L´Advocacia de Barcelona. Diàleg amb la Història

1995

2016

Etimología de Barcelona es un comunicado por el cual el gramático Enrique Cabrejas informa que el nombre de BARCELONA es un acrónimo ibérico que significa: GRAN ATARAZANA y que literalmente en lengua ibérica layetana quiere decir “CONSTRUCCIÓN DE BARCOS”. Cabrejas nos hace partícipes de que el 10 de Octubre de 2012 fue un día maravilloso para él, pues comprendió la etimología de la ciudad de Barcelona; no obstante el antiguo significado no lo interpretó como bien debiera en su momento, sosteniendo en aquella ocasión que Barcelona expresaría un concepto próximo a los de “Muelle” o tal vez “Embarcadero”. No es exactamente así admite y añade que la polisemia es una condición connatural de las palabras y no en todo momento encuentras la que más se ajusta al propósito. Pormenoriza que desde ese punto de vista y siendo poco rigurosos el gramático asume que un “entorno portuario” quizá sería válido o análogo al nombre finalista de Barcelona, sólo que no se trataría de un homólogo en nuestro idioma o de uso en la actualidad, ya que “Puerto” no es la idea original o definición que pretendían quienes así lo propusieron primero con BARKENO, más tarde con BARCINO y finalmente con la ciudad a la que se llamó BARCELONA. Sorprende apunta Cabrejas que aunque Barcelona y a través de los tiempos fuera llamada con distintas denominaciones, en su opinión pudiéramos advertirla en una inusitada coherencia y únicamente alterada en el aspecto y no en su vertiente semántica. Explica y concluye en este estudio que en lengua ibérica BARKENO significa ATARAZANA, que la posterior BARCINO lo seguirá siendo en una peculiar traslación al latín del nombre original y que luego BARCELONA es la ampliación a una MAYOR y/o GRAN ATARAZANA y por consiguiente a la vez de su ciudad portuaria, y es por todo ello que en la actualidad la denominamos BARCELONA. DOI: 10.13140/RG.2.1.2032.9209

La Inquisició

Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia

La presència d’herois, encara vius, a l’Hades és coneguda, en la literatura grega, des d’Homer. Els herois que sense haver mort hi davallen, ho fan sovint per adquirir algun tipus de coneixement. Amb els seus Diàlegs de morts, ben coneguts i imitats en la tradició literària europea, Llucià de Samòsata fou l’iniciador d’un gènere en què l’Hades esdevé un escenari literari on desfilen herois del mite o personatges històrics, l’actitud dels quals, un cop morts, ofereix a l’autor una perspectiva privilegiada per observar amb ulls crítics el món dels vius, la seva societat i cultura, l’exercici del poder, la pràctica de la religió, o el comportament humà més universal i arrelat en totes i cadascuna de las activitats de la vida dels homes. En aquest treball, prenent com a referència la figura d’Alexandre el Gran, analitzarem com l’espai d’alteritat, ucrònic i utòpic, que representa el més enllà llucianesc, ha servit, encara que amb intencions distintes, a autors tan dispars com Fénelon o ...

Engravings were a key element in the political strategy of both sides during the War of the Spanish Succession (1702-1715). Th ey were also objects of great demand from the public all over Europe, which conferred upon them signifi cant commercial value. Interest in the confl ict, and especially in the siege of Barcelona of 1714, went on throughout the 18th century. Th ere was only one exception: the Spain of Philip V, where very soon any reference to the war was forbidden. In Catalonia, the story took a new turn in the 19th and early-20th century, with the beginning of the Renaixença and political Catalanism. In this context, graphic representation of the events of 1714 was founded on new concepts of a romantic and historicist nature.

El jaciment de l'Antic Meercat del Born. La seva darrera fase d'ús (1700 - 1717), 2014

Les excavacions realitzades en el solar de l'antic Mercat del Born de Barcelona varen posar al descobert 8004 m2 de l'antic barri de la Ribera, destruït a partir de l'any 1716 com a conseqüència de la construcció de la ciutadella militar una vegada acabada la Guerra de Successió amb la victòria de Felip V. L’article és una descripció de les restes aparegudes que s'han de catalogar com d'excepcional interès, tant per l'estat de conservació, fruit de l'enderrocament intencionat del barri, com per la informació que proporcionen sobre la vida de la ciutat de Barcelona, la seva evolució i transformació, entre els segles XIV i XVIII, a més de pel seu significat històric, sense que es puguin prevaler sectors o aspectes per damunt uns d'uns altres. El ventall cronològic que abasten és interessant per a entendre i explicar l'evolució de la ciutat.

Pedralbes, 2019

Creer y vivir en la Barcelona moderna a través de las fuentes inquisitoriales Resumen Las fuentes inquisitoriales, complementadas con otra documentación (notarial, conventual, municipal, diocesana…), ofrecen muchas posibilidades para reconstruir el mundo sociorreligioso urbano, escenario en el que se enraíza la Inquisición moderna. Desde el horizonte de la historia sociocultural de la vida cotidiana, en este texto se proponen, de manera impresionista, tres vías de investigación futuras: la relación entre el espacio urbano de Barcelona y la Inquisición, la articulación social del Santo Oficio en la ciudad a través de su red de colaboradores (consultores y familiares) y, finalmente, la detección indiciaria de colectivos e individuos disidentes y de las actitudes y prácticas de negociación cultural de estos ante la Inquisición.

1997

2002

El nostre propòsit és donar a conèixer o redescobrir uns fons documentals poc consultats pels investigadors per la manca d'una classificació arxivística adient, per les dificultats d'accés a la documentació, pel desconeixement de l'existència dels mateixos fons o per la dificultat de consulta deguda a la conservació deficient dels documents. En particular es presenta i s'analitza la documentació menys tractada arxivísticament i sovint inèdita. D'altra banda, també pretenem difondre l'experiència de Dos Punts, SCP en organització de fons corporatius a través de la presentació d'un quadre de classificació de referència basat en les funcions i competències que han desenvolupat les entitats corporatives al llarg de la història. El segle XVIII es caracteritza per la decadència generalitzada del sistema gremial, que esdevingué crisi profunda al principi del segle XIX. Les conseqüències de la Guerra del Francès i els canvis socials, econòmics i tecnològics van fer desaparèixer les estructures corporatives a mitjà termini. Les velles estructures localistes, proteccionistes i paternalistes que caracteritzaven els gremis deixaren pas a un liberalisme econòmic que va guanyar terreny a mesura que avançava el segle. Els gremis, doncs, ja no podien defensar alhora els interessos de patrons i obrers en una mateixa associació. El 20 de desembre de 1836 les Corts espanyoles decretaren la dissolució dels gremis que l'evolució social i econòmica ja havia fet obsolets. Després sols existiren com a corporacions de defensa d'interessos col•lectius o com a mutualitats laborals. 1 La desaparició dels gremis fou la causa principal de la concentració de molts fons documentals en arxius públics i privats de la ciutat de Barcelona. 2 Algunes

Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació. Grup d'Estudis Etnopoètics, 2017

Barcelona Quaderns d'Història, 23, 2016

En nombre de recurso entiendo cualquiera solicitud dirigida al correspondiente juez, para que provea de remedio en alguna cosa; y el hacer esto parece que es cosa de derecho natural, estando colocados los magistrados en su alto grado de poder para oir siempre y administrar justicia a las partes. Por esta razón, y por la de impedir la opresión de los poderosos, suele ser siempre privilegiada y protegida la facultad de recurrir; y nunca debe serlo más que cuando se dirige al príncipe, de manera que el recurso, especialmente al soberano, no está prohibido aun en el caso de estarlo la apelación.

Història de les lluites pel poder o per l'hegemonia entre els fills i néts del comte Guifré el Pelós, és a dir, entre les Cases comtals de Barcelona i Cerdanya, durant el segle X

2003

El hombre nunca sabé por quién padece y espera. Padece y espera, y trabaja por gentes que nunca conocerà, y que, a su vez, padeceràn y esperaran y trabajaràn para otros que tampoco seran felices, pues el hombre ansía siempre una felicidad situada mas allà de la porción que le es otorgada. Però la grandeza del hombre està precisamente en querer mejorar lo que es. En imponerse tareas. En el reino de los cielos no hay grandeza que conquistar, puesto que allà todo es jerarquia establecida, incògnita despejada, existir sin termino, imposibilidad de sacrificio, reposo y deleite. Por ello, agobiado de penas y de tareas, hermoso dentro de su misèria, capaz de amar en medio de las plagas; el hombre solo puede hallar su grandeza, su màxima medida en el Reino de este mundo.»'