Zones d’Usos Compartits) al districte. ••Presència d’activitats de la Mercè.

••Campanyes periòdiques per una tinença responsable de gossos. ••Condicionar els lavabos.

••Ampliar i dignificar en la mesura del possible les àrees de gossos. ••Ampliar la guingueta.

••Construir definitivament l’aula ambiental.

6.9.37 Dignificar la Trinitat Nord
Trinitat Vella
6.9.40 Dinamitzar la zona sud de Navas
Desenvolupar el projecte ja iniciat per dignificar una zona molt Navas
degradada.
Navas és un barri dens i amb manca d’equipaments i espai públic
••Projecte “Regeneració Urbana Via Barcino”. per al barri. A més, la Meridiana el separa en dues parts, amb es-
pecial èmfasi a la zona sud, on no hi ha equipaments i, per tant,
••Reurbanitzar els terrenys de l’antiga presó. queda més oblidada de les activitats socials i comunitàries.

••Construir els habitatges i equipaments previstos. ••Dinamitzar l’àmbit comercial. Donar suport al SAAC per acom-
panyar als comerços de la zona.
••Diversificar la naturalesa dels habitatges previstos.
••Nou equipament esportiu i social a les naus d’Espronceda.
••Promoure noves formes de tinença d’habitatge.
••Donar suport a les activitats culturals de la zona.
••Escola d’arts escèniques de la Trinitat Vella.
••Descentralitzar les activitats de Districte i Pla Comunitari.
••Obrir el barri al riu Besòs.

••Desenvolupar la urbanització del camí del rec/camí de ronda. 6.9.41 Millores als casals de gent gran municipals
de Sant Andreu de Palomar
••Dinamitzar la cal·listènia amb joves del barri i fomentar la pràcti- Sant Andreu del Palomar
ca esportiva.
El mal estat de conservació, la no accessibilitat i l’alta ocupació
fan necessària aquesta mesura.
6.9.38 Trinitat Vella: més i millors espais per al barri
Trinitat Vella ••Ampliació del casal de gent gran Mossèn Clapés.

En un barri amb molta activitat a l’espai públic, cal trobar nous ••Rehabilitació integral del casal de gent gran Bascònia.
espais i condicionar els actuals, mantenint el respecte pel veïnat.

••La Llosa com a plaça del barri. Condicionar l’espai per poder-hi 6.9.42 Conveni amb el Casal Catòlic i millora
fer activitats a l’aire lliure. de l’equipament
Sant Andreu del Palomar
••Urbanitzar el carrer Palafrugell.
Espai emblemàtic al barri que requereix una forta inversió per
mantenir. Amb un conveni amb l’Ajuntament es podria fer l’obra
a canvi d’ús públic durant uns quants anys.

••Conveni amb el Casal Catòlic per a la rehabilitació de l’equipa-

ment a canvi d’instal·lar-hi algun servei públic durant uns anys.

Plans per una Barcelona Futura Sant Andreu 149

6.9.43 Nou equipament cultural a l’antic
cinema Lauren 6.10 Sant Martí
Sant Andreu del Palomar

Es tracta d’un equipament tancat des de fa anys, propietat de di- 6.10.1 Promoure l’habitatge i combatre
versos creditors. Cal recuperar-lo a cost zero per a l’Ajuntament. la gentrificació

••Impulsar un equipament cultural a l’espai de l’antic cinema Lau- Combatre la gentrificació de la gent dels nostres barris per una
ren de Sant Andreu. ciutat habitable.

••Promoure habitatge social i cooperatiu.

6.9.44 Preservar i dinamitzar el patrimoni cultural
de Sant Andreu de Palomar ••Promoure els APROP (programa Allotjaments de PROximitat
Sant Andreu del Palomar Provisionals)

El poble de Sant Andreu de Palomar és una font de riquesa cultu- ••Des de les oficines d’habitatge, fer un seguiment de les opera-
ral i patrimonial molt destacat. Cal donar a conèixer el passat del cions de Compra-venda de blocs per garantir els drets de les
poble de la mà de les entitats que treballen la memòria històrica. veïnes.”

••Dur a terme el Centre d’Interpretació del Rec i història de Sant

Andreu (carrer del Pont) a partir de les conclusions de les acci- 6.10.2 Fer un districte més saludable,
ons participatives fetes. verd i sostenible

••Parc arqueològic del molí del Rec Comtal. Fer una ciutat més verda, saludable i sostenible en favor de les
veïnes.

6.9.45 Desenvolupar el pla d’equipaments ••Garantir zona verda a tot el districte.

del Canòdrom
El Congrès i els Indians ••Promoure i regularitzar els horts urbans en espais públics.

El Congrés i els Indians necessita més espai verd i per a tots els ••Destinar zones d’ús compartit amb animals i definir-les.
públics al barri. La plaça del Canòdrom i el seu entorn és una
magnífica oportunitat per fer créixer la vegetació i donar ús a una ••Pla d’alliberament d’amiant de les zones afectades.
zona poc transitada.
••Pla de manteniment de la rambla Prim.
••Urbanitzar la plaça (estudis previs fets) tenint en compte les ne-
cessitats de tots els col·lectius. ••Nova seu del Districte i equipament per a entitats
al Cinema Pere IV.
••Poliesportiu (projecte executiu en marxa).
••Obertura del carrer Veneçuela i reforma dels carrers Marroc
••Equipament sanitari. i Bolívia a les casetes del Maresme.

••Espai per al barri. ••Pont de Santander. Reurbanitzar la via Trajana, Binefar

i Camp Arriassa.

••Eix Parc del Clot - Concili de Trento-Camí de la Verneda; rehabili-

tació del parc de Can Miralletes. Un Disctricte per a les persones.

6.10.3 Fer una ciutat passejable

i amb els equipaments necessaris

••Continuar/executar la urbanització de Pere IV i de la plaça de

Sant Bernat.

••Urbanitzar pl. Huertas, pl. Dr. Trueta, part pública de Can Ri-
card, pl. Carretera Antiga de Mataró.

Plans per una Barcelona Futura Sant Martí 150

••Remodelar el parc Carles I. ••Apropar l’oferta cultural i museística als equipaments educatius.

••Recuperar la gestió municipal de l’espai UPF - Vila Olímpica

(per fer-hi equipaments esportius). 6.10.8 Fomentar la cultura i l’art al carrer

••MPGM 22@ i Equipaments a “La Sibèria”. Necessitat que la cultura tingui lloc a l’espai públic.

••Remodelar la plaça-node Sant Josep de Calassanç; remodelar ••Ampliar l’exposició d’obres d’art al carrer.
la pl. Victòria Kent. Suport al comerç de proximitat.
••Potenciar la cultura al carrer a partir d’activitats amb artistes
del barri, historiadores, etc.
6.10.4 Donar suport al petit comerç dels barris
i les associacions o eixos comercials ••Nou centre d’estudis i memòria a la biblioteca Gabriel García
Márquez.
••Potenciar el projecte de la moneda ciutadana REC,
facilitant-ne l’ús als equipaments públics.
6.10.9 Promoure la participació ciutadana
••Programa de Baixos de Protecció oficial al Besòs Maresme i
Verneda i la Pau, per a comerços de proximitat i/o projectes co- Millorar la participació de la ciutadania.
munitaris entitats d’economia social i solidària.
••Elecció directa de consellers i conselleres.

6.10.5 Impulsar l’Economia Social i Solidària ••Repensar els consells de barri perquè siguin un veritable espai
de participació.
Necessitat de mantenir el suport a les iniciatives d’economia
social i solidària. ••Fomentar els consells sectorials: salut, dones, educació, cultu-
ra, ESS, comerç i ocupació, i crear la taula d’esports amb enti-
••Dinamització de la Taula d’Economia Social i Solidària, espai tats esportives i gestors.
de treball entre entitats, iniciatives i administració per definir i
fer seguiment de les polítiques públiques. ••Difondre els mecanismes de participació com les iniciatives ciu-
tadanes entre les entitats dels barris.
••Cessió de locals i/o equipaments públics a iniciatives d’ESS
del districte gestionades com a patrimoni ciutadà.
6.10.10 Promoure la memòria històrica industrial
••Tirar endavant els acords del Pacte per un 22@ dels barris
més sostenible en matèria d’economia social i solidària.
Valorar la memòria històrica i obrera del barris.

6.10.6 Crear programes d’inserció laboral ••Seguir amb la promoció, reconeixement i protecció
per a persones adultes de la memòria històrica, industrial i obrera dels barris.

Necessitat d’acompanyament i foment de la inserció laboral de ••Crear un programa de memòria obrera i industrial per dotar
persones adultes. de continguts al nou espai del MUHBA.

••Crear i implantar programes d’inserció laboral per a persones ••Identificar i senyalitzar espais singulars de memòria històrica
adultes. al Clot i al Camp de l’Arpa.

••Senyalitzar com a espai d’interès per a la memòria històrica

6.10.7 Vertebrar l’educació i cultura al districte agrícola el Parc de Sant Martí i adequar-lo.

Promoure una xarxa d’entitats i projectes culturals del districte

per coproduir les polítiques en el marc del Consell de Cultura. 6.10.11 Dignificar i municipalitzar el servei
de tanatori
••Promoure espais de pensament entre els agents culturals del
districte. Necessitat d’una alternativa pública de tanatori.

••Dissenyar una agenda única del districte amb totes les propos- ••Crear un tanatori públic a Carmen Amaya.
tes culturals.

Plans per una Barcelona Futura Sant Martí 151

6.10.12  rear espais dignes per a persones
C ••Reforçar el servei de finques d’alta complexitat per les finques
refugiades i sense llar amb aluminosi del Besòs Maresme.

En els darrers 4 anys s’ha incrementat el nombre de places

residencials i allotjament. I s’han creat també nous equipaments 6.10.16 Combatre la contaminació lumínica
especialitzats. Tot això, aquest és un repte enorme que es veu i les olors
alimentat per la crisi d’accés a l’habitatge. El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica
del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mari el Front
••Destinar el 30 % dels nous allotjaments de proximitat provisio- Martítim del Poblenou, Provençals del Poblenou
nals (APROP) construïts a les persones sense llar.
Fer una ciutat verda i que posa el focus en la ciutadania.
••Ampliar els recursos residencials
••Regular l’enllumenat privat (oficines...).
••Posar en marxa un projecte que segueixi la metodologia comu-
nal “housing first”, que es caracteritza per combinar la convi- ••Millorar el clavegueram per combatre les olors.
vència i el treball comunitari.

6.10.17 Dotar d’equipament cultural la factoria

6.10.13  omentar els mitjans de comunicació
F “Antigua y Barbuda”
dels barris El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica
del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mari el Front
Voluntat de dotar la ciutadania d’eines pròpies de comunicació Martítim del Poblenou, Provençals del Poblenou
properes.
Necessitat d’equipaments culturals.
••Fomentar els mitjans de comunicació dels barris.
••Dotar d’equipaments culturals la factoria “Antigua y Barbuda”.

6.10.14  acionalització i decreixement del turisme

R
El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica 6.10.18 Crear una residència de gent gran
del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mari el Front i centre de dia assistit
Martítim del Poblenou, Provençals del Poblenou El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica
del Poblenou, el Poblenou, El Poblenou
Cal governar al turisme al districte i especialment als barris més
afectats. Necessitat d’equipament per a gent gran i centre de dia assistit.

••No més hotels en tot el Poblenou. •• Crear una residència de gent gran i centre de dia assistit.

••Modificació del pla d’usos/terrasses en aplicació a la Rambla

als carrers del voltant i a les zones d’alta ocupació. 6.10.19 Promoure el comerç/restauració
sostenible i de barri
El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica
6.10.15  romoure habitatge accessible
P del Poblenou, el Poblenou, el Camp de l’Arpa
i combatre la gentrificació
El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica Sobresaturació de restauració a determinades zones
del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mari el Front i manca de comerç de proximitat.
Martítim del Poblenou, Provençals del Poblenou
••Garantir que la nova ordenança de terrasses s’aplica de forma
Combatre la gentrificació de les veïnes del barri per tal de fer una que els criteris actuals de la Rambla es mantenen i, preferent-
ciutat habitable. ment, reduir el nombre de taules.

••Declarar Poblenou zona de tempteig i retracte i destinar un ••Mercat municipal al Centre Comercial de la Vila
pressupost important a lloguer accessible. (ara de titularitat estatal).

••Defensar 22@ sostenible amb habitatge públic i accessible. ••Pla d’usos dels establiments comercials al carrer Rogent
i altres zones de vianants del nucli antic.
••Protegir a tots els barris del districte de la possible gentrificació
que s’arrossega i que ja comença a afectar el Clot.

Plans per una Barcelona Futura Sant Martí 152

6.10.20 Reduir l’ocupació privada de les platges 6.10.24 Millorar l’enllumenat amb perspectiva
Diagonal Mari el Front Martítim del Poblenou de gènere i orientat a les persones
El Besòs i el Maresme, Provençals del Poblenou
Cal posar ordre a la sobresaturació de gandules i para-sols a les
platges. Millorar l’enllumenat públic a zones poc il·luminades o mal orien-
tades.
•• Reduir les concessions de gandules i para-sols.
••Il·luminar i millorar l’enllumenat públic amb perspectiva de gène-
Promoure un front marítim més verd, sostenible i saludable re i que posi el focus en les persones.

6.10.21  etllar per una ciutat més habitable,

V 6.10.25 Incrementar i reforçar
saludable i sostenible els equipaments educatius
Diagonal Mari el Front Martítim del Poblenou El Besòs i el Maresme, Provençals de Poblenou,
la Verneda i la Pau
••Gestió Tersa: més transparència; lluitar contra els problemes
de contaminació i olors. Necessitat d’incrementar l’oferta d’institut públic.

••Urbanitzar la zona Fluvià - Diagonal. ••Acordar amb el Consorci la creació d’un nou institut públic
a la zona de Provençals de Poblenou / Eix Besòs.
••Obrir més aules ambientals i una aula especialitzada en ma-
rina; donar suport a entitats de caire ambiental; apostar per la ••Incrementar el servei Prometeus.
neteja del fons marí; donar suport a pagesos perquè puguin
portar productes de proximitat; donar suport/campanya a res- ••Reformar el laboratori de l’Institut Bernat Metge.
taurants de proximitat per evitar el malbaratament d’aliments;
apostar per energies renovables començant per edificis munici-
pals, perquè totes les subvencions estiguin obligades a tenir en 6.10.26  romoure la mobilitat sostenible
P
compte la sostenibilitat; campanyes Residu Zero; ampliar Bar- Sant Martí de Provençals, la Verneda i la Pau,
celona Energia.” Camp de l’Arpa

Per una ciutat verda i per les persones.

6.10.22  otar d’equipaments la part pública
D
de Palo Alto ••Reurbanitzar i pacificar el carrer Enamorats; acabar la conne-
Diagonal Mari el Front Martítim del Poblenou xió de vianants entre Can Miralletes i el C/Rogent a través de la
plaça Sant Josep de Calassanç; reurbanitzar C/Muntanya
Necessitat d’equipaments. entre Aragó i València; reformar l’espai públic a l’entorn del
C/Verneda; pacificar la rambla Guipúscoa amb carril bus, re-
••Dotació d’equipaments a la part pública de Palo Alto. duint un carril i velocitat màxima a 30; també velocitat màxima
a 30 al carrer Bac de Roda, i fer un estudi de mobilitat amb les
obres de Sagrera.
6.10.23  ecuperar el front marítim
R
Diagonal Mari el Front Martítim del Poblenou,
el Besòs i el Maresme 6.10.27 Equipaments
Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, el Poblenou, el
Recuperar i dignificar l’espai públic per a les persones. Besòs i el Maresme, Sant Martí de Provençals, la
Verneda i la Pau
••Acabar el front marítim de la ciutat.
Incrementar els equipaments als barris.
••Urbanitzar Diagonal - Llull i equipaments.
••Projectar nous equipaments a Can Miralletes (rehabilitació
••Dignificar la platja nudista. masia), Torre del Fang i nou annex a La Farinera.

••Consolidar la zona de bany per a gossos. ••Construir l’escola de música municipal i escola bressol al Pere
Calafell.
••Estudiar la cobertura de la Gran Via amb la rambla Prim.
••Reformar i ampliar el Casal de Barri de la Verneda.
••Elaborar un pla d’actuació de millores a la Gran Via en el marc
de la comissió de seguiment. ••Ampliar l’espai de dinamització juvenil al Besòs Maresme.

Plans per una Barcelona Futura Sant Martí 153

••Nou casal de joves Sant Marti - La Verneda i la Pau. ••Instal·lació de cistelles de bàsquet a l’antic aparcament de BTV
i pista de petanca al jardí Dolors Piera donant resposta a petici-
••Nou casal de barri al Maresme. ons veïnals realitzades al procés de participació.

••Ampliar la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner del Besòs-Maresme. ••Estudiar la viabilitat d’un mercat de productes de proximitat i la
seva freqüència.
••Recuperar espais per a entitats del barri al Piramidón.
••Executar les superilles planificades al Poblenou i donar forma
••Compra de l’antiga Fàbrica de Plom (Biciclot). de superilles a aquelles compreses entre la Gran Via, els car-
rers Llacuna, Bilbao i el mar.
••Reubicar el Casal de Joves en nou equipament de Glòries.
••Ampliar superilles: creació de superilles al casc antic del Clot i
••Estudi de possibles usos de l’antiga fàbrica Costa i Font i estu- del Camp de l’Arpa, així com a Maresme/Fòrum/Prim.
diar-ne l’expropiació.

••Reivindicar la construcció d’una residencia per a gent gran a les 6.10.30 Crear un nou equipament esportiu
Glòries. Camp de l’Arpa, El Poblenou

••Local espai Via Trajana (adequació o canvi d’espai) i del carrer Necessitat d’un nou equipament esportiu.
Perú.
••“ Crear un nou equipament esportiu.

6.10.28  la especial al nucli antic

P ••Nou equipament esportiu al Camp de l’Arpa.
del Clot i del Camp de l’Arpa
Camp de l’Arpa, El Clot ••Ampliació de centre esportiu La Verneda.

Cal un pla que contempli la rehabilitació d’habitatges, la millora

d’us per part de la gent gran, i la millora general de l’espai públic. 6.10.31 Crear el Memorial Berta Caceres
a la plaça de les Glòries
••Treballar la diagnosi amb les associacions de veïns i veïnes. El Clot, El Poblenou

••Procés participatiu per a la seva elaboració. Necessitat reivindicativa i de fixar referents de l’ecologisme
i feminisme.

6.10.29  illorar la superilla existent, executar

M ••Crear el Memorial Berta Caceres a la plaça de les Glòries,
les planificades i crear-ne de noves un espai on fer actes culturals, educatius etc, de caire feminista
Camp de l’Arpa, El Clot i ecologista.

Per una ciutat més saludable que afavoreixi la mobilitat sosteni-

ble i la recuperació de l’espai per al veïnat, tant per als seus des- 6.10.32 Pacificar les vies, millorar i ampliar
plaçaments com per simplement poder gaudir de l’espai públic la xarxa ciclable
amb les seves veïnes i veïns. Provençals del Poblenou

••Completar la reurbanització pendent del C7Almogàvers entre Per una ciutat verda, sostenible i per a les persones.
C/Roc Boronat i C/Badajoz i, mentrestant, fer canvis d’urbanis-
me tàctic per donar continuïtat al carril bici, ampliar voreres i or- ••Plataforma única al carrer Taulat entre Bilbao i Rambla de
denar l’aparcament ara ocupat per vehicles de lloguer de dues Poblenou.
empreses.
••Continuar el carril bici de Pere IV en el tram: Bilbao - Diagonal; re-
••Prendre les mesures necessàries per fer complir el límit de ve- cuperar el traçat del bus 192; plataforma única a Camp Arriassa.
locitat a la superilla, com ara instal·lació del radar pedagògic,
control i sanció per part de la Guàrdia Urbana, instal·lació de ••Pacificar les vies a l’entorn dels centres escolars i hospitalaris,
xicanes i eliminació de les línies que delimiten carrils de la cir- en especial els carrers Perú i Ramon Turró, on es concentren
culació i que generen la falsa idea que és un espai prioritari per diversos centres educatius.
a cotxes i motos.
••Baixar el carril bici de Bac de Roda a la calçada en el tram Mar-
••Instal·lació de més taules de pícnic per donar resposta a l’èxit roc - Perú.
que ha fet que sovint estiguin totes ocupades.

Plans per una Barcelona Futura Sant Martí 154

6.10.33  er de Provençals de Poblenou
F
una zona habitable i verda
Provençals del Poblenou

Cal seguir treballant per fer del barri una zona habitable i verda.

••Obrir els murs del parc central del Poblenou.

••Factoria de cooperatives “La Escocesa”.

••Continuar la urbanització del carrer Cristóbal de Moura.

6.10.34 Dotar d’edificis per a escoles provisionals

El Poblenou

Necessitat d’edificis per a escoles provisionals.

•• Crear edificis per a escoles provisionals, 22@ i Flor de Maig.

6.10.35 Reconvertir els usos de Can Felipa

Amb la creació d’un nou equipament esportiu i l’alliberament

d’espai de Can Felipa se’n podran reconvertir els usos.

•• Reconvertir els usos de Can Felipa amb gestió cívica (vinculat

al nou equipament esportiu).

6.10.36 Politica econòmica de proximitat

Camp de l’Arpa

Reactivació econòmica dels barris.

••Pla de baixos comercials al Camp de l’Arpa, Via Trajana

i la Pau.

Plans per una Barcelona Futura Sant Martí 155

Versió 1.0, 16.05.2019 barcelonaencomu.cat
ada2019.barcelona