La vil-la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)
Jordi Pardo1990
Sign up for access to the world's latest research
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Abstract
The preserved remains of the roman village of Can MartI (Samalds, Vallès Oriental) are situated on the lower part of a hill occupied by a small iberic settlement. Its distribution (atrium, tablinum and cubiculae) and its parietal decoration (paintings of the first pompeii style) as well as its mosaic decoration (flooring of opus tesellatum with a central emblem and opus signium with mosaic tile) let us confirm that we are in front os the urban part of a village, built according to the architectonic and decorative canons used towards the end of the second century B. C. or beginning of the first century B. C. in the itallic peninsula. So, we are talking about one of the first late roman republican villages studied in depth in the Hispania Citerioris Province, and demonstrates one more time, the transformation of the first stages of this territory, following the patterns of roman exploitation.
Related papers
La vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): Estat de la qüestió i perspectives de futur
Annals del Patronat, 2018
L'any 1960 es portava a terme la primera intervenció arqueològica a la vil·la de Can Ring, descoberta de manera fortuïta dos anys abans. Tot i tractar-se d'una campanya pionera, que obria per primera vegada les portes a l'arqueologia romana a la Garrotxa, els treballs no van tenir continuïtat. Després de més de mig segle sense novetats rellevants, amb només alguna intervenció puntual, el 2017 s'iniciava finalment un projecte a llarg termini amb l'objectiu d'excavar íntegrament l'única vil•la romana coneguda a la comarca. Arqueologia romana, vil•la, Besalú, producció vinícola.
Vil. la romana dels ametllers (Tossa de Mar, la Selva)
Estudi General, 2005
Aquest important establiment roma es localitza en el vessant oriental del turó de Sant Magí, dins del nucli urbh de Tossa i és un dels més ben conservats de tots els que s'han pogut excavar fins ara. Les restes de les antigues construccions no van ser descobertes fins a principis del segle XX tot i que alguns erudits feien referkncia a troballes d'bpoca antiga en aquells solars. La va identificar i va comenqar a explorar-la el metge Ignasi Malé i Farré, l'any 1914. El 1933 es va decidir la consolidació dels mosaics apareguts per part del Museu d'Arqueologia de Barcelona, sota la direcció d 'A. del Castilló (1939, 186-267) que va continuar les excavacions. Aquestes circumsthncies van esdevenir cabdals tant pel que fa a la preservació de les estructures que va anar consolidant i restaurant, com per la delimitació de la major part de la pars urbana de la vil.la, que en va ser, en darrera insthncia, responsable de la conservació. Efectivament, allb que és, avui, propietat pública correspon a l'espai que va poder delimitar del Castillo mentre que totes aquelles construccions perifbriques que hi havia més enllh, han estat víctima de l'enorme creixement urbanístic de la segona meitat del segle XX que ha afectat els pobles costaners. Com a conseqükncia de la guerra civil, es van aturar les tasques d'excavació fins que el 1976 es van emprendre de nou els treballs sota la direcció de R.
La vil· la romana de la Pineda/Cal· lípolis (Vila-seca, Tarragonès) (2007)
Fòrum: temes d'història i d'arqueologia …, 2007
La vil·la romana de les Pèrgoles (Premià de Dalt, El Maresme) (II)
XXIV Sessió d'Estudis Mataronins, 2007
Segona part de l'estudi sobre el jaciment romà de Les Pèrgoles (Premià de Dalt, el Maresme), excavat d'urgència l'any 1987.
La vil·la romana de Can Ring o dels Pompeu Saturió (Besalú): les dades anteriors a l'excavació programada
2021
Quan l’any 1958 es van collir les primeres restes de ceràmica romana al camp on s’ubica la vil·la, no hi havia vigent cap topònim que permetés identificar l’indret de manera específica. La qüestió se solucionà de manera pragmàtica i com s’acostuma a fer en aquests casos encara a dia d’avui, tot batejant el jaciment amb el nom de la finca o les finques rurals més properes, dues en el nostre cas: la masia de Can Ring i la finca de Can Llandrich o Llandric. Des d’aleshores aquests noms foren emprats per la bibliografia, sovint conjuntament, per referir‐se al jaciment, fins que els darrers anys s’ha acabat imposant, sense un motiu aparent, potser per raó de la seva raresa i particularitat, el nom de Can Ring.
Related topics
Related papers
CASTANYER, P., TREMOLEDA, J., FRIGOLA, J. La vil·la romana de Can Ring (Besalú, La Garrotxa). Campanya de 2017, XIV Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, Caldes de Malavella, 2018, 247-253.
La intervenció presentada en aquest article es va desenvolupar entre el 28 d’agost i el 24 de setembre de 2017 i va consistir en l’elaboració d’un gran sondeig de planta rectangular de 335 m2, realitzat a l’extrem occidental del camp, just a frec d’una antiga feixa no conreada. L’objectiu principal era verificar les dades proporcionades per prospecció geofísica feta l’any 2016 –que va revelar l’existència d’una vil·la estructurada a l’entorn de dos grans patis–, comprovar l’estat de conservació de les restes i fer una primera aproximació a la seqüència estratigràfica del jaciment. Paral·lelament a l’excavació es va dur a terme una nova prospecció geofísica en una franja de terreny situada a la banda de ponent del camp, on el 2016 no s’havia pogut accedir a causa de la vegetació. El finançament de tots els treballs va anar a càrrec de l’Ajuntament de Besalú i la Diputació de Girona, mentre que la coordinació tècnica es va fer des del Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany (GRAPE).
La vil·la romana de Can Ring o dels Pompeu. Un centre de producció de vi a la Garrotxa
III Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El vi a l’antiguitat: economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes, 2024
The archaeological works carried out since 2017 in the Roman villa of Can Ring (Besalú, la Garrotxa), have exposed several structures related to wine production, including a-. The aim of this paper is to determine, using the inner volume of the , the total storage capacity of the cellar in order to appraise the productive capacity. A proposal of the vineyard's yield and its estimated size is included. Finally, this paper suggests what could have been the preferred market for the wine production, which was probably focused on local and regional demand.
El passat romà de Can Boades (Salitja).
Article que forma part del Llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar 2015.
El" castellum" de Can Tacó/Turó d'en Roïna (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental) i el seu entorn territorial
Tribuna d' …, 2008
Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, el Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d'època romana, i un important conjunt de terra sigillata
2017
Jaciment rural de tradició ibèrica que es romanitza i arriba al baix imperi. Presenta en tres sitges la deposició d'alguns elements de culte domèstic relacionats amb Diana i altres divinitats que tenen a veure amb la fertilitat/fecunditat. En destaca la troballa s'un "simpulum" del tipus Pescate B, que és el primer trobat a Catalunya. També s'hi ha exhumat un destacable lot de "terra sigillata". XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins (2017)
La vil· la romana de Sant Pau (Sant Pere de Ribes-Garraf)
Miscel· lània penedesenca, 1983
Darreres aportacions en l'estudi de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp): l'edifici septentrional
Actes del Simposi Internacional. Ager Tarraconensis 5, 2013
In 2007, when the location of the side south opened up to the public, the archaeological works were moved further north. Especially in an area, where archaeological different works conducted in 1992, revealed news evidences of roman times. The results obtained during the excavations carried out between 2004 and 2009 have evidenced a building interpreted as a workers’ of the villa lodging. The building was in use from the last third of the second century AD until approximately the middle of the third century AD, when it was destroyed by fire. However the building was not totally abandoned, the archaeological works have documented, in very specific places, new processes of reoccupation dated in the fourth century AD.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.