La Gerra de la ventura

Hi havia una vegada un home vell que tenia un hort i es passava tot el sant dia picant i cavant la terra. Un matí, fent un forat
va trobar una gerra grossa.

- Caram, quina gerra més bonica! - va exclamar-. Segur que em portarà sort.

La va desenterrar del tot i se la va endur a casa. Un dia que li va sobrar una moneda, la va tirar dins la gerra.

- Aquí dins estarà ben guardada.

Va passar molt de temps i la moneda continuava dins la gerra, fins que un dia la va necessitar.

- Vatua! Ja s'hi ha passat una bona estona, aquí dins; és hora que la tregui.

- El vell va treure la moneda de la gerra , però aleshores es va adonar que en quedava una altra.

- Renoi! I com pot ser, si jo només n'hi vaig deixar una?- va dir sorprès-. Que deu haver fet cria?

Va treure aquella moneda i en va quedar una altra, i després una altra, i d'aquesta manera en va treure un bon grapat, totes
de la mateixa grandària i valor. Llavors va pensar de provar el prodigi amb una moneda d'or, i va passar el mateix. Cada
vegada que en treia una, en quedava una altra dins la gerra.

- Ja ho vaig dir, que aquesta gerra em duria ventura - va dir el vell- . Ja sóc ric per sempre. Però no vull que em
prenguin per avar i poc generós i es pensin que vull tota aquesta fortuna per a mi sol. Faré un dinar i convidaré tots
els meus parents sense deixar-me'n cap, ni els més poca-soltes.

I així ho va fer. El dia del convit la casa se li va omplir de gent. Tothom deia que era parent seu. El vell, tot i no reconèixer-ne
més de la meitat, els va asseure tots a taula. Havia llogat els cuiners de més fama de la comarca i els havia manat preparar un
àpat en el qual no faltés de res.

Tothom estava intrigat per saber d'on havia pogut treure el vell els diners per fer aquell convit, i ell, sincer, els ho va explicar.
Llavors, d'entre els convidats en va sortir un, veí seu, que li va demanar que li ensenyés exactament d'on havia tret la gerra. El
vell li ho va ensenyar i, aleshores, el veí li va posar un plet, perquè deia que l'havia treta del seu tros.
Per aquesta feta va començar a tenir raons i l'assumpte va arribar a oïda de l'alcalde. Aquest, que era molt avar, igual que
tota la seva família, en saber que el motiu del plet era una gerra màgica que feia criar les monedes, va pensar apropiar-se-la .
Va fer cridar els dos veïns a casa seva i els va fer explicar els motius del plet. Una vegada va haver-los escoltat, els va dir:

- Porteu aquí la gerra i veuré si és peça per a moure totes aquestes raons.

El vell li va portar la gerra i quan la va tenir davant, l'alcalde va dir:

- Mireu. He estat pensant sobre el vostre cas i, per acabar les raons i no discutir més , la gerra es quedarà aquí en
dipòsit fins que un dels dos es mori. Llavors l'altre la podrà venir a recollir.

Els dos vells van sortir de la casa del batlle capcots i pensant que l'alcalde els n'havia fet una, però sense saber què fer. Tot
just acabaven d'anar-se'n els dos veïns, que el pare del batlle, un home molt, molt vell, i molt avar, va agafar una moneda d'or
i la va tirar a la gerra. Impacient per comprovar-ne el poder, s'hi va abocar per agafar-la i va caure de cap a dins. El batlle hi va
anar a corre-cuita i, en treure'l, va quedar ben esglaiat, perquè a dins de la gerra en va quedar un altre, de vell, i quan el va
haver tret, n'hi quedava un altre, i després un altre, i un altre, i per molts que en treia sempre en quedava un.

Quan va veure allò, furiós, va agafar la gerra i la va llançar contra la paret. La gerra es va fer trossos, però heu de saber que
cada trosset de gerra va tornar-se un vell idèntic al seu pare, i a tots els va haver de mantenir.
La gerra de la ventura
Rondalla popular catalana
Després d'haver llegit atentament el text, busca al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ([Link]) el significat dels mots
següents i anota'l:

Plet

Àpat

Respon les preguntes següents:

1. Marca si les frases són certes o falses. Si la frase és falsa, reescriu-la certa a sota.

Cert Fals
Un home vell va trobar una gerra enterrada en el seu hort.

Quan la va trobar, la gerra tenia una moneda dins.

L'home estava molt preocupat perquè no sabia on deixar-la.

Després de
deixar-hi una moneda, va trobar la gerra plena de diners.

2. Completa les frases següents que fan referència al final de la història.

El veí del vell li va posar un plet perquè...

L'alcalde es queda la gerra en dipòsit, però...

El pare de l'alcalde volia comprovar el poder de la gerra i...

L'alcalde va treure el seu pare de la gerra i...

Quan va veure que sempre quedava un vell a la gerra...

3. Què vol dir en el text que el dia del convit "tothom deia que era parent seu"?

4. Digues quina virtut demostra el vell amb la seva actitud i quin defecte tenen el seu veí i l'alcalde.

5. Posa una creu en el refrany que s'acosta més al tema de la narració.

Estalvia per poc que sia.

Qui tot ho vol, tot ho perd.

Misèria fa més misèria.

6. L'avarícia és un defecte que afecta les persones que el tenen i les del seu voltant. Explica dos casos concrets que demostrin
l'avarícia de les persones. Per exemple: "Tinc cinc còmics i, quan un company me'n demana un, jo no n'hi dono cap."
7. Relaciona cada paraula de la columna esquerra amb la sinònima de la columna dreta.

1 grapat preu

2 grandària convit

3 valor fortuna

4 prodigi quantitat

5 ventura meravella

6 àpat dimensió

8. Digues un antònim de cada una de les paraules següents i fes una frase amb cadascun.

Paraula Antònim Frase

Bonica

Sobrar

Ric

Sincer

Idèntic

Treure

9. Completa amb a/e i fes-ne el plural.

Terr...

Par...

Eston...

Taul...

Mar...

Assumpt...

Famíli...

Oïd...

10. Completa amb o/u i escriu una derivada de cada paraula.

H...rt

H...ra

F...m

B...na

11. Apostrofa la preposició de (d') quan calgui.

 Moneda ... or ... plata

... coure ... argent

... metall ... estat

... país ... xocolata

12. Completa amb el nombre que falta (singular o plural).

Sing. veí peça matí màgica tros

Pl. raons curiosos

13. Busca, en el primer paràgraf de la lectura, tots els mots que puguis classificar segons els apartats següents.

Noms Verbs Adjectius Articles determinants

14. Completa el quadre següent on trobaràs altres adjectius que apareixen al text de la lectura.

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

bo bona bons bones

bonica

avar

generós

15. Fixa't en l'onzè paràgraf de la lectura. Els fets són explicats en passat. Reescriu-lo en present. Has de començar així: "I així ho
fa..."