ORIENTACIONS PER A L'EXAMEN DE GEOGRAFIA.

PAU 2024

D’acord amb el nou currículum de Geografia de batxillerat publicat en el Decret 171/2022

de 20 de setembre sobre l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, s’especifiquen a
continuació els continguts que són susceptibles de formar part dels exercicis de la Prova
d’Accés a la Universitat.

Els sabers susceptibles de formar part dels exercicis de Geografia de les PAU s’han
concretat en tres blocs, amb la mateixa denominació que apareix en el document del
currículum de Geografia.

BLOCS DE SABERS

1. Catalunya i Espanya, a Europa i al món

Escala de Treball
Identificació de les transformacions i dels desequilibris d’un món globalitzat, Mundial
desigual i en canvi constant.
De la construcció de la Unió Europea a l’actualitat: la seva influència en Unió Europea
situacions quotidianes.
Desequilibris territorials i polítiques de cohesió mitjançant mapes i indicadors Unió Europea
socioeconòmics de l’Europa de les regions.

L’estudiant ha de ser capaç d’identificar les principals característiques que defineixenels

processos de globalització econòmica, de les comunicacions, la informació i el
coneixement. Pel que fa a la Unió Europea, s’ha de conèixer quin és el seu origen, els
moments clau del procés d’integració i la composició actual, així com quins són els
principals avantatges i inconvenients de la integració. L’estudiant ha de conèixer les
principals magnituds demogràfiques, econòmiques, socials i culturals de la Unió Europea
en relació amb la resta del món.

2. Medi ambient i paisatges

Escala de Treball
Anàlisi dels elements físics, geomorfològics i climàtics, i de l’acció
antròpica en la configuració dels paisatges de la península Ibèrica. Catalunya/Espanya
Caracterització dels grans conjunts naturals de Catalunya i
Espanya.
Localització, identificació de problemàtiques i condicionants dels Catalunya/Espanya
paisatges catalans i espanyols, analitzant de manera específica en
el cas català la problemàtica de les àrees de muntanya i del litoral.
Coneixement i valoració de les polítiques de protecció, conservació
i millora ambiental de les diferents administracions
Identificació dels principals recursos energètics i primeres
matèries. Definició de recurs natural des d’una perspectiva social, Mundial/Cat./Esp.
considerant les variables d’ús, abús i escassetat. Aplicació del
principi de sostenibilitat. Debat sobre les energies renovables
Tractament de problemes ecològics i dels efectes sobre les Mundial/Cat./Esp.
activitats humanes: pèrdua de biodiversitat, de sòls, contaminació,
gestió de l’aigua i gestió dels residus. Anàlisi de riscos d’origen
natural i humà en determinats casos.
L’estudiant ha de conèixer i saber localitzar en un mapa les grans unitats de relleu de
Catalunya i Espanya, així com les característiques i abast geogràfic dels grans tipus de
clima i vegetació. En el cas de Catalunya ha de saber descriure els trets característics
(relleu, clima i vegetació) dels principals paisatges catalans analitzant de manera
específica en el cas català la problemàtica de les àrees de muntanya i del litoral. Ha de
tenir noció dels principals riscos naturals inherents a alguns paisatges (terratrèmols,
allaus, inundacions,...), i dels problemes ecològics que determinades formes d’intervenció
humana contribueixen a accentuar (incendis forestals, erosió del sòl, contaminació de
l’aire i de l’aigua, producció de residus,...).
L’estudiant ha de conèixer també els principals tipus de recursos naturals al món i la seva
capacitat de renovació, així com la desigualtat en la seva distribució geogràfica i consum.
Ha de tenir noció de les principals fonts energètiques existents i dels avantatges i
inconvenients de la seva utilització, així com conèixer els trets principals dels models
energètics que es proposen per a un futur. També ha de tenir una visió de quines són les
principals fonts energètiques consumides a Catalunya i la seva problemàtica.
Els estudiants han de comprendre el concepte de sostenibilitat ambiental i des d’aquesta
perspectiva analitzar l'impacte de les principals crisis ecològiques (efecte hivernacle,
disminució capa d’ozó, contaminació de l’aire i l’aigua, producció de residus,
desertització,...).

3. Catalunya i Espanya. Territori i societat

Escala de Treball
Anàlisi de la distribució, l’estructura i la dinàmica natural de la
població a Catalunya i Espanya: el creixement vegetatiu, el saldo Catalunya/Espanya
migratori i el procés d’envelliment. Identificació i valoració dels
canvis i permanències en relació amb els models de fecunditat i
familiars.
Identificació dels impactes econòmics i culturals dels fluxos Catalunya/Espanya
migratoris: respecte per la diversitat cultural, assumint els valors
democràtics de la convivència i el respecte.
Anàlisi del fet urbà a Catalunya i Espanya, les seves funcions i Catalunya/Espanya
relacions d’interdependència amb el territori: de l’especialització
funcional de la ciutat central a la urbanització difusa.
Identificació dels factors d’exclusió social, els desequilibris i les Catalunya/Espanya
desigualtats internes i la seva localització espacial. Comparació
de models de ciutats sostenibles i debat sobre la mobilitat.
Caracterització dels canvis i de les permanències en l’espai rural Catalunya/Espanya
català i espanyol: d’una economia agrària a una de serveis i
turisme.
Caracterització del teixit industrial català: singularitats, nuclis i
eixos. Identificació de les tendències i problemàtiques de la Catalunya
indústria catalana en el marc de la Unió Europea i del món:
processos de reestructuració productiva i deslocalització a escala
global.
Anàlisi del creixent protagonisme dels serveis i de la seva
heterogeneïtat. Anàlisi del paper econòmic i la incidència Catalunya/Espanya
mediambiental dels territoris i ciutats amb alta dependència del
turisme.

L’alumnat ha de conèixer les principals estructures i dinàmiques demogràfiques de les

poblacions en relació amb el nivell de desenvolupament econòmic i social així com els
diferents instruments (índexs, taxes, etc.) utilitzats en la seva anàlisi. Ha de saber els trets
essencials que defineixen les característiques de la població catalana i espanyola, així com
la seva dinàmica recent.
L’alumnat ha de conèixer l’origen del desenvolupament de les ciutats i les seves funcions.
Ha de ser conscientdels processos de fragmentació social a l’interior de les ciutats, així
com dels diferents models de creixement urbanístics existents i la relació amb la
sostenibilitat ambiental deles ciutats.
Pel que fa a les principals activitats econòmiques, l’alumnat ha de conèixer la localització
geogràfica, les característiques i les dinàmiques que afecten la producció agrària i
industrial. Pel que fa a Catalunya i Espanya ha de conèixer les dinàmiques recents que
afecten l’espai rural, sobretot per la influència de les polítiques agràries de la UE. També
ha de tenir noció de les característiques del teixit industrial de Catalunya i dels processos
de reestructuraciói deslocalització que els afecten. Pel que fa al sector turístic, ha de
conèixer les principals zones receptores de turisme a Catalunya i Espanya, la importància
del sector turístic en el PIB nacional i les característiques dels principals tipus de
destinacions turístiques (costa, muntanya, cultural, ...).