Institut Amatller d'Art Hispànic

Soler Àvila, X. (et al.), Anes (dir.), G., Olmedo (dir.), J., Aldea (ed.), Q., Diccionario Biográfico Español, Madrid, Real Academia de la Historia (vol. 48), 2013, 2019

Veu sobre el pintor, gravador i il·lustrador Estanislau Torrents i d'Amat per al Diccionario Biográfico Español (DBE) de la Real Academia de la Historia (Madrid, RAH, 2013, vol. 48). Versió electrònica (DB-e) del mateix diccionari publicada en xarxa el 2019 i revisada per l'autor.

Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell, 2020

El present article analitza tretze obres artístiques pladurgellenques, ordenades de forma cronològica. La majoria dels casos són béns no catalogats i que se'ls hi ha dedicat poca o nul•la atenció historiogràfica. Peces interessants que conformen el patrimoni històric de la comarca: heràldica (Bell-lloc d'Urgell i Aguilella), argenteria (Fondarella), barroc (El Palau d'Anglesola, Castellnou de Seana, El Poal, Bellvís i Linyola), Eclecticisme (Vilanova de Bellpuig), Modernisme (Bellvís), art franquista (Castellnou de Seana i Miralcamp), i pintura mural del segle XX (Miralcamp).

1987

Un catálogo cronológico de las obras de los pintores activos en Cataluña desde fines del siglo XIII hasta 1500, subdividido en períodos (hasta 1350 / 1350-1400 / 1380-1425 / 1425-1450 / 1450-1500) y en centros de producción (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, otros). Para cada artista se proporciona una reseña biográfica, el resumen de los documentos en los que aparece, un estudio sobre su estilo pictórico y el catálogo de sus obras conservadas (la mayoría de las cuales aparecen reproducidas en el millar de figuras que completan la publicación).

2006

permet observar que a moltes llindes de sobre la porta de les cases hi ha un aily picat a la pedra que ens informa de la data que es va construir o reformar l'edifici. Gairebé totes aquestes dates corresponen al segle XVIII, un segle clau en la historia de la vila, ja que experimenta un creixement urbanistic sense precedents, fruit d'un bon moment econbmic i demogrific que comporta la remodelació del conjunt medieval de la Vila Closa i l'edificació de sol a r~ ubicats als ravals. La vila dlAitafulla va passar de 192 veins l'any 1719 a 1.724 habitants l'any 1787, una xifra que no sera superada fins al final del segle XX. Aquest augment de població tan espectacular es deu al fet que l'oligarquia comercial altafullenca impulsa I'economia gricies a la comercialització dels productes del camp i a la relació amb les colonies americanes. La creixent necessitat de productes agrícoles comporti l'explotació de terres ermes, es converú el seca en regatge i, a més, s'assecaren estanys i aiguamolls. Sens dnbte el segle XVIII és un dels moments més brillants de la vila, ates que a la centúria següent s'entri en crisi, com bo confirma la perdua d'habitants a partir del segle XIX i durant gran part del segle XX. Així, dones, l'any 1825 Altahlla només comptava amb 1.035 habitants i l'any 1955 la xifra s'havia reduit a 627 veins."' Aquestes modestes dades demogrifiques contrasten amb I'important increment que ha experimencat la vila a les acaballes del segie XX i principis del m, merces al turisme i a la proximitat amb la ciutat de Tarragona; una proximitat que certament sempre ha existit pero que ara és més facil de re

1990

i poeta ocasional de cenacle i de circumstincies, Antoni Peguera de Aimeric (1680/1681-1707) ha pogut ser redescobert recentment com a lletrafeiit un xic més important del barroc catala amb la trobada d'un manuscrit que inclou poesies i dues cartes en prosa exclusivament seves. Amb la nostra publicació d'aquest petit canGoner, més d'altres obres literaties d'ell, esperem omplir un buit al cotpus poetarum del barroc catali. Encara que hom mai no podria considerar Antoni Peguera un poeta «fort»-segons la terminologia de Bloom-,' un poeta d'una inspiració forca creativa i genial, que dominava i integrava un repertori intertextual impressionant, les obres d'aquest poeta catala comproven diversos fets que expliquen l'anomenada «Decad&ncia»: 1) que el bilingüisme del poeta era ja un fait accomplz, tal és el cas, també, dels poetes Gualbes, Fontanella, tal volta Vicent Garcia, et alia.' Així, doncs, no era gens incompatible que un Peguera escrivís invectiva anti-borbhnica i anti-castellana en «la llengua de I'imperin; 2) que el poeta no patia el desengany fort tan expres-1. Harold Bloom, A mop of mirre~ding, New York, Onford University Prcss, 1975, cap. 1. 3. Martín de Riquer, Breve hiitoñc de lo Real Academia, en «Historia y labor de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, desde su fundsción en el sigla xvirr», Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1955, pigs. 5; i Pedro Volter Bou, Pnu Ignori de Dolmarer i el reu tempi, Barcelona, Rafael Dalmaser, 1962. 4. Mercks a infarmacions subminirtrader pel meu col.lega Luir Alberto Blecua, hom s'assabenti de I'adquisició d'aquerr canqoner. 5. Joon Bon~~entum de Gudlber, O b r q r.XVII-XVIX Barcelona, Univerrirat de Barcelona/Curial, (en premsa), a I'hpkndin. L'obra és esmentada al trcball Ln "icta'?i~ catalana de 1701, Barcelona, Pbrtic, 1984, pigs. 163.164. per I'hirtoriador Antoni Porta i Bergadi. La teoria de la importancia arevolucian&rian de la Uas ér d'eU.

EPOCA Ca. 13!5120 lOCA e l~CION .lr:= a. g es e t.r!"1p ·estol Esto reconstrucción htpotét tca de lo Porta d ei s Apóstol s está realtzada a partir d e extra er los cont raí uertes añadidos en el si glo XVI y todas las f iguraciones, incluid o el tí pano y l a orquivolto con ángeles. Asimismo se ha anulado la crestería y el f riso con t et ra lobulaciones del gabl ete, puest o que corresp on den o un momento posterior al del ros etón cegado .

MEMORIES DE LA REIAL ACADEMIA MALLORQUINA D'ESTUDIS GENEALOGICS, HERALDICS I HISTORICS, 2004

Aproximació a les arts relacionades amb l'humanisme mallorquí, emmarcat pels regnats d'Alfons el Magnànim i de Ferran el Catòlic.

Revista de Girona, 2008

un vistazo a la educacion artistica latinoamericana

Dovella, 1997