BUTLLET INTERIOR DE L ASSOCIACI CATALANA D EXPRESOS POLTICS

(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 81

TERCER TRIMESTRE DEL 2015

DONATIU: 1

Editorial
MS QUE MAI S L'HORA DE LA POLTICA RESPONSABLE
Els resultats de les eleccions del passat 27 de
setembre, realitzades amb una alta participaci,
han dibuixat un panorama poltic que obre un
perode de notable incertesa pel que fa al futur
del nostre pas. La suma dels partidaris de la
independncia (JUNTS PEL S i la CUP) han
aconseguit una majoria absoluta d'escons mentre
que els contraris a una declaraci d'independncia s'han repartit gaireb l'altra meitat de la
Cambra en una dispersi de forces amb poques
perspectives d'unitat opositora, i amb el partit
dels Ciutadans en el paper de lder de l'oposici.
Tot i aix, els partidaris de la independncia no
han arribat al 50% dels vots emesos, percentatge
ms baix si tenim en compte la poblaci total del
pas. Un resultat, al nostre entendre, clarament
insuficient per declarar un Estat propi.
Al marge d'aquestes consideracions, es pot preveure un govern que tindr com a objectiu quasi
nic preparar les condicions per fer efectiva en
un termini de divuit mesos una Declaraci
Unilateral d'Independncia tal com va anunciar
reiteradament el dirigent d'ERC, Oriol Junqueres.
Que les declaracions de Mas i d'altres personalitats del mn independentista hagin matisat
aquesta afirmaci introduint-hi elements de
correcci pel que fa al temps del procs no canvia el fet essencial de quin s l'objectiu central
de la majoria parlamentria sorgida de les urnes.
La mateixa composici del grup parlamentari de
JUNTS PEL S posa en evidncia que la candidatura no estava concebuda per a la elaboraci
d'una obra de govern, sin noms per preparar la
construcci d'un estat propi. Aquest propsit s

d'una envergadura tal que permet tenir un xic

d'escepticisme pel que fa a la seva realitzaci, tot
i que la propaganda de CDC i d'ERC no deixava
dubtes de la seguretat d'aconseguir-ho.
Aquesta seguretat, per, no s'ha concretat en cap
moment a explicar amb claredat com es materialitzaria aquesta separaci d'Espanya, quins
mecanismes concrets la farien possible, quins
suports hi hauria a nivell internacional, quines
repercussions tindria quedar-nos fora de la Uni
Europea, etc. Aix sense comptar que l'enfrontament amb l'Estat seria total, amb tot el que comporta.
Malgrat que no s'ha concretat com materialitzar(continuaci pg.3)

w Editorial ....................................................pg. 1 i 3
w Acomiadament i record
Kim.................................................................pg. 3
w Convocatoria del encuentro estatal de colectivos de .
memoria histrica...2 .....................................pg. 4
w Tenim memria: veritat, justcia i reparaci
Domnec Martnez.........................................pg. 5
w La vergonya internacional dels refugiats
Marc Carrillo ..................................................pg. 6
w Uns instants per a la cultutra .........................pg. 7
w Declaraci de lAssociaci Catalana dExpresos ........
Poltics del Franquisme....................................pg.8
w Recordant Salvador Allende
Eduard Amouroux...........................................pg. 9
w Francesc Boix, un llegat poltic i cultural
Rosa Toran ....................................................pg. 10
w Pgina guerrillera
Llus Mart i Bielsa........................................pg. 11
w No a loblit.................................................. pg. 12

OBITUARI
LAssociaci Catalana dExpresos Poltics del
franquisme lamenta la prdua dels companys:
CONXITA PROS JARD
MIGUEL CASTEL BORRELL
Transmetem el
nostre ms sentit condol als
seus familiars.

PUBLICACIONS REBUDES
Gent del Masnou, nm. 333-334
DIE GLOCKE VOM ETTERSBERG nm. 54-55
Le Patriote Rsistant, nm. 898-899
Jovent, nm.114
Fundaci Pere Tarrs, 2015-2016
Mundo Obrero, nm.285-286
La nostra veu, nm. 59
Escoltes Catalans, nm. 16
Uniao Resistentes Antifascistas portugueses, nm. 144
NEW FIR Federation de Resistance Antifascists, nm. 37
Esquerra Nacional, nm. 224-225

AVS
El proper:

15 doctubre

24 doctubre

A les 12:00h del

migdia, al Fossar
de la Pedrera es
far com cada any
lHomenatge als
Immulats

A les 11:00h del

mat, al barri del
Carmel, al Tur
de la Rovira, se
celebrar un acte
en record dels
brigadistes.

US HI ESPEREM A TOTS

Nota:
El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en
les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats.

AJUTS AL BUTLLET
Joan Sard
Sunsi Batllori
Merc Bel
RCP

20,00
30,00
10,00
40,00

TOTAL.................................100 e
GRCIES A TOTS/ES PELS
VOSTRES GENEROSOS
DONATIUS, SENSE TOTS
ELLS AQUEST BUTLLET
NO SERIA POSSIBLE.

PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents
antifeixistes- membre de la FIR).
Butllet Interior nm. 81. Tercer trimestre de 2015.
Coordinaci: Antnia Moreno
Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia
Moreno (estem oberts a altres participacions).
Muntatge: Sara Borrs
Illustracions: Jan
Fotografies: [Link]
Impressi: ServicePoint
Dipsit legal: B-33.493-95
Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics.
c/ Via Laietana, 16 -08003 Barcelona.
Tel./Fax 934 812 853
Correu electrnic: expres-pol@[Link]
Pg. web: [Link]/exprespol
Compte corrent a la caixa:

ES07-2100-0429-6402-0017-5329

(continuaci editorial)

la, cal tenir molt en compte la illusi que ha despertat la independncia entre mplies capes de
la poblaci, com ho han palesat les grans manifestacions en els darrers anys i ho han confirmat
els resultats electorals. Aquesta illusi i aquestes
manifestacions, tot i que no sn un element decisiu, sn un suport indubtable al propsit d'independncia i obren una nova etapa a partir de la
qual res no ser igual en les relacions entre
Catalunya i Espanya.
Per mentre s'est en aquest debat, els problemes quotidians de la poblaci queden relegats a
segon terme. Al llarg de la campanya, el govern
d'Artur Mas ha aconseguit que el tema central
hagi estat la independncia, deixant de banda
l'explicaci de quina ha estat la seva obra de
govern, amagant el fet que les lleis econmiques
i socials ms importants i tan regressives per als
drets laborals, aix com les retallades socials que
han ferit mortalment l'Estat del benestar, han
estat aprovades sempre amb els vots de CiU. s
evident, doncs, la coincidncia en qestions
econmiques i socials de CiU amb el PP, la qual
cosa permet pressuposar que la seva proposta
per una hipottica Catalunya independent s'estructuraria sobre la base d'un capitalisme neoliberal contrari a l'Estat del benestar, com teoritza
l'economista principal de CDC, Xavier Sala
Martin.

Entrem, doncs, en una nova etapa que requerir

molta poltica i gran capacitat de negociaci i
sobretot molt de realisme per trobar una sortida a
la situaci plantejada sense aprofundir la divisi
que aquest tema provoca entre la poblaci,
tenint en compte que menys de la meitat dels
votants (47%) han manifestat la seva voluntat de
separar-se d'Espanya. Una nova etapa en la qual
ser imperatiu respectar tant els sentiments dels
que aix s'han expressat com dels que pensen el
contrari, esforant-se per mantenir concrdia en
la diversitat i evitant enfrontaments socials que
tan perjudiquen el pas. En aquest sentit el paper
dels partits de l'oposici ser tamb important,
malgrat l'heterogenetat del seu conjunt, on es
barregen partidaris del dret a decidir amb enemics declarats de qualsevol signe de sobiranisme. Especialment important ser, per exemple, la
posici de la CUP, els resultats de la qual li obren
perspectives d'un nou protagonisme, que caldr
veure si serveix per reforar al conjunt de l'esquerra o per donar suport a JUNTS PEL S
basant-se en la coincidncia en l'objectiu independentista.
Tot plegat obre, com diem abans, una etapa de
notable incertesa que requerir desenvolupar
ms que mai una poltica responsable que estigui
a l'altura dels moments histrics que vivim.

ACOMIADAMENT I RECORD
El temps ens empaita i empeny fins on hi ha varada la Barca d'Acaronte que navegant per la
Laguna Estgia ens dur al mn del silenci.
El 16 de juliol vrem acomiadar Miguel Castel,
un altre company de lluita contnua amb molts
anys de pres.
Miguel Castel es va quedar orfe de pare perqu
el van assassinar l'any 39 al Camp de la Bota.
Fou mestre nacional fidel a la Repblica.
En Castel , membre de Las J.S.U.C., va ser empresonat l'any 1950 i condemnat a 17 anys de
pres.
El seu comiat ens va emocionar molt perqu
havia deixat dit que volia que en el seu enterrament escoltssim La Internacional Comunista

(Arriba parias de la tierra, en pie...) i, finalment,

Els segadors (Quan conv seguem cadenes... ).
Seguirem reivindicant fins al final el nom del teu
pare i el de molts altres que com ell mateix van
ser assassinats al Camp de la Bota.
Kim

CONVOCATORIA DEL ENCUENTRO ESTATAL DE COLECTIVOS DE

MEMORIA HISTRICA Y DE VCTIMAS DEL FRANQUISMO
Estimadas/os compaeras/os:
Distintas organizaciones memorialistas y colectivos de Vctimas que llevamos aos luchando
contra la impunidad del franquismo y por el
reconocimiento poltico y jurdico de sus vctimas, nos ponemos en contacto con vuestro
colectivo para convocaros a un encuentro estatal
de organizaciones memorialistas y de Vctimas
del franquismo.
Como sabis, lamentablemente todava existen
ms de 2.300 fosas comunes donde estn enterrados nuestros seres queridos asesinados y hay
ms de 150.000 desaparecidos en el Estado
Espaol, adems de los miles de desaparecidos
en el Exilio Republicano; continan sin ser anuladas las sentencias ilegales que sirvieron para
asesinar a miles de demcratas, o encarcelarlos
arrebatndoles aos o incluso dcadas de su
vida. De igual forma, los torturados por la polica
franquista an ven impunes a sus verdugos.
A ello hay que sumar, los miles de espaoles que
forzados al exilio tras finalizar la guerra y que
fueron deportados a los campos de exterminio
nazi donde fueron esclavizados y asesinados en
masa; los presos polticos que en el Estado espaol fueron sometidos durante aos a trabajo
esclavo o los menores sometidos en los preventorios y orfanatos de extrema dureza, organizados por la Seccin Femenina de Falange y la
Iglesia Catlica Espaola. Y qu decir de los
cientos de personas que tienen una falsa identidad y las muchas familias amputadas como consecuencia del robo de bebs, que dirigido inicialmente contra las presas polticas republicanas continu durante toda la dictadura y bien
entrada la democracia. Por desgracia para las
Vctimas del franquismo, ninguno de estos crmenes ha sido juzgado, vctimas que adems
continan sin ser reconocidas poltica y jurdicamente por el Estado espaol, y mucho menos
reparadas. Hasta ahora.
En los prximos meses se han de celebrar elecciones generales y es bastante probable que se
produzca un cambio de gobierno, que esperamos y deseamos sea en un sentido progresista, lo
cual debe constituir una oportunidad para que

las demandas de las Vctimas del franquismo

sean amparadas por el estado. A nadie se le escapa que el momento poltico actual est dominado por la tendencia de la mayora social para
encontrar una verdadera alternativa poltica de
cambio, tendencia dominante a la que queremos
contribuir con nuestro esfuerzo y exigencias, que
son las de las Vctimas del franquismo, la de sus
familiares y la de todas las formas asociativas que
ha tomado este movimiento por la recuperacin
de la Memoria Democrtica y Antifascista.
Ha llegado el momento de unir todas nuestras
fuerzas. Hasta ahora ramos la denuncia permanente, ahora tenemos que ser una fuerza real
capaz de conseguir nuestras reivindicaciones:
"SIN MEMORIA HISTRICA, NO HAY DEMOCRACIA". En estos momentos en los que se habla
de regeneracin democrtica, incluso se plantea
la necesidad de un cambio de rgimen y de iniciar un proceso constituyente, las Vctimas del
franquismo y sus organizaciones, los distintos
colectivos memorialistas y de derechos humanos, no podemos permitir, al menos sin dar una
dura batalla, que el franquismo siga siendo legal,
que sus crmenes continen siendo impunes, y
que las Vctimas del franquismo siguen sin ser
reconocidas y reparadas por el Estado espaol. El
cambio poltico en nuestro pas, de nuevo no se
puede articular sobre el olvido y el desamparo
legal de las Vctimas del franquismo. Sin memoria no hay cambio poltico posible.
Por ello, os proponemos la realizacin de un
encuentro estatal de asociaciones, organizaciones, plataformas y cualquier grupo que luche por
la recuperacin de la Memoria Democrtica y
Antifascista en este pas, en el que debatir y acordar cules son nuestra exigencias y reivindicaciones polticas, reivindicaciones que presentaremos a la sociedad y a los grupos polticos y
coaliciones para conseguir de una vez por todas
el RECONOCIMIENTO POLTICO Y JURDICO
DE LAS VCTIMAS DEL FRANQUISMO POR
LAS INSTITUCIONES DEL ESTADO Y LA CONDENA DEL FRANQUISMO EN LOS TRMINOS
REALIZADOS POR LA ONU.

TENIM MEMRIA: VERITAT, JUSTCIA I REPARACI

La seu de CCOO va acollir el dia 21 de setembre
una sessi de debat de les diferents formacions
poltiques que es presentaven a les eleccions
catalanes. L'acte que va ser convocat i presidit
per l'Enric Pubill (Associaci d'expresos poltics
del franquisme) i la Rosa Torn (Amical
Mauthausen), amb una alta participaci de
representants de les entitats memorialistes, va
permetre fer balan del darrer perode (una visi
molt crtica del govern de CiU en els darrers
anys) i tamb dels temes que calia prioritzar en el
nou mandat.
Cal dir, per comenar, que nicament els portaveus del PP i de Ciutadans, van dissentir dels
plantejaments de les entitats memorialistes. "No
estem d'acord ni amb el Memorial Democrtic ni
amb les poltiques de memria democrtica",
van afirmar, defensant que "la memria no s'ha
de fer servir des de les institucions".
Tamb es va posar de relleu en les diferents intervencions (especialment pel ex diputat d'ICV
Salvador Mil, i representants de les entitats
memorialistes), com durant els governs de CIU,
s'ha paralitzat bona part del que s'havia posat en
marxa durant el govern tripartit (Memorial
Democrtic, espais de la memria, espais de participaci, etc). Fins i tot acceptant (com ho va fer
el Sr. Joan Auladell, representant d'Uni
Democrtica) que aquesta era una de les condicions imposades en el primer perode de suport
del PP al Govern de CIU (20/11/12): "Desmuntar
el Memorial Democrtic".
En el terreny de les propostes va haver-hi fora
coincidncies entre del Sr. Josep Cruanyes (Junts

Fotografies: [Link]

pel S), Salvador Mil (CSQEP), Manuel Mrquez

(CUP) i David Prez (PSC), i en el torn de paraules i debat dels assistents van aparixer qestions
com la reactivaci de l'activitat del Memorial i
de la xarxa d'espais de memria al territori,
corregint i perfeccionant el seu funcionament per
tal de millorar la capacitat didctica, divulgativa
i de participaci. L'aplicaci urgent de les resolucions de les NNUU, que obliguen a l'Estat
espanyol a complir els tractats internacionals
(fosses, veritat i reparaci). Millorar la Llei de
Fosses aprovada pel Parlament de Catalunya i
que no ha servit per garantir el Banc d'ADN, com
reclamen els familiars (i professionals implicats),
ni per obrir les foses per identificar els desapareguts a la Guerra Civil. Recuperar nous espais i itineraris de memria, retirant la simbologia franquista encara present, i donant suport als treballs
de recerca i transmissi de valors que fan els centres d'estudi local i les entitats memorialistes
implicades.
El debat va posar de relleu la vitalitat de les entitats presents i la necessitat que el nou govern que
surti de les eleccions del 27 S entengui que les
poltiques de Memria democrtica sn imprescindibles per evitar, d'una banda, la banalitzaci
de la dictadura i les seves conseqncies i, per
l'altre, per fomentar la cohesi social, promovent
els valors democrtics i la visualitzaci d'una
memria dels sectors populars implicats: entre
elles la lluita de les dones.

Domnec Martnez

LA VERGONYA INTERNACIONAL DELS REFUGIATS

1939: Qui no recorda als republicans espanyols
que fugien de l'exrcit franquista i el tracte infame que reberen del govern de la III Repblica
francesa i els seus soldats senegalesos als camps
de concentraci de Saint Cyprien et Barcars,
Argles sur Mer, Gurs...!!
Ara, una nova vergonya internacional ha aparegut. Aquest estiu sagnant de 2015, dia rere dia,
moren a les aiges de la Mediterrnia un reguitzell de persones que amb l'esperana d'arribar a
les costes europees d'Itlia o Grcia fugen de la
guerra de Sria, de la violncia inusitada de
l'Estat islmic, i d'altres conflictes que condemnen a fugir a sirians, afgans, kurds, iraquians, africans, etc. Tots ells, sotmesos a l'extorsi de les
mfies que organitzen a preus lleonins uns viatges que de vegades els poden conduir a la mort.
En efecte, desenes de refugiats moren amuntegats en un cami que anava de Budapest a Viena;
cinquanta ms sn trobats asfixiats en un vaixell
suec; el govern-ultra dret hongars del Primer
Ministre Viktor Orbn est acabant la construcci
d'un mur entre el seu pas i Srbia que impedeixi l'entrada de refugiats, amb la vigilncia d'una
policia especial anomenada els caadors de
frontera; la policia grega respon amb gasos lacrimgens a l'allau de refugiats amb els seus fills i
gent gran que fan cua per demanar asil; Frana
enforteix a Calais la vigilncia del tnel del
Canal de la Mnega per evitar l'entrada per
aquest indret, perqu el Regne Unit -un interessat outsider de la Uni- es desentn del proble-

ma hum i fa avinent que far molt desagradable

la vida a aquell que sense autoritzaci accedeixi
al seu territori; Espanya que fa temps constru
tanques a Melilla i a Ceuta, invoca ara l'alt percentatge d'atur existent per discutir unes xifres
d'asil, ja d'entrada ridcules davant els socis
europeus. La cancellera Merkel, desprs d'un
temps de romandre callada, recorda ara, desprs
dels atacs xenfobs de l'extrema dreta, que sense
la cooperaci en l'acollida dels refugiats dels
Estats membres el Tractat de Schengen, aquest
podria desaparixer. s a dir, la lliure circulaci
dels ciutadans europeus per una bona part del
territori de la Uni (no en el Regne Unit i Irlanda)
i tamb per alguns Estats que no en formen part.
I aix, podrem continuar per descriure la greu
crisi migratria a la Uni Europea.
L'actitud de les autoritats comunitries i, sobretot, dels Estats membres de major rellevncia que
condicionen les seves decisions (Alemanya,
Frana) posa de manifest la manca d'una poltica
exterior unitria que pugui permetre fer front
amb eficcia al problema hum, jurdic i, al capdavall, poltic que es deriva de la crisi. El recent
fracs per arribar a un acord entre els Estats de la
Uni sobre les quotes de refugiats que cadasc
hauria d'estar en disposici de donar asil, i tota
la mesquina picabaralla que l'ha envoltat, mostra
la seva incapacitat poltica per donar resposta al
repte plantejat per les conseqncies derivades
de conflictes bllics, que no poden ser considerats com a una cosa aliena. Per exemple, que a
Sria, un strapa com Baixar al-Assad pugui
encara mantenir-se en el poder sense especials
problemes, fa recaure una greu responsabilitat en
els actors decisoris de la poltica internacional.
Sens dubte els Estats Units, Xina, Rssia, per
tamb la Uni Europea. I s aqu, on el projecte
d'una Uni poltica amb veu prpia en l'escena
internacional fa aiges. Avui s una quimera.
En el terreny jurdic la regulaci europea del dret
d'asil requereix una revisi. D'acord amb la
Convenci de Viena de 1951 la condici de persona refugiada a qui pot ser concedit l'asil, s
aquella que t fonamentats temors de ser perseguida al seu pas per motius de raa, religi,

UNS INSTANTS
PER A LA CULTURA
FEDERICO GARCA LORCA

nacionalitat, pertinena a un grup social o per

opinions poltiques. Fugir de la guerra s una
causa legtima per demanar l'asil. A La Uni
Europea, el Reglament 343/2003 del Consell, de
18 de febrer de 2003, pel qual s'estableixen els
criteris i mecanismes de determinaci de l'Estat
membre responsable de l'examen d'una sollicitud d'asil, presentada en uns del Estats membres
per un nacional d'un tercer pas, com s el cas
dels sirians i d'altres de fora de la Uni, la regla
general sobre la concessi de l'asil s la segent:
l'Estat membre de la Uni que hagi expedit al
sollicitant un document de residncia o visat
que sigui vigent ser responsable de la sollicitud
d'asil.
Actualment, qui fuig de la guerra no pot escollir
l'Estat on desitjaria obtenir l'asil. On tericament
pot aspirar a obtenir-lo s en un dels Estats on
per raons geogrfiques ha pogut accedir en primer lloc. La realitat del drama actual s que
aquests Estats no sn precisament una potncia
econmica de la Uni, de tal forma que els permeti afrontar el repte amb garanties de vida
digna per a els refugiats. Sembla evident que, a
banda del comproms poltic sobre les quotes,
tamb s necessria una reforma de la normativa
europea sobre el dret d'asil.
En tot cas, amb el record inesborrable de les
imatges dels republicans espanyols en el camps
del sud de Frana el 1939, sigui benvinguda la
iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona de posar
els seus modestos mitjans per acollir als refugiats
que sigui possible.

CANCIN DEL JINETE

Crdoba
Lejana y sola
Jaca negra, luna grande,
y aceitunas en mi alforja
Aunque sepa los caminos
yo nunca llegar a Crdoba.
Por el llano, por el viento,
Jaca negra, luna roja.
La muerte me est mirando
Desde las torres de Crdoba.
Ay qu camino tan largo
Ay mi jaca valerosa
Ay, que la muerte me espera,
antes de llegar a Crdoba
Crdoba.
Lejana y sola.
Canciones (1921-1924)

Marc Carrillo

DECLARACI DE L'ASSOCIACI CATALANA D'EXPRESOS POLTICS

DEL FRANQUISME
Aquest estiu han sacsejat les conscincies dels
europeus les imatges de multitud de persones
que intenten arribar a Europa fugint dels seus
territoris, en un desesperat viatge cap la "terra
promesa", realitzat en unes condicions infrahumanes i amb els conseqents milers de morts,
infants inclosos. La situaci ha esdevingut dramtica i ha sorprs a nacions del centre d'Europa
que s'han trobat els morts a les portes de casa
seva, quan no en la mateixa casa.
En aquest mateix butllet, el catedrtic de Dret
Constitucional, Marc Carrillo, analitza la situaci
i recorda el drama dels republicans espanyols
quan fugien a Frana el 1939 en una circumstncia de similar vergonya internacional.
L'Associaci Catalana d'Expresos Poltics del
Franquisme expressa la seva ms enrgica repulsa per la situaci, al mateix que denuncia la
hipocresia dels governs, incls l'espanyol, que
protesten d'aquesta allau humana oblidant que
en sn en gran part responsables per haver desenvolupat una poltica d'agressi, bombardejant,
envaint i destruint les estructures d'Estat de pasos considerats fora del control d'occident, com
Iraq, Lbia, Sria,que fins aleshores generalment
no havien protagonitzat grans onades migratries. I alhora que destrueixen aquests pasos, protegeixen a pasos que recolzen el terrorisme islmic, com Arbia Saudita i pasos del Golf Prsic.
Per altra banda, resulta sospitosa
la cobertura meditica, amb la
insistncia de la procedncia
siriana i la denominaci de refugiats, aix com la rapidesa en la
concessi de permisos de residncia a diferncia del tractament a d'altres "immigrants
illegals" que sn reprimits amb
extremada duresa.
L'aprofitament de la situaci
emocional per una intervenci
militar contra el govern de Sria
s una possibilitat a tenir en
compte.

Considerem que la Uni Europea t la responsabilitat i l'obligaci d'actuar en relaci a tots els
immigrants sense documentaci, seguint criteris
humanitaris i segons els seus principis fonamentals de respecte dels Drets Humans, la justcia i la
pau social. Malauradament aquests principis es
troben a faltar en aquests moments. Qui si ha
estat a l'altura de les circumstncies sn les institucions i persones que han desenvolupat arreu
iniciatives en solidaritat amb els refugiats, com
les que ha llenat l'Ajuntament de Barcelona de
crear "ciutats europees de refugi". Es tracta d'una
forma d'assumir la realitat i la responsabilitat en
l'mbit ms proper, el local: la ciutat, els barris i
els vens independentment d'all que acordin els
Estats. Felicitem la iniciativa i encoratgem a desenvolupar accions com aquesta, no solament pel
que fa als protagonistes de l'allau d'aquests dies,
sin per tots els que contnuament intenten arribar a Europa i sn rebutjats amb mesures policials.
Cal desenvolupar poltiques d'acolliment, en una
demostraci que l'esperit de solidaritat est viu
malgrat l'actuaci d'uns Estats les poltiques dels
quals obeeixen a estratgies partidistes que utilitzen els immigrants pels seus interessos, convertint-los, molts cops, en carn de can.
Barcelona, setembre de 2015

RECORDANT SALVADOR ALLENDE

El passat 11 de setembre, una nombrosa delegaci de membres de l'Associaci va participar en
el tradicional homenatge a Salvador Allende que
es realitza cada any en aquesta data a la plaa
del Carmel que porta el seu nom. Coincidint amb
el 30 aniversari de la plaa i el 42 aniversari de
la mort d'Allende, prop d'un miler de persones
ens vam aplegar per homenatjar el president xil.

l'Alcalde Trias, el consistori va retirar, fins i tot, la

petita subvenci que rebia el Centro Salvador
Allende, un dels organitzadors de l'acte.
L'acte el va presentar Txema Castiella, membre
del Comit Ciutad i van intervenir-hi el president del Centro Salvador Allende, Eulogio
Dvalos i Joan Manel Serrat, gran amic de Xile i
actiu defensor de la seva lluita democrtica. En
acabar els parlaments, van ressonar al barri del
Carmel les darreres i emotives paraules
d'Allende.

Com cada any es van fer les ofrenes florals al bust

d'Allende, es van cantar els himnes de Xile, de
Catalunya i de la Unitat Popular, acabant amb
les salves d'honor dels grups Foc i Trabucaires del
Perot Rocaguinarda. Desprs es va realitzar un
concert musical del grup Tuparik, i vam deixar la
plaa amb la figura d'Allende engrandida cada
cop ms, desprs de 42 anys del cop d'Estat de
Pinochet. Per cert, hi ha alguna plaa al mn
que porti el nom del general trador?
L'acte estava organitzat, com sempre, pel Comit
Ciutad per l'Homenatge a Salvador Allende, del
qual la nostra Associaci en forma part, i pel
Centro Salvador Allende, amb la collaboraci
dels amics de la Casa Amrica de Catalunya.
L'acte va comptar enguany amb la presncia de
l'Alcaldessa Ada Colau i d'una part important del
seu equip de regidors, cosa no s'havia produt en
els darrers quatre anys de govern convergent en
els quals, a ms de no fer acte de presncia

Eduard Amouroux

Fotografies: [Link]

FRANCESC BOIX, UN LLEGAT POLTIC I CULTURAL

Amb aquest ttol encapalo l'article incls al
catleg de l'exposici Ms enll de Mauthausen.
Francesc Boix, fotgraf, i torno a reiterar-lo perqu reflecteix la intenci de la mostra: inserir la
curta vida de Francesc Boix en uns anys determinants de la histria espanyola i europea. Des del
barri barcelon del Poble Sec fins a Mauthausen i
Pars transcorre l'itinerari d'un jove que constru
la seva conscincia poltica en els anys republicans, que es compromet d'immediat en l'acci
contra l'aixecament feixista del 17 de juliol, que
pat les conseqncies de la derrota fins a l'extrem del seu internament al camp de
Mauthausen i que prossegu la lluita antifranquista a Frana.

reclusi a Mauthausen, grcies a la seva acci de

robatori dels negatius fotogrfics al laboratori del
camp, combinada amb altres dos republicans,
amb els joves que reeixiren en fer-les sortir del
recinte i amb la grangera del poble que s'avingu
a amagar-les fins a l'alliberament. Per la seva
acci agosarada no fin el 5 de maig, dia de l'entrada de les tropes americanes a Mauthausen,
sin que prossegu, aleshores, com a reporter per
verificar l'horror de les installacions i l'estat dels
supervivents. I per ltim, un cop installat a Pars,
document amb un ampli ventall de reportatges
l'acci de la militncia poltica i sindicalista
comunista que encara creia possible el retorn a
Espanya, fins que els interessos geoestratgics de
la Guerra freda frustr totes les expectatives.
A punt de complir els 31 anys, Francesc Boix
mor en un hospital de Pars, sense haver pogut
abraar els seus, ni sense haver pogut contribuir
a omplir amb les seves fotografies la histria del
nostre pas, que el cop d'estat i la Dictadura van
malmetre. Tot i aix, amb el seu llenguatge fotogrfic, el dels escenaris de la guerra, el de l'horror dels camps de concentraci i el de la lluita
antifranquista a Frana va deixar un valuosssim
testimoni per al futur.
Rosa Toran
Historiadora. Amical de Mauthausen
i altres camps

La mostra incideix en aquestes tres etapes de la

trajectria de Boix. En primer lloc, la seva labor
com a fotgraf en terres de l'Arag i de Lleida,
que serv per illustrar tant la vida al front com a
la rereguarda i que qued plasmada a Juliol i a
Treball, les publicacions del nounat PSU de
Catalunya. En segon lloc, pogu donar proves
fefaents de la criminalitat nazi a partir de la seva

10

VIATGE A SANTA CRUZ DE MOYA

Quan escric questa Pgina Guerrillera els meus
companys, els de sempre, ja estan preparant el
viatge a Santa Cruz de Moya per a participar en
un del actes ms emblemtics que es poden fer
avui dia en qu la poltica, la dels partits i colors,
no s el principal objectiu.

Sc un supervivent quan escric aquestes lnies i

ja tenia enteniment quan l'adveniment de la
Repblica, la segona , la del 14 d'Abril de 1931
i la que em va fer ciutad deixant, per sempre
ms, el ser sbdit de ning.
Estimo aquella Repblica, la que va treure el pas
de l'ostracisme i la ignorncia. Fins ara, encara
no ens hem posat d'acord per recuperar-la i el
que s ms greu, que ning hi pensa, que si ens
la varen prendre va ser perqu era, sobre tot, un
destorb contra el "capital" que es malfiava del
procs de ressorgiment d'una fora contra la que
un dia s'hauria d'enfrontar. Espanya, per Europa,
era l'obstacle per al sistema capitalista que havia
de ser tingut en compte i no perdre'l de vista.
La resoluci que tenia el sistema era una soluci
poc humanitria: "la guerra". Per resoldre el seu
problema posava obstacles a tot all que creia
que podien ser perillosos per la seva supervivncia.
Llus Mart i Bielsa

Mapa on hi han enterrats guerrillers

Un acte que es deu al grup de companys de

Madrid, Barcelona i Valncia i al seu esfor per
que, avui, ja no tots ens poden acompanyar. Ms
del 90% dels que van inaugurar aquest monument ja no hi sn, ja no ens poden acompanyar.
Aquest grup, avui (passarien tots de la centena
d'anys) acompanyats d'altres que se sentien
implicats aconseguiren, amb el seu esfor, la ubicaci d'un MONUMENT a la memria dels guerrillers a Santa Cruz de Moya on, tots els anys,
una muni de persones durant el primer cap de
setmana d'octubre, reten homenatge als guerrillers que van deixar la vida lluitant contra la dictadura franquista i contra el feixisme arreu del
mn. A Espanya per la Repblica i per la llibertat; a Europa, contra el feixisme.

11

NO A LOBLIT

Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y pap al otro mundo,

pero ten presente que muero por persona honrada.
Ads, madre querida, adis para siempre.
Tu hija que ya jams te podr besar ni abrazar.
Que no me lloris.
Que mi nombre no se borre de la historia.
ltimes paraules de Julia Conesa a la seva famlia abans de morir afusellada.

En aquest nmero 81 agram la collaboraci de: Kim, Domnec Martnez, Marc Carrillo,
Llus Mart i Bielsa, Eduard Amouroux, Rosa Toran, Ignasi Espinosa, Jan, Enric Cama
Servei lingstic de CCOO de Catalunya, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.