1

2
 Programa
Electoral
Eleccions al Parlament
2021

3
1 El nostre
repte
6

2 El repte
Nacional
10

3
Per un 16
Nou Pacte
Intergeneracional

4 Polítiques
Socials
30

4
5 Catalunya
al Món
64

6 Economia
i Treball
84

7 La governança 110

5
1
El nostre
repte
venim de lluny,
tenim clar on anem

6
Catalanes i catalans,
Les eleccions d’aquest 14 de febrer de 2021 tenen públiques, si volem esdevenir una comunitat
una importància cabdal per al nostre país. Cer- nacional unida, que ofereixi oportunitats a to-
tament, tota contesa electoral resulta rellevant. thom des de la primera infància i al llarg de la
L’acte de votar, en si mateix, enforteix la demo- vida. No resultarà fàcil aconseguir-ho. Descon-
cràcia i apodera la ciutadania. Tanmateix, les fiem del populisme que promet solucions sim-
circumstàncies actuals resulten excepcionals. ples a problemes complexos. Ens cal activar la
Patim els efectes de la pandèmia, amb les crisis intel·ligència col·lectiva, el talent de totes les
sanitària, econòmica i social que l’acompanyen. persones per afrontar exitosament els grans
Ha estat i és un temps d’intens sofriment, per reptes que tenim al davant.
la mort i la malaltia de tantes persones estima-
des. Les conseqüències de la Covid sobre amplis
sectors de l’economia, i per tant dels treballa- A Catalunya hi ha presos i exiliats per raons
dors, són colpidores, i tindran greus efectes en polítiques. La repressió de l’estat s’ha fer sentir
la qualitat de vida de moltes famílies. La socie- amb cruesa sobre moltes persones. Això afecta
tat del benestar, que entre tots hem creat al llarg els drets de tots els ciutadans, i devalua la quali-
dels anys, es veu amenaçada. tat democràtica de la societat. La judicialització
de la política constitueix una anomalia que de-
Vivim en una societat del risc global. L’afany
grada la vida institucional del nostre país. Qui
de garantir la nostra seguretat es fa present
pot pensar que hi haurà una plena normalitat
amb molta intensitat, especialment després de
en aquest context? L’amnistia és l’únic camí per
l’experiència traumàtica d’una epidèmia sobre-
redreçar la situació. Això ha d’anar acompanyat
vinguda. Hem de lluitar contra els perills sen-
de la denúncia de les patologies d’un règim poc
se posar en risc els nostres drets i llibertats, en
respectuós amb la voluntat d’una majoria social,
un delicat equilibri. El món és ple d’incerteses.
favorable a poder decidir el seu futur col·lecti-
Gestionar la complexitat i no perdre el nord,
vament a través d’un referèndum. Aquesta ac-
constitueix el gran repte avui. I fer-ho amb una
titud crítica conviu amb la realitat d’una socie-
forta convicció: únicament des de la fraternitat,
tat que des de sempre ha treballat intensament
podrem avançar sense deixar ningú enrere. El
per mantenir la cohesió social. Per això, la re-
principi d’equitat ha d’inspirar les polítiques

7
volta contra el centralisme i les imposicions de tenim un projecte per al país. Volem impulsar
l’estat és compatible amb el diàleg, amb el fet una economia productiva i innovadora, inte-
d’exigir els recursos econòmics que pertoquen gradora i sostenible, oberta al món i que generi
a Catalunya, avui injustament insuficients, i de ocupació, i recuperar el lideratge en els camps
participar a les taules on es decideixi el destí de la recerca, la captació d’inversió, l’atracció de
dels fons europeus destinats a la reconstrucció talent i el turisme de qualitat. Perquè creiem en
post-pandèmia. És el benestar i el futur tots els el sector primari i el món rural, ambicionem una
ciutadans, el que està en joc. Catalunya més sostenible, vertebrada territo-
rialment i activa, amb infraestructures viàries
Ara més que mai ens cal un govern amb volun- i ferroviàries, tecnològiques i digitals arreu del
tat i capacitat de governar, un bon govern que país i de qualitat. Una societat en què la cultu-
aporti solucions als problemes reals de la gent. ra i l’esport siguin pilars essencials i accessibles
És l’hora de posar les regnes del país en mans per a tothom; i amb un sistema de benestar efi-
de persones qualificades, amb experiència de cient, públic i concertat, que tingui cura de la
gestió, per resoldre les greus mancances exis- gent gran, dels infants, de les persones amb dis-
tents i afrontar amb intel·ligència els desafia- capacitats i dels més vulnerables. I, per damunt
ments presents i futurs. És el moment de tenir de tot, que promogui la igualtat d’oportunitats.
les idees clares. I, sobretot, de confiar el destí Un país amb un sistema educatiu, públic i con-
dels catalans i les catalanes a aquells que pre- certat, inclusiu i d’excel·lència, amb la immersió
senten un projecte sòlid, un full de ruta ben lingüística com a factor de cohesió social; amb
fonamentat per fer progressar el país. Es trac- un model sanitari capdavanter, centrat en les
ta d’un projecte d’arrels humanistes i de llarga persones i amb recursos econòmics suficients,
trajectòria, que vol contribuir al benestar de les que potenciï els seus professionals i preparat
persones en tots els ordres de la vida. Prou d’ex- per afrontar els reptes emergents.
periments. No ens podem permetre seguir vi-
vint enmig de disputes i contradiccions gover- A continuació teniu el programa electoral del
namentals, en una degradació constant de les PDeCAT. Si ens feu confiança el 14 de febrer, el
institucions d’autogovern de Catalunya. posarem en pràctica per avançar cap a la Cata-
lunya de les persones i per a les persones.
El PDeCAT ve de lluny, malgrat ser un partit
jove. S’inspira en la feina feta en bona part dels
darrers quaranta anys, amb la creació de les es-
tructures d’estat que han vertebrat Catalunya i
li han conferit un gran prestigi arreu. Deia que

Àngels Chacón i Feixas

Candidata del PDeCAT a la presidència
de la Generalitat de Catalunya

8
9
2
El repte
Nacional
Catalunya País
Catalunya Estat

10
2.1 GESTIONAR Creiem en l’estratègia del convenciment:
dels bons projectes de futur. Creiem en la re-
EL PRESENT: GOVERNAR BÉ clamació constant d’allò que és nostre: recur-
La realitat política de Catalunya en els darrers sos econòmics, execució d’inversions, defensa
cicles electorals ha estat d’alta complexitat, els de les competències que tenim,... Creiem en la
problemes segueixen oberts, però alhora creix reacció contra les injustícies i les perversitats
la preocupació per la evolució del dia a dia po- de l’Estat, l’amnistia, els indults són impres-
lític, econòmic i social de les persones, de l’ac- cindibles i estan trigant massa. Catalunya no
tivitat econòmica i laboral i de la operativa del recuperarà la seva “normalitat” mentre els po-
propi país. És hora de fer compatible l’ambi- lítics i representants de la societat civil empre-
ció independentista amb el bon govern. sonats i a l’exili no recuperin la seva llibertat.
Creiem en l’estratègia d’avançar com a país i
El programa electoral del 2015 portava com a com a societat.
principal compromís la celebració del referèn-
dum per la independència; el programa de 2017
va estar determinat per la reacció a l’aplicació GE ST IO N A R E L P R E S E N T, P E L P DECAT
del art.155 CE i la destitució del Govern i disso- S IGN I F ICA T R E BA L L A R P E R
lució del Parlament; el repte que tenim davant N O R MA L I T Z A R E L PA Í S , É S A DI R :
les eleccions del 14F al 2021 segueix sent com-
plex, ja que el problema del conflicte Catalunya
– Espanya segueix sense resoldre i sense pers- • Recuperar la política, el què requereix
pectives d’evolucionar, en conseqüència, per aprovar l’amnistia. Aquesta és la solució
a la propera legislatura el repte és: gestionar més justa i adequada que s’ha d’aprovar.
el present -i fer-ho bé des de la perspectiva Tanmateix, els indults i la modificació del
política, social i econòmica- i ambicionar un codi penal poden ser un primer pas. Amb
futur de país pròsper, democràtic i amb alt presos i exiliats polítics mai es podrà nor-
nivell de benestar. malitzar la vida democràtica del país; amb
Creiem en una Catalunya independent, però inhabilitacions de càrrecs públics, amb ju-
l’estratègia no pot ser mateixa de la passa- dicis polítics oberts a centenars de persones
da legislatura, ena ha faltat mentalitat d’estat per defensar el referèndum del 1-O, mai es
i més estratègies pròpies com a país que som, podrà normalitzar el país. Quan més de 2
i l’estratègia a seguir no pot ser exclusivament milions de persones desobeeixen, és que
la de confrontació estèril. Ara bé, ens caldrà l’Estat ha fracassat i no són les solucions
fermesa política davant la injustícia i davant el penals les que pertoquen, sinó les políti-
menysteniment de l’Estat, i continuar fent front ques. Cal retornar a la política el que corres-
a la repressió que hem patit també com a pro- pon a la política. En les democràcies mai és
jecte polític. la justícia qui arbitra en els conflictes polí-
tics, és en els Parlaments i entre les forces
polítiques on s’adopten els acords.
•

11
• Recuperar el “Bon Govern”. No és la • Recuperar el diàleg i la consecució de
confrontació estèril el que ens fa créixer consensos amb els partits i amb la socie-
com a país, sinó els grans consensos i go- tat. Diàleg amb els partits independentistes
vernar bé. A la legislatura anterior, l’aplica- (serem en aquells espais on siguin els par-
ció de l’article 155, seguida de la destitució tits independentistes), diàleg amb els no
del Govern electe i del Parlament ens ha fet independentistes, diàleg amb l’Estat i amb
mal com a país, va trencar la dinàmica de les institucions europees i internacionals,
gestió governamental. I en aquesta legisla- diàleg amb els agents socials i diàleg amb
tura la ruptura entre els socis de govern i el la societat. Creiem en el diàleg com a força
conseqüent avançament electoral ens ha fet destinada a construir consensos. La societat
mal en un moment de crisis sanitària, social catalana creu en la cohesió social. A Cata-
i econòmica com la que vivim. Pel PDeCAT, lunya hi ha molts temes que els defensem
a partir del 14F cal recuperar el “bon go- majories molt amplies de catalans i catala-
vern” i aquesta serà la prioritat. Això signi- nes.
fica:
– Gestionar la sanitat, amb criteris tèc-
nics i d’experts, acompanyat de mesures 2.2 AMBICIONAR
valentes destinades a pal·liar les seves EL FUTUR: L’AMBICIÓ
conseqüències socials i econòmiques so-
bre tantes persones i activitats.
DE PAÍS, D’ESTAT...
LA INDEPENDÈNCIA
– Escoltar a la gent, al comerç, a la cul-
tura, a l’oci, a l’esport, a la restauració,... A Catalunya ambicionar el futur és recuperar
i decidir després, pactant escenaris per l’ambició de país, l’ambició d’una Catalunya
avançat, sense mostrar la precipitació i pròspera, dinàmica, europea, capdavantera
improvisació mostrada en diversos mo- en l’àmbit econòmic, social, cultural i polític.
ments. Recuperar l’ambició de rellançar Catalunya des
del Govern conjuntament amb tot el conjunt de
– Atorgar ajuts a fons perdut, preferible- la societat.
ment a càrrec a l’Estat, que és qui té els
recursos, però en darrer cas a càrrec de Som un país obert, el principal pol econòmic
la Generalitat. L’endeutament d’avui es del sud d’Europa, creiem en la nostra capaci-
pagarà amb la reactivació de demà. tat de treball, tenim un dens i diversificat teixit
econòmic i laboral amb ganes de superar la pan-
– Abordar les profundes transforma- dèmia i afrontar les transformacions que ens
cions globals que el nostre món ha exigeixen els nous reptes globals, defensem un
d’afrontar i de les que Catalunya no model de d’estat del benestar de qualitat, mal-
està exempta: el canvi climàtic, els grat les mancances que tenim. És precisament
ODS, la transició ecològica i energètica, aquesta voluntat i ambició de ser de Catalunya
la incorporació plena dels joves en les la que ens fa ambicionar la independència, l’am-
polítiques de govern, la paritat, la lluita bició de ser “Estat”.
contra les desigualtats, l’aposta per la
recerca i la innovació, la digitalització .... Ambicionem la independència perquè estem
O governem ara mateix davant d’aquests convençuts que Catalunya, dins de la Unió
reptes, o farem tard. Europea, ens podem auto-governar millor
que depenent de la intermediació i de les de-
cisions de Madrid. Constatem que els governs
de l’Estat, en general, no han ajudat a Catalunya
a desenvolupar les potencialitats que tenim, al
contrari, sovint hi han posat entorpiments, al-
guns d’ells molt greus.

12
Avui Espanya pateix un dèficit democràtic • A curt termini, el finançament de Cata-
que Catalunya no admet. Catalunya pateix un lunya ha d’augmentar entre 7.000 i 10.000
injust dèficit fiscal respecte l’Estat, la Gene- milions d’euros anuals, el que equivaldria
ralitat està mal finançada, la centralització de a reduir el dèficit fiscal Catalunya Espanya
l’Estat és injusta i margina Catalunya, les insti- entre un 45% i un 65%, un dèficit que any a
tucions de l’Estat, des del Rei, a la gestió pressu- any ens empobreix, ens retalla els recursos
postària o a la utilització dels òrgans judicials, que necessitem per educació, per sanitat,
són injustos amb Catalunya. No és admissible per compensar als autònoms i PIMES afec-
que les institucions estatals hagin pressionat a tats per la crisis, per consolidar els centres
les principals empreses catalanes a desplaçar la de recerca,...
seva seu social fora de Catalunya i han legislat
per facilitar-ho. No és aquest l’Estat que volem Catalunya ha decidit recuperar el liderat-
per Catalunya. ge econòmic del futur, ens és imprescindible
per seguir garantint ocupació, competitivitat
Cal recordar que Catalunya ja va fer una pro- econòmica i el propi manteniment de l’Estat del
posta de reforma de l’Estatut. Va ser debatuda benestar.
i acordada al Parlament, a les Corts i referenda-
da al carrer. Fou un gran Pacte que l’Estat es- • Per això necessitem finançament i capacitat
panyol va trencar unilateralment a través del de decisió.
Tribunal Constitucional, un òrgan al que se li • Per això exigim la utilització més eficient
atribueixin competències superiors al plebis- possible dels Fons europeus de Recupe-
cit dels catalans. Avui es dona la paradoxa que ració Next Generation. És vergonyosa la
l’Estatut vigent, la primera llei dels catalans, opacitat amb la qual el govern de l’Estat
no ha estat aprovat ni pel Parlament, ni per està gestionant aquesta qüestió i encara més
les Corts, ni pels catalans. Fa 10 anys d’aque- preocupant és la desorientació que porta el
lla sentència i en tot aquest temps l’Estat no ha Govern en funcions de la Generalitat que
proposat cap alternativa al descontent català. n’ha de gestionar una part. Catalunya no pot
També som realistes, el referèndum de l’1-O quedar al marge de la gestió d’aquest fons
va ser una acció democràtica de valor polític europeus.
importantíssim i va evidenciar la voluntat En definitiva, en aquest procés de gestionar
democràtica de molts catalans i catalanes i va el present i ambicionar el futur, el PDeCAT
posar al descobert el tarannà repressiu i poc i la Generalitat dialogarem internament a Ca-
democràtic de l’Estat espanyol. Caldrà treba- talunya i amb l’Estat i amb les diferents insti-
llar plegats i, des de Catalunya, caldrà fer-ho tucions internacionals, treballarem conjunta-
per recuperar l’ambició i potència de país. ment en tot allò en que puguem contribuir per
• En aquesta legislatura el PDeCAT està rellançar Catalunya, però som desconfiats, fa
per la consolidació dels espais de diàleg. molts anys que l’Estat manté un comportament
La celebració d’un Referèndum pactat i injust amb Catalunya, deslleial i és important
reconegut internacionalment ha de ser subratllar-ho.
un dels temes imprescindibles d’aquests El referèndum de l’1-O va ser la resposta dels
espais de diàleg. catalans a aquest comportament deslleial de
• L’autogovern vigent no és sostenible, el fi- l’Estat amb Catalunya, l’1-O va ser la demostra-
nançament no és sostenible. ció d’un descontent real i avui seguim en deute
amb els més de 2 milions de catalans que l’1-O
vàrem exercir el seu dret a vot.

13
Catalunya ha de recuperar la seva normalitat
i això requereix:
• No tenir presos ni exiliats polítics
• Deixar el Codi Penal per els delictes i
recuperar el diàleg com a eina de lluita i
d’entesa per els conflictes polítics
• Canviar les escletxes de confrontació per
la prioritat del “bon govern” tant per fer
front a la pandèmia i les seves conseqüèn-
cies, com per preparar el futur.
• Recuperar l’ambició de país i afrontar
amb decisió els reptes que avui preocu-
pen al món, el canvi climàtic, la transició
ecològica i energètica, els joves, la paritat,
les desigualtats, la recerca i la innovació, la
digitalització,..
I aquesta “normalitat” exigeix també donar
resposta als més de 2 milions de catalans i cata-
lanes que l’1 d’octubre de 2017 vàrem anar a vo-
tar. L’Estat ha sigut persistentment injust amb
Catalunya i els catalans volem decidir sobre el
nostre futur, en conseqüència:
• El més aviat possible, els catalanes hem de
tornar a les urnes, en un referèndum pactat
i reconegut internacionalment per decidir
sobre la independència.

14
15
3 Per un
Nou Pacte
Intergeneracional

16
3.1 CAL UN COMPROMÍS política mira poc cap als problemes de la joven-
tut, són massa anys amb joves sotmesos a una
DE MILLOR ATENCIÓ precarietat laboral crònica, a dificultats per ac-
A INFANTS, JOVES cedir a l’habitatge, a la impossibilitat d’emanci-
I GENT GRAN pació jove, i ara, amb el confinament, aquestes
dificultats s’agreugen. És imprescindible assu-
I un segon compromís, assumir el cost de la cri- mir també un compromís amb els joves.
sis i no transferir el deute que genera a les pro-
peres generacions Tanmateix, la pandèmia afegeix un risc addi-
cional al futur d’infants i joves. L’endeutament
Les crisis sanitària, social i econòmica que vi- que assumim avui, o el paguem demà o hi ha
vim afecten tota la societat, tots ho patim i per el risc de transferir-lo cap a les generacions del
sortir-nos-en caldrà que les administracions que avui són infants i joves, transferir els deu-
augmentin el seu deute. La conservadora Euro- tes dels excessos del passat i els nous deutes de
pa ja ho accepta, ara cal que les administracions l’avui. Cal evitar-ho.
estatal i de la Generalitat exerceixin l’endeuta-
ment que necessitin per pal·liar els efectes de Proposem abordar un pacte intergeneracional
la crisi, per salvar teixit social i teixit produc- destinat a garantir la reducció, en els propers
tiu, per afavorir un procés àgil de recuperació anys, de l’increment del deute públic que assu-
de l’economia i dels llocs de treball, però tam- mim al 2020 i al 2021. La reactivació econòmi-
bé per atorgar una millor atenció als col·lectius ca i laboral que puguem tenir, un cop la política
més vulnerables, que avui són els infants, els sanitària de vacunació faci els seus efectes i la
joves i la gent gran. Si no arrisquem amb l’en- pandèmia estigui controlada, ha de permetre
deutament, les conseqüències de la crisis seran retornar l’increment d’aquest deute més recent
més greus i duradores. de les administracions.

Infants, joves i persones grans són tres col·lec- No seria admissible transferir a les generacions
tius generacionals especialment afectats per la més joves tot el pes del deute del passat i del
pandèmia. La gent gran, perquè sanitàriament i present. És per això que aquest compromís de
socialment és el col·lectiu més vulnerable. És a responsabilitat l’acompanyem amb tres com-
les residències on més greus han estat els efec- promisos prioritaris de l’acció política del PDe-
tes de la pandèmia, és la gent gran qui més està CAT a les eleccions catalanes:
patint els obligats confinaments, amb les con- • Compromís amb la infància i l’adolescència
seqüències que això comporta sobre la sensació
de solitud. Per això cal establir un compromís • Compromís amb els joves.
específic de dedicació addicional i de millora de
• Compromís amb la gent gran.
l’atenció que els hi prestem.
Els infants, adolescents i joves es poden veure
afectats en la seva qualitat educativa i, per de-  
rivació, en el seu futur professional, qüestió que
cal corregir. Pel que fa als joves, fa anys que la

17
3.2 COMPROMESOS • Presentar amb urgència un Pla de Lluita
contra la Pobresa infantil, dotat pressupos-
AMB LA INFÀNCIA
tàriament i amb calendari d’actuacions, en
I L’ADOLESCÈNCIA. compliment de la Moció 198/XII aprovada
El passat 18 de novembre el Ple del Parlament pel Parlament de Catalunya sobre la pobresa
de Catalunya va aprovar la Declaració sobre el infantil.
compromís amb l’Agenda 2030 com a full de • Adaptar els ajuts a les famílies en situació
ruta per a afrontar la recuperació de la crisi ori- de vulnerabilitat i amb fills a càrrec, per tal
ginada per la pandèmia de la Covid-19 i dissen- de garantir una completa protecció dels in-
yar un món millor per als infants. fants.
Subscrivim íntegrament aquesta Declaració i, • Reclamar a l’Estat la modificació de la re-
en especial: gulació de l’Ingrés Mínim Vital per fer-lo
• El compromís de lluitar contra la pobresa i plenament compatible amb prestacions es-
l’exclusió la qual, tal com assenyala la De- pecífiques de criança, d’import superior a
claració, ja abans de la crisi afectaven gaire- les vigents de la Seguretat Social per fill a
bé un de cada tres infants. Cal combatre-la a càrrec i que puguin ser percebudes per una
la infància per evitar que sigui crònica en la majoria de famílies amb fills menors de 18
posterior joventut i maduresa. anys.

• El compromís d’assegurar que els drets dels • Assegurar l’accessibilitat universal, sota els
infants es posen al centre de les mesures principis d’equitat i d’inclusió, a aquells in-
d’atenció a la crisi i de la recuperació, se- fants que, per raó de la seva malaltia, disca-
guint el camí que marca la Convenció sobre pacitat o qualsevol altra situació o caracte-
els Drets de l’Infant, de manera que tots els rística, no tenen garantit l’accés a productes,
infants puguin desenvolupar llur màxim béns o serveis en l’àmbit urbanístic, habitat-
potencial. ge, transport, comunicació, cultura, partici-
pació, etc.
• El compromís amb promoure les accions
necessàries per a complir amb els disset ob- • Realitzar un Informe biennal de valoració i
jectius de desenvolupament sostenible. anàlisi des de la perspectiva de la infància i
l’adolescència, així com del grau de compli-
ment de la Convenció de les Nacions Unides
sobre els Drets de l’Infant.
C O M B ATRE L A P O B RE S A I N FA NT I L I
L’ E XC LU SIÓ S O CI A L • Crear un fons extraordinari per a la infància
La pobresa infantil és la més dura i perma- i l’adolescència amb l’objectiu de destinar-lo
nent de les pobreses, doncs afecta l’infant i el a actuacions que puguin esmorteir els efec-
pot arribar a condicionar al llarg de tota la seva tes presents i futurs de la crisi sanitària ac-
vida. Ens proposem lluitar contra les desigual- tual sobre la infància i l’adolescència de Ca-
tats socials, especialment en la infància, inver- talunya.
tint en polítiques predistributives i redistribu- • Seguir implementant el Pla Estratègic per a
tives que garanteixin la igualtat d’oportunitats promoció de l’acolliment familiar per lluitar
i el funcionament de l’ascensor social. Invertir contra la pobresa i la vulnerabilitat dels in-
en infància avui reduirà les desigualtats demà. fants menors de 6 anys.
Encara patim una taxa de risc de pobresa del
19% de la població amb una dada especialment
preocupant del 31% en la població menor de
setze anys. Som conscients que són dades que
Catalunya no es pot permetre, en conseqüència,
volem dur a terme polítiques per reduir aques-
tes xifres.

18
U N A Q Ü E S T IÓ DE DRE T S: E L S DRE T S • Promoure la cultura de la participació tam-
D E L A I N FÀ N CI A I L’A D O LE SC È N CI A bé en els infants i adolescents, tant en l’es-
A L C E NTRE DE LE S P O L Í T IQ U E S PÚ - fera educativa, com en la del lleure i en el
B L IQ U E S sistema de protecció.
Des del PDeCAT creiem que la societat catalana • Fer polítiques i actuacions de caràcter pre-
ha de continuar fent passos ferms en favor de ventiu, desplegant el model de Serveis d’In-
la equitat, possibilitant els projectes de vida de tervenció Socioeducativa (SIS) amb especial
totes les persones, desenvolupant les capacitats atenció als infants que viuen situacions de
i aprofitant completament el talent de dones i risc social i risc de maltractament. És es-
homes en tots els àmbits. pecialment necessari que actualment, en
El PDeCAT, com a força política a totes les ins- plena pandèmia, aquests serveis romanguin
titucions i des del Govern de la Generalitat vet- oberts.
llarem en la defensa dels Drets de la Infància: • Millorar l’accessibilitat a la informació, als
el dret dels infants a ser infants, a no ser adults tràmits i a les gestions de les administra-
abans d’hora, a no haver de preocupar-se per cions públiques per part dels infants i les se-
l’alimentació, la salut o l’habitatge. L’infant ha ves famílies, amb especial focus als infants
de ser estimat i protegit, ha de poder dir el que amb discapacitat i en risc d’exclusió.
pensa i el que sent, i se l’ha d’escoltar i prendre
seriosament. • Reforçar els recursos d’escolta, denúncia i
d’ajuda a la infància i l’adolescència i infor-
A Catalunya més d’una de cada quatre llars amb mar adequadament de la seva existència,
fills o filles estan en situació de risc de pobre- garantint que donin resposta a les necessi-
sa i en el cas de les llars monoparentals aquesta tats de protecció d’aquests col·lectius.
xifra es dispara fins a gairebé la meitat. Les da-
des ens demostren que queda un llarg camí per • Desenvolupar programes específics en els
aconseguir que tots els nens i nenes catalans serveis d’acolliment residencials que pro-
tinguin garantit el seu benestar. moguin l’autonomia dels i les joves tutelats
abans d’assolir la majoria d’edat.
Des de les institucions catalanes, cal posar els
Drets de la Infància al centre de les polítiques
públiques. AC TUACIO N S
• Redefinir l’Observatori de la Infància, en E N L’ E NTO R N FA M I L I A R
tant que abasti tota la infància i adolescèn- • En el marc europeu, la Comissió Europea
cia i que sigui un autèntic òrgan de, per una considera que una persona o família està en
banda, detecció de vulneració de drets, tant situació de pobresa quan es troba en una si-
en el marc normatiu com en el de control de tuació de clar desavantatge econòmic i social
la seva execució; i, per una altra, un òrgan respecte a la resta de persones del seu entorn.
que vetlli per l’adequada configuració de El model familiar ha variat i cal reconèixer la
polítiques inclusives i de respecte a la di- seva diversitat familiar. Sovint els diferents
versitat. L’Observatori s’ha d’emmarcar al models de família requereixen de sensibili-
Departament de Presidència per tal de coor- tats també diverses per a donar-les-hi suport
dinar transversalment tot el Govern en les i afavorir així la criança dels infants en un
polítiques d’infància. entorn de benestar.
• Desplegar definitivament la Llei 14/2010 • Desenvolupar programes de prevenció i su-
dels drets i les oportunitats en la infància port a les famílies amb infants en risc social,
i l’adolescència i el Pacte per a la Infància que promoguin l’exercici d’una criança positi-
a Catalunya acompanyada dels recursos va, impulsant, d’acord amb la REC 2006/19 del
econòmics associats. Desplegar jurídica- Consell d’Europa, serveis de consultoria, asses-
ment la definició de l’interès superior de sorament i suport a les famílies amb infants i
l’infant. joves de 0- 18 anys per promoure la salut rela-
cional familiar i el foment de la criança positiva.
19
• Desenvolupar el servei d’atenció domici- C O NTR A L’A B Ú S , E L S M A LTR AC TA-
liària familiar per a famílies vulnerables i M E NT S I L A V IO LÈ N CI A S O B R E L A
amb manca de suport familiar i relacional. I N FÀ N CI A

• Establir programes i protocols de coordina- • Incrementar la prevenció de l’abús, els mal-

ció per a l’atenció de pares/mares en proces- tractaments i la violència sobre la infància,
sos de separació conflictiva per garantir els conscienciant la ciutadania i trencant l’es-
drets dels infants, amb els serveis jurídics, piral de silenci existent sobre aquestes pro-
educatius i de salut. blemàtiques. Aplicar fins al final els proto-
cols de detecció vigents.
• Desenvolupar programes i recursos d’aten-
ció a les famílies amb fills i filles amb me- • Coordinar estretament els professionals
sura de separació per desemparament, que de diverses disciplines que intervenen en
ajudin psicològicament i social als infants a el tractament integral de les víctimes. For-
superar-ho. mar-los permanentment.

• Enfortir el sistema de protecció, potenciant • Aprofundir en el model Barnahus, per evi-

l’acolliment familiar i, pel que fa als recursos tar la revictimització dels infants maltrac-
residencials, dotar-los de tots els elements tats a l’hora d’explicar i acreditar la seva ex-
necessaris perquè siguin tan semblants com periència traumàtica.
sigui possible a un entorn familiar per tal • Apoderar els infants per a què reconeguin
que els nens i nenes gaudeixin d’experièn- les situacions de violència i vulnerabilitat,
cies normalitzades. que no les normalitzin i demanin ajuda, en
cas de trobar-s’hi.

ACTUACIO N S DE S U P O RT
A L S I N FA NT S E N L’ E NTO RN DE L A
AC TUACIO N S E N L’ E NTO R N D E LE S
C R ISI S A N I TÀ R I A I S O CI A L
A D M I N IS TR ACIO N S
D E L C OV I D -19
• Aplicar la perspectiva d’infància en el dis-
• Com a mesura preventiva i de resposta als
seny, planificació i avaluació de les políti-
canvis rellevants de l’entorn social i edu-
ques públiques relatives a la infància per
catiu dels infants des de l’inici de la pandè-
desenvolupar o ja desenvolupades, així com
mia, posar en marxa un programa d’atenció
avaluar, de manera prèvia a la seva adopció,
preventiva i integral als infants i adoles-
els possibles impactes de les normatives que
cents que permeti oferir respostes ràpides
es vagin a adoptar.
a aquells problemes de salut mental o de
socialització que requereixin un seguiment • Garantir que tota la ciutadania tingui un
especialitzat. coneixement dels drets dels infants i espe-
cialment la població de nouvinguts, i esta-
• Reforçar l‘atenció primària pediàtrica per
blir programes de sensibilització en tots els
evitar que les situacions de confinament per
àmbits formatius, laborals, culturals, espor-
COVID puguin comportar una minoració
tius, etc.
del control de la salut dels infants i adoles-
cents. • Seguir potenciant espais de participació ac-
tiva pels infants com les Taules d’Infància
territorials i locals, els Consells d’Infants,
així com en els diferents serveis on es regu-
len els òrgans de participació (consells esco-
lars, centres residencials, centres de lleure
educatiu, etc.).
• En l’atenció a les necessitats de la infància i
l’adolescència cal tenir també en compte les
específiques del món rural.
20
• Intercedir davant l’Administració de l’Estat
per modificar la legislació vigent per fer pos-
sible que els infants i joves sense referents
familiars puguin obtenir més fàcilment el
permís de treball a l’edat de setze anys, amb
l’objectiu d’evitar que cap jove extutelat sen-
se referents familiars al territori pugui que-
dar-se en la il·legalitat a Catalunya.

E N FO RT I R L A X A R X A D’ E NT I TAT S D E L
TE RC E R S ECTO R Q U E TRE BA LLE N E N
FAVO R D E L A I N FÀ N CI A

• La pandèmia ha castigat durament a totes

les entitats sense afany de lucre que treba-
llen amb infants i adolescents en l’àmbit del
lleure, l’educació i la cultura. En conseqüèn-
cia, cal articular un pla de suport que per-
meti assegurar el manteniment d’aquest
teixit associatiu.
• Assegurar la puntualitat en els pagaments
de les subvencions i serveis a les entitats que
treballen per la millora del benestar de la in-
fància.
• Treballar per la concertació de les polítiques
públiques amb entitats del tercer sector que
treballen amb la infància, de manera que els
convenis plurianuals puguin anar substi-
tuint les subvencions, en benefici d’un marc
d’estabilitat en la col·laboració públic-social.
• Millorar les condicions laborals de les per-
sones professionals que treballen en l’aten-
ció a infants i adolescents.
• Comptar amb les entitats del Tercer Sector
en el diagnòstic, desenvolupament, avalua-
ció i seguiment de les polítiques en matèria
d’infància, garantint serveis concertats de
qualitat consensuats amb el Govern de la
Generalitat de Catalunya.
• Reconèixer i posar en valor la tasca i el cost
real de les accions de les entitats d’infància i
que aquestes siguin considerades com a ser-
veis essencials.

21
3.3 COMPROMÍS R E FO RÇA R L A FO R M ACIÓ I L A S E VA
A D EQ UACIÓ A L M Ó N L A B O R A L
AMB ELS JOVES
• Incrementar els recursos destinats a tot el
Catalunya porta massa temps sense polítiques cicle formatiu dels joves, des de l’educació
pensades per donar resposta a les necessitats obligatòria, la formació professional, la for-
dels joves, la qual cosa es pot sintetitzar en dos mació contínua, l’emprenedoria i la forma-
problemes greus: ocupació precària i emanci- ció universitària, a la vegada que adoptar
pació tardana. Aquesta realitat impossibilita el les mesures necessàries per millorar la seva
funcionament de l’ascensor social i posa la so- qualitat i reorientar-la cap a les necessitats
cietat catalana davant d’un risc excessiu, ja que del mercat laboral i de la societat, així com
està malbaratant l’assumpció de responsabili- al canvi tecnològic i dels modes de produc-
tats d’una generació que un dia haurà d’estar al ció.
capdavant del país.
• Formar, informar i sensibilitzar la població
Quatre compromisos assumeix el PDeCAT en juvenil en el funcionament del mercat labo-
aquesta Legislatura davant dels joves, tots ells ral durant les diverses etapes formatives i
estretament interrelacionats: en els processos de transició escola-treball.
1. Afavorir l’emancipació dels joves. És la • Combatre el fracàs escolar a les aules i fora
conseqüència dels altres tres compromisos, d’elles. Establir beques de “segona oportu-
es correspon amb la necessitat del jove per nitat”, remunerades, per a joves sense treba-
desenvolupar el propi projecte vital i amb la ll i sense estudis, que promoguin el seu re-
necessitat d’assumpció de responsabilitats torn al sistema educatiu i condicionades als
perquè el país funcioni adequadament. resultats acadèmics, la qual cosa ha de mi-
2. Reforçar la formació i la seva adequació llorar la seva capacitat d’accés a ocupacions
al món laboral. Combatre el fracàs escolar, menys precàries i de més qualitat.
millor orientació cap a l’ocupació • Estimular les vocacions STEAM, és a dir,
3. Prioritzar l’accés a l’ocupació i la reducció les que fan referència a Ciències, Tecnolo-
de la precarietat. El jove ha d’accedir a la gia, Enginyeria, Arts i Matemàtiques, dis-
feina amb projecció d’estabilitat, la preca- ciplines que es consideren bàsiques per for-
rietat laboral és perversa, perjudica al jove mar-se en la societat actual i per ocupar els
i a la activitat productiva, doncs impedeix llocs de treball que ja avui necessitem.
consolidar experiència. Cal avançar cap a • Fomentar la vocació industrial i l’emprene-
una oferta laboral de més qualitat, possibi- doria entre les persones joves com una opor-
litats n’hi ha. tunitat de desenvolupament professional,
4. Articular polítiques ambicioses d’habitat- en les diferents etapes educatives, especial-
ge social en lloguer assequible per joves. ment a l’educació postobligatòria i superior.
És una assignatura pendent de les adminis- • Incrementar el pes de la formació professio-
tracions catalanes que cal abordar. Hi ha nal dual adaptada al teixit laboral català.
possibilitats de fer-ho.
• La formació universitària dual. Reforçar
És urgent trencar amb aquesta situació d’aban- els mecanismes per incentivar acords en-
donament de les polítiques de joventut eficaces, tre universitats i empreses per a l’expedició
ja que el futur del país dependrà en bona part de conjunta de títols i el reconeixement de les
la formació, capacitat d’iniciativa i experiència pràctiques no laborals.
de les generacions més joves.
• Incloure la formació per a l’autoocupació
i l’activitat emprenedora, des dels nivells
educatius més bàsics fins a la formació uni-
versitària.

22
• Crear beques específiques pels estudiants • Revisar el funcionament del Programa de
rurals, a partir dels 16 anys, amb l’objectiu Garantia Juvenil amb l’objectiu de multipli-
d’evitar discriminacions en la formació dels car el percentatge d’èxit en la consecució de
joves procedents de municipis petits per raó contractes laboral d’una certa durada.
dels més elevats costos de desplaçament i
l’allotjament respecte els que afronta el jove • Modificar la legislació laboral per propiciar
metropolità. l’estabilitat laboral en la contractació en-
front de la precarietat, especialment en re-
lació als joves.
P R IO R I T Z A R L’AC C É S A L’O C U PACIÓ • En línia amb la pujada del salari mínim ex-
I L A R E D U C CIÓ DE L A PRECA R I E TAT perimentada al 2019 i 2020, apostar per sa-
laris dignes.
La realitat laboral catalana viu una contradicció
rellevant, l’atur jove és altíssim i alhora el teixit • Impulsar la reforma dels contractes en
laboral del país registra una transformació de pràctiques i de formació i aprenentatge per
gran envergadura que necessita amb urgència facilitar primeres experiències laborals.
del talent i habilitats dels joves. Tres exemples:
• Afavorir l’autoocupació dels joves. Mentre
• La digitalització de serveis, administració i els seus ingressos siguin inferiors al salari
indústria canvia les maneres de treballar i mínim han d’estar exempts de cotització
són els joves els principals motors d’aquest a la Seguretat Social com autònoms, o bé
canvi; aportar una cotització de mínims.
• La innovació i la recerca s’han convertit en • Incorporar les especificitats del territori, en
actius imprescindibles de la competitivitat especial del món rural, en la planificació i el
de tota mitjana i gran empresa, així com de disseny de polítiques d’ocupació adreçades
moltes petites empreses i start ups. També als joves. Crear un servei de Joventut Rural
són els joves els principals dinamitzadors que atengui els joves a partir dels 16 anys i
d’aquests processos; identifiqui els que no tenen feina ni forma-
ció per orientar-los, a la vegada que permeti
• La transformació ecològica i energètica
fer campanyes de comunicació de les opor-
obliga a modificar molts processos de pro-
tunitats de treball pels joves al món rural,
ducció i maneres de treballar i de consu-
incloent-hi el teletreball, la formació profes-
mir. Un cop més són els joves els qui porten
sional o les pràctiques a zones rurals.
aquesta bandera del canvi, així com les ha-
bilitats per fer-ho possible. • Premiar i donar a conèixer al mercat laboral
els millors treballs acadèmics que realitzen
El resum és que en els propers anys Catalunya
els estudiants en els diferents nivells educa-
necessitarà crear milers de llocs de treball per
tius: Treballs de Fi de Grau i Màster, Projec-
joves, com a principal estratègia per a projec-
tes d’Innovació i Emprenedoria, de Forma-
tar-se sòlidament cap al futur. Tenim joves alta-
ció Professional i Tesis Doctorals, i articular
ment formats, cal millorar la formació dels que
mecanismes d’informació de manera que
no ho estan i alhora crear les passarel·les opor-
puguin convertir-se en possibles contractes
tunes per fer transitar els joves amb formació
laborals.
professional, amb formació universitària cap a
uns sectors de la economia que els necessiten • Establir mesures específiques per afavorir
per fer front a la seva pròpia transformació. el retorn d’aquells joves que han emigrat per
estudiar i treballar fora i volen tornar. En
• Tota persona jove ha de disposar del servei
molts casos poden ser uns excel·lents agents
d’assessorament i acompanyament indivi-
actius de transformació del nostre model
dualitzat per a facilitar la seva inserció la-
productiu.
boral, atenent a la diversitat del col·lectiu ju-
venil i d’acord amb la formació de cadascú.

23
• Reconèixer les tasques de voluntariat i l’as- • Impulsar la construcció i rehabilitació d’ha-
sociacionisme com a elements que aporten bitatges socials de lloguer a preu assequible
experiència professional i habilitats trans- del sector públic en col·laboració amb la ini-
versals amb valor afegit en el mercat laboral. ciativa privada i la iniciativa social en base a
la cessió de sòl públic per la construcció dels
• Afavorir la inserció laboral de les persones immobles i la concessió per 40 o 50 anys.
joves amb discapacitat o malaltia mental, Transcorregut aquest període, la propietat
amb especial atenció a la seva incorporació dels immobles quedaria plenament en mans
a l’empresa ordinària i/o els processos de de l’administració.
transició dels CET.
• Millorar la gestió de l’habitatge social per
evitar una mala utilització de les seves fun-
A RT IC U L A R P O L Í T IQ U E S A M BICIO - cions, com ara l’existència d’habitatge social
S E S D’ H A BI TATG E S O CI A L E N LLO - ocupat o bé l’existència d’habitatge social
G U E R AS S EQ UI B LE PE R J OV E S per joves que porten molts anys allà i que
han deixat de tenir la precarietat econòmi-
El dret a l’habitatge és un dret constitucional i
ca, per la qual es justificava que disposessin
facilitar l’accés a l’habitatge públic i habitatge
d’un habitatge social.
protegit, amb especial atenció als joves, figura
a l’Estatut. No obstant això, l’habitatge social
posat a disposició dels joves amb un règim de
AVA N ÇA R E N L A PA R I TAT. P E R U N A
lloguer assequible és mínim.
J OV E NTUT E N IG UA LTAT
Els joves tenen dret a emancipar-se per fer el
• La perspectiva de gènere ha de ser transver-
seu projecte de vida, la qual cosa avui sovint és
sal en tots els àmbits socials, especialment
impossible i una de les causes és la manca d’ha-
entre els joves. Per avançar cap a una real
bitatge de lloguer per joves a preus assequibles.
igualtat de tracte i oportunitat i per avançar
Pel PDeCAT, la limitació per decret dels ni- cap a la paritat hem de garantir que no hi
vells màxims de lloguer no resol el problema hagi discriminació per raons de sexe.
i, naturalment, tampoc l’ocupació és la solució.
• Garantir els drets de les persones lesbianes,
Però les administracions, en col·laboració amb
gais, bisexuals, transexuals, intersexuals, i
el sector privat i el sector social, sí que tenen
dotar pressupostàriament les partides per
l’obligació de posar habitatges de lloguer social
a aquesta finalitat, en l’àmbit de les seves
amb lloguer assequible al servei dels joves, cosa
competències.
que facilitaria l’emancipació jove.
• Seguir avançant cap a una distribució equi-
• Correspon a l’Estat promoure les condi-
tativa dels temps socials i del treball fami-
cions per garantir el dret a l’habitatge. Ha
liar, domèstic i de cura entre gèneres a par-
de traspassar a la Generalitat els recursos
tir de la sensibilització de les persones joves
pertinents per poder desenvolupar la polí-
i de la societat en general en aquest respecte.
tica social d’habitatge de lloguer assequible
per a joves que correspon. • Promoure la participació de la dona en els
estudis i formació de caràcter tecnològic
• Acordar amb la SAREB (de qui l’Estat és el
com a via per avançar en la paritat.
primer accionista) la cessió, a la Generalitat
i als ajuntaments catalans, d’una part im- • Fomentar un ús adequat i segur de les TIC
portant dels habitatges que té a Catalunya, i les xarxes socials entre les persones joves,
per ser destinats a polítiques d’habitatge so- impulsant la denúncia davant agressions de
cial amb lloguer assequible, dels quals una tipus cibernètic.
part ha de ser destinada a joves.

24
P RO M O CIÓ DE L A C U LTU R A J OV E P RO M O CIÓ D E L S H À BI T S S A LU DA-
B LE S E NTR E P E RS O N E S J OV E S
• Promoure una més gran accessibilitat de les
persones joves al consum cultural i a la par- • Donar a conèixer i sensibilitzar les persones
ticipació dels joves en les activitat culturals. joves sobre els hàbits i les conductes saluda-
bles (salut física i mental, mobilitat segura i
• Impulsar la creació i la producció cultural sostenible, afectiva i sexual, laboral, social,
dels joves mitjançant la difusió de les pro- alimentària, etc.), amb llenguatges, canals i
duccions culturals realitzades per les per- agents propers.
sones joves i la creació d’espais públics per
promocionar-les i augmentar el seu consum • Promoure l’exercici físic i la pràctica de l’es-
entre la població. port com a elements essencials per al man-
teniment d’una vida saludable, cercant es-
• Potenciar, difondre i revalorar les manifes- tratègies per atendre les diferents maneres
tacions culturals de proximitat, de baix cost d’aproximar-se a l’esport dins de la diversi-
i consum proper impulsades per col·lectius tat del col·lectiu juvenil.
juvenils.
• Potenciar les polítiques d’educació en la sa-
lut posant una atenció especial als col·lec-
P RO M O U RE L’AS S O CI ACIO N IS M E I L A tius juvenils més vulnerables.
PA RT ICI PACIÓ E NTRE E L S J OV E S
• Impulsar accions de prevenció respecte a
• Donar suport i reconeixement a la partici- les diverses conductes de risc (sedentaris-
pació juvenil organitzada (associacions ju- me, sòcioaddiccions i trastorns de conducta
venils, federacions, grups no formals, pla- alimentària, inseguretat viària, consums de
taformes, moviments, xarxes...) com a agent risc: tabac, alcohol, automedicació, drogues
clau per dinamitzar i implicar als joves en il·legals, etc.) que transmetin una imatge
allò col·lectiu i en especial les entitats de positiva del jove.
lleure educatiu, per la seva potencialitat
com a escoles de ciutadania.
• Facilitar canals, eines, infraestructures i
espais per fomentar l’organització i parti-
cipació de les persones joves i també en les
xarxes socials.
• Incrementar i millorar la interlocució dels i
les joves amb l’Administració creant espais i
canals de participació i diàleg per construir
i debatre de forma conjunta les polítiques
públiques que afecten als joves.

25
3.4 GENT GRAN: • En el context de l’Estat, seguirem defensant
l’adequació del sistema de pensions de ma-
D R E T A S E RV E IS , PE N SIO N S , ATE N - nera acordada, en el sí dels Pactes de Toledo
CIÓ A L A D E PE N DÈ N CI A I PROTEC -
i amb l’acord dels agents socials.
CIÓ J U R Í DICA

Les persones més grans de 65 anys ja repre-

senten prop del 20% de la població de Catalun- ATE N CIÓ A L A D E P E N D È N CI A , P E R
ya, un percentatge elevat que obliga a que se’ls U N A M I LLO R AUTO N O M I A P E RS O N A L
presti especial atenció en el sentit més ampli de
• L’atenció a la dependència està molt mal
l’activitat social i personal.
finançada. Des de l’any 2012 l’Estat incom-
Es tracta de disposar de polítiques destinades a pleix sistemàticament les seves obligacions
millorar la qualitat de vida de la gent gran: pen- de finançar el 50% de la despesa que com-
sions suficients per viure dignament, una polí- porta. Un punt positiu dels pressupostos de
tica de salut ben articulada i finançada, uns ser- 2021 és que l’Estat ha incrementat la dota-
veis rellevants d’atenció social integral, entre ció, però ho ha fet de manera insuficient. Ha
els quals sempre destaca l’atenció a la depen- de triplicar l’aportació anual per arribar a
dència, amb més serveis d’atenció domiciliària. complir amb el 50% que li correspon. Segui-
També el sistema de residències que, vist el que rem exigint a l’Estat perquè durant aquesta
ha passat amb la pandèmia, ha de ser revisada legislatura arribi a finançar el 50% del cost
en profunditat. I alhora exigeix millorar la pro- del sistema d’atenció a la dependència per
tecció jurídica de les persones grans davant de poder millorar les prestacions.
maltractaments o abusos.
• Els recursos de l’Estat per finançar el cost
La Generalitat, conjuntament amb els ajunta- dels serveis d’atenció a la dependència a Ca-
ments, són les administracions més properes talunya han de tenir en compte el més alt
a les persones grans per a la gestió del serveis, cost de la vida que registrem. L’equitat no es
tanmateix una part de les decisions que afecten garanteix en euros per càpita sinó en la co-
a la gent gran, en la mesura que encara no som bertura dels costos d’uns mateixos serveis
independents, les decideix l’Estat. És el cas de per persona. El cost mig d’una plaça de resi-
les pensions o el finançament d’una part relle- dència a Catalunya és més alt que a la major
vant de la dependència. El PDeCAT, com a força part de territori de l’Estat.
política a totes les institucions i des del Govern
• Ens proposem acabar amb el laberint buro-
de la Generalitat, vetllarem en la defensa dels
cràtic i temporal que suposa l’acreditació i
drets de les persones grans.
atorgament de l’ajut a la dependència a Ca-
talunya. És un problema de mala gestió.
P E N SIO N S . GA R A NT I R E L M A NTE N I- • S’ha d’incrementar el Servei d’Atenció a Do-
M E NT D E L P O DE R A D Q UISI T IU micili (SAD) per facilitar que la persona pu-
gui romandre a casa durant el màxim temps
• És l’Estat l’administració que avui manté
possible.
la competència en matèria de pensions. En
aquest sentit el PDeCAT seguirà vetllant, • En el cas de pagament de serveis d’atenció a
des de la Generalitat i com a força política, la dependència, aquest han d’estar subjectes
pel manteniment del poder adquisitiu de les sempre al tipus mínim del 4% en comptes
pensions, i per la viabilitat futura del siste- del 10% que s’aplica en determinats casos.
ma.
• El manteniment del poder adquisitiu de les
pensions ha de ser compatible amb la millo-
ra gradual de les pensions mínimes, de les
d’orfenesa i de les de viduïtat.

26
CA P A U N SIS TE M A M I LLO R SIS TE M A d’eficiència de l’administració. Urgeix repensar
D E PROTEC CIÓ S O CI A L I S A N I TÀ R I A el model residencial i el de gestió de l’adminis-
tració.
Amb la pandèmia la gent gran està més sola i
més necessitada de suport, és necessari incre- • Amb caràcter immediat, després de la cons-
mentar els serveis d’atenció social i sanitària a titució del nou govern, es constituirà una
la gent gran per reforçar el model d’envelliment comissió mixta d’experts independents i
actiu i saludable. de l’administració per elaborar un infor-
me sobre el model residencial a Catalunya
• Articular un sistema més integrat d’aten-
i les reformes que ha d’assumir. També in-
ció integral sòciosanitari, el qual ha de per-
clourà els canvis a incorporar en la gestió de
metre gestionar un servei d’atenció global,
l’administració amb la voluntat de guanyar
social i sanitari a les persones que tenen
eficiència davant qualsevol crisis sociosani-
necessitats sanitàries i socials complexes.
tària que les residències puguin patir en el
El compromís ha de ser atendre la persona
futur.
en cada moment amb una resposta integral
adaptada a les seves necessitats. • Som partidaris d’un model residencial més
obert i flexible que l’actual, on la persona
• Promoure un seguiment eficaç i periòdic
gran pugui seguir sentint-se com a casa, tot
per part del metge de capçalera del CAP on
i haver canviat l’espai de residència i amb
s’està adscrita la persona d’edat avançada,
uns estàndards revisats de garanties sani-
per millorar i controlar el seu estat de salut.
tàries i socials. La remuneració del personal
• Promoure grups de suport mutu per ajudar contractat ha d’ajustar-se a les responsabili-
a detectar les necessitats de la persona gran tats d’atenció a les persones que assumeixen
i ajudar-lo davant de crisi sanitària, econò-
• Caldrà adaptar en cada moment el nombre
mica i fins i tot social, d’acord amb els ajun-
de places residencials a la demanda, per evi-
taments i el serveis d’assistència social.
tar l’existència de cues d’espera, en un mo-
• Incrementar el diàleg i la interrelació activa del públic-social concertat.
amb les entitats socials sobre els problemes
• Instaurar un projecte d’oci a les residències,
de la gent gran, a la vegada que promoure
centres de dia i casals d’avis de la Generali-
mecanismes de participació.
tat que serveixi per millorar la qualitat de
• Fomentar els bons hàbits alimentaris i la vida de les persones usuàries, així com pro-
pràctica d’exercici físic de les persones moure programes de polítiques sanitàries
grans. preventives de caràcter públic per mantenir
la mobilitat de les persones grans en centres
• Assumir, per part de la Generalitat la ges- i gimnasos, per millorar la seva psicomotri-
tió de l’Ingrés Mínim Vital i unificar en una citat.
sola estructura els diferents tipus de presta-
cions existents en matèria de protecció so- • Instaurar en els espais de residències, cen-
cial per millorar-ne l’eficiència i donar una tres de dia i casal d’avis la figura d’un espe-
millor resposta al ciutadà. cialista que de forma periòdica promogui el
reforçament de la identitat i la millora de la
pròpia autoestima.
RE SI D È N CI E S : E X A M I N A R E L Q U E H A
• Preveure l’atorgament d’ajuts per facilitar
PAS S AT, RE PE N S A R E L M O DE L
l’adaptació d’habitatges de persones grans
El balanç de la gestió de les residències de gent
• Promoure iniciatives d’habitatge i cohabi-
gran i de persones amb discapacitat durant la
tatge amb llars compartides i amb serveis
pandèmia ha sigut molt negatiu, primer, per la
24 h per a persones grans autònomes.
ràpida evolució d’un virus del qual no es dispo-
sava d’informació, però també perquè ha posat
de manifest les deficiències de molts dels cen-
tres residencials i ha mostrat la lentitud i manca
27
• Impulsat estudis i informes sobre edatisme,
maltractaments, soledat i aïllament en les
persones grans, així com de polítiques pre-
ventives per minimitzar l’afectació d’aques-
tes situacions..

R E FORÇAR LA PROTECCIÓ JU RÍDICA

A L ES PERSON ES GRA N S

El maltractament a les persones grans és un fet

malauradament habitual, també la incapaci-
tació indesitjada o temes de discriminació per
edat, a les quals cal donar respostes jurídiques
sòlides. Ens proposem:

• Impulsar un Projecte de Llei de la gent gran

al Parlament, orientat a apoderar les perso-
nes grans, garantir-les-hi acompanyament,
definir la persona gran en situació de vulne-
rabilitat, prevenir-ne el maltractament, evi-
tar la discriminació per edat i impulsar les
polítiques de foment per a gent gran activa
• Reclamar l’agilitació dels procediments ju-
dicials: la protecció jurídica ràpida i efectiva
de la persona gran en situacions que reque-
reixen celeritat, com són els maltractaments
o la pèrdua de la capacitat de decidir.
• Proposar la possibilitat d’endurir les penes
en delictes que la víctima sigui una persona
gran vulnerable, així com que hi hagi Jut-
jats i Fiscalies formats i especialitzats en
maltractament a persones grans.
• Posar en marxa recursos específics per
l’atenció a la gent gran que pugui patir mal-
tractaments o necessitats d’atenció, com
ara: Cases d’acollida o un telèfon d’atenció
especialitza.
• Qualsevol tipus de discriminació per raó
d’edat s’ha d’evitar i condemnar.
• Incrementar la protecció davant dels supò-
sits de pobresa energètica de les persones
grans.

28
29
4
Polítiques
Socials

30
4.2 L’ESCOLA CATALANA, conformen el Servei d’Educació de Catalunya.
AL SERVEI DE L’ÈXIT La Llei d’Educació de Catalunya dona estabi-
EDUCATIU DE TOTS litat al conjunt del sistema educatiu, indepen-
dentment de qui governi el país. Aprovada el
L’Educació és un dels motors bàsics del progrés 2009 amb un ampli consens, estableix els prin-
de qualsevol societat, individual i col·lectiu. Per cipis reguladors i les fites a assolir. Una d’elles
això constitueix una prioritat de país i un repte, és la plena gratuïtat del servei educatiu, a tots
garantir-ne la qualitat. Sempre i arreu, cal po- els centres que reben fons públics. En l‘infrafi-
tenciar entorns d’ensenyament i aprenentatge nançament del Servei d’Educació de Catalunya
que capacitin els alumnes per desenvolupar els rau un dels principals reptes a resoldre, en la
valors i les competències necessàries per assolir lluita a favor de la plena equitat.
l’èxit en els seus projectes de vida, en un con-
text social, econòmic i cultural complex, divers Un altre és l’educació inclusiva, la qual ha de
i dinàmic. donar resposta a tot l’alumnat en la seva diversi-
tat. Tothom ha de poder desenvolupar les seves
El sistema educatiu ha de donar resposta a les capacitats al màxim, el seu potencial, indepen-
demandes que plantegen la innovació tecnolò- dentment de les circumstàncies que concorren
gica i el desenvolupament econòmic sostenible. en cadascú. Els centres educatius han de ser
Això sense oblidar els altres objectius i principis espais d’oportunitats i de creixement personal,
fonamentals, centrats en l’excel·lència, l’equitat per a fer possible l’èxit educatiu de tots. El tre-
i la cohesió social. Catalunya té un elevat per- ball coordinat de mestres i professors, i sobretot
centatge d’abandonament escolar prematur. El les polítiques públiques que s’implementin, han
19% dels joves entre 18 i 24 anys no ha culmi- de garantir els suports generals i específics ne-
nat els estudis post obligatoris ni està immers cessaris per no deixar ningú enrere.
en processos formatius (2019). Molts d’ells es-
devindran ni-ni, davant la dificultat d’inserir-se Cada escola és un ecosistema articulat entorn
laboralment. Aquesta realitat constitueix un del projecte educatiu. El treball per competèn-
desafiament ineludible, que ateny la igualtat cies reclama la interacció entre els actors de la
d’oportunitats i posa a prova el conjunt de la so- comunitat: alumnes, educadors, famílies, enti-
cietat. tats socials i administracions, per donar co-
herència i força a la tasca educativa. Les xarxes
El nostre país compta amb una escola de titu- de centres esdevenen el camí per compartir una
laritat pública de molt nivell, que ha estat cap- innovació basada en pràctiques fonamentades,
davantera en promoure valors cívics. Alhora, té no en ocurrències ni modes, talment com el mi-
una llarga tradició d’iniciativa social. En edu- llor camí per promoure l’excel·lència en la di-
cació, aquest apoderament de la ciutadania s’ha versitat.
traduït en una gran diversitat d’escoles privades
concertades, les quals reflecteixen la pluralitat
de la nostra societat i fan possible la llibertat
d’elecció de projecte educatiu per part de les fa-
mílies. Són un tresor a preservar. Uns i altres

31
I N CREM ENTAR EL FINA N ÇA MENT PÚ- nismes econòmics per fer possible aquesta
B LIC D EL SI STEMA EDU CATIU aposta per la igualtat d’oportunitats. Tenir
en compte la demanda social en la progra-
En quatre anys, augmentar progressivament
mació educativa.
la despesa en Educació amb una xifra total
corresponent a l’1% del PIB de Catalunya. • Reforçar les escoles d’adults, per tal que
puguin donar oportunitats educatives a
tota la ciutadania que ho necessiti. La for-
OFER I R OP ORTU N ITATS EDU CATIVE S mació d’adults s’esdevé clau com a mecanis-
P E R A TOT HOM me d’integració i promoció social de perso-
nes que volen formar-se, per a impulsar el
• Apostar pel primer cicle d’educació infan-
seu desenvolupament personal i professio-
til, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolu-
nal.
pament global de les capacitats dels infants
durant els primers anys de vida, a l’inici del • Implementar un Pla de Salut integral per
procés d’aprenentatge. a la infància: millorar la salut mental, la sa-
lut bucodental i l’oftalmològica, etc.
• Elaborar un mapa actualitzat de les places
de llars d’infants existents, per detectar on • Preservar l’escola rural. Quan hi hagi in-
hi ha mancances i donar-hi resposta. dicis de davallada demogràfica en un poble,
activar les mesures socials i laborals ne-
• Mantenir el finançament de les places
cessàries per evitar el tancament de la seva
d’escoles bressol de titularitat pública
escola rural. Garantir l’existència d’escoles
gestionades pels ajuntaments, millorant els
rurals arreu del territori, amb un criteri de
terminis de pagament.
proximitat.
• Establir un ajut econòmic a les llars d’in-
• Potenciar l’escola rural con un eix de con-
fants d’iniciativa social, d’uns 500 euros a
vivència entre alumnes, famílies i mestres
l’any per plaça ocupada, per recolzar-les en
i, alhora, com un punt de trobada per a una
un context de crisi.
educació col·laborativa. Promoure l’educa-
• Apostar per l’Educació inclusiva. Desple- ció al llarg de la vida, a partir de la xarxa
gar el Decret d’Educació inclusiva en tot el d’escoles existent en el món rural.
sistema educatiu, i les corresponents parti-
des econòmiques.
R EC O L Z A R E L P RO F E S S O R AT, P R E STI-
• Regular i concertar els centres de noves
GI A R L A P RO F E S S IÓ D O C E N T
oportunitats, com un instrument qualificat
per oferir alternatives formatives davant de • Actualitzar els currículums de la forma-
l’abandonament escolar. ció inicial per exercir la docència, d’acord
amb les universitats, per adaptar-los a les
• Recolzar els centres de màxima comple-
exigències d’educar avui en contextos que
xitat, destinant-hi els recursos necessa-
canvien vertiginosament.
ris, tant humans com materials, per fer
possible l’èxit educatiu de tots els alumnes • Continuar implementant les proves d’ap-
amb una educació personalitzada. titud personal per a l’accés als graus uni-
versitaris en Educació Infantil i Educació
• Impulsar programes educatius extra-cu-
Primària.
rriculars, gratuïts i de qualitat, en coordi-
nació amb els ajuntament i les entitats so- • Crear un sistema d’acompanyament en
cials, per tal de lluitar contra la segregació l’accés a la funció docent, d’acord amb les
en els espais no lectius. universitats i posant en valor el professorat
dels centres amb una sòlida experiència, per
• Promoure una escolarització equilibrada,
a què puguin actuar de mentors.
que reflecteixi en cada escola del Servei
d’Educació de Catalunya la realitat so- • Impulsar la formació permanent del pro-
ciocultural de l’entorn. Preveure els meca- fessorat, i la seva vinculació als processos
32
 d’innovació i millora de la qualitat pedagò- Technology, Engineering, Art, Math). Afa-
gica, tot facilitant els permisos i l’adequació vorir la interdisciplinarietat i reforçar les
d’horaris dels participants en un règim de vocacions científiques i tecnològiques en-
gratuïtat. tre els estudiants, amb docents capacitats
i connectats amb el món professional i de
• Millorar els incentius econòmics i de pro- l’empresa dels sectors de la ciència i la tec-
moció professional, destinats als docents nologia.
que excel·leixin en la seva tasca.
• Promoure els ensenyaments artístics, cu-
• Convocar oposicions, per tal d’apropar-nos rriculars i extra-curriculars. Desvetllar la
a les directrius europees relatives a reduir creativitat a través de l’educació artística,
el percentatge d’interinitat a la funció públi- en connexió estreta amb el patrimoni cultu-
ca i la precarietat laboral dels substituts. ral més rellevant de tot el territori.
• Enfortir l’apoderament dels equips direc- • Garantir la viabilitat dels ensenyaments
tius, amb l’impuls d’un lideratge pedagògic artístics no reglats, per mitjà de l’articula-
i organitzatiu, per a una gestió eficient i in- ció de convenis amb els titulars dels centres
tegradora dels professionals de cada centre. i d’acord amb la programació de l’oferta es-
• Consolidar progressivament l’increment pecífica. Crear un sistema d’ajuts per a faci-
de professorat dels centres, un cop superat litar l’accés de tothom a les activitats artísti-
l’estat actual de la pandèmia, com una apos- ques en el temps de lleure.
ta per reduir les ràtios alumne-docent.

R E F O RÇA R E L MO D E L D ’ I MME R SIÓ

APOSTAR PEL TA LENT L I N GÜ Í ST ICA

• Fer possible l’èxit educatiu de tots els • Continuar apostant per un model lingüístic
alumnes. Desenvolupar al màxim les di- d’èxit, en el qual el català és el pal de paller i
verses capacitats de cadascú, les seves ha- un factor essencial de cohesió social.
bilitats i destreses, per a què emergeixi el • Garantir el ple domini del català i del cas-
talent de tothom. Millorar els mecanisme tellà en finalitzar l’ensenyament obligato-
de detecció primerenca de les dificultats en ri, així com també l’assoliment de les com-
l’aprenentatge, per donar-hi una resposta petències establertes en el Marc Europeu
eficient i eliminar el fracàs escolar. Comú de Referència en, com a mínim, una
• Reforçar la dimensió competencial dels tercera llengua.
currículums i el caràcter formatiu de • Assegurar l’ús intensiu del català als cen-
l’avaluació, amb metodologies apropiades. tres educatius, com a llengua vehicular
Tenir en compte la importància dels con- d’ensenyament i d’aprenentatge i de vida es-
tinguts conceptuals en l’estructuració del colar, partint sempre de la realitat sociolin-
coneixement. Desplegar les competències güística de l’alumnat.
digitals.
• Potenciar la immersió adequant-la meto-
• Dissenyar unes proves de Selectivitat de dològicament a les noves realitats, des de
caràcter competencial. la llar d’infants fins a finals del primer cicle
• Intensificar l’orientació educativa al llarg d’Educació Primària, per tal de garantir el
de l’escolaritat, la qual ha de ser un dels domini del català a nivell oral per part dels
pilars fonamentals en l’acompanyament de infants.
l’alumne al llarg de tota la seva vida acadè- • Evitar el retrocés de la llengua catalana,
mica. Una orientació personalitzada, duta tant dins com fora de l’aula. Enfortir el seu
a terme per algú considerat referent per a ús en els espais escolars, tant lectius com no
l’alumne dins de l’àmbit escolar. lectius. Procurar que tot el personal (moni-
• Impulsar els programes STEAM (Science, tors, tècnics, personal de suport...) domini

33
 adequadament el català, dialogant amb les de Concerts siguin respectuosos amb la rea-
entitats del Tercer Sector per tal d’aconse- litat de l’escola concertada.
guir el seu compromís amb aquest objectiu.
• Promoure el treball coordinat entre els
• Avançar en el plurilingüisme, com a trac- Departaments amb competències en edu-
tament integral de les llengües a l’escola, cació, cultura, salut, treball i benestar, per
amb l’objectiu de potenciar les competèn- donar respostes integrals a problemes com
cies comunicatives dels alumnes. ara la pobresa infantil, la segregació en les
activitats extra-escolars, l’escletxa digital o
• Reforçar l’ús de l’aranès a la Val d’Aran, i el fenomen dels ni-ni.
estimular el seu coneixement en els cen-
tres educatius d’arreu del país. Promoure la • Reforçar l’autonomia dels centres, com
recerca sociolingüística en aquesta llengua. una estratègia clau de millora de la qua-
litat, i la capacitat dels equips directius de
• Promoure la certificació de l’alumnat en definir perfils docents singulars en funció
finalitzar l’etapa obligatòria i la post obli- del projecte educatiu del centre.
gatòria, segons els nivells establerts pel
Marc Europeu Comú de Referència per a • Crear la Universitat Catalana de les Arts,
l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació que integri tots els centres d’ensenya-
de les llengües. ments artístics superiors de titularitat pú-
blica i els de titularitat privada que ho sol·li-
• Impulsar iniciatives que permetin a citin.
l’alumnat augmentar la seva competència
lingüística en alguna llengua estrangera, • Actualitzar l’organització i el funciona-
especialment els relatius a la mobilitat lliga- ment de la inspecció educativa, per tal de
da a projectes europeus. donar resposta a les noves realitats exis-
tents i garantir uns estàndards de qualitat
comuns a tots els centres del sistema educa-
AP ROFUNDI R EN LA LEC (LLEI D’EDU- tiu de Catalunya.
CAC IÓ D E CATA LU NYA)
• Intensificar els programes d’educació
• Avançar cap a la gratuïtat efectiva en tots basada en valors, democràtics i de ciuta-
els centres del Servei d’Educació de Cata- dania, i lluitar decididament contra la dis-
lunya. criminació a l’escola per l’orientació sexual
de les persones. Vetllar per a què s’apliquin
• Potenciar les xarxes de centres educatius, adequadament els protocols, per detectar i
nacionals i internacionals, per compartir evitar els casos de violència sobre els infants
experiències innovadores de caire pedagò- i de bullying.
gic i de gestió.
• Garantir el dret de les famílies a què els
• Universalitzar l’ensenyament fins als 18 seus fills rebin la classe de religió, arreu.
anys, oferint una diversitat d’itineraris
formatius en la secundària que responguin
als interessos i a les necessitats educatives I MP U L SA R L A F O R MAC IÓ
de cadascú, per reduir significativament el P RO F E S S IO N A L
fracàs escolar.
• Potenciar la Formació Professional. Am-
• Aplicar el Pacte contra la Segregació es- pliar l’oferta de places arreu del territori, re-
colar, promogut pel Síndic de greuges convertir les especialitats amb menor inser-
i signat per la major part dels agents de la ció laboral i prestigiar socialment aquests
comunitat educativa, implementant les me- estudis.
sures econòmiques i logístiques necessàries
per a fer-ho possible. • Crear Centres de referència de Formació
Professional, que integrin els cicles forma-
• Garantir que el nou decret de Programa- tius, la formació professional contínua i la
ció de l’oferta educativa i d’admissions i el formació ocupacional d’una especialitat, i es
34
 vinculin en xarxa amb tots els centres que 4.3 HABITATGE:
l’imparteixen i amb les empreses capdavan-
teres del sector.
MÉS HABITATGE
DE LLOGUER ASSEQUIBLE,
• Incrementar la Formació Professional
dual, adaptant-la a la diversitat d’empreses MÉS REHABILITACIÓ
existents a Catalunya. Catalunya té un problema estructural d’habi-
• Posar al dia el catàleg de qualificacions tatge assequible per una part important de la
professionals. població, que afecta tant als que disposen d’in-
gressos mitjos com baixos. Es considera que hi
• Reordenar el mapa de tota la Formació i ha un sobreesforç en el pagament de l’habitatge
Qualificació Professional, per adequar-lo de lloguer quan s’hi destinen més del 30% dels
al marc integrat de la formació i qualificació ingressos de la llar. A Europa un 27,9% de les
professional i dels serveis que li són inhe- famílies han de fer aquest sobreesforç. A Cata-
rents, d’informació, orientació i acreditació lunya la xifra s’enfila fins el 40%, és a dir quatre
de les competències professionals. de cada llars.
• Reforçar les xarxes d’innovació entre Dos col·lectius especialment afectats són el de
centres educatius. Fomentar el treball coo- joves i les famílies vulnerables, sense feina o
peratiu entre centres i amb les empreses, de amb baixos ingressos. Però també famílies amb
cara a potenciar la transferència tecnològica feina i moltes vegades amb fills, tenen proble-
i una major col·laboració en projectes de re- mes amb l’accés a l’habitatge a causa de la pre-
cerca i desenvolupament (R+D). carietat laboral i de salaris baixos que els impe-
deixen accedir a la compra als preus de lloguer
• Regular la Formació Professional on line,
de mercat.
i recolzar l’IOC i els centres privats per a
què puguin oferir un servei de qualitat en Malgrat que és la Generalitat qui té la compe-
un mercat globalitzat. tència en habitatge, és el govern central qui de-
termina en gran mesura les polítiques gràcies a
• Garantir que l’alumnat de cicles forma-
disposar dels recursos que s’hi destinen i a tenir
tius de grau mitjà i superior tingui un ade-
la capacitat d’ impugnar les lleis catalanes. Ha
quat domini de la llengua anglesa, per tal
impugnat les quatre lleis aprovades pel Parla-
d’exercir en les millors condicions la seva
ment respecte habitatge o pisos buits.
futura tasca professional.
Tradicionalment, tant a Catalunya com a la res-
• Preservar la figura i les condicions labo-
ta de l’Estat la construcció d’habitatges ha estat
rals del professor tècnic de Formació Pro-
un dels motors de la economia, en canvi no s’ha
fessional, que és cabdal per a una formació
cobert el flanc de la construcció d’habitatge so-
especialitzada de qualitat.
cial. És hora de fer-ho.
El parc de lloguer social a Catalunya només
representa l’1,6% del total d’habitatges (47.000
pisos), molt lluny de la mitjana europea, que se
situa a l’entorn del 15%. Cal que Catalunya in-
crementi el parc d’habitatges de lloguer a preu
social, la qual cosa avui passa per impulsar la
seva construcció o rehabilitació i per millorar
la gestió dels pisos de protecció social existents.
Hi ha una demanda d’habitatge social creixent i
no atesa ala qual cal donar resposta.
La construcció d’habitatge social ha de venir
acompanyada de la construcció d’habitatge lliu-
re. Cal tornar a posar en valor la importància
del sector de la construcció en l’activitat econò-
35
mica i laboral la qual, des de la crisis del 2008, • Mobilitzar sòl públic per la construcció
ha caigut per sota de la mitjana europea. Cada habitatge social, amb finançament del ICF
habitatge que es construeix genera 2,4 llocs de
treball i aporta uns ingressos al sector públic en • Vetllar per la millora de la gestió dels
forma d’impostos equivalent al 20% del preu de parcs públics d’habitatge social, tant de
venda del habitatge. Una de les mesures d’estí- la Generalitat com dels municipis. Avui en
mul és eliminar les rigideses imposades recent- els parcs públics hi ha pisos okupats, pisos
ment, entorn de fixar el preu del lloguer. buits i pisos destinats a joves, on els joves
s’han fet grans. Una millor gestió dels parcs
El segon eix d’alta rellevància per l’habitatge públics d’habitatge és imprescindible.
és el de la rehabilitació, tant l’energètica, que
és clau per l’estalvi energètic i la lluita contra • Plantejar al govern de l’Estat la reducció
el canvi climàtic, com la de rehabilitació per de l’IVA aplicat a les cessions de terreny
qüestions de salubritat. La rehabilitació és im- destinades a la construcció de pisos de llo-
prescindible per abordar el repte de la transició guer social, del 21% actual al tipo reduït
energètica, alhora que significa la generació de del 10%, amb la finalitat de facilitar la seva
molts llocs de feina i a mig termini representa construcció i minorar el preu del lloguer.
un estalvi per les famílies. • En el cas de la construcció de pisos de pro-
Finalment és important impulsar la millora del tecció oficial, augmentar els mòduls per tal
barris i pobles més deteriorats així com millo- d’adequar-los als costos de construcció.
rar la llei que regula la segona oportunitat per • Potenciar la col·laboració amb l’adminis-
les persones amb deutes hipotecaris. tració local per tal que la xarxa de media-
I N CREM ENTAR EL PA RC D’HA BITATGE ció per al lloguer social, que ofereix serveis
S O C I AL D E LLO GU ER I MILLO RA R-N E de mediació entre persones propietàries
LA GEST IÓ d’habitatges buits i possibles llogaters, tre-
gui del mercat més pisos buits. A finals del
• Tancar un Pacte per l’habitatge entre la 2019 estaven registrats 29.866 habitatges
Generalitat, els ajuntaments i el sector buits a tot Catalunya, el 38,7% dels quals es
constructor i social de l’habitatge per acor- troben en condicions d’habitabilitat.
dar una previsió plurianual de construcció
d’habitatges de lloguer i de venda amb un • Incentivar la rehabilitació amb ajuts als
marc jurídic estable. El Pacte determinarà petits propietaris a canvi de cedir tempo-
les tres tipologies d’habitatges a construir: ralment el parc de lloguer social.
lliures, protegits a preu assequible i socials.
El Govern català reclamarà al govern central:
• El Pacte per l’Habitatge donarà una es-
• Blindar les competències de la Generalitat
pecial prioritat en aquesta legislatura a
contra possibles recursos d’inconstitucio-
la construcció d’habitatges de lloguer so-
nalitat contra les normatives catalanes en
cial i protegits a preu assequible, que són
matèria d’habitatge, relatives a la protecció
els destinats a persones amb rendes mitges
del dret a l’habitatge de les persones en risc
i baixes.
d’exclusió residencial o a la millora de l’ac-
• Mobilitzar sòls de reserva d’habitatge cés a l’habitatge, atenent a la competència
protegit per la construcció de pisos de llo- exclusiva en matèria d’habitatge de la Gene-
guer protegit a preus assequibles en règim ralitat consagrada a l’Estatut vigent.
de col·laboració públic–privada i públic–so-
• Reclamar la transferència de les compe-
cial, de manera que l’administració cedeix
tències de legislació sobre el lloguer d’im-
el terreny i el promotor el gestiona per un
mobles per aprovar una llei pròpia d’arren-
determinat nombre d’anys, retornant pos-
daments urbans a Catalunya, en la línia dels
teriorment els habitatges a l’administració.
textos més avançats existents als països del
Això requereix determinar amb claredat els
nostre entorn
preus de lloguer social i els anys de la con-
cessió. • Incrementar els convenis de la SAREB i

36
 la Generalitat i ajuntaments, per a la cessió de suport com l’Estratègia Catalana contra
dels pisos buits que la SAREB té a Catalun- el Sensellarisme.
ya per ampliar el parc d’habitatge social dis-
ponible a Catalunya. Així mateix, establir
convenis per la rehabilitació de pisos de la S Í A L’ H A BI TATGE S O C I A L . N O A L A
SAREB que puguin ser destinats a habitatge O KU PAC IÓ
social
• Les administracions han de poder do-
• A curt termini, doblar els recursos que nar resposta a les necessitats d’habitatge
l’Estat transfereix anualment a la Gene- d’aquelles persones i famílies vulnerables
ralitat per polítiques d’habitatge, per si- que ho necessitin. Això significa disposar
tuar-los en quanties semblants a les que es d’un parc d’habitatges socials o de preu as-
transferien fa 10 anys. sequible suficient, tal com passa a d’altres
països de la Unió Europea. Per això Incre-
• A mitjà termini, augmentar progressiva-
mentar el parc d’habitatge social de lloguer
ment els fons estatals destinats a políti-
i millorar-ne la gestió és una prioritat pel
ques d’habitatge, per a situar-los en la mi-
PDeCAT.
tjana europea, del 0,6 % del PIB. Transferir
aquest recursos a la Generalitat en la part • La okupació no és la solució. Estem radi-
corresponent al pes de la població de Cata- calment en contra de les okupacions com
lunya respecte l’Estat. a vies per accedir a l’habitatge, okupacions
que en molts cassos estan emparades en
• Impulsar la cessió a la Generalitat de les
màfies que viuen d’això. Promourem l’endu-
casernes de la Guardia Civil en desús, així
riment de penes en aquest sentit. Són les ad-
com d’altres immobles propietat de l’Es-
ministracions i les entitats socials de suport
tat que puguin ser destinats a habitatge de
a l’habitatge les que han de facilitar-lo a les
lloguer social.
persones vulnerables i no les màfies.
• Revisar la fiscalitat de les societats anòni-
• Van ser diputats del PDeCAT els que
mes cotitzades d’inversió en el mercat im-
vàrem promoure i aconseguir aprovar al
mobiliari amb l’objectiu de vincular-les a la
Congrés dels Diputats la Llei que permet
promoció d’habitatges de lloguer assequible
el desokupament exprés, dels habitatges
per tal de preservar la funció social de l’ha-
propietat de persones físiques, així com
bitatge.
aquells que siguin propietat d’entitats pú-
bliques com l’ajuntament o la Generalitat,
gestores d’habitatge social o també quan
V ET LLAR PEL DRET A L’HA BITATG E l’habitatge és propietat d’organitzacions
DIGNE
sense afany de lucre que tenen per objecte
• La Generalitat conjuntament amb els la promoció d’habitatge social a persones
ajuntaments ha de vetllar per garantir el vulnerables. Perfeccionar aquesta norma-
dret a l’habitatge d’aquelles persones que tiva perquè operi amb eficàcia és la nostra
estan en una situació vulnerable, és a dir voluntat.
persones sense llar, persones que han per-
dut o poden perdre l’habitatge, persones que
no disposen d’un habitatge digne i també S I MP L I F ICA R L’AC T I V I TAT A D MINI S -
persones que requereixen d’ajuts per pagar T R AT I VA I A FAVO R I R L’ I N C R E ME NT
el lloguer o els subministraments. Els ser- D ’ HA BI TATGE S D E L LO GU E R
veis socials han de ser capaços de mantenir • Agilitar la tramitació de les llicències
una alerta activa i oferir respostes a aquests d’edificació, ajustant-les als termini de
col·lectius de persones. 2 mesos previst així com la tramitació de
• Col·laborar estretament amb les entitats planejaments urbanístics, aprofitant les ei-
socials que treballen amb les persones nes que ofereix la digitalització.
sense llar i en el desplegament de mesures • Derogar la Llei del lloguer 11/2020, en
37
 matèria de contenció de rendes en els con- .
tractes d’arrendament d’habitatge, doncs
• Ampliar els objectius de rehabilitació dels
lluny d’incrementar l’oferta de pisos de llo-
fons europeus a la amb mesures d’estímul
guer, la redueix. Amb una llei com aquesta,
a la rehabilitació integral dels edificis, a pe-
tots els pisos de nova construcció que es
tites reformes dels habitatges amb un im-
faran a ciutats com Girona, Barcelona o Ta-
pacte important en el descens de consum
rragona s’orientaran cap al mercat turístic
d’energia i a mesures de sanejament, totes
en comptes d’orientar-se cap ala població
elles amb un impacte rellevant en la genera-
resident.
ció d’ocupació.
• Dotar de finançament públic, a través de
• Modificar la vigent habilitació als ajun-
l’Institut Català de Finances, a les noves
taments per l’establiment de reserves
promocions públiques i privades d’habitat-
d’habitatge de protecció oficial en sòl no
ge de lloguer, facilitant així la recuperació
consolidat, pel fet que des de la seva implan-
de la construcció d’habitatges de lloguer per
tació ha disminuït encara més l’oferta, espe-
part dels ajuntaments i també de la iniciati-
cialment en el cas de rehabilitacions.
va privada
• Revisar la normativa sobre rehabilitació
• Garantir la seguretat jurídica contra els
per simplificar-la i eliminar aquelles càrre-
impagaments.
gues i traves burocràtiques que sovint difi-
• Desenvolupar les fórmules de propietat culten o fan inviable la seva realització.
compartida i temporal previstes a la Llei
19/2015 per facilitar l’accés a l’habitatge
de propietat a través de noves formes de P RO MO U R E L A R EGE N E R AC IÓ
compravenda que eviten la necessitat de fi- U R BA N A D E BA R R I S , P O B L E S
nançament bancari. I C I U TAT S

• Afavorir la conversió de pisos turístics en • Recuperar la llei de barris com a eina de

habitatges de lloguer habitual. renovació integral i de cohesió social dels
espais més deteriorats de les nostres barris,
• Flexibilitzar els usos de plantes baixes, pobles i ciutats.
per permetre el doble ús residencial i ter-
ciari • Impulsar una renovació sostenible de
barris i pobles -ecobarris i ecoviles-, així
• Donar suport a l’extensió de cooperatives com la introducció de la infraestructura
d’habitatges, cessió d’ús i altres models que verda perquè puguin ser elements d’orienta-
facilitin l’accés a l’habitatge així com el co- ció a la sostenibilitat, i també d’acceleració
housing urbà i rural. de la innovació i de polarització de talent.
El Govern català reclamarà al govern central: • Dissenyar de pols d’habitatge connectats
• La transferència en les competències de amb sistemes de mobilitat i pols d’activitat
legislació sobre arrendaments d’immo- empresarial.
bles per aprovar una llei pròpia a Catalunya, • Adequar la llei d’urbanisme a la realitat
en la línia dels textos més avançats existents dels municipis rurals, amb necessitats molt
als països del nostre entorn. diferents al de les zones urbanes i flexibi-
litzant les vigents limitacions en usos del
sòl, activitats, segregació de finques, etc...,
I MPULSAR UN A PO LÍTICA ACTIVA D E o també per facilitar la recuperació d’ an-
R E HABI LI TACIÓ D’HA BITATGES tigues masies repartides pel territori rural
• Determinar que la rehabilitació energèti- que formen part del nostre imaginari comú.
ca d’immobles és un dels objectius priori- • Incrementar la representació del mon ru-
taris dels projectes finançats pels Fons Eu- ral en les comissions territorials d’urba-
ropeus de Recuperació Next Generation EU nisme i de tots aquells organismes que afec-
38
 tin l’Estatut País Rural. familiar i comunitària, la participació social,
l’ajuda mútua o la solidaritat organitzada.
• Promoure el poblament de les zones ru-
rals mitjançant l’atorgament de préstecs En el plantejament d’accions socials tenim pre-
i avals subvencionats per a la construcció sent la mirada comunitària, i per això en tot mo-
de primer habitatge i d’ajuts per a la rehabi- ment plantegem un treball que tingui present
litació energètica i la instal·lació d’energies les relacions i el vincle de la pròpia ciutadania
renovables. amb el territori. L’apoderament i el reforç del
sentiment de pertinença col·lectiva a la comuni-
tat ens ajudarà a treballar amb una mirada pre-
M I LLOR AR L A SEGO N A O PO RTU N I TAT ventiva de les problemàtiques i conflictes que es
P ER LES PERS O N ES ENDEU TA DE S donen en l’àmbit social aconseguint d’aquesta
manera avançar-nos a les situacions d’emer-
• Promoure davant l’Estat la modificació gència. Per garantir aquest treball preventiu, és
de la llei que regula la segona oportunitat necessari treballar amb un plantejament sistè-
de manera que pugui ser aplicable a totes mic en matèria social, per crear una xarxa so-
aquelles persones que es troben en una si- cial forta que ens ajudi a teixir una comunitat
tuació crònica d’endeutament a causa del que disposi aptituds necessàries de prevenció
sobreendeutament hipotecari, incloent-hi davant de qualsevol situació sobrevinguda.
els particulars i els autònoms. Cal modificar
els mecanismes per condonar els deutes i Aquesta concepció comunitària és la base de
permetre començar de nou com fan els paï- la nostra actuació: una forta associació i parti-
sos del nostre entorn com Alemanya, França cipació de totes les parts implicades en el qual
o el Regne Unit. tots els interessats (responsables polítics, pro-
veïdors de serveis, proveïdors de fons, investi-
gadors, entitats, voluntaris, les empreses, els
sindicats, etc.) treballin junts per proporcionar
4.4 POLÍTIQUES SOCIALS un sistema de benestar de qualitat. Un sistema
L’envelliment de la població, les migracions, les basat en la personalització, la integralitat i con-
conseqüències socials dels canvis en l’activitat tinuïtat de l’atenció, la proximitat dels serveis
econòmica i en el mercat de treball, l’afebliment (descentralització), la participació de les perso-
de les xarxes de suport primari i les profundís- nes destinatàries, la igualtat, l’equitat, la inte-
simes conseqüències de la COVID 19 requeri- gració, la normalització i la prevenció.
ran reforçar el sistema de Serveis Socials per
La joventut és el nostre millor capital social. El
a respondre a necessitats creixents i a perfils
PDeCAT proposa una política comuna i coor-
cada vegada més diversos en edat, sexe, origen
dinada amb l’objectiu d’oferir a la joventut una
i nivell d’autonomia. En un context de necessi-
acció transversal que permeti una resposta in-
tats creixents i recursos limitats, cal garantir la
tegrada en la matèria educativa, laboral, i d’ha-
sostenibilitat present i futura del sistema sense
bitatge que faciliti la seva emancipació i des-
perdre els èxits de la nostra societat del benes-
envolupar un projecte de vida independent i
tar.
digne. Una joventut formada en valors, com ara
El PDeCAT entén la sostenibilitat com un l’impuls de la convivència, la pau, la conciliació,
balanç adequat entre els recursos invertits la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, la to-
(econòmics, socials...) i els resultats i impactes lerància, l’esforç i la corresponsabilitat.
obtinguts (socials, econòmics...). La sostenibi-
El desafiament és molt gran: fer front a les si-
litat té dimensions diverses (econòmiques, so-
tuacions de pobresa, exclusió i risc que han
cials, mediambientals...); per tant, les polítiques
augmentat amb la crisi econòmica derivada de
socials són despesa i també inversió. Entenem
l’impacte de la Covid-19 amb una reducció dels
el sistema com a cooperació entre les mateixes
recursos públics disponibles per a respondre a
persones i famílies usuàries, el sector públic, el
aquestes.
tercer sector social, les empreses, les universi-
tats i altres centres de recerca, basat en el nos-
tre model de societat solidària basada en la vida
39
C OM BAT R E LA PO BRESA , FER EFEC T I- reduïdes que a Espanya, tanmateix a Catalunya
VA L A I NC LUS IÓ SO CIA L. ha crescut la distància que separa al 20% més
ric de la població del 20% més pobre. Des del
L’atur generat per la pandèmia és el principal
punt de vista evolutiu, a Catalunya ha crescut la
generador de desigualtats segons la ONG Oxfam
distància entre els ingressos de les classes mit-
Intermon OXFAM, des del seu inici estima que
janes i les menys acomodades i s’ha mantingut
ha abocat a 120.000 catalans més a la pobresa
estable –i fins i tot ha descendit lleugerament a
relativa, agreujant una realitat que ja era molt
Catalunya– la distància que separa als grups de
preocupant, doncs incrementa el risc d’exclusió
renda alta dels de renda mitjana.
social. Urgeix combatre aquest augment de la
pobresa amb celeritat. L’acció comunitària per la inclusió social, quan
es desplega amb una intensitat màxima actua
com a mecanisme per a la promoció del desen-
• Adoptar un Pla de Recuperació Labo- volupament de potencialitats de les persones
ral Post-pandèmia, destinat a reocupar a i dels territoris, a través de processos d’acom-
aquells treballadors i autònoms que hagin panyament i autonomia, dinamització i enforti-
perdut la feina i no puguin recuperar-la, mi- ment de vincles socials.
tjançant:
• Elaborar un pla director interdeparta-
– L’allargament dels ERTO, almenys fins mental d’acció comunitària en serveis
a finals d’any, per aquells treballadors socials, adreçat a facilitar i potenciar l’ac-
que, temporalment, no puguin ser rein- ció comunitària a través de mecanismes de
corporats a l’activitat laboral i fins que cooperació.
l’activitat econòmica es normalitzi ple-
• Garantir la compatibilitat entre l’Ingrés
nament
Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciu-
– L’atorgament d’ajuts a les empreses, tadania a través de la coordinació amb el
amb bonificacions de les cotitzacions a govern espanyol. Reduir el termini de reso-
la seguretat social, per la recuperació lució de la Renda Garantida de Ciutadania
dels contractes i per l’increment de la dels sol·licitants de l’Ingrés Mínim Vital als
contractació. quals han denegat la sol·licitud de l’INSS.
L’exclusió social vol dir no poder gaudir de les • Actualitzar l’Indicador de Renda de Su-
condicions que assegurin a una persona la pos- ficiència de Catalunya (IRSC) al cost de
sibilitat de poder accedir a una feina, un habitat- la vida experimentat l’any 2020 i actualit-
ge, una educació, la salut o el suport comunitari. zar-lo de manera anual.
La inclusió social és el resultat de les polítiques
• Revisar la quantia de les prestacions so-
públiques, de la col·laboració públic-privada, de
cials, així com en els requisits per acce-
la solidaritat, de la reciprocitat, del suport fami-
dir-hi, per poder garantir una provisió
liar i de les xarxes comunitàries.
suficient que inclogui a les persones amb
L’habitatge, l’ocupació i la salut són les dimen- discapacitat intel·lectual.
sions que en major mesura generen situacions
• Invertir en polítiques socials i educatives
d’exclusió social. Analitzant les dades consta-
de suport a la infància i a les seves famílies
tem que els registres més elevat de pobresa i
per prevenir i compensar les desigualtats
exclusió es concentren en dones, infants i ado-
en origen, especialment en el cas de les més
lescents, persones amb baix nivell formatiu,
vulnerables.
desvinculació laboral, nacionalitat estrangera i
llars monoparentals. El risc d’exclusió social és • Integrar els serveis socials amb els ser-
més elevat entre les llars sustentades per per- veis de salut, la qual cosa revertirà en una
sones d’edat madura, dones, immigrants i atu- millor prestació de serveis i de qualitat de
rades, així com entre les llars compostes per vida de les persones, especialment les més
famílies nombroses i monoparentals. Les taxes vulnerables.
de desigualtat a Catalunya són una mica més
• Impulsar prestacions per mitigar el greu-
40
 ge econòmic comparatiu que suposa tenir • Incrementar el finançament de la llei de
a càrrec un fill/a o familiar amb discapaci- promoció de la autonomia personal i aten-
tat. Assegurar que aquests ajuts siguin com- ció a les persones en situació de dependèn-
patibles amb altres programes. cia. L’Estat ha d’arribar a finançar e 50%
de la despesa, cosa que està lluny de passar
• Treballar per uns serveis socials des de la ara i revisar la quantia de les prestacions, la
proximitat i universalitzar els serveis so- qual cosa permetria millorar-les
cials al conjunt del territori, garantint que
totes les persones independentment del seu • Revisar l’actual model d’atenció a les per-
municipi de residència tinguin accés als ma- sones amb discapacitat per adaptar-lo a la
teixos serveis i en les mateixes condicions. Convenció de Drets de les Persones amb
Discapacitat de les Nacions Unides, apos-
• Donar continuïtat a la prestació de ser- tant per la dimensió comunitària i garantint
veis socials per part dels ajuntaments, tal que les persones amb discapacitat puguin
com es venia fent amb anterioritat a l’apro- viure de forma independent, participant
vació de la Llei de reforma de la llei d’Admi- plenament en tots els aspectes de la seva
nistració Local estatal (LRSAL) vida i prenent les seves pròpies decisions
• Garantir la celebració anual d’un Ple mo- amb els suports adequats.
nogràfic sobre la situació de la pobresa i • Revisar les prestacions socials per a aju-
l’exclusió social al Parlament de Catalunya. des de tercera persona a les famílies a
càrrec de persones amb discapacitat i dotar
de fons els programes d’assistència domici-
P OLÍ T IQ UES DE PRO MO CIÓ DE liària, compatible amb el servei d’Assistèn-
L’AUTONOMIA PERSO NA L
cia Personal per a infants i joves amb disca-
I L’AC C ESSIBILITAT DE LES PER S O-
pacitat per afavorir el desenvolupament de
NES AM B DIS CA PACITAT
la seva autonomia
A Catalunya es comptabilitzen fins a 514.886
• Revisar i reforçar els serveis d’atenció do-
persones amb algun tipus de discapacitat,
miciliària, fent-los compatibles amb altres
(aproximadament el 6,8% del total de població).
ajudes, prestacions i suports i adjudicant-los
L’objectiu del PDeCAT en relació a les persones
segons la situació i les necessitats de cada
amb discapacitat és el de contribuir a que tin-
persona.
guin el màxim nivell d’autonomia possible, vida
independent i inclusió social: igualtat d’opor- • Desplegar i dotar econòmicament la Llei
tunitats, accessibilitat i autonomia com a eixos 13/2014 d’accessibilitat.
vertebradors del conjunt dels drets de les perso-
nes amb discapacitat. • Presentar un Pla de legislatura de re-
ducció de les llistes d’espera per accedir
• Revisar l’actual model d’integració so- a serveis residencials i d’atenció diürna per
ciolaboral de les persones amb discapa- eliminar-les o almenys minimitzar-les en el
citat i fer complir la legislació en el que fa període de 4 anys. El Pla ha de venir acom-
referència al percentatge de contractació de panyat de la conseqüent dotació pressupos-
persones amb discapacitat a les empreses tària per concertar noves places i finançar
ordinàries i a la administració nous serveis residencials. El pla avançarà
amb més o menys celeritat en funció de la
• Augmentar la dotació de recursos des-
rapidesa i magnitud de la revisió del sistema
tinats a garantir l’ocupació del col·lectiu
de finançament.
mitjançant Centres Especials de Treball
(CET). És necessari que l’Estat incrementi • Reactivar el desplegament del Decret
la subvenció per lloc de treball del 50 al 60 d’escola inclusiva, acompanyat dels recur-
per cent i que la Generalitat ho complementi sos que la facin viable, constitueix una prio-
fins arribar al 70 o 75 per cent per les perso- ritat per a la millora del sistema educatiu.
nes amb més necessitats de suport. Ha de permetre:

41
 – Potenciar la tasca que fan les escoles i cació són els eixos socials que permeten a una
entitats que donen aquest servei. societat garantir un sistema de protecció social
destinat a que totes les persones cobreixin les
– Desenvolupar al màxim el talent, les seves necessitats bàsiques, participin social-
capacitats diverses de tots els alumnes, ment, desenvolupin les seves capacitats i des-
independentment de les circumstàncies pleguin els seus projectes de vida, generant ac-
que concorren en cadascú. tivitat i creixement econòmic.
– Implementar un seguit de mesures de Catalunya es caracteritza per una despesa so-
suport, específiques, en funció de les ne- cial relativament alta a conseqüència de l’esforç
cessitats educatives de cada infant. de les institucions públiques catalanes, però
– Establir el paper de les escoles d’educa- que segueix sent insuficient. La despesa mitja-
ció especial, en un sistema educatiu ple- na anual realitzada a Catalunya en l’àmbit de la
nament inclusiu, en què la singularitat protecció social ascendeix a 3.513 euros per ha-
de les persones no és un problema sinó bitant, un 9% més que en el conjunt de l’Estat.
una característica de la seva personali- La pandèmia de la Covid-19 ha fet evident que
tat. Aquestes escoles hauran de recolzar el Sistema Català de Serveis Socials és la baula
els centres ordinaris en el seu procés més feble de l’Estat del Benestar i que reque-
d’esdevenir plenament inclusius reix reformes estructurals profundes. Cal re-
• Avançar cap a l’eliminació futura dels co- pensar el Sistema Català de Serveis Socials, a
pagaments. A curt termini, revisar-los per partir de l’atenció centrada en l’autonomia de
evitar que cap copagament pugui repre- les persones i la vertebració i la reorganització
sentar l’empobriment de ningú, però el cost del sistema per assolir una millora de la quali-
de l’atenció a persones amb discapacitat és tat i d’integració entre serveis; potenciar l’acció
molt alt i mentre tot el sector de la disca- comunitària i la prevenció per assolir un siste-
pacitat estigui tant mancat de recursos, les ma més proactiu; potenciar la governança i el
persones que per renda poden contribuir a coneixement per prendre decisions basades en
cobrir part del cost ho hauran de seguir fent l’evidència.
per evitar un debilitament del sistema. • Articular un pla de rescat del sector amb
• Equiparar la figura del voluntari a la del fa- subvencions a fons perdut per salvar el
miliar, pel que fa a l’accés als centres de sa- teixit d’entitats socials d’atenció a les perso-
lut, als serveis d’atenció domiciliària i a les nes amb discapacitat de la crisis que estan
residències geriàtriques. patint per la pandèmia i per compensar-les
de l’increment de despeses que han hagut
• Desenvolupar el Pacte Nacional per als de patir i de la caiguda d’ingressos que han
drets de les persones amb discapacitat que tingut moltes d’elles. Serà molt més car ha-
permeti transformar els serveis cap a la ple- ver-lo de crear de nou, que donar-li amb
na inclusió a la comunitat, d’acord amb la urgència el suport que necessita per mante-
Convenció de Nacions Unides. nir-se.
• Impulsar i donar suport als projectes pre- • Aprovar la Llei de l’Economia Social i soli-
sentats en el marc dels Fons de Recuperació dària fonamentada en les bases acordades
de la Unió Europea que estiguin relacionats pel Govern de la Generalitat i l’Associació de
amb la transformació i la innovació dels ser- l’Economia Social de Catalunya (AESCAT),
veis d’atenció a les persones amb discapaci- de la qual formen part un bon nombre de les
tat. entitats d’economia social. Serà un primer
  pas anar consolidant un espai legislatiu per
al tercer sector.
E L T ERC ER SECTO R S O CIA L
I E L VOLUNTARIAT, IMPU LS • Implementar el Pla Estratègic de Serveis So-
A L A I NNOVACIÓ SO CIA L cials (PESS) i dotar-lo dels recursos econò-
mics necessaris.
L’ocupació, la redistribució de la riquesa i l’edu-
42
• Actualitzar i adaptar la carta de drets i deu- entitats del Tercer Sector.
res del Sistema Català de Serveis Socials en
el marc del nou model d’Atenció Centrada • Enfortir la capacitat del Tercer Sector per
en la Persona. incorporar al mercat laboral els col·lectius
més vulnerables (dones, joves, majors de
• Desplegar l’Acord per una Catalunya Social, quaranta-cinc anys, persones amb discapa-
signat el passat 31 de juliol de 2020 pel Go- citat, persones nouvingudes, poble gitano,
vern de la Generalitat, la Taula d’entitats del etc.), amb l’increment dels programes vin-
Tercer Sector Social i la Confederació em- culats a les polítiques actives d’inserció per
presarial del Tercer Sector Social que es- part del Govern.
tableix les línies i el model de recuperació
davant de l’actual crisi generada per la Co- • Garantir la publicació durant els primers
vid-19 en matèria social. dos mesos de l’any de les Bases i convoca-
tòries de subvencions de la Generalitat i la
• Aprovar la Llei d’acció concertada per la resolució durant el primer trimestre, així
prestació de serveis de caràcter social i com la puntualitat en els pagaments de les
d’atenció a les persones, que permeti incor- bestretes.
porar un finançament més estable i trans-
parent ales entitats socials prioritzant el • Acompanyar a les entitats del Tercer Sec-
concert, amb conveni plurianual, a les sub- tor en la presentació de projectes europeus.
vencions. Dissenyar estratègies conjuntes de presen-
tació que afavoreixin la seva consecució.
• Reforçar la col·laboració públic-social amb
les entitats socials del tercer sector, amb un • Promoure la transformació digital i la inno-
marc legislatiu favorable al desenvolupa- vació dels sistemes de gestió i de millora de
ment de les activitats d’iniciativa social que la intervenció social del tercer sector social
executen. mitjançant les tecnologies de la informació
i la comunicació (TIC) i avançar cap a uns
• Elaborar el Llibre blanc de les professions sistemes de gestió de dades més integrats i
socials de manera participada amb col·legis, interoperables entre les diverses adminis-
universitats i professionals. Avançar cap a tracions públiques i les entitats proveïdores
l’equiparació salarial dels i les professionals de serveis.
del sector respecte a la funció pública.
• Revisar la cartera de serveis socials, incor-
I MMIGR AC IÓ
porant nous perfils emergents de serveis i
professions, per donar resposta, a nous mo- Catalunya ha estat, històricament, un país de
dels d’atenció i a noves necessitats, amb la migracions i acollida. Un país on hi venen a es-
participació de col·legis, associacions pro- tablir-se persones d’arreu i, alhora, un país que
fessionals, universitats i proveïdors. forma ciutadans que per raons diverses, també
marxen a l’estranger a estudiar, a treballar i a
• Abordar amb urgència el pagament del deu-
desenvolupar el seu projecte de vida.
te de la Generalitat de Catalunya amb les
entitats socials del país. Treballarem perquè les persones que han de
marxar per motius acadèmics o professionals
• Donar la categoria de serveis essencials als
continuïn vinculades al país i puguin tornar si
serveis d’atenció a les persones oferts per les
ho desitgen.
entitats del Tercer Sector a fi d’enfortir els
serveis bàsics d’atenció social i els serveis D’altra banda, ens comprometem a gestionar
socials especialitzats. millor la migració, amb ple respecte dels drets
humans i tenint en compte les possibilitats
• Promoure la modificació de la Llei de mece-
reals del nostre territori cara a l’acolliment dels
natge per incrementar els incentius fiscals
fluxos migratoris, també des d’una perspectiva
a les donacions de persones i empreses a les
econòmica i de la necessària convivència inter-
entitats socials sense afany de lucre, poten-
cultural producte d’aquesta diversitat.
ciant així la millora del finançament de les
43
Un fenomen que ha impactat en els serveis • Afavorir el retorn a Catalunya d’aquells jo-
d’atenció especialitzada ha estat l’arribada de ves i professionals que han de estat anys
joves d’origen estranger sense referents fami- treballant a l’estranger i que desitgin tornar.
liars. Els infants i joves estrangers es troben Cal constatar que en els darrers anys han es-
en una situació de major vulnerabilitat per la tat moltes les persones amb talent, ben for-
mateixa situació d’irregularitat provocada per mades que han marxat i treballat amb èxit
la llei d’estrangeria, sense referents familiars o a fora. El seu retorn pot ser una oportuni-
xarxa social i per les condicions en què arriben tat per a la millora de les nostres capacitats
a Catalunya. laborals cara a la transformació econòmica
que ha de tenir el país.
Construir una societat oberta requereix d’una
llei catalana d’estrangeria justa i inclusiva, que
reguli l’entrada de persones però que també re-
conegui i respecti els drets i deures fonamen-
tals de les persones, i que s’elabori des de la
perspectiva de la integració.
Així mateix, és necessari activar tots els àmbits
de l’administració perquè els ciutadans que han
arribat fa pocs anys al nostre país se sentin al
més aviat possible catalans i catalanes amb els
mateixos drets, deures i oportunitats que qual-
sevol altra persona. Que la cohesió social que
defineix Catalunya sigui sempre un fet.
El repte fonamental d’avui consisteix a saber
generar ciutadania de la diversitat i de les difí-
cils condicions en què les persones immigrades
arriben i es desenvolupen a casa nostra, enmig
dels obstacles afegits per la legislació actual.
Des de Catalunya, volem tenir un paper actiu
en l’àmbit de la protecció internacional, desen-
volupant mesures que facin plenament vigent
la seva solidaritat internacional i l’accés al dret
d’asil i la protecció amb les persones persegui-
des, per qualsevol circumstància.

AFAVORI R EL RETO RN DE CATA LA N S

M IGRAT S A L’E STRA N GER

Per afavorir el retorn d’aquells que hagin mi-

grat per motius acadèmics i professional i vul-
guin retornar a Catalunya després de llargues
temporades a l’estranger:
• Posarem en marxa un programa d’informa-
ció i de mobilitat de catalans a l’estranger,
així com d’assessorament, que inclourà, per
aquells que vulguin retornar a Catalunya, el
suport per facilitar el seu retorn, en parti-
cular amb informació en la recerca laboral
i d’habitatge.

44
P OLÍ T IQ UES MIGRATÒ RIES • Creació de programes de mentoria social
I D ’ASI L AMB PLE RES PECTE per la integració dels joves d’origen estran-
ALS D R ET S HU MA N S ger, sobretot per aquells que no tenen un en-
• Garantir, en les polítiques migratòries, el ple torn social estable, cara a continuar els seus
respecte als drets humans de les persones estudis i integració social i laboral més enllà
migrants i dels seus familiars i, en particu- de l’etapa obligatòria.
lar, dels sol·licitants d’asil o refugi, la qual • Garantir la creació de polítiques per a com-
cosa exigeix un profund canvi d’orientació batre l’exclusió social de les persones es-
de la regulació de les lleis d’estrangeria, tant trangeres en els entorns educatiu, mediàtic,
des de la perspectiva de la política comuna laboral i de l’administració, fomentant la
europea com de l’Estat. inclusió social a tots els nouvinguts i la no
discriminació per motius de raça, llengua o
religió.
P OLÍ T IQ UES D’IMMIGRACIÓ A DE S-
ENVOLUPAR PER LA GENERA LITAT • Crear una oficina catalana per a la conva-
lidació de títols i homologació d’estudis es-
• Consolidar el sistema d’integració i acolli- trangers i demanar a l’estat la simplificació
ment de les persones migrants, d’acord amb burocràtica d’aquests procediments d’ho-
la Llei 10/2010 d’acollida de les persones im- mologació d’acreditació professional.
migrades i de les retornades a Catalunya.
• Impulsar la professionalització de les perso-
• Elaborar una Llei catalana d’estrangeria nes immigrades que durant molt de temps
que reconegui i respecti els drets i deures venen desenvolupant tasques de cura de
fonamentals de les persones, i que permeti gent gran, a traves d’itineraris flexibles que
donar respostes realistes al repte migratori incideixin en la valoració de l’experiència
global que arriba a Catalunya. adquirida.
• Desenvolupar l’Agència de les Migracions • Fomentar l’aprenentatge del català entre els
per a centralitzar tots els processos d’acolli- col·lectius de persones immigrades a través
da i de retorn de les persones migrades. d’ofertes de cursos temàtics referits a àmbits
• Potenciar les entitats socials, degudament específics com l’hostaleria i el sociosanitari,
reconegudes i “homologades”, per tal que on hi ha un alt percentatge de treballadors
col·laborin en la solució de l’emergència so- immigrants, com a forma de posar en valor
cial d’atenció a persones refugiades, sol·li- la utilitat del català com a valor afegit en
citants d’asil i persones nouvingudes, inter- el món laboral, involucrant en el disseny i
venint directament en l’acompanyament de execució d’aquest programes no tan sols al
les persones vulnerables susceptibles de re- Consorci per a la Normalització Lingüística
bre ajuts públics. (CPNL) sinó també als centres de treball o
gremis.
• Seguir garantint la plena atenció sanitària a
totes les persones immigrants, inclòs la pro- • Treballar de manera conjunta amb el teixit
tecció i atenció davant la COVID-19 associatiu, ciutadà i social amb la finalitat
de consensuar polítiques socials que siguin
• Treballar per la plena integració del col·lec- eficaces per a la comunitat nouvinguda.
tiu de menors estrangers no acompanyats
(MENA) que tutela la Generalitat. Per això, • Enfortir les polítiques d’acolliments a famí-
aquests han de poder accedir plenament al lies nouvingudes amb fills en edat escolar,
programa de Garantia Juvenil. Així mateix, per a fer un seguiment i orientació del ser-
és necessari que l’Estat permeti la regula- vei i sistema educatiu per a així disminuir
rització administrativa dels joves tutelats a la gran taxa de fracàs escolar en els joves
partir dels 16 anys, amb un permís de resi- nouvinguts.
dència i accés a contractes laborals estables,
abans de deixar d’ésser tutelats. És impres-
cindible per facilitar la seva integració.
45
P O LÍ T IQ UES E STATA LS D’IMMIGRA- P O L Í T ICA E U RO P E A C O MÚ D ’ I MMI-
C IÓ SOB R E LE S QUA LS LA GENERAL I- GR AC IÓ S O B R E L E S QUA L S L A GE NE -
TAT R EQ UER I RÀ ACTUACIO N S R A L I TAT D E MA N A R À R E S P O STA

• Dotar adequadament el Fons Estatal d’Aco- En les polítiques europees comunes d’immi-
llida i Integració, el qual ha de permetre a gració des de la Generalitat plantejarem:
la Generalitat gestionar aquests recursos
destinats a la realització de programes d’in- • La necessitat de donar resposta a les perso-
tegració. D’altra banda, reclamem a l’Estat nes desplaçades per la guerra i que cerquen
respectar les normes del reglament del Fons refugi i protecció, així com plantejar la re-
d’Asil, Migració i Integració (FAMI), les gulació adequada de l’obligació d’auxili en el
quals determinen la necessitat de consen- mar, per autoritzar a portar a terra ferma les
suar els objectius i mecanismes del Fons. persones rescatades.

• Posar en marxa d’un pla d’emergència que • Una ordenació dels fluxos migratoris que
agilitzi la tramitació de permisos de resi- valori la realitat econòmica i la capacitat
dència, permisos de treball i atorgament de d’absorció per part de la societat d’acollida,
nacionalitat a persones estrangeres. A més, prioritzant l’asil per raons humanitàries i la
durant la pandèmia, s’ha flexibilitzar la re- immigració amb contracte laboral.
novació de permisos de residencia i permi- • Una estratègia europea per donar una res-
sos de treball, per tal d’evitar la irregularitat posta comú a l’arribada de menors estran-
sobrevinguda. gers no acompanyats, la qual està creixent
• Facilitar la regularització d’aquelles perso- molt ràpidament, així com la de nenes i nens
nes immigrades que fa anys que conviuen víctimes de les xarxes de tràfic de persones.
amb nosaltres, sense papers. • Establir protocols de col·laboració sanitaris
• La política migratòria de l’Estat ha de prio- per tal de poder portar un control real de les
ritzar la migració en origen i posar en valor vacunes de les persones que arriben.
el paper de la cooperació internacional amb
els països d’origen per reduir la immigra-
ció econòmica. Alhora cal facilitar el retorn 4.5 FEMINISME I POLÍTI-
assistit a persones que han immigrat i es
QUES D’IGUALTAT
troben indocumentades i que per diferents
causes desitgen retornar al seu país d’origen P O L Í T IQU E S A MB V I S IÓ D E D O N A
de manera permanent, però no disposen
Volem que Catalunya sigui un país més just,
dels mitjans per a poder fer-ho.
igualitari i lliure de tota violència masclista. La
• S’han de tancar els CIEs (Centres d’Inter- solidaritat i l’aliança entre les dones per anar
nament d’Estrangers) tal com funcionen en avançant en la igualtat al llarg dels anys ha estat
l’actualitat i substituir-los per espais d’aco- un dels punts cabdals per assolir-la, gràcies, en-
llida i control, sota la tutela d’entitats socials tre d’altres, a totes les entitats de dones i xarxa
reconegudes, respectuosos amb els drets associativa feminista que han anat treballant i
humans i absolutament desvinculats de la avançant per reivindicar laa igualtat en els es-
gestió policial. pais públics, comunitaris i polítics.
La crisi de la COVID-19 ha tornat a fer més vi-
sible tasques que han estat imprescindibles pel
sosteniment de moltes persones a Catalunya
durant l’estat d’alarma, com el sector sanitari,
farmàcies, residències de gent gran, dependen-
tes de supermercat i botigues alimentàries. La
major part d’aquestes tasques ha estat realit-
zada per dones. Sobretot ha visibilitat aquestes
diferències, la cura de les persones dependents:

46
cura de criatures i cura de persones adultes de- • Modificar el Consell Nacional de Dones de
pendents. Catalunya (CNDC) per que sigui un òrgan
representatiu de totes les entitats de dones
Reclamar que les dones siguin subjectes de ple de Catalunya, autònom i amb pressupost i
dret; donar visibilitat als referents femenins personal propi, seguint el model del Con-
i als talents femenins; lluitar contra la bretxa sell Nacional de la Joventut de Catalunya
salarial, contra el sostre de vidre; denunciar (CNJC).
un cop i un altre la violència de gènere, patir el
masclisme, patir l’explotació sexual.... són algu-
nes de les realitats que donen al feminisme una
C O N T R A L’AS S E TJA ME N T S E X UAL I L A
dimensió transversal per la qual treballar des
V IO L È N C I A MAS C L I STA
de la política.
• Impulsar una nova reforma de la Llei 5/2008
• Treballar de manera transversal en tots els
del 24 d’abril, del dret de les dones a erradi-
àmbits de la vida comunitària per avançar
car la violència masclista, mantenint l’ampli
cap a la plena igualtat de gènere, des de l’edu-
consens polític i i el treball conjunt amb les
cació, a la feina, a la vida familiar d’atenció a
entitats de dones encapçalades per el Conse-
fills i persones grans, passant per la cultura,
ll Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) i
per la publicitat, per la universitat o per la
xarxa associativa feminista de Catalunya.
recerca.
• Impulsar un augment de la inversió en ser-
• L’Institut Català de les Dones (ICD) és l’òr-
veis d’atenció, acompanyament i recuperació
gan referent del govern de la Generalitat per
per a les dones víctimes de la violència mas-
impulsar, coordinar i avaluar les polítiques
clista i dotar de més recursos econòmics, hu-
d’equitat de gènere per tot el territori català.
mans i recursos habitacionals d’emergència.
Durant la propera legislatura incidirà sobre
totes les polítiques de la Generalitat per evi- • Ampliar, a totes les comarques, el desplega-
tar qualsevol discriminació per raons de gè- ment dels Serveis d’Intervenció Especialit-
nere. Estimularà la formació específica per zada (SIE), que ofereix atenció integral i re-
a les diferents àrees d’actuació. cursos a les dones que han patit o pateixen
situació de violència, i a llurs fills i filles..
• Executar el Pla estratègic de polítiques
d’igualtat de gènere 2019-2022. • Dur a terme programes de prevenció de re-
lacions abusives i comportaments masclistes
• Reforçar l’aposta per les polítiques de con-
entre joves i adolescents
ciliació i de corresponsabilitat de les tasques
de cures a familiars. • Elaborar i difondre el Pla de prevenció de l’as-
setjament sexual en els transports públics.
• Impulsar campanyes de sensibilització per
la millora dels usos del temps i l’organitza- • Reprendre la redacció d’informes de la
ció de la vida quotidiana, avançar en la re- violència masclista en l’àmbit laboral per raó
forma horària. de sexe, que no es publiquen dades des del
2011 i
• Promoure més visualització de les dones en
els mitjans de comunicació públics i privats • Efectuar un seguiment de les violències
de Catalunya, des de la visió de ser persona masclistes en àmbits com centres peniten-
de referència. Alhora, defugir dels estereo- ciaris (dones recluses que pateixen violèn-
tips sexistes i fer ús d’un llenguatge i imat- cia per part dels funcionaris, com de dones
ges inclusives. funcionàries que pateixen violència per part
d’homes reclusos o companys funcionaris) i
• Millorar la visibilització i participació de
dones treballadores a les residències de gent
les dones amb discapacitats i realitzar cam-
gran o de les pròpies dones que viuen a les
panyes informatives dirigides a dones amb
residències.
discapacitat intel·lectual amb un sistema de
lectura fàcil.

47
S U PORT SANITA RI zació a professionals de l’administració i en al
configuració d’una societat més respectuosa.
• Desplegament territorial a totes les Àrees
Caldrà seguir-lo desplegant.
bàsiques de Salut d’un servei d’assessora-
ment de planificació familiar i d’interrupció • Promoure una protecció integral de les per-
voluntària de l’embaràs, amb coordinació sones LGTBI, i especialment en aquelles
amb el telèfon d’atenció a la ciutadania el franges d’edat de formació o de major de-
112. pendència com són la infància, la joventut i
la tercera edat
• Assegurar una equitat territorial sanitària
per a totes les dones de Catalunya, sense • Impulsar una gestió interdepartamental de
perjudici de quin és el seu municipi. l’àrea per a la igualtat de tracte i no discri-
minació de persones lesbianes, gais, trans-
gènere i bisexuals que permeti coordinar
LA IGUALTAT EN LA FEINA les diferents polítiques del govern des de la
perspectiva de a igualtat.
• Combatre les diferències salarials per raó de
gènere, vetllar per una efectiva reducció de • Treballar en la protecció integral de les per-
la bretxa salarial any a any. sones LGTBI, i en la formació i sensibilitza-
ció dels treballadors públics, especialment
• Incentivar el lideratge femení a la feina i en en aquells àmbits com l’ensenyament, la sa-
els mitjans de comunicació. nitat i els serveis socials, o la seguretat, on
• Protegir i assegurar que les dones que han és més necessari disposar de protocols es-
estat mares es respecti la seva categoria la- pecífics per a la garantir-la.
boral, el seu salari i el seu lloc de feina en • Donar suport al Consell Nacional LGBTI i
l’àmbit professional quan es reincorpora a la a la xarxa associativa del col·lectiu LGBTI
feina. d’arreu de Catalunya en la seva tasca de vi-
• Promoure polítiques de promoció d’igual- sualització, sensibilització i formació.
tat a les empreses, a part de la realització • Aprovar i desplegar el Reglament Sancio-
de plans d’igualtat a empreses majors de 50 nador d’accions discriminatòries per motiu
treballadors i del Distintiu d’Igualtat a les lgbtifòbics, xenòfobs, masclistes, edatisme,
Empreses de l’Institut Català de les Dones religiós, etc.
(ICD).
• Redactar un projecte de llei que protegeixi
a les persones trans en l’àmbit del treball,
LG BT I . SUP ORT A LA DIVERS ITAT salut, esports, educació, entre d’altres àm-
D ’ O R I ENTAC IÓ SEXUA L I IDEN TITAT bits.
D E G ÈNER E
• Reduir la incidència del VIH tot facilitant
La aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir informació, atenció, acompanyament i as-
els drets LGBTI i per erradicar l’homofòbia, la sessorament sobre la dispensació de la PreP
bifòbia i la transfòbia per part del Parlament ha (Profilaxis Preexposició), com a píndola pre-
fet de Catalunya un país capdavanter en la de- ventiva. Cal que la informació i dispensació
fensa dels drets de les persones dels col·lectius de la PreP es pugui rebre a tot el territori.
LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres
i intersexuals), no obstant això segueixen ha-
vent discriminacions que cal erradicar. Cal vet-
llar pel compliment de la llei.
El desplegament territorial de SAI (Serveis
d’Atenció Integral) que atén i assessora sobre
un ampli espectre de situacions relacionades
amb l’afectivosexualitat i la identitat de gènere,
ha permès avançar en la formació i sensibilit-
48
4.6 CULTURA I LLENGUA: La Cultura és i està constituïda per un univers
riquíssim d’àmbits i sectors amb necessitats di-
DOS COMPROMISOS PRIO- verses (la llengua, les arts visuals, les escèni-
RITARIS PER CATALUNYA ques, el món de l’edició i la creació literària, la
LA C ULT URA CO M EXPRESSIÓ
música, l’audiovisual, el món de l’associacionis-
D E PAÍ S I CO MU NITAT me i el llegat, material i immaterial). I aquest
calidoscopi sols el farem essencial si tenim
Entenem la Cultura com la forma d’interpretar perspectiva cultural, si el posem al centre de
i expressar el món que té una comunitat nacio- totes les polítiques públiques, si el promovem
nal i, al mateix temps, i a mena d’espill, com el de forma preferent des de la dimensió social i
llenguatge a través del qual una societat s’inter- inclusiva, si l’inserim com a eix transversal en
preta, s’interpel·la i s’explica a ella mateixa. I els totes les polítiques del Govern.
catalans interpretem, interpel·lem i expliquem
a través de la llengua pròpia, el català, l’eix ver- I això és el que farem com a Partit Demòcrata:
tebrador del nostre univers mental i col·lectiu i volem conjurar la fatiga estructural que ha defi-
clau de volta on es sosté la nostra estructura de nit endèmicament la Cultura i volem participar
representació cultural. activament, ser actors, en un imprescindible
canvi de paradigma vers la Cultura, d’una nova
Sabem que la Cultura defineix les societats, les visió que ens permeti entendre-la com el subs-
singularitza i els atorga identitat; que és el subs- trat a partir de la qual construir una nova socie-
trat que les amara i alhora arrela i les configura tat. Estem absolutament convençuts que, com
com a aportació pròpia al llegat de la diversitat deia l’estimada Montserrat Roig, “la cultura és
cultural de la humanitat. la forma més revolucionària de fer política”.
Considerem la Cultura com un dels pilars bàsics Per això és que tindrem especial cura en les
de la societat del benestar. Com un potent mo- polítiques adreçades als equipaments patri-
tor de transformació personal i col·lectiu que monials, com els museus, arxius, biblioteques,
cohesiona, transfereix coneixement, integra, espais d’interpretació del patrimoni cultural
insereix, arrela, ens projecta al món i, sobretot, i monuments; els què representen el llegat; els
ens fa més crítics i més lliures. I és que la Cul- testimonis de la nostra trajectòria històrica com
tura és un bé essencial que articula la societat; a comunitat amb els quals ens hi emmirallen,
aporta equilibri emocional i ajuda a entendre ens interpel·len, creen sentiment de pertinença
l’alteritat; augmenta l’autoestima i avui, i dins i amb ells ens identifiquen; i, per descomptat,
d’un horitzó pandèmic, sabem que té un impac- als àmbits de creació i representació d’arts vi-
te positiu en la salut i el benestar. suals, d’arts escèniques, de l’edició, de la músi-
ca, de la creació digital i de l’associacionisme,
Els drets culturals formen part dels drets hu-
que ens obren i ens projecten al món.
mans. Ens reafirmem en el principi què l’accés a
la cultura i a la participació en les expressions i I posarem una mirada especialment atenta a la
manifestacions culturals és un dret inalienable preservació de la llengua, la llengua pròpia na-
i, alhora, un garant de la democratització de la cional i la base damunt la qual s’ha edificat i es
cultura. Per això ens comprometem a treballar continua construint la nostra cultura. El seu
perquè hi hagi equilibri territorial cultural, on coneixement al 100% per part de la població que
tothom, visqui on visqui de Catalunya, tingui viu a Catalunya és la base de la seva preservació
garantits aquests drets d’accés i participació a i normalització, avui constantment amenaçada.
la vida cultural. La preservació ha de centrar la política lingüís-
tica, alhora que aquesta ha de garantir, també,
Sabem també que per tal que la cultura es con-
els valors i els drets a la diversitat lingüística,
solidi i evolucioni, és necessari disposar de ta-
inclòs el sistema lingüístic de la LSC. La llengua
lent creatiu i artístic; perquè és en els entorns
catalana ha de vertebrar la societat de Catalun-
plens d’aquest talent, d’artistes, de creatius que
ya sense prejudici de la resta de llengües que es
apareixeran les noves idees, les noves corrents
parla al territori del País. En aquest sentit cal
i els nous projectes que configuraran el model
una mirada especial a tot l’espai dels Països ca-
cultural del País
talans amb qui compartim llengua i cultural.
49
D’igual manera posarem atenció en l’espai co- i l’economia i s’està acarnissant especialment
municatiu català, que impulsarem i promourem amb els sectors culturals. La Cultura és una
i, alhora, estrenyerem vincles amb els diferents víctima de la pandèmia a conseqüència de les
espais del nostre domini lingüístic. restriccions imposades per controlar el virus.
Per això preveiem tres fases, en les que l’admi-
Finalment, sabem que no hi ha cultura sense nistració haurà d’estar a l’alçada de les necessi-
talent. Un creatiu amb talent és aquell que no tats del sector:
només té un do, sinó que té la capacitat de fer
perdurar aquest do de manera sostinguda en el – Fase 1. Resiliència. En aquests moments,
temps, transmetre’l i compartir-lo. Són les per- el virus està fora de control i es van al-
sones i el seu talent, la seva capacitat per des- ternant mesures més i menys restric-
envolupar-se i la seva habilitat per fer, les qui tives, condemnant a la cultura a una
construeixen la cultura. Per a tenir projecció activitat residual. Mentre duri aquesta
cultural, tant a nivell nacional com internacio- situació, estarem treballant en dos línies
nal, es necessita massa crítica de talent creatiu clares. Per una banda, cal analitzar con-
i artístic que destaqui. I per tant cal desenvo- tínuament les activitats per proposar les
lupar unes polítiques culturals adequades que mesures més segures per a la realització
ho potenciïn i que ajudin a identificar persones d’aquestes i, així, permetre que siguin
i comunitats amb alta capacitat d’excel·lència possibles. I per altra banda, s’hauran
creativa així com definir i posar en marxa pro- d’incrementar les mesures directes als
grames que propiciïn el relleu generacional i fa- productors (creadors i gestors cultu-
cin visible el talent emergent. rals), per evitar la seva desaparició.
– Fase 2. Adaptació. Quan el virus estigui
controlat, segurament provocarà algun
E L S D ESAFI AMENTS A LS QUA LS S ’ E N-
canvi en la realitat d’abans del Covid.
FRO NTA LA NOSTRA CU LTU RA
Caldrà fer una revisió urgent de totes
Altrament, som conscients que els desafiaments les normatives que afecten al sector per
als quals s’enfronta la nostra Cultura, són nom- fer els canvis necessaris per realitzar les
brosos, diversos i de diferent índole; molts són activitats adaptades a la nova realitat.
estructurals, com la manca endèmica de consi- En aquesta fase caldrà dirigir ajudes als
deració de la Cultura com a dret fonamental i, que accedeixen i participen de la cultu-
doncs, com a servei i bé essencial. ra, per reactivar l’hàbit que s’ha perdut
durant aquests mesos.
Aquesta percepció ha comportat determinats
models de governança, models infrafinançats i – Fase final. Quan el virus estigui contro-
enrocats en el nostre sistema cultural, que han lat i haguem tornat a una manera de viu-
acabat entenent la cultura com una despesa i no re, segurament diferent, podrem ana-
com una inversió, infravalorant la potencialitat litzar qui no ha aconseguit arrencar de
de la creació com un potent valor i eina alhora nou, i caldrà tornar a fer cirurgia cultu-
de transformar la realitat i el talent de la socie- ral per destinar els recursos necessaris
tat. Altres reptes són més accidentals i derivats per mantenir les activitats consolidades
d’aquells models de governança necessària- i reactivar les activitats ofegades per la
ment superables; i altres, és clar, més contex- Covid.
tuals i que formen part de la tant anomenada
globalització, dins la qual hem de fer allò neces-
sari per que la nostra Cultura sigui una tessel·la P RO P O ST E S P E R U N A AC C IÓ D E G O-
que conformi el gran mosaic de la rica diversi- V E R N E N L’À MBI T D E L A C U LT U R A
tat cultural de la humanitat.
El programa electoral de Cultural del PDeCAT
La pandèmia ha amplificat totes les debilitats i vol ser una resposta a tots els reptes estructu-
amenaces de la Cultura. La propera legislatura rals, accidentals i globals, inclosa la pandèmia,
començarà marcada per la Covid-19, la qual està per tal d’enfortir aquella tessel·la com a gran
produint uns afectes devastadors per a la salut aportació de Catalunya al món. I, tal i com s’ha

50
fet històricament, ho hem de fer entre tots, re- fórmules per tal que aquests drets culturals
lligant ciutadania i institucions. Per això propo- tinguin la seva concreció jurídica.
sem diferents reflexions i accions, separades en
els següents eixos: A més, la pandèmia de la Covid ha amplificat
notòriament la vulnerabilitat dels creadors i els
gestors dels testimonis materials de la memòria.
És més, i com ja hem esmentat, ha fet d’altaveu
EIX 1: LES PERSONES
de les debilitats d’un sistema cultural que els
Ens comprometem absolutament amb les PER- hauria de protegir i promocionar, posant al des-
SONES que configuren l’univers creatiu i el de cobert la precarietat en la qual estan immersos,
la preservació del llegat, els artistes visuals, amb intermitències, falsos autònoms i la inesta-
plàstics, escènics, músics, creadors d’audiovi- bilitat laboral i la indefensió en els drets d’autor
suals, escriptors, editors, gestors culturals, mu- i propietat intel·lectual. Estem, doncs, davant
seòlegs, restauradors-conservadors, etc. Elles, d’una gran oportunitat per conjurar aquestes
ells i el seu talent expliquen qui som davant del debilitats i habilitar una protecció laboral adap-
món i són els curadors del llegat del demà. tada a les especificitats.

La COVID ha posat al descobert l’epicentre del I per això és que pel Partit Demòcrata serà una
problema més rellevant de la Cultura del nostre prioritat:
País: l’infrafinançament estructural del siste-
• Incardinar l’Estatut de l’artista, per la qual
ma. Per això és que reivindiquem la imperiosa
cosa exigirem a l’Estat Espanyol les modi-
necessitat d’incrementar el pressupost de Cul-
ficacions legislatives necessàries per fer-lo
tura (ara en un 0’75% de total del pressupost)
una realitat i per professionalitzar la Cultu-
fins a arribar als estàndards europeus d’un 2%.
ra.
En aquest sentit, ens comprometem
• Alhora, reconeixem el paper estratègic del
• A definir les estratègies i les sinergies políti- CoNCA i els hi atorguem la legitimitat per
ques per tal que en quatre anualitats el pres- a interrelacions les institucions i els sectors
supost de Cultura arribi al tant reclamat 2% culturals i per a buscar eines i instruments
del pressupost total de la Generalitat de Ca- que ajudin els nostres creadors a millorar
talunya i així posar fi al problema sistèmic les seves condicions laborals i que puguin
que ha caracteritzat l’engranatge cultural viure amb dignitat de la Cultura. Ens com-
del País. I treballarem aquestes estratègies prometem a valorar i a fer nostres les seves
empresarials i polítiques conjuntament amb recomanacions.
el sector, per tal que les empreses cultures
• Posarem tota la potència del Partit Demò-
puguin assolir els seus objectius concrets.
crata al servei d’una Llei de mecenatge que
• A aplicar la perspectiva cultural a totes les reguli el marc dels incentius fiscals, poten-
polítiques públiques i a la interrelació i coo- ciï les entitats beneficiàries i en simplifiqui
peració interdepartamental. Entenem que el règim jurídic. Entenem que una Catalun-
la Cultura no és una despesa sinó una inver- ya culturalment pròspera l’hem de fer entre
sió; una inversió en la qualitat de la ciutada- tots i en aquest “fer entre tots” la relació pú-
nia del nostre País, que és qui fa i defineix blic-privada ha de ser contínua i continua-
Catalunya. Per això la cultura ha d’estar si- da. D’igual manera buscarem les fórmules
tuada al centre de l’acció de totes les políti- jurídiques i legislatives per tal que els nos-
ques públiques i ha de ser mirada des de la tres Museus puguin rebre dacions en paga-
transversalitat. ment d’impostos.

• És imprescindible un canvi de mirada a la • I, en tant que la Cultura és un dret i un bé

Cultura; un canvi de paradigma. En aquest essencial, lluitarem per una disminució de
sentit la Cultura ha estat declarada com un la fiscalitat per als serveis i programacions
bé essencial. Un bé que emana d’uns drets culturals, l’anomenat “Iva superreduït”.
culturals de la ciutadania que han d’estar
garantits. Ens comprometem a cercar les
51
• Revisarem els ajuts de l’OSIC (Oficina de EIX 2: EL LLEGAT
suport a la Iniciativa Cultural) i de l’ICEC
El patrimoni cultural (paisatge cultural, monu-
(Institut Català de les Empreses Culturals)
ments, jaciments arqueològics, cultura popular
per tal que siguin més equitatius i més ajus-
i tradicional, gastronomia etc.) ens defineix com
tats a les necessitats diverses del nostre te-
a comunitat; ens explica qui som com a grup
rritori i dels nostres creadors.
cultural i, alhora, és un potent motor de desen-
• Treballarem per fer aplicar en tots els sec- volupament local i de dinamització col·lectiva.
tors culturals la Llei 3/2007, del 27 de març, És fruit d’una construcció social i ens ha calgut
d’igualtat efectiva entre homes i dones, per dècades per entendre les seves significacions
eliminar els sostres de vidre i igualar opor- simbòliques que ja ens hem fet nostres.
tunitats, cercar la paritat i donar presència i
El patrimoni cultural propi -material i immate-
visibilitat del talent de les dones del sector.
rial- encapçalat per la llengua catalana, entesa
• Esmerçarem tots els esforços per tal de pro- com patrimoni fonamental de la nació catalana
mocionar, difondre i normalitzar la llengua i instrument d’identificació primordial del nos-
de signes catalana (LSC), la llengua pròpia tre país-, és font de culturització i de dinamit-
de la comunitat sorda i sordcega signant de zació econòmica. El patrimoni cultural és signe
Catalunya, i amb aquest objectiu demana- d’identitat, herència dels avantpassats i tradició
rem el desplegament de la Llei 17/2010, del en molts casos. Cal interpretar-lo i preservar-lo
3 de juny de la Llengua de signes catalana. de manera prioritària com l’essència a partir de
Volem treballar per garantir la plena par- la qual avancem i ens identifiquem com mem-
ticipació i integració d’aquesta comunitat bres del col·lectiu.
dins el sistema cultural i per construir una
La preservació del patrimoni cultural català
societat més inclusiva i integradora. Consi-
(passat, present i futur) és una prioritat que ens
derem la LDC com un patrimoni social i lin-
ha de permetre elaborar el corpus cultural amb
güístic que cal posar en valor i que tingui la
el qual poder-nos presentar al món com un país
necessària visualització.
d’Europa amb una cultura pròpia i competitiva
• Buscarem estratègies per minimitzar les a tots nivells.
desigualtats existents entre la producció de
Per això és que ens comprometem:
llibres i cinema en català i la que es produeix
en castellà. • A revisar les legislacions en matèria de pa-
trimoni cultural per tal que s’actualitzin a
• Treballarem per incardinar una Oficina de
les necessitats del segle XXI.
la propietat Intel·lectual, que defensi els
drets d’autor, la seva protecció i la propie- – A actualitzar la llei 17/ 1990 del 7 de no-
tat intel·lectual i, si s’escau vetllarem per les vembre, de Museus per tal que s’incar-
modificacions legislatives necessàries que dini amb el Pla de Museus 2020-2030.
afecten a aquesta propietat.
– A modificar la Llei 9/1993, de 30 de se-
• Posarem especial atenció en els equipa- tembre, del Patrimoni cultural català,
ments. Els equipaments i les infraestruc- per tal que s’adapti a les noves defini-
tures que els creadors, els artistes, les en- cions i significacions del patrimoni: es-
titats culturals utilitzen per desenvolupar pecialment pel que fa al concepte de pai-
els seus projectes i la seva activitat són clau. satge cultural i a la conceptualització i
És en aquests espais on es fa recerca, s’ex- regulació del patrimoni immaterial.
perimenta, es crea, sorgeixen les idees. És
on els diferents actors culturals i artistes hi • A aplicar la Llei 9/1993, de 30 de setembre,
interaccionen, i afloren sinergies. És on es del Patrimoni Cultural Català i defensar
mostren els resultats, s’exposen les obres. amb totes les eines jurídiques les col·lec-
És on és manté el contacte, l’intercanvi i la cions patrimonials dels museus de Cata-
reflexió amb el públic. Són espais que incen- lunya davant de reclamacions basades en el
tiven i provoquen el pensament crític. principi de procedència.

52
• A revisar el paper de l’Agència de patrimo- EIX 3: L’ASSOCIACIONISME
ni cultural de Catalunya en el marc d’una
Catalunya s’ha caracteritzat històricament per
nova legislació de mecenatge i de relació pú-
l’ASSOCIACIONISME, el qual ha esdevingut
blic-privada i a retornar la autonomia jurí-
la veritable força tractora de la cultura, espe-
dica i pressupostària als Museus Nacionals.
cialment en la seva vessant de cultura popular
• A cercar instruments per establir col·labo- i de patrimoni immaterial. L’associacionisme
racions i connexions interdepartamentals cultural és un valor qualitatiu i decisiu en la
entre Cultura i Turisme per promocionar i dinàmica cultural del país i té un paper cabdal
valoritzar el patrimoni cultural i incentivar en la construcció de la identitat col·lectiva, en
el turisme cultural. Perquè el nostre turis- la vertebració del territori, la cohesió social i la
me serà cultural o no serà un turisme amb recerca. Per això:
valors.
• Vetllarem per tal de muscular l’associacio-
• A que els nostres recursos patrimonials es nisme, posant el valor el voluntariat que el
posin al dia a través de polítiques de priorit- caracteritza. Per a nosaltres és una prioritat
zació de les inversions de conservació-res- incentivar el públic familiar en les activitats
tauració per tal d’atraure aquest turisme de la cultura popular i tradicional per tal de
amb valor afegit i, també, per incrementar crear hàbits culturals i així, crear nous pú-
el coneixement de la nostra comunitat na- blics que garanteixin la continuïtat genera-
cional. cional.
• Desplegar i incentivar la Mancomunitat • En aquest sentit tindrem cura de la xarxa
Cultural per tal que totes les administra- de centres d’estudis escampats pel territo-
cions corresponsablement participin en la ri i aglutinats a l’òrbita de l’Institut Ramon
posada en valor del nostre patrimoni cultu- Muntaner, veritable múscul de la recerca
ral. històrica i patrimonial del País .
• Posarem el patrimoni eclesiàstic a debat per • La cultura i el talent que es despleguen a
superar la barrera mental i antiga de consi- les entitats culturals no competeix més que
derar-lo patrimoni privat i arribar a acords amb ell mateix. El talent, que pot ser indivi-
de preservació i d’ús patrimonial conjunta- dual, es nodreix millor en aquest ecosistema
ment amb les institucions locals . creatiu divers, un ecosistema que cal cuidar
i impulsar.
• Incentivar la configuració de la Col·lecció
Nacional d’Art que incardini i potenciï les • S’han de tenir en compte els espais i ateneus
adquisicions públiques d’art i que impulsi el culturals de referència que esdevenen espais
col·leccionisme privat. ciutadans oberts per a la reflexió i la discus-
sió, impulsats per la pròpia ciutadania. És
• La Cultura també és recerca, innovació i en aquest tipus d’espais on es consoliden les
desenvolupament. I la Universitat ha de comunitats de creació, aliances i projectes.
ser el lloc des d’on s’incentivi la recerca i la
investigació en els nostres espais i àmbits • L’associacionisme cultural es caracteritza
patrimonials. Els centres de preservació i pel voluntariat de la gent que en forma part.
recuperació del patrimoni (museus, arxius, Aquests voluntaris i voluntàries han d’assu-
centres d’estudi...) han d’anar acompanyats mir tasques administratives per donar com-
de la Generalitat i els ajuntaments a buscar pliment a l’amalgama de normatives que re-
l’interès universitari en la recerca i la inves- gula la seva activitat. Per aquest motiu, des
tigació del propi patrimoni. del Partit Demòcrata ens comprometem a
cercar i desenvolupar les eines necessàries
per a fer més fàcil el seu treball.
• És imprescindible la coordinació amb altres
departaments de la Generalitat competents
amb diferents tipus de voluntariat (social,

53
 ambiental, ...). Aquesta actuació pretén fer lor la feina que fa i el que significa. És font
campanyes per donar més visibilitat en ac- de talent emergent i de talent contrastat.
cions puntuals, organitzades per una deter- Professors i alumnes són una font d’inspi-
minada associació, per sumar-hi voluntaris ració de noves maneres d’abordar els reptes
d’altres sectors. actuals.

EIX 4: CULTURA I EDUCACIÓ: UN BINO- EIX 5: CULTURA KM 0

MI INDESTRIABLE
Per promocionar els nostre creadors i incenti-
El sistema cultural de Catalunya no tindrà l’en- var el seu talent posarem en pràctica el concep-
granatge necessari per al seu bon funciona- te de Cultura Km 0. I ho farem persuadint els
ment fins que no tingui una interrelació absolu- nostres ajuntaments i tot el món local que l’úni-
tament estreta amb educació. ca manera de valorar i singularitzar el talent
propi és potenciant i facilitant la tasca dels nos-
Entenem la Cultura com una eina primordial al
tres creadors i les nostres produccions culturals
servei de l’Educació i de la formació de la ciu-
arreu del territori (companyies de teatre inde-
tadania. Sinó hi ha educació en la cultura és
pendent, TTP, ADECTA, APCC, ACPDC, etc.).
molt difícil crear ciutadans amb esperit crític i
La col·laboració público-privada amb el suport
amb llibertat de pensament; és impossible crear
de la Llei de Mecenatge es fa imprescindible per
nous públics, fomentar una ciutadania que gau-
potenciar i incentivar els focus de creació en tot
deixi dels béns culturals i entengui la necessitat
l’àmbit territorial.
de la seva preservació i, sobretot, incentivar el
seu esperit creatiu . Per això és que: • Els equipaments culturals i escènics del
país s’han de convertir, més enllà de l’ex-
• Cal establir un nexe estret i continuat, gai-
hibició i en la mesura del possible, en llocs
rebé com gots comunicants, entre educació
d’acollida i de residència per a la creativitat;
i cultura.
i la coordinació entre aquests centres, l’ad-
• La formació artística ha de ser un dels ei- ministració local, les administracions su-
xos sobre els quals pivoti aquest nexe es- pramunicipals i els sectors artístics del país,
tret entre l’educació i la cultura i per això es fa imprescindible a l’hora d’optimitzar els
cal incorporar la formació artística en els recursos culturals.
cicles educatius reglats de primària i secun-
• Caldrà incentivar la col·laboració intermu-
dària. Cal tornar a incorporar les arts dins
nicipal en benefici de la producció cultural
l’ensenyament reglat; sols d’aquesta manera
a partir dels focus de creació professional
podrem formar ciutadans cultes. A més, sa-
en el territori. Els diferents sectors profes-
bem que les escoles i el sistema educatiu són
sionals de la cultura ha de trobar el seu lloc
clau pels programes de foment del talent
d’actuació i creació prop de casa. I les xarxes
creatiu i artístic. És a les escoles on el talent
d’equipaments culturals han de ser els veri-
creatiu més petit s’hi desenvolupa i per tant,
tables distribuïdors de la cultura del país.
cal posar-hi molta atenció. I cal tornar a en-
degar el debat d’incardinar dins del sistema • Les programacions estables i l’oferta cultu-
cultural les escoles de música. ral continuada s’han de prioritzar per sobre
d’ofertes concentrades en el temps i en l’es-
• Cal afrontar el debat de donar regulació a la
pai i que no tinguin una singularitat pròpia
titulació homologada/ unificada de les es-
o un servei de mostra o fira que serveixi per
coles d’art del País (Smuc, Institut del Tea-
l’intercanvi cultural.
tre, Dansa, etc), i desplegar o desenvolupar
l’Institut Superior de les Arts, previst a la • La distribució territorial i sectorial dels re-
LEG. cursos culturals no es pot fer sense tenir la
foto cultural del país amb els seus centres
• La Universitat ha de jugar un paper relle-
de creació i producció, així com les necessi-
vant. És generadora de nou coneixement i
tats concretes dels diferents sectors profes-
espai de pensament crític. Cal posar en va-
54
 sionals culturals. Les inversions d’èxit fetes amb les diferents institucions responsables
durant les últimes dècades en la creació de de la llengua dels diferents àmbits territo-
centres de formació artística, han fet sorgir rials així com el reconeixement del català i
una quantitat de professionals -competitius el respecte de la toponímia catalana de tota
internacionalment- que després no tenen l’àrea lingüística. I treballarem, també, per
cabuda en els nostres escenaris, sales d’ex- a impulsar els intercanvis en matèria cultu-
posicions, centres d’estudi i creació... i han ral en els territoris de parla catalana i ara-
de marxar del país. El coneixement estudi nesa i la concertació intergovernamental de
del sector i de les seves mancances ha de ser polítiques culturals.
previ al disseny de qualsevol política dis-
tributiva dels recursos cultural. El CoNCA • Exigirem l’oficialitat del català i l’occità
és l’eina imprescindible -al servei del Par- (aranès a l’Aran) a totes les institucions eu-
lament de Catalunya, del Departament de ropees i treballarem perquè estiguin pre-
Cultura i del sector- per treballar com fer- sents en les accions de la UE, especialment
ho. en l’àmbit cultural i lingüístic.
• Lluitarem per convertir el dret de comuni-
car-se en català i occità amb les institucions
EIX 6: L A LLENGUA europees en un dret real.
En la LLENGUA pivoten tots els nostres drets • Treballarem per tombar les barreres a l’ús
culturals; talment com una alfa i omega de la del català i l’occità en l’administració elec-
identitat cultural de la nostra comunitat nacio- trònica europea, així com per esmenar tota
nal, com a hereus d’una terra que s’obre al món legislació europea que els arraconi en l’àm-
amb una llengua pròpia. Per això és que: bit públic-privat.
• Ens comprometem a incentivar-la, a pro- • Seguirem donant suport a la Iniciativa Ciu-
moure-la i a preservar-la per damunt de tadana Europea de defensa de les llengües
tot mentre no tinguem les eines d’Estat ne- minoritàries (Minority Safepack) per tal
cessàries que assegurin la seva preservació, que la UE i els seus estats membres prote-
pervivència i normalització. geixin millor la seva diversitat lingüística i
cultural.
• En aquest sentit treballarem per la interna-
cionalització de la cultura i la llengua: ator- • Utilitzarem les xarxes de les oficines de la
garem a l’Institut Ramon Llull el paper pre- Generalitat a l’exterior per tal que, a més
ponderant en la promoció a l’exterior de la d’econòmiques i comercials, siguin també
llengua i la cultura de Catalunya. ambaixades culturals en el sentit més ple i
integral.
• Reactivarem l’acord de Palma del 2017
per treballar conjuntament Catalunya, el • Vetllarem per tal d’articular un acord cul-
País Valencià i les Balears per la unitat de tural per tal que Europa desenvolupi algun
la llengua i la promoció dels creadors i del dels aspectes claus recollits a l’Agenda 2030
patrimoni material i immaterial de l’àmbit en matèria de cultura i de patrimoni cultu-
cultural. ral i que, alhora, ajudi a repensar Europa.
• Treballarem per tornar a construir ponts • Exigir el requisit lingüístic imprescindible
amb la comunitat germana de la Franja de del domini del català —i no pas com un sim-
Ponent. ple mèrit— als treballadors de totes les ad-
ministracions públiques.
• Creiem en la necessitat de preservar i en-
fortir el conjunt del domini lingüístic, la • Garantir que es respecten els drets lingüís-
memòria de l’espai cultural dels Països Ca- tics dels catalans tant en les atencions mè-
talans i aquesta preservació passa per la de- diques i sanitàries com a les residències de
fensa i promoció de la llengua pròpia i dels gent gran i als serveis pediàtrics.
seus diferents registres lingüístics. Tre-
ballarem per arribar a acords de promoció • Assegurar que el català sigui la veritable

55
 llengua vehicular i d’educació a tots els ni- EIX 7. L’ESPAI COMUNICATIU CATAL À
vells i graus escolars, de l’ensenyament in-
Avui tothom comunica i la comunicació és om-
fantil, primari, secundari i professional fins
nipresent en la nostra vida quotidiana. Ara bé,
als estudis universitaris.
en un context amb tanta densitat comunicativa,
• Establir i activar els protocols adequats per el paper del periodisme és absolutament crucial,
a assegurar permanentment que les admi- tant des del punt de vista dels professionals com
nistracions públiques i les entitats i em- de les empreses, perquè constitueixen la millor
preses públiques, semipúbliques i privades garantia de veracitat i de gestió consistent i con-
compleixin allò que disposa l’article 128 del trastada de la informació. A l’hora de concebre
Codi de consum (Llei de Catalunya 22/2010) un projecte de país cal dedicar atenció a aques-
sobre els drets lingüístics dels consumidors ta realitat, perquè la comunicació intervé en la
i usuaris. creació no tan sols d’opinió sinó també d’identi-
ficació. A Catalunya els mitjans de comunicació
• Dissenyar i impulsar una política coherent nacionals i locals han contribuït poderosament
de mitjans de comunicació públics (CCMA a reforçar els vincles en el si d’una comunitat
i cadenes locals) en la direcció de recupe- humana que ens configura i que contribuïm a
rar l’autocentrament nacional, no limitat a conformar, perquè la comunicació no tan sols
les quatre províncies autonòmiques, tant en genera o canalitza informació, sinó que alhora
el tractament informatiu i dels altres con- transmet i basteix una dimensió cultural.
tinguts, com en l’ús de la llengua catalana i
en la superació de l’actual degradació de la Les institucions públiques no se’n poden desen-
qualitat del català. En el mateix sentit, tro- tendre i han de procurar incidir-hi des d’una vi-
bar sense dilacions les formes de concerta- sió integral, actuant-hi amb determinació, luci-
ció adequades per a aconseguir d’una vega- desa i esperit transversal pel que als mitjans de
da la reciprocitat de les emissions entre les titularitat pública i estimulant la implicació de
ràdios i televisions públiques dels països de la iniciativa privada i social des d’una vocació
parla catalana. d’arrelament al país i amb una ambició definida
per l’excel·lència i la projecció.
• Dissenyar i fer efectiva una política cohe-
rent i eficaç de foment de la creació i la di- Per això des del PDeCat:
fusió culturals en llengua catalana, per tal
• Propugnem l’impuls a tot l’espai comuni-
que l’ús del català arribi a ser majoritari al
catiu català, començant per l’adequada for-
cinema, als espectacles i a les noves tecnolo-
mació de professionals de la comunicació
gies aplicades al lleure.
en tots els seus vessants (televisions, ràdios,
• Dissenyar i aplicar, concertadament amb el premsa en paper/digital,...), incloent-hi una
Conselh Generau quan pertoqui, els proto- clara aposta per les joves generacions de pe-
cols adequats perquè les mesures demana- riodistes i per la creació i la potenciació del
des als punts precedents es facin efectiva- sector, que té una importància estratègica.
ment extensives a l’ús de l’occità aranès en Considerem fonamental fomentar la pro-
el territori de la Val d’Aran i als represen- ducció pròpia, perquè constitueix una apos-
tants polítics del poble aranès arreu de Ca- ta pel talent i la creativitat.
talunya.
• Defensem un espai comunicatiu que con-
necti el conjunt dels territoris de llengua
catalana, en un marc de col·laboració entre
mitjans de comunicació d’arreu del domini
lingüístic i treballarem per desactivar els
entrebancs polítics i jurídics que ho dificul-
ten. Així mateix afavorirem que aquests mi-
tjans participin activament en iniciatives de
caràcter internacional.
• Reforçarem el paper rellevant de tots els

56
 mitjans vinculats a la Corporació Catalana contingut en català que es pugui exportar i que
de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i impulsa- generi més recursos per a noves produccions.
rem una revisió el model per ajustar-lo als El Govern ha d’elaborar un pla de mesures con-
nous requeriments i a les noves aspiracions cretes que incentivi grans plataformes digi-
d’una societat que s’ha transformat profun- tals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar
dament des de 1983 i on les tecnologies asso- acompanyat d’estímuls fiscals, acordats en la
ciades a la comunicació han viscut un des- legislació estatal, per atreure empreses de base
envolupament extraordinari. Cal recuperar tecnològica. Així mateix, cal construir una gran
el concepte de la CCMA com a motor de la infraestructura audiovisual a Catalunya per al
indústria audiovisual en català. rodatge de sèries de ficció, cinema i gran en-
treteniment en llengua catalana. En un context
• Catalunya és un país amb una xarxa molt propici per a l’aparició de plataformes digitals
potent i característica de mitjans locals de globals, convé augmentar la comercialització
comunicació, tant pel que fa a canals i emis- de produccions pròpies i coproduccions, i po-
sores audiovisuals com pel que fa a la pre- tenciar la internacionalització de la indústria
msa de pagament o gratuïta. Treballarem audiovisual catalana i en català. Els fons Next
amb determinació per defensar i potenciar Generation EU de la Unió Europea poden supo-
els mitjans de comunicació que articulen sar una oportunitat per disposar d’aquest parc
comunicativament els diferents àmbits te- audiovisual acompanyat d’un parc tecnològic
rritorials. audiovisual en un període curt de temps, cons-
• Així mateix Catalunya disposa d’un venta- truint així una indústria altament competitiva
ll ric i divers de mitjans de comunicació de en aquest sector.
contingut temàtic especialitzat que faciliten • Garantir el doblatge i la subtitulació al ca-
la vinculació entre les persones interessa- talà de sèries i pel·lícules per als continguts
des en els sectors respectius i contribueixen de les plataformes de vídeo sota demanda
a garantir-hi la presència de la llengua ca- que garanteixin la normalització lingüística
talana. Vetllarem per la continuïtat d’aquest en aquest àmbit. Així mateix, s’ha de garan-
conjunt de publicacions impreses o en línia, tir que totes les versions noves i existents
i per facilitar la seva adaptació, a nous su- d’obres audiovisuals en català arribin, amb
ports i canals. el format oportú, a tots els canals de distri-
• Augmentar, els recursos destinats a finançar bució en els quals s’emeten aquestes obres.
el sector audiovisual. És un sector estratè- El Govern ha de supervisar la circulació
gic i un eix de cohesió social. Tot i que els adaptada i gratuïta de totes les versions en
efectes de la digitalització han estat social- català que han estat o que seran pagades
ment i culturalment molt profunds, durant amb diners públics.
aquesta última dècada no s’ha implantat • Obertura d’un canal juvenil i inversió de re-
cap política ferma per a l’adaptació de l’au- cursos de la CCMA en continguts per a in-
diovisual a la nova era digital. Malgrat que fants, adolescents i joves, com també per al
en aquests moments és un tipus de consum desenvolupament de l’oferta en línia.
habitual i diari per a la majoria de la pobla-
ció, i especialment per al jovent, ha quedat El Govern ha d’aprovar el nou contracte pro-
absolutament desatès. Això s’ha traduït en grama de la CCMA urgentment, d’acord amb
un finançament públic marcadament baix i el mandat del Parlament, que ha de prioritzar
allunyat dels estàndards europeus de suport l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA
públic al sector. i incorporar sobretot l’audiència jove. Com a
referència, cal tenir en compte l’exemple de
• Atreure noves plataformes digitals a Cata- la Corporació Finlandesa de Ràdio i TV, que
lunya i crear un gran nucli audiovisual ca- aquests anys vinents destinarà entre un 15 i un
talà amb platós i parc tecnològic. 20 % dels seus recursos a continguts juvenils i
El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala a l’oferta en línia adaptable a múltiples panta-
per convertir-se en un sector estratègic, i crear lles. Concretament, aquesta prioritat s’ha de
centrar en la creació d’un canal juvenil de TDT
57
(independent, sense compartir freqüència amb Cal que aquest òrgan de coordinació estable
el canal infantil) i multiplataforma en català. tingui representació política i institucional
Així mateix, cal implantar, tant al canal genera- dels tres territoris amb l’objectiu d’implantar
lista com al nou canal juvenil, tres estratègies: la Declaració de Palma i consolidar un mercat
en primer lloc, continuar i potenciar la creació audiovisual de més de 10 milions d’espectadors
de continguts audiovisuals de qualitat propis i potencials.
estrangersº, tant per al canal infantil com per
al nou canal juvenil. En segon lloc, cal crear Aquest òrgan s’ha de reunir mensualment, de
programes pensats per a les xarxes socials, pro- manera periòdica, per aconseguir l’eficiència
fessionals i amateurs. I, per acabar, s’han de dels recursos públics invertits en l’audiovisual
promocionar a la graella clàssica els nous con- en català (compartir doblatges de pel·lícules i
tinguts llençats a la xarxa, posant-los a l’agenda sèries, intercanvi i coproducció de programes
i ajudant-los a crear una massa crítica de segui- pensats per a televisió tradicional o per a xarxes
dors, fent seccions sobre aquests programes als socials, etc.) i la creació de nous públics. Aquest
magazins o als programes de zapping. òrgan ha d’estudiar i promoure la cooperació
per a l’adquisició de productes internacionals
En l’aplicació d’aquestes estratègies, cal que d’èxit que requereixin un esforç econòmic alt i
la CCMA col·labori amb la indústria per crear que la FORTA (Federació d’Organismes de Rà-
un laboratori de nous continguts que permetin dio i Televisió Autonòmics) no estigui disposa-
d’adaptar-se als canvis continus en el consum da a assumir. Així mateix, ha d’elaborar i execu-
de l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la tar un pla estratègic per assolir la reciprocitat
transformació. plena dels mitjans de comunicació en català te-
nint en compte que no hi ha impediments tèc-
nics per a dur-la a terme.
• Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre • Acordar la transposició de la directiva eu-
d’estil per reforçar la normalització de la ropea de l’audiovisual, perquè doni marge
llengua pròpia. competencial a la Generalitat.
A més de revisar aquesta reglamentació, cal ga- Cal que la transposició de la directiva UE
rantir-ne el compliment per assegurar que la 2018/1808 de serveis de comunicació audiovi-
ràdio i la televisió públiques compleixen la mis- sual garanteixi la regulació descentralitzada
sió de normalitzar el català, i també l’occità a dels serveis de comunicació, tenint en compte
l’Aran, d’acord amb el que preveu l’Estatut d’au- que l’Estatut d’Autonomia dona a la Generali-
tonomia, la Llei de política lingüística i la Llei tat diversos àmbits competencials per a regu-
de la comunicació audiovisual vigents. lar aquests serveis. Aquesta regulació estatal
En la revisió de la normativa i del llibre d’es- ha de partir d’uns requeriments lingüístics de
til, s’han d’especificar directrius lingüístiques mínims i ha de donar marge a les comunitats
que facin referència tant al model de llengua autònomes perquè n’estableixin d’addicionals.
i hàbits dels continguts emesos com als casos L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual
on hi ha presència d’altres llengües de manera presentat pel Consell de Ministres espanyol no
justificada, per assegurar la presència plena de fa avenços en aquest sentit i, per tant, és impres-
la llengua catalana o occitana. Aquestes direc- cindible que es modifiqui mentre es tramita al
trius han de tenir validesa tant interna, en les Congrés dels Diputats. També és important que
produccions pròpies, com externa, en les pro- la llei espanyola estableixi una taxa als presta-
duccions contractades (mitjançant clàusules dors de serveis no lineals que contribueixi en la
lingüístiques) i en l’adquisició de produccions indústria audiovisual en català. Posteriorment
exteriors. a la transposició a la llei espanyola, cal una re-
• Crear un òrgan de coordinació de l’audio- visió de la Llei de Comunicació Audiovisual de
visual i mitjans de comunicació, amb re- Catalunya que desplegui un règim d’obligacions
presentació dels territoris català, valencià i lingüístiques, amb sancions incloses, partint de
balear. les bases següents: oferiment d’un mínim de
l’oferta del catàleg amb opció lingüística catala-

58
na tant en doblatge i subtitulació com en versió EIX 8- EL FUTUR
original; prominència de les obres audiovisuals L A INNOVACIÓ CULTURAL
en llengua catalana; desvinculació de l’origen
La digitalització representarà per els diferents
del producte audiovisual amb el de les obliga-
sectors culturals canvis rellevants que deixa-
cions lingüístiques concretes (les mesures no
ran petjada històrica. Encara no se sap el seu
poden ser obligatòries únicament sobre la pro-
abast, però com qualsevol revolució tecnològi-
ducció d’origen europeu); i obligatorietat de la
ca la transformació a tots nivells adquirirà una
llengua catalana en els dispositius de veu de
nova dimensió, fins ara no experimentada, que
serveis o productes, digitals o físics, de venda o
necessitarà del treball en equip de totes les parts
que desenvolupin la seva activitat a Catalunya.
implicades: governs globals, administracions
• Donar compliment immediat a la Llei públiques, universitats i centres de recerca, tots
20/2010 del cinema de Catalunya. Prèvia- els actors implicats en el sector privat i públic, i
ment al compliment de la Llei, la Generalitat societat civil, per fer que el sector cultural se-
ha de donar una resposta eficaç i urgent al gueixi jugant un paper rellevant en la definició
dictamen motivat de la CE del juny del 2012, del seu futur.
que mantingui les obligacions lingüístiques
En el món al que ens dirigim, les persones con-
de l’article 18 en la majoria de l’oferta cine-
tinuaran llegint llibres, però els llibres també
matogràfica a les sales de cinema. A partir
llegiran a les persones. Les biblioteques seran
d’aquesta modificació, la Llei es pot fer efec-
més humanístiques perquè estaran totes robo-
tiva immediatament, atès que l’article 18,
titzades i el rol dels bibliotecaris serà el de faci-
a més de parlar de les còpies analògiques,
litadors de l’aprendre i desaprendre de la gent.
també fa referència al cinema digital actual
Els museus oferiran un relat visual que cadascú
i és aplicable tant en les estrenes de pel·lícu-
personalitzarà en funció dels seus interessos.
les digitals doblades i subtitulades en sales
Els teatres canviaran l’emotivitat que generen
de cinema com en la distribució posterior.
des d’escenografies que es redefiniran a partir
L’article 18, doncs, estableix textualment que de la Internet de les Coses i la Realitat Virtual i
“quan el suport sigui digital, totes les còpies Augmentada. Els espais de creació seran espais
distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lin- d’experimentació i recerca amb una alta socia-
güístic en català”. Segons aquest article, les em- bilitat i innovació ciutadana que incorporarà
preses exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el també les màquines. Els festivals i les festes po-
50 % de projeccions en català, un percentatge pulars trencaran les barreres de la performance
rebaixat al 25 % pel Tribunal Constitucional a la física al carrer. Les indústries culturals, com la
sentència 89/2017. A més, l’article 17 obliga tam- resta de les indústries, conviuran en models de
bé a la circulació posterior a l’estrena en sales: disrupció propis de l’economia col·laborativa.
les empreses distribuïdores han de garantir que
Aquest nou entorn requerirà anar més enllà de
totes les pel·lícules que s’han estrenat doblades
la innovació. Requerirà gestionar la complexitat
o subtitulades en català en sales de Catalunya
d’una societat sacsejada per múltiples reptes: la
incloguin aquesta versió quan es distribueixin
sostenibilitat del medi, la longevitat i els models
en els altres canals (televisions, plataformes di-
econòmics que qüestionarà, un nou paradigma
gitals, DVD, etc.) un cop s’han estrenat.
del treball i de l’oci, models de negoci basats en
• Actualitzar la legislació de l’audiovisual i valors marginals tendents a zero, etc. En aquest
del cinema amb una nova llei. món, la reflexió sobre el futur no es pot deixar
a les màquines ni a l’economia, cal una reflexió
Cal partir de la Llei de la Comunicació Audio- radicalment humanística. I SOLS LA CULTU-
visual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 RA LA POT APORTAR. La pot engrandir des
i de la transposició de la directiva europea UE de la coalició amb màquines intel·ligents que no
2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audio- substitueixin la creativitat humana sinó que li
visual. La nova legislació ha d’incorporar les donin eines per a una major potenciació. En el
obligacions lingüístiques esmentades en el dos repensar aquesta societat complexa, la cultura
punts anteriors. ha d’estar al davant i no a la cua. Per això és que
ENTENEM la recerca i la innovació com una
59
eina que genera nou valor públic i privat per al 4.7 ESPORT:
sector cultural i per AL PAÍS.
SALUT I QUALITAT DE VIDA
L’esport és un elemental cabdal de l’estil de
A MOD E D E C LO EN DA vida del nostre país. I ho és gràcies a l’exten-
sa xarxa associativa que és l’eix fonamental de
Per TOT això és que al nostre decàleg com a
l’estructura esportiva de Catalunya. Un teixit
partit polític que vol transformar positivament
associatiu arrelat al nostre país de clubs, en-
i qualitativa la realitat social de Catalunya, pro-
titats, federacions i consells esportius. Una es-
clamem que assumim la Cultura com un ele-
tructura que ens permet entendre l’esport com
ment central d’identitat, reflexió, creativitat i
una eina de transformació social que promou la
crítica. I per això han de tenir, en totes les seves
integració, la cohesió social i la igualtat d’opor-
expressions, el suport de les institucions per
tunitats.
estimular i consolidar l’activitat i el gaudi cul-
tural arreu del país. Tenim un compromís pel i Catalunya és un país que inspira a viure l’esport
amb la llengua catalana i la seva promoció com i a practicar-lo arreu, des dels equipaments es-
a llengua compartida i element de cohesió. Tre- portius als carrers i places, passant pels parcs,
ballem per la construcció nacional i el reforç de muntanyes, i rius, arribant al mar i a les seves
les estructures del país en tots els àmbits. platges. Els catalanes i les catalanes vivim l’es-
port amb passió.
Parlo en la llengua
• Volem universalitzar l’activitat física fins
Que m’ha donat
que arribi a la totalitat de la població, des de
La terra aspra la pràctica individual a la col·lectiva, des de
l’esport escolar al federatiu; des de Barcelo-
Joan Maragall na, que ha de tornar a brillar com una ca-
pital mundial de l’esport, fins al poble més
petit del nostre país. L’esport ha de ser pre-
sent a les nostres vides. L’esport és un servei
essencial.
• Fer activitat física és una font de benestar
i salut. Però també alhora és educació en
valors. Per aquest motiu volem continuar
apostant per l’esport en edat escolar que
transmet als nostres joves i infants valors
com el treballen equip, l’esforç, la supera-
ció, la responsabilitat o la igualtat. Volem
convertir l’esport i l’activitat física en el cin-
què pilar de l’estat del benestar.
• L’esport també constitueix un important
motor econòmic i de generació de riquesa
que cal tenir molt present especialment en
moments de crisis com l’actual.
• L’esport representa una magnífica oportu-
nitat per projectar i donar a conèixer al món
el nostre país i les nostres ciutats. Per això,
apostem per la tasca que fan les federacions
esportives catalanes i els agents esportius
per acollir l’organització de grans esdeve-
niments esportius europeus i mundials, així
com per promoure un calendari d’esdeveni-

60
 ments anuals que alhora potenciïn el turis- • Defensant una modificació a la baixa de la
me esportiu a Catalunya i que ajudin a recu- fiscalitat del sector, avui castigat per l’IVA,
perar l’economia del sector quan finalitzi la i promovent mesures econòmiques orienta-
situació creada pel COVID-19. des a finançar la pràctica de l’activitat física
i esport.
• La situació actual marcada per la COVID-19
ha deixat al descobert la importància de • Creant el Consell Català de l’Esport del Món
les noves tecnologies també a l’esport i per Local conjuntament amb la ACM i la FCM
aquest motiu cal potenciar la pràctica es- i representants dels ajuntaments per gene-
portiva a través de les eines que dona el rar un espai de treball conjunt per dissenyar
món virtual i d’una manera especial i cal polítiques municipals i crear una Pla Nacio-
que els e-sports vagin de la mà del mon es- nal d’Equipaments esportius. Aquest Pla ha
portiu organitzat. de posar especial èmfasi en la rehabilitació
i l’accessibilitat dels espais esportius, i en les
• La COVID-19 també ha significat un cop millores per l’eficiència i l’estalvi energètic
molt fort pel sector esportiu que ha vist com de les instal·lacions esportives.
s’han tancat equipaments esportius, s’han
suspès competicions i han desaparegut els • Promovent accions per augmentar la
esdeveniments esportius. Tot això ha portat presència de dones en el òrgans de gestió i
a una situació de crisis econòmica molt im- direcció esportiva.
portant al sector esportiu que caldrà recon-
duir i per tant establir un veritable Pla de • Impulsant la modificació de la Llei de Me-
Rescat pactat amb el teixit esportiu per a la cenatge per tal que sigui una eina de més
recuperació del sector esportiu. suport econòmic a entitats, fundacions i fe-
deracions esportives.

Per tots aquest motius des del PDeCAT propo-

P RO MO U R E L’ E S P O RT C O M A V E H I-
sem:
C L E D ’ I N C LU S IÓ, D E S O L I DA R I TAT I
GAR ANT I R E L RECO NEIXEMENT JU R Í- T R A N S MI S S O R D E VA LO R S .
DIC, EC ONÒMIC I INSTITU CIO N A L D E
L’ ESP ORT.
• Fent conjuntament amb el teixit associatiu
i els municipis programes d’esport inclusiu
• Fent la regulació que reconegui l’Esport garantint l’accessibilitat a l’esport per a to-
com a Servei Essencial. thom.
• Treballant en la nova Llei de l’Esport que • Potenciant la funció d’integració i incorpo-
posi en valor el sector esportiu donant res- ració de la diversitat d’orígens dels nens i jo-
posta a les necessitats actuals i alhora signi- ves que aporta la pràctica esportiva.
fiqui una simplificació administrativa. Una
llei que estableixi un sistema esportiu basat • Creant campanyes específiques per dies as-
en la col·laboració pública-privada. senyalats relacionats amb l’esport.

• Assegurant l’estabilitat del sector de l’es- • Establint programes d’intervenció a través

port amb un millor finançament. El sector de l’esport, fets conjuntament amb el teixit
esportiu reclama l’1% del pressupost de la associatiu, adreçats a joves i adults en risc
Generalitat, una petició que ens sembla jus- d’exclusió social o com a prevenció i recu-
ta i necessària. peració d’addiccions.

• Una de les conselleries del Govern serà ex- • Impulsant la pràctica esportiva de la gent
plícitament d’Esports, per donar el reco- gran com a element bàsic de salut i d’inte-
neixement institucional que mereix l’esport rrelació social.
dins l’estructura del govern

61
FE R SALUT AMB L’ES PO RT tenciïn la Marca Catalunya com a destinació
de turisme esportiu i que siguin alhora una
• Consolidant la Recepta Esportiva així com
eina per promoure la pràctica esportiva es-
la figura del Prescriptor de l’exercici físic
colar, ciutadana i federativa.
en l’àmbit sanitari ( agent fonamental en la
prevenció i recuperació de malalties). • Creant nous projectes de turisme esportiu
(com estendre el projecte Vies Blaves de la
• Fomentant grups de treball mustidiscipli-
Diputació de Barcelona a altres demarca-
nar entre sanitaris, fisioterapeutes i prepa-
cions, o un nou projecte d’Esports als Parcs
radors físics.
Naturals).
• Desenvolupant programes pioners conjunts
• Activant sinèrgies entre Universitat i Em-
entre Salut, Educació i Esports amb els Se-
preses del sector esportiu.
rius Games for Health/Sport
• Creant línies de subvencions per a startups
• Establint el programa ”Esport Segur” per
esportives.
garantir l’activitat esportiva en època de
pandèmia. • Implementant el contracte formatiu en l’es-
port amb reconeixement específic de les
• Promovent campanyes d’esport i hàbits sa-
formacions federatives.
ludables.
• Prioritzant els programes que incideixen en
• Impulsant programes d’intervenció per mi-
la inserció socio-laboral a través de l’esport.
llorar la salut mental a través de la pràctica
esportiva. • Implantant el Pocket Money.
• Creant l’Agència Catalana Antidopatge que • Treballant amb els agents esportius per
vetlli per la salut dels esportistes, per la in- evitar la competència deslleial establint les
vestigació científica i per l’educació en els regulacions necessàries.
valors.
• Fent programes conjunts entre Esport i Sa-
E D U CA R I C R E A R TA L E N T
lut de recerca, prevenció i promoció.
A MB L’ E S P O RT

• Consolidant l’assignatura de Psicomotrici-

G E NERAR PRO GRÉS ECO N Ò MIC tat en el currículum de l’etapa d’educació
I O C UPAC IÓ A MB L’ESPO RT infantil.
• Col·laborant amb el Clúster de l’Esport Ca- • Donant més pes a les hores lectives d’Edu-
talà per fer de l’esport un sector econòmic cació Física Curricular en tots els cicles de
que creï riquesa i atregui nous projectes, i primària i ESO, al mateix temps de la con-
amb una indústria amb solvència per pro- solidació de l’assignatura EF en batxillerat.
jectar-se internacionalment.
• Fent de l’esport una eina bàsica del Pla de
• Liderant el projecte de la Candidatura Olím- lluita contra l’obesitat infantil i el sedenta-
pica dels Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona, risme durant el període adolescent.
com un projecte d’impuls dels Pirineus com
espai de referència esportiva pel món i com • Fomentant l’esport escolar (pràctica i com-
una oportunitat per tornar a fer de Barcelo- petició) als centres educatiu, impulsant
na una capital mundial de l‘Esport. principalment en dos àmbits: Categories a
partir d’infantil i cadet, per lluitar amb l’ín-
• Creant un nou Centre de Tecnificació d’Es- dex de sedentarisme i obesitat infantil; i en
ports d’Hivern al Pirineu.neu. el col·lectiu de les noies, on està demostrat
per diferents estudis que es produeix el ma-
• Potenciant l’organització d’un calendari
jor abandonament de la pràctica esportiva.
anual esportiu i de grans esdeveniments es-
portius amb projecció internacional que po-

62
• Donant suport als Consells Esportius com a T R E BA L L A R E N X A R XA A MB E L T E I X I T
promotors dels Jocs Esportius Escolars. AS S O C I AT I U I E L S AGE N T S D E
S EC TO R E S P O RT I U
• Iniciant la detecció de talent esportiu en la
fase escolar, reforçant el paper del professo- • Apostant per la col·laboració pública-priva-
rat d’educació física. da per la gestió de l’esport català.

• Augmentant les àrees de recerca a l’INEFC i • Reforçant el paper dels clubs esportius, les
al CAR, i fomentant la col·laboració d’inves- associacions, els consells esportius i les fe-
tigadors d’ambdues entitats. deracions en la promoció de la pràctica de
l’activitat física i dels seus valors.
• Implementant la carrera dual de l’esportis-
ta intentant evitar haver de moure’l del seu • Atenent les demandes i propostes de les
territori, creant també un itinerari dual en entitats del sector creant un canal d’infor-
coordinació amb els departaments respon- mació especialment en temps de crisis com
sables d’ensenyament i d’universitats. l’actual pandèmia.

• Potenciant i ampliant la pràctica de dife- • Potenciant l’esport femení com a sector es-
rents disciplines esportives en el marc de tratègic per aconseguir una equiparació
l’Educació Física en horari lectiu, en la línia efectiva de la dona en el món de l’esport i un
dels programes d’Esport Blau Escolar i Es- major empoderament de la dona en el món
port Blanc Escolar. esportiu. Necessitem més dones esportistes
però també més gestores, dirigents, entre-
• Implementant graus i màsters especialit- nadores, tècniques i àrbitres.
zats en l’àmbit de l’esport.
• Impulsant actuacions destinades a augmen-
• Fomentant l’esport universitari, en diferents tar la pràctica esportiva de les dones i la
àmbits ( competicions. seva visualització.
• Fent programes de subvencions específics • Donant suport amb les campanyes de sub-
per la recerca universitària en l’àmbit de vencions a la tasca dels clubs, entitats, con-
l’activitat física i l’esport. sells i federacions esportives.
• Continuant amb el suport a la projecció in-
REVOLUC IO NA R DIGITA LMEN T ternacional de l’esport català, als nostres di-
L’ ESP ORT rigents i professionals, les seleccions espor-
tives catalanes de les federacions, i al COC.
• Fomentant i regulant els e-sports en les di-
ferents expressions i manifestacions. • Creant conjuntament amb el sector espor-
tiu programes de suport, assessorament,
• Reconeixent els e-sports com disciplina es- formació i consulting en l’àmbit de la gestió
portiva de la modalitat corresponent a la esportiva.
qual es dedica.
• Promovent la pràctica esportiva federada de
• Desenvolupant projectes de suport que per- les categories de veterans.
metin l’organització de competicions ofi-
cials digitals de les federacions esportives.
• Incorporant en els plans formatius dels en-
senyaments esportius contingut docent en
l’ús de noves tecnologies i hàbits saludables
al consum digital.
• Habilitant línies de subvenció per la digita-
lització de la gestió esportiva.

63
5 Catalunya
al món
Quatre reptes globals que,
tant sí com no, hem d’afrontar

64
Més enllà del greu conflicte polític que mante- lamentàries i també amb els agents socials.
nim Catalunya i l’Estat espanyol, un conflicte Els projectes a finançar amb els fons europeus
que cal abordar amb valentia, decisió i celeri- haurien de tenir un ampli suport i les estratè-
tat, el món evoluciona i afronta unes transfor- gies a abordar en cadascun dels quatre de grans
macions globals impressionants que no poden desafiaments haurien de tenir la voluntat de ser
esperar. Catalunya ha de prendre decisions i estables en el temps i no quedar condicionades
dissenyar estratègies de futur de manera im- per conjuntures partidistes.
mediata; esperar a prendre-les d’aquí a uns pocs
anys pot ser massa tard, ja que tant els diferents Constatar, també, que els quatre desafia-
blocs econòmics mundials, com, en el si d’Euro- ments globals van acompanyats d’un cinquè
pa, els diferents estats membres de la UE, ja les desafiament d’enorme càrrega social: la llui-
estan prenent i d’aquestes decisions i les corres- ta contra les desigualtats. Un desafiament
ponents inversions que les han d’acompanyar transversal que afectarà totes les polítiques i
en dependrà el nostre futur social i econòmic. que, en bona part, també va lligat a l’èxit amb
què siguem capaços d’avançar en la transició
Els quatre grans desafiaments globals que ens energètica, en la recerca, en la digitalització o
pertoca afrontar són: en la transformació de la mobilitat. En la lluita
contra la pobresa i les desigualtats cal recordar
1. La Transformació energètica: accelerar
aquell binomi que conformen riquesa i distribu-
l’estalvi energètic i el gran salt a les ener-
ció. Cal impulsar la creació de riquesa i alhora
gies renovables. Podem estalviar molta de
cal donar compliment al compromís de distri-
l’energia fòssil i contaminant que avui gas-
buir-la adequadament per impedir iniquitats i
tem i podem fer que sigui renovable i no
creixents desigualtats.
contaminant.
2. La Societat del coneixement: universitats
i recerca. Motors d’innovació i competiti- 5.1 L’ESTRATÈGIA PER LA
vitat de sectors tradicionals, com la sanitat,
l’automòbil, la química, el turisme o l’agroa- TRANSICIÓ ECOLÒGICA I
limentari, i de nous sectors com les TIC, la LA SOSTENIBILITAT COM A
biotecnologia o la robòtica. PRIORITAT
3. La Digitalització. Palanca de transforma- Catalunya sempre ha tingut vocació per estar
ció transversal de funcionament de l’econo- al capdavant de les transformacions transcen-
mia i dels serveis. Revertirà en l’activitat in- dents pels quals la humanitat ha evolucionat.
dustrial i de serveis, en el funcionament de Des de fa uns anys, tots som conscients que
l’administració i ens ajudarà a reequilibrar l’actual model de desenvolupament no és soste-
el país a través de la xarxa de telecomunica- nible, els recursos naturals no són il·limitats, la
cions. Podem ser un país capdavanter. rica biodiversitat s’està empobrint, la tempera-
4. La mobilitat sostenible. Transport públic, tura de la terra augmenta any rere any i cal fre-
vehicle elèctric, ferrocarril, xarxa viària i de nar-la. Cal un profund canvi d’hàbits en la ma-
transports més eficient i útil. nera de produir, en la manera de consumir, en
la mobilitat, en l’alimentació, en l’ús de l’ener-
La recepció del Fons Europeus ‘Next Genera- gia. Estem compromesos en la lluita contra el
tion’ al llarg dels pròxims tres anys és un incen- canvi climàtic, amb els Objectius pel Desenvo-
tiu, a la vegada que una obligació per prendre lupament Sostenible i sobretot, ens correspon
decisions rellevants sobre les estratègies i in- un compromís indiscutible amb les generacions
versions que cal fer en aquests quatre àmbits. futures.
És hora de governar i de fer-ho bé, sense impro-
visacions de darrera hora. El Parlament de Catalunya va aprovar l’any
2017 la Llei catalana del Canvi Climàtic, una llei
El PDeCAT, davant d’aquests quatre grans pionera i ambiciosa que situava Catalunya com
temes, és partidari de construir una estratè- a regió capdavantera en la lluita contra el can-
gia de consens entre les diferents forces par- vi climàtic. Amb l’aplicació de l’art. 155 CE per

65
part de l’Estat, que va precipitar la dissolució ME DI A MBI E N T I BIO DI V E R S I TAT. UN
del Parlament, el seu desenvolupament va que- PA Í S R E S P EC T U Ó S A MB L A N AT U R A I
dar estroncat i, malgrat que el maig de 2019 el E L ME DI A MBI E N T
Govern de la Generalitat declarés formalment • Crear una gran àrea de govern de Transició
l’emergència climàtica i el gener de 2020 el ma- Ecològica, Equilibri Territorial, Desenvolu-
teix govern convoqués la 1a Cimera Catalana pament Rural i Alimentació per liderar tant
d’Acció Climàtica, ens queda molt per fer en el procés de transició ecològica, com el de
aquest àmbit. reforçar l’equilibri territorial i el de garan-
Des de la perspectiva de la biodiversitat, Cata- tir que qualsevol política en el medi natural
lunya és un país amb un patrimoni natural ex- asseguri el benestar i progrés de la població
cepcional i una elevada biodiversitat, un entorn del país rural: transició ecològica, biodiver-
natural, ric i divers en espècies i paisatges, que sitat, conservació i gestió del medi natural
mereix ser protegit, ordenat, conservat i gestio- han d’anar de la mà de desenvolupament
nat correctament perquè sigui sostenible i per rural.
al gaudi de tothom i de les generacions futu- • Aprovar de la Llei de la Biodiversitat i el
res. La preservació dels sistemes naturals i de Patrimoni Natural i implementar l’Estratè-
les espècies forma part de la qualitat territorial gia catalana de Biodiversitat que inclou els
i de biodiversitat a la qual aspirem, per la qual compromisos i els objectius internacionals
cosa caldrà establir estratègies de planificació i comunitaris vinculats als ODS. Aquesta
harmònica entre la preservació i protecció del llei haurà de contemplar la convivència amb
medi, amb els usos ciutadans, econòmics, de el sector agrícola viu, modern i potent, i la
preservació del territori i de lleure que s’acor- diversitat d’ecosistemes i del patrimoni na-
din com a societat. tural (rius, patrimoni geològic, fauna, vege-
• El PDeCAT es compromet a desenvolupar tació, sistema costaner, platges) i inclourà
una Estratègia de Transició Ecològica i de l’actualització dels espais i tipologies de
Sostenibilitat en la Lluita contra el canvi protecció d’acord amb els criteris de la Unió
climàtic i en el compliment dels Objectius Internacional per a la Conservació de la Na-
pel Desenvolupament Sostenible (ODS). tura.

• Desenvoluparem la Llei catalana del Canvi • Potenciar els sectors agrari i forestal, sota
Climàtic amb la voluntat d’accelerar la tran- criteris de qualitat i benestar animal, soste-
sició energètica i la reducció d’emissions de nibilitat i seguretat alimentària, així com els
gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). És a de consum des del criteri de proximitat.
dir, d’una banda, prioritzar l’estalvi energè- • Reformular l’Agència de la Natura atorgant
tic, la utilització de les energies renovables i la un protagonisme més rellevant al territori
investigació per reduir el consum energètic i per articular la seva governança i funcio-
la dependència energètica de Catalunya; i per nant per contracte programa, i amb avalua-
una altra, reduir les emissions de gasos amb cions periòdiques i indicadors per determi-
efecte d’hivernacle (GEH) i afavorir la transi- nar el compliment dels objectius proposats.
ció cap a una economia baixa en carboni.
• Impulsar la planificació general forestal del
• Els Objectius pel Desenvolupament Soste- país a través de l’aprovació del Pla General
nible (ODS) seran els objectius estratègics i de Política Forestal de Catalunya, dels Plans
marcs de referència per abordar la transició d’Ordenació dels Recursos Forestals per ve-
ecològica i la defensa de la biodiversitat que gueries i de l’impuls dels instruments d’or-
ens correspon aplicar en aquesta primera mei- denació forestal per propietats o agrupa-
tat del segle XXI, és a dir, a avançar en els ob- cions de propietats.
jectius referits a l’ús de l’aigua i el sanejament
(ODS 6), a l’energia no contaminant (ODS 7), a • Reforçar les actuacions de l’ACA per arran-
la producció i el consum responsable (ODS 12), jar i mantenir la xarxa hídrica (lleres dels
a l’acció pel clima (ODS 13), a la defensa de la rius i rieres, aqüífers, embassaments) per
vida submarina (ODS 14). contribuir al recorregut de l’aigua i l’abasti-

66
 ment natural de sorra a les platges, així com • Innovar en la defensa del territori. Desple-
preservar i millorar els aqüífers i les capta- gar nous models de tinença i ús del territo-
cions d’aigua de boca. ri, com ara la custòdia del territori, fórmula
d’èxit de cooperació publicoprivada i pú-
• Potenciar la Xarxa de Parcs Naturals de Ca- blic-social, amb el Tercer Sector, amb una
talunya. Incrementar la inversió i conser- fiscalitat favorable a la custòdia, la seva in-
vació dels Parcs Naturals com el del Delta tegració en el Codi Civil de Catalunya, i el
de l’Ebre, el de l’Alt Pirineu, l’ampliació del lideratge de Catalunya en la constitució de
Parc Natural dels Ports, o la creació del Parc la Xarxa europea de custòdia del territori.
Natural del Montsec, així com la potenciació
d’espais naturals com el Delta del Llobregat, • Regular la potestat dels ajuntaments per
els espais naturals protegits de l’Empordà reglamentar els aprofitaments forestals no
incloent la reserva marina Banyuls-Cerve- fustaners al medi natural (bolets, pinyons,
ra de la Marenda fins a Colera-Llançà, lli- bruc, galzeran, boixerola, etc.), per disposar
gada amb el Cap de Creus. Millorar-ne la d’un marc legal que millori la seva gestió.
gestió en coordinació amb els agents locals i
econòmics del territori. • Possibilitar la regulació de l’accés al medi
natural per garantir l’equilibri entre l’ús so-
• Aprovar un Pla Integral de Protecció del cial, la conservació i millora del territori i
Delta de l’Ebre amb el consens dels ajunta- les activitats agràries i forestals.
ments del Delta, la Generalitat i el Govern
de l’Estat, que contingui l’elaboració d’un • Introduir criteris de fiscalitat i economia
veritable pla de protecció del litoral com a ambiental que permetin internalitzar els
primera fase i un pla de regeneració de ba- costos ambientals dels processos productius
dies i llacunes com a segona fase. Urgeix es- i invertir per millorar-los.
tabilitzar la línia de tota la costa del Delta
de l’Ebre tot prioritzant el Trabucador, l’Illa
de Buda, Riumar, La Marquesa, L’Arenal i El Govern català reclamarà al govern central:
El Goleró. Aquest Pla incorporarà les pro- • Garantir el cabal ambiental suficient del riu
postes al respecte generades per la Taula de Ebre a la seva desembocadura, en la revisió
Consens pel Delta. del pla Hidrològic de de l’Ebre 2021-2027,
• Per estabilitzar les platges del Maresme, imprescindible per a la conservació física i
executar l’acord del “Comissionat per a la ambiental del Delta, amb l’abastament a les
preservació i gestió del litoral del Mares- explotacions agràries existents.
me”, format pels representants dels ajun- • Garantir l’articulació de les mesures ne-
taments afectats i grups polítics, per donar cessàries per a l’estabilització de les platges
una solució duradora d’estabilització de les del litoral català des de la Costa Brava, el
platges del Baix Maresme —des de Montgat Maresme, la Costa Daurada i fins al Delta.
a Caldes d’Estrac— amb el propòsit d’evitar
més regeneracions amb abocaments de so- • L’orientació d’una part dels fons europeus
rra que tenien poca durada, un elevat cost del programa Next Generation per desti-
i causaven danys al fons marí. Pel que fa a nar-los a projectes de sostenibilitat ambien-
les platges de l’Alt Maresme —des d’Arenys tal i amb la participació de pimes, com ara
de Mar a Malgrat de Mar— caldrà acabar de l’impuls de les energies renovables, l’estal-
cercar i consensuar fórmules naturals d’es- vi energètic, la cogeneraΩció, el tractament
tabilització per aquest tram de costa. dels purins...

67
T R A NSIC IÓ ENERGÈTICA I EL CA NV I • Fixar també com a objectius clau per 2030,
C LI M ÀT IC. P ER U N PACTE ESTA BLE D E respecte de 1990, els altres que ha determi-
T R A NSIC IÓ ENERGÈTICA nat la Comissió:
Transitar des del model energètic vigent, molt – Com a mínim el 32 % de l’energia ha de
intensiu i consumidor d’energia fòssil, cap a tenir origen renovable.
un nou model energètic més eficient —l’estalvi
energètic és la primera de les prioritats—, i fo- – Hem d’assolir almenys un 32,5 % de mi-
namentat al 100 % en energies renovables, és el llora de l’eficiència energètica.
nostre objectiu. Això, a més, significa eliminar • Els Fons europeus per la Recuperació del
la vigent dependència energètica de Catalunya i programa Next Generation són fonamen-
ser més eficients, competitius i sostenibles. Per tals per garantir la transició energètica que
fer-ho possible: necessita Catalunya. És del tot necessari
• Impulsarem la recuperació del Pacte Nacio- que aquesta sigui una de les prioritats en
nal per a la Transició Energètica de Cata- l’assignació i gestió dels fons, tant els que es
lunya, el qual haurà de permetre: gestionin des de l’Estat, com els que gestioni
directament la Generalitat.
– La reducció de la dependència dels re-
cursos fòssils. • L’ICAEN serà l’organisme responsable de
l’impuls i seguiment de les polítiques de
– La modificació de la regulació del mer- transició energètica.
cat energètic per obrir-lo a una major
competència i més favorable a la transi- • Compromís de negociar amb la Confedera-
ció energètica. ció Hidrogràfica de l’Ebre i el govern espan-
yol la creació d’una societat per recuperar la
– Fixar els terminis per a l’abandonament gestió i titularitat pública de les centrals hi-
de l’energia nuclear. droelèctriques d’Endesa al Pirineu lleidatà.
• Els objectius per a la transició energètica • Articular un escenari de planificació de la
han de ser: transició energètica mitjançant la realitza-
– Assolir un model energètic basat al 100 ció de la Prospectiva Energètica de Cata-
% en les energies renovables a l’horitzó lunya 2050, que permeti valorar les possi-
2050 i, en la mesura de les possibilitats bles evolucions futures del model energètic
tecnològiques i pressupostàries, abans. català i definir les opcions estratègiques a
adoptar.
– En el context del Pacte Verd Europeu,
treballar en la proposta de la Comissió • Aprovar la Llei de Transició Energètica amb
del passat mes de setembre per elevar la finalitat de dotar de caràcter normatiu i
l’objectiu de reducció de les emissions funcional els principis, objectius i estratè-
de gasos d’efecte hivernacle (EGH) per gies, acompanyat del Pla de l’Energia i Can-
a 2030, incloses les emissions i absor- vi Climàtic de Catalunya en l’horitzó 2030.
cions, fins a l’almenys el 55 % respecte • Donar prioritat a les polítiques d’estalvi
al 1990, en comptes del mínim del 40 % energètic i de baixes emissions amb actua-
previst fins ara. cions específiques respecte::
– Els immobles, impulsant la rehabilitació
energètica i la construcció dels nous edi-
ficis amb un balanç de consum energètic
pràcticament nul.
– La indústria, incorporant l’ús de tecno-
logies energèticament eficients i accele-
rant els canvis tecnològics amb estalvi
energètic.

68
 – En la mobilitat i el transport, potenciant a la capacitació professional per la transició
un model de mobilitat de persones que energètica per convertir-la en un motor de
prioritzi el transport públic col·lectiu i el creació d’ocupació i riquesa.
vehicle elèctric; i de transport de mer-
caderies amb més participació del ferro-
carril. C O MP RO MÍ S A MB L E S E N E RGI E S R E-
N OVA B L E S
– En l’educació ambiental i energètica,
fomentant el consum responsable i edu- • Aprovar el Pla de treball per una energia
cant i assessorant en l’estalvi energètic neta 2021-2025, el qual ha de perseguir
en el consum. l’augment de la capacitat de generació i
consum d’energies renovables amb criteris
• Estimular l’autoconsum elèctric i la pro-
d’aprofitament dels recursos disponibles,
ducció en xarxa. És hora d’avançar cap a
sostenibilitat i competitivitat.
l’energia de km0, facilitar la instal·lació de
plaques fotovoltaiques i atorgar un suport • Facilitar la tramitació administrativa pel
decidit a la digitalització de la producció i desenvolupament de nous parcs eòlics i fo-
la distribució en xarxa del consum elèctric. tovoltaics fent-los compatibles amb la cura
pel seu impacte paisatgístic i ambiental.
• Impulsar la recerca i innovació tecnològi-
ca del sector energètic i la seva interrelació • Impulsar la mobilitat neta, segura i connec-
amb els sectors industrials com a instru- tada mitjançant la mobilitat elèctrica i la
ment de millora de la competitivitat, alhora construcció i adequació de les infraestruc-
que avançar en la sostenibilitat. tures necessàries perquè es desenvolupi.
• Impulsar la cogeneració amb base renova- • Promoure la generació elèctrica per l’auto-
ble i l’aprofitament tèrmic de les calors resi- consum a edificis mitjançant energies netes
duals de les activitats industrials i agràries, com la fotovoltaica, l’eòlica o la biomassa, en
com ara les d’eliminació de purins. particular als edificis públics, habitatges de
promoció pública i els de nova construcció.
• Establir un programa ambiciós de bioeco-
nomia posant en el centre el món rural i el • Desenvolupar projectes locals de producció
medi natural, que incorpori la realització i d’energies renovables i projectes comunita-
aprovació de projectes de transició energè- ris de biomassa en els municipis vinculats
tica dins del País Rural, amb una participa- a l’autoconsum, inspirat en les ‘comunitats
ció activa dels municipis rurals en la seva locals de l’energia’ promogudes per la Unió
concepció i direcció, amb l’impuls de les Europea.
calderes de biomassa, afavorint la tecnolo-
gia local a les instal·lacions públiques, d’em- • Promoure i impulsar la bioenergia adaptant
preses i d’habitatges familiars. els objectius del Pla de l’Energia i Canvi
Climàtic de Catalunya als nous objectius es-
• S’ha de posar en marxa un Pla de Renovació tablerts per la UE per l’horitzó 2050.
i rehabilitació energètica d’edificis amb es-
pecial atenció a les llars on visquin persones • Posar en marxa proves pilots de convivència
vulnerables. El fons d’eficiència energètica de la producció agrofotovoltaica a través de
ha de destinar un percentatge elevat dels la investigació de la compatibilitat dels cul-
seus recursos a aquestes llars. tius de la zona de secà.

• La transició energètica ha d’anar lligada

també a la millora de la qualitat de l’aire.
Ens comprometem a vetllar per la ràpida
millora de la qualitat de l’aire a les grans
ciutats, juntament amb els ajuntaments.
• La transició energètica: motor de l’ocupació.
Impulsar programes de formació orientats
69
E L TANCAM ENT DE LES N U CLEA RS T R AS PAS S O S D E C O MP E T È N C I E S E N
MAT È R I A D ’ E N E RGI A
La llei catalana del canvi climàtic l’ha fixat per
l’any 2027, qualsevol modificació que es preten- El Govern català reclamarà al govern central el
gui fer sobre aquesta data, ha de ser el Parla- traspàs de les competències corresponents a:
ment qui la determini, prèvia consulta amb els
• La participació en la planificació energètica
ens responsables de seguretat nuclear i de la
a Catalunya.
política energètica.
• La gestió, amb tots els efectes, de l’activitat
de distribució d’energia al territori.
• Acompanyar l’apagada nuclear a Catalun-
• L’autorització de les xarxes energètiques
ya d’una estratègia de transfor¬mació del
tancades per a polígons industrials. És la
mapa de la generació i de distribució elèctri-
Generalitat qui ha de poder fer l’autoritza-
ca a Catalunya, ja que en aquests moments,
ció d’aquestes xarxes que promouen les Di-
pràcticament el 50 % de l’energia elèctrica
rectives europees.
que produïm és d’origen nuclear.
• Elaborar i implementar un pla de reindus-
trialització de les comarques amb centrals AVA N ÇA R CA P A U N A EC O N O MI A
nuclears i en el qual es prioritzi la subroga- D E S CA R B O N I T Z A DA
ció dels llocs de treball actuals als centres
• Desplegar la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic
productors.
que fa referència a la innovació orientada a
• La creació d’un fons per afrontar el desman- la descarbonització i la prevenció i el trac-
tellament i correcta gestió dels residus, per tament de residus per avançar cap a l’eco-
part del govern de l’estat i operadors per nomia circular, tot dotant d’incentius que
finançar el pla de reindustrialització de les accelerin aquesta transició.
comarques amb centrals nuclears.
• Potenciar la descarbonització, juntament
amb l’eficiència energètica en els edificis, la
indústria i la mobilitat. En el sector indus-
R E D UI R LA TA RIFA ELÈCTRICA I LLU I-
trial, impulsar un Pla de descarbonització
TAR C ONT RA L A PO BRESA EN ERGÈ T I-
CA
consensuat amb les associacions empresa-
rials.
• Vetllarem davant l’Estat per la reducció de
la tarifa elèctrica domèstica mitjançant la • Avançar cap a una nova fiscalitat energèti-
proposta de reduir l’IVA de l’habitatge habi- ca i ambiental que serveixi d’indicador clar
tual, l’eliminació de càrrecs que no corres- de la decisió d’anar cap a la descarbonitza-
ponen al consum i un reequilibri de tarifes ció total a través de fer un ús més eficient de
entre potència i consum, de manera que l’energia, gravant el consum d’energia i en
s’estimuli l’estalvi energètic. funció de les seves emissions contaminants,
en línia amb les propostes de la Unió Euro-
• Reclamarem a l’Estat posar fi a la discrimi- pea en aquest àmbit.
nació a l’alça, en el pagament de peatges de
les línies elèctriques que alimenten la xarxa • Integrar les mesures de mitigació i adapta-
de mitja tensió catalana, respecte d’altres ció al canvi climàtic a les polítiques secto-
xarxes de mitja tensió, ja que suposen un rials facilitant plans i recursos per minimit-
cost més alt per a la indústria catalana. zar l’impacte econòmic a les explotacions i
al conjunt de territoris rurals, a la vegada
• En la lluita contra la pobresa energètica, per que es potencien les activitats que contri-
ser beneficiari del bo social elèctric o del bueixen positivament a aquestes mesures.
bo social tèrmic, cal incloure l’Indicador de
Renda de Suficiència de Catalunya com a ín-
dex de referència, en defensa dels consumi-
dors vulnerables.
70
• Impulsar la creació d’un mercat voluntari de partida absolutament rellevant que ara caldrà
crèdits ambientals (segrest de carboni, mi- desenvolupar.
llora de la biodiversitat, etc.) que compensi
D E S E N VO LU PA R E L PAC T E N AC IONAL
actuacions de caràcter forestal i la possibili-
P E R L A S O C I E TAT D E L C O N E I X E M E NT
tat de nodrir el fons forestal previst ja en la
Llei Forestal de Catalunya. La redacció i aprovació, per unanimitat de tots
els sectors involucrats, del Pacte Nacional per la
• Fomentar els productes de km0 per tal de
Societat del Coneixement fa necessari el seu des-
disminuir l’empremta ecològica, educant i
envolupament en tots els seus punts. És un pacte
fomentar els productes de temporada.
de país i la seva concreció és una necessitat inelu-
• Catalunya ha de gestionar els recursos pro- dible per al progrés de la nostra societat.
cedents del pagament de drets d’emissió que
D’acord amb el que estableix el Pacte Nacio-
avui gestiona l’administració estatal, per
nal per la Societat del Coneixement, durant el
impulsar les polítiques d’estalvi energètic
quinquenni 2020-2024, tenim l’objectiu d’asso-
aplicades sobre els sectors responsables de
lir una despesa global total en R+D+I del 2,12 %
la major part de les emissions difuses, com
del PIB català, amb un increment de la despesa
són el transport i l’habitatge.
pública que passi del 0,58 % al 0,75 % i amb un
augment de la despesa privada del 0,94 % actual
a l’1,37 % del PIB, la qual cosa permetrà assolir
5.2 EL REPTE DE LA SO- la mitjana actual de la UE.
CIETAT DEL CONEIXEMENT: El Pacte també persegueix incrementar de ma-
UNIVERSITATS, RECERCA nera substancial el percentatge d’ocupació i
producció basada en el coneixement fins a arri-
I TRANSMISSIÓ DEL CO- bar als valors de les economies més avançades a
NEIXEMENT escala europea.
La Societat del Coneixement avui lidera una • Assolir una despesa mínima en cinc anys
de les grans transformacions globals que expe- del 2,12 % del PIB en R+D+I.
rimentem, la recerca, la innovació, les univer-
sitats transformen el coneixement i amb ell, el • Incorporar prop de 7.000 nous investiga-
que es produeix, la manera de produir i la pres- dors al sistema català d’R+D i crear més del
tació de serveis. doble de llocs de treball indirectes.

Catalunya disposa d’un ampli i ben qualificat • Destinar un mínim d’un 10% de la despesa
sistema universitari i de recerca, amb univer- pública en R+D+I a promoció de l’R+D+I em-
sitats ben situades en diversos rànquings de presarial.
l’Estat espanyol i del món, centres de recerca • Aplicar un funcionament coordinat, inte-
ben qualificats, i grans infraestructures de re- grat i avaluable del sistema d’R+D+I de Ca-
cerca com el Sincrotró Alba i el superordinador talunya.
MareNostrum. També arrossega dèficits relle-
vants: la insuficiència de recursos, les elevades • Aprovar la Llei de Ciència de Catalunya, per
rigideses de les normatives estatals i l’excessiva promoure la investigació i la innovació.
dificultat de transmissió del coneixement cap
• Establir una estratègia de ciència oberta de
a l’activitat productiva i laboral. El repte pels
Catalunya.
pròxims anys està en superar aquests dèficits
i participar de ple en les transformacions pro- • Creació del Consell per a la recerca i la inno-
fundes que avui afronten Europa i el món. vació a Catalunya (CORICAT).
La Generalitat ha aprovat el Pacte Nacional per • Creació del Consell de Mecenatge en R+D+I
la Societat del Coneixement, impulsat sota el de Catalunya.
lideratge de la candidata del PDeCAT a la Pre-
sidència de la Generalitat, quan exercia de con-
sellera d’Empresa i Coneixement. És un punt de
71
LE S UNI V ERSITATS , FO NA MENT DE L A permetent la seva promoció i mobilitat en-
S O C I ETAT D EL CO N EIXEMENT tre universitats i institucions.
Concebre el sistema universitari català com un • Potenciar les ajudes al Doctorat i la recerca
de sol, que integra una diversitat d’universitats: en tots els àmbits acadèmics.
per forma jurídica, per trajectòria i per singula-
ritats, és la base per desenvolupar la societat del • Facilitar els intercanvis de docents entre les
coneixement. diferents universitats i les estades a l’estran-
ger.
• Establir les bases d’un nou model de finança-
ment de la universitat pública que inclogui • Incentivar a impartir graus exclusivament
tots aquells components que l’integren, di- en anglès per atreure talent exterior, en el
versificant les seves fonts de finançament. context de l’autonomia universitària, situant
La inversió pública en Universitats ha d’aug- la universitat catalana com a destí universi-
mentar des del 0,40 % actual fins a assolir el tari internacional.
0,60 % del PIB. • Revisar les àrees de coneixement, així com
• Incrementar l’autonomia de les universitats, els criteris de valoració de la qualitat que hi
en el seu sentit més ampli: organitzativa, fi- estan implementats.
nancera, de gestió de personal, acadèmica, • Analitzar la conveniència de disminuir el
possibilitant el desenvolupament d’òrgans nombre de graus per fer més eficient el fun-
de govern, d’execució i de consulta i partici- cionament del sistema universitari.
pació més oberts a la societat, i amb estruc-
tures internes més reduïdes, més acadèmi- • Reforçar les professions que treballen en en-
ques i més àgils. El Rector de la Universitat torns de vulnerabilitat social, especialment
ha de poder ser triat com es fa ara o, alterna- l’Educació Social,
tivament, per qualsevol altra sistema apro- • Promoure la introducció voluntària dels
vat dins el Claustre universitari. ODS en els currículums dels graus.
• Facilitar la contractació i rejoveniment de la
plantilla del personal docent, donant conti-
nuïtat a la carrera professional per garantir FAC I L I TA R L’A P R E N E N TATGE I L’ È X I T
la seva promoció i estabilitat. D E L S E ST U DI A N T S

• Potenciar la figura del professor associat en Aportar recursos que facin emergir el talent
el sentit que fou creada. entre joves, especialment en els grups més vul-
nerables que no tenen un accés fàcil als estudis
• Atorgar a les universitats més capacitats de superiors.
contractació de personal docent i investiga-
dor sense estar tan subjectes a les acredita- • Cal garantir un model de preus, beques i
cions vigents. ajuts que garanteixi l’accés a l’ensenyament
universitari. En cap cas ningú pot quedar
• Optimitzar i diversificar la captació i la re- exclòs per motius econòmics.
tenció de talent —en especial el talent jove—
amb la participació de les Universitats, la • Millorar el sistema d’ajuts a l’estudi i, es-
fundació ICREA (Institució Catalana de pecialment, elevar la dotació, incrementar
Recerca i Estudis Avançats), els centres el nombre i perfeccionar l’assignació de les
CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) beques-salari.
i les empreses tecnològiques. • És imprescindible el traspàs a la Generalitat
• Estimular les aliances universitàries euro- de la gestió del sistema estatal de beques que
pees. opera a Catalunya, tal com han determinat
diverses sentències del Tribunal Constitu-
• Facilitar la contractació, el rejoveniment, cional, incomplertes pels diferents governs
l’estabilització i el desenvolupament profes- de l’Estat.
sional del PAS, tot reduint la temporalitat i

72
• Promoure el talent dels estudiants amb la L A R EC E RCA , P E R A MP L I A R E L CO-
creació d’un programa de beques per a estu- N E I XE ME N T I I N N OVA R
diants excel·lents, que no discrimini en fun-
La millora del nostre model de societat i del nos-
ció dels recursos econòmics familiars.
tre sistema productiu implica que la recerca esde-
• Promoure de forma significativa la bidirec- vingui una prioritat de país. Cal fer de Catalunya
cionalitat entre les universitats i la formació el pol de referència del sud d’Europa en Coneixe-
professional. ment i innovació.

• Desenvolupar la formació universitària con- La despesa de Catalunya en recerca i desenvo-

tinua per tal d’afavorir la mobilitat profes- lupament (R+D) és insuficient, representa l’1,5
sional dels estudiants així com la seva re- % del PIB, per sobre de la mitjana de l’Estat
conversió. (1,2 %), però lluny de la mitjana europea (2 %),
i molt per darrere de països punters com Corea
• Transparència en la relació de l’administra- del Sud (4,5 %) o Alemanya (3 %) i de l’objectiu
ció universitària i els estudiants. fixat per la Unió Europea del 3 % el 2020. Da-
– Millorar l’accés dels estudiants a les en- vant la crisis del 2008, la major part dels països
questes sobre el professorat. han anat augmentant el pes de la seva inversió
en R+D, mentre que a Catalunya i al conjunt de
– Promoure un pla de publicació complet l’Estat s’ha mantingut lleugerament per sota
i transparent de l’èxit professional dels del pes que tenia el 2008.
estudiants que ja han finalitzat els seus
estudis. • Pressionar davant l’administració de l’Estat
per a descentralitzar la recerca i la innova-
• Redacció de l’Estatut universitari català de ció. Avui la gran majoria de les persones que
l’estudiant. formen part dels consells assessors en ma-
tèria de recerca i innovació dels que dispo-
• Promoure més habitatge, conjuntament
sa el Govern de l’Estat, estan domiciliades
amb la iniciativa privada, que sigui adequat
a Madrid, la qual cosa centralitza l’activitat
a les necessitats dels estudiants.
investigadora.
• Programa per incentivar l’obertura de les
• Reclamar una distribució dels fons desti-
biblioteques, que tendeixi a 24 hores, 7 dies
nats a recerca més vinculada a un reparti-
a la setmana.
ment que prioritzi els projectes competitius
• Creació de la T-universitària adaptada a les i que consideri les ràtios d’investigadors i el
casuístiques de transport pròpies dels estu- volum de recursos recaptats.
diants universitaris.
• Participar en els Fons Europeus per la Re-
• Garantir els drets lingüístics dels estudiants cuperació i Transformació econòmica. El
a les aules. Garantir l’ús i difusió del català a teixit investigador i innovador de Catalunya,
les universitats. el qual a més està vinculat a un dens teixit
industrial i de serveis, ha de poder accedir
• Foment de les activitats d’emprenedoria i al més important dels percentatges de dis-
innovació, tot establint un marc de relació tribució de Fons Europeus per la Recupera-
més estructurat entre universitats i recur- ció i la Transformació econòmica en el con-
sos professionals que asseguri que les pràc- junt de l’Estat. Una part rellevant d’aquests
tiques realitzades pels estudiants obeeixen fons ha de revertir en ‘projectes singulars’
a una planificació acordada i racional. que estimulin i consolidin les agrupacions
• Millorar de forma substancial l’assessora- (hubs) de centres universitaris i de recerca
ment dels estudiants en la tria de graus. amb l’objectiu de potenciar la recerca per
la via de la formació de masses crítiques o
clústers grans de recerca i de les sinergies
corresponents (projectes singulars).
• Vetllar per l’ús eficient i efectiu de les

73
 grans infraestructures de recerca existents, renovació d’equipament de centres de recer-
com el Sincrotró Alba i el superordinador ca i universitats.
MareNostrum i promoure’n la cooperació.
• Millorar el suport de l’administració als in-
• Acordar una Estratègia per atraure talent vestigadors dels SGR per facilitar-los la seva
de dins i fora de Catalunya a través de l’in- carrera professional.
crement de contractes predoctorals i post-
doctorals, així com mitjançant incentius per
la vinguda o retorn d’investigadors que tre- T R A N S F E R I R E L C O N E I XE ME N T P E R
ballen a l’estranger. I N N OVA R I E ST I MU L A R E L C R E I XE-
ME N T EC O N Ò MIC
• Incrementar el nombre de places del progra-
ma ICREA en 15 noves a l’any i el d’ICREA Multiplicar la transferència de coneixements
Acadèmia en 50 noves a l’any. entre les universitats i l’activitat econòmica és
una assignatura pendent per a les universitats
• Garantir la continuïtat del programa Serra catalanes. Traslladar els resultats de la recerca
Hunter per a la contractació de personal do- al teixit productiu i millorar la seva interrelació
cent i investigador en la categoria de profes- amb els consorcis de recerca i els parcs científics
sor lector. Es garantirà que l’accés a aquests i tecnològics ens farà guanyar competitivitat i
contractes sigui de iure i de facto neutral aproximar-nos als estàndards dels països euro-
respecte a la institució d’origen dels candi- peus més desenvolupats, a més reforçar una via
dats. de finançament de la recerca a les universitats
• Dimensionar i incrementar els programes que fins ara ha estat poc desenvolupada.
Formació d’Investigadors i Beatriu Pinós. • Establiment de beneficis fiscals a la inversió
• Promoure la política d’igualtat de gènere en i reinversió en activitats vinculades al sis-
la carrera docent i investigadora. tema de recerca i coneixement i a la trans-
ferència de coneixement.
• El règim jurídic dels centres CERCA i
d’ICREA s’ha d’ajustar a l’establert en el • Mobilitzar l’estratègia industrial al voltant
projecte de Llei de la Ciència. de grans desafiaments industrials, com per
exemple la intel·ligència artificial i els seus
• Destinar més recursos a la recerca sobre ba- usos per tal de contribuir al benestar de les
ses contractuals. persones i la societat en general.
• Prioritzar els sectors on Catalunya és ex- • Optimitzar la creació i incubació d’empre-
cel·lent, així com aquells que requereixen ses tecnològiques disruptives, vinculant es-
una reconversió per seguir excel·lint. coles de negocis de prestigi, ciència frontera
i experts en gestió i estratègia.
• Simplificació dels procediments adminis-
tratius en l’avaluació de centres i investiga- • Aportar incentius per relacionar estreta-
dors. ment les Institucions de recerca d’excel·lèn-
cia amb les PIME de Catalunya.
• Equipar els centres de recerca amb les in-
fraestructures de recerca adients, i renovar • Consolidar el creixement d’EURECAT com
aquelles que han quedat obsoletes. a centre tecnològic català perquè assoleixi
unes dimensions i un impacte similars als
• Protecció de l’Agència de Gestió d’Ajuts
dels centres tecnològics internacionals de
Universitaris i de Recerca (AGAUR) i incor-
referència.
porar els ajuts a la recerca en les polítiques
de prevenció. • Consolidar la Xarxa de Centres Tecnològics
(TECNIO) i el suport d’altres estructures,
• Crear una estratègia amb els centres CER-
com ara els parcs científics i tecnològics o
CA per tal de multiplicar-ne el seu rendi-
altres organismes, com a estructures de
ment.
transferència.
• Establir programes anuals d’inversió en la
74
• Potenciar el Pla de Doctorats Industrials cerca, centres educatius, museus, cambres
amb l’objectiu d’augmentar l’impacte de la de comerç, grans empreses, empreses mit-
transferència de talent universitari a l’em- janes, mitjans de comunicació i altres orga-
presa i a altres organitzacions, especialment nismes que hi vulguin col·laborar.
a les pimes.
• Fomentar la cultura innovadora mitjançant
l’establiment d’estructures mixtes i xarxes 5.3 LA DIGITALITZACIÓ
publicoprivades.
Vint-i-cinc anys després de la invenció de la im-
• Augmentar la mobilitat del personal tècnic i premta (al voltant de 1453) ja n’hi havia una a
investigador cap a les empreses. Catalunya. A mitjans del segle XIX, Catalunya
va ser un dels pocs països del sud d’Europa que
• Potenciar algunes estructures de gestió de va fer la revolució industrial. Ara, amb la revo-
la innovació a Catalunya per competir al lució digital, el repte es repeteix i hi hem de tor-
màxim nivell per la captació de recursos a nar a ser.
la Unió Europea.
AVA N ÇA R CA P A
• Crear hubs d’innovació i de transferència L A S O C I E TAT DIGI TA L
universitària i de recerca per especialitza-
cions i vincular-les a les xarxes euroregio- La digitalització és una revolució transversal
nals per incrementar la recaptació de fons que ens afecta a tots (persones, empreses i ad-
europeus del nou septenni 21-27. ministració) i cal afrontar-la des de tots els àm-
bits de l’activitat de govern, des de l’educació o
les polítiques socials, en allò que afecta la for-
C I ÈNC I A I SO CIETAT mació, fins a la seva plena incorporació en l’ac-
tivitat de les empreses o de l’administració.
Fer partícip la població del marc conceptual cien-
tífic actual per tal de copsar la seva força, així • Impulsar una ciutadania digital: plena, apo-
com les seves limitacions, és també una prioritat derada, capacitada i protegida, així com la
de primer ordre. El debat sobre el canvi climàtic millora de la governança digital apoderant
i la COVID-19 en són dos exemples indiscutibles. la ciutadania amb polítiques de transparèn-
A més, cal abordar el debat ètic que certs desen- cia i participació.
volupaments tecnològics actuals han creat en la • Definir i aprovar un marc normatiu català
nostra societat. de drets i deures digitals que protegeixi
• Aprovar la llei de la Ciència, que ja ha estat els drets dels ciutadans de Catalunya en
redactada pel Departament d’Empresa i Co- l’entorn digital, així com ja estem fent en
neixement. l’entorn físic. A la neutralitat a la xarxa hi
hem de sumar la defensa de la llibertat d’ex-
• Promoure un debat a escala catalana, in- pressió i la llibertat d’Internet, tot vetllant
cloent-hi tots els agents socials, sobre el per evitar que accions en la línia contrària
marc ètic en què s’haurien d’inscriure els a aquestes puguin quedar exemptes de res-
nous desenvolupaments tecnològics —prin- ponsa¬bilitats.
cipalment d’intel·ligència artificial— amb
l’objectiu final de legislar sobre la qüestió. • Defensar la neutralitat de la xarxa per tal
que tot el trànsit d’Internet sigui trac¬tat
• Promoure la col·laboració per a la creació de de la mateixa manera, sense discriminació,
material de divulgació científica, entre de- restricció ni interferència, independent-
partaments de la Generalitat, universitats, ment del remitent, el receptor, el contingut,
centres de recerca i la iniciativa privada. el dispositiu, el servei o l’aplicació.
• Impulsar el Pla nacional de divulgació cien- Aquest és un principi important per garantir
tífica que impliqui tots els actors possibles: la igualtat de tots els usuaris a la xarxa; amb la
Generalitat, ajuntaments, diputacions, con- qual cosa, cap usuari/empresa podrà pagar per
sells comarcals, universitats, centres de re- tenir un tracte prioritari ni cap empresa pro-

75
veïdora d’Internet podrà cobrar o discriminar • Promoure el lideratge de Barcelona com a
en contra dels continguts de la competència. La hub digital internacional acompanyant-lo
neutralitat a la xarxa també es important per de la resta de pols de l’economia digital en
afavorir la innovació i l’experimentació que ha ciutats com Girona, Lleida, Mataró o Reus.
caracteritzat el sector de la tecnologia en els úl- Treballarem conjuntament amb tots aquests
tims anys. nodes digitals la captació i retenció de talent
global.
• Expandir el programa Barcelona Digital
LLU I TAR C ONTRA LA BRETXA DIGI TA L
Talent creant una versió nacional, Catalonia
La pandèmia ha posat de manifest que el con- Digital Talent, per impulsar la generació i la
cepte de bretxa digital s’ha ampliat, no només captació de talent digital als principals no-
afecta les persones i les llars que per motius des TIC del país més enllà de Barcelona.
econòmics no hi poden accedir, sinó també
• Crear una oficina per a la digitalització
aquelles que no disposen d’unes capacitats digi-
empresarial que concentri tots els serveis i
tals molt superiors al que fins ara es considera-
ajuts, incloent-hi una línia ampliada de fi-
va un ciutadà competent digitalment. Per com-
nançament de l’Institut Català de Finances
batre la bretxa digital cal:
a projectes de digitalització.
• Fomentar la disponibilitat del maquinari
• Potenciar les empreses catalanes del sector
i accés a internet per famílies vulnerables,
TIC a la vegada que estimular la inversió i
especialment si tenen fills en edat d’esco-
la implantació d’empreses foranies amb la
larització. Si cal, amb mesures com pot ser
finalitat de configurar un clúster potent i
aprofitar el maquinari que es diposita en els
dinàmic de la indústria TIC a Catalunya.
punts verds tot fomentant a la vegada l’eco-
nomia circular. • Aprofitar la situació de Barcelona, com el
Mobile World Capital fins al 2023, per im-
• Reforçar els cursos per aquelles persones
pulsar un clúster europeu de tecnologies del
que no disposen de competències digitals
mòbil a Barcelona.
bàsiques i crear nous cursos per millorar la
formació del ciutadà digital. • Plantejar al govern central la realització
dels canvis normatius necessaris per afavo-
• El Govern català reclamarà al govern cen-
rir la competència i garantir l’abaratiment
tral la creació d’un bo social digital per
dels serveis de telecomunicacions, especial-
aquelles persones en una situació de vulne-
ment de la banda ampla i l’augment de les
rabilitat econòmica, tal com ja es dona en el
velocitats de servei.
subministrament elèctric i del gas.
T R A NSFORM ACIÓ DIGITA L DE LES
E MP RESES I POTENCIACIÓ DEL SEC- GOV E R N O B E RT I A D MI N I ST R AC IÓ
TO R T IC DIGI TA L
La digitalització de les formes de producció i Aquesta transformació és crítica al sector pri-
treball és clau per aconseguir un nou salt en- vat, però també al sector públic perquè la digi-
davant en la productivitat i la competitivitat de talització ajudarà a reduir la burocràcia apro-
l’economia catalana. pant l’administració als ciutadans. A la vegada,
defensem un model d’Administració amb una
• Reforçar el programa ProAcció 4.0 de di-
visió ciutadà-cèntrica, més oberta, més trans-
gitalització empresarial per fer-lo arribar
parent, més compromesa amb la rendició de
a empreses i sectors d’arreu del país per tal
comptes cap als ciutadans.
d’estimular nous projectes d’innovació en
tecnologies emergents (intel·ligència artifi- • Millorar la transparència efectiva amb nous
cial, big data, Internet de les coses, machine sistemes d’accés a les dades obertes de l’ad-
learning, realitat augmentada, blockchain, ministració més fàcils i intuïtius.
robòtica…).
• Facilitar els tràmits digitals millorant-ne la
76
 usabilitat amb dissenys nous des del punt de Caldrà fomentar les polítiques públiques que
vista del ciutadà. incentivin el teletreball adaptant-lo a les ne-
cessitats de les empreses i els treballadors. Des
• Promoure la reproducció en línia (strea- de la Generalitat i la resta d’administracions
ming) oberta en tots els actes públics orga- públiques s’han de fomentar les inversions ne-
nitzats o promoguts per la Generalitat de cessàries en tecnologia i altres infraestructures
Catalunya i per les altres administracions. per tal que el teletreball sigui un motor d’equili-
• Desenvolupament d’estratègies orientades bri territorial que porti l’ocupació de qualitat a
cap a una Administració innovadora i digi- tots els pobles i ciutats del país.
tal centra¬da en les persones, els processos, • Fomentar la negociació i el pacte sobre la
les dades i la tecnologia. regulació i l’incentiu al teletreball al proper
Acord Interprofessional de Catalunya.

EQUI LI B R I TERRITO RIA L • Impulsar la presència de coworkings i al-

tres espais d’oficina compartida a totes les
L’extensió de la connectivitat a tots els pobles i comarques de Catalunya per facilitar i pro-
ciutats del país és una garantia d’oportunitats moure el teletreball.
econòmiques i socials arreu del país, i una de les
claus necessàries per garantir la competitivitat, • Promoure el teletreball entre els treballa-
l’equilibri i la cohesió territorial de tot Catalun- dors de la Generalitat com a eina de conci-
ya. liació, productivitat i reducció de costos a
l’administració.
• Garantir l’execució d’inversions a la xarxa
de fibra òptica per arribar a més d’un 90 %
de la població catalana en els pròxims qua- F O R MAC IÓ I GE N E R AC IÓ D E TA L E NT
tre anys.
El sector digital és un sector de futur que gene-
• Garantir l’accés a xarxa de fibra òptica al ra ocupació de qualitat, però el seu creixement
100 % dels polígons industrials de Catalun- es veu frenat per la falta de talent. Cal invertir
ya. en la formació accelerada de nous professio-
• Invertir en sistemes de connexió alternativa nals TIC des de la formació professional (amb
(radioenllaç i similars) per portar l’accés a la un impuls al sistema dual) i la universitat, però
xarxa d’altes prestacions arreu del país. també a través de nous programes professiona-
litzadors.
• Crear un fons pel finançament de l’accés
universal per a l’extensió de cobertura de • Impulsar l’Estratègia Catalana del Talent
banda ampla de nova generació i el desple- Digital amb l’objectiu d’augmentar més d’un
gament de xarxes d’alta i molt alta velocitat 25 % en quatre anys el nombre de treballa-
en zones en què no existeix oferta i en què dors catalans a la indústria digital.
no estigui prevista a curt termini. Aquest • Potenciar la creació de perfils tecnològics
fons haurà de tenir els recursos suficients a Graus Mitjans, Superiors i Universitaris,
per complir amb els objectius de l’Agenda per a què hi hagi més capital humà disponi-
Digital Europea. ble per desenvolupar eines de digitalització
(programació). Potenciar també la inclusió
del talent femení en aquest àmbit.
T ELET REBAL L

La pandèmia ha accelerat el teletreball com

una necessitat, però cal consolidar-lo com una
oportunitat per treballar i viure millor arreu
del país. L’estalvi de temps, la millora de la mo-
bilitat, la reducció de costos i la conciliació són
grans avantatges d’aquesta fórmula de treball
que la tecnologia fa possible.
77
VO CAC IONS STEA M S MA RT C I T I E S
I EQUI LI B RI DE GÈNERE
• Facilitar que Barcelona i la xarxa de ciutats
Cal reforçar les vocacions científiques i digitals mitjanes del país acullin programes pilot
amb especial atenció a la presència femenina al de noves tecnologies relacionades amb les
sector. Moltes de les feines de prestigi i ben pa- smart cities.
gades són al sector tecnològic i la presència de
la dona en aquests sectors continua sent baixa. • Potenciar els programes de compra pública
innovadora per desenvolupar solucions in-
• Desenvolupar un programa integral d’es- novadores de tecnologia urbana en col·labo-
tímul a l’àrea steam (science, technology, ració amb les administracions locals.
engineering & math) des de primària fins a
l’accés a la universitat per tal de reforçar les
vocacions científiques i digitals, amb espe- F I R E S I C O N GR E S S O S
cial atenció i accions específiques orienta-
des a l’equilibri de gènere. Barcelona ha de mantenir el lideratge europeu
i global que ostenta actualment en congressos
de l’àmbit digital. Més enllà de mantenir i po-
D E SENVOLUPAR EL 5 G tenciar el Mobile World Congress i la fira Smart
City Expo, és important aconseguir acollir a la
El 5G representarà una revolució digital dins de ciutat nous congressos internacionals de tecno-
la revolució digital, amb l’adveniment de l’In- logies emergents com el 5G o la Intel·ligència
ternet de les coses (IOT), cosa que representarà Artificial.
un notable increment del PIB. Seria important,
com amb la fibra òptica, que hi hagués un des-
plegament ràpid i complet per tot el territori
o, almenys, cal que el 5G no quedi limitat a les 5.4 TRANSFORMAR
àrees més poblades. El 5G pot servir també per LA MOBILITAT
incrementar el teletreball pertot el territori ca-
Per un transport públic sostenible, accessible i
talà.
de qualitat
• Potenciar l’Estratègia 5G de Catalunya
Incrementar els serveis de transport públic
per convertir aquesta tecnologia en mo-
i fer-lo més sostenible, accessible i de qualitat
tor d’ocupació, innovació, emprenedoria i
constitueix un dels eixos imprescindibles de la
creixement econòmic.
transformació de la mobilitat que cal dur a ter-
• Impulsar projectes pilot d’aquesta tecnolo- me a Catalunya. En aquest, com en altres àm-
gia en l’àmbit de la governança digital, les bits, cal recordar que per fer possible tot el que
smart cities, la indústria, els continguts cal fer és imprescindible un millor finançament
(media) i el sector primari. de Catalunya i que l’administració de l’Estat
apliqui un altre tracte a Catalunya en la seva ac-
• Combinar la Iniciativa 5G Barcelona amb ció de govern.
altres programes pilot similars en ciutats
mitjanes i àrees rurals. • Rodalies, regionals, metro, xarxes d’auto-
busos, el transport públic, seran objectius
• Fomentar la generació de talent 5G a tots prioritaris de la transformació de la mobi-
els nivells com a eina de creació d’ocupació i litat.
d’impuls a l’emprenedoria en aquesta tecno-
logia emergent. • Redimensionar Rodalies. Incrementar fre-
qüències i qualitat de servei. Convertir
Rodalies en línies de metro regionals a les
comarques del Garraf, Maresme, Bages,
Osona, Maresme, Vallès Oriental i Occiden-
tal.

78
• Posar en marxa una nova generació de línies • Contribuir al finançament dels consorcis de
de busos ràpids que connectin els diferents transports de Girona, Lleida i Tarragona.
modes de transport i àmbits actualment
congestionats de manera ràpida. • Vetllar per a què, en el primer semestre
de 2021, la Comissió Mixta d’Assumptes
• Desenvolupar infraestructures de carrils Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat de
ràpids per transport públic i aparcaments Catalunya acordi el procediment per fer
connectats amb serveis de transport ràpid. efectiu el finançament, a la Generalitat, del
dèficit operatiu anual dels serveis de Roda-
• Reprendre, en la mesura de les capacitats fi- lies i Regionals, tal com va quedar establert
nanceres que es disposi, els projectes de la en els pressupostos de l’Estat pel 2021, amb
L9 i l’ampliació de la L3 i la L1. l’aprovació d’una esmena del PDeCAT.
• Iniciar la construcció de la línia L8 dels • Assegurar l’execució del nou Pla de Roda-
FGC que ha de connectar Gràcia i la plaça lies 2020-30 que preveu una inversió de
Espanya. 6.345,92 M¤ fins al 2030. Serem bel·lige-
• Estudiar la possibilitat que els FGC passin a rants per evitar nous incompliments de
gestionar les línies de Rodalies o alguna de l’Estat en la inversió en Rodalies, ja que en
les línies. el passat (tant el govern socialista com el del
PP) van incomplir totalment el Pla de Ro-
• Crear una Autoritat Catalana de la Mobilitat dalies 2008-2015, pressupostat amb més de
que integri les autoritats actuals existents, 4.000 M¤, dels quals al cap d’onze anys tan
i per gestionar tots els recursos que se ce- sols s’havia executat el 14 %.
deixin en el marc dels acords d’assumpció
íntegra de les competències en matèria de
mobilitat a Catalunya. T R A N S F O R MAC IÓ E N L A T I P O LOGI A
• Reclamar més transparència a l’AMB en re- D E V E H IC L E S I S E RV E I S D E MO BI L I-
TAT
lació amb els ingressos i despeses que cobra
i gasta a cada municipi a través dels ingres- Impulsar la transició cap al vehicle elèctric, que
sos que percep i els serveis que presta, i en durant els pròxims anys haurà de conviure amb
particular reclamarem el desglossament de vehicles de combustió d’alta eficiència, i on la
la despesa de l’AMB en serveis de transport indústria catalana és molt competitiva.
a cada municipi, així com el pressupost d’in-
versions territorialitzades a cadascun d’ells • Impulsar un Pla sectorial per posicionar la
per la millora del servei. nostra indústria de l’automòbil en puntera
en l’àmbit de la mobilitat elèctrica.
• Atorgar tot el suport als treballs de la Taula
EL GOVERN CATAL À RECL AMARÀ AL GO- per a la Reindustrialització de Nissan per la
VERN CENTRAL:
consecució d’inversions en l’àmbit de la mo-
• Contribuir al finançament anual ordina- bilitat elèctrica en els terrenys que desocu-
ri de l’Autoritat del Transport Metropo- parà Nissan a la Zona Franca de Barcelona, i
lità en el mateix import que el de la Ge- que, a més, pugui permetre el manteniment
neralitat de l’any 2020, que és de 437 M¤. d’una part substancial dels llocs de treball.
• Impulsar un centre de recerca de bateries
Cal recordar que el Ministeri de Transports elèctriques i del seu reciclatge.
ha pressupostat aportar 109 M¤ per l’any
2021 al transport regular de passatgers • Incorporar, de manera ordinària, els auto-
de l’àrea metropolitana de Barcelona (una busos municipals elèctrics.
quarta part que la Generalitat) quan fa uns
anys, el 2008, el Ministeri de Foment apor- • Afavorir la mobilitat fonamentada en el ve-
tava 173 M¤. hicle compartit, en especial a les ciutats.

79
AD EQ UAR LES IN FRA ESTRU CTU RES L E S I N F R A E ST R U C T U R E S D E T R A NS-
E N E RGÈT IQ UES I U RBA N ÍSTIQU ES D E P O RT S I C O MU N ICAC IO N S QU E N E-
M O BI LI TAT CESSITEM

El país encara és lluny d’estar preparat per a X ARX A VIÀRIA DEPENENT

la mobilitat elèctrica. Falten infraestructures DE L A GENERALITAT
energètiques i urbanístiques per donar-hi su-
• Articular un programa accelerat de mante-
port, inclús falta desenvolupar normativa per
niment de les carreteres de la xarxa viària
potenciar amb celeritat la seva implantació.
depenent de la Generalitat, cosa que ha de
• Impulsar la instal·lació de punts de recàrre- revertir en una millora de la seguretat.
ga pels vehicles elèctrics.
• Resoldre els colls d’ampolla viaris més ur-
• Regular l’establiment, en les noves estacions gents amb projectes com la millora de la
de recàrrega, d’un únic tipus d’endoll, de capacitat i seguretat de l’Eix Diagonal (que
targeta de pagament i de software d’iden- uneix les comarques de l’interior: Bages,
tificació del client i de control de recàrre- Anoia, i Alt Penedès amb el Garraf a la zona
ga, tal com han fet altres països (com, per central de la Mediterrània); el tram Ber-
exemple, Anglaterra). ga-Bagà de la C-16; la millora dels diferents
enllaços i l’ampliació de les bonificacions en
• Articular la col·laboració publicoprivada per els peatge de Sant Vicenç de Castellet per
instal·lar punts de recàrrega per tal de con- rebaixar la intensitat de trànsit de la C-55;
nectar les principals ciutats del país (com l’eix entre el Baix Llobregat i el Bages; l’eix
han fet a Alemanya). de l’Ebre; l’accés als Pallars; l’accés de la Sel-
• Estimular i facilitar la instal·lació de punts va marítima des del Maresme; o la culmina-
de recàrrega als garatges comunitaris par- ció de la connexió entre el túnel de Bracons
ticulars, als de les empreses i als de l’admi- i l’AP-7 per Olot.
nistració. • Millorar la xarxa viaria a les carreteres
• Procedir a garantir una ràpida implementa- C-53 i C-26 (tram Tàrrega-Balaguer-Alfa-
ció d’infraestructures de recàrrega a tots els rràs), C-14 (entre Tàrrega i Adrall), C-233
aparcaments dels edificis, i especialment en (entre Bellpuig i Flix), C-55 (trams Manre-
els de rehabilitació i nova construcció i els sa-Castellbell i el Vilar, variant de Castell-
de l’administració. galí i Cardona-Manresa), C-59 al Moianès,
la C-12 entre Jesús i Vinallop, la C-63 que
• Implementar sistemes de mobilitat soste- comunica Lloret de Mar amb Olot, la C -26
nible en espais territorials específics, com entre Solsona i Berga, la C-241 entre Mont-
l’àrea central del Camp de Tarragona o al- blanc i Santa Coloma de Queralt o la C-37
tres àrees metropolitanes, a través d’ecovies entre Alcover i Valls i entre Valls i El Pla de
que combinin el transport públic i la con- Santa Maria; i construir l’anella viària del
nexió interurbana de carrils bici. Delta.
• Revisar el marc normatiu per fomentar els • Desenvolupar el Pla de Mobilitat del Ma-
desplaçaments amb bicicleta i per augmen- resme, el del Vallès Occidental, el del Vallès
tar la seguretat dels ciclistes i dels vehicles Oriental i el del Bages una vegada s’hagi
de mobilitat personal. consensuat amb aquestes territoris i que
marqui les prioritats d’execució d’infraes-
tructures a la xarxa viària.
• Orientació de la xarxa viària bàsica a vies de
2+1 carrils i vies preferents (com cruïlles a
diferent nivell) en els casos que sigui pos-
sible.
• Fer un Pla de millora integral viària priorit-
zant l’execució de les actuacions més apres-
80
 sants, amb especial atenció a les zones ru- • Arranjar l’entrada a la bocana de Santa
rals com és el cas del Pirineu. Margarida de Roses, per solucionar els pro-
blemes estructurals.
• Desenvolupar un Programa de millora, am-
pliació i conservació de camins.
Una part rellevant de les infraestructures de
transports i comunicacions que determinen la
FERROCARRILS DEPENDENTS DE L A
mobilitat a Catalunya depenen de l’Administra-
GESTIÓ DE L A GENERALITAT
ció General de l’Estat. El Govern català recla-
• Reforçar la gestió pròpia de la Generalitat marà al govern central:
en els serveis de Rodalies, un cop s’hagi
acordat el procediment pel finançament del
dèficit que correspon a l’Estat. SOBRE FINANÇAMENT
• Optimitzar les línies ferroviàries seguint el • El pagament dels 3.967 milions d’euros co-
model de la Lleida-Pobla de Segur, que és rresponents al deute derivat de la disposició
gestionada per FGC. Model aplicable, entre addicional tercera de l’Estatut relativa al di-
altres, a la línia Riba-roja–Reus–Tarragona ferencial d’inversió que durant set anys ha-
o Girona–Figueres–Frontera francesa. via d’executar l’Estat a Catalunya, en relació
amb el pes de Catalunya en el PIB de l’Estat
i que no ha executat. Aquests recursos han
AEROPORT LLEIDA-ALGUAIRE de permetre a la Generalitat executar inver-
I HELIPORTS sions que fins ara no ha pogut fer.
• Aprofitar millor i incrementar les pres-
tacions de l’aeroport Lleida-Alguaire pel
SOBRE FERROCARRILS
transport de mercaderies, especialment les
agroalimentàries. • La titularitat i l’administració de la totali-
tat de la xarxa ferroviària que transcorre
• Analitzar les propostes dels sectors empre-
per Catalunya, conjuntament amb els fons
sarials per utilitzar les instal·lacions de l’ae-
suficients per poder fer les inversions ne-
roport Lleida-Alguaire per a l’impuls de no-
cessàries, amb especial atenció a la xarxa
ves iniciatives tecnològiques a l’entorn dels
regional i de rodalies i al Corredor Medite-
drons i dels mini satèl·lits, així com a aero-
rrani.
port de proves dels nous avions amb hidro-
gen i energies alternatives del Sud de la UE. • El ple compliment del pla acordat el 2004
d’eliminació de passos a nivell a Catalunya
• Construcció d’un heliport a la Terra Alta.
i que havia d’estar enllestit l’any 2010. Entre
aquests, exigir una especial prioritat a l’ini-
ci de les obres pel soterrament de les vies a
PORTS DE L A GENERALITAT
Montcada, l’Hospitalet i Sant Feliu de Llo-
• Incidir en una més gran descentralització bregat que acumulen un balanç nefast d’ac-
dels Ports de l’Estat situats a Catalunya, ja cidents mortals.
que són la porta per on entren i surten una
• Executar l’Agenda Catalana del Corredor
part molt important de les mercaderies ca-
Mediterrani, que inclou els accessos ferro-
talanes i representen conjuntament un per-
viaris al Port de Barcelona, els accessos fe-
centatge cabdal del PIB català.
rroviaris al Port de Tarragona, el tercer fil
• Impulsar la millora de la gestió dels ports entre el límit administratiu amb el País Va-
catalans dependents de la Generalitat. lencià i Castellbisbal, el tercer fil Tarrago-
na–Reus, el tercer fil Figueres–Portbou, les
• Potenciar el Port d’Alcanar com el port co- terminals ferroviàries de la llera del riu del
mercial de les Terres de l’Ebre. Port de Barcelona i la de la ZAL del Port de
Tarragona, la connexió de la terminal de Vi-
81
 lamalla amb l’ample UIC o l’autopista ferro- SOBRE AEROPORTS
viària Port de Barcelona amb París, Dort-
• Acordar amb l’Estat la implantació d’un
mund i Calais.
model de gestió aeroportuària propi de Ca-
talunya, amb un impacte més directe sobre
l’economia i la població catalana, capaç de
SOBRE L A X ARX A VIÀRIA
potenciar els vols continentals i interconti-
• Aplicar un programa accelerat de millores nentals.
en el manteniment de la xarxa estatal de ca-
El model ha de ser de gestió individualitzada
rreteres a Catalunya.
dels quatre aeroports d’interès general amb seu
• Assumir la titularitat de la xarxa viària de a Catalunya (Barcelona–El Prat, Girona–Costa
titularitat de l’Estat espanyol a Catalunya Brava, Reus i Sabadell). La Generalitat se subro-
amb els fons suficients per poder fer les in- garà en la posició de l’Estat espanyol en la titu-
versions necessàries. laritat dels quatre aeroports i en la posició dels
gestors de l’explotació, conservació, direcció i
• Donar prioritat a la finalització d’obres que gestió dels serveis aeroportuaris i comercials.
s’estan executant des de fa molts anys, com
per exemple els accessos viaris al Port de • Mentre aquest model de gestió individualit-
Barcelona (inici de l’expedient: 2002), la zada no s’apliqui, exigim millors dotacions
B-40 entre Viladecavalls i Olesa de Mont- per a l’aeroport del Prat, tant per la licitació
serrat (inici de l’expedient: 1994), el desdo- de contractes de serveis com els de control
blament de la N-II a Girona (inici de l’ex- i seguretat, així com també en la dotació de
pedient: 2000) o la connexió entre l’A2 i la personal, avui dependents del Ministeri de
B-30/AP7 (inici de l’expedient: 1998). l’Interior per control de passaports.

• També la millora de la N-260 al Pirineu (ini- • En el cas dels aeroports de Girona i Reus cal
ci de l’expedient: 1993), l’execució de l’l’A-27 incrementar les inversions i reduir les taxes
entre Valls i Montblanc (inici de l’expedient: aeroportuàries amb la finalitat de fer-los
1997) i de l’ A-14 entre Almenar i la Franja més competitius per a la captació de vols.
(inici de l’expedient: 1999), les variants de
• L’acceleració dels tràmits per tal que l’Aero-
la N-240 de Riudoms, de Corbera d’Ebre i
port d’Andorra–la Seu disposi del sistema de
de Gandesa (inici de l’expedient: 1999) i la
navegació IRF, que permet als avions ope-
connexió de l’A-2 amb la C-32 (inici de l’ex-
rar amb sistema GPS i, per tant, aterrar en
pedient: 1994), entre altres.
circumstàncies de menys visibilitat. L’aero-
port s’ha d’obrir a les operacions a aeronaus
que arribin fora de l’espai Schengen.
SOBRE ELS PEATGES A LES AUTOPISTES

• Treballar perquè els diferents peatges de les

vies d’alta capacitat a Catalunya s’eliminin. SOBRE PORTS
A la vegada s’haurà d’implementar un siste-
• El traspàs de les competències marítimes,
ma de finançament just i raonable que per-
de les autoritats portuàries dels ports de
meti el manteniment i renovació d’aquestes
Barcelona i Tarragona possibilitant el seu
infraestructures al país per garantir la se-
funcionament independent i de regulació de
guretat viària i sense renunciar al principi
la franja costanera (fixar les taxes, gestió de
de qui contamina ha de pagar.
la marina mercant, actuacions de protecció
dins del domini públic maritimoterrestre,
etc.).
• La conversió de Palamós en Port Schen-
guen.

82
83
6 Economia
i Treball
Quatre reptes globals que,
tant sí com no, hem d’afrontar

84
6 .1 PRIORITATS EN EL CU RT amb el de la cultura... per adaptar mesures
T ER M I NI I MIG TERMIN I més reflexionades i valorades pels mateixos
sectors, per informar amb més antelació de
La pandèmia té un origen sanitari, però con-
les mesures que el Govern està disposat a
seqüències econòmiques greus. Contra la pan-
prendre.Eliminar incerteses, preparar pro-
dèmia, les mesures de protecció i per evitar
tocols d’actuació en funció dels indicadors
contagis s’adopten des d’una vessant sanitària,
sanitaris i epidemiològics. Fer-los públics
però el fet que incideixen tan directament so-
i compartir-los amb les associacions que
bre tota l’activitat productiva i laboral exigia un
agrupen les entitats afectades. Reduint in-
diàleg constant amb els sectors més afectats i
certeses es redueixen riscos.
establir uns protocols de gestió i informació, en
funció de les dades d’evolució de la pandèmia • Preparar escenaris i plans específics de re-
que no s’han produït. La desinformació a sectors cuperació amb cadascun dels sectors, per
afectats fins al darrer moment ha acompanyat intentar minimitzar el risc d’arrencades
a decisions importants relatives a la pandèmia. sobtades seguides de frenades igualment
Tampoc s’ha diferenciat entre municipis grans sobtades de l’activitat, tal com ja ha passat
i petits, quedant aquests darrers i les seves acti- amb algun sector.
vitats encara més afectats.
• Simplificar la tramitació administrativa, re-
D’altra banda, si els ERTO han pogut sostenir forçar tots els serveis d’acompanyament i de
vius els contractes laborals, no ha passat el ma- gestió de la crisi, accelerar la digitalització.
teix amb la cobertura de les despeses fixes com La primera onada de la crisi ens podia aga-
ara lloguers o subministraments que han tingut far desprevinguts, la segona ja no tocava.
les empreses i treballadors autònoms, la qual Cal preparar tota l’administració per poder
cosa comporta que un percentatge rellevant de donar resposta àgil a totes les demandes que
petites empreses no podrà tornar a emprendre facin les empreses en relació amb la situació
l’activitat. Han faltat recursos; hi ha hagut mala de crisi, però també per ajudar a la recupe-
gestió en la tramitació dels ERTO, en la trami- ració.
tació dels ajuts als autònoms, en la informació
de les mesures de suspensió i limitació d’acti- • Articular un pla d’estímuls a la ràpida re-
vitat; i en definitiva, hi ha hagut desorientació. cuperació econòmica i laboral de l’activitat
amb incentius financers i fiscals, en el cas de
Per fer front als principals riscos de la pandè- ser necessaris, destinant a salvar, recuperar
mia, les prioritats són: i mantenir el màxim nombre d’empreses, i
amb especial atenció al procés de recupera-
• Controlar la pandèmia econòmica i social
ció de l’ocupació. No totes les empreses po-
que acompanya a la sanitària, abocant-hi
dran recuperar immediatament tota l’ocu-
molts més recursos, els quals haurien de
pació que tenien abans de la pandèmia, i
venir de Madrid, però si Madrid no actua,
això requerirà exigir a l’Estat que flexibilitzi
també podrien venir de Catalunya. És hora
la normativa actual.
d’endeutar-se per salvar empreses i ocupa-
cions, per salvar teixit laboral i productiu.
És hora de governar.
• Incrementar el diàleg i la interlocució amb
els sectors, amb el comerç, amb el turisme,
amb el dels esports, amb el sector de l’oci,

85
P E R AFRONTAR LA TRA N S FO RMACIÓ dèficit fiscal Catalunya Espanya entre un 45
Q U E HA D E D O N A R CO N TINU ÏTAT A % i un 65 %, un dèficit que any rere any ens
LA REC UP ERACIÓ, LA CLAU S Ó N E L S empobreix, ens retalla els recursos que ne-
FONS EUROPEU S PER LA RECU PER A- cessitem per educació, per sanitat, per com-
C IÓ NEXT GEN ERATIO N pensar als autònoms i PIMES afectats per la
• Urgeix conèixer les regles per les quals es crisi, per consolidar els centres de recerca...
podrà optar a aquests recursos europeus. • Caldrà reduir el deute de la Generalitat amb
Des del PDeCAT apostem perquè siguin l’Estat com a compensació pel retard en la
projectes competitius, destinats a sectors in- revisió del sistema de finançament. Vuit
dustrials i de serveis que arrosseguin trans- anys de retard en la revisió del sistema són
formacions rellevants i activitat econòmica. vuit anys de generació d’un dèficit superior
• Reivindiquem que la distribució dels Fons al que hauria tingut la Generalitat amb un
Europeus incorpori una reserva rellevant millor finançament. Cal compensar-ho i la
per a PIMES. via és la condonació parcial del deute que la
Generalitat manté amb l’Estat.
• La Generalitat ha de participar en la selec-
ció i gestió dels projectes beneficiaris, com
a bona coneixedora del teixit industrial i de
serveis que tenim. 6.2 POLÍTICA FISCAL
• Els Fons europeus han d’actuar sobre l’eco- E ST I MU L A R L’ EC O N O MI A , R E D U I R L E S
D E S IGUA LTAT S
nomia catalana com a palanca per fer front
als quatre grans desafiaments globals que Articular de manera equilibrada el sistema fis-
Catalunya ha d’afrontar: transició ecològica cal per respondre alhora a les diferents fun-
i energètica, digitalització, recerca i innova- cions que ha de cobrir la fiscalitat no és fàcil.
ció i mobilitat, reptes globals que tenen les El PDeCAT defensa una política fiscal capaç de
seves particularitzacions a cadascun dels donar resposta a tres funcions principals de la
sectors, la industria, el turisme, l’agricultu- fiscalitat a les societats desenvolupades, i més
ra, l’energia, els serveis... particularment a les europees:
P E R FI NANÇAR LA RECU PERACIÓ D E • La primera funció és mantenir l’estat del be-
LA POLÍ T ICA SO CIA L, SA N ITAT, EN- nestar, el qual és un pilar fonamental d’una
S E NYAM ENT... I LA RECU PERACIÓ societat que lluita contra les desigualtats.
EC ONÒM ICA, LA GEN ERA LITAT NE-
C E SSI TA UN A LTRE FIN A N ÇA MEN T • La segona, estretament lligada amb la pri-
mera, és una funció redistributiva: qui més
• El finançament de la Generalitat no és sos-
guanya més ha de contribuir.
tenible. La sanitat està mal finançada, l’en-
senyament està mal finançat, les polítiques • I la tercera, sovint difícil d’articular, és es-
d’habitatges van mancades de recursos, timular l’activitat productiva que, a Europa,
l’atenció a la dependència no cobreix les s’ha de fer en estreta competència amb les
necessitats que ha de cobrir per manca de economies d’altres països europeus, i fins i
recursos, les universitats i els centres de tot amb estreta competència amb altres te-
recerca necessiten més pressupost... És evi- rritoris de l’estat espanyol, la qual cosa sig-
dent que el finançament de la Generalitat no nifica que la política fiscal és un element de-
cobreix per finançar les competències que terminant de la competitivitat del país.
té assignades. A més, la revisió del sistema
s’havia de fer l’any 2014, fa vuit anys, però Els impostos són fonamentals per garantir
no s’ha fet; i el dèficit fiscal de Catalunya una societat solidària, amb bons serveis pú-
amb l’Estat és absolutament excessiu. blics i les cobertures socials necessàries per ga-
rantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats.
• A curt termini, el finançament de Catalunya
ha d’augmentar entre 7.000 i 10.000 milions La Catalunya autonòmica té un pes marginal
d’euros anuals, el que equivaldria a reduir el en la definició de la política fiscal aplicada a

86
persones i empreses, la qual cosa ens impe- No és el cas del PDeCAT. Els impostos sobre
deix reformar-la adequadament per impul- el Patrimoni i sobre Successions conformen una
sar la reactivació i la renovació econòmica, el petita part del finançament de la Generalitat i
creixement, la creació d’ocupació i combatre les no es tracta de perdre competències en àmbit
desigualtats. Això ens obliga a incidir sobre les tributari, al contrari, el que pertoca és aug-
polítiques fiscals de l’Estat. mentar-les, tal com proposava l’Estatut del
2006 o com tindrem quan esdevinguem un
Un element negatiu del sistema fiscal espan- estat independent.
yol és que té una alta càrrega burocràtica,
amb tipus impositius elevats i recaptació L’any 2006, en aprovar l’Estatut, Catalunya
efectiva baixa. Tenim dels tipus més elevats va incorporar-hi el ‘Pacte Fiscal’ i ‘l’Agèn-
d’Europa en fiscalitat directa i de les recapta- cia Tributària de Catalunya’ que havia de re-
cions tributàries més baixes de la UE. Aquest captar tots els impostos, plantejaments que les
fet denota la ineficiència del sistema tributari i Corts espanyoles van acceptar, però que el Tri-
la permissivitat amb el frau i l’elusió fiscal. bunal Constitucional va rebutjar declarant-ho
inconstitucional, malgrat ser un règim fiscal
D’altra banda, pràcticament no s’han desenvo- homologable al del País Basc.
lupat les polítiques destinades a la sosteni-
bilitat ambiental, la qual cosa també implica Els catalans volem definir la nostra pròpia
que cal fer reformes rellevants per, sense incre- política fiscal. Catalunya s’ha de dotar de les
mentar la pressió fiscal, incorporar els criteris competències necessàries per a poder estructu-
de minoració d’emissions i de defensa del medi rar una fiscalitat justa, àgil i capaç de garantir
ambient. també la competitivitat i el progrés econòmic
que empenyen l’ascensor social. Una fiscalitat al
La fiscalitat és un element clau per a la com- servei del creixement, de la creació d’ocupació i
petitivitat d’un país i particularment per a de la lluita per la minoració de les desigualtats.
la captació d’inversions i ocupacions, espe-
cialment a la Unió Europea. Hi ha competència
fiscal entre els estats i avui, Catalunya i l’Estat
R E F O RÇA R L’AU TO N O MI A F I S CAL CA-
espanyol, tenim una fiscalitat menys atractiva
TA L A N A I L A L LU I TA C O N T R A E L F R AU
per l’activitat econòmica que altres estats de la F I S CA L
Unió, fins i tot que estats veïns com ara Portu-
gal o Itàlia. Urgeix canviar aquesta situació. • La Generalitat ha de tenir la titularitat
de tots els impostos suportats a Catalun-
• Cal garantir una fiscalitat justa i adequa- ya, i subsidiàriament i temporalment, fins a
da a l’activitat econòmica que manté cada l’assoliment d’aquest objectiu, l’Estat ha de
empresa en els països on opera. traspassar o delegar a la Generalitat les com-
• S’han de corregir aquelles regulacions que petències normatives i de gestió d’aquests.
ens fan perdre competitivitat fiscal per a • L’Agència Tributària de Catalunya ha de
la captació d’inversions i ocupacions. poder recaptar, gestionar, liquidar i ins-
• I, finalment, és imprescindible avançar cap peccionar tots els tributs generats a Cata-
a una certa harmonització fiscal a la UE lunya. En aquest sentit, impulsarem la ces-
per evitar l’aplicat per determinats estats. sió i gestió de l’Impost de Societats (IS) amb
l’objectiu d’ampliar les deduccions objecte
Aquesta situació de dumping fiscal també es de la reinversió del benefici per a projectes
dona dins de l’estat espanyol. Madrid aprofita d’innovació i recerca.
la seva posició de capitalitat per aplicar una
baixa fiscalitat en els tributs on té compe- • La lluita contra el frau i contra l’economia
tències. L’objectiu és atraure la domiciliació de submergida és una prioritat. La Genera-
seus socials i de persones amb patrimonis ele- litat ha de disposar de les bases de dades i
vats de la resta de l’Estat. Per alguns aquesta competències necessàries per prevenir, de-
és una situació que exigeix harmonitzar im- tectar i sancionar les conductes fraudulen-
postos com els de Patrimoni i Successions. tes.

87
AM PLI AR I GESTIO NA R LES CO MPE- P R E S S IO N A R L’ E STAT P E R A RT IC U-
T È NC I ES FI SCA LS DE LA GEN ERA L I- L A R U N S I ST E MA F I S CA L MÉ S JU ST,
TAT. E F IC I E N T, P RO GR E S S I U, C O MP E T I-
T I U DI N S L A U E I QU E E ST I MU L I E L
Les competències de la Generalitat en matèria C R E I X E ME N T, L A C R E AC IÓ D ’ O C U PA-
fiscal són escasses. Les utilitzarem al màxim C IÓ I L A T R A N S F O R MAC IÓ D E L MO-
en benefici dels ciutadans i de l’activitat social D E L P RO D U C T I U
i econòmica de Catalunya.
L’Estat s’ha reservat la competència regula-
dora de la pràctica totalitat dels impostos que
paguem els catalans i les empreses amb seu a
• Modificarem l’Impost de Successions i Do-
Catalunya, la qual cosa coincideix amb l’infra-
nacions als efectes que als fills i als ascen-
finançament de la Generalitat. La conseqüència
dents se’ls hi apliqui la bonificació màxima
és que tenim un sistema fiscal que atorga uns
del 99 % i no tributin.
recursos insuficients a la Generalitat i que no
• Cap estat de la Unió Europea manté l’Impost està adaptat per donar resposta a les tres fun-
sobre el Patrimoni (l’única excepció que s’hi cions que ha d’assumir i que necessita Cata-
aproximaria és França amb l’impost sobre lunya: eficiència, progressivitat i competitivitat
les grans fortunes). És un impost anual que respecte a territoris de l’entorn.
grava béns que ja han tributat. Catalunya
• Necessitem una fiscalitat que estimuli la
manté l’impost a causa de la insuficiència
creació d’ocupació. Ens proposem analitzar
del finançament autonòmic, però en la me-
amb els agents socials la possibilitat d’apli-
sura que millori el finançament i l’autono-
car una estratègia de reducció del cost la-
mia fiscal cal suprimir-lo tal com ha passat
boral, a través de l’IRPF i les cotitzacions
als països d’Europa que el tenien.
socials, de persones amb baixa ocupabilitat,
• Reduirem els tipus impositius de l’impost de com ara treballadors amb atur de llarga du-
transmissions patrimonials i ampliarem al- rada, persones grans, joves a la recerca de la
gunes bonificacions. primera feina i persones amb risc social, per
afavorir la seva ocupació.
• Eliminarem l’impost que grava les activitats
d’extensió de cable telemàtic a raó de 700 € • També cal revisar i reequilibrar la fiscalitat
el quilòmetre, ja que encareix notablement que grava les rendes del treball a l’impost
l’extensió del cable, ens fa menys competi- sobre la renda, ja que són les que suporten
tius i impedeix l’adequada extensió de les el gruix de la pressió fiscal, amb uns tipus
línies telemàtiques al país rural, posant una impositius que arriben a ser excessius.
barrera a l’esforç per aconseguir un més
• Cal incrementar les deduccions per criança
gran equilibri territorial.
de fills a l’IRPF, com a deducció per fill a
• Atreure talent i inversions productives. Afa- càrrec fins als divuit anys i com a mesura
vorir fiscalment la captació de talent, la ca- específica de suport a la família.
pacitat emprenedora i la inversió de perso-
• Minorar la fiscalitat de les pimes i dels treba-
nes que resideixen a l’estranger —catalanes,
lladors autònoms. Tenim un teixit produc-
espanyoles o estrangeres— i que siguin in-
tiu de petites i mitjanes empreses que són
vestigadors, professionals altament qualifi-
motors de generació d’activitat productiva.
cats, emprenedors o inversors, els quals op-
No és admissible que les petites i mitjanes
tin per canviar la residència i incorporar-se
empreses i els autònoms puguin arribar a
a la nostra activitat laboral i econòmica. Ho
pagar tipus impositius efectius superiors als
articularem amb la nostra competència fis-
de les grans empreses. Urgeix corregir-ho,
cal en l’IRPF i ho plantejarem en el context
per justícia social i perquè les pimes són les
de l’Estat.
principals generadores d’ocupació.
• Pel que fa al tipus nominal de l’impost sobre
societats per a les pimes ha de baixar del 25

88
 % al 20 %, compensant així la rebaixa de 5 tra el canvi climàtic i per projectes motors
punts del tipus general aplicada en la darre- capaços d’incorporar transformacions relle-
ra reforma fiscal per a les grans empreses. vants sobre la nostra economia.
• La recerca, el desenvolupament tecnològic • El mecenatge mereix més atenció. És un
i la innovació han de disposar de més in- exemple potent de participació privada en
centius fiscals i seguretat jurídica per apli- activitats d’interès general, com són la cul-
car-los del que tenen en aquest moment. tura, la recerca, l’àmbit social o l’esport. Pro-
posem incrementar fortament les deduc-
• La fiscalitat ha d’incorporar criteris me- cions aplicables a les donacions de persones
diambientals i de sostenibilitat sense incre- físiques a fundacions i entitats sense afany
mentar la pressió fiscal global. La incorpo- de lucre amb aquesta finalitat. El PDeCAT
ració de la fiscalitat verda ha de permetre ha presentat recentment una Proposició de
moderar la fiscalitat sobre el treball. Cal Llei en aquest sentit al Congrés dels Dipu-
que els preus dels productes i serveis re- tats.
flecteixin millor els costos mediambientals,
tal com recomana la Comissió Europea. La
fiscalitat mediambiental ha de promoure
U N A F I S CA L I TAT QU E P E R ME T I
l’energia neta i la reducció d’emissions.
L’ EQU I L I B R I T E R R I TO R I A L I E L DE S-
• Ens cal una legislació fiscal que aporti trans- E N VO LU PA ME N T D E L PA Í S R U R AL
parència a l’activitat de les multinacionals a La fiscalitat és un instrument redistribuïdor
cada estat, amb l’objectiu que les multina- que cal utilitzar per combatre el risc de despo-
cionals tributin pels beneficis reals que ob- blament de municipis i comarques i per incidir
tinguin a cada estat, i evitar, així, les pràc- sobre el reequilibri territorial.
tiques d’elusió fiscal a través de la desviació
dels beneficis cap a altres jurisdiccions fis- • Impulsarem la introducció d’una fiscalitat
cals amb taxes impositives més baixes. específica per al món rural, amb la incor-
poració d’exempcions fiscals en els impos-
• Apostem per l’establiment d’una base impo- tos de societats, béns immobles i renda per
sable comuna per a l’impost de societats a a les activitats econòmiques i empresarials
escala europea per tal de tancar buits legals als municipis de menys de 5.000 habitants.
que evitin la deslocalització per motius fis- Promoure la implantació d’activitat econò-
cals dins mateix de la UE. Cal restablir una mica en el país rural és necessari pel mante-
fiscalitat equilibrada entre pimes i multina- niment del territori i de la gent que el pobla.
cionals, i que les primeres no hagin de pa-
gar per compensar les maniobres fiscals de • La fiscalitat “tova” orientada a l’equilibri te-
grans empreses. rritorial ha de ser especialment sensible amb
aquelles comarques i municipis amb risc de
• Promovem una fiscalitat que estimuli la despoblament, com passa per exemple per a
transformació del model productiu, que persones que visquin i vulguin anar a viure
estimuli la inversió i capitalització de les en determinades zones del Pirineu.
pimes, que les ajudi a ser competitives, a
créixer i redimensionar-se, a internacio- • Davant l’abandonament de les explotacions
nalitzar-se i a innovar. La política fiscal ha i que cada cop menys joves fan el relleu ge-
de ser un instrument de transformació. Per neracional, cal posar en marxa incentius fis-
exemple, cal recuperar la deducció per in- cals per al retorn de les noves generacions a
versions amb objectius de millora mediam- les explotacions agràries.
biental (deducció en la quota del 8 % de la
• Cal donar reconeixement legal a la dona
inversió).
pagesa i ramadera. Incorporar incentius i
• Necessitem un programa estratègic de país discriminació fiscal en positiu a aquells pro-
amb deduccions fiscals per empreses i par- jectes de nova instal·lació, continuïtat del
ticulars que efectuïn inversions en projectes projecte familiar i a l’ocupació femenina, de
vinculats a l’Agenda 2030, per la lluita con- joves i gent gran.

89
• Impulsarem les millores en la fiscalitat fo- • La distribució dels recursos ha de primar
restal com a incentiu al compromís de mi- un repartiment competitiu dels fons, el
llora i gestió del bosc: bonificació del 30 % qual ha de prioritzar aquells que aportin
a les inversions en gestió forestal sostenible una millor relació cost-benefici com a pro-
aplicable a l’IRPF i Impost de Societats. jectes transformadors.
  • Ha d’haver-hi una reserva rellevant de
fons per a PIMES, acompanyada de l’ade-
6.3 POLÍTICA FINANCERA quat suport administratiu i acompanyament
financer perquè puguin participar-hi i exe-
En els darrers anys, i particularment des de la
cutar els projectes en el temps previst. Així
crisi del 2008, la política financera ha registrat
mateix, hi ha d’haver una reserva rellevant
una profunda transformació que incideix sobre
de fons per a les start up. En els dos àmbits,
l’activitat econòmica i les persones. El rescat
PIME i Start Up Catalunya manté un elevat
del sistema bancari, el paper del Banc Central
nombre d’empreses amb elevada potenciali-
Europeu en defensa de la política financera dels
tat.
estats membres i la digitalització són elements
clau d’aquesta transformació. És un procés que
no ha acabat i cal que es faci en benefici de l’ade-
quat finançament de l’economia productiva i de MÉ S CA PAC I TAT P E R E XEC U TA R P O L Í-
les persones. T ICA F I N A N C E R A D E S D E CATA LU N YA

• Incrementar la capacitat financera de la

Generalitat per poder donar suport a tot
G E ST IONAR E LS FO NS EU RO PEU S D E el teixit productiu i en particular a pimes i
R ECUPERAC IÓ I RES ILIÈN CIA autònoms. Resulta inadmissible la situació
Davant de la legislatura vinent al Parlament, un vigent durant la pandèmia, en la qual perto-
tema especialment rellevant en el finança- ca a la Generalitat l’adopció de mesures res-
ment de l’economia serà el de la gestió dels trictives de l’activitat per raons sanitàries,
fons del Pla Estratègic de la Unió Europea de però que afecten greument la viabilitat de
Recuperació i Resiliència, els quals aporten múltiples empreses i ocupacions i que al-
una oportunitat única per canalitzar les eco- hora no pot ser acompanyada dels corres-
nomies europees, també la catalana. En aquest ponents ajuts compensatoris a les pimes i
sentit, el PDeCAT exigeix al Govern de l’Estat i autònoms afectats, per manca de recursos
al Govern en funcions de Catalunya: financers. És inadmissible. La Generalitat
ha d’estar més ben finançada i el monumen-
• Millor informació i transparència en la tal dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya
programació i gestió d’aquests fons, infor- ha de disminuir dràsticament.
mació que després de l’aprovació dels pres-
supostos i ja iniciat l’any 2021 encara no s’ha • Promoure l’atorgament de la fitxa banca-
donat, el Govern de l’Estat la segueix mono- ria a l’Institut Català de Finances (ICF) de
politzant. manera que li permeti actuar com a entitat
de crèdit i reforçar la banca pública.
• Catalunya, principalment a través de la
Generalitat, ha de gestionar integralment • Perseguir una autonomia suficient per po-
una part rellevant dels fons, amb un pes der retornar als mercats financers sense ha-
mínim equivalent a la participació del PIB ver de dependre de la intermediació estatal.
català en el conjunt de l’economia espan- • Incrementar els programes de finança-
yola. La decisió sobre els projectes no pot ment a emprenedors, pimes i autònoms
monopolitzar-la el Govern central. Ha d’ha- amb l’horitzó a mitjà i llarg termini, re-
ver-hi voluntat real de descentralització i no forçant els mecanismes d’aval, mitjançant
solament nominal. AVALIS i amb la possibilitat de bonificar
interessos, tant per a finançament del circu-
lant, com d’inversions en internacionalitza-

90
 ció, innovació i reactivació industrial. 6.4 POLÍTICA LABORAL
• Promoure el finançament amb mentalitat En el marc de l’objectiu que tenim com a país,
de capital risc. Catalunya és rica en projec- Catalunya ha de ser un territori equiparable en
tes, en empreses de mentalitat start up que matèria d’ocupació als països més avançats so-
requereixen un finançament que sovint les cialment de la UE, tant en el sistema d’ocupació
deslocalitza cap a l’estranger. Estimularem com en els subsistemes de relacions laborals, de
la cultura del finançament de capital risc relacions sindicals i de prestacions socials. L’ob-
a projectes amb elevades potencialitats de jectiu i el repte és establir un nou sistema labo-
desenvolupament i d’èxit, així com aquells ral que faci de Catalunya un país capdavanter.
que puguin suposar un pas determinant en Aquest fet implica un nou paradigma de corres-
l’avenç científic. ponsabilitat i de rigor en la definició i l’aplicació
• Potenciar la creació i gestió financera de de polítiques públiques de l’àmbit laboral, en el
projectes europeus per a les zones rurals. qual tots els protagonistes siguin interpel·lats.
Tenir en compte les especificitats de cada un La política laboral és bàsica per millorar la qua-
dels territoris rurals en el desenvolupament litat de vida de la població, impulsar l’activitat
i la necessitat d’aplicació de plans d’inversió. productiva i minorar les desigualtats.

LLUI TAR C ON TRA LA MO RO SITAT SA LVAGUA R DA D E L’ O C U PAC IÓ I M E-

S U R E S E N F RO N T D E L A C OV I D -19
La morositat empresarial continua sent un pro-
blema endèmic que perjudica de forma espe- El repte més urgent a curt termini és afrontar la
cialment intensa la petita i mitjana empresa. crisi derivada de la COVID-19 amb la voluntat
Hi ha hagut avenços en els darrers anys, com de conservar el màxim de llocs de treball. Els
la redacció de la nova Llei estatal de contracta- ERTO i prestacions per cessament d’activitat
ció pública, però cal seguir avançant dotant-la aprovats fins ara sota la legislació estatal són
d’un règim sancionador que reforci el seu com- necessaris, però en absolut són suficients. Si no
pliment. s’atorguen ajuts a les empreses per seguir pa-
gant els lloguers i despeses fixes, les empreses
Més enllà del règim sancionador que el PDe-
faran fallida i els llocs de treball es destruiran.
CAT està impulsant al Congrés dels Diputats:
Cal salvar empreses per salvar ocupacions.
• A Catalunya crearem l’Agència Catalana
• Cal que l’Estat prorrogui fins a finals de l’any
de la Morositat per avaluar i combatre la
2021 els Expedients de Regulació d’Ocupa-
morositat. L’Agència Catalana de la Moro-
ció (ERTO) que comporten exoneracions a
sitat serà la responsable d’emetre certificats
la Seguretat Social i altres mesures de pro-
de compliment dels terminis de pagament
tecció de l’ocupació als treballadors.
de les empreses.
• Per salvar empreses i ocupacions, des del
• Desenvoluparem una normativa de contrac-
Govern de la Generalitat demanarem a l’Es-
tació pública que obligui la Generalitat i les
tat, tal com ja ha fet el PDeCAT, que aquelles
administracions locals a exigir a les grans
empreses que en el futur no puguin mante-
empreses un certificat de compliment dels
nir la totalitat de la plantilla que tenien con-
terminis de pagament empresarial per po-
tractada només hagin de retornar a la Se-
der optar la contractació.
guretat Social les cotitzacions que s’havien
  estalviat de pagar amb ERTO-COVID co-
rresponents als treballadors que no puguin
seguir en plantilla. La posició del Govern de
l’Estat d’exigir el retorn, amb recàrrecs i in-
teressos, de les cotitzacions socials de tots
els treballadors afectats per l’ERTO-CO-
VID, en el cas que un no es pugui reincorpo-

91
 rar, va en contra del manteniment del teixit MI L LO R A R L A QUA L I TAT D E L’ O C U PA-
productiu i de l’ocupació. C IÓ I D E L’AC C É S A L’ O C U PAC IÓ

• Demanarem al Govern de l’Estat que els La crisi econòmica derivada de la pandèmia

afectats per ERTO amb ingressos inferiors fa que la prioritat laboral sigui el sosteniment
a 22.000 € anuals no hagin de fer la decla- de l’ocupació de forma contínua i estable. En
ració per IRPF durant els exercicis 2020 i aquesta empresa ha de sumar-hi tothom, des
2021, pel fet de tenir dos pagadors. Cal tenir dels governs passant per les empreses i els
en compte que aquest col·lectiu de treballa- agents socials. Proposem:
dors ja ha estat sotmès a una reducció sala-
• Impulsar i revitalitzar l’activitat produc-
rial a causa de l’ERTO.
tiva: és la millor política de manteniment
• Sol·licitarem el traspàs a la Generalitat de la d’ocupació i per crear-ne de nova; ser més
gestió integral dels ERTO per causa major, competitius és la via més efectiva per crear
per tal de garantir el seu pagament i l’allar- ocupació i per millorar-ne la qualitat; in-
gament durant el 2021 amb l’acord dels corporar el concepte sostenible a l’activitat
agents socials i econòmics a Catalunya. productiva aporta qualitat al creixement i a
l’ocupació.
• El Govern català, d’acord amb les organit-
LLU I TAR C ONTRA L’ATU R I LA PRECA- zacions sindicals més representatives, ha de
R I ETAT LAB ORA L.
poder determinar un SMI català, en funció
La darrera crisi econòmica es traduí en una del nostre cost de la vida i ajustat al 60 %
destrucció massiva de llocs de treball i pèrdua del nostre salari mitjà i de les prioritats de
de drets laborals, expressada fonamentalment política econòmica que impulsem.
en pèrdua d’estabilitat i poder adquisitiu.
• Ens proposem acordar amb els agents
Avui dia, en plena pandèmia del coronavirus, econòmics i socials una estratègia d’antidis-
els reptes i la feina a fer els pròxims anys són criminació laboral que tingui per objectiu
ingents: reduir l’atur, minorar la precarietat evitar l’existència de treballadors pobres i la
laboral i augmentar la qualitat de l’ocupació. reducció de la bretxa salarial de gènere.
La nostra referència laboral, en la perspectiva
d’una legislatura, són els països socialment més
avançats de la UE, per almenys situar-nos en la MO DI F ICAC IÓ D E L A R E F O R MA L ABO-
mitjana europea, tant pel que fa a la taxa d’atur R A L D E 2 01 2
com en la taxa de temporalitat. Tenim quatre
Catalunya no té competències en matèria labo-
objectius:
ral. Tanmateix, aquest és un instrument de gran
1. Reduir la taxa d’atur catalana fins a un per- rellevància per incidir sobre la creació d’ocupa-
centatge semblant al de la UE. ció, sobre la qualitat de l’ocupació i sobre la ca-
pacitat d’una societat per disposar d’una econo-
2. Rebaixar la precarietat, també en el sector mia competitiva. En aquest context, el PDeCAT
públic. es posiciona a favor d’afrontar determinades
3. Millorar la qualitat en l’ocupació. Cinc com- modificacions legislatives per part de l’Estat
promisos: més estabilitat en la contractació, respecte la reforma laboral del 2012:
millors salaris, més i millor formació, més • Establir la primacia del conveni sectorial
seguretat per a la reocupació i minorar la respecte al conveni d’empresa en qüestions
bretxa salarial. claus com són els salaris o les hores extraor-
4. Incrementar les polítiques actives i de su- dinàries. Es tracta de contrarestar aquelles
port a determinats col·lectius: joves, gent subcontractacions de serveis que tenen com
gran, aturats de llarga durada, persones a única finalitat la reducció de salaris, sense
amb discapacitats. Polítiques que ha de ges- més valor afegit.
tionar la Generalitat. • Establir una regulació clara i adequada a

92
 la conjuntura de quines circumstàncies treballador podria fer efectiu en els supòsits
econòmiques justifiquen l’acomiadament d’acomiadament, de canvi d’empresa o a la
objectiu. seva jubilació.
• Perfeccionar la regulació establerta per a la 2. Un nou sistema d’indemnitzacions per aco-
contractació a temps parcial i la recent re- miadament que faci més costoses les extin-
gulació per Real Decret Llei del teletreball. cions a curt termini.
• Articular un sistema de costos d’indemnit-
zació creixents en el temps, amb indepen-
dència de la tipologia de contracte. • Serà prioritari vigilar i sancionar la contrac-
tació fraudulenta i l’economia submergida
• Estendre la reforma del contracte de relleu per lluitar contra la precarietat, especial-
recentment aplicada a la indústria manufac- ment entre els joves i la gent que perd la fei-
turera, perquè sigui aplicable a altres sec- na. La Inspecció de Treball de Catalunya ha
tors per rejovenir les plantilles sense perdre de comptar amb més recursos.
ocupacions.
• Reforçar el paper de l’autoritat laboral en els
MÉ S R EC U R S O S P E R A L E S P O L Í TI-
expedients de regulació d’ocupació (ERO)
QU E S AC T I V E S D ’ O C U PAC IÓ
per promoure l’acord entre les parts en con-
dicions adequades. • Necessitem més recursos destinats a polí-
tiques actives d’ocupació (1 % del PIB) i és
la Generalitat qui els ha de gestionar. Són
El diàleg social ha d’anar més enllà de la refor- imprescindibles per donar suport, assesso-
ma laboral pendent per assolir un acord amb rament i formació per a l’ocupació, en la re-
els interlocutors socials que permeti elaborar qualificació professional i en l’acreditació de
un nou marc de relacions laborals que garan- competències professionals que necessiten
teixi els drets dels treballadors, faciliti la com- tant les persones en atur com les que tenen
petitivitat de les empreses i s’adeqüi a les noves feina.
realitats socials, especialment, en l’àmbit de la
• El Govern espanyol, per mitjà del Reial de-
conciliació de la vida familiar i personal, i de
cret llei 11/2020, va retallar el 55 % dels fons
l’expansió de les tecnologies de la informació i
assignats a Catalunya el 2020 per a políti-
la comunicació.
ques actives d’ocupació respecte a l’exercici
anterior, cosa que es tradueix en 215 milions
d’euros menys. Aquestes mesures s’han de
M I NORAR L A DUA LITAT EN EL ME RCAT revertir immediatament. Les polítiques ac-
D E T R EBALL
tives permeten reduir l’atur i millorar l’ocu-
• El compromís és simplificar i reordenar les pabilitat de les persones treballadores.
nombroses modalitats contractuals. A més, • Cal revisar el funcionament del SOC (Servei
d’acord amb els agents socials, el sistema de d’Ocupació de Catalunya) per donar-li una
cotitzacions ha de penalitzar les empreses operatòria més eficient.
que abusin de la contractació temporal res-
pecte a les que prioritzin el contracte esta- • Més recursos per incrementar la plantilla
ble. de tutors i orientadors professionals, així
com per modernitzar les tècniques i siste-
• Per reduir la dualitat del mercat de treball mes d’informació que tenen les administra-
i crear més ocupació estable, proposem ar- cions per fer més eficient la recerca de feina
ticular: per qui es queda a l’atur.
1. L’anomenada motxilla austríaca: la cons- • I les polítiques passives (prestacions) han
titució d’un fons de capitalització per als de quedar vinculades amb les accions per a
treballadors, nodrit d’aportacions empre- la reincorporació al treball (polítiques acti-
sarials mensuals en funció del salari, que el ves), la qual cosa generarà un estalvi que ha
93
 de revertir en les pròpies polítiques actives. mació professional que vinculi centres de
És en aquesta línia que reivindiquem el tras- formació i empreses amb l’objectiu de la in-
pàs de les polítiques passives a la Generali- corporació laboral. En aquest context, ens
tat. calen recursos, una bona prospectiva de
mercat per determinar les necessitats labo-
• La regulació de les agències globals d’ocupa- rals i de competències professionals; capaci-
ció, en interrelació amb els serveis públics, tat per acompanyar i impartir la formació; i
ha de permetre fer més eficaç la funció de una estreta relació amb el teixit empresarial
col·locació i recol·locació. En aquest àmbit per facilitar les col·locacions. Estendre la
cal propiciar la col·laboració publicoprivada. formació dual a més empreses i sectors con-
• Alhora, cal promoure de manera activa els tribuirà a aquesta finalitat.
plans de recol·locació en els processos d’aco-
miadament col·lectius, sense limitació del
nombre mínim de treballadors de l’empresa. R E F O RÇA R L A P ROT EC C IÓ D E L S Q UI
PERDEN LA FEINA

• Cal adequar la regulació de les prestacions

M I LLOR FORMACIÓ per atur a una protecció més efectiva d’aque-
P E R A L’OC UPACIÓ
lles persones amb fills i/o les que tinguin a
• Urgeix afrontar una reforma global de la càrrec persones en situació de dependència.
formació per a l’ocupació, amb un major
protagonisme de les empreses i els interlo-
cutors socials. P O L Í T IQU E S AC T I V E S E S P EC Í F IQU E S
P E R A L’ O C U PAC IÓ D E L S JOV E S
• La formació dels joves requereix canvis per
adaptar-la als requeriments de l’activitat Donem prioritat a combatre l’atur juvenil. El
productiva: més flexibilitat en les titula- sistema de garantia juvenil és un bon instru-
cions, més formació dual entre empreses i ment per fer-ho, però cal que sigui plenament
escoles i més formació ocupacional o pro- gestionat per la Generalitat. Alhora, cal re-
fessional al llarg de la vida laboral. forçar-lo amb mesures legislatives per facilitar
l’entrada al món laboral dels joves. Per això:
• La formació ha d’estar orientada a incre-
mentar l’ocupabilitat dels que estan a l’atur 1. La primera prioritat del sistema ha de ser
i per a la requalificació dels treballadors, es- augmentar l’ocupabilitat dels joves sense
pecialment en el cas de joves i de més grans qualificació i sense ocupació, els ‘ninis’, per
de 45 anys. És la Generalitat, com a admi- estimular la seva tornada al sistema educa-
nistració de proximitat, qui ha de gestionar tiu i allunyar-los del risc de marginació la-
aquests recursos. boral de per vida.

• Per reforçar les carreres laborals s’ha de po- 2. Som partidaris d’impulsar beques remu-
sar més en valor el reconeixement de l’expe- nerades de ‘segona oportunitat’ per a joves
riència i de les competències laborals adqui- sense feina i sense estudis, condicionades
rides a través de la feina. als resultats acadèmics i que promoguin la
tornada al sistema educatiu.
• L’accés de les petites i mitjanes empreses a
la formació dels seus treballadors és molt 3. Cal augmentar els incentius dels contractes
insuficient. Cal millorar-lo per reforçar el en pràctiques i dels contractes de formació i
dret individual de tots els treballadors a la aprenentatge. Per exemple, atorgar una sub-
formació i per propiciar que les pimes tam- venció del 50 % del SMI i una bonificació del
bé es beneficiïn de la millor formació dels 100 % de les cotitzacions socials durant dos
seus empleats. anys per als nous contractes en pràctiques
amb titulats universitaris, i per a contractes
• Com a model, cal superar la dualitat entre de formació i aprenentatge amb titulats de
una formació professional ‘educativa’ i una formació professional. Alhora, prorrogar
altra ‘laboral’ per avançar cap a una for-
94
 dos anys més aquestes condicions per a la nal i pràctiques a zones rurals i amb millor
conversió d’aquests contractes en indefinits. qualitat de vida.
4. Així mateix, establir beques per a pràcti- • Crearem territoris experimentals a les zo-
ques no laborals en empreses i entitats sen- nes rurals per assolir la plena ocupació i
se ànim de lucre per un període màxim de anar ampliant a altres espais un cop estu-
sis mesos (prorrogables per tres més), be- diats els seus resultats. Continuar fent es-
ques amb remuneracions equivalents al 50 pais test agraris que algunes organitzacions
% del SMI per a joves amb titulació o sense, promouen conjuntament amb administra-
i bonificar la conversió de les pràctiques en cions.
contractes laborals estables.
• Crearem un servei de Joventut Rural que
5. Ens proposem reforçar la lluita contra els atengui els joves a partir dels 16 anys i iden-
fraus laboral, fiscal i a la seguretat social tifiqui els que no tenen feina ni formació per
que més afecten els joves. Cal combatre ma- orientar-los.
les pràctiques com ara remunerar llocs de
treball mitjançant hipotètiques beques, la • Crearem un campus de projectes rurals
proliferació de treball informal i els falsos amb components de ‘joventut’ i un progra-
autònoms, pràctiques que menystenen els ma Erasmus Rural. Aprofundir en iniciati-
drets dels treballadors, tot i tractar-se de re- ves com el projecte Odisseu per incentivar
lacions laborals. i facilitar el retorn i la inserció laboral dels
joves a les zones rurals.
6. S’ha d’actualitzar la normativa que fixa els
treballs prohibits a la dona i als menors,
adequar-la al marc normatiu actual i als AT E N C IÓ A L S T R E BA L L A D O R S M É S
progressos de la tècnica en els diferents sec- GR A N S
tors i indústries.
• La formació dels treballadors de més de 45
7. S’han de potenciar els acords entre univer- anys és una prioritat i una urgència. Si de-
sitats i empreses (formació dual universi- manem als qui treballen que estiguin actius
tària) per a l’expedició conjunta de títols i el fins als 67 anys, és obligatori posar en marxa
reconeixement acadèmic de les pràctiques ambiciosos programes de formació al llarg
no laborals. de la vida i de requalificació professional
per a tots els treballadors, però especial-
8. Són molts els joves amb bona formació que
ment pels més grans de 45 anys.
cada any marxen del país per manca d’opor-
tunitats, bona part d’ells dedicats a la recer- • Per reocupar els més grans de cinquan-
ca. Oferir oportunitats de retorn i recuperar ta-cinc anys que perden la feina, cal reduir
el talent que avui marxa és un objectiu que els seus costos socials i ampliar els incentius
ens proposem. a la recol·locació.
• En la negociació dels convenis col·lectius, de
comú acord amb els agents socials, propo-
P ROM OUR E L’ACTIVITAT LA BO RAL A
LES ZONES RU RA LS
sem incorporar clàusules de no discrimina-
ció dels treballadors per raó d’edat, tant en
Estem acostumats a veure que els joves, cada els processos de selecció de personal com en
cop més formats, han de marxar de les zones el manteniment de l’ocupació.
rurals per no tenir oportunitats de feina. Cal re-
vertir aquesta situació:
• Promourem un acord entre Generalitat, re-
presentants d’empreses i sindicats per fer
campanyes de comunicació de les oportuni-
tats de treball al món rural: de trobar feina,
de fer teletreball, de fer formació professio-

95
R E V I SAR LES RELACIO NS LA BO RAL S teixa àrea de govern que la de les empreses.
AM B LA I NC ORPO RACIÓ DE LES NO-
V E S T EC NOLOGIES • És urgent que en aquest exercici 2021, en
aquells mesos en què els treballadors autò-
• El model productiu ha de ser més competi- noms mantinguin facturacions mensuals
tiu, més creatiu, més obert, més internacio- inferiors al 50 % respecte a idèntic mes de
nal i més tecnològic. Un model més basat en l’exercici 2019 a conseqüència de decisions
el coneixement, en el desenvolupament del de l’autoritat competent relatives limitar o
valor afegit i en la qualificació del treball. suspendre l’activitat econòmica com a me-
sura de protecció i prevenció de contagis de
la pandèmia COVID-19, han de poder reduir
P E R UN M OD E L DE RELACIO N S en un 50 % la seva cotització a la seguretat
LAB OR ALS PRO PI social per a aquest període.
• És necessari un nou sistema laboral que faci • Demanarem a l’Estat un Pla Estratègic pel
de Catalunya un país capdavanter, que asso- Treball Autònom, el qual ha de determinar
ciï benestar amb creixement econòmic; la- les principals modificacions a incorporar en
boralment equiparable als països d’Europa l’Estatut del Treballador Autònom i la resta
més avançats socialment, tant en el sistema de legislació que els afecta, amb l’objectiu de
d’ocupació com en els subsistemes de rela- reforçar la seva protecció social i millorar la
cions laborals, en el de relacions sindicals i seva regulació fiscal i administrativa. Apos-
en el de prestacions socials. tem per:
– Flexibilitzar la regulació del treba-
I N SP EC C IÓ DE TREBA LL ll autònom adaptant-lo als nous temps
econòmics i tecnològics, i ajustant la
• Exigirem el traspàs a la Generalitat de la pressió fiscal al mínim possible fins que
inspecció de treball pe què fa a Seguretat el projecte no entri en la seva fase de
Social, com ja s’ha fet al País Basc, per tenir consolidació, és a dir, a garantir un ren-
una única inspecció de treball. diment net equiparable a la Renda Míni-
ma d’Inserció (RMI).

I N GR ÉS M Í NI M VITA L
– Flexibilitzar les cotitzacions a la Segu-
retat Social (RETA) en funció dels ren-
• Impulsarem el traspàs a la Generalitat de la diments nets segons tres nivells: els que
gestió de l’Ingrés Mínim Vital per adequar no superen el SMI, els que estan entre
els requisits d’accés a la realitat socioeconò- el SMI i 40.000 € i els que superen els
mica de Catalunya. 40.000 €, amb l’objectiu de vincular les
cotitzacions als ingressos reals de l’au-
  tònom.
6.5 SUPORT AL TREBALL – Establir una tarifa zero per a autònoms
AUTÒNOM no habituals i per a aquells que tenen in-
gressos inferiors al SMI.
– Mentre no s’articuli una vinculació en-
La legislació relativa a la regulació del treba- tre ingressos reals i cotitzacions, cal
llador autònom és estatal. Tanmateix, des de permetre que a finals d’any l’autònom
la Generalitat treballarem per promoure el re- ajusti les seves cotitzacions als ingres-
forçament legal de la figura de l’autònom, dins sos mitjançant aportacions voluntàries,
de la modalitat de l’empresari individual, i en- addicionals a les cotitzacions ordinàries,
tesa com un pla d’acompanyament de drets i les quals li computaran en un augment
deures fiscals i tributaris que el singularitzin i de la base per aquell exercici.
estimulin la seva competitivitat, i això ho farem
situant les polítiques dels autònoms dins la ma- – Regular una tarifa plana reduïda durant

96
 dos anys per a col·lectius de treballadors • Plantejarem la necessitat de revisar la fisca-
autònoms que iniciïn una activitat o bé litat dels treballadors autònoms, especial-
donin continuïtat a una activitat per ment en la tributació estatals de l’IRPF per:
successió empresarial, o bé per treba-
lladores autònomes que es reincorporen – Augmentar les despeses que són deduï-
després de la maternitat. bles, relatives al vehicle o als subminis-
traments, quan aquests tinguin la doble
– Contractar el primer treballador per utilitat de particulars i empresarials.
part d’un autònom sol representar un
canvi qualitatiu en la seva activitat, la – Simplificar el procediment per ajornar
qual cosa és molt positiva i cal incenti- el pagament de l’IVA.
var-la, per exemple, amb una bonificació – Revisar el funcionament del sistema
del 50 % durant dos anys a les seves co- Suministro Inmediato de Información
titzacions. (SII) de l’IVA en el cas de les empreses
– Revisar la regulació de la prestació per obligades a operar amb aquest sistema,
cessament d’activitat, perquè doni co- quan els seus proveïdors són treballa-
bertures equivalents a les prestacions dors autònoms.
per atur. – Articular, a l’impost de societats, la pos-
– A la vegada, si la prestació s’esgota sense sibilitat de deduir les quotes dels au-
que el beneficiari hagi pogut trobar una tònoms societaris, sempre que hi hagi
nova feina, l’autònom ha de poder acce- proporcionalitat entre la seva base de
dir al subsidi, almenys durant sis me- cotització i els rendiments que obté de
sos, tal com passa amb els treballadors la societat.
adscrits al règim general. I en el cas de
treballadors autònoms en atur de més de
52 anys, que es trobin en situació de re- • Actualitzar la normativa que regula els
cerca activa de feina, el subsidi s’ha de TRADE (Treballadors Autònoms Econòmi-
poder allargar fins a la jubilació legal, tal cament Dependents) en el que fa referència
com passa amb els adscrits al règim ge- a:
neral de la Seguretat Social. – Revisar el marc normatiu amb l’objec-
– Ampliar progressivament el nivell de tiu de millorar la seva protecció social i
prestacions socials associades a la co- possibilitar la conciliació de la seva vida
tització a la Seguretat Social (RETA) de familiar i professional.
l’autònom: prestació d’atur, baixes labo- – Articular una regulació específica per
rals, CATA, etc. als TRADE vinculats a plataformes di-
– La jubilació activa permet treballar i co- gitals, quan el 75 % o més dels seus in-
brar el 50 % de la pensió. Cal ampliar el gressos procedeixin de la facturació a
dret a practicar-la a tots els treballadors aquestes plataformes.
autònoms, també als societaris. – Contemplar l’aplicació d’una cotització
– Reglamentar, de forma immediata, la en els supòsits de treball a temps parcial
figura del treballador autònom a temps i durant els períodes de cessament d’ac-
parcial —ja prevista a la Llei, però no tivitat programada pels TRADE, en su-
desenvolupada. pòsits equivalents als aplicables als fixos
discontinus del règim general.
• Garantirem la presència de representants
dels treballadors autònoms en el diàleg so- – Eximir de tributació les indemnitza-
cial, amb la finalitat que puguin tenir veu cions per cessament d’activitat satisfe-
pròpia en els àmbits de la seva competència. tes als TRADE, en el cas d’expedients de
regulació d’ocupació, tal com passa amb
els treballadors del règim general.

97
S U PORT ALS AU TÒ NO MS poder flexibilitzar les moratòries per al
pagament de deutes públics per part de
• Cal més suport financer als autònoms i em-
treballadors autònoms.
prenedors per expansionar la seva activitat.
 
• Crearem el Consell Català del Treball Au-
tònom per consensuar noves i millors pro- 6.7 LES POLÍTIQUES
postes de reconeixement, suport i impuls als
autònoms de Catalunya. SECTORIALS:
• Ampliarem i dotarem d’un marc normatiu I N D U ST R I A . R E E ST R U C T U R AC IÓ DE L S
P R I N C I PA L S S EC TO R S , I N T E R N ACIO-
estable el programa Consolida’t, orientat a
N A L I T Z AC IÓ I MOTO R D E L A C O MPE-
garantir la supervivència dels projectes per T I T I V I TAT — PAC T E N AC IO N A L D E L A
compte propi a Catalunya. I N D U ST R I A
• Reforçarem els serveis d’acompanyament i
formació per a l’autoocupació per a joves, a
la vegada que facilitar l’accés dels joves que • Impulsar la indústria 4.0. És a dir, digitalit-
comencen una activitat pròpia al règim de zar, innovar i assumir la transició ecològi-
treballadors autònoms. Per exemple, desen- ca i la transició energètica. Aquests són els
volupant la figura del treballador autònom quatre reptes imprescindibles per a qualse-
a temps parcial, ja reconeguda a la llei, o bé vol de les activitats industrials, reptes que
permetent la cotització al RETA en funció han de venir acompanyats per una ambi-
dels ingressos reals. ciosa estratègia d’internacionalització. En
tot aquest procés, la Generalitat ha d’estar
• Promourem el suport a la segona oportuni- al costat de la industria, sigui quina sigui la
tat dels treballadors autònoms. Entre altres seva dimensió.
amb:
• La indústria està obligada a innovar. Cal
– L’impuls de la revisió de la Llei de la destinar recursos públics a subvencionar
segona oportunitat perquè sigui més projectes amb un alt risc tecnològic empre-
fàcilment aplicable als treballadors au- sarial i elevades potencialitats de nova acti-
tònoms que es troben en una situació vitat econòmica i ocupació, que arrosseguin
crònica d’endeutament, fonamental- finançament privat. Els fons europeus per
ment a causa del sobre endeutament hi- a la reactivació Next Generation han de fer
potecari o d’un fracàs empresarial com aquesta funció a la indústria catalana.
a autònom o pime. Cal modificar els me-
canismes per condonar els deutes i co- • Els centres tecnològics necessiten estabi-
mençar de nou. litat financera, massa crítica i capacitat in-
vestigadora per tal d’establir línies d’inves-
– Finançar programes per reemprendre, tigació consorciada i a llarg termini amb els
gestionats per la Generalitat. sectors industrials i les pimes.
– Establir mecanismes d’alerta i d’ajut a • La transformació industrial exigeix tam-
la reestructuració preventiva d’aquelles bé dotar i transferir línies d’ajut econòmic
activitats de treballadors autònoms en i financer per a la reconversió de sectors i
les quals es donin indicis de manca de de processos industrials, la qual cosa s’ha
viabilitat. de donar en els principals sectors de la in-
– Reclamar la modificació normativa per dústria catalana: l’automòbil i el seus com-
possibilitar la inclusió dels deutes amb ponents, la química, la metal·lúrgica, l’agro-
Hisenda i la Seguretat Social en els alimentària...
acords extrajudicials derivats de pro- • També ajuts per a la reindustrialització de
cessos d’insolvència, admetent rebaixes zones que havien estat fortament industria-
en el principal i especialment en els in- litzades i que amb les diverses crisis, bona
teressos i recàrrecs, així com el fet de part de la indústria s’ha deslocalitzat. Amb
98
 la digitalització i els processos d’innovació impacte en la seguretat o la salut de les per-
industrial, cal estimular un procés de relo- sones; de la gestió de la propietat industrial
calització de la industria. i de la metrologia.
• Les telecomunicacions han de permetre ga-
rantir l’arribada del cable a tots els polígons
C O ME RÇ. A F RO N TA R U N A P RO F UNDA
industrials de Catalunya. T R A N S F O R MAC IÓ
• Potenciar les polítiques de clústers territo- El comerç és important no només com a activi-
rials, accelerant els seus processos de canvi tat econòmica creadora de riquesa, sinó també
estratègic i de canvi tecnològic, mitjançant pel paper de dinamitzador i pel factor de vita-
el suport específic als seus plans d’actuació, litat que té als carrers de tots els municipis de
de formació i d’inversió en I+D. Catalunya. La pandèmia ha afectat molt direc-
• Potenciar la captació d’inversió industrial tament a les activitats comercials, i en particu-
estrangera en l’àmbit de la indústria 4.0 i lar als centres comercials, sense que la resposta
aprofitar el teixit d’aquelles comarques més de les administracions hagi estat l’adequada.
industrials com ara el Baix Llobregat, els Per això cal:
Vallès, el Camp de Tarragona, les comar- • Aprovar un Pla de xoc urgent per al man-
ques de la Catalunya Central, el Gironès, el teniment del teixit econòmic i laboral del
Maresme, entre altres. sector serveis amb especial atenció per al
• És prioritari difondre entre les empreses comerç i els centres comercials. Ha de con-
la importància de la disrupció que provoca templar ajuts a fons perdut, per exemple per
la indústria 4.0 en el mercat. És necessari cobrir les despeses fixes de lloguer i submi-
formar les persones per donar resposta a la nistraments durant el període d’afectació,
demanda de nous perfils professionals i pro- reduccions fiscals i facilitats financeres.
moure les infraestructures necessàries per • Crear un programa de suport als comerços
al desplegament de la indústria 4.0. per al període de reactivació i per ajudar-los
• Impulsar la plataforma industrial 4.0 com a diversificar en els canals comercials i
un instrument adreçat a tots els sectors in- avançar cap a la digitalització.
dustrials de Catalunya i de totes les dimen- • Desplegar la Llei de Comerç per incremen-
sions, incloses les pimes: nou entorn virtual tar el control sobre el comerç online i fo-
de comunicació empresarial des d’on pro- mentar el repartiment a través de comerços
veir serveis TIC avançats per a les empreses físics de proximitat.
industrials.
• Activar les Àrees de Promoció Econòmica
• Promoure les mesures correctores de l’im- Urbana (APEUS) o àrees comercials com a
pacte laboral i en l’ocupació industrial de la fórmula de gestió i dinamització del comerç
indústria 4.0 en formació ocupacional, con- urbà.
tínua, professional i universitària.
• Fomentar els contractes de lloguer variable
per estimular el creixement del comerç, vin-
El Govern català reclamarà culant una part del cost de lloguer a l’evolu-
al Govern central: ció del negoci.

• Hi ha competències en política industrial • Promoure campanyes de promoció de co-

que corresponen a la Generalitat i que l’Es- merç i de compra responsable.
tat mai ha transferit. Mentre l’statu quo no • Establir un Programa d’establiments singu-
variï, cal fer la transferència de l’ordenació lars
dels sectors; de la seguretat de les activi-
tats de les instal·lacions, dels equips, dels • Promoure el valor artesanal i la seva comer-
processos i dels productes industrials; dels cialització.
processos industrials que puguin produir

99
El Govern català reclamarà tió sostenible del territori des dels punts de vis-
al Govern central: ta social, econòmic, laboral, ecològic i cultural.
Les aliances comercials per vendre productes i
• Derogar el caràcter bàsic de la normativa serveis han de fonamentar-se en el retorn del
estatal en matèria de comerç, equipaments valor afegit al mateix territori i a totes les em-
comer¬cials i horaris comercials per preser- preses implicades.
var el model comercial català.
Les estructures productives agràries tradicio-
• Atorgar capacitat reguladora al Parlament nals que han estat integrades en grans corpo-
de Catalunya en matèria de comerç electrò- racions alimentàries ho han fet bàsicament per
nic. manca de talent i tecnologia comercialitzadora.
L’absència de comunicacions viaries, telefòni-
ques i elèctriques adients estan fomentant des
AG RIC ULT UR A . SECTO R BÀSIC DE de fa molts anys l’encariment productiu, la difu-
P ROD UC C IÓ I DE TERRITO RI sió de béns, l’associació comercial per conque-
Hi ha només una Catalunya, però el seu 90 % és rir mercats nacionals i internacionals. Trens
espai on la gestió dels recursos naturals, físics, que puguin transportar béns forestals, bandes
és dipositària de la nostra identitat col·lectiva de comunicació telemàtica que absorbeixin les
com a poble. Aquest 90 % de superfície és ges- necessitats dels programaris actuals i adaptació
tionat per menys d’un 1 % de la població —que de les línies de baixa i mitja tensió a la demanda
el 2018 aportava el 0,9 % del valor afegit brut, real de grans extensions territorials, són fona-
essent inferior al de l’1 % de l’any 2010. La pro- mentals per canviar la tendència de l’activitat
ducció agrària catalana, en general, només ens agrària a casa nostra.
ofereix un 40 % de sobirania alimentària. Te- L’esforç fet pel Govern de Catalunya, dotant
nim un problema estructural al país. d’escoles de formació agrària arreu del país,
La producció d’aliments i energia, juntament especialitzant productes i fomentant marques
amb la gestió de l’aigua i el sòl han de perme- amb distintius de qualitat i procedència, am-
tre que el llegat dels nostres pares no es mal- pliant les superfícies amb garantia de reg, incor-
meti per manca de viabilitat econòmica, social, porant l’etiquetatge i la traçabilitat, ha alentit la
o mediambiental. Les amenaces de tractats in- desaparició de la pagesia; però, la pressió social
ternacionals on la producció alimentària sigui i dels mitjans de comunicació, per desconeixe-
moneda de canvi, les legislacions restrictives ment de la realitat rural, fomenten legislacions
en matèria de producció d’energia sostenible, restrictives sobre la propietat i l’activitat econò-
el manteniment de concepcions hídriques anti- mica agrària, ramadera, pesquera i forestal que
quades o la transferència de l’aigua vers la ciu- li poden donar un cop mortal.
tat o la indústria en detriment de la pagesia, i la El valor del sector agrari i agroalimentari està
priorització de la protecció conservacionista o directament relacionat amb la seva existència
l’especulació urbanística, poden destruir el lle- o no. Els valors com el compromís, el rigor, la
gat i la cultura que manté la societat rural. constància, l’exigència, l’honestedat, l’autenti-
Durant les crisis econòmiques o socials que citat, la humanitat, la perseverança, l’equilibri i
ha patit Catalunya, els sectors agrari i agroali- tants d’altres defineixen l’activitat empresarial
mentari han ofert la resposta que necessitava el en els sectors agrícoles, forestals i pesquers, i
país. En aquest moment, l’estructura de la po- aquests valors no es poden fabricar, ni donar,
blació activa agrària no garanteix el relleu ge- precisament perquè no són béns materials.
neracional de les seves empreses, abocant-nos a La viabilitat de les explotacions situa la inno-
una precarització laboral de les feines agràries vació, la inversió i la formació al centre de la
i a la integració empresarial cada cop més gran creació de valor i qualitat que asseguri el relleu
de la producció d’aliments. generacional i la dignificació dels professionals
El model agrari, ramader, forestal i pesquer del primer sector. Es tracta d’un sector fona-
català es basa en l’Empresa Familiar Agrària, mental, que a més d’abastir aliments a la pobla-
peça fonamental per continuar oferint una ges- ció, contribueix a la sostenibilitat del territori,

100
mantenint la població a zones de muntanya i paisatge, els boscos i les muntanyes i juguen
zones desafavorides i que amb la seva activitat un paper essencial en la protecció davant els
contribueix al manteniment i conservació del incendis.
paisatge, la qual cosa permet que es puguin des-
envolupar altres activitats econòmiques com les • Una distribució adequada del valor afegit
turístiques i de lleure, que creen altres fonts de en la cadena agroalimentària farà que la pa-
riquesa en el territori. gesia i la ramaderia siguin sectors atractius
per mitjà d’uns ingressos justos i adequats a
Els reptes de futur més importants que té el les feines realitzades.
sector agrari i agroalimentari són la dignifica-
ció de la professió, la despressurització admi- • Donar suport de forma especial a les explo-
nistrativa, l’accessibilitat a la comercialització, tacions agroforestals familiars de proximi-
la visualització social d’un producte sa, natural, tat dins de la PAC.
modern i fet aquí. Fomentar la deslocalització • Les explotacions forestals i agrícoles s’han
alimentaria, energètica i hídrica ens aboca a una de beneficiar dels ecoesquemes derivats del
inseguretat qualitativa, quantitativa i contínua benefici mediambiental que generen i que la
dels aliments, una desertització territorial, una nova PAC reconeix.
pèrdua de recursos sostenibles, i l’augment de
costos pressupostaris per mantenir el 90 % del • Col·laborar amb els ajuntaments per crear
territori de Catalunya. un registre municipal de terres agràries a
protegir, seguint l’esperit de la Llei 3/2019
Recordar, finalment, que societats molt indus- d’espais agraris.
trialitzades, molt tecnificades i econòmicament
potents han vist disminuir la salut de la ciuta- • Apostar per la marca Catalunya com a segell
dania. La mancança de relacions econòmiques de productes agraris de qualitat.
o afectives amb el seu entorn han fomentat el • Promocionar associacions que construei-
deteriorament de l’alimentació, la respiració i la xin projectes agraris (xarxes de col·labo-
hidratació, agreujant-se per l’acció solar sobre ració mútua, vivers d’empreses agràries,
tots els éssers vius. estructures per facilitar l’accés a les terres
Necessitem mesures que facilitin l’accés a la agrícoles, estructures de suport i formació
comercialització dels productes i la protecció de projectes, plataformes de finançament,
davant de la inestabilitat dels preus, així com tutories, etc.) i de comercialització (Menja’t
una major agilitat administrativa i visualització l’Alt Urgell, Alt Teu Gust, aliments del Pa-
social. llars, PROECO Alt Urgell i Cerdanya, Agro-
alimentària Cerdanya...).
L’aposta per la marca Catalunya com a segell de
productes de qualitat marquen el camí per se- • Promoure decididament el consum de pro-
guir sent un país de referència. ductes de proximitat. Recolzar plataformes
digitals per reduir els circuïts alimentaris.
La correcta gestió de l’aigua i el sòl han de Ja s’està treballant des de diferents àmbits i
permetre que el llegat dels nostres pares no es entitats, però s’ha de facilitar la distribució i
malmeti i arribi als nostres fills amb viabilitat ser capaços de marcar un “preu just” per al
econòmica, social i mediambiental. productor.
Per això treballarem per: • Foment de les marques de qualitat i de la
• Reconèixer el sector de la pagesia i ramade- valorització dels productes com Indica-
ria com a actor essencial i estratègic de país: ció Geogràfica Protegida, Denominacions
acabar amb el sentiment d’abandonament d’Origen, etc.
que té el sector. Això vol dir que el país s’ha • Integrar les qüestions agràries dins els pro-
d’abocar amb la pagesia, l’ha de convertir jectes territorials.
en la referència de la cadena alimentària
del país; també reconèixer que la pagesia i
la ramaderia són actors que tenen cura del

101
• Potenciar l’experimentació i la innovació en • Reforçar la figura del “contracte global d’ex-
el món agrari, en col·laboració el Centre de plotació” com a instrument per repensar les
Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, explotacions agropecuàries i forestals, com
l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agro- un acord de col·laboració productor-admi-
alimentària (IRTA), Associació d’Iniciati- nistració.
ves Rurals de Catalunya (ARCA), Escoles
Agràries, etc. • Crear un centre de recerca que amb el sec-
tor, amb persones científiques, experiències
• Ampliar i adaptar les ofertes de formació internacionals i representants de l’adminis-
específiques pels treballadors i empresaris tració proposi la resposta òptima de consens
agroforestals segons les necessitats de cada que asseguri la viabilitat de les explotacions
moment, tot reduint l’actual i excessiva re- i la sostenibilitat mediambiental.
glamentació.
• Donar suport a l’agricultura i ramaderia
• Màxim suport i assessorament als joves ecològica i sostenible, i implementar tre-
que s’incorporin a l’empresa agrària, en la balls sostenibles amb l’objectiu de minimit-
línia que fa el DARP (línia d’ajut de prime- zar la contaminació de la terra i les aigües.
ra instal·lació de joves, itinerari formatiu a
les escoles agràries amb tutor personalit- • Potenciar el reg a través d’accelerar les in-
zat) i donar un acompanyament /seguiment versions pendents del Canal Segarra–Ga-
d’aquests joves els primers anys. A la vega- rrigues; la modernització del Canal d’Urgell
da, acompanyar-ho amb incentius fiscals. del canal de Pinyana i de Catalunya–Aragó;
posada en funcionament del canal Xerta–
• Reconeixement legal de la dona pagesa i Sènia.
ramadera: incentius i discriminació fiscal
en positiu: nova instal·lació, continuïtat del • Estendre el reg de goteig a les comarques
projecte familiar i a l’ocupació femenina, de per reduir el consum i l’impacte de la petja-
joves i gent gran. da agrària en la lluita contra la crisi climà-
tica.
• Simplificar els tràmits administratius, fa-
cilitar que els mateixos empresaris agraris • Protegir el Parc Agrari del Llobregat.
puguin fer les gestions sense l’obligatorie- • Consolidar la creació d’un clúster agrícola a
tat d’haver de recórrer a entitats externes i Lleida per tal aprofitar el potencial del sec-
mantenir l’administració propera al ciutadà tor agrícola català.
rural amb la xarxa d’oficines comarcals.
• Replantejar el model d’administració
agrària a escala territorial partint dels prin-
cipis de simplificació administrativa, fines-
treta única, flexibilitat i atenció al productor,
i potenciant la xarxa d’oficines comarcals i
el suport tècnic qualificat com l’antic Servei
d’Extensió Agrària.
• Descentralitzar al màxim els serveis de les
administracions centrals per fer tan curts
com sigui possible els canals de comunica-
ció. Si volem un territori rural viu, profes-
sionalitzat i innovador, l’administració ha
de ser la primera que ha de crear i fixar pla-
ces qualificades en aquest territori.

102
T URI SM E. PRIO RITA RI EN EL CURT P R E PA R A R
T ER M I NI I E N LA S EVA PO STERIO R L A R E AC T I VAC IÓ
REC OM POSICIÓ D E L S EC TO R

El sector del turisme, en tota la seva varietat Sis punts claus en la reactivació del sector:
d’activitats, és el que ha quedat més afectat a Connexions + Formació + Digitalització +
conseqüència de la pandèmia i de l’estricta pa- Modernització + Desestacionalització +
ralització de la mobilitat de les persones. El 2020 Garantía
no ha vingut a Catalunya ni una quarta part dels
CONNEXIONS:
més de 19 milions de turistes que ens van visitar
l’any 2019. L’impacte és brutal, ja que aquest és • Millorar les connexions ferroviàries Eu-
un teixit molt consolidat, diversificat i distribuït ropa-Catalunya amb la porta d’entrada de
per bona part del territori en el nostre país, a la l’AVE per Figueres i l’augment de la compe-
vegada que té un pes molt elevat sobre l’ocupació. tència, per exemple amb SNCF.
Malgrat que la situació i les perspectives vigents • Millorar les connexions de les estacions de
pel turisme a curt termini no són bones, Cata- l’AVE i aeroports amb els destins. No pot
lunya disposa d’un enorme capital i capacitat de ser que triguem més a anar de l’Aeroport
treball en el sector turístic que ha de mantenir de Reus a Salou, que el que dura el vol entre
viu i que li ha de permetre participar de la recu- Amsterdam i Reus.
peració tan bon punt les polítiques de vacunació
hagin fet la seva feina i la mobilitat es recuperi. • La construcció de l’estació de l’AVE a l’ae-
El sector ha de resistir i per això necessita el pla roport de Girona-Costa Brava incideix en el
de xoc plantejat per tots els sectors afectats per mateix objectiu.
les restriccions, més un plus. La llarga durada de
la paràlisi del sector requereix un pla de contin-
gència de superior durada, fins que la mobilitat FORMACIÓ:
es recuperi plenament. • Disposem d’excel·lents escoles de formació
Catalunya té una economia diversificada i ne- en els diversos àmbits d’activitats vincula-
cessita el turisme perquè disposa d’uns recursos des amb el turisme. Caldrà lligar-les la for-
idonis per la seva existència, clima, patrimoni, mació més especialitzada i les activitats de
cultura, hotels, restaurants, comerç, infraestruc- recerca i innovació del sector.
tura urbana, excel·lent organització i capacitat • Donar suport a la configuració del clús-
tecnològica en el sector turisme... Un capital tan ter TIC turisme que actualment es troba
important s’ha de preservar i reflotar, amb inde- en fase de creació, el qual permetrà acabar
pendència que també calgui actuar pel desenvo- d’interrelacionar la formació amb les neces-
lupament d’altres sectors d’activitats industrials sitats del sector i la innovació tecnològica
i de serveis. aplicada.
Pla de xoc a curt termini i Pla de contingèn-
cia 2021-2022 per mantenir viu el sector
DIGITALITZACIÓ:
• Addicionalment al Pla de xoc general per tots
els sectors afectats per les restriccions d’ac- • Millorar la digitalització de les empreses. És
tivitat, aprovar un Pla de contingència 2021- un procés que el sector ja fa anys que s’està
2022, de suport al sector turisme, amb un treballant i que ara s’ha accelerat, però cal
horitzó de recuperació progressiva de l’acti- generalitzar el procés i incorporar la digi-
vitat, per al manteniment de l’actual infraes- talització de manera sistemàtica i organit-
tructura turística del país. zada. S’oferirà un servei d’assessorament a
empreses turístiques en l’ordenació de les
• El pla de contingència haurà de contemplar seves opcions digitals i per guiar-les cap a
també el manteniment d’ERTO per a part de les seves necessitats reals.
les plantilles, mentre no es recuperi la mobi-
litat i la normal activitat.

103
MODERNITZACIÓ: GARANTIA: QUALITAT
MILLORA DE L A QUALITAT I SOSTENIBILITAT

• Impulsar un procés de modernització d’es- • Crear un segell per cada tipus d’establiment
tabliments i de desmassificació del turis- amb uns mínims i màxims (com l’etiqueta
me. A través d’una línia d’ajuts per a la seva d’eficiència energètica) per estimular els es-
transformació. L’objectiu és guanyar quali- tabliments a millorar en sostenibilitat.
tat i fer-los més sostenibles encara que com-
porti reduir places, inclús fomentar la millo- • Complementàriament, oferir ajudes (com
ra de categoria. els fons europeus) per tal de poder ajudar a
tirar endavant aquestes modificacions i mi-
• La modernització i millora de l’eficiència llores cap a un establiment 100 % sostenible.
energètica dels establiments és especial-
ment rellevant. Una part dels fons europeus • Treballar per la qualitat, sancionar i acabar
Next Generation ha de poder ser invertida amb els allotjaments turístics il·legals.
en aquest àmbit.

PROMOURE EL TURISME AL PAÍS RURAL

DESESTACIONALITZACIÓ En el cas del turisme d’interior, treballarem per
potenciar el turisme rural com un instrument
• Fa anys que el turisme lluita per desesta-
econòmic pels pobles i per a les persones que
cionalitzar-se. És el camí a seguir per fer-lo
habiten els entorns rurals sota paràmetres de
més sostenible i per transformar el que va
perdurabilitat que evitin l’impacte negatiu so-
ser un turisme massiu en un turisme més
bre el medi ambient.
selectiu o especialitzat.
• Crear marques turístiques recolzades amb
• En aquesta legislatura s’ha de promoure de
rutes temàtiques que permetin resseguir el
manera intensa el turisme temàtic i fer-ho
patrimoni cultural (romàniques, modernis-
conjuntament amb altres àmbits de Govern
tes, industrials, colonials…) i la diversitat del
com ara cultura, esports, universitats, medi
paisatge català (pla-muntanya, boscos-con-
natural... Es tracta d’emfatitzar el patri-
reus, mar-muntanya...).
moni cultural (Figueres i el Museu Dalí en
són un bon exemple), el patrimoni natural • Estructurar una xarxa de centres d’inter-
(els Parcs Naturals, la Costa Brava,...), l’or- pretació rural i ecomuseus que donin a
ganització de concerts i festivals, l’organit- conèixer les particularitats de les comar-
zació de congressos internacionals (algun ques i que esdevinguin centres dinamitza-
tan rellevant com el Mobile), esdeveniments dors de la cultura i del patrimoni de les di-
esportius (la Volta, el circuït de Montme- verses zones del món rural. Aquesta xarxa
ló...), centres d’oci (com Port Aventura)... ha de permetre integrar el sector serveis
Són exemples del poder d’atracció d’esdeve- amb el sector primari, oferint llocs de treba-
niments puntuals i de centres de referència ll i, molt sovint, oferint rendes complemen-
per a l’activitat turística. tàries a aquells que es dediquen a aquesta
activitat.
• Posar en valor el món rural, un espai on val
la pena passar-hi el temps lliure pel contac-
te amb la natura, el coneixement de la vida
rural, el sentit del temps... És un valor afegit
que aporta benestar, tranquil·litat i harmo-
nia.
• Invertir en les estacions d’esquí públiques
que són un motor fonamental en l’economia
de l’hivern al Pirineu.

104
LO GÍ ST ICA. S ECTO R EN CREIXE ME N T 6.8 ECONOMIA CIRCULAR
L’economia catalana ha sabut aprofitar la situa- I COL·LABORATIVA
ció geogràfica de Catalunya, al capdamunt del
EC O N O MI A C I RC U L A R
corredor natural de connexió entre la penínsu-
la Ibèrica i la resta del continent, per impulsar A diferència del medi ambient, on tota la gene-
el sector de la logística. Situació que s’ha vist in- ració de la matèria té un cicle circular, el procés
crementada pel trànsit intercontinental de mer- productiu industrial és lineal. En l’àmbit de la
caderies entre Àsia i Europa. Treballarem per: Unió Europea, només un 12 % dels materials
• Construir LOGIS Ebre: la plataforma logís- i recursos secundaris tornen a entrar al cicle
tica intermodal a les Terres de l’Ebre. econòmic. Aquest procés productiu té impor-
tants efectes pel medi ambient, i per tant, per
• Construir LOGIS Montblanc: una platafor- les persones: contribueix al canvi climàtic i ge-
ma logística intermodal que comptarà amb nera una gran quantitat de residus.
connexió ferroviària i serà situada sobre
l’eix Tarragona – Lleida. L’economia circular té un gran potencial per
transformar l’economia i s’ha de saber aprofitar.
• Construir LOGIS Penedès: una plataforma El repte consisteix a generar menys residus, a
logística intermodal que comptarà amb una reutilitzar i a incorporar els residus dins d’una
reserva ferroviària de 27 ha que permetrà estratègia d’economia circular, començant
l’entrada de trens de 1.500 m. per l’ecodisseny i fent que tot residu pugui ser
transformat en matèria primera, amb una ten-
dència a reduir els productes que no són viables
La Unió Europea està apostant perquè el trànsit de ser integrats novament en el medi o de ser
de mercaderies de llarg recorregut es faci en fe- transformats en un nou producte.
rrocarril al ser més sostenible pel medi ambient Per això, treballarem per:
i més eficient. Tot i això, no es pot aprofitar tota
la seva potencialitat a causa de la manca d’in-
fraestructures per l’incompliment de compro-
misos en matèria d’inversions que depenen de • Acabar l’elaboració del Full de Ruta de l’Eco-
l’Estat. Per això, el Govern català reclamarà al nomia Circular a Catalunya i impulsar-ne la
Govern central: implementació.

• La connexió amb ample ferroviari de via eu- • Modificar la Llei reguladora de residus in-
ropeu entre Castelló i el Rosselló. corporant la concepció dels residus com a
recursos en el marc d’una economia circu-
• La connexió amb ample ferroviari de via lar. En aquest context, cal anar més enllà de
europeu al Port de Barcelona i al de Tarra- parlar del percentatge de recollida selectiva
gona. i incorporar el concepte de determinar el
percentatge de material reintroduït efecti-
• La construcció ferroviària de la nova termi- vament en el procés productiu.
nal del Penedès.
• La modificació de la Llei de residus ha de
• Remodelacions de les terminals del Vallès, a permetre estimular l’economia circular i, a
La Llagosta, i de l’Empordà, a Vilamalla, per la vegada, incentivar el desenvolupament de
dotar-les d’ample ferroviari de via europeu. la indústria recicladora catalana i estimular
• La connexió amb ample ferroviari de via eu- la innovació i l’ecodisseny de productes, en-
ropeu de les principals empreses exporta- vasos i processos de producció.
dores de mercaderies situades a Catalunya. • Fomentar la col·laboració entre els actors
públics i privats per generar sinergies i ali-
neació en la transformació circular de Ca-
talunya.

105
• Impulsar la innovació en tots els processos EC O N O MI A C O L· L A B O R AT I VA S O CI AL
productius, de l’organització, dels dissenys i I S O L I DÀ R I A
dels materials cap a una millora ambiental
L’economia social i solidària té un important
del cicle de vida dels productes finals, de la
paper a desenvolupar en col·laboració amb el
minoració de residus, de l’eficiència energè-
sector públic. És capaç d’arribar amb eficiència
tica i de mate-rials, contribuint a canviar el
a sectors als quals el sector públic li costa més
model productiu.
arribar. Tanmateix, la crisi social i econòmica
• Promoure el desenvolupament de sistemes que acompanya la pandèmia ha deixat moltes
d’ecoinnovació que permetin la conversió de les entitats que treballen en l’economia so-
de residus en recursos aprofitables, mit- cial en una situació precària. Cal ajudar-les i
jançant la revisió de les regulacions vigents, evitar que facin fallida. Per aprofitar les siner-
per evitar que les oportunitats de reutilitzar gies entre el sector públic i l’economia social,
es vegin malmeses per una regulació i per cal obrir espais legislatius, de col·laboració i
burocràcia inapropiada. d’estímul que ajudin a la seva consolidació i al
seu creixement.
• Estudiar la implantació d’un sistema de re-
torn d’envasos de begudes (llaunes i d’am- • Articular un pla de xoc o rescat que perme-
polles de plàstic i vidre) a través d’un siste- ti donar suport a l’economia social ara que
ma de dipòsit per millorar l’actual sistema l’impacte de la pandèmia és greu; i en el pe-
de reciclatge. ríode de postpandèmia, per assegurar que
mantingui la seva activitat i els llocs de tre-
• Impulsar un teixit industrial i del sector ball que aglutina.
serveis punters capaços de detectar àmbits
pel reaprofitament de residus que alimentin • Aprovar la Llei de l’Economia Social i So-
l’economia circular a Catalunya. lidària d’acord amb les bases ja acordades
amb el sector.
• Apostar per una indústria que fabriqui plàs-
tics biològics i biodegradables, substitutius • Creació del Consell Català de l’Economia
del plàstic fet a partir d’hidrocarburs, se- Social i Solidària com a organisme d’inter-
guint la línia del Pla d’Acció sobre Economia locució entre l’administració i els actors del
Circular de la Unió Europea que aposta per sector, amb la finalitat de potenciar els va-
promoure aquest tipus de plàstics. lors i les activitats que representa l’econo-
mia social a Catalunya.
• Apostar per una fiscalitat verda que integri
els costos mediambientals dels diferents • Impuls al desenvolupament d’entitats de
productes per tal de poder competir, amb l’economia social i solidària i la seva par-
les mateixes condicions, les empreses que ticipació en projectes de col·laboració pú-
generen productes biodegradables o consu- blic-social i comunitària.
meixen productes reutilitzables.
• Foment del consum i l’estalvi responsable
• Fomentar la compra pública verda i circular. per part de la població i els agents econò-
mics, així com de la generació d’un mercat
• Crear un certificat de productes reintro- social català en àmbits com la producció, el
duïts a l’economia per tal d’afavorir aques- consum, l’habitatge, la prestació de serveis,
ta pràctica. Un 39 % de la societat estaria el mutualisme o els serveis d’atenció a les
disposada a comprar-ne si té algun tipus de persones.
certificació
• Impuls de la contractació amb clàusules
• Reclamarem al Govern espanyol la ràpida socials i de la compra pública responsable
transposició. mitjançant la concertació públic-social-co-
• Transposar de forma urgent la Directiva munitària en els serveis públics: serveis a
Europea sobre residus. les persones, gestió d’equipaments, mante-
niment, abastiments, lleure o assegurances.

106
• Millora del règim fiscal de les cooperatives • Vetllar pel compliment de l’etiquetatge en
i de les entitats de l’economia social per im- català, tal com estableix el Codi de Consum
pulsar, encara més, el seu paper a l’econo- de Catalunya.
mia catalana.
• Reforçar les campanyes de protecció al con-
sumidor en relació amb les compres a dis-
tància (és a dir, per Internet), com també les
6.9 PROTECCIÓ DELS CON- dirigides a la protecció del consumidor a la
SUMIDORS I EL CONSUM xarxa, i informar sobre el dret fonamental a
la protecció de dades personals.
RESPONSABLE
• Vetllar per millorar la transparència respec-
Millorar la protecció al consumidor també és te als serveis de telecomunicacions prestats
una responsabilitat de l’administració que re- als con¬sumidors.
verteix en la millora de la qualitat de vida dels
ciutadans. Informar i desenvolupar campanyes • Impulsar campanyes informatives de con-
de consum responsable contribueix a construir sum responsable, tant des d’un punt de vis-
un futur més sostenible. ta del medi ambient, com del comerç local
o com dels valors socials de les empreses
• Potenciar l’Agència Catalana del Consum (com poden ser els productes fets pels Cen-
amb l’objectiu de vetllar per la seguretat tres Especials de Treball).
dels productes en el compliment de la nor-
mativa de la Unió Europea en la matèria, • Fomentar el consum de productes km 0 en
així com de qualsevol altra que sigui pres- el context de les campanyes de consum res-
criptiva. Intensificar les inspeccions en els ponsable i de proximitat.
casos de denúncies.
• Sensibilitzar al consumidor que a través del
• Incrementar les campanyes informatives consum responsable també es pot lluitar
de l’Agència Catalana del Consum als con- contra la desigualtat de gènere, per la lliber-
sumidors perquè coneguin els seus drets en tat que té la persona consumidora per deci-
matèria de consum i als empresaris perquè dir comprar, o no, allò que es ven a través
siguin coneixedors de les seves obligacions d’una publicitat sexista.
com a proveïdors de béns i serveis de con-
sum final. • Promoure el consum responsable a la infàn-
cia i la joventut conjuntament amb els res-
• Potenciar les adhesions de les empreses de ponsables educatius en relació amb criteris
la Junta d’Arbitratge de Catalunya, espe- de sostenibilitat cultural, ambiental, socioe-
cialment a través dels diferents gremis i pa- conòmica i lingüística.
tronals catalanes productores de béns i ser-
veis al consumidor. Reclamarem al Govern de l’Estat:

• Completar els convenis de l’Agència Catala- • Per ser beneficiari del bo social elèctric o del
na del Consum amb tots els consells comar- bo social tèrmic cal incloure l’Indicador de
cals perquè puguin prestar, a les persones i Renda de Suficiència de Catalunya com a ín-
empreses de la seva comarca, serveis rela- dex de referència.
tius al consum. • Ampliar els beneficiaris del bo social elèc-
• Vetllar per tal que els consumidors, en les tric i del bo social tèrmic a les entitats so-
seves relacions de consum, puguin ser ate- cials titulars dels subministraments d’habi-
sos oralment en català o, a l’Aran, en occità. tatges destinades a la inclusió de persones
En aquest sentit impulsarem una campan- vulnerables i a altres col·lectius que avui
ya perquè els treballadors que fan feines n’estan exclosos.
d’atenció al públic que no tenen les compe- • Mentre sigui l’Estat qui reguli el bo social
tències mínimes en català les adquireixin elèctric, és aquesta administració qui ha
dins el dret de formació que tenen tots els d’as¬sumir el seu finançament, tal com suc-
treballadors. ceeix amb el bo social tèrmic.
107
• Crear un fons de garantia per a la protecció
dels consumidors vulnerables amb càrrec
als Pressupostos Generals de l’Estat i trans-
ferir la seva gestió a la Generalitat que per-
meti que no es produeixin talls de submi-
nistrament elèctrics o de gas a les persones
amb vulnerabilitat energètica.
• Exigir que ni el consumidor ni el contri-
buent hagin d’as¬sumir les indemnitzacions
pagades per l’Estat als promotors de l’em-
magatzematge subterrani de gas natural
Castor.

108
109
7
La governança
Governar bé

110
El xoc polític de l’1-O va tenir un impacte evi- En tercer lloc per governar bé cal una adminis-
dent sobre els sentiments de tots, però també en tració eficient. La catalana ho és, els servidors
la governança del país: va representar un abans públics ho són, però el model administratiu ha
i un després. Amb el govern destituït, amb l’apli- entrat en obsolescència, cal renovar-lo a fons.
cació de l’article 155 CE durant set llargs mesos, Tres eixos principals de canvi:
la governança del país va patir un daltabaix.
• La digitalització: per ella mateixa ja fa pos-
En els mesos posteriors al nomenament del sible una gran transformació de la adminis-
Govern del President Torra el dilema entre go- tració
vernar i reivindicar ha estat sempre present en
les taules de decisió del Govern. La pròpia in- • Una més extensa professionalització de
habilitació del President ha estat conseqüència càrrecs de direcció, la qual ha de permetre
de la decisió judicial d’inhabilitar, sense adme- separar millor direcció política i direcció
tre mesures cautelars, en una sentència clara- professional.
ment punitiva, però alhora mostra la prioritat • La col·laboració publicoprivada i publicoso-
per “reivindicar” que va atorgar el President a cial sota control públic, la qual permet po-
l’acte de manteniment de la pancarta, respecte tenciar l’administració, aprofundint en una
“governar” fins a finals de la Legislatura i sense tipologia de gestió concertada que té reco-
haver d’anticipar eleccions. rregut per millorar i en la qual Catalunya té
En la propera Legislatura serà necessari com- una llarga experiència.
patibilitzar millor sentiments i gestió, doncs I tres eixos fonamentals de control i millora:
governar bé és absolutament compatible amb el
fet de reivindicar i exigir respecte als drets dels • La transparència. Més transparència signi-
catalans a tenir estat propi. fica més garanties de gestió eficaç dels re-
cursos públics i atorga al governant credibi-
litat i legitimitat.

7.1 DIÀLEG I CINC • L’avaluació. Per millorar les mesures i polí-

tiques públiques, aquestes s’han d’avaluar,
EIXOS D’IMPULS però al nostre país s’avalua poc. Cal avaluar
A LA GOVERNANÇA més.
Pel PDECAT governar bé requereix en primer • La formació de tot el personal al servei de
lloc voluntat de fer-ho. No creiem en el principi l’administració
de “com pitjor, millor”.
En quart lloc, la governança de la Generalitat
En segon lloc requereix apostar pel diàleg amb ha d’estar estretament lligada a la dels muni-
tots aquells que condicionen la política catalana cipis i a l’organització territorial del país. En
i aquells que en són destinataris: amb el ciuta- aquest camp Catalunya ha de fer un tomb cap a
dà, amb les entitats, amb els agents socials, amb un major equilibri territorial. Ho hem expres-
els partits polítics, amb el Govern de l’Estat,... sat en el capítol de digitalització i telecomuni-
i del diàleg n’han de sortir consensos i acords. cacions: la xarxa de telecomunicacions equival

111
al que en el passat era la xarxa de carreteres. És 7.2 PER UNA ADMINISTRA-
una xarxa de connectivitat, pot permetre donar
un enorme salt endavant a l’etern objectiu de
CIÓ EFICIENT
millorar l’equilibri territorial del país. Podem U N A A D MI N I ST R AC IÓ P Ú B L ICA MO -
aparellar la Catalunya-Ciutat amb el País Rural, D E R N A , S I MP L E , E F IC I E N T I FAC I L I-
perquè des de qualsevol poble de Catalunya s’ha TA D O R A
de poder estar connectat al centre de Barcelona
Catalunya necessita una administració al servei
o a qualsevol potent centre de recerca d’arreu.
del ciutadà, que s’adapti de forma constant i in-
Per fer-ho possible s’han de fixar estratègies i
novadora als canvis de la societat i a les deman-
s’han de determinar compromisos: tenim una
des ciutadanes, basada en un major retiment de
gran oportunitat d’avançar en l’equilibri terri-
comptes entre electors i elegits, la participació,
torial del país, cal governar.
la proximitat i el dret dels ciutadans a decidir.
Finalment i en cinquè lloc, la justícia, la segure- Uns serveis públics que responguin amb més
tat, la política exterior, també necessiten recur- eficàcia i agilitat i en els quals els tràmits siguin
sos humans i materials. Són estructures d’estat més senzills i menys burocràtics.
imprescindibles que cal reforçar i reforçar-ne la
Una administració que aposti decididament
gestió. Patim una justícia lenta que requereix de
per la digitalització, el big data i la intel·ligència
més jutges, personal i TIC, tenim unes forces de
artificial, per la transparència i la interlocució
seguretat i d’emergències que requereixen de
interadministrativa i amb l’administrat, que
més personal i recursos i disposem d’una xarxa
aprofundeixi en la simplificació administrativa
d’oficines a l’exterior, àgil i capaç d’ajudar a tot
evitant duplicitats i burocràcia estèril, que su-
el teixit productiu del país a ser a tot el món,
peri estructures arcaiques que s’han demostrat
reforcem-la.
desfasades, que avaluï el resultat de les accions
En definitiva, tenim voluntat de governar per amb indicadors i que respongui a les necessitats
gestionar les competències que tenim i el re- dels ciutadans. Un govern que promogui i ajudi
cursos de què disposem, sense deixar de reivin- a fer realitat les potencialitats de la societat.
dicar la nostra voluntat política de ser. Volem
Una administració business-friendly, que no
fer-ho bé i per això el diàleg és més necessari
posi pals a les rodes a la les empreses, ans al
del que sovint ha fet el govern en aquesta legis-
contrari, que esdevingui pista d’enlairament de
latura. El model d’administració ha quedat ob-
la iniciativa privada. Creiem en una adminis-
solet, cal renovar-lo; la simplificació adminis-
tració que afavoreixi el seu impuls i que aprofiti
trativa s’ha d’estendre, podem ser més eficients
el seu know-how en la prestació de serveis. Cal
i tot això s’ha de fer reforçant la transparència
aprofitar la força emprenedora i empresarial de
i amb rigoroses avaluacions que mostrin les po-
la nostra societat, corresponsabilitzant-la en els
lítiques que funcionen i les que no. Volem una
objectius comuns que tenim com a país tot en-
administració capdavantera, el bon govern ens
fortint les nostres petites i mitjanes empreses,
farà créixer com a país i permetrà recuperar
vertebradores del teixit productiu del país i ge-
credibilitat i confiança en les institucions, qües-
neradores de riquesa i ocupació per tot el terri-
tió bàsica per guanyar, el dia que es celebri el
tori.
referèndum sobre la independència.
Per fer-ho possible, cal fer propostes i establir
polítiques amb l’objectiu de reforçar el lideratge
  que correspon a la política, de fer una adminis-
tració eficaç i més propera, d’organitzar-la te-
rritorialment i d’oferir un servei públic de jus-
tícia adequat.
Som continuadors del llegat polític que ha cons-
truït la Catalunya moderna dels darrers 40 anys
a través d’una basta obra de govern des de la
Generalitat però també des de les diputacions
i ajuntaments, on comptem amb una gran ex-
112
periència en governs al llarg i ample de les cor- ques que han de tenir un perfil marcada-
poracions locals del país. Les alcaldies del PDe- ment tècnic i no polític, per això proposem:
CAT són, sens dubte, el millor aval per governar
Catalunya. – Promoure que l’accés a càrrecs direc-
tius de l’administració que requereixin
REFOR M AR EL MO DEL d’un marcat perfil professional s’efectuï
D ’AD M I NI STRACIÓ PÚ BLICA , mitjançant l’avaluació de mèrits i com-
AGI LI TAR- LO I DO N A R-LI petències de cada candidat en processos
EFIC I ÈNC I A I TRA NS PA RÈNCIA oberts, transparents i amb avaluació de
• Cal una nova Llei del Sector Públic de Ca- resultats.
talunya que actualitzi la tipologia del sec- – Regular la professionalització de la di-
tor públic instrumental català i que reguli recció pública professional de l’Admi-
adaptant les particularitats pròpies de Ca- nistració de la Generalitat en base a l’in-
talunya al marc normatiu que estableix la forme elaborat per la Comissió d’experts
nova regulació estatal (llei 40/2015). constituïda pel Parlament de Catalunya
– Des de l’any 1989, no s’ha tornat a legis- el 2013.
lar de forma expressa sobre l’Adminis- • Potenciar l’autonomia en la gestió pressu-
tració catalana (Llei 13/1989, de 14 de postària i de recursos humans de les insti-
desembre, d’organització, procediment tucions públiques, amb avaluació i control
i règim jurídic de l’Administració de la de resultats.
Generalitat de Catalunya).
• Reforçar la col·laboració publicoprivada i
– Cal revisar a fons el model d’adminis- publicosocial des de l’administració, sota
tració pública amb l’objectiu de detectar control públic. Catalunya en té llarga expe-
duplicitats, eliminar ens públics amb riència a través de la concertació en sectors
competències i funcions poc clares i mi- tan importants com el sanitari o l’ensenya-
llorar la coordinació interna de l’Admi- ment. Cal seguir-la propiciant en altres sec-
nistració. tors com ara amb les entitats dels serveis a
• Digitalitzar en profunditat l’administració. les persones o també en àmbits com el de la
És la principal transformació que ens per- recerca i la transferència de coneixements.
toca afrontar en el funcionament de l’admi- • Valorar la possibilitat d’establir estratègies
nistració per fer-la molt més eficient, àgil i de cooperació amb empreses i plataformes
propera al ciutadà. En aquesta legislatura que tenen la capacitat per recopilar dades,
s’ha d’afrontar un ambiciós pla de digitalit- per tractar-les des de la perspectiva de l’ad-
zació de l’administració, amb determinació ministració i amb un preceptiu control de
d’indicadors de millora de l’eficiència i ava- qualitat per una millor gestió pública d’una
luació semestral d’avenços. Ha de permetre: administració digitalitzada.
• Reformar el sistema de tràmits, simplifi- • Garantir la permanent transparència en tot
car-los i reduir substancialment la durada el teixit d’institucions dependents de l’ad-
dels procediments administratius. ministració
• Minimitzar l’aportació de documentació • Articular processos d’avaluació respecte
per part de l’administrat, quan aquesta ja aquelles mesures, projectes i polítiques que
hagi estat lliurada a l’administració s’apliquin, amb determinació d’indicadors
• Donar transparència a l’administració efectius, per tenir constància de la utilitat o
no, de la corresponent despesa pública. Les
• Professionalitzar la direcció pública en pro- avaluacions es faran en posterioritat, si bé
cessos competitius. En el sector públic s’ha en determinades polítiques s’hauran d’efec-
d’avançar en la separació entre direcció po- tuar també amb anterioritat a ser aprovades.
lítica i direcció professional. Hi ha càrrecs
de direcció en múltiples institucions públi- • Potenciar la formació continuada de tot el
personal de la administració.
113
OR DENAM ENT DEL RÈGIM JU RÍDIC C R E A R E S PA I S MU LT I A D MI N I ST R A-
CATALÀ EN M ATÈRIA DE FU N CIÓ T I U S R E PA RT I T S P E R TOT E L PA Í S
P Ú B LICA
Repartir d’una manera més homogènia per tot
Cal impulsar la definició d’ un marc normatiu el territori centres d’atenció al ciutadà per fer
únic de funció pública de Catalunya que garan- més senzilla i propera la relació entre l’Admi-
teixi els principis de qualitat i flexibilitat del nistració i el ciutadà.
treball públic i la professionalització de la ges-
tió dels recursos humans. • Potenciar la simplicitat, claredat i proximi-
tat als ciutadans pel que fa a la relació amb
Ha de venir acompanyat d’ un model d’orga- l’Administració.
nització del sistema de funció pública que de-
termini el seu dimensionament i garanteixi la • Promoure centres multiadministratius po-
flexibilitat, mobilitat interna entre administra- tents repartits pel territori amb l’objectiu
cions i la gestió de projectes segons els nivells d’avançar cap a un país més equilibrat i en
dels serveis propis de l’Estat del benestar i es- xarxa.
tratègics de Catalunya.  

7.3 REGENERACIÓ
E STABI LI T ZACIÓ DELS DEMOCRÀTICA:
T R E BALLAD ORS TEMPO RA LS
D E L’AD M I NI STRACIÓ TRANSPARÈNCIA, LLEI
• L’administració ha fet un abús de la tem-
ELECTORAL I LLUITA
poralitat. Cal establir un pla ambiciós per- CONTRA LA CORRUPCIÓ
què durant aquesta legislatura es redueixi T R A N S PA R È N C I A I PA RT IC I PAC IÓ
el nombre d’interins i, d’acord amb la nor-
mativa, es pugui donar una solució a totes La transparència en la gestió pública és una
aquelles persones que porten molts anys en eina cabdal per determinar la qualitat de la
aquesta situació, d’acord amb la doctrina de gestió de les institucions. La utilització de les
la Unió Europea. TIC per gestionar i difondre la informació,
acompanyada del debat social i mediàtic sobre
• Ens hem de dotar d’un marc legal per a rea- les activitats polítiques i la generació plural de
litzar un procés d’estabilització i consolida- l’opinió pública faciliten el procés per guanyar
ció dels treballadors temporals i interins de en transparència.
la Generalitat.
Cal implementar una veritable cultura de la
transparència com a única forma de gestionar
T E L ET R EBALL les nostres organitzacions. Més transparència
sol comportar més garanties de gestió eficaç
El teletreball ha vingut per quedar-se, també a dels recursos públics davant la comunitat i sens
l’administració. Urgeix promoure les mesures dubte els hi atorga més credibilitat i legitimitat.
necessàries per tal que el teletreball de gran
part del sector públic no suposi, com succeeix D’altra banda, la transparència és informació, la
actualment, un endarreriment en els tràmits informació són dades, les dades es poden ges-
administratius que fan els ciutadans i les em- tionar i ser aprofitades per millorar la gestió
preses amb l’administració. pública. Un exemple proper és l’evolució que ha
seguit el tractament de dades durant la pandè-
mia del COVID. De no tenir-ne o quedar reser-
vades, les dades han passat a convertir-se en la
millor eina d’informació sobre la situació de la
pandèmia i la millor eina per a la presa de de-
cisions.

114
Des del PDeCAT treballarem per a: com sobre el compliment dels objectius
marcats.
• Fer de la transparència una de les caracte-
rístiques que distingeixin l’acció de govern L L E I E L EC TO R A L CATA L A N A
de la Generalitat amb l’objectiu que pugui
Catalunya encara no ha aprovat una llei elec-
ser utilitzada tant per donar a conèixer in-
toral pròpia. D’altra banda, en l’era de la digi-
formació sobre la gestió, com per fer tasques
talització, de les telecomunicacions i el teletre-
d’avaluació de les polítiques públiques que
ball, en un moment en que la quasi totalitat de
s’adopten i facilitar la millora de la norma-
les transaccions financeres es fan telemàtica-
tiva.
ment amb un elevat nivell de seguretat, enca-
• Donar el màxim accés a la informació pú- ra no s’ha implantat la possibilitat d’exercir el
blica, tant activa com passiva, especialment vot electrònic al nostre país, el qual, en aquests
sobre l’origen i el destí dels fons públics moments d’elevada transmissió de contagis de
(contractació pública, subvencions i ope- COVID, constituiria la mesura més segura i
radors) i sobre les retribucions i patrimoni potent per garantir la participació en les prope-
dels representants polítics i càrrecs de l’ad- res eleccions al Parlament i per evitar una nova
ministració. onada de contagis, situació no compatible amb
una democràcia plena.
• Vetllar per la difusió i compliment de la nor-
mativa de registre públic de lobbies, de les • Promourem l’aprovació d’una llei electoral
seves activitats i dels procediments (codi de catalana, consensuada amb els partits polí-
bones pràctiques). Mantenir la generalitza- tics, que representi i garanteixi la pluralitat
ció del silenci positiu com a forma de resolu- del conjunt del territori, tot reforçant la par-
ció de les peticions dels ciutadans. ticipació democràtica.

D’altra banda, una plena transparència ha de • En el nou règim electoral, implantarem el

permetre una major flexibilitat i agilitat d’ac- vot electrònic, amb totes les garanties tec-
tuació dels poders públics amb els agents pri- nològiques de seguretat i de confidencialitat
vats, entre els poders públics i fins i tot amb els del vot ja existents.
treballadors públics amb la introducció d’una
normativa que permeti la gestió dialogada de
les potestats públiques, introduint la negocia- L LU I TA C O N T R A L A C O R R U P C IÓ
ció i la mediació en l’àmbit del dret públic. Amb
transparència, l’administració justifica i mostra Lluitar contra la corrupció i garantir que tenim
els seus actes. La transparència és una qualitat uns representants polítics sense ombra de sos-
per a la gestió de les institucions. pita és una prioritat de primer ordre per recu-
perar la confiança de la ciutadania en els repre-
La rendició de comptes ha d’empoderar els ciu- sentants públics. Els valors de la meritocràcia,
tadans, de tal manera que siguin també element l’honestedat en la gestió pública, la salvaguarda
clau en la presa de decisions públiques. Partint de l’interès general i la gestió responsable de
d’una informació accessible, intel·ligible i com- tots i cadascun dels euros del pressupost públic
prensible, els ciutadans han de poder formar-se són valors irrenunciables.
una opinió que permeti relacionar els propòsits
i els resultats de les actuacions públiques. Sense transparència no hi ha confiança, i sense
confiança no hi ha autèntica democràcia. Serem
Des del PDeCAT treballarem per a: implacables en la lluita contra la corrupció. Pro-
mourem a Catalunya l’adopció dels estàndards
• Avaluar la reformada llei de contractes per
internacionals més avançats per garantir en tot
determinar si s’ajusta als objectius de visibi-
moment la proscripció de la corrupció en tots
litat i transparència en els processos d’adju-
els seus àmbits. El bon funcionament de les ins-
dicació de concursos d’obres i serveis.
titucions és el millor sistema de prevenció, per-
• Generalitzar el retiment de comptes i l’ava- secució i erradicació de la corrupció.
luació de les normatives que s’aprovin i de
L’establiment d’un Codi ètic pels càrrecs de
les polítiques que es duguin a terme, així
115
l’administració i pels representants electes, la • Prohibir als condemnats per corrupció fi-
normativa que regula la contractació, donar gurar en una llista electoral, ocupar un alt
transparència als lobbies, regular i controlar càrrec a l’Administració i treballar a l’Admi-
el finançament de les forces polítiques, són al- nistració durant deu anys.
guns dels àmbits sobre les quals cal actuar per
dificultar i erradicar la realització de pràctiques • Modificar el codi penal perquè els delictes
corruptes. greus per corrupció no quedin impunes amb
els actuals criteris de prescripció i perquè
• Aprovar i avaluar periòdicament el Codi les persones condemnades per corrupció
Ètic dels directius i servidors públics de la responguin sempre amb el seu patrimoni.
Generalitat de Catalunya. Tots els càrrecs
electes del PDeCAT i els nomenats a pro- • Garantir un finançament transparent dels
posta de membres del PDeCAT subscriuran partits i les seves fundacions.
el codi envers el càrrec que exerceixen i en • La Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament
relació al partit al qual representen. Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de
• Avaluar el sistema de tràmits i de contrac- 2019, relativa a la protecció de les persones
tació de l’Administració Pública per deter- que informin sobre infraccions del Dret de
minar les modificacions a incorporar des- la Unió, ja ha entrat en vigor. Paral·lelament
tinades a donar transparència al procés de als necessaris treballs legislatius de trans-
contractació i evitar possibles pràctiques posició es pot avançar en el disseny orga-
corruptes. nitzatiu dels canals interns d’alerta de què
hauran de disposar totes les institucions
• Reforçar la seguretat jurídica de la contrac- públiques.
tació pública i reduir la durada dels procedi-
ments administratius. En la mesura del pos-
sible, cal establir la vinculació del contracte
amb els resultats.
7.4 PER UN MUNICIPALIS-
ME RENOVAT
• Potenciar l’autonomia i independència de
les agències públiques quant a gestió pres- Més que mai, reivindiquem l’autonomia del món
supostària i de recursos humans, supervi- local i supramunicipal (comarques i vegueries) i
sant-ne els resultats. el respecte al principi de subsidiarietat, és a dir,
que les decisions es prenguin des del nivell més
• Establir pactes d’integritat i transparència proper als ciutadans; que no es decideixin me-
en l’àmbit de la contractació pública, per sures d’esquenes als municipis, als seus punts
ajudar a lluitar contra la corrupció. Es trac- de vista i als seus matisos, doncs en tant que
ta d’un procés que inclou un acord signat institucions més pròximes a la ciutadania són
entre el Govern i els licitadors en qualsevol les administracions més properes al ciutadà.
contracte de l’Administració, on el pacte Són les que millor coneixen el territori i les se-
estableix que cap de les parts del contracte ves necessitats i problemàtiques i han de ser les
pagarà, oferirà, exigirà o acceptarà suborn, que prestin els serveis a les persones i canalit-
ni participarà en conxorxa amb els compe- zin la participació ciutadana en primera instàn-
tidors per obtenir el contracte. A més, els li- cia. Cuidant el món local, cuidem el nostre país.
citadors estaran obligats a revelar totes les
comissions i despeses similars pagades que Cal dotar les entitats municipals dels instru-
guardin relació amb el contracte. L’incom- ments i dels recursos adequats per tal de di-
pliment del pacte d’integritat genera un risc mensionar correctament els serveis que pres-
d’exclusió permanent del licitador. ten, adaptant-se a les realitats territorials i a les
demandes ciutadanes.
• Aprovar manuals de bon govern a les admi-
nistracions, que elevin el compromís ètic i Creiem en un disseny territorial en base a la
públic dels governants i esdevinguin exi- màxima participació i al consens territorial i
gència permanent vers la ciutadania. polític, amb ple respecte i atenció a les singu-
laritats; l’Àrea Metropolitana, l’Aran, munici-

116
pis turístics i petits municipis, que garanteixi que presten, adaptant-se a les realitats terri-
una eficaç prestació dels serveis als ciutadans, torials i a les demandes ciutadanes.
sota els principis de proximitat, d’asimetria i
d’equilibri territorial, amb transparència, més • Que cal garantir-los un finançament ade-
eficiència, amb reducció de costos, evitant la quat amb els principis de suficiència de re-
proliferació d’ens i duplicitats de gestió. cursos, equitat, autonomia i responsabilitat.

Per aconseguir un marc favorable a desenvolu- • Que cal apostar per una reforma de l’ad-
par les polítiques públiques i el bon funciona- ministració local a Catalunya recuperant
ment de les institucions és important que l’Es- les competències que la Llei de Reforma i
tat respecti el funcionament de l’Administració Sostenibilitat de l’Administració Local (LR-
catalana d’acord amb l’autonomia i les compe- SAL) va laminar-nos.
tències d’autoorganització previstes a l’Estatut. • Que cal avaluar les lleis d’organització terri-
En aquest sentit, aquelles lleis i decisions que torial, com la Llei de vegueries o la Llei de
impliquen la centralització de l’activitat admi- l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
nistrativa, que afecten el ple funcionament i un cop han transcorregut 10 anys des de la
organització de l’Administració catalana o bé seva aprovació.
totes aquelles lleis rígides que no deixen lloc al • En relació al Tribut Metropolità de l’AMB,
desenvolupament autonòmic són un fre per po- considerem que la seva concepció actual no
der tenir una administració de qualitat. és justa, en aquest sentit:
Denunciem que des del Govern de l’Estat s’ha – Impulsarem la revisió del Tribut Me-
aprofitat la darrera crisi econòmica per inter- tropolità per fer que compleixi amb els
venir en els ajuntaments i en els governs au- principis de justícia, igualtat, equitat i
tonòmics, fent recaure sobre aquestes adminis- eficiència.
tracions més pressió en la reducció del dèficit
sense tenir en compte que presten els serveis – Demanarem més transparència a l’AMB
més bàsics i propers a ciutadà i al territori. Cal respecte els ingressos i despeses que
acabar amb aquest desequilibri vertical a favor percep de cada municipi i gasta en ser-
de l’Estat. veis que presta a cada un d’ells.

Defensem les nostres institucions i la seva ca- – Reclamarem el desglossament de la des-

pacitat de decisió, és el moment de recuperar la pesa de l’AMB en serveis de transport
potencialitat plena de la governança de la Ge- a cada municipi, així com el pressupost
neralitat de Catalunya i dels ajuntaments i ens d’inversions territorialitzades a cadas-
locals del país, com a actors principals i aliats cun d’ells per la millora del servei, par-
de la societat i com a motors de creixement so- ticularment en els municipis de la 2ª co-
cial, econòmic i representatiu del nostre país. rona metropolitana.
Des del PDeCAT defensem: • Flexibilitzar la normativa urbanística rela-
• Que els ajuntaments i els òrgans de gestió tiva als petits municipis per adequar-la al
dels ens locals són institucions fonamentals paper que tenen en el manteniment del te-
de la capacitat de govern del país. rritori i incorporant una més alta participa-
ció dels representants del ajuntaments en la
• Que les corporacions locals són una peça presa de decisions. Així mateix, simplificar
bàsica en la gestió de l’estat del benestar per la normativa administrativa i contractual
la seva proximitat i agilitat en la resposta a que els afecta.
les demandes i necessitats que planteja la
ciutadania. • Modificar la llei d’estabilitat pressupostària
per flexibilitzar-la i fer possible, de mane-
• Que cal dotar-les dels instruments i dels re- ra permanent, que els ajuntaments puguin
cursos adequats, així com d’eines de col·la- destinar els seus superàvits a projectes so-
boració i corresponsabilitat entre elles, per cials i econòmics.
tal de dimensionar correctament els serveis

117
• El retorn al Govern de Catalunya de les ei- • Establir mecanismes de control efectius en
nes necessàries per fer front a les necessitats el sí del Consell General del Poder Judicial
dels ens locals en relació amb el dèficit del (CGPJ) per tal d’impedir la violació del se-
personal funcionari d’Administració local cret de les actuacions judicials.
amb habilitació de caràcter nacional (FHN),
com ara el desenvolupament del Registre • Preservar el dret a la informació dels mit-
català de personal FHN, la creació d’una jans de comunicació, mitjançant un sistema
borsa d’interins en l’àmbit de Catalunya per de comunicació emès per la pròpia justícia,
a la provisió de llocs reservats a personal evitant processos paral·lels mediàtics i fil-
FHN i la publicació del llistat de places rela- tracions que perjudiquen el correcte funcio-
tives a personal FHN. nament dels processos.

• En la revisió del finançament local, l’estat • Equilibrar el dret a la informació, que és un

ha de compensar als ajuntaments per les dret fonamental, amb el dret a la intimitat i
pèrdues fiscals que els ha suposat la modifi- a la pròpia imatge per evitar les filtracions
cació del Impost sobre l’increment de valor de dades de procediments decretats secrets
dels terrenys de naturalesa urbana quan la per l’autoritat judicial.
transmissió no comporta plusvàlua.
  A D MI N I ST R AC IÓ D E JU ST ÍC I A
A CATA LU N YA
7.5. CATALUNYA
Catalunya té cedida la gestió dels serveis de
I LA GESTIÓ l’administració de justícia. En aquest sentit, des
DE LA JUSTÍCIA del PDeCAT creiem que cal:
El dret, la justícia i els tribunals han de ser la • Garantir que els òrgans judicials i els fun-
garantia de la protecció de drets fonamentals cionaris al seu servei, en tant que adminis-
com la llibertat d’expressió, de manifestació, i tració de la Generalitat de Catalunya, siguin
de seguretat en les comunicacions. dotats dels recursos humans i materials ne-
cessaris, de manera que els permetin des-
En canvi no correspon a la justícia dictaminar
envolupar llur tasca essencial al servei dels
sobre conflictes de naturalesa eminentment po-
ciutadans i l’interès públic.
lítica. Per un adequat funcionament de la vida
política del país i de les institucions, cal desju- • Donar resposta àgil a les demandes de la
dicialitzar-la i cal fer-ho aviat. societat a l’administració de justícia, ja que
la lentitud en els processos judicials ja cons-
En un estat de dret, cal exigir l’escrupolosa se-
titueix un cost i una pena pels afectats. El
paració de poders i el respecte als drets i lliber-
Tribunal Europeu de Drets Humans esta-
tats fonamentals. La justícia presta uns serveis
bleix que un procés judicial que duri més de
imprescindibles a les democràcies i en con-
cinc anys és contrari al dret a un judici just.
seqüència, ha de ser independent, veraç i àgil
per generar confiança a la societat. • Augmentar el nombre de jutges, magistrats,
fiscals, lletrats i funcionaris al servei de l’ad-
ministració de justícia, posant especial èm-
E N DEFENSA DE LA INDEPEN DÈN CI A fasi en les vies de promoció interna, i en la
D E L P OD ER J UDICIA L formació i capacitació del personal destinat
a Catalunya.
Davant l’Estat seguirem reivindicant la millo-
ra de la qualitat democràtica de l’Estat en l’àm- • Promoure que sorgeixin vocacions per a
bit de la justícia. Des de Catalunya impulsarem l’exercici professional com a jutge, magis-
propostes a les Corts espanyoles adreçades a: trat, fiscal i lletrat de l’administració de jus-
tícia entre els estudiants i llicenciats en dret
• Garantir la independència del poder judi- de les universitats catalanes, mitjançant un
cial, per tal d’impedir la contaminació recí- programa de beques suficientment dotat,
proca amb els poders executiu i legislatiu.
118
 per intentar incrementar el relativament re- • Reubicar els centres penitenciaris de Wad-
duït nombre de professionals de la justícia Ras i La Trinitat en edificis que comptin
catalans. amb les instal·lacions adequades en em-
plaçaments fora del centre urbà de la ciutat
• Reintroduir el tercer torn com a via d’accés de Barcelona.
a la judicatura de professionals catalans de
reconegut prestigi per tal d’augmentar el
número de catalans a la judicatura.
I MP L E ME N TA R E L S Ò RGA N S I C O M PE-
• Promoure una més gran digitalització de T È N C I E S C O N T E MP L A D E S A L’ E STATUT
l’administració de justícia mitjançant la uni-
L’Estatut, aprovat per les Corts contempla di-
versalització de l’expedient electrònic i l’ex-
versos desenvolupaments de lleis estatals rela-
tensió del sistema informàtic e-justicia.cat a
tius a l’administració de justícia a Catalunya,
tots els jutjats i tribunals, per tal d’aprofitar
que els diferents governs de l’Estat s’han negat
la implantació de l’oficina judicial en benefi-
a desenvolupar. Reclamarem:
ci del funcionament de l’administració, i al
servei dels operadors jurídics i dels usuaris. • Recuperar el Consell de Justícia de Cata-
lunya que preveia l’Estatut, d’acord amb els
• En els darrers 5 anys, només el 9% de les
articles 97 al 100 de l’EAC, i que el Tribunal
sentències han estat redactades en català.
Constitucional va suprimir.
És l’evidència de no respectar els drets lin-
güístics dels catalans en les seves relacions • Ampliar les competències del Tribunal Su-
amb l’Administració de justícia. El coneixe- perior de Justícia de Catalunya, per tal que
ment de la llengua catalana i el dret propi esdevingui el tribunal d’última instància
de Catalunya ha de ser considerat un requi- jurisdiccional a Catalunya en tots els ordres
sit per a la prestació de serveis a Catalunya. jurisdiccionals (art. 95 de l’EAC).
Així mateix, cal reconèixer la plena validesa
i eficàcia de les actuacions judicials realit- • Proposar la modificació de la Llei Orgànica
zades i dels documents presentats en català. del Poder Judicial per garantir els drets lin-
güístics dels catalans en les seves relacions
• Augmentar els honoraris dels advocats per- amb l’Administració de justícia.
tanyents al Torn d’Ofici, així com retribuir
específicament la disponibilitat en els torns • El traspàs integral del personal de l’Admi-
especials d’estrangeria i menors. nistració de justícia, d’acord amb l’article
103 de l’Estatut, que la Llei Orgànica del Po-
• Modificar l’accés al Torn d’Ofici per als nous der Judicial no permet.
advocats col·legiats, tot suprimint la col·le-
giació mínima de dos anys que constitueix • El traspàs de les funcions, els serveis i els
una barrera excessiva. El màster, la prova mitjans del Departament de Barcelona de
d’accés i un període de sis mesos d’exerci- l’Institut Nacional de Toxicologia i Cièn-
ci, són suficients per garantir la capacitació cies Forenses, del Cos de Metges Forenses a
professional. Catalunya, del cos de lletrats de l’Adminis-
tració de Justícia i la supressió del caràcter
estatal del cos.
I NV ER SIÓ E N INFRA ESTRU CTU RE S • Aplicar la decisió catalana en la política de
demarcació i planta judicial, respecte a la
• Culminar la modernització dels edificis
constitució de jutjats i tribunals i la delimi-
judicials a Catalunya amb la unificació de
tació del seu àmbit territorial de competèn-
les seus judicials de la ciutat de Tarrago-
cies; o també la decisió de separació de les
na, la construcció de la Ciutat de la Justícia
jurisdiccions dels partits judicials com és
d’aquesta ciutat i la posada al dia de les ins-
el cas dels de Gavà, Manresa i Vilanova i la
tal·lacions dels partits judicials que resten
Geltrú o de jutjats mercantils a Catalunya
pendents de millora.
d’acord amb la nostra estructura econòmi-
ca, poblacional i de volum d’assumptes, la

119
 qual cosa significa la seva implantació a ciu- • En relació als col·legis professionals, estem
tats com ara, Sabadell, Terrassa, Granollers, compromesos en la tasca i funció que rea-
Sant Feliu, entre d’altres. litzen ja que són garantia de la qualitat del
servei, de formació i actualització dels seus
• El menysteniment de la Llei del Registre Ci- col·legiats, que vetllen per la deontologia
vil, que envaeix competències reconegudes del col·lectiu, la qual cosa reverteix en més
a l’article 147 de l’EAC, en atribuir les fun- i millors garanties en el ciutadà. Ens opo-
cions registrals als registradors mercantils i sem a qualsevol intent d’harmonització de
alhora suprimir la major part de les oficines, la legislació de serveis i col·legis professio-
oblidant que Catalunya té competències per nals que no garanteixi les actuals funcions
poder determinar el nombre i la seu de les col·legials.
oficines del registre civil.
 
• La limitació de les competències atorgades
als jutjats de pau, malgrat que a Catalunya 7.6 TREBALLAR
considerem que s’han d’ampliar.
PEL RESPECTE ALS DRETS
• La transferència a la Generalitat de les HUMANS I LA MEMÒRIA
quantitats corresponents als ingressos pro-
cedents de les taxes judicials estatals, recap- HISTÒRICA
tades per l’Estat a Catalunya, o transferir la Catalunya sempre s’ha significat en la voluntat
titularitat dels comptes de dipòsits i consig- de garantir i respectar els Drets Humans i en
nacions judicials i els seus rendiments, ja aquest sentit ens proposem:
que és la Generalitat qui gestiona les com-
petències en matèria d’administració de jus- • Promoure una participació activa dels or-
tícia. ganismes especialitzats de la Generalitat de
Catalunya, juntament amb les associacions
i entitats del tercer sector, en els processos
Pel que fa a reformes específiques que cal de pau i reconciliació existents, o que es pu-
abordar: guin endegar, en països en conflicte.

• Tendir a la implementació d’un partit judi- • Difondre una cultura de convivència i una
cial, com a mínim, a cada comarca, amb una educació en drets humans i per la pau.
primera instància civil i penal i jutjats de • Impulsar polítiques d’acolliment basades
pau amb funcions de Registre Civil i de fo- en el respecte als drets humans, les obliga-
ment i derivació a la mediació en els munici- cions normatives internes i internacionals i
pis en els quals no hi hagi primera instància el principi de solidaritat.
civil i penal.
• Impulsar en totes les polítiques públiques
• Apostar també per perfeccionar el model el compromís amb el pluralisme i la col·la-
d’execució penal català, que garanteixi la boració entre diferents per a una gestió po-
seguretat, redueixi la reincidència i aposti sitiva de la diversitat, i fermesa enfront de
clarament per la reinserció social. qualsevol forma de discriminació d’etiqueta
• Si es poden resoldre els conflictes judicials col·lectiva.
abans d’arribar als tribunals, millor. Per • Mantenir les iniciatives de suport als pro-
això, promovem la resolució de conflictes grames de persones defensores de Drets
a través de la mediació i l’arbitratge per ser Humans i a processos de pau i resolució de
aquesta una via basada en el diàleg entre les conflictes en el món.
parts i de corresponsabilització en la seva
resolució, amb resultats que sovint poden
ser més ràpids, econòmics i satisfactoris per
les parts que els derivats de sentència judi-
cial.

120
C OM BAT R E EL TRÀ FIC
D ’ESSERS HU MA N S (TEH)
• Cal prosseguir en la recuperació de la
El Tràfic d’Éssers Humans degrada la persona memòria històrica
convertint-la en un objecte amb el qual es ne-
gocia i violenta directament i greu la dignitat • S’han d’anul·lar les sentències dictades pels
humana, restringeix les llibertats individuals il·legals tribunals franquistes.
de les víctimes i vulnera el principi d’igualtat. • Fer apologia del franquisme ha de ser il·le-
• Impulsarem una Estratègia Catalana per a gal i s’ha d’il·legalitzar la fundació que porta
l’Erradicació del TEH per a qualsevol fina- el nom del dictador i que té com a objectiu el
litat d’explotació, amb perspectiva de drets reconeixement del seu llegat, així com aque-
humans. lles altres entitats que tenen aquest mateix
objectiu d’enaltir la figura de Franco.
• Establir un sistema de recollida de dades,
capaç de fer un diagnòstic molt aproximat • S’han de suprimir els símbols franquistes i
sobre com el fenomen del TEH per a qualse- noms de carrers que honoren el franquisme
vol finalitat d´explotació afecta a Catalunya. o a persones que el van practicar.

• Adoptar mesures per a prevenir la captació • No és admissible que encara no s’hagin des-
de possibles víctimes especialment entre classificat determinats arxius militars i po-
els col·lectius més vulnerables (infància i licials secrets de la dictadura i la transició.
adolescència, menors en complir la majoria • No és admissible que s’hagi avançat tan poc
d’edat, sol·licitants de protecció internacio- en la localització de fosses comunes i llocs
nal, col·lectiu LGTBI...). on van ser enterrades les persones que van
• Garantir mecanismes de prevenció i detec- morir durant la Guerra Civil i el franquisme
ció primerenca d´indicis de TEH en el sis- i en la seva identificació.
tema de protecció d’infància, així com una • No és admissible que 80 anys després d’aca-
atenció especialitzada adaptada a les seves bada la guerra, encara no s’hagi articulat
necessitats. cap mena de compensació per a tots aquells
que els hi van requisar la moneda republica-
na i que en conserven comprovants.
M EM ÒR I A DEMO CRÀTICA
• Cal procedir a la devolució completa dels do-
A Catalunya la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del cuments catalans que encara es guarden al
Memorial Democràtic, i la Llei 10/2009, de 30 de Centre Documental de la Memòria Històri-
juny, anomenada de “Fosses”, i el seu posterior ca de Salamanca. Així mateix, reclamarem
desenvolupament reglamentari basteixen l’en- el dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya
tramat institucional que empara la recuperació, de tots aquells fons documentals que adqui-
la commemoració i el foment de la memòria de- reixi l’administració de l’Estat a Catalunya.
mocràtica a Catalunya (1931-1980). Aquest pe-
ríode històric comprèn la Segona República, la • Cal aprofitar la feina feta des del Memorial
Guerra Civil, la dictadura franquista i transició Democràtic, per impulsar la creació d’un
a la democràcia. En aquest context, s’ha creat programa internacional d’intercanvi d’ex-
la institució pública del Memorial Democràtic, periències en l’àmbit de la recerca de perso-
el Cens de Persones Desaparegudes durant la nes desaparegudes en conflictes armats o en
Guerra Civil i el Franquisme, s’han establert el marc de la repressió de règims autoritaris.
els protocols per a la recerca de persones des-  
aparegudes mitjançant els programes de loca-
lització, exhumació i identificació de restes en
fosses individuals o col·lectives i el Parlament
de Catalunya, amb una llei pionera, va declarar
nuls els judicis de 65.590 persones que els van
condemnar.
121
7.7 SEGURETAT, • És necessària la cooperació per afrontar
amb plenes garanties els reptes de segure-
EMERGÈNCIES tat, els que plantegen les noves formes de
I PROTECCIÓ CIVIL criminalitat o l’amenaça de caràcter terro-
rista per tal d’implantar estratègies de pre-
La seguretat és garant de les llibertats indivi-
venció, investigació i reacció. L’actualització
duals i un dels pilars sobre els quals es sustenta
de les lleis de policia i d’emergències s’hau-
l’estat de dret. Sense seguretat no hi ha lliber-
ran de fer per permetre un treball integral
tat. La seguretat ha de ser efectiva, preventiva,
de les emergències i coordinat amb altres
no invasiva i eficaç. Les polítiques de seguretat
actors de la seguretat, també de les empre-
s’han de basar en principis i valors democràtics
ses i col·lectius professionals i ciutadans.
com la transparència, la proximitat i la col·la-
boració amb les altres organitzacions policials • Entenem la seguretat com un servei que ga-
d’àmbit estatal i internacional. A Catalunya, el ranteix el benestar de les persones, els drets
cos de Mossos d’Esquadra és la policia integral dels ciutadans i la democràcia de les seves
del país i disposa de totes les competències or- institucions i considerem important el reco-
dinàries en matèria de seguretat ciutadana i or- neixement del Cos dels Mossos d’Esquadra i
dre públic, així com el control de la seguretat dels bombers, l’impuls dels cossos operatius
viària, desenvolupant també funcions de policia i la coordinació amb els cossos estatals i in-
administrativa i policia judicial. ternacionals.
Davant els reptes glocals, precisem d’una inte- • Promourem una visió inclusiva de la segu-
rrelació constant de la policia catalana amb les retat des del respecte als valors humans i als
altres forces de seguretat, estatals i internacio- drets de la ciutadania amb respecte escru-
nals especialment en la gestió de riscos, crisis polós dels principis democràtics. Cal dedi-
i resiliències a tots els nivells, prioritzant en tot car una especial atenció als col·lectius més
moment el respecte als drets fonamentals. vulnerables, al dret a l’espai públic, a la pro-
pietat privada i a la garantia de la seguretat
Cal dotar el país d’un Institut d’Estudis Estra-
en la vida quotidiana, com la seguretat de la
tègics (IEE) que faci seguiment i impulsi la re-
llar, la mobilitat segura o la seguretat en el
cerca en seguretat, defensa i relacions interna-
lleure.
cionals de caire estratègic, partint dels riscos,
amenaces i oportunitats que planteja la ubicació
geoestratègica i geopolítica de Catalunya, amb
l’objectiu d’assessorar el govern, el Parlament i MO S S O S D ’ E S QUA D R A .
P O L IC I A I N T EGR A L D E CATA LU N YA
els governs locals catalans, oferir formació en la
matèria, aportar una perspectiva pròpia als de- • El cos de Mossos d’Esquadra exerceix com
bats estratègics globals, i difondre i promoure el a policia integral de Catalunya i amb el ple
pensament i el debat. exercici de les competències en l’àmbit de la
seguretat a Catalunya, la qual cosa reque-
Així mateix, cal identificar els riscos i les ame-
reix dotar el cos dels recursos humans, for-
naces en matèria de seguretat que afecten Ca-
matius i tecnològics necessaris per afrontar
talunya i definir la nostra estratègia de segu-
amb garanties els reptes de seguretat a Ca-
retat nacional integrada en el nostre context
talunya i els que plantegen les noves formes
europeu, occidental i mediterrani, partint dels
de criminalitat.
mitjans de què disposem actualment i definint
els mitjans de què s’hauria de dotar el país en el • Reclamarem a l’Estat els més de 1.249 M€
futur per garantir la nostra seguretat. de deute acumulat pendent de finançament
dels Mossos.
Defensem una política de seguretat on la ciber-
seguretat tingui un paper cada cop més promi- • Cal recuperar les competències dels mossos
nent, fruit dels reptes i amenaces cibernètiques com a policia judicial al mar que des de fa
en auge en els darrers temps i que suposaran un molts anys exercia el Cos de Mossos d’Es-
repte de futur per a les forces de seguretat. A quadra i que la Comissió Nacional de Coor-
més:
122
 dinació de la Policia Judicial el 12 de març • Perseverarem en la definició i implementa-
2019 va acordar treure-les i atorgar-les a la ció de l’estructura de la Policia local de Ca-
Guàrdia Civil. talunya com una eina estratègica al servei
dels ciutadans des de la perspectiva local.
• Hi ha competències que l’Estat hauria d’ha-
ver traspassat a la Generalitat i que roma-
nen pendents, que reclamarem:
TRÀNSIT
– Sobre l’ordenació i regulació de la segu-
• En l’àmbit de trànsit i seguretat viària, la
retat privada, les quals s’haurien d’orien-
Generalitat fa molts anys que és responsable
tar cap a una integració en el sistema de
de la seva gestió, tanmateix, l’Estat s’ha re-
seguretat pública de Catalunya sobre la
servat funcions que han de ser transferides
base d’una major complementarietat.
a la Generalitat, com ara:
– Sobre salvament marítim, que correspo-
– El control de la matriculació
nen a la Generalitat.
– L’expedició de permisos o llicències de
• Els mossos, en tant que policia integral de
circulació, respecte la qual, en els da-
Catalunya, han de poder tenir ple accés a
rrers anys s’han produït reiterats pro-
les bases de dades policials internacionals,
blemes per la manca d’examinadors,
fent-los partícips com a membres de ple dret
dependents de l’Administració de l’Estat
en tots els organismes internacionals (EU-
ROPOL, SIENA, COSI), per tal de poder fer – La capacitat per autoritzar transferèn-
front a totes les amenaces. cies, duplicats i baixes de vehicles
• En relació amb el bioterrorisme, cal articu- – La competència per poder fixar la velo-
lar una estratègia ambiciosa que incorpori citat a totes les carreteres
la revisió i l’actualització de l’inventari de
medicaments, equips i vacunes disponibles – La gestió sobre la pèrdua i l’administra-
en el marc de la política antiterrorista. ció i la devolució de punts del carnet de
conduir o sobre el traspàs del registre de
• Treballarem transversalment en la preven- vehicles de la inspecció tècnica de vehi-
ció i intervenció en casos de violència mas- cles.
clista, violència dins la llar i delictes d’odi.
• Promourem una mobilitat segura i soste-
nible que tingui com a eix central reduir el
P OLIC I ES LO CA LS
nombre de víctimes d’accidents de trànsit,
d’acord amb els objectius internacionals.
• Cal reforçar les plantilles i els mitjans a dis- Promourem la recerca de les millors pràc-
posició dels cossos municipals. Apostem per tiques a nivell d’innovació en seguretat
aprofundir en l’estreta coordinació de les viària, alhora que continuarem millorant
policies locals amb els mossos d’esquadra l’atenció a les víctimes d’accidents de trànsit
en els aspectes operatius i organitzatius. Per i els seus familiars, i ens focalitzarem en les
a optimitzar recursos, potenciarem el com- polítiques de prevenció i sensibilització.
partiment de mitjans i recursos entre dife-
rents municipis sense perdre l’àmbit local, • En seguretat vial, reclamarem al una nor-
sempre dins les Comarques. mativa específica relativa a l’ús dels nous
vehicles de mobilitat personal (VMP) en la
• S’ha d’avançar en la coordinació de les poli- via pública, que sigui la base jurídica de re-
cies locals amb l’objectiu d’unificar criteris ferència per les noves modalitats de mobili-
de funcionament, compartir polítiques de tat personal i que estableixi quins d’aquests
compres i compartir mitjans i recursos en- vehicles han de disposar d’una assegurança
tre diferents municipis sense perdre l’àmbit obligatòria enfront de tercers.
local.

123
C OS D ’AGENT S RU RA LS I MP L A N TA R L’ E ST R AT ÈGI A
E N C I B E R S EGU R E TAT D E L A
El Cos d’Agents Rurals és una instrument ne- GE N E R A L I TAT D E CATA LU N YA
cessari per contribuir a la preservació del Pa-
trimoni Natural de Catalunya, a través del qual L’organisme que concentra i governa la ciberse-
la Generalitat exerceix les competències en guretat a Catalunya és l’Agència de Cibersegu-
matèria de medi ambient establertes a l’Estatut retat de Catalunya, encarregada d’executar les
d’autonomia de Catalunya. polítiques públiques en aquesta matèria i des-
envolupar l’estratègia de ciberseguretat de la
• Dotar al cos d’Agents Rurals dels mitjans Generalitat de Catalunya.
humans i materials necessaris per poder fer
front a les creixents funcions que han d’as- Aquesta estratègia és clau per fer front al para-
sumir destinades a combatre incendis fores- digma dels propers anys. Requerirà una aposta
tals, controlar les espècies invasores, vetllar real que cal afrontar de forma transversal, des
per la sostenibilitat dels nostres ecosistemes de diversos àmbits com la seguretat, l’educació,
naturals i donar suport a l’agricultura i la la R+D, la societat de la informació, el foment
ramaderia, actuacions que van a l’alça en el de l’activitat econòmica, l’exterior i les relacions
context de les mesures destinades a mitigar institucionals, però coordinada i basada en una
els efectes del canvi climàtic. estratègia integral.

• Desplegar l’estructura orgànica i les catego- Aquesta proposta es basa en considerar la ci-
ries professionals previstes a la Llei i el Re- berseguretat com a una necessitat per fer front
glament del cos, reforçar l’estructura tècni- a un risc que ens afecta a tots i en tots els àm-
ca, facultativa i administrativa. bits de la nostra vida, al teixit empresarial, a les
nostres institucions, inclús a la nostra integritat
• Renovar la flota de vehicles i embarcacions a mitjà termini. Tots els canvis de paradigma
i la implementació de noves tecnologies, així signifiquen també una oportunitat, una opor-
com finalitzar l’adequació de les dependèn- tunitat de creixement, de generar ocupació, de
cies de les àrees bàsiques a les necessitats resiliència i de promocionar la imatge de Cata-
actuals d’equipament i d’espais, lunya.
• Millorar la formació continuada dels Agents L’estratègia sobre ciberseguretat proposada es
Rurals amb la seva integració a l’Institut de basa en abordar els següents àmbits:
Seguretat Pública de Catalunya i culminar
la implementació del Pla Estratègic del Cos • Establir una estratègia de prevenció, detec-
d’Agents Rurals (PECAR) 2019-2024. ció i reacció davant dels riscos que puguin
comprometre la seguretat en tots els àmbits
dependents de la Generalitat de Catalunya.
T R ASPÀS D ’EQU IPA MEN TS Per abordar-la caldrà:
V I N C ULAT S A LA DEFENSA
– Detectar prematurament els atacs a in-
• Reclamarem el traspàs urgent d’equipa- fraestructures i organitzacions públi-
ments militars, com ara la caserna del Bruc a ques.
l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat – Realitzar accions preventives envers la
de Catalunya amb l’objectiu de destinar-lo ciberdelinqüència.
a la universitat, a habitatge social o a d’al-
tres equipaments cívics, socials i de recerca – Adoptar les mesures adequades per mi-
que la ciutat necessita. No té sentit que en llorar la gestió de la ciberseguretat, fo-
ple segle XXI hi hagi un gran equipament mentant la realització d’accions de de-
de defensa enmig de la ciutat de Barcelona, tecció d’atacs i vulnerabilitats.
allotjant unitats d’infanteria i un arxiu de
la Regió Militar Pirinenca que podrien si- • Fomentar i millorar l’educació i conscien-
tuar-se en molts altres indrets, quan aquests ciació en ciberseguretat i protecció de dades
equipaments podrien tenir usos molt més mitjançant campanyes de conscienciació i
prioritaris per a la ciutat i el país. formació per la població en general.

124
• Fomentar la creació i implantació a Cata- ment integrador que permeti coordinar els
lunya d’empreses relacionades amb la ci- diferents recursos operatius que es destinen
berseguretat, així com la inversió del teixit a les emergències i catàstrofes.
empresarial en ciberseguretat i protecció de
les dades. • Avançar cap a un comandament integral de
les urgències i emergències sanitàries.
• Mantenir una estreta interrelació amb els
organismes estatals i internacionals en ci- • Preparar l’administració per respondre a les
berseguretat i enfortir les aliances públi- crisis, impulsant la resiliència i la continuï-
ques i privades. tat de les activitats.
• Millorar els serveis d’emergència tot apos-
tant per un renovat model de Bombers que
EM ERG ÈNC IES I PROTECCIÓ CIV I L reconegui i s’integri en el territori, que ga-
ranteixi una eficient cobertura territorial
La política d’emergències i protecció civil té
amb una distribució que permeti donar
per objectiu tenir una societat resilient davant
compliment a la carta de serveis, que revi-
qualsevol escenari de risc i, per tant, cal incor-
si com i quin suport es presta als municipis
porar-la a tots els nivells de les polítiques de se-
en les emergències per tal d’adequar-lo a les
guretat, integrant la gestió de riscos i emergèn-
necessitats actuals i que incorpori la tecno-
cies en les seves diferents fases per tal de donar
logia actual per millorar la resposta i guan-
una sola resposta basada en el coneixement i la
yar eficiència.
prevenció.
• Desenvolupar un model de carrera profes-
La incorporació de la societat civil als serveis
sional dels cossos operatius basat en com-
d’emergències i protecció civil a través del vo-
petències i habilitats estandaritzades, fent
luntariat també ha tingut una àmplia implanta-
especial esforç en la tecnificació i especialit-
ció arreu de Catalunya i, de fet, en molts territo-
zació, que facilitin la mobilitat professional.
ris hi té un paper molt determinant pel que cal
vetllar, no només perquè aporta una seguretat • Dotar del finançament permanent les po-
reactiva de molt ràpida resposta, sinó també lítiques d’Interior per posar i mantenir al
preventiva. dia els serveis d’emergència i fer front a les
exigències del model, la qual cosa compor-
Així doncs, en una societat interdependent,
ta la necessitat de major dotació de recur-
connectada i tecnificada com la catalana, cal
sos humans i materials; incloent-hi un pla
treballar de manera molt transversal per actua-
d’inversions capaç de garantir la millora i
litzar el model i donar respostes més ràpides
adequació constant als diferents avenços
i flexibles als riscos emergents en el territori i
tecnològics i a la correcta cobertura de les
els seus impactes, reformulant el model d’emer-
necessitats del servei.
gències i protecció civil de Catalunya per ade-
quar-lo a les necessitats i realitat del segle XXI. • Incorporar la promoció de la cultura de la
protecció civil a l’educació obligatòria, dis-
Per aquest motiu, a la propera legislatura, el
senyant un programa de formació de co-
PDeCAT vol dur a terme les següents línies
neixement i de sensibilització sobre el risc
d’actuació:
i primers auxilis amb l’objectiu d’antici-
• Aprovar una llei d’emergències que garan- par-nos a les situacions de crisi i millorar la
teixi una resposta integral, col·locant la ciu- capacitat de resposta col·lectiva.
tadania en l’eix de l’atenció en l’emergència,
• Lluitarem per derogar al Congrés dels Dipu-
que reconegui i garanteixi les necessitats de
tats la recent aprovada 122/000082 Ley de
cobertura, que millori la capacitat de res-
coordinación de los servicios de prevención,
posta en l’emergència i garanteixi el compli-
extinción de incendios y salvamento en el
ment de la carta de serveis del cos de Bom-
marco del Sistema Nacional de Protección
bers de la Generalitat.
Civil, que coordina els serveis de bombers, a
• Dotar d’un marc competencial eminent- l’envair competències de la Generalitat.

125
• Treballar la col·laboració publicoprivada U N IÓ E U RO P E A
per a aconseguir una millor gestió de les
Catalunya sempre s’ha sentit estretament lli-
emergències, reducció dels danys i resolució
gada a Europa i a la Unió Europea, és aquest el
en menys temps.
nostre àmbit polític, econòmic i social principal
  d’acció. Volem contribuir a l’enfortiment del
projecte europeu i a la consolidació de la Unió
7.8 POLÍTICA EXTERIOR: Europea com un espai creixent de sobirania
SER PARTÍCIPS D’EUROPA compartida i projectes en comú. Catalunya ha
de ser un dels nodes de dinamisme més impor-
I DE LA UNIÓ EUROPEA, tants del sud d’Europa.
SER PRESENTS AL MÓN
• Contribuirem a la construcció d’una Europa
I N TER NAC IONA L federal, forta en la defensa dels drets socials
i culturals, en matèria de fiscalitat, política
Catalunya necessita una política de relacions
monetària, política comercial, seguretat i
internacionals que li permeti participar activa-
defensa, migracions, crisi energètica i canvi
ment en el diàleg global per aportar la seva mi-
climàtic.
rada, defensar els seus interessos i mantenir la
societat catalana connectada amb el món sense • En el sí de la Unió Europea seguirem dema-
intermediaris. nant empara i plantejant els conflictes ju-
dicials i de manca d’independència judicial
• Intensificarem la presència institucional ca-
que afecten a l’estat espanyol i, en particular,
talana als organismes, fòrums i conferències
els que es deriven del referèndum de l’1-O
internacionals als quals Catalunya té accés
i de l’empresonament i exili del President i
directe com la UNESCO, l’OMS i l’OIT per
consellers de la Generalitat, així com de la
participar en el debat i la definició de políti-
Presidenta del Parlament i dels líders de les
ques globals.
principals entitats socials de Catalunya.
• Consolidarem i ampliarem la xarxa de de-
• Potenciarem el nostre lideratge a l’Assem-
legacions del Govern a l’exterior per tal de
blea de les Regions d’Europa.
promoure els interessos de Catalunya al
món. • Enfortirem i millorarem l’acció i la posició
institucional al Comitè de les Regions, un
• Reforçarem aquesta presència institucional,
dels principals òrgans consultors de les ins-
en tant que territori motor al sud d’Europa,
titucions de la UE i farem un seguiment del
enfortint les relacions amb el Cos Consular
seu control de la subsidiarietat.
present a Catalunya i en organismes inter-
nacionals com l’Assemblea Parlamentària • Treballarem perquè Catalunya participi ac-
de la Francofonia (APF), organitzacions tivament de la conformació de la posició de
interestatals i altres entitats de cooperació l’estat a la Unió Europea.
internacional institucionalitzada com ORU
Fogar. • Potenciarem la funció de control de l’ade-
quació al principi de subsidiarietat dels ac-
• Impulsarem la formació de professionals tes legislatius de la Unió Europea, tal com
d’excel·lència al servei de les necessitats i es disposa en els seus Tractats i, en el pla in-
interessos del Govern i dels catalans a l’ex- tern, en l’Estatut d’Autonomia de Catalun-
terior. ya, en la Llei que regula la Comissió Mixta
per a la Unió Europea i en el Reglament del
• Desenvoluparem noves eines de servei i su-
Parlament.
port als catalans que resideixen a l’exterior.
• Reforçarem el seguiment legislatiu previ de
• Promocionarem Catalunya com a seu d’or-
les iniciatives legislatives de la Unió Euro-
ganismes internacionals.
pea que afectin competències o interessos
de la Generalitat i del programa de treball
de la Comissió Europea, col·laborant amb
126
 els eurodiputats catalans, aportant-los in- C O R R E D O R D E L A ME DI T E R R À N IA
formació del que convé a Catalunya a cada
Impulsarem el desenvolupament del Corredor
votació i iniciativa, raonant la posició de vot.
de la Mediterrània amb l’activació de la Taula
Estratègica del Corredor Mediterrani com a
prioritat pel desenvolupament de la zona.
M EDI T ER RÀ N IA
• Reactivarem la Taula Estratègica del Co-
• Reforçarem la participació catalana en la
rredor Mediterrani, aturada des de 2016 per
Política Europea de Veïnatge (PEV) per fo-
l’incompliment del compromisos i calenda-
mentar relacions més sòlides i eficaces amb
ris per part dels Estats espanyol i francès.
els països veïns de la Mediterrània sud i de
l’est. Aquesta política de bon veïnatge estarà
centrada en la cooperació, l’intercanvi cul-
MU N IC I PA L I S ME E U RO P E U
tural i la voluntat de prosperitat compartida
I I N T E R N AC IO N A L
al sud d’Europa.
Els ens locals, com a administració pública
• Incidirem per mobilitzar el múscul polític i
més propera al ciutadà, són els responsables de
financer de la Unió Europea per desenvolu-
l’aplicació del 70% de la normativa de la Unió
par el gran potencial del Mediterrani i les
Europea. Tenir uns municipis enfortits, inte-
seves costes en energies renovables amb
grats i proactius en l’aplicació de la normativa
iniciatives parlamentàries i acostant els
i la presa de decisions és clau per la cohesió i
programes ENI CBC MED a totes les insti-
legitimació democràtica d’Europa. El procés
tucions catalanes.
d’integració europea afecta a les competències
• Serem proactius amb la Comissió Europea, pròpies dels ens locals, és per aquest motiu que
liderant i presentant Catalunya des de les els municipis han d’estar interconnectats, apo-
xarxes i les estructures multinivell on som derats i implicats en els processos de decisió de
presents: Quatre Motors, Euroregió Piri- la Unió Europea. Cal facilitar que els municipis
neus-Mediterrània, Conferència de Regions catalans tinguin una connexió més àgil i directa
Perifèriques Marítimes (CRPM), Comunitat amb les associacions sectorials europees.
de Treball dels Pirineus (CTP), etcètera.
• Potenciarem l’apoderament dels ens locals
• Reclamarem davant la Unió Europea una involucrant-los en el procés normatiu euro-
acció més sensible i solidària en relació al peu, incrementant la seva presència a les as-
flux de persones migrants que travessen la sociacions sectorials europees d’ens locals
Mediterrània en condicions d’alta preca- (Eurocities, Eurotowns, Arc Llatí etc).
rietat i incertesa. Els actes de salvament en
• Reforçarem les funcions del Consell de la
el mar són prioritaris, com també ho ha de
Catalunya Exterior per incloure-hi les en-
ser la configuració d’una política d’acollida
titats municipalistes en representació dels
comú per part de tots els països membres
pobles i ciutats del país.
i l’enfortiment de la política Europea comú
per frenar la migració des dels països d’ori- • Donarem suport i millorarem l’accés del
gen. món local i de les PIMES als fons europeus
i impulsarem l’economia social per a ges-
• Cooperarem amb la Unió per la Medite-
tionar i aconseguir més fons europeus (FE-
rrània, amb seu a Barcelona, per crear pro-
DER, LIFE, URBACT, Next GenerationEU,
grames de col·laboració territorial amb els
entre d’altres).
països de la mediterrània, donant un nou
impuls al Procés de Barcelona +25.
• Participarem activament en la Conferència
d’Assemblees Legislatives Regionals Euro-
pees (CALRE).

127
C OOP ERAC IÓ IN TERN ACIO N A L R EC O N E I XE ME N T I N T E R N AC IO N A L
D E L A L L E N GUA CATA L A N A
• Aprofundirem en l’estratègia en matèria de
pau i cooperació existents en col·laboració • Reforçarem l’activitat de l’Institut Ramon
amb les entitats catalanes que hi treballen, Llull en la promoció a l’exterior de la llen-
com és el cas de l’Agència Catalana de Coo- gua i la cultura de Catalunya
peració al Desenvolupament, el Fons Català
• Promourem l’oficialitat de la llengua cata-
de Cooperació al Desenvolupament o l’Ins-
lana en el sistema institucional de la Unió
titut Català Internacional per la Pau).
Europea. Impulsarem l’oficialitat del català
• Caldrà adaptar la Cooperació a la situació i l’occità a totes les institucions europees i
de la nova crisi creada per la pandèmia a ni- treballarem perquè estiguin presents en les
vell mundial. En aquest context, s’agreugen accions de la UE, especialment en l’àmbit
encara més la situació de les persones més cultural i lingüístic.
vulnerables i dels països més pobres. Aques-
• Lluitarem per convertir el dret de comuni-
ta situació ens planteja nous reptes a asso-
car-se en català i occità amb les institucions
lir i la nostra atenció haurà d’encaminar-se
europees en un dret real: els diputats han de
a contrarestar aquestes noves necessitats,
poder parlar en català i occità i cal garantir
sorgides d’un escenari que era imprevisible.
el dret de petició, l’ensenyament i els currí-
La pandèmia deixa al descobert les man-
culums europeus en aquestes llengües.
cances d’un gran nombre de països.
• Treballarem per tombar les barreres a l’ús
• Treballarem les tres agendes de l’agenda
del català i l’occità en l’administració elec-
global: l’agenda 2030, amb els ODS, l’Acord
trònica europea, així com per esmenar tota
de París sobre el canvi climàtic i la nova
legislació europea que els arraconi en l’àm-
Agenda Urbana, on Catalunya ha de tenir
bit públic o privat.
un lideratge internacional de primera mag-
nitud perquè és on s’hi jugarà la supervivèn- • Seguirem donant suport a la Iniciativa Ciu-
cia de l’espècie entre el 2021 i el 2030. tadana Europea de defensa de les llengües
minoritàries (Minority Safepack) per tal
• Cal una visió basada en el respecte i la con-
que la Unió Europea i els seus estats mem-
solidació dels Drets Humans. Treballarem
bres protegeixin millor la seva diversitat
els conceptes de Justícia Global des d’una
lingüística i cultura.
perspectiva de gènere, tot promovent l’equi-
tat entre les dones i els homes, fent molta
pedagogia en especial en el camp de l’en-
senyament. Es fa necessari introduir i pro-
moure el concepte de sostenibilitat com a
necessitat bàsica en el desenvolupament fu-
tur dels països. Això ha de ser transversal i
s’ha d’incloure en tots els àmbits: el social,
l’econòmic i l’ambiental.

128
7.9 PROMOURE • Augmentar la compactació horària dels co-
merços,
LA REFORMA HORÀRIA
• Disminuir el temps esmerçat en desplaça-
L’any 2017 la Generalitat de Catalunya va impul-
ments de residència a la feina
sar el Pacte per a la Reforma Horària, signat per
entitats i partits, on les institucions i organitza- • Incrementar l’oferta de transport públic i
cions signatàries ens comprometérem a: col·lectiu en els horaris de màxima afluència.
• Recuperar les dues hores de desfasament ho- Els poders públics competents i els agents so-
rari en relació a la resta del món, cials han de fer l’adaptació i el seguiment de
l’aplicació de la reforma horària al llarg del
• Impulsar una nova cultura del temps a les or-
període de transició per tal d’assolir l’Objectiu
ganitzacions a favor de models més eficients
2025.
i més flexibles per atendre les noves necessi-
tats socials Aquest any 2021, sota les circumstàncies de
restricció horària i de moviments, acompanya-
• Consolidar el factor temps com a nova
des del significatiu augment del teletreball, és
mesura de llibertat, equitat i benestar,
un moment adequat per donar una empenta i
• Assolir uns nivells més alts de conciliació de prendre decisions compartides que ens perme-
la vida familiar, laboral i personal. tin avançar en la reforma horària.

Sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els

de la resta del món aconseguirem guanyar temps
al temps. Per això, en aquest legislatura treballa-
rem per complir amb la carta de compromisos
cap a l’Objectiu 2025 assumits en el Pacte per a
la Reforma Horària.
L’Objectiu 2025 pretén, entre altres, fer una dis-
tribució més racional del temps en la vida quoti-
diana, millorar el rendiment escolar, incrementar
el temps per al descans, millorar la productivitat
i la competitivitat de les empreses, fer possible
la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia
derivat de la compactació d’horaris i per la re-
ducció dels desplaçaments al lloc de treball.
Treballarem per tal que en els propers anys
tendim a:
• Avançar l’hora d’anar a dormir i recuperar el
son perdut,
• Potenciar el teletreball,
• Reduir a una hora el temps per dinar
a la feina,
• Reduir l’absentisme laboral injustificat,
• Avançar els horaris de l’activitat extraesco-
lar,
• Avançar l’horari dels espais informatius a la
televisió i a eliminar l’oferta televisiva des-
tinada a infants i adolescents en horari noc-
turn.
129
7.10 COHESIÓ té, però que a la Catalunya rural sovint li
queden lluny, parlem de serveis bàsics que
I SOSTENIBILITAT es poden aproximar al territori i que cal que
TERRITORIAL: ho facin, serveis de salut, d’atenció a la de-
LA CATALUNYA CIUTAT pendència, d’atenció a la infància, de cultu-
ra, de mobilitat,...
– EL PAÍS RURAL
3. Governar amb visió de territori i no només
La idea noucentista de la “Catalunya Ciutat”
de gran ciutat. Un exemple recent, són les
pretenia vertebrar Catalunya a través de la cul-
decisions sobre confinament municipal, les
tura i les comunicacions i va culminar amb la
quals poden tenir sentit i lògica en muni-
Mancomunitat en aquell plantejament de Prat
cipis grans, però no en tenen cap en petits
de la Riba “Que no hi hagi ni un sol Ajuntament
municipis isolats.
de Catalunya que deixi de tenir, a part dels ser-
veis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, És hora de repensar gestió del territori i de l’ad-
el seu telèfon i la seva carretera”. No es discutia ministració amb alternatives diferents de les
la capitalitat de Barcelona, es pensava més aviat que s’han vingut aplicant des fa moltes dècades.
en dotar al territori d’uns serveis, semblants als
de la ciutat i necessaris per expansionar la vita- El PDeCAT es compromet a impulsar en la pro-
litat dels pobles. pera legislatura una estratègia plurisectorial de
revitalització del país rural a Catalunya, amb
Aquella ambició de país de fa 100 anys es tor- la constant participació dels representants del
na a plantejar en aquest moment. A Catalunya conjunt de petits municipis. Millor dit, dels pe-
el 90% de superfície està gestionat per menys tits per població, però que són grans municipis
d’un 1% de la població, amb risc de despobla- per extensió, per riquesa territorial, paisatgísti-
ment de diverses comarques i amb la necessitat ca, ecològica, patrimonial, grans municipis en
de mantenir el territori, el país rural. De l’altra potencial de sostenibilitat per a la nostra socie-
costat, Barcelona i els municipis de l’Àrea Me- tat de les properes dècades. Aquest compromís
tropolitana es troben densament poblats, l’ha- es concreta en :
bitatge és car pel preu del sòl, també ho és el
sòl industrial, la congestió no és sostenible. És • Promoure l’elaboració d’un Projecte de Llei
hora de comprometre’ns en una nova proposta marc per el desenvolupament del país rural
ambiciosa per millorar l’equilibri territorial del a Catalunya, el qual ha de contenir les bases
país, podem fer compatibles les dues necessi- d’una estratègia plurisectorial de desenvo-
tats: donar sortida a la Catalunya metropolita- lupament rural per als propers anys.
na, i dotar i empoderar el país rural dels serveis • Determinar l’Agenda rural, que permeti
de qualitat que necessita i de la capacitat per fixar les fites d’un procés que sabem com-
gestionar el territori des de la proximitat. Em- plex, però necessari per avançar en un veri-
prendre aquest repte avui és possible, però cal table reequilibri territorial del país
compromís, estructura i agenda.
• Constituir una Conferència d’alcaldes del
Un element afavoreix especialment aquest País Rural des de la qual participar i impul-
procés, és l’evolució de les telecomunicacions, sar el procés de configuració de les diferents
l’evolució de les TIC i el teletreball. Avui podem accions i polítiques destinades al desenvolu-
treballar amb la NASA des del Pirineu o des de pament rural.
la Terra Alta, l’únic requisit és disposar de les
xarxes de telecomunicacions i connectivitat • Crear una Secretaria de País Rural dins del
adequades. A la Catalunya rural hi falten carre- Govern amb capacitat de coordinació de to-
teres, sí, però el que més hi falta són tres coses: tes aquelles polítiques plurisectorials, desti-
nades al desenvolupament del país rural.
1. La connectivitat, la qual ara ja revoluciona
tota l’activitat productiva i laboral del segle • Incorporar un informe “d’impacte territo-
XXI; rial i estímul al desenvolupament rural” a
tota norma legislativa de caràcter econòmic
2. Els serveis de proximitat que la metròpolis o social, amb la finalitat d’incorporar in-
130
 centius específics per les àrees rurals o que
permeti una simplificació de procediments
o exempció de requisits per activitats que es
realitzin en zona rural.
• Constituir un Fons de cohesió territorial per
finançar els programes a impulsar.
• Vetllar per una efectiva millora en el des-
plegament dels diferents serveis en salut,
atenció a la dependència, educació infantil,
ocupació, cultura, ... per tot el territori.
• Garantir la connectivitat a tots els muni-
cipis. En primer lloc a través de l’execució
d’inversions a la xarxa de fibra òptica i on
hagi més dificultats garantir-la a través del
desplegament dels elements radioelèctrics
per a les xarxes d’accés sense fils.
• Revisar la normativa urbanística que afecta
al territori rural i dels municipis més petits
per adaptar-la a les singularitats del territo-
ri.
• Revisar la normativa forestal per una millor
sostenibilitat del territori en la perspectiva
del canvi climàtic i de l’aprofitament d’usos.
També la regulació de les activitats cinegè-
tiques ha de ser revisada per evitar una so-
brepoblació de determinades espècies.
• Impulsar les activitat agràries i agroalimen-
tàries, però també les industrials i de ser-
veis, aprofitant la transformació que repre-
senten les tecnologies TIC per potenciar la
realització d’activitats del sector secundari
i terciari en el món rural.
• Garantir als joves que vulgui romandre al
país rural, que ho puguin fer. Per això caldrà
assegurar la oportuna oferta formativa, de
serveis i laboral en el món rural, estimulada
si cal amb estímuls addicionals de caràcter
fiscal o pressupostari.

131
132