Una taula parada. Pobres, malalts i pelegrins a la Lleida medieval

Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2023

La presència de joglars, música i entreteniment cortesà és un lloc comú de la descripció literària dels grans àpats i les festes de la noblesa a l'edat mitjana. En aquest treball es recullen i s'analitzen les descripcions que ofereixen diversos contes i novel·les d'àmbit occità i català, escrits entre els segles XIII i XV, així com les cròniques reials i dietaris dels segles XIV i XV. El corpus examinat permet observar quins trets comuns presenta el tòpic de la performance dels joglars en els banquets cortesans i com es desenvolupa i s'adapta en funció del tipus de text en què es presenta i de l'evolució de les formes d'entreteniment de la noblesa.

1984

THE BOOK Teatre religiós medieval als Països Catalans (1984), puts on the table the essential techniques for the study of this subject, combining historical training with artistic and philological, which allows to focus in an interdisciplinary way a phenomenon as complex as the theatrical ( and very especially the diffuse theatricality of the medieval period).

1999

We present an analysis of the food served at the Pignotte, the alms house of the Papal palace in Avignon, to 375 paupers and 20 other servants during the month of September 1375. The treatment that the two groups received presented marked differences. The paupers' diet was made up only of bread, wine and meat or cheese, while the travellers, the ill and the servants received higher quality bread and wine and a more varied diet in general, including eggs, spices, fruit and fish; the ill were given chicken.

Cypsela, IX: 7-20., 1991

In this study the fourth and fifth strata of cave 120 will be analysed corresponding to the occupation of the cave as a refuge by groups of hunters-gatherers during the archaic phase of the Middle Paleolithic. The most usual technical process of the lithic industry ofthese groups was the production of tools out of fragments of quartz, the scraper being the most representative morphotype. During these occupations Cepaea nemoralis was used for human consumption.

Queremos precisar de entrada que esta colaboración, por razones de espacio, pero también de investigaciones previas, se centrará en diversos ejemplos concretos que bien pueden considerarse relevantes o significativos del ámbito catalán medieval. También por motivos de proximidad con el espacio aragonés, se destacará el ejemplo de Lérida y de su "Almoina" o limosna catedralicia. No obstante propondré también los ejemplos de Barcelona, Gerona y Cervera.

Com veurem més endavant, els nuclis de població que hi havia a Andorra en &poca medieval eren molt petits. En la majoria dels casos es tractava de construccions a'illades del tipus masos o alous. De les poblacions que havien estat parrbquia, no se n'abandona cap. Només alguns nuclis de població dispersa deixaren de funcionar o canviaren de funcionalitat.

Flocel Sabaté (ed.), Els espais de poder a la ciutat medieval, Lleida, Pagès Editors, 2018, pp. 253-308 (ISBN: 978-84-9975-988-3)

La societat baixmedieval va destacar per un elevat grau d'integració del fet religiós en els diferents sistemes culturals i socials que la conformaven. Lògicament, aquells grups o estaments amb majors disponibilitats econòmiques van poder establir uns lligams molt més intensos amb l'Església, aquella que els havia de facilitar l'accés a la vida eterna. En el cas de les oligarquies, això era així per una raó ben senzilla: els beneficis obtinguts de les seves activitats comercials els permetien disposar d'uns diners que, a la pràctica, els ajudarien a adquirir el salconduit al Paradís. Si en l'Alta Edat Mitjana, l'objectiu era enterrar-se ad sanctos, cercant el benefici del poder de les relíquies, en la Baixa Edat Mitjana, tot i que aquesta pràctica no s'abandonarà, el que se cercarà primordialment serà el benefici de les oracions. 2

Del Penedès, 2015

La conclusió dels historiadors sobre les dades recollides fins al moment al voltant del llinatge dels Òdena, que ostentaren des de mitjan segle XI la baronia de la Conca del mateix nom, és que no tingueren una presència destacada ni duradora en el castell de Lavit. No obstant, dos documents extrets de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona testimonien que els Òdena hi posseïren no només un alou (aquell on després es construí la Casa del Raïm), sinó que hi establiren castlans. El castell de Lavit va figurar a més en quatre testaments de la família com una de les deixes permanents del conjunt de les seves propietats feudals. Es pretén també esclarir secundàriament la genealogia dels Òdena.

Ajuntament de Cervelló, 2017

Història dels molins fariners d'origen medieval i els molins paperers de l'etapa pre-industrial i industrial que van existir al llarg del curs d'aigua de la Riera de Cervelló.