ÀCTIC BÀSIC

C1:CULTURA, PARTICIPACIÓ I CIVISME DIGITAL

C3: NAVEGACIÓ I COMUNICACIÓ EN EL MÓN DIGITAL

TIC
Les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, inclouen tots aquells aparells i
programes que permeten treballar amb la informació, en el seu sentit més ampli,
emmagatzemar-la, canviar-la de format, trobar-la, transmetre-la....

CERTIFICAT DIGITAL
És l’equivalent al nostre DNI per els tràmits en línia

EINA COL·LABORATIVA: Són instruments que ens ajuden a intercanviar informació o

comunicació de forma que altres persones la poden rebre i enviar-nos, a la vegada, més
informació.
Eines que permeten posar en contacte els usuaris d’Internet per tal de comunicar-se,
compartir o realitzar tasques de manera conjunta
Característiques:
- Disponibles 24h al dia
- compartit interaccionar, posar informació a disposició d’altres persones
- resoldre necessitats concretes
- Estan orientades col·laboració
Algunes d’aquestes també reben el nom de eines de la “web 2.0”
EINES DE COL·LABORACIÓ SINCRONES: Ens permeten interactuar a temps real
- EL XAT : a través de moodle, facebook, google + anomenat hangout...... o a través de
programes específics com ara pidgn o l’skype o emissió en directe com ara Wiziq
- PISSARES DIGITALS EN LÍNIA
- -TRUCADA
EINES DE COL·LABORACIÓ ASÍNCRONA: No necessàriament a temps real
- FÒRUMS O DEBATS VIRTUALS: és una pàgina web on hi ha habilitat un espai on
debatre diferents temàtiques. Habitualment, cada tema genera un nou fil i això
permet que les converses quedin arxivades per temes. Els participants poden
intervenir bé obrint un nou fil de conversa o bé donant resposta a una intervenció
anterior.
Rols en els debats virtuals: 1. Administrador, 2. moderador o moderadora, 3.
participant i 4. visitant.
 ÀCTIC BÀSIC

- BLOGS o BITÀCOLES: és com un diari personal penjat a Internet on la informació que es

publica apareix ordenada per data. Exemples de blogs: blogs educatius, en l’àmbit
comercial blogger o wordpress
- WIKIS O ENCICLOPÈDIES VIRTUALS: és un espai web on cada una de les pàgines que el
formen tenen relació amb un únic concepte i on no hi poden haver-hi dues seccions
sobre el mateix tema. Un espai compartit on tothom pot incorporar, modificar i, fins i
tot esborrar contingut. Interconnecten la informació que contenen
Altres eines col·laboratives: - grups de notícies i llistes de distribució, calendari de
treball, documents en líniea, sistemes de directoris compartits i mapes mentals
(creately o gliffy)

SEGURETAT AL MÓN DIGITAL

L’Agència Catalana de Protecció de Dades ens informa que totes les persones tenim el dret
fonamental de la protecció de les nostres dades personals, que implica què es fa amb
aquestes, qui té la informació, quina és aquesta informació, d’on prové i per a quina finalitat.
DRETS SOBRE LES NOSTRES DADES PERSONALS:
- Ser informats de les dades que qualsevol entitat, empresa o institució conserva
- A accedir-hi i consultar-les
- Rectificar-les o cancel·lar-les
MESURES QUE PODEM PENDRE:
XIFRAR LA COMUNICACIÓ és realitzar algunes operacions matemàtiques sobre les dades per
transformar-les i fer-les irreconeixibles
True crypt és un programa que xifra totes les dades d’una carpeta o d’una unitat, interna o
externa com ara un pen drive o disc dur d’un portàtil

ACCÉS SEGUR EN UNA WEB

- L’adreça de l’espai web comença per https la “s” final ens garanteix que la informació
viatja per un canal segur.
- La presència de la icona amb forma de cadenat.

PER TANT, ENS PEREMT SABER SI LA CONNEXIÓ ESTÀ XIFRADA L’ADREÇA https i LA
PRESÈNCIA DEL CADENAT
 ÀCTIC BÀSIC

CARACTERÍSTIQUES D’UNA WEB CONFIABLE

- Proporciona dades de contacte amb l’autor
- Té una secció “qui som” o “sobre nosaltres”
- No té enllaços trencats
- Està actualitzada
- Disposa d’índex o plànol web
ACTUACIONS PREVENTIVES PER TENIR UNA NAVEGACIÓ SEGURA
- No donar les dades verdaderes si no és imprescindible
- verificar que la connexió sigui xifrada(cadena , https)
- Tenir sempre actualitzat tant el sistema operatiu com el navegador.
- realitzar còpies de seguretat freqüentment.
- quan ens aparegui una finestreta sense motiu aparent que ens demani executar o
emmagatzemar, no fer-ho
- Disposar com a mínim d’un parell de comptes de correu, un de formal, altre per
d’altres tràmits
EL TEST CAPTCHA: Són les lletres distorsionades que apareixen a la majoria de formularis de
registre. Està pensada per impedir la inscripció massiva a llocs des de robots, de manera
automàtica

CORREU ELECTRÒNIC : no és el mitjà més adequat per enviar informació

- Errors humans, equivocacions a l0hora d’enviar-lo
- informació enviada no està codificada
- la informació enviada viatja per diferents servidors no segurs
- El receptor no en pot fer un bon ús
Es recomana tenir més d’un correu electrònic per diferents usos
PISHING: Les estafes que es realitzen a través d’internet. Tècniques d’engany utilitzades per
certs individus que, fent-se passar per una persona o entitat de confiança intenten robar
informació confidencial. (correu brossa)
SPAM: o correu brossa són aquells correus enviats de forma massiva que el destinatari o
destinatària rep sense desitjar-ho
Thunderbird gestor de correu lliure gratuït filtre anti-spam. tot i que actualment la majoria de
gestors de correu compten amb filtres anti-spam
PER TANT, TANT PISHING COM SPAM SÓN PERILLS PER CORREU ELECTRÒNIC
 ÀCTIC BÀSIC

CONTRASENYES SEGURES:
- No fer servir dades personals com a part d’una contrasenya
- És recomanable que la contrasenya inclogui lletres, números, majúscules, minúscules i
símbols. Si és possible que tingui com a mínim 8 o 9 caràcters.
- Evitar anotar-les o comunicar-les
- És aconsellable tenir diferents contrasenyes
Respostes examen:
1. Com que un nombre més o menys elevat d’adreces IP serien difícils de recordar per
una persona, es va inventar un mecanisme capaç de relacionar les adreces IP amb
noms més amigables i fàcilment recordables. Aquest mecanisme s’anomena DNS
(Domain Name System, sistema de noms de domini)

2. A Internet, les màquines (ordinadors, encaminadors, impressores...) s’identifiquen

amb un conjunt de 4 grups de números que van del 0 al 255 separats per un punt, que
s’anomenen adreces IP. Un exemple d’adreça IP seria: 192.168.0.1. Una URL doncs,
hauria de ser de l’estil http://192.168.0.1

3. Tipus de publicitat que trobem a la web: BÀNER, FINESTRA EMERGENT i POP-UP

4.
AMENAÇA DE SEGURETAT
PROGRAMA PROTECCIÓ
ANTIVIRUS PROGRAMA ESPIA
TALLA FOC VIRUS
CAVALL DE TROIA

5. Perills pel correu electrònic: PHISHING i SPAM

6. Una cookie o Galeta és un petit arxiu que emmagatzema informació sobre l’usuari que
entra en una web, i que es desa al disc dur de l’ordinador.
 ÀCTIC BÀSIC

C2:TECNOLOGIA DIGITAL I ÚS DE L’ORDINADOR I DEL SISTEMA OPERATIU

PARTS D’UN ORDINADOR

- CPU (Unitat Central Processament)
- La placa mare (circuït que connecta els diferents dispositius)
- Targeta (so, gràfica i xarxa)
- Elements mecànics( font d’alimentació, disc dur intern i extern, les gravadores CD,
DVD.
- Elements que fan de caixa (la torre o la carcassa del portàtil)
Aquesta estructura central es poden connectar:
- Perifèrics d’entrada: introduir informació a l’ordinador: teclat, ratolí, escàner,
webcam, micròfon....
- Perifèrics de sortida: exposar la informació que conté l’ordinador: pantalla, altaveus o
auriculars, la impressora....
- Perifèrics d’entrada i sortida: càmera de fotografies, video digital, MP3, MP4 PDA......
TECLAT
- Tecles alfanúmeriques
- Tecles funció: f1 a f12
- Tecles d’edició (inclouen fletxes de desplaçament)
- bloc numèric
RATOLÍ
- Botó esquerre: desplaçar-se, ubicar el cursor, seleccionar donar instruccions
- Botó dert: activa funcions especials
- Roda: desplaçament
Tant el ratolí com el teclat es poden configurar a través de la interfície del sistema operatiu
(panel de control) o a través d’un programa específic asssociat.

ELEMENTS DE CONNECTIVITAT: Ens permeten connectar l’ordinador personal a la xarxa

- Tarja de xarxa: inserida dins l’ordinador. Permet la comunicació entre els diferents
ordinadors connectats entre si i també permet compartir recursos.
- Mòdem: És un aparell capaç de convertir un senyal digital de dades en una altra
analògica. D’aquesta manera poden trametre per una línia telefònica convencional. El
mòdem és un dispositiu obsolet per l’aparició del router i l’ADSL.
 ÀCTIC BÀSIC

- Enrutador o router: té com a funció escollir el camí o ruta més adequada per on
enviales dades, per tant l’encaminador o router ens connecta a internet i ha susbtituit
als antics modems.
Amb aquests aparells, les dades es trameten a través de connexions XDSL, ADSL o amb cable
de fibra òptica.
- Commutador (switch): És un aparell de xarxes que permet agrupar un conjunt
d’ordinadors i fer que la informació que intercanviïn passi pel mateix cable
- BLUETOOTH: Serveix per interconnectar els dispositius que podem portar a sobre o a
una distància molt pròxima, sense necessitat de fils.
- WI-FI: Serveix per establir connexions sense fil. A través d’ones de ràdio de curt abast.

Richard Stallman és el creador de la Free Software Foundation i Bil Gates el creador de

Microsoft
EL SISITEMA OPERATIU
Per tal que un ordinador pugui funcionar correctament, és vital que disposi d’un sistema
operatiu que s’encarrega d’establir vincles de comunicació entre l’usuari o usuària, els
perifèrics i les aplicacions.
El sistema operatiu és allò que ens permet controlar d’una manera senzilla tots aquells
elements, tant de programari com de maquinari que disposa el nostre ordinador.
Exemples de sistemes operatius:
- Microsoft Windows: És un sistema operatiu (SO) propietari. Existeixen diverses
versions al mercat.
- GNU/Linux: És una SO de programari lliure. Des de el departament d’educació de
Catalunya, es promou la distribució de Linkat. Els virus són elements exclussius dels
sistemes de windows, en Linux no n’hi ha de virus.
- Mac OS: És un SO propietari que funciona sobre els ordinadors “Macintosh”

PROGRAMARI DE PROPIETAT I PROGRAMARI LLIURE

En funció de la llicència de propietat que han estat creats, existeixen dos tipus de programari:
- Programari de propietat: Han estat dissenyats, elaborats i distribuïts per una persona
o companyia que conserva els seus drets de propietat.
- Programari lliure: han de complir 4 aspectes: 1. llibertat d’executar-lo 2. llibertat de
veure com funciona i adaptar-lo a les necessitats. 3. llibertat de distribuir-ne còpies 4.
llibertat de millorar-lo i redistribuir-lo.
 ÀCTIC BÀSIC

EXEMPLES PROGRAMARI UBUNTU (GNU): Banshee, libreoffice, GNU paint, enregistrador de

disc brasero, correu i claendari evolution, Mozilla Firefox, Pitivi....
EXEMPLES PROGRAMARI WINDOWS: DVD Marker, Paint, Internet explorer, WordPad,
Windows Media Player, Microsoft Word...
EL SOFTWARE: És el conjunt de tots els components intangibles de l’ordinador com poden ser
el sistema operatiu (Windows, Linux, Mac OS) i els programaris (processadors de textos,
reproductors de vídeos, editors d’imatges....)

EL DISC DUR: És un component molt sensible i alhora també vital, perquè és on tenim tota la
nostra informació emmagatzemada. El component on es desa la informació
CONNEXIONS DE DISC: SATA O IDE(PATA)
La connexió SATA és la tecnologia i l’estàndard actual més emprat per la seva rapidesa i baix
cost i amb més fils prims
La connexió IDE (PATA) és una tecnologia anterior i més lenta amb connectors de dades i
corrents amples

LES UNITATS DE MESURA

BYTE = 8bits
KILOBYTE = 1,024 bytes
MEGABYTE = 1,024 kilobyte
GIGABYTE = 1,024 megabyte
TERABYTE = 1,024 gigabyte
PETABYTE = 1,024 terabyte
 ÀCTIC BÀSIC

EXABYTE = 1,024 petabyte

ZETTABYTE = 1,024 exabyte
YOTTABYTE = 1,024 zettabyta
El dispositiu òptic amb més capacitat d’emmagatzematge actualment és el Bluray, amb una
capacitat de fins 25 Gb.
Actualment si compres un disc dur la capacitat es compta en Terabytes.
TIPUS DE LLICÈNCIA

CD-R/DVD
CD-R (Recordable): És gravable, però un cop hi has escrit mai més pots tornar a escriure-hi i es
converteix en un CD només de lectura
DVD-R/DVD+R: Tots dos són gravables una única vegada i la diferència entre –R i +R radica en
la forma de gravació i codificació de les dades. diferència totalment indiferent per a l’usuari.
 ÀCTIC BÀSIC

CD-RW (ReWriter): És regravable podem escriure-hi i esborrar els continguts múltiples

vegades.
DVD-RW/DVD+RW: Gravable diverses vegades
DVD-ROM: Només de lectura
DVD-RAM: Gravable diverses vegades. Funciona de forma semblant a un disc dur extraïble.
El CDRom és només de lectura; el CD Recordable és gravable només fins que es tanca i després
només és de lectura; el CD Rewritable es pot escriure i esborrar repetidament.
Els cds i els dvds són suports anomenats òptics perquè utilitzen un feix de llum per enregistrar
les dades (tecnologia làser).

C4: TRACTAMENCT DE LA INFORMACIÓ ESCRITA

Un processador de text és un programa que ens permet crear o modificar textos d’una manera
senzilla.
Hi ha diferents tipus de processador de text: Word (d’office de Microsoft) o el Writer
(d’OpenOffice, programa lliure)
La pantalla del processador té diferents elements:
LA BARRA DE MENÚ: A la part superior de la pantalla amb les opcions d’editar text, inserir
elements, eines específiques...) En cada un dels menús trobarem una llista d’opcions de
configuració o accions.
LA BARRA D’EINES: Sota la barra de menú. Cada una conté diversos botons que representen
accions i configuracions que es poden aplicar al text.
Per activar o desactivar les diferents barres d’eines, a la barra de menús podem clicar damunt
eines i seleccionar l’opció personalitzar.
EL REGLE: Indica les mides d’amplada i de llargada de la pàgina i conté la configuració de
l’escriptura del text (sangries, tabulacions, marges...)
LA BARRA D’ESTAT: A la part inferior de la pantalla. Ens indica l’estat dels processos del
document, com ara número de pàgina que ens trobem, l’escala amb què es mostra la pàgina,
el mode de selecció de text, o els objectes que conté
MENÚ FITXER: És la “boleta” nuevo, abrir, guardar, guardar como......
DESPLAÇAMENT DE TEXT: Serveix per desplaçar-nos a través del text del document.
Per desplaçar-nos per una distància curta, utilitzem el ratolí o les tecles de direcció
Per desplaçar-nos entre diferents pantalles podem utilitzar les tecles de l’ordinador
d’avançament de pàgina (AVPag o PGDN) i per retrocedir (Repag o PGDN)
 ÀCTIC BÀSIC

Una altra manera de desplaçar-nos amb word és utilitzant el mapa del document. Per activar-
lo clicarem al menú visualitza, i ,un cop a dins , damunt l’opció de mapa del document.
SELECCIONAR:
TEXT: Botó esquerre ratolí seleccionar text o amb el teclat. o situar cursor al principi d’una
paraula i prémer tecla majúscules i moure amb fletxes cursor.
PARAULA: clicar dues vegades ratolí
PARÀGRAF: Clicar 4 vegades amb el ratolí sobre una paraula del paràgraf.
FORMAT BÀSIC TEXT:
Caràcter=lletres,xifres,símbols i signes de puntuació que utilitzem a l’escriure
La font és el tipus de lletra
També es pot canviar la grandària de la font o efectes d’estil( negreta, cursiva i subratllat)
A més, del color del caràcter o canviar el text seleccionat a majúscules o a minúscules.
GUARDAR: Quan guardem un document amb Writer, el tipus de document per defecte és
format OpenDocument (odt) i amb Word el format del document per defecte és (doc). Ara bé,
el podem guardar amb un altre format de la llista del desplegable.
Reemplaçar un nou archiu ja guardat:
word: guardar com
write: anomena desa
Desar automàtic: eines de la barra de menú, opcions, configurar període de temps per desar
automàticament un document.
FORMAT BÀSIC PARÀGRAF:
També es poden modificar els paràgrafs, com ara: tipus d’alineació, sagnar el text, aplicar-hi
diferents contorns o bé crear llistes numerades o de punts.
Alineació:
-Esquerra: text alineat respecte al marge esquerre
-Centrada: Línies del paràgraf completament centrades respecte a la pàgina
-Dreta: paràgraf alineat respecte el marge dret
-Justificat: línies del paràgraf alineades respecte el marge dret i el marge esquerre
A més, podem destacar un paràgrafs amb contorns. L’altra possibilitat per destacar parts del
text és fer sagnats de paràgrafs mitjançant la icona corresponent del menú superior, o bé crear
llistes numerades, o de punts, mitjançant els botons que permetin activar i desactivar aquesta
funció.
 ÀCTIC BÀSIC

FORMAT BÀSIC DE PÀGINA DE TEXT:

Al marge inferior i superior d’una pàgina, hi podem inserir encapçalaments i peus de pàgina,
on es poden col·locar, per exemple, la data del document, el número de pàgina, el nom del
document o d’un gràfic.....
insereix-peu de pàgina o encapçalament. Si volem crear diferents encapçalaments o peus de
pàgina, en funció de si les pàgines són parells o senars, seleccionarem l’opció “el mateix
contingut esquerra/dreta”. D’aquesta manera, els canvis que es facin a la capçalera o al peu de
pàgina es faran només en les pàgines de la dreta o l’esquerra (en relació a la impressió del
document)
IMPRESSIÓ DEL DOCUMENT:
El processador de text presenta una configuració de pàgina preestablerta, és a dir, amb els
marges, l’orientació del document i la mida de pàgina determinada. Ara bé, ho podem canviar
a configurar la pàgina o disseny de pàgina.
Podem canviar:
-Mida paper, per exemple d’A4 a A3
-Orientació: de vertical a horitzontal
-Marges: Són els espais en blanc on no hi escriurem text.
-Format columnes (estil diari)
-Numeració de línea
.........
1. TABULACIONS I SAGNATS
Inserir i esborrar una tabulació
Les tabulacions marquen posicions fixes in es desplaça el cursos quan premem la tecla
tabulació.
Per inserir una tabulació ho podem fer: 1. Des del regle, hi ha unes tabulacions
predeterminades cada 1,25cm. Només s’ha de fer clic sobre el regle on es vulgui inserir la nova
tabulació. 2. O des de de la fitxa, clic botó dret, paràgraf, tabuladors, posició punt tabulador.
Tipus de tabulacions:
Esquerre: És la predeterminada, el que escrivim a la posició del tabulador es situarà a partir de
la tabulació cap a la dreta.
Centrat: El que escrivim a la posició del tabulador es situarà centrat en la posició del tabulador
Dreta: El que escrivim a la posició del tabulador es situarà a partir de la tabulació cap a
l’esquerra.
Decimal: aquest tipus només s’utilitza per a números amb decimals.
 ÀCTIC BÀSIC

Barra: Quan utilitzem aquet tipus de tabulador es crea una barra vertical en la posició de la
tabulació

C5 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ GRÀFICA SONORO I DE LA IMATGE DEL MOVIMENT

 ÀCTIC BÀSIC

TRACTAMENT DE LA IMATGE:
Programes:
-GIMP: S’obren tres finestres: 1. finestra principal amb els menús. 2. Finestra principal caixa
d’eines. 3. finestra d’eines amb capes camins i canals.
.xcf aquests fitxers són propis del GIMP. Quan es necessita desar una imatge per seguir
treballant amb ella més endavant la millor opció és utilitzar aquest format.
-Els píxels són la unitat mínima de mesura més normals en format digitals.
Cada programa de tractament d’imatges té una extensió pròpia d’arxiu gràfic, generalment:
.jpg que representa dues petites variants, com poden ser .gig .png
GIMP .xcf
PHOTOSHOP .psd
-.JPG és un format de compressió amb pèrdua. Són capaços de reproduir milions de colors (24
bits). Una imatge .jpg del 90% pesa força menys que la mateixa imatge en format .bmp o .tif.
La seva capacitat de donar qualitat amb poc pes fa d’aquest format el més utilitzat en
pàgines web. També s’utilitza en càmeres digitals.
.gif i .png formats de compressió sense pèrdues
.gif és el més antic i és molt adequat per gràfics
.png + pes, qualitat alta i permet transperències.
-La profunditat del color és el nombre de bits utilitzats per representar el color de cada píxel.
Oscil·la entre 1 i 32 bits (8bits=256colors) (16bits=milers de colors) (32bits=milions de colors)
-RGB (Red Green blue): Són els tres colors primaris. El color RGB té una profunditat de 24bits.
-Treballar amb capes: Cada capa és una superfície independent de les altres sobre la qual
podem treballar.
Avantatges: es pot actuar de forma independent
Inconvenients : No en té, però a l’inici se’ns fa difícil i estrany treballar sobre superfícies
transparents.

TRACTAMENT DE SO:
Audacity és un programa lliure. És un editor de sons complet i fàcil d’utilitzar a l’aula. Podem
enregistrar, reproduir i modificar sons.
Quan es desa un projecte amb Audacity es crear un fitxer AVP o AV no és un format de so. Per
defecte podem crear amb Audacity fitxers: .WAV, .MP3 i .OGG

Reproduir fitxers segons els diferents formats:

 ÀCTIC BÀSIC

-VCL media player és un reproductor, multimèdia lliure. Es pot utilitzar tant en plataformes
Windows, com Linkat o Apple.
-REAL
-QUICKTIME
-FREERIP: Realitza extracció d’àudio i permet l’exportació a diversos formats com ara mp3.

TRACTAMENT DE VÍDEO
PROGRAMA GRATUÏT TRANSFERÈNCIES/EFECTES SISTEMA
OPERATIU
videospin sí sí/no Windows
moviemarker sí (inclòs sistema sí/sí Windows
operatiu)
Pinnacle studio no sí/sí Windows
Premiere(professionals) no sí/sí Windows
Kino sí Linux
kelenlive sí sí/sí Linux
Imovie sí sí/sí Mac
Final cut expres no sí/sí Mac
(professional)

Formats vídeo:
mov qualitat acceptable

mpg és codificat és el més utilitzat per

descàrregues
flv molt utilitzat en web2 i portals vídeos com
youtube
rm propietat Networks codificació pròpia
avi separa el vídeo de la imatge a l’hora de
guardar
wmv el format de microsoft windows media
player
 ÀCTIC BÀSIC

C6: TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ NUMÈRICA

TEÒRICA
FULL DE CÀLCUL: És un programa que ens permet manipular dades numèriques i
alfanumèriques, disposades en forma de taules, realitza càlculs complexos amb elles,
representa càlculs de forma gràfica i crea bases de dades.
Els fulls de càlculs més utilitzats són: Microsoft Excel, l’OpenOffice Calc i l’aplicació del full de
càlcul de Google Docs.
El primer full de càlcul utilitzat es deia VisiCalc que va anar donant una sèrie de versions
posteriorment, cal destecar el programa Lotus 1-2-3.
COM INSTAL·LAR I OBRIR FULL DE CÀLCUL:
-Windows: Microsoft Excel haurem d’instal·lar paquet Microsoft office. El mateix passa amb
OpenOffice Calc que haurem d’instal·lar paquet OpenOffice. Normalment, si treballem amb el
sistema operatiu LINUX, com ara Ubuntu, ja estarà instal·lat.
PARTS FULL DE CÀLCUL:
- Part superior hi ha barra de títol amb el nom del llibre que estem ffent servir i les
icones de control de la finestra i a continuació, un menú principal des d’on se’ns
permet l’accés a totes les opcions del programa: Arxiu, Editar....
- El full de càlcul s’estructura mitjançant files (números) i columnes (lletres) amb les
seves barres de desplaçament.
- Seguidament, barres d’eines. És molt comú tenir-ne una per realitzar operacions
comunes. Si la volem modificar anem a menú, “veure” seleccionem l’opció barres
d’eines i la configurem al nostre gust.
- Barra de formules des d’on podem editar el contingut de la cel·la que tinguis
seleccionada en un moment determinat.
- Barra inferior que permet gestionar els deferents fulls del llibre i una barra d’estat amb
informacions diverses, corresponents al full de càlcul.
 ÀCTIC BÀSIC

CONCEPTES BÀSICS FULL DE CÀLCUL:

- Un llibre és cadascun dels arxius d’un full de càlcul i està format per un conjunt de
pàgines que s’anomena fulls de càlcul.
- Un full de càlcul s’estructura en forma de taula i és on s’allotgen totes les dades d’un
document.
- La cel·la és cada un dels elements que forma la taula d’un full de càlcul i és la unitat
mínima d’informació d’un full
- Les files del full de càlcul es defineixen en números i les columnes es defineixen amb
una lletra.
- Les cel·les poden contenir diferents tipus de dades: nombres amb decimals, punts de
miler, nombres en format científic, fraccions, percentatges, dates i hores, moneda,
valor lògics, text.....
DIFERÈNCIA ENTRE LLIBRE I FULL DE CÀLCUL:
En un programa de full de càlcul ( Microsoft Ecel o l’OpenOffice Calc), cadascun dels arxius
s’anomena llibre. Per això podem dir que quan obrim un arxiu d’Excel, per exemple, estem
obrint un llibre.
Cada llibre està format per un conjunt de pàgines i cadascuna d’aquestes pàgines s’anomena
full de càlcul. Els fulls de càlculs poden ser independents o bé estar interconnectats.
TIPUS DE DADES:
Les cel·les poden contenir diferents tipus de dades.
Si cliquem botó dret del ratolí d’amunt d’una cel·la i anem a format de cel”les veiem de tot el
tipus dedades que disposem i podem canviar la categoria i el format d’aquella cel·la.
- Nombre amb decimals i punt de miler
- Nombres amb format científic
- fraccions
- Percentatges
- Dates i hores
- Moneda
- Valors lògics
- Text
Les extensions més habituals per als documents de fulls de càlcul són les dels arxius
finalitzats en .xls .ods i xlsx
INSERIR FILES, COLUMNES I CEL·LES
 ÀCTIC BÀSIC

Si fem l’opció inserir una fila aquesta s’afegeix a la fila superior de la marcada. La columna a
l’esquerra i les cel·les cap una a la dreta o una avall
INSERIR O ELIMINAR FULLS: Botó dret ratolí sobre pestanya del full i opció que es vulgui fer
EDICIÓ DE DOCUMENTS DE FULL DE CÀLCUL:
- Copiar: “menú” “edita” “copiar o botó dret o Ctrl + C
- Tallar: “menú” “edita” “tallar” o botó dret o Ctrl + X
- Enganxar: “menú” “edita” “enganxar” o botó dret o Ctrl + V
- Desfer un canvi: “menú” “edita” “desfer” o botó dret o Ctrl + Z
- Restaura: “menú” “edita” “restaura” o botó dret o Ctrl + Y
- Guardar: Ctrl + S
- Podem emplenar un conjunt de cel·les estirant amb el ratolí des del punt negre que
figura a la part inferior dreta de la cel·la o les cel·les seleccionades. Si la selecció que
hem dut a terme és susceptible de convertir-se en una sèrie ( com ara números
correlatius, dates, dies de la setmana o mesos) les cel·les s’emplenaran
automàticament.

PRÀCTICA:
Escriure en les cel:les: Clicar cel·la, teclejar text i per finalitzar prémer Enter. Per cancel·lar la
introducció del text prémer Esc. S’alinea a l’esquerra. Per modificar el contingut farem doble
clic al damunt o premerem F2
 ÀCTIC BÀSIC

Escriure nombres: El mateix procediment. S’alinea a la dreta. Podem fer servir el separador de
milers 34.300, decimals 3,12, moneda o fraccions 1/8.. Per modificar el contingut farem doble
clic al damunt o premerem F2
Si no hi cap el número es mostrà #######
Si el nombre que hem descriure presenten sempre una quantitat fixa de zeros o d’espais
decimals o moneda o fracció podem determinar la xifra en el format cel·les
Dates: Utilitzem un guió – o la barra /

Hores: Escriurem hora i minuts (12:00) espai en blanc i am o pm : =ARA() o =AVUI()

Per introduir hora o data actuals utilitzarem
Escriure fórmules: Podem escriure la fórmula per realitzar el càlcul. Totes les fórmules han de
començar per =. Les cel·les contenen la fórmula però només mostren el resultat
Alineació de dades:
- Per defecte nombres i valors a la dreta i text a l’esquerra
- Esquerra: Alinea indistintament dades i text a l’esquerra
- Dreta: alinea Indistintament dades i text a la dreta
- Centre: Centra les dades respecte l’amplada de la cel·la
- Emplenat: Omple l’amplada de la cel·la tot repetint-ne el contingut.
- Justificat: Adapta el contingut de la cel·la a la seva amplada
Fonts i colors: Menú desplegable de la barra d’eines podem canviar tipologia de la font, l’estil
(negreta, cursiva,....) o la mida. A més, el color del text aplicar-hi efectes (subíndex, ratllat...) i
en la pestanya vores dins del menú emergent de format podem seleccionar els costats que
volem i definir-ne el gruix, l’estil i el color de la línia.
FORMULES BÀSIQUES:
SUMA
- Quan les escrivim: =SUMA(B3:B4) + ENTER o =SUMA(B3;B4;C1)
els dos punt és un rang i el punt i coma per seleccionar diferents cel·les no continues.

PRODUCTE
- =PRODUCTE() multiplica els números
- =PROMEDI ()
- =MITJANA()
- Per fer el percentatge podem fer =B2*10/100 on B2 el el valor del preu per exemple i
10/100 el 10%. També es pot tenir el % fix en una cel·la amb el format % per exemple
=B2*C1 on C1 és el 10% i per aplicar directament el preu =B2-(B2*C1)
 ÀCTIC BÀSIC

Referències relatives: Les referències que es basen en la posició relativa respecte a cel·la o
rang que conté la fórmula. Per exemple si la cel·la C5 hi escrivim =B5 vol dir que la cel·la C5
té valor B5. Una fórmula que utilitza referències relatives és que l’actualitza
automàticament els valors si hi ha canvis en el nombre de cel·les, files o columnes. Per
exemple, si la fórmula de la cel·la C5, que és B5, es copia a la cel·la C6, la fórmula serà B6.
Referències absolutes: Són les que no s’actualitzen si les copiem en una cel·la diferent. Per
utilitzar-la, fem servir el signe $. Per exemple , =B5*$C$5
Referències mixtes: Són aquelles on només es fixa o la columna $B5 o la fila B$5
Referències externes: Utilitzar dades d’altres fulls de càlcul del mateix llibre o les d’altres
llibres. Per fer-ho, inserim el nom del full, i com a separador utilitzem el signe d’exclamació
! en Excel i en Calc un punt . per exemple =full1!C5+B5
IMPRIMIR FULL DE CÀLCUL:
- Primer visualització prèvia
- Podem configurar el diferents aspectes de la pàgina, com ara els marges,
l’encapçalament i el peu de pàgina, o el full
Diferents opcions per imprimir: configurar pàgina que hi ha al menú fitxer
- Pàgina: canviar orientació del paper, la mida i la qualitat d’impressió. A més, permet
ajustar el número a partir del qual començarà la paginació.
- Marges: Permet seleccionar els marges que quedaran en blanc. Tant els superiors, els
inferiors com dret i esquerre. I l’espai entre l’encapçalament i l’inici de les dades
perquè cap dada quedi oculta.
- Encapçalament i peu de pàgina: Es pot incloure un encapçalament i un peu de pàgina.
N’hi ha una relació preestablerta a les llistes desplegables.
- L’ordre en què s’imprimiran els fulls.