La Neopublicitat. La comunicació en el temps dels twitters

1998

Segons Benveniste una interrogació és una enunciació construida per aconseguir una resposta en el destinatari. Però en aquesta situació comunicativa s'espera, curiosament, que sigui l'anunciador el que es respongui a si mateix. No sé si seré capaç de trobar la resposta adient, però crec que almenys s'ha d'intentar. La discussió terminológica sobre la comunicació de masses no és nova. Per definir el mateix fenomen s'han utilitzat diferents expressions com comunicació social, comunicació collectiva, comunicació o simplement informació.

La recuperació de l'argumentació en l'era dels mitjans de comuniació. Arantxa Capdevila La recuperació de l'argumentació en l'era dels mitjans de massa Arantxa Capdevila La Grècia clàssica és una de les èpoques en les quals la retòrica constitueix una de les eines clau en la vida pública democràtica que caracteritza la polis grega. Diversificada en tres gèneres-el judicial, el deliberatiu i l'epidíctic-, abasta tots els aspectes de la dimensió pública del ciutadà grec. Es tracta del període de màxim esplendor d'aquesta disciplina, que és utilitzada com a instrument persuasiu en la discussió dels problemes polítics a la plaça pública i als tribunals. Però, amb el pas del temps, la retòrica cau en l'oblit i és considerada com un estri negatiu i superflu que, en lloc d'aportar quelcom a la discussió pública, el que fa és manipular foscament l'ànim de qui escolta. En aquest article tractarem de dirimir, de manera succinta, quines van ser les causes del l'esplendor i de la caiguda de la retòrica com a art de persuadir amb la paraula. Alhora, sostindrem la tesi que en l'actualitat cal una recuperació d'alguns aspectes de la retòrica que es mostren vàlids per al joc democràtic a través dels mitjans de comunicació de massa.

2006

És una realitat que cada vegada es fa més palesa que, durant els darrers cinc anys, els temes relacionats amb la informació, la comunicació i la cultura, dins el marc de 1'Europa Comunitaria, han adquirit una presencia creixent fins a arribar a configurar el que podríem denominar amb propietat un nou camp aglutinador i específic de problemes-o un nou objecte d'estudi-per als investigadors en comunicació i cultura. En efecte, la immediata creació d'un mercat europeu integrat per prop de 340 milions d'habitants, en el qual es produira aproximadament un 21% del PIB mundial i un 35% del comerq internacional, ha suposat tota una serie d'importants transformacions, de caracter polític, jurídic i econbmic, pero també una nova dinamica de transformacions comunicativo-culturals, caracteritzada per importants modificacions en el sistema dels mitjans de comunicació i també per significatives mutacions culturals. (Tan sols a títol d'exemple, considerem el tema de l'homogeneització del públic europeu, sotmes a una mateixa publicitat i a uns similars i fins i tot identics programes iiudio-visuals; en definitiva i breument, a un mateix sistema de valors). D'aquesta manera, 1'Europa Comunitkia es configurara els anys vinents com un dels grans espais geoecon6mics del planeta. No es tracta d'un cas aiiiat, sinó d'una tendencia definida encara que en desenvolupament: un segon d'aquests grans espais podra ser el que formarien el Canada, els Estats Units i Mexic, que es troben també en una fase d'integració economica i cultural avanqada; i en podríem considerar d'altres de nous al Pacífic, al voltant del Japó, o bé a America del Sud, al voltant del Brasil i 1'Argentina. Aquesta nova forma d'integració d'economies i territons nacionals, en el si de la dinamica de l'economia mundial, exigira obligatoriament la redefinició dels seus respectius sistemes de comunicació, que ara ja es troben connectats al que denominen d'una forma generica sistema internacional; és a dir, una estructura que funciona mundialment mitjancant una lbgica d'actuació global. Els actors prin-cipal~ d'aquesta lbgica, com ja és conegut, són les companyies transnacionals. En el si d'aquests nous macroespais, els mitjans de comunicació es perfilen com un dels elements centrals per a la reconstrucció de les identitats col.lectives. Els sis

APUNTS TEORIES DE LA COMUNICACIÓ SEGON PARCIAL Procediment que es segueix per estudiar els usos i gratificacions. Es una teoria que s'estudia per mitjà de mètodes molt quantitatius, amb enquestes, test i dintre d'aquetes posen una escala de mesures. S'investiguen de dues formes diferents:-De les necessitats als continguts: Investigar les necessitats del públic a través de les enquestes i després veure quins són els consums mediàtics que tenen aquest públic. Es connecten necessitats amb usos de mitjans-Dels continguts a les necessitats: s'analitzen els continguts i es dedueixen quines poden ser les necessitats que poden satisfer aquells continguts. Després es pregunta al públic (triat de manera aleatòria). S'utilitza l'Escala de Likert → Mecanisme metodològic utilitza per investigar usos i gratificacions. Ex. raons per veure la TV (primera columna amb les afirmacions i les altres columnes són de valoració de molt d'acord a molt en desacord). 1.CRÍTIQUES A LA TEORIA DELS USOS I GRATIFICACIONS-Els mitjans de comunicació creen les necessitats que després satisfan. Aquestes necessitats son resultants de la comunicació mediàtica.-Mauro Wolf: la teoria té un problema perquè intenta explicar funcionalitats sistèmiques (conjunt del sistema) a partir d'observacions psicològiques molt particulars (a partir de les enquestes que s'apliquen a individus amb situacions psicològiques molt precises) i les aplica per tota la societat. Per tant, és un mètode qüestionable. Connectar aquesta actitud particular amb un conducte general de las societat és molt arriscat.

Resumen Els actors del sistema mediàtic (mitjans de comunicació, agències de notícies, gabinets de premsa i agències de publicitat i relacions públiques) són complexos i mantenen relacions dialèctiques entre ells. En aquest sentit, ens podem qüestionar si és necessària una forma-ció diferenciada dels professionals d'aquestes empreses o institucions a l'hora de dialogar amb la resta. Aquest article analitza fins a quin punt els professionals de la comunicació que treballen en algun d'aquests actors han de tenir coneixements, no solament del tractament de la informació d'actualitat, sinó també de màrqueting, publicitat o relacions públiques, per poder desenvolupar la seva tasca. Paraules clau: periodisme, gabinet de comunicació, màrqueting, relacions públiques, comu-nicació social, comunicació institucional. Abstract. The Convergence between Journalism and Advertising in the new media system Actors of media systems (mass media, news agencies, press offices and advertising agencies) are complex and they establish dialectic relation between them. Hence, we can question whether it is necessary a different occupational training for the professionals who work in these companies. In this article, we analyse whether the communication professionals of these actors need not only the knowledge of how to deal with news, but also knowledge about marketing, advertising and public relations in their jobs.

COBDC, 2018

L'arxiu de TV3 i Catalunya Ràdio disposa d'un compte propi de Twitter des del 20 de febrer del 2016 i fa poc ha complert un any de vida. L'experiència al llarg d'aquest any ens ha servit principalment per connectar amb els usuaris i obrir una petita finestra a la comunitat. També ha esdevingut el principal canal de petició de les còpies privades, consultes i suggeriments.

Universidad de Los Andes (ULA), 2018

Vázquez gestal, montserrat (Universidade de Vigo, España) zerpa Bonillo, sonia (Universidad de Los Andes, Venezuela) este liBro es produCto del aCuerdo de CooperaCiÓn interinstituCional entre la pontiFiCia uniVersidad CatÓliCa del eCuador sede iBarra (puCesi), la uniVersidad téCniCa partiCular de loJa (utpl), la pontiFiCia uniVersidad CatÓliCa del eCuador (puCe), la uniVersidade de santiago de Compostela (usC) de españa y la uniVersidad de los andes (ula) de Venezuela a traVés del ConseJo de puBliCaCiones en mérida-Venezuela. este liBro Fue sometido al deBido proCeso de eValuaCiÓn y diCtamen de reConoCidos árBitros en el área, resultando FaVoraBle su eValuaCiÓn y puBliCaCiÓn dentro del programa

comunicacion , 2019

como se generan las comunicaciones humana

Treballs de Comunicació, 1993

En certes ocasions, amb les seves preguntes aconsegueixen que em faci plantejaments nous sobre els vells problemes de sempre. Una vegada, sobtadament, un estudiant em va preguntar qué era un intel . lectual. Confesso que la pregunta em va sorprendre perquè no tenia previst que dintre de l'univers interpretatiu del meu discurs algú em plantegés aquesta qüestió. Malauradament, la memòria no va ajudar-me gaire en aquells segons, en els quals vaig cercar una citació amb que respondre. Així doncs, després d'uns segons interminables, només vaig saber contestar: Intellectual és aquel l que, quan li pregunten quelcom que no sap, contesta "Encara no ho sé"». He volgut començar amb aquesta anécdota perquè en l'inici d'una nova investigació moltes vegades s'ha de contestar Encara no ho sé».