De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme

L’Anuari se centra en dotze reptes del sistema educatiu català. Per a cada un, s’ha escollit un expert o experts que han estat els redactors de cada capítol. Ref: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/RepteseducacioCatalunya.Anuari2015_041016.pdf

2013

Aquest es un estudi qualitatiu que aborda l'impacte de la introduccio de l'angles en les classes d'una escola d'enginyeria com a consequencia de les politiques derivades de l'Espai Europeu d'Educacio Superior. En les politiques universitaries actuals l'angles emergeix com la clau vers una doble funcio: (i) la projeccio internacional de la universitat i (ii) la formacio academica i professional dels estudiants en un mon globalitzat, en el qual l'angles s'erigeix com a llengua franca. En el marc d'una recerca de caire etnografic, en el treball s'exploren basicament dos tipus d'esdeveniments a l'aula: (a) les interaccions entre professorat i estudiants en les classes magistrals, ja sigui emprant l'angles com a llengua franca (en aules concorregudes per estudiants locals i estudiants internacionals), ja sigui emprant l'angles com a medi d'instruccio (en classes concorregudes exclusivament per estudiants locals); i (b) les i...

El nostre article descriu els tallers 'Talking languages, parlem (de) llengües' que es van organitzar des del 2013 fins al 2015 dins d'un programa socioeducatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) anomenat Campus Ítaca. El Campus Ítaca està dirigit a alumnes que han acabat 3r d'ESO i té com a objectiu animar aquests adolescents a seguir l'educació postobligatòria. Inclou un campus d'estiu de dues setmanes a la UAB com a activitat principal. Dins d'aquest marc, les dues autores d'aquest article vam participar en la creació i execució de tallers "d'anglès" de dues hores per a grups de 24 alumnes, que tenien com a objectiu trencar amb l'ensenyament tradicional de la llengua estrangera.

Tréma, 2014

RESUMEN: En este artículo intentamos dar respuesta a la cuestión sobre cuál es el nombre del idioma –¿‘español’ o ‘castellano’?- que se habla en el territorio español y en gran número de países –principalmente- latinoamericanos. Algo que desconoce mucha gente en Grecia y otros países, es que en España no hay una sino cuatro lenguas oficiales: el castellano (que normalmente se identifica con el término “español), el catalán, el gallego y el vasco (o euskera). Ofrecemos un repaso histórico general en relación con estas lenguas (origen e importancia históricos, producción literaria, etc.) desde la época prerromana hasta hoy. Asimismo, estudiamos períodos y hechos históricos que plasmaron la realidad actual (por ejemplo, prohibición de dichas lenguas durante la dictadura franquista, decretos y cambios legislativos, disposiciones legales para la conservación y promoción de las mismas en la era posfranquista, etc.). Hacemos referencia a los dialectos básicos de estos cuatro idiomas como también a otros casos de diferenciación lingüística en la Península Ibérica (asturiano/ bable, aranés, aragonés, etc.). Por último, también nos ocupamos de problemas y posturas sociales en relación con dicha realidad lingüística. No obstante, es importante señalar que, pese a los problemas, hoy en día todos estos códigos lingüísticos no sólo disfrutan de protección estatal (a nivel educativo, legislativo, administrativo, etc.) sino que –al contrario de lo que ocurría en el pasado- los propios ciudadanos españoles (muchos de ellos bilingües) están orgullosos de esta enorme riqueza lingüística suya.

Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature

L'escola actual acull alumnat amb experiències sociolingüístiques i competències diverses en les diferents llengües amb què han estat en contacte. Tot i així, l'escola proposa l'ensenyament separat de les llengües, sense tenir molt en compte les pràctiques quotidianes de l'alumnat. En aquest text, es revisen algunes visions actuals del plurilingüisme, entès, d'una banda, com a capacitat de les persones per triar formes lingüístiques adequades a cada situació, i, d'altra banda, com a recurs útil per fer front a obstacles de comunicació. Així mateix, es discuteix el paper de les pràctiques plurilingües en l'adquisició de noves competències, i la pertinència que la didàctica de les llengües incorpori activitats plurilingües en la programació de l'ensenyament de llengües. Introducció Els currículums educatius a Europa es plantegen d'ajudar l'alumnat a desenvolupar competències en les llengües d'escolarització 1 , així com despertar actituds positives envers la diversitat lingüística, ensenyar a utilitzar les tecnologies per obtenir informació, per comunicar-se i per aprendre, i establir nexes entre els aprenentatges escolars i les pràctiques socials (Noguerol, 2008). El gran repte de l'escola és articular les competències de partida de l'alumnat amb l'aprenentatge de noves habilitats socials, incloent-hi les habilitats acadèmiques, inherents a la missió de les institucions educatives. En l'anomenada educació plurilingüe, la solució generalment adoptada per l'escola consisteix a planificar l'aprenentatge separat de les llengües, amb l'argument, aparentment raonable, de proporcionar un contacte més intens amb cada llengua i d'evitar possibles barreges entre els sistemes lingüístics. Ara bé, a la base d'aquesta manera, històricament arrelada, de plantejar l'ensenyament de llengües, existeix la prevalença d'una visió monolingüe del plurilingüisme, concebut com a apilonament de monolingüismes, sense

adquisición monolingüe y bilingüe temprana del euskera, Marijo Ezeizabarrena & Andoni Barreña. .. .. .. .. .. . 11. Plurilingüismo y aprendizajes matemáticos en la Educación Infantil. Como abordar el aprendizaje matemático y de la lengua al mismo tiempo?, Matilde Sainz Osinaga .

2022

Anexo 4: Ejes temáticos del Módulo Transversal Anexo 5: Cuestionarios. X Cuestionario previo al Módulo Transversal (C1) Cuestionario durante el Módulo Transversal (C2) Cuestionario al finalizar el Módulo Transversal (C3). Anexo 6: Actividades sincrónicas en las salas Zoom Anexo 7: Tareas del porfolio Anexo 8: Transcripción de la entrevista con el grupo focal. Anexo 9: Ejemplo de retroalimentación enviada por correo. XX y L3), y que siga en la disposición de aprender otras, por medio de estrategias funcionales y productivas para ser un profesional preparado a la nueva realidad social y del mercado laboral. Actualmente los estudiantes de la CLE, según el plan de estudios (Anexo 2-Plan de estudios), deberían graduarse trilingües ya que, escogen de entrada, una "lengua de orientación" entre inglés y francés que cursan por cinco niveles; y como requisito de graduación tienen que aprobar tres niveles de otra lengua extranjera, llamada "Lengua Optativa", entre inglés, francés o italiano. Al finalizar sus estudios obtienen el título de

Temps d'Educació, 1990

Revista Chilena de Pedagogía, 2019

Uno de los desafíos que tenemos en el contexto de la educación básica obligatoria, en la enseñanza de lenguas, en América del sur es reconceptualizar el diálogo en el aula frente al plurilingüismo en sus diversas manifestaciones culturales actuales. Estamos investigando el habla dialogal desde la perspectiva de Jakubinskij (2018) y el concepto de lengua funcional de Coseriu (1992) con la finalidad de aportar a la práctica profesional docente en enseñanza de lenguas. La metodología que desarrollamos apunta a aportar instrumentos de evaluación para la práctica profesional docente, en función de la interacción discursivo-textual en el aula.