2008
L'encara aquí poc coneguda i reconeguda obra del pensador francès afincat als EEUU René Girard se'ns presenta resumida en aquest llibre, sotstitulat "Conversaciones con Michel Treguer" per la forma dialògica entre tots dos personatges. La lectura és agraïda, entenedora i provocadora, de llenguatge dar i assequible al neòfit. El pensament girardià és difícil d'encasellar, frapa i afecta totes les ciències socials-filosofia, psicologia, filologia, etnologia, teologia...-Per presentar-lo, l'editor empra una cita de Le Nouvel Observateur, la qual no dubta de posar-lo a l'alçada d'un Freud o d'un Marx. El llibre comença de forma "dura" amb una crítica historicocultural de l'antropologia cristiana tradicional, per passar tot seguit al concepte clau girardià: el "desig mimètic". El "desig d'imitar" i "el desig d'imitar el desig" els trobem en la base dels comportaments humans. Recordant idees expressades en el primer llibre amb impacte (Menson&e romantique et verité romanesque, Grasset, Paris, 1961), Girard es basa en les anàlisis del clàssics literaris (Stendhal, Proust, Cervantes, Shakespeare, Dovstoyeski...) per descriure les lleis psicològiques i els mecanismes bàsics del fer humà. Continuant el tema del desig mimètic, Girard afronta l'anàlisi del mecanisme de la crisi mimètica i els mons sacrificials: no es pot comprendre la conducta humana sense incloure-hi com a objecte d'estudi el fenomen de la religiositat. El desig mimètic duu a tota la comunitat a la vivència de crisis interpersonals i a la conflictivitat primària. La via per sortir-ne és la civilització, entesa com a "contracte social", a partir d'explicar els mecanismes seculars sagrats, els ritus i els mites, i on la peça clau és la fig u r a d e l b o c e x p i a t o r i (c f r. Le bouc émissaire, Grasset, Paris 1982). Girard ens proposa una interessant hermenéutica bíblica per mostrar-nos la seva teoria. Són d'interès especial els capítols IV (La Biblia) i V (Crist). Les escriptures cristianes, diu, amaguen un desllorigador cercat per totes les filosofies. Aquestes escriptures, ben interpretades, poden ajudar a comprendre de forma magistral els mecanismes mimètics originaris, que són una veritat revelada, i que l'anàlisi científica social no ha sabut desxifrar fins ara, si més no de forma crucial. Com a mostra, la interpretació de les històries bíbliques (no mites) de Job i Josep. Però la interpretació més agosarada dels fenòmens socials es fa a partir de la història del Crist: els fenòmens de massa, el paper de les minories, les relacions intergrupals,... prenen aquí una perspectiva que enceta un humanime nou, alternatiu als principis clàssics de Rousseau o a la mateixa versió freudiana del mite d'Edip, que tan impregna el pensament occidental. L'agosarament d'en Girard va més enllà. Emprant el seu model mimètic es llança