Ressenyes

Segle XX. Revista catalana d�hist�ria

Maria Serena Vinci, Adalberto Ottati y Diana Gorostidi Pi (eds.), La cava e il monumento. Materiali, officine, sistemi di costruzione e produzione nei cantieri edilizi di età imperiale, 2023

En el largo devenir de la arqueología y la historia del arte como disciplinas científicas, el estudio del mármol, motivado en parte por su componente estético e ideológico, ha jugado un papel central en la discusión científica. Ante esta larga tradición de estudios, constituía un gran reto el hecho de aportar una visión multidisciplinar que escapase de los recurridos maniqueísmos y fuese ávida de comprender y explicar al lector/a un fenómeno de la complejidad y envergadura cómo fue el de la marmorización del mundo romano (Trillmich y Zanker, 1990). Dicho reto se ve consumado en la tarea que Maria Serena Vinci, Adalberto Ottati y Diana Gorostidi Pi, reconocidos expertos internacionales en la materia, han desarrollado en el ámbito de tres importantes proyectos de investigación y cuyos resultados se han materializado en este indispensable libro: La cava e il monumento. Materiali, officine, sistemi di costruzione e produzione nei cantieri edilizi di età imperiale.

2012

L'article presenta un estudi al voltant de l'acompanyament a l'escolaritat, que analitza les implicacions conceptuals del terme i fa un conjunt de propostes polítiques per assolir-lo. Els autors entenen que, en el context actual i ateses certes situacions de desigualtat educativa, l'acompanyament a l'escolaritat té un paper clau en la millora dels resultats educatius. L'estudi pretén aportar elements per enriquir el concepte d'acompanyament a l'escolaritat i per elaborar un model que permeti guiar la posada en marxa d'aquests programes. La preocupació creixent pel fracàs escolar, i les conseqüències d'aquest fenomen a escala individual i social, fa que es dediquin molts esforços a reduir-lo o, si més no, brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

Sexualidad, Salud y Sociedad (Rio de Janeiro), 2016

El tiempo no para. Los últimos homosexuales cuentan la historia. 1ª ed. Santa Fe/Buenos Aires: Ediciones UNL/Ediciones Eudeba. 496 p.

Global Health Promotion, 2018

En la Guerra del Chaco, un conflicto originado por la supuesta existencia de petróleo en esa región, fue el marco que rodeo la creación de YPFB.

Comprendre, 2018

Ens trobem davant d'un llibre el·líptic, tant en el sentit geomètric com en el de les figures retòriques o literàries: té dos focus (Carl Schmitt i Franz Rosenzweig), com l'òrbita que els planetes descriuen al voltant del Sol i, al mateix temps, la connexió exis-tent entre ells és explícitament omesa (eli-dida) des del principi. Val a dir que explíci-tament es declara que la connexió explícita no existeix per una de les bandes i que està basada en un error per l'altra, però també que sens dubte existeix una connexió implí-cita, oculta, que el llibre, tot just, té com a missió treure a la llum. Tot el llibre, al cap-davall, comenta el text de L'Estrella de la Redempció de Rosenzweig que trobem com a exergo a l'inici i que Navarrete repeteix després, ben avançada la seva obra (pàg. 233, n. 25): «En el pueblo de Dios está ya, en mitad del tiempo, lo eterno. En los pueblos del mundo lo que hay es pura temporalidad. Pero el Estado es el intento, necesariamente siempre renovado, de dar a los pueblos eternidad en el tiempo». (La Estrella de la Redención. Traducció castellana de Miguel García-Baró. Salamanca: Ediciones Sígue-me, 1997, pàg. 393-394). Després explicarem una mica el que aca-bem de dir en el paràgraf introductori. Ara ens permetem d'al·ludir a una tercera el·lipse, molt més elemental, però important per copsar el sentit i l'estructura del text, inclosos els seus petits desajustos: el llibre de Rober-to Navarrete, d'una banda, és una obra d'investigació acadèmica, procedent de la tesi doctoral del seu autor (primer focus de l'el·lipse); d'altra banda, però, i alhora, és un escrit radicalment compromès, en el qual Navarrete renuncia voluntàriament a una part de la distància habitualment exigida en els contextos científics i s'insereix personal-ment en les qüestions, les idees i els autors que tracta (segon focus de l'el·lipse). I ho fa, a més a més, de forma no banal. El resultat és que, a diferència de molts altres textos d'aquesta mena, aquí els assumptes demos-tren que continuen vivint el·lípticament per sota de la crosta acadèmica: hi ha tema al dessota de les paraules, i la «cosa» que es pensa continua sent real i interessant per si mateixa, enllà dels títols oficials, de les con-vencions acadèmiques i de la mera curiositat del simple col·leccionista de rareses intellectuals. L'autor domina sobradament els instruments que cal emprar a la taula de dissecció; alhora sap, però, que una dissecció, en el terreny de l'esperit, no és necessària-ment el mateix que una autòpsia, i que cal esforçar-se per evitar la mort de la qüestió disseccionada. Al nostre parer, ho aconse-gueix en una mesura més que notable. Dèiem fa un moment que la connexió existent entre els dos focus principals del llibre-Carl Schmitt i Franz Rosenzweig-és COMENTARI BIBLIOGRÀFIC COMPRENDRE_VOL_20_2.indd 99 24/10/18 12:44