Joan Fuster y la crítica cultural como género literario

Cultura Lenguaje Y Representacion Culture Language and Representation, 2014

Texts of scientific diffusion play a very important part in the spreading of knowledge beyond specialist and academic environments. A notable example with regard to geography and, more generally, the description of a particular territory, are guides for cultural tourism. In this respect the analysis afforded by El País Valenciano by Joan Fuster (Barcelona, Destino, 1962) provides a clear example of hybridisation between diffusion and essay. This article offers an analysis of three strategies of textualization adopted by the author: the fusion of diverse references, with their origin in texts of culture-often literary-, in the discourse; the determinologization of certain items of the technical vocabulary of art or architecture; and the technique of adapting various references to economics to the friendly format of the essay.

Ara, Joan Fuster. Una proposta per als Països Catalans, 2022

Passen els anys i la textura del panorama intel•lectual del segle xx es percep més nítidament. Així és com figures com la del suecà Joan Fuster (1922-1992) són encara marcs de referència indefugibles, fins al punt que se'l pot considerar, sense gaire exageració, el pensador contemporani més rellevant dels Països Catalans. Aquesta aportació tractarà d'analitzar què fou la Història per a Fuster i com la feu servir per a armar el seu projecte de vertebració i d'articulació nacional. Emprarem el mot «Història» amb hac majúscula per referir-nos a l'ús específic de la concepció fusteriana, mentre que «història» amb hac minúscula posseirà un sentit molt més genèric.

Aiguadolç, L', 1987

Jaume i, és clar, a Laura. Sempre s'ha eonsiderai l'obra poètica de Joan Fuster ben minsa al costal de la seua producció en prosa; a més a més, ha estat molt poc difosa. El mateix Fuster ha insistit excessivament en l'escàs interès dels seus poemes. Tan sols caldria recordar algunes de les seues manifestacions al respecte: «Fa anys, vaig publicar tres o quatre reculls de versos: poca cosa en quantitat i qualitat, que els crítics, i jo mateix, hem procurat discretament oblidar». O «la meua aventura lírica queda bastant remota (...) Hi ha qui se'n recorda: qui me la recorda que és el mal». O «Pel 1953, jo encara gosava fer versos, de tant en tant. Dir-ne versos és, potser, una mica excessiu». D'aquesta mena, podríem trobar una gran quantitat de comentaris, amb els quals, per suposat, no estem gens d'acord. Una descripció relativament detallada de la poesia de Joan Fuster ens sembla necessària per separar els elements de què es compon i per descobrir la construcció peculiar de cadascun dels llibres que la constitueixen. La nostra lectura seguirà l'itinerari assenyalat per l'ordre cronològic de publicació. Llibre publicat a València l'any 1948, amb un tiratge de cent exemplars. Du un pròleg de Xavier Casp, qui, amb un llenguatge retoricista, compara la poesia de Fuster a un arbre, en el qual ha de deixar «empapussar els ocells» perquè així hi floriran les seues branques. Allò potser una mica més interessant del text és una vaga referència a la poètica que proposava Carles Salvador en la postguerra: el retorn a una poesia populista i jocfloralesca pròxima a la de Teodor Llorente: Em fa por que els ocells d'arbres veïns que foren esponeroses, t'hi vingucn amb enveja de la teua lendror abans que els teus estrenen el tast. No els senis, verinosament destres, envaint amb llurs veus acabades Ics que encenien els teus? (*) Al/ira, 1961. Prol'essor de Català a l'Escola de Magi.steri de València. Lu poesia df Joan Fusteres cl lílol de la scua tesina. Ha publicat el llibre de poemes Passadís voraç de silenci (1985) a mes d'algun estudi literari i ha obtingut nombrosos premis literaris.

Joan Fuster: llengua i estil (M. Pérez Saldanya ed), 2008

Estilística de l'obra de Joan Fuster en diversos gèneres literaris

Seminario: Cultura y memoria. Epistemologías de América Latina, dictado por la Dra. Rossana Cassigoli Salamon. Josefina Ludmer: La crítica como activismo cultural Resumen: Se exponen sucesos que guían la producción crítica de Josefina Ludmer, a través de sus primeros artículos publicados en los años sesenta, así como de sus novedosas interpretaciones de autores y géneros literarios durante los setenta. Planteo un recorrido puntual por circunstancias personales y culturales que configuran su "crítica militante", en donde no dejarían de operar, por un lado, la experimentación y el rigor metodológico y, por otro, el estudio de la función política de la teoría y los textos literarios. Extrayendo dos preguntas fundamentales de este recorrido: "cómo leer" y "desde dónde leer", este artículo explora los usos de la teoría literaria en la exigencia crítica que Ludmer despliega a lo largo de su obra. Y que, de manera particular, se encuentra velada (más no silenciada) durante los años de la dictadura de Videla. Tomo su categoría "residuo resistente" para remontarme, de manera expositiva, al programa crítico que subyace en la publicación de los dos números de Lecturas críticas (1/1980 y 2/1984), como indicios de los puntos de vista y las reflexiones del grupo de estudio que encabeza Ludmer en la segunda mitad de los setenta y primera de los ochenta. Aprendizajes que serán expuestos en el Seminario "Algunos problemas de Teoría Crítica", impartido en la Universidad de Buenos Aires en 1985, luego del retorno de la democracia, y que exhiben la voluntad de este grupo por transformar la disciplina crítica. Entendiendo el conocimiento generado en las ciencias humanas en su carácter polémico y estratégico.