Història de la literatura popular catalana

Jaume Guiscafrè, 2017

Capítol en què analitzo els inicis de l'interès per la literatura oral a les illes Balears. Chapter in which I analyse the beginnings of the interest in oral literature in the Balearic Islands.

Del profesor Dr. Carlos Alberto Crida Álvarez

Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 2004

ELISABETA LÁSCONI (Adevárul literar §i artistic, Bucarest) I. PRESENTACIO D'UN PROJECTE EDITORIAL AMB NOM PROPI: MERONIA En el panorama de la tradúcelo de narrativa catalana al romanes, durant el 2004, dos nous títols han aparegut publicats a Bucarest. Es tracta deis llibres Guadalajara de Quim Monzó i la novel-la L'omhra de l'eunuc de Jaume Cabré. Aquests títols passen a engrossir la ingent tasca que l'editorial Meronia de Bucarest está fent per a donar a conéixer la literatura i cultura catalanes al públic romanes mitjan9ant traduccions fetes directament del cátala. La «Biblioteca de Cultura Catalana» (BCC) ha constituít i constitueix una iniciativa incitant. Son ja dinou els títols de la coMecció que des de 1998 s'han anat publicant i presentant al públic. Una iniciativa que compta, en primer lloc, amb la il-lusió i el convenciment professional de l'equip editorial, pero també amb l'ajut institucional cátala. Actualment, és ITnstitut Ramón Llull, entitat promotora de la llengua i la cultura catalanes a l'estranger, qui ha vetllat perqué aquest projecte seguís endavant, si bé, ja des deis seus inicis, ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i, en el seu cas, de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govem de les Ules Balears. ' Agraím a l'autora que ens hagi permés la traducció del seu «Un splendid concert románese», article aparegut en romanes en Umhra eunucului, Editura Meronia, Bucuresti, 2004.

Dovella, 2001

Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 57, pp. 135-150., 2014

Aquest article tracta d’exposar un panorama sobre l’interès i l’ús de la «literatura política» en la historiografia actual. També intenta veure com els textos més populars eren alhora textos de consum habitual en l’àmbit en què circulaven, específicament al segle xvii. L’ús en aquest moment de l’època moderna evoca una importància creixent de l’«opinió pública» i la força del seu impacte, especialment en períodes de guerra. I tot i que aquests textos no poden ser llegits per tothom, arriben a ser prou coneguts gràcies a altres fórmules de difusió. L’explicació es fa mostrant-ne els instruments, els actors de creació i, finalment, els que foren actors d’opinió. El text que aquí es presenta lliga la historiografia en general, relacionant la història política amb la història de la cultura i la literatura, i viceversa.

Resum: Katalanische Literatur d'Alfred Morel-Fatio (publicat al Grundriss der romanischen Philologie, Estrasburg, 1897 [1893], vol. II, Tom II, p. 70-128) és un dels primers resums d'història de la literatura catalana fets amb criteris de la filologia moderna. A banda del seu valor històric, aquesta monografia té un gran interès per als historiadors de la literatura catalana. Per una banda, ens permetrà saber el coneixement que tenia sobre aquesta literatura un dels millors hispanistes francesos de finals del XIX i principis del XX. Per l'altra, i tenint en compte la notable repercussió internacional del Grundriss dirigit per Gustav Gröber, sabrem quina visió de la literatura catalana va difondre Katalanische Literatur entre els filòlegs europeus de l'època. Així mateix, contextualitzarem aquesta obra tot destacant la metodologia i fonts que va emprar. Per acabar, cal dir que el nostre article forma part d'un treball en curs l'objectiu del qual és l'estud...

Jaume Guiscafrè, 2017

Capítol en què analitzo la feina dels estudiosos de la literatura oral a les illes Balears durant la dictadura franquista. Chapter in which I analyse the work of scholars on oral literature in the Balearic Islands during the Franco dictatorship.

Miscel·lània Penedesenca, 1997

Al llarg del segle XIX la literatura popular i la propaganda política van anar íntimament Iligades. La lluita ideologica entre pariidaris de I'Antic Regim i partidaris del liberalisme va haver d'anar a parar a la literatura popular per a difondre els seus missatges polítics entre la població. Una població majoritariament analfabeta i poc interesada per les divagacions teoricopolítiques d'un i altre bandol. En aquest artícle estudiem un cas concret d'aquesta interrelació a partir de dos impresos vilafranquins que ens remeten a les dues grans opcions del segle XIX (canvi o continuTtat) i emmarcats cronologicament durant la Guerra del Frances.

Medievalia, 2013

Resum L'article ressegueix l'evolució del discurs crític i la pràctica traductològica en relació amb la narrativa anglosaxona en el si del sistema literari català dels anys vint i fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola. A partir d'un corpus mínimament significatiu d'aportacions crítiques i de traduccions, es posarà de manifest que la general ponderació de la novel·la en els anys vint evoluciona devers la promoció del conte en el marc de la Segona República. L'objectiu de l'ar-ticle és identificar les raons d'aquest canvi, que són principalment d'ordre moral. Abstract. Notes about the English short story in Catalonia during the Republic The article traces the evolution of the critical discourse and the practice on translation in relation to the British narrative within the Catalan literary system of the twenties and until the outbreak of the Spanish Civil War. From a minimally significant corpus of translations and critiques, the article shows that the overall praise of the novel in the twenties evolves toward the promotion of the short story in the context of the Second Republic. The aim of this article is to identify the reasons for this change, which are primarily moral.

El teatro era el único género literario que en la época de la helenización de la cultura latina se había enriquecido ya en Roma con una rica tradición popular. Efectivamente, el carácter itálico se distinguía por una tendencia a la chanza, a lo grotesco y a lo mordaz que desde antiguo se plasmaba en representaciones improvisadas de gran raigambre popular. Entre estas manifestaciones preliterarias relacionadas con la escena destacan las "farsas atelanas" y el "mimo". Academica (phil., 45) De finibus bonorum et malorum (phil., 45) Tusculanae disputationes (phil., 45) Protagorae translatio (ca. 45) Platonis Timaii translatio (ca. 45) Arati phaenomenorum translatio (45) De natura deorum (phil., 45) Cato maior sive de senectute (phil., 44) De divinatione (phil., 44) De fato (phil., 44) Topica (phil., 44) Laelius sive de amicitia (phil., 44) De gloria libri II (phil., 44, deest) De officiis (phil., 44/43) In M. Antonium Philippicae orationes I-XIV (orat., 44/43) De virtutibus (phil., ca. 43, deest) Epistulae ad familiares Epistulae ad Atticum Epistulae ad Quintum fratrem Epistulae ad Brutum

Mot so razo, 2012

Catalogne. La République Libre, 2019

Contemporanean History of Catalonia from the perspective to explein the expanse of Independentist current movement. Chapter of a book analysing the situation of Catalonia to the French readers. This chapter was translated to French and this paper shows the original version

2010

1971

Después de sus conocidas versiones de algunos de los más importantes poetas catalanes actuales, él poeta José Batlló ofrece al público de lengua castellana-«y aunque es triste tener todavía que traducir del catalán», según Unamuno, hace ya cerca de cuarenta años-una cuidada selección de la narrativa catalana (*), que llama de hoy porque comprende a autores físicamente vivos, y todos, por tanto, de los que han iniciado y van cumpliendo su obra en el presente siglo.