Per a una edició crítica de la poesia de Francesc Fontanella

Studia Aurea, 2017

Resumen En los últimos años, dentro del ámbito catalán, la crítica textual está avanzando considerablemente y buena parte de estos avances se están produciendo en el medio digital. El presente artículo ofrece un repaso de los proyectos de edición crítica que se están desarrollando actualmente y se centra en el primero que ha sido publicado en internet: la edición crítica de la poesía completa de Francesc Fontanella, realizada por miembros de Nise, el grupo de investigación en literatura catalana de la Edad Moderna de la Universitat de Girona. En el presente artículo se detallan las prestaciones que ya ofrece la edición y se apuntan tanto sus limitaciones como sus expectativas de desarrollo en el futuro. Palabras clave Ecdótica; edición crítica; edición filológica; crítica textual; filología catalana; Francesc Fontanella; poesía catalana del barroco Abstract Catalan digital poetry: The electronic critical edition of the work of Francesc Fontanella In recent years, textual criticism has progressed considerably within the Catalan context, and much of these advances are occurring in digital environments. This article presents a review of the projects of critical edition that are currently being developed and focuses on the first of these projects that has been published on the Internet: the critical edition of the complete poetry of Francesc Fontanella carried out by members of Nise, the research group of the Universitat de Girona in Catalan literature of Modern Era. This 1. Este trabajo se inscribe en el proyecto de investigación del Ministerio de Economía y Compe-titividad, ref. FFI2015-70095-P. Para más detalles sobre este proyecto, véase Valsalobre (2015a).

2017

catalaL’obra de Francesc Fontanella conforma un dels corpus mes amplis i diversos de la poesia catalana dels segles moderns. L’objectiu del present article es identificar, dins aquest corpus, totes aquelles composicions que poden ser llegides com a cartes. El treball es divideix en tres parts: a la primera es presenten els antecedents de la questio analitzada, aixi com un seguit d’aclariments i apreciacions metodologiques que permeten entendre com s’ha dut a terme la identificacio de les cartes. A la segona part es detallen quantes i quines son les composicions que cal considerar cartes, es discuteixen els casos d’adscripcio mes dubtosa, i s’explica com es distribueixen dins el manuscrit de Ripoll –el mes important dels que ens han transmes la poesia de Fontanella. Finalment, a les conclusions, es presenten alguns consideracions de caracter general sobre les composicions estudiades i sobre la seva rellevancia dins el conjunt de l’obra poetica de l’autor. EnglishFrancesc Fontanella’s...

Linguaggi del metareale nella cultura catalana, a cura di V. Orazi, S. Grassi, L. Carol Geronès, S. Sari i I. Turull, "QuadRi" - Quaderni di RiCOGNIZIONI 3, p.131-143, 2016, 2016

Francesc Fontanella (Barcelona 1622 – Perpignan? 1682/83) wrote several poetic letters in which, apparently, different authors address to different addressees. The purpose of this study is to show that, despite the variety of names and characterisations, there is only one author and one addressee and the hypothesis is that these texts should be read under the light of an idea that is central to the baroque aesthetic mentality: that of transformation.

Revista de cancioneros impresos y manuscritos, 2020

Francesc Fontanella (1622-1682/83) fou un dels personatges més actius en la societat del segle xvii a Catalunya, una època difícil i poc estudiada des del punt de vista estètic que s'emmarca entre l'enlluernament pel Barroc castellà i la decadencia política espanyola. El nostre autor, membre d'una família de juristes del Principat, va viure la Guerra dels Segadors (1640-52), intervingué amb el seu germà Josep en

“Un ascle en l’edició crítica de la poesia de Joan Roís de Corella”, en Actas del XI Congreso InterNacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005), ed. Armando López Castro i Luzdivina Cuesta Torre, Lleó, Universidad de León, 2007, p. 863-871.

Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna , 2017

En referència a la poesia de Francesc Fontanella, l’article assenyala primerament la presència del compositor Joan Cererols com a poeta en català al seu Vexamen, una dada que ha passat inadvertida en els cercles musicològics. Seguidament fa un recompte de les poesies de Fontanella amb vincles musicals, sobretot amb els vilancets. Per últim, recupera algunes melodies que, com a contrafacta, encaixen amb les seves lletres per a cantar. Paraules clau: Francesc Fontanella, segle XVII, música, cançoners, contrafacta. Referring to the Francesc Fontanella’s poetry, the article first notes the presence of the composer Joan Cererols as a poet in Catalan at his Vexamen, a fact that has gone unnoticed in musicological circles. Then it links the poetry of Fontanella with musical genres, especially with the villancicos. Finally, it retrieves some melodies that, as contrafacta, fit with his lyrics to sing them.

Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2018

Dins el corpus poètic de Francesc Fontanella (1622-1681) es compten una setantena de composicions de caràcter epistolar. Algunes d'aquestes composicions contenen elements que semblen remetre a un dels gèneres pictòrics més característics del barroc: el de la natura morta. Partint d'una aproximació comparatística, el propòsit d'aquest treball és examinar aquests elements per tal de dilucidar quines funcions desenvolupen i quins propòsits persegueix la seva utilització dins aquests textos, amb l'objectiu d'aportar una nova perspectiva que contribueixi a la seva millor valoració crítica.

Annals De L Institut D Estudis Gironins, 2007

Aquest volum sobre l'obra, la vida i el context del gran autor del barroc català Francesc Fontanella representa, sens dubte, un pas endavant en l'estudi d'aquest autor i de la seva època i pretén, almenys en part, dissipar algunes de les ombres que encara envolten -afortunadament cada cop menys-alguns del moments més destacats de la literatura catalana moderna. Es tracta d'una obra miscel•lània en la qual es recullen, partits en dos àmbits temàtics -el primer, històric; i el segon literari-, catorze assaigs sobre temes molts diferents, des dels fets centrals de la Guerra dels Segadors fins a una proposta per a la realització, avui dia, d'una obra teatral fontanelliana. Les primeres tres contribucions, dedicades a tractar temes d'interès històric, constitueixen, doncs, la primera part del volum, que s'obre amb l'article d'Antoni Simon sobre el problema dels «dos fronts», quan entre els anys 1640 i 1641 l'administració del comte duc d'Olivares hagué d'enfrontar-se, a la vegada, amb les rebel•lions catalana i portuguesa. Finalment, seguint la línia dibuixada pel marquès de Villafranca, la cort de Madrid optà amb decisió per dedicar tots els seus esforços al front de llevant: amb aquesta intervenció, la cada cop més autoritària monarquia espanyola pretenia, a més de protegir les rutes marítimes mediterrànies de l'amenaça francesa, donar una prova de força i de credibilitat internacional. El càstig dels sollevats catalans, manu militari, fou exemplar. Henri Ettinghausen, per la seva banda, ens parla de la repercussió en la premsa de l'època dels dos episodis que, en certa manera, constitueixen

Treball de final de carrera dels estudis de Filologia Catalana de la UOC (juny 2012). Dirigit per Eulàlia Miralles. Publicat a l'espai UOCTreballs de la plataforma de literatura catalana de la UOC, lletrA.

The poetic oeuvre of the baroque poet Francesc Fontanella (1622–1682/83) was widely known. We still keep thirty-seven witnesses of his work: thirty-one are manuscripts and six are printed copies. Despite the fact that his poems have been generally regarded as following a disordered arrangement, this paper proposes two nuances to this perception: on the one hand, the analysis of Fontanella’s poetry transmission allows us to define a micro organization through well defined cycles in accordance with subject, addressees, writing circumstances, etc.; on the other hand, we can classify a large number of Fontanella’s poetry through the comparison of the disposition of the poems both in his books and in the miscellaneous collections which contain a critical number of his poems. The outcome are three large sets of manuscripts. The resulting data has been supported by the comparative analysis of its rubrics. Both factors offer a guideline to understand the poetic works of the Barcelona poet and playwright and collaborate with the ecdotic analysis to build a critical edition of his poetic oeuvre.