Barcelona Process

The European Union is the main contributor to the global development assistance funds for assistance to developing countries. By entering this club, Romania has undertaken EU's objectives in this field and must allocate in the coming years up to 0.33% of its GDP to official development assistance funds. Understanding how the acquis communautaire in terms of development cooperation was operationalized in Romania will enable us to realize how it was understood the new donor status of the country. The operationalized system will be integrated in the theoretical concepts of international relations regarding the cooperation for development.

EU has developed a plethora of initiatives to deal with the southern shores of the Mediterranean Sea. From Euro-Mediterranean Partnership (EMP) and the so-called Barcelona Process to European Neighborhood Policy (ENP) and Union for the Mediterranean (UfM), different regional programs have been implemented in the Mediterranean region. The diversity and increasing number of countries involved have led to a feel of Mediterranean bazaar with diverging directions. Thus, one question
appears to remain unanswered: In what ways have ideational foundations affected the EU initiatives in the Southern shores of the Mediterranean Sea? The research hypothesis states that differences in ideational foundations of the Mediterranean powers, namely, France, Italy and Spain, in moments of crisis have led to the multiplication of initiatives and brought in at times conflicting arrangements between the north and the south of the Mediterranean Sea. The research question was answered under the Constructivist Institutionalism using the qualitative methodology of content analysis. Research findings reveal that when confronted with moments of self-doubt (crisis), each of the Mediterranean powers has effectuated an institutional change according to its established ideas and cognitive filters.

Julio 2024 El projecte "Barcelona, Metròpolis d'Acollida Climàtica: Vies legals i segures per a la migració mediambiental en temps de crisis globals" (BAMAC) és una recerca interdisciplinària coordinada des de l'Observatori de Dret Públic IDP Barcelona, que compta amb la participació del CER-Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) i l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). L'objectiu central és analitzar la posició d'una metròpolis com Barcelona, com a territori de recepció migratòria, davant els reptes que planteja la protecció de persones forçades a migrar per motius ambientals i identificar àmbits concrets d'actuació i mesures de promoció, protecció i acolliment dirigides cap a aquesta població.

El 19 de junio fue publicada en el Diario Oficial de la UE la Propuesta de Decisión del Consejo relativaa las orientaciones para las políticas de empleo de los Estados miembros para2024 El texto seguirá su tramitación hasta llegar, probablemente entre octubre y noviembre, como en años anteriores, a su definitiva aprobación, cabiendo la duda de si incorporará algunas de las propuestas de modificación que, sin duda, realizará el Parlamento Europeo.

El presente artículo analiza las relaciones euro-mediterráneas en los veinticinco años transcurridos desde el lanzamiento del Proceso de Barcelona en 1995 hasta su última revisión, la Nueva Agenda Mediterránea. La política euro-mediterránea se caracteriza por la búsqueda de un modelo apropiado de cooperación que ha pasado por distintas etapas desde la Conferencia de Barcelona sin lograr resultados tangibles. Las sucesivas iniciativas, la Política Europea de Vecindad y la Unión por el Mediterráneo, parten principalmente de acontecimientos internos que exigen actualizar su relación con la región, así como de parámetros de difícil alcance. Tras examinar las distintas políticas, el trabajo aborda si la Nueva Agenda continuará incurriendo en el declive o puede reactivar la visión común de un Mediterráneo estable, seguro y próspero.

El presente artículo analiza las relaciones euro-mediterráneas en los veinticinco años transcurridos desde el lanzamiento del Proceso de Barcelona en 1995 hasta su última revisión, la Nueva Agenda Mediterránea. La política euro-mediterránea se caracteriza por la búsqueda de un modelo apropiado de cooperación que ha pasado por distintas etapas desde la Conferencia de Barcelona sin lograr resultados tangibles. Las sucesivas iniciativas, la Política Europea de Vecindad y la Unión por el Mediterráneo, parten principalmente de acontecimientos internos que exigen actualizar su relación con la región, así como de parámetros de difícil alcance. Tras examinar las distintas políticas, el trabajo aborda si la Nueva Agenda continuará incurriendo en el declive o puede reactivar la visión común de un Mediterráneo estable, seguro y próspero.

Este trabajo pretende dar una detallada evaluación del impacto de la condicionalidad de la UE en las estructuras institucionales en Rumanía, especialmente en el ámbito de la administración pública. Para conceptualizar el alcance potencial de su influencia es necesario identificar los mecanismos mediante los cuales la UE ejerce su influencia sobre los países candidatos, así como las condiciones clave para su éxito. Palabras claves: Administración Pública, Condicionalidad, Mecanismos UE. Schimmelfennig, Engert y Knobel 2 han explorado la condicionalidad democrática como el principal mecanismo a través del cual organizaciones internacionales como la Unión Europea inducen a los Estados no miembros a cumplir con sus normas fundamentales. Los autores apuntan que en el caso de los países excomunistas, la condicionalidad funciona mediante un refuerzo reactivo-la organización internacional reacciona al cumplimiento o incumplimiento de sus condiciones al conceder o negar recompensas, y, por otro lado, castigan o apoyan a los Estados que no cumplen.

MORENO-COSGROVE, N., "Terrorism in the Sahel Developments, Consequences of French Involvement and Options for European Security and Defence Policy", OIIP Policy Analysis nº 4, octubre de 2022. Disponible en: https://www.oiip.ac.at/publikation/terrorism-in-the-sahel-developments-consequencesof-french-involvement-and-options-for-european-security-and-defence-policy/ REINARES, F. "Un condominio yihadista en el norte de Mali: ¿cómo ha surgido?, ¿se consolidará?,

In this paper we argue that from a scientific, economic and geo-political point of view, it is necessary to improve the understanding of MPCs' 1 productive structures, scientific and technological activities, entrepreneurial dynamism, and legislative framework, to design an innovation systems. The development of innovative capacities becomes one of the main needs in view of a long-term target to achieve economic and social development. The aim of this paper is to describe and understand how innovation is managed in these contexts and to suggest how policies can improve the innovation process, making it more effective in promoting economic development. The building up of the national system of innovation in each MPC should be the first step. The integration of the national systems of innovation into a "Euro-Mediterranean Innovation Space" appears as a way to reinforce the process. There is a need to identify the key issues related to the improvement of local industrial sectors, their scientific and technological capabilities and the institutional setup that will be the building blocks of the Euro-Mediterranean Innovation Space (EMIS).

The Institute for European Studies The Institute for European Studies is a multi in European Studies which fully conform to the Bologna guidelines, including an evening diploma, Bachelor degrees, a Masters and Ph.D. The Institute also operates a number of Erasmus agreements for staff and student exchanges. Founded in 1992 as the Eur Documentation and Research Centre (EDRC) it acquired the status of a Jean Monnet Centre of Excellence in 2004. The Institute has also developed links with various research networks such as the Trans European Policy Studies Association (TEPSA), LISBOAN, two Euro-Mediterranean networks EUROMESCO (the Euro Euroméditerranéen des Instituts de Sciences The research interests of its staff include comparative po relations and enlargement; small states in the

Aquest dossier te per objecte la sistematitzacio de la bibliografia mes actualitzada i dels recursos mes rellevants sobre dos aspectes en l’estat actual de la integracio europea. Per la seva novetat i particularitat, s’han escollit dues questions. D’una banda, l’anomenat Brexit, i, per tant, les implicacions de l’activacio per primer cop de l’article 50 TUE, amb la particularitat i la problematica que en deriven, especialment, pel fet que siguin el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord qui ho hagi fet, atesa la situacio entre la Republica d’Irlanda i Irlanda del Nord. I, de l’altra, les possibles vulneracions de l’estat de dret per part d’Hongria i Polonia, que han comportat, tambe per primer cop, l’activacio del Marc de l’Estat de Dret i de l’inici del mecanisme preventiu de l’article 7 TUE, complementat amb la interposicio de recursos d’incompliment. En aquest dossier s’han classificat aquests dos desafiaments de manera separada. Aixi mateix, a l’apartat relatiu a l’es...

Amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa la Unió Europea (UE) ha assumit competències en matèria d'inversió estrangera directa. Aquest article descriu el sistema de distribució competencial entre la Unió i els estats membres en aquest àmbit, remarca les competències retingudes pels estats i exercides a través dels tractats bilaterals d'inversió i perfila els instruments que poden fer compatible la política d'inversions de la UE amb la política d'inversions desplegada pels estats. En particular, el text se centra en el desenvolupament de la política de la UE a partir dels nous acords globals d'inversió a punt de ser ratificats o en fase de negociació (com en el cas de l'acord amb el Canadà, de l'acord amb Singapur o de l'acord amb els Estats Units) i aprofundeix en les conseqüències derivades de l'establiment d'un sistema de resolució de controvèrsies inversor/estat previst en aquests acords i la seva compatibilitat amb el principi d'autonomia del dret de la UE. Paraules clau: inversió estrangera directa; dret constitucional; dret de la Unió Europea; tractats bilaterals d'inversió; acords d'inversió de la Unió Europea; sistema de resolució de controvèrsies inversor/estat.

Over the last two decades the Middle East and North Africa (MENA) have acquired considerable importance for the European Union (EU). As the process of deepening and enlarging made the Union's external relations more central to EU policy-making, transformations taking place in the MENA region and its proximity contributed to raise the interest of the EU policy-making community towards the region beyond traditional bilateral relations. Along with greater engagement, there has been a significant growth of academic studies on EU-MENA relations. This article reflects on the state of the art of the scholarship on EU foreign policy towards the MENA to highlight the contribution that it has made, or failed to make, to broader studies on the EU foreign policy and to identify new research developments. This 'state of the art' reflection is urgent today, as the Arab Uprisings created the conditions for a thorough overhaul of EU policies towards the region. The scholarship on EU-MENA relations Since the mid-1990s, the focus has been on a number of recurring themes inextricably linked with the policy tools the EU designed for and implemented in the region. The onset of the relevant literature coincides with the launch of the Euro-Mediterranean partnership (EMP) in 1995, the first European attempt to conduct a coordinated foreign policy action towards the region. The partnership had three pillars: the creation of a free-trade area, cultural exchanges and political cooperation.. The rationale behind the partnership was the promotion of regional stability through economic integration and democratization in a multilateral forum, including

constata el papel motor de España tanto en el lanzamiento en 1995 del Partenariado Euromediterráneo como en el impulso dado diez años más tarde con la celebración de la cumbre euromediterránea extraordinaria. Por el otro, se examina la progresiva adaptación del discurso español hacia la Política Europea de Vecindad, intentando maximizar las preferencias de España para con sus vecinos sin que ello ponga en peligro la supervivencia del Proceso de Barcelona. Finalmente, se identifican algunas de las propuestas planteadas recientemente para la cooperación euromediterránea, como el Estatuto Avanzado para Marruecos o la pro-

En aquesta comunicació presentem les principals línies de recerca del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic (GGCC), el qual pertany al Grup Singular de Recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH) de la UPC. El GGCC va ser creat l'any 2014 amb la missió d'investigar i intentar incidir en les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic, tenint present que l'equitat i la justícia climàtica s'haurien d'imposar en la lluita contra el canvi climàtic. El GGCC està format per dos subgrups, un primer subgrup que treballa la vesant més acadèmica i científica del projecte i l'altre subgrup treballa a nivell polític i institucional. Hem desenvolupat una proposta quantificada-basada en criteris de justícia climàtica per càpita-de la distribució entre els estats de la UNFCCC dels objectius de mitigació d'emissions definits per l'escenari RCP2.6 de l'informe AR5 del IPCC. Hem participat a les conferències de l'ADP i de l'APA, així com a les successives COP que s'han fet des de l'any 2009 (COP 15, Copenhaguen), com a representants de la UPC. Hem treballat en la creació del Grup d'Amics per una Mitigació Ambiciosa i seguim treballant-hi per aconseguir nous amics.

The hub and spokes structure that characterises Euro-Mediterranean relations is often attributed to the lack of integration among Arab countries. Successive regional projects implemented in areas like the Maghreb have been supported by empirical evidence on the potential welfare effects of trade and the costs of non-integration. However, the high interest in these aspects contrasts with a limited effort to investigate the root causes of non-integration. The aim of this work is to understand the reasons behind the apparent contradiction between the potential of South-South regionalism and the limited scope of its achievements in the Euro-Mediterranean area. Taking into account the intricate relationship between economic integration and foreign policy affairs, this thesis analyses the interplay between the different frameworks that coexist in this area through a historical review that focuses on the interests of the agents involved. The case of Morocco shows the role of preferential a...

El mercat audiovisual global obliga la indústria europea a adaptar-se per a poder respondre als reptes de la internacionalització. D'una banda, l'emergència de nous mercats obre oportunitats als productes audiovisuals europeus; però alhora fa necessaris més recursos econòmics per a abastar la distribució mundial. De l'altra, la Unió Europea, amb la Comissió Europea al capdavant, vol col·locar Europa en l'escenari global com un actor rellevant, i la política audiovisual europea n'és un bon exemple. En aquest context, l'article analitza, en primer terme, la situació de la indústria europea en l'escenari global. Aquesta voluntat d'internacionalització es tradueix en actuacions concretes de les institucions europees, entre les quals hi ha les que pertanyen a la política audiovisual europea, que s'analitzen en la segona part. Per acabar, l'interès se centrarà en els nous mecanismes d'ajut públic en l'àmbit audiovisual. Parlem dels programes...

For the past decade, the European Union has made increasing use of political conditionality as an instrument to promote human rights and democratic norms in external relations. It is, therefore, appropriate to examine whether and to what extent such a mechanism is currently being used to encourage political change in the Mediterranean region, particularly in the context of the Euro-Mediterranean Partnership. The Euro-Mediterranean Partnership, more commonly known as the Barcelona Process, was launched in 1995 as an attempt to tackle regional instability. It relied originally on an idealised vision of international relations, linking economic liberalisation to political change. The current record of achievements in the Barcelona Process, however, apparently raises questions about the practical relevance of this liberal hypothesis, based as it is on the concept of the virtuous circle. Even if the initial pattern of economic liberalisation seems to be being gradually spread through the application of bilateral free-trade agreements, Barcelona's political impetus, by contrast, seems to have dramatically slowed down. Under such circumstances, conditioning financial aid to the application of institutional or political reforms could be seen as an effective way of optimising the reformist potential of Euro-Mediterranean cooperation. Barcelona's legal and institutional basis actually allows for such opportunities, as they provide a solid basis for political and macroeconomic bilateral conditionalities. This study seeks to review the potential for such conditionalities to be effectively enforced within the Euro-Mediterranean framework. The issue was investigated through an evaluation of the details of bilateral cooperation in two very different case-studies, first between the European Union and Morocco and then with Turkey. Field research helped to identify the basic obstacles to an effective use of conditionality and both case-studies confirmed that, far from being confined to legal issues alone, conditionality also involves major political concerns. In both countries under examination, the implementation of political and macroeconomic conditionality appeared to be particularly sensitive to the implicit balance-of-power between Europe and its Mediterranean partners. Drawing on the essential principles established by past academic analysis and recent observation, this paper concludes by summarising the basic prerequisites for a Euro-Mediterranean conditionality mechanism that would be both legitimate and efficient. The institutional and cultural specificities of the Partnership must be appropriately factored in, in order to avoid rhetorical disillusion and to offer new insights for what has become a classical theme. Nonetheless, a demand for positive, negotiated and gradual conditionality is actually emerging from partnercountries themselves. Further analysis could thus focus on a concept for a new kind of shared conditionality, which would specifically reflect regional and bilateral aspects of the Partnership.

En aquesta comunicació presentem les principals línies de recerca del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic (GGCC), el qual pertany al Grup Singular de Recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH) de la UPC. El GGCC va ser creat l’any 2014 amb la missió d’investigar i intentar incidir en les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic, tenint present que l’equitat i la justícia climàtica s’haurien d’imposar en la lluita contra el canvi climàtic. El GGCC està format per dos subgrups, un primer subgrup que treballa la vesant més acadèmica i científica del projecte i l’altre subgrup treballa a nivell polític i institucional. Hem desenvolupat una proposta quantificada - basada en criteris de justícia climàtica per càpita - de la distribució entre els estats de la UNFCCC dels objectius de mitigació d'emissions definits per l'escenari RCP2.6 de l'informe AR5 del IPCC. Hem participat a les conferències de l’ADP i de l’APA, així com a les successives COP q...

L'actual context de crisi econòmica en què es troben molts dels països europeus sembla haver accelerat el debat territorial. Per una banda, alguns governs dels Estats membres han proposat unes reformes en la direcció de racionalitzar (i/o suprimir) els nombrosos nivells de govern que existeixen al llarg de la geografia europea. Per l'altra, la Unió Europea (UE) segueix apostant per una major participació dels ens territorials en les diferents fases del procés de presa de decisions comunitari. El present treball tracta de descriure i observar el paper dels governs locals intermedis en el procés de presa de decisions europeu amb l'objectiu de d'analitzar l'impacte del procés d'integració europea sobre el context territorial. La pregunta de recerca s'ha centrat en entendre com i de quina manera els ens locals intermedis poden participar e influir a la presa de decisions europea. La metodologia de l'estudi es basa en una anàlisi comparativa que inclou cin...

Why is Turkey's approach to EU's European Neighbourhood Policy (ENP) and the Union for the Mediterranean (UfM) more cautious now after a period of active cooperation in their shared neighbourhood? How can such reversal be explained despite parallels in the interests of the EU and Turkey in their shared neighbourhood and complementarities in their policy instruments used to advance these interests? This article evaluates the explanatory power of rational choice, sociological and historical institutionalism in comparative politics in addressing these questions. On the basis of qualitative case study evidence including interviews with key stakeholders, it concludes that historical institutionalism, with its emphasis on context, interaction and temporality, is better equipped than rational choice and sociological institutionalisms at accounting for Turkey's changing foreign policy choices concerning the ENP and the UfM.

Jg uasi D01iate i Sm1 g las Adl•ocat e.\fJI!/"1 e11 qtïestio11s antbielllals I. I•J.., pr-indpis d~ la !'<.OStt•nihilitat La ~osten ibili ta t. abosultament abstracta en sí matei..xa. en!-> demana pe r a la seva co mpren~ió i acotació. ser considerada com un concepte aplica t q ue p ren \"ida i sentit quan la referim a tots i cada un d els diferents sistemes: natural. ~ocial. econòmic. urbà ... jurídic? Podem parlar dc sostenibilitat aplicada al sistema jurídic? Ben segur, però en e l marc de la normati,•a positiva , quan parlem de sostenihilitat ho farem no rmalment referim-nos al contingut de cada nor ma concn.:ta. més que no pas al sistema jurídic formalme nt considerat. Tot i així. en el marc dc la di~cusió doctrinal de si

i Desenvolupament. El treball més conegut d'aquesta comissió és l'anomenat "El nostre futur comú" o "Informe Brundtland" on es posen les bases del concepte de desenvolupament sostenible. Dona amb una gran vocació política i internacionalista, en l'actualitat és la directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

H.E. President Guido de Marco nuances; then there is our innate admiration for the blue sea that surrounds us, coupled with our permanent urge to explore beyond our shores, to travel the winds. This has been our existence, our way of life. We lived from this sea, traded with our neighbours, we fought in these waters, we even pirated here. Today the Mediterranean is for us an important source of foreign revenue: tourism. It is no wonder therefore that Malta follows events in the Mediterranean from close and with great interest: we have long realized that that our prosperity, our very own survival depends on the stability of the Mediterranean. This "concern" pushed Malta in 1972 to advance a theorem in the CSCE that there can be no security in Europe unless there is security in the Mediterranean and that there can be no security in the Mediterranean unless there is security in Europe. This became the Mediterranean basket of Helsinki I.

La creación de un espacio europeo de libertad, seguridad y justicia para 2004 es el siguiente gran objetivo estratégico de la Unión Europea tras el mercado único y la unión monetaria. Es una apuesta arriesgada si se tiene en cuenta que la Justicia y los asuntos de Interior (JAI) siempre estuvieron marginados de las prioridades y políticas comunes y no encontraron un hueco en los tratados de la Unión Europea hasta Maastricht (1991) y Ámsterdam (1997)

El 4 de novembre de 2020 el primer ministre etíop va ordenar l&#39;inici d&#39;una operació militar contra les autoritats de la regió septentrional de Tigray, governada pel TPLF, en resposta a un atac comès per les forces de la regió de Tigray contra dues bases militars de les Forces Armades federals etíops. Arran d&#39;aquesta ofensiva, s&#39;ha desencadenat una escalada de la violència amb greus conseqüències per a la població civil, i el seu últim episodi, l&#39;ofensiva militar contra la capital, Mekelle, pot suposar un desastre humanitari que previsiblement no suposarà la fi del conflicte armat. El nomenament d&#39;Abiy Ahmed com a nou primer ministre a principis de 2018 va propiciar importants i positius canvis a nivell intern i a nivell regional a Etiòpia. No obstant això, les accions d&#39;Abiy per reformar l&#39;Estat etíop han desembocat en el seu debilitament. Li han donat un nou impuls als moviments nacionalistes de base ètnica ressorgits durant les mobilitzacions massiv...

Dans Plans d’action nationaux pour les droits de l’homme : Un inventaire, Sébastien Lorion décrypte la diffusion mondiale des plans d’action nationaux pour les droits de l’homme (PANDH) depuis la Conférence mondiale sur les droits de l’homme de 1993, qui encourageait les États à les adopter.

La principale contribution de l’étude est de rétablir les faits en ce qui concerne l’engagement des États envers les PANDH. L’inventaire exhaustif qu’elle met en avant révèle qu’au moins 140 PANDH ont été adoptés dans 75 pays. Ainsi, la diffusion des PANDH est bien plus importante que communément admis.

L’étude expose en apparence un paradoxe : les États ont peu adopté de PANDH lorsque ce modèle était activement promu par les organisations internationales et étayé par des orientations et instruments non contraignants, mais plus de la moitié des PANDH ont été adoptés après 2012, à une époque où les acteurs internationaux des droits de l’homme ont relégué cet outil au second plan. Les nouvelles tendances dans la supervision internationale qui ont émergés avec l’examen périodique universel semblent expliquer ce recours accru des États aux PANDH.

Illustrant le type d’analyse et d’exploration des données que l’inventaire permet aux chercheurs d’entreprendre, l’étude se penche sur le contenu des plans et met en lumière l’hétérogénéité des pratiques des États.

Dans l’ensemble, l’étude soutient que les PANDH nécessitent un examen plus critique, afin de déterminer si, et dans quelles conditions, ils influencent la mise en oeuvre des droits de l’homme. Des connaissances acquises sur la base de recherches empiriques sont essentielles pour éclairer les pratiques des États à l’avenir, et apparaissent comme une précondition nécessaire aux propositions de nouveaux modèles de planification par les entrepreneurs normatifs.

This report was produced with the financial assistance of the European Commission, under contract MED-2005/109-063. The text is the sole responsibility of the authors and in no way reflects the official opinion of the European Commission. ... This report was conducted under the ...

Por un lado, se constata el papel motor de España tanto en el lanzamiento en 1995 del Partenariado Euromediterráneo como en el impulso dado diez años más tarde con la celebración de la cumbre euromediterránea extraordinaria. Por el otro, se examina la progresiva adaptación del discurso español hacia la Política Europea de Vecindad, intentando maximizar las preferencias de España para con sus vecinos sin que ello ponga en peligro la supervivencia del Proceso de Barcelona. Finalmente, se identifican algunas de las propuestas planteadas recientemente para la cooperación euromediterránea, como el Estatuto Avanzado para Marruecos o la pro

Por un lado, se constata el papel motor de España tanto en el lanzamiento en 1995 del Partenariado Euromediterráneo como en el impulso dado diez años más tarde con la celebración de la cumbre euromediterránea extraordinaria. Por el otro, se examina la progresiva adaptación del discurso español hacia la Política Europea de Vecindad, intentando maximizar las preferencias de España para con sus vecinos sin que ello ponga en peligro la supervivencia del Proceso de Barcelona. Finalmente, se identifican algunas de las propuestas planteadas recientemente para la cooperación euromediterránea, como el Estatuto Avanzado para Marruecos o la pro

En ple segle XXI l'orografia ja no pot ser un impediment per a l'intercanvi, la relació entre les persones, el desenvolupament econòmic i una visió conjunta de com fer créixer els territoris. És en aquesta superació de les fronteres, en la resolució dels problemes més pròxims que afecten els ciutadans que viuen a banda i banda d'una línia política imaginària, que la cooperació regional i transfronterera és l'exemple més viu del que ha de ser la construcció europea. La Unió Europea ha anat diluint les seves fronteres interiors i ha fet de la cooperació regional una de les seves prioritats econòmiques. Amb els anys, Catalunya ha teixit una participació activa en tot un seguit de xarxes transfrontereres i interregionals per superar fractures físiques i distàncies culturals. A l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, com molt bé explica aquest treball, hi conflueixen totes aquestes estratègies: l'intercanvi de cultures, la solidaritat i la col•laboració econòmica, el repte de la recerca universitària i la competitivitat, la protecció d'un llegat comú i una vocació mediterrània. L'Euroregió posa sobretot l'èmfasi en les xarxes de comunicació viària i ferroviària transfrontereres, la cooperació universitària, en potenciar la recerca i l'ús de les noves tecnologies i en el desenvolupament sostenible. És el marc on Catalunya treballa per créixer en la nova economia, en aquells sectors d'innovació que han de reconvertir les velles regions industrials d'Europa per adaptar-les als nous temps. Les euroregions han sabut demostrar una flexibilitat institucional, una vocació de proximitat en la solució dels problemes dels ciutadans, una visió de conjunt en el desenvolupament territorial i una gran capacitat imaginativa per avançar a cop i de projectes concrets, que han establert lligams profunds entre la societat civil a banda i banda de la frontera. Aquesta publicació, "Una estratègia de desenvolupament sostenible per a l'Euroregió Pirineus-Mediterrània", ens permet aprofundir en una de les dimensions de cooperació regional més antigues de la Unió Europea considerada des de la perspectiva del desenvolupament sostenible, que és, potser, l'únic desenvolupament amb futur i de futur. Així mateix, ens permet preveure quins són els reptes de futur per a la nostra euroregió, ara que la legislació europea contempla aquesta nova figura de les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial. Una nova arquitectura política que dotarà les euroregions de personalitat jurídica, més capacitat econòmica per desenvolupar projectes i la possibilitat de consolidar-nos com a agrupació transnacional, com un interlocutor privilegiat davant les institucions estatals i comunitàries. Josep-Lluís Carod-Rovira Vicepresident de la Generalitat de Catalunya Presentació Una estratègia de desenvolupament sostenible per a l'Euroregió Pirineus-Mediterrània: orientacions bàsiques A Sustainable Development Strategy for the Pyrenees-Mediterranean Euroregion: Basic Guidelines (text in the CD) Une stratégie de développement durable pour l'eurorégion Pyrénées-Méditerranée : orientations de base (texte dans le CD) Una estrategia de desarrollo sostenible para la Euroregión Pirineos-Mediterráneo: orientaciones básicas (texto en el CD)

The thesis tests the efficacy of Principal-Agent (PA) theory in explaining the creation and development of the European Neighbourhood Policy (ENP). As such, the thesis is subject as well as theory-driven. Empirically, the focal point is how the interaction between the EU member states and the European Commission affected the development of the ENP. It is a theme which is largely overlooked in the ENP literature. In terms of theory, the ENP represents a fascinating case study for PA analysis not only because it has rarely been applied to the field of EU foreign policy but also because PA has seldom been used for studying the evolution of a policy (both pre and post-delegation). Conceptualising EU member states as principals and the European Commission as agent, the thesis examines PA dynamics through the following three ENP policy stages: formulation (2002-2004), finalisation (2004-2006), and implementation (2007-2009). Three hypotheses are tested for each stage of the ENP. Two hypot...

Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa la Unio Europea (UE) ha assumit competencies en materia d’inversio estrangera directa. Aquest article descriu el sistema de distribucio competencial entre la Unio i els estats membres en aquest ambit, remarca les competencies retingudes pels estats i exercides a traves dels tractats bilaterals d’inversio i perfila els instruments que poden fer compatible la politica d’inversions de la UE amb la politica d’inversions desplegada pels estats. En particular, el text se centra en el desenvolupament de la politica de la UE a partir dels nous acords globals d’inversio a punt de ser ratificats o en fase de negociacio (com en el cas de l’acord amb el Canada, de l’acord amb Singapur o de l’acord amb els Estats Units) i aprofundeix en les consequencies derivades de l’establiment d’un sistema de resolucio de controversies inversor/estat previst en aquests acords i la seva compatibilitat amb el principi d’autonomia del dret de la UE.

As technological inventions and innovations are bewildering the human mind, destroying barriers between peoples, cultures, time and space, globalization trends are sweeping civilizations, nations, nationalisms and other ethnic narrow circles. The winds of human revolutions overwhelm governments, leaders and citizens in pursuit of a better world, based on human freedoms and rights, economic well-being, peace and sustainable ecosystem. This positive cultural change is subjected to many obstacles and much dichotomy, whereby some do promote a negatively extreme pole of violence, terror and death. The objective of this research is to deeply explore the inner venues of both trends, embraced by a new breed of international mangers, leaders, and further determine their impact upon the birth of a world culture, primarily adopted by international businesses. The proposed methodology of research relies, primarily on data gathering from many thinkers and organizations aiming at laying a possibl...

Countries" programme (INCO-MED) develops Euro-Mediterranean cooperation in matters of science and technological innovation. 2 The MEDA programme represents the main financial instrument for the Euro-Mediterranean partnership, with a budget of 3435 million Euro for the period 1995-1999 and 5350 million Euro for the period 2000-2006. It finances bilateral actions in support of the Mediterranean partners through the national indicative programmes and multilateral actions through the regional indicative programme. The bilateral actions are mainly concerned with help for the economic transition and consolidation of the socioeconomic equilibrium. The multilateral actions are aimed at promoting regional cooperation. Under MEDA money is committed in form of grants, as opposed to complementary financial support given by the European Investment Bank (EIB) which comes in the form of repayable loans. The funds from EIB for the period 2000-2006 is envisaged to be 7400 million Euro.

SUMARIO: Introducción. I. Cuestiones políticas. Países no miembros. II. Derechos humanos. III. Cuestiones jurídicas y penales. IV. Economía, agricultura y alimentación. V. Cuestiones sociales y de sanidad. VI. Educación, ciencia, tecnología y cultura. VII. Medio ambiente, y administración local. VIII. Población, refugiados, formación profesional. IX. Cuestiones administrativas, y reglas de procedimiento

El present treball ha estat desenvolupat pel Grup sobre Governament del Canvi Climàtic de la UPC (GGCC), que és un subgrup del Grup de recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme. Aquest estudi pretén analitzar els països de la conca Mediterrània per veure si estan o no en línia amb l'objectiu de l'1.5 °C pres a l'Acord de París. Per fer-ho s'han comparat les emissions acumulades de les actuals Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDCs) dels països fins al 2030, amb el resultat obtingut del repartiment de les emissions acumulades de gasos d'efecte hivernacle compatible amb l'escenari de mitigació global dels 1.5 ° C, entre 2018 i 2100. El càlcul del repartiment de les emissions acumulades s'ha fet amb el Model de Justícia Climàtica desenvolupat pel GGCC. De l'anàlisi fet es conclou que el compromís del conjunt de països de la conca Mediterrània no està en línia amb l'objectiu de l'1.5 °C, ja que a l'any 2030 s'haurà emès el 77% del pressupost d'emissions que estaria disponible fins 2100.