Joan Miró: The enigma that hides The Farm (in catalan)

Review of Joan Miró. The Ladder of Scape, a catalogue published in conjunction with the exhibition organised by the Joan Miró Foundation in Barcelona in collaboration with the Tate Modern in London.

rita_

2000

Quaderns de la Selva, 2009

Sagreres i celleres són els dos noms amb què es coneixen a la Catalunya Vella els nuclis de poblament concentrat nascuts al voltant d’esglésies a partir del segle XI. A diferència de les sagreres, que compten amb una llarga tradició historiogràfica al seu darrere, les celleres medievals han estat força menys estudiades, amb algunes excepcions rellevants. En el present treball hem volgut analitzar les sagreres i les celleres, estretament vinculades entre elles, a les terres del comtat de Girona o, el que és el mateix, a la meitat meridional del bisbat gironí que ocupaven els ardiaconats de Girona i la Selva.

2017

Aquest article realitza una aproximació a l’obra teatral Olors (2000), de Josep M. Benet i Jornet, amb l’objectiu d’analitzar el text des de la consideració de la importància que l’espai té en la seua escriptura i en el seu discurs de ficció. Es fa una anàlisi de la construcció de l’espai ficcional, tot tenint en compte els diferents nivells de l’espai de l’acció (macroespai, microespai, espai escenogràfic i espais latents) i la manera com aquests són presents al text. També s’examina la relació entre la ficció i la realitat respecte de la Barcelona presentada a l’obra i les reflexions que l’autor planteja sobre les estretes vinculacions entre l’espai urbà amb la identitat dels habitants d’un barri en procés de transformació/destrucció, a partir de la memòria individual, familiar i social.This article is an approach to Olors (‘smells’) (2000), a theater work by Josep M. Benet i Jornet, with the objective of analyzing the text from the scope of the function of fictional space in his ...

El molí fariner, normaln~ent mogiit per l'aigua, era un dels edificis més importants q u e hi havia en gairehé tots els pohles medievals, juntameni amh I'església, el castell o casa forta, la ferreria, etc. No sols era important per les seves mides o per la seva forma, sinó t a~n h é per la funció social i economica q u e tenia.

Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2016

Resum: En aquest article ens aproximem als usos de la ironia de situació en la construcció de la comèdia burgesa dels anys vint del segle XX, i per fer-ho agafarem com a text de referència la peça La llotja (1928), de J. M. Millàs-Raurell. Ara bé, l'itinerari d'anàlisi que hi plantegem partirà de la consideració de la comèdia burgesa com un dels models escènics de més difusió, el qual té en la producció dramàtica de Carles Soldevila un referent essencial, representada en aquest article per Bola de neu (1927). Tot seguit, passarem a l'objecte central de la nostra anàlisi , La llotja, peça que posarem en relació amb la construcció de Soldevila per veure fins a quin punt hi trobem els mateixos recursos o no. Fruit d'aquesta comparació plantejarem, finalment, la possibilitat de fer una lectura de l'obra de Millàs-Raurell en termes d'ironia hipertextual.

He de comenzar manifestando que quienes nos interesamos por los avatares lingüísticos peninsulares conocemos los esfuerzos que Joan Coromines realizó para tratar de esclarecer áreas -a veces inexploradas-de la fonética, la dialectología y el léxico de las lenguas románicas, entre las que él incluyó la que los tratadistas denominan «mozárabe».

Segura, J.M. y Torregrossa, P. (coords.). Museu Arqueològic d’Alcoi (1945-2020). 75 anys cuidant el nostre patrimoni. Alcoi, 119-130., 2020

Artículo de divulgación sobre la cultura Ibérica, en valenciano y su traducción al castellano al final, aparecido en la monografía que conmemora los 75 años del Museu d'Alcoi.