Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2019
En un determinat moment de la conversa que té lloc en Les lleis de Plató, l'estranger atenès afirma que «qui hagi rebut una bona educació serà capaç de cantar i de ballar bé» (Plató, Leg. 654b6-7; traducció de Montserrat Camps a l'edició de la Fundació Bernat Metge). El domini de l'art de cantar i ballar és signe indiscutible d'una bona educació, és a dir, de la formació del ciutadà en un sentit ple. És per això que aquest diàleg defensa que les lleis de la ciutat s'han d'encarregar de regular aquestes activitats, ja que, quan dansem, els cossos de cadascun dels membres de la comunitat no solament realitzen un moviment rítmic i harmònic que ha de generar plaer i alegria, sinó que, en fer-ho, es vinculen i queden units al conjunt de la comunitat política en el marc d'una festivitat popular o religiosa. A través d'aquest ritme i harmonia, els que dansen es vinculen a un ordre que no només és humà, sinó còsmic i diví; raó per la qual per regular i acompanyar aquests moviments, «els donaren, com a companys de festes, les Muses, i Apol•lo, el
1997
La meva intenció en les pàgines següents és analitzar la teoria del llenguatge que es troba en el C r à t i l de Plató. D'una banda, s'analitza la concepció del significat de les paraules que Plató sembla defensar en aquest diàleg; de l'altra, s'ocupa del problema dels orígens del llenguatge. Aquestes qüestions s'estudien en relació amb la perspectiva ontològica i epistemològica de Plató: essencialisme, teoria de la reminiscència i les tesis dels sofistes sobre la impossibilitat de parlar amb falsedat. La conclusió és que en el C r à t i l podem trobar ja la preparació de la teoria del llenguatge que Plató necessitarà per a la seva ulterior teoria de les idees. Paraules clau: llenguatge, significat, epistemologia, ontologia, essencialisme, teoria de les idees.
Estudios Clásicos, 1995
EL TEMA DEL PLACER EN P L A T~N * O. El pensamiento platónico sobre el placer1, como sobre otros muchos temas, ha evolucionado a lo largo de su obra, desde el moderado hedonismo típicamente socrático del Protágoras, pasando por un largo proceso de meditación y de crítica visible en el Gorgias, en el Fedón y en la República, hasta llegar a sus propias conclusiones finales del Filebo, sobre todo, donde aparece ya expresada una compleja teoría del placer, y las Leyes. El propósito de este artículo es describir brevemente esa evolución analizando las distintas ideas, definiciones y clasificaciones que sobre el tema del placer fue plasmando Platón en los diálogos mencionados. Jaeger (1985), p. 530. Cf. Prt. 351b-359a. Gual (1988), p. 99. Así piensan, entre otros, Jaeger (1985), pp. 502-5 y 529-31, y, más recientemente, Dyson (1976) y Duncan (1978).
2010
cles (que s'esdevingué en l'any 429 aC). Amb la mort de Pèricles, que regnà prop de trenta-tres anys, en el segon any de la guerra del Peloponès (431-404 aC), aquella grandiosa Atenes del segle V aC anà perdent el seu poder econòmic i polític. De fet, tota la infantesa de Plató fou marcada per la violència en la qual visqué Atenes a causa de la guerra del Peloponès. Aquesta guerra perdurà fins que Plató tingué vint-i-quatre anys: Plató visqué intensament una desfeta progressiva i violenta d'Atenes. El seu pensament, que es forjà enmig de la violència de la guerra, volgué combatre i trobar sortida a aquesta situació i la situació que l'originà, parant molta atenció en el fet de forjar veritables ciutats i ciutadans, és a dir, en fer de la multitud de la polis membres d'una comunitat cívica educada (politeia).
Convivium, 2011
La educación en Platón nos lleva a analizar su postura por medio de la figura de Sócrates en torno a la vida feliz
On the occasion of the international symposium devoted to "love in Plutarch", this contribution was presented to illustrate to what extent Plutarch, above all in his Eroticus and from strict Platonic parameters, with the help of an elemental and rigorous logic thought, corrects Plato Platonico modo so that eros and philia can finally be also attributed to conjugal love.
Ars Brevis, 1998
En aquest article s'analitza la relació de Plató amb la música, començant per la contextualització històrica que revela una concepció molt diferent, al marge del nivell tècnic o de les qüestions formals, del que era la música a la Grècia de l'època respecte a l'actualitat. El tema ja va ser exposat en una de les sessions del Seminari Persona i Poesia que la Dra. Maria Arumí dirigeix des de l'octubre de 1996 a la Càtedra Ramon LLull (Blanquerna, Universitat Ramon Llull) a Barcelona.
Revista Catalana de Teologia, 2012
Aquest estudi pretén de situar dins un context filològic, cultural i filosòfic l'«itinerari de la mirada» que llegim en la «narració de la Caverna» del llibre VII de La República de Plató. Amb aquest propòsit es posen en relleu algunes consideracions sobre la relació de complementarietat entre la «imatge» i la «paraula». El fragment platònic tractat aquí és llegit com un «exercici filosòfic» de la «mirada» del tot necessari per tal d'accedir a la contemplació del Bé, condició indispensable per a exercir el poder polític a la Ciutat.
2021
Breu exposició acadèmica dels punts en comú de la política i la psicologia en Plató.
ACTA ACADÉMICA, 2007
La República, por su título, no debe llevar a la consideración de que es una obra únicamente sobre política, sino que en ella se concentran temas de carácter ético, religioso, social, estético, educativo, entre otros. A Platón debe vérselo más que como un diseñador de un ...
2016
Abstract: Platonism, understood as a group of disciples who have thought about what Plato had said and written, began a few years after Plato's death. Commentaries about their teacher's thought start from the Dialogues. However, they also include references to other Plato's doctrines which Aristotle generically named «ἄγραφα δόγματα». Those who have closely followed his teachings had become «Plato's indirect tradition». This article is an introduction to the meaning of such indirect tradition. Starting with Plato's disciples at the Academy, we shall analyse in detail the textual typology in Plato's indirect tradition and focus on some fragments by Plato's disciples and by commentators of those disciples, with particular attention to those of Aristotle. The aim is to make understandable the meaning of the indirect tradition, which is still a lively issue, notwithstanding that tension between «orallity» and «writing» is still at the basis of long lasting debates amongst Platonists.
La educación musical en los libros II y III de la República de Platón, 2021
El tema de esta tesis es la educación musical en la filosofía de Platón. En la República de Platón, la etapa educativa más importante es la niñez; los vehículos de esta educación son la mousiké para el alma (o mente) y la gimnasia para el cuerpo. La palabra griega mousiké describe un conjunto de artes compuesto por la música, la poesía, el canto y el baile. Así mismo, una educación musical para Platón describe una educación cultural. Además, Platón entiende que la conservación política de la ciudad ideal depende de una adecuada práctica musical, y de proteger los modos musicales. Por ende, la educación musical es un tema meridiano en la pedagogía si concedemos que la República es más bien un libro cuyo tema es la educación. Que el elemento fundamental del tema educativo (la mousiké) provoque sorpresa, sea en el lector antiguo o moderno, problematiza el significado del concepto humano de la educación. Que provoque sorpresa puede dejar entrever que una pedagogía que no otorga a las artes (y notablemente, a los modos musicales) importancia suprema, está condenada al fracaso. Igual destino puede esperar a una filosofía o práctica política que ignore su importancia. Es en el contexto de estas inquietudes que surge la pregunta que esta tesis intenta contestar: ¿Por qué considera Platón que la mousiké es central en la polis? La tesis que se defiende es la siguiente: Platón postula que la mousiké es aquello que educa la sociedad porque tiene el efecto de moldear el alma (o la mente). Esto tiene consecuencias políticas, pues la legislación y la justicia, que son las dos artes de la política, dependen del carácter de los individuos que componen la polis.
Llull-Cervantes-Shakespeare. Imágenes literarias de la locura, 2017
A scene from Ramon Llull’s Blaquerna has not received till now a cogent explanation able to give an account of its literary models. A comparative study shows how the author displays a theme borrowed to the Classical and to the Christian tradition. This paper aims to separe each other, as well as to define the literary topics at work within the reelaboration of the theme. The Classical tradition depends at most from the image of the philosoph, a theme largely dealt with in comedy, especially the philosophs of the Cynical school. In the Hellenistic Age, this literary model is blended with the character of Aesopus; already in the Medieval Age, when Christianity was quite expanded indeed, the theme achieves its final configuration by means of the addition of elements borrowed to this religion, although they are only a renewed version of that already known in the Ancient literature. According with this, the weight of the Hebraic and the Christian traditions have a secundary influence from the point of view of literature. As to the most close source available by Llull, a probable text should be the Life of Symeon of Leontius of Cyprus, a very active work regarding the diffusion of the character displayed in our scene. This source could be also of some help to give a date to Blaquerna.
El presente artículo ofrece una exposición del tratamiento platónico de la cuestión del placer. Presenta las tesis que se exponen sobre esta cuestión en diversos diálogos intentando situarla en el conjunto de la temática de cada texto y, al mismo tiempo, en relación con los otros diálogos. Muestra que la posición platónica frente al placer no es de mera crítica o negación y que tampoco se deriva de ella una teoría sistemática, sino que Platón se enfrenta a esta cuestión con las armas de la filosofía, es decir, con la reflexión que se esfuerza para entender la complejidad de la realidad y del alma humana, en la cual el placer, el dolor y los diversos sentimientos conviven inevitablemente con la razón. La finalidad de la reflexión platónica sobre el placer es la de situarlo en el conjunto de la realidad humana tanto a nivel personal como político.
Aquest article descriu el procés d’ensenyament-aprenentatge de la tradició musical gamelan de l’illa de Bali, explica les nocions més importants sobre la sociologia balinesa en relació a l’educació musical, repassa com s’ha abordat l’ensenyament del gamelan a occident i detalla les possibilitats educatives que s’obren a Catalunya gràcies a la recent importació d’un gamelan balinès obert a la participación pública a la ciutat de Barcelona.
Comprendre Revista Catalana De Filosofia, 2011
Com que l'obra d'Aristòtil ha estat interpretada tradicionalment en contrast amb la de Plató, és evident que qualsevol interpretació innovadora dels diàlegs de Plató ens convida a repensar el pensament d'Aristòtil des d'una perspectiva nova. Doncs bé, atès que els estudis més recents del Teetet ens mostren que en Plató la percepció no es troba tan devaluada com se sol dir, és el nostre propòsit en aquest article defensar la tesi segons la qual convindria comprendre el De Anima d'Aristòtil sota una nova llum: a la llum de Plató.
2008
La introducció del programa de dansa a les escoles s'ha anat fent amb molta precaució, tant al nostre país com a la resta, si bé n'hi ha que fa molt de temps que han començat, mentre que nosaltres estem encara en una fase experimental.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.