El paisatge pictóric, abans del seu alliberament

Erol, L': revista cultural del Berguedà, 2003

2012

Revista de ciencias de la comunicación e información, 2017

Se pretende tener una visión amplia del paisaje dentro de la pintura, un género que surgió con fuerza especialmente después de la época medieval con la entrada de la Edad Moderna en el siglo XV, y consigue su auge en el siglo XVII hasta la llegada de la Escuela de Barbizon y los impresionistas con su "plein air", y que alcanzan un siglo XX polémico, alejado de lo clásico, de vanguardia, que transcurre en una vía paralela el paisaje académico frente a nuevos retos y formas de expresión.

En una primera definició, podríem dir que el paisatge és tot allo que veiem al nosue entorn, des d'un lloc determinat. Aquesta definició és clara pero potser inassa simple, ja que no ens permet de tenir preserits altres aspectes que creiem fonamentals en relació amb I'estudi del paisarge historic. En prirner lloc, hem de tenir present la interrelació que hi havia -i hi ha-entre els diversos elements que componen qualsevol paisatge. Així, entre un poble i uns camps, entre un camí i un mas, entre un riu i un molí, etc. En segon Iloc, la definició anterior tampoc té present el pes que té I'hoine en aquest paisatge. El paisatge que veiem al nostre voltant és fruit de I'activitat humana. AixÓ és així en les zones més urbanitzades, pera també en zones que semblen més salvatges; s'ha afirmat, fins i tot, que, a l'Edat Mitjara, gairebé no hi havia contrades on poc o molt no es notessin eis efectes de i'activitat antropica.' Un tercer aspecte que cal esmentar, pel que fa a qualsevol paisatge, i que potser no veiem d'una forma evident a primer cop d'ull, tot i la irnportiincia que pugui tenir, són els Iímits, més o menys artificials, creats per I'home. Límits de tot tipus que ens donen els docurnents i que nosaltres podem traslladar sobre mapes. Aqursts iíinits, partions o fronteres han tingut imponincia a I'liora d e definir les característiques i les diferencies del paisatge &una zona i I'organització &un territori. Finalment,

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 2014

El objetivo de este artículo es reflexionar sobre las posibilidades del paisaje como herramienta para construir el espacio desde lo común. Para ello, discutiré la polisemia del paisaje y sus implicaciones en el vínculo entre paisaje y comunidad. Esta reflexión me llevará a criticar los efectos de la hegemonía del sentimiento de lo bello y lo sublime y la visión identitaria existente en nuestra sociedad consumista, así como sus implicaciones en los procesos de participación sobre el paisaje. Como alternativa, expondré las ventajas de una percepción poiética que derivan de una concepción del paisaje como acción dentro de. Se trata de un modo de relacionar el paisaje y la comunidad que contribuye a un modo de habitar y transformar el territorio bajo una concepción de comunidad basada en la communitas de Esposito y en los aportes de la ética del cuidado y del ecofeminismo. Palabras clave: paisaje; comunidad; percepción poiética; identidad territorial; participación.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), 2017

Entrevistes amb el seu fill, conferències d'amics sobre l'obra, testimonis de gent que el va conèixer, etc. Tot ens ha ajudat a conèixer la seva personalitat, el seu esperit, la seva ànima, el que "bullia" en el seu cap, en els seus sentits, en la seva percepció, en la imaginació, en el seu cor… 4rt. bloc: És un estudi-anàlisi dels factors i coordenades materials involucrats en la pintura de paisatge de J. Mir, i que la fonamenten: El territori com a factor determinant per a la construcció del paisatge pictòric, i que el porta a la descoberta del "territori lluminós". Aquí el recurs emprat ha estat l'elaboració d'una cartografia de la pintura de J. Mir. Descobrir com creà i cuidà el seu jardí-hort de Vilanova, les plantes, flors i vegetals que hi conreà, on les comprava, etc. Qüestions plàstiques i tècniques de la seva pintura de paisatge: tractament de la llum; el dibuix com mitjà estructurador del paisatge; el seu mètode d'enquadrament; el recurs a la fotografia; la seva paleta de colors i pinzellada; i el recurs a la tècnica del "pastel" per a l'estudi del color. especialitat. És una de les constants treballades en l'art occidental des del s. XV endavant. L'acte de contemplar és exercit per l'artista, qui l'identifica i el reprodueix mitjançant els diferents llenguatges: pintura, literatura, música, etc. La visió del que passeja, del viatger, pot percebre el paisatge com una instantània pressa per l'objectiu d'una càmera fotogràfica, copsar-la i emmagatzemar-la per més tard visionar-la. En aquest procés el paisatge queda aturat, entra en joc el record de la persona en l'instant del fotograma. «Llamamos paisaje al aspecto del territorio. El paisaje existe en la medida que alguien lo mira y lo interpreta para desarrollar algún propósito (económico estético, lúdico, etc.). No existiría sin la mediación del ojo, la mente i la mano.» 11 És, doncs, el paisatge com un escenari que pot o no tenir una qualitat estètica. «La discusión sobre el arte del paisaje ha sido constante, generalmente asociada con la mirada pictórica que recurre a la representación de la naturaleza; no obstante, también se ha analizado a partir de un concepto más amplio, que saca a relucir la figura del hombre entre la naturaleza, la historia y el mito, en donde la experiencia estética resulta fundamental. La idea de paisaje se distingue así de la de territorio, espacio, ambiente y naturaleza para descubrir su relación con el arte, cuya constitución se vive a través de los sentidos, la imaginación, la razón y el trabajo. El arte es como un producto de la imaginación, según lo afirma Ruskin, para quien los fundamentos de cada descubrimiento estético se encuentran en el paisajismo.». 12 Aquest paràgraf ens mostra la relació estreta entre natura i home: en un habitat l'home s'adapta a la natura, i aquesta es transformada per l'home. «La percepció no està exempta de l'experiència personal en la selecció i interpretació del paisatge.

Mascanca Revista D Estudis Del Pla D Urgell, 2013

RESUM: Diversos textos del segle XVI al XX permeten de reflexionar sobre la configuració del paisatge del Pla d'Urgell des d'una doble perspectiva. D'una banda, l'impacte de la terra i la gent en els viatgers o visitants que van trepitjar ocasionalment aquesta contrada o en els escriptors nadius o foranis que en van deixar testimoniatge. De l'altra, la icona de la riquesa material que es deriva d'un territori que, del final del segle xix ençà, és conegut per la puixança i el dinamisme econòmics. Després d'inaugurar-se el Canal d'Urgell el 1862 i coincidint amb el moviment de la Renaixença, la plana començà a ser esguardada amb uns ulls específicament literaris. De la icona del "graner" es passà a la de l'"aigua". D'una terra de secà, a una de regadiu. Emprengué, d'aquesta manera, una cursa trepidant, enduta pel mite fal•laç del progrés indefinit.

L'objectiu del present treball és obtenir una aproximació a l'evolució climatica i del paisatge natural del Penedes -fiora i fauna-, així com als efectes de l'acció dels éssers humans sobre seu durant la prehistoria recento Tot i que ens centrarem en aquesta etapa de la prehistoria -des del neolític fins la primera edat del ferro-, ocasionalment aportarem dades dels moments precedents i dels períodes següents.

Franges. Els paisatges de la perifèria, 2012

És un treball destinat a l'evolució dels conreus i del paisatge natural del Priorat, en concret al terme de Porrera. En aquest escrit es pot observar, a partir de les fotografies seleccionades de tres anys escollits (1956, 1994 i 2012), la modificació del territori provocada per l'ésser humà amb la finalitat de produir el producte estrella de la zona: el vi.