La torre de l'Àngel: telegrafia òptica a l'Empordà

2008

Quaderns d'Història Local nº 2, 2023

En la madrugada del 2 de julio de 1910, un fuerte vendaval desmoronó una de las dos torres del hospital-fortaleza del coll de Balaguer. Con ello no desapareció tan solo una parte del patrimonio de l’Hospitalet, sino también el testimonio de que esa torre formaba parte de una red de comunicaciones que se intentó introducir a mediados del siglo XIX y cuya existencia, hasta hace poco, era poco conocida, siendo ignorada por la mayor parte de los estudios realizados sobre la telegrafía óptica en nuestro país.

Durant el Segle XIX va funcionar dalt del cim de la muntanya de Sant Pere Màrtir una estació de telegrafia òptica de finalitat exclusivament militar. Aquesta és la seva petita història.

2006

La Vall de Verç núms. 486 i 487, 2023

Durant el segle XIX va funcionar dalt del cim de la muntanya de Sant Pere Màrtir una estació de telegrafia òptica de finalitat exclusivament militar. Aquesta és la seva petita història.

Doc. Anàl. Geogr, 2000

La plana de l'Alt Empordà (nord-est de Catalunya) presentava, en la dècada de 1970, un paisatge intensament humanitzat i diversificat, fruit de l'acció humana al llarg dels segles. L'ús de la teledetecció per a la localització dels usos del sòl de 1977 i de 1993 ens ha permès detectar i analitzar els canvis i processos esdevinguts en aquests setze anys a l'àrea d'estudi. Entre aquests destaquen la intensificació de determinats conreus herbacis, l'increment de la urbanització i la tendència a l'homogeneïtzació paisatgística. La metodologia emprada per a la classificació de les imatges digitals disponibles dels dos anys ha tingut en compte la fragmentació parcel•lària, típica del paisatge mediterrani, i la forta dinàmica temporal dels conreus herbacis, predominants a l'àrea. Paraules clau: plana de l'Alt Empordà, usos del sòl, teledetecció, dinàmica del paisatge. Resumen. Análisis de los usos del suelo de la llanura del Alt Empordà y su localización a través de la teledetección (1977-1993) La llanura del Alt Empordà (nordeste de Cataluña) presentaba, en la década de 1970, un paisaje intensamente humanizado y diversificado fruto de la acción humana en el transcurso de los siglos. El uso de la teledetección para la localización de los usos del suelo de 1977 y de 1993 nos ha permitido detectar y analizar los cambios producidos en el área de estudio. Entre éstos destacan la intensificación de determinados cultivos herbáceos, el incremento de la urbanización y la tendencia a la homogeneización paisagística. La metodología usada, para la clasificación de las imágenes digitales disponibles entre ambos años, ha tenido en cuenta la fragmentación parcelaria, típica del paisaje mediterráneo, y la fuerte dinámica temporal de los cultivos herbáceos, predominantes en el área. Palabras clave: llanura del Alt Empordà, usos del suelo, teledetección, dinámica del paisaje. Résumé. Analyse de l'occupation des sols dans la plaine du Alt Empordà et sa localisation par la télédétection (1977-1993) La plaine du Alt Empordà (nord-est de Catalogne) montre pendant la décade de 1970 un paysage fortement humanisé et diversifié, fruit de l'activité humaine pendant des siècles. L'uti

Estrat Crític 5, vol. 2, Acta de las III Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica del 5 al 7 de mayo de 2010, 2011

Fulls Del Museu Arxiu De Santa Maria, 2002

Francesc Miralpeix i Vilamala investiga la figura i l^obra d^Antoni Viladomat, com a tema de tesi doctoral a la Universitat de Girona. En Particle que segueix reflexiona sobre les teles del sostre de la Sala de Juntes de la Capella dels Dolors a partir de les observacions de Joan de Palau i Català, publicades per Antoni Martí i Coll als nostres Fulls.

Hacia 1928, en un lugar sin precisar del Alto Ampurdán (Girona), fue encontrado un tesorillo de unas 1200 monedas de plata. Se desconoce si estaban contenidas en algún tipo de recipiente o dispersas, pero se sabe que afloraron ...

Lambard. Estudis d'Art Medieval, XX, 2008

Study of the typological and architectonical characteristics of the Romanesque bell towers in Lombard style from Alt Urgell and Andorra, in which several constuctive items (levels, windows, decoration, etc) are analyzed. These allow to do a comparative study between these bell towers and to find their influences.