Converses a l'Inframón, un contrapunt de la Història

ANUARI DE FILOLOGIA. ANTIQVA ET MEDIAEVALIA (Anu.Filol.Antiq.Mediaeualia), 2019

In Greek literature, the descent of heroes to Hades while still alive is known from the time of Homer onwards. Often, these heroes go down to Hades to acquire some kind of knowledge. In his Dialogues of the Dead, well-known and much imitated in the European literary tradition, Lucian of Samosata initiated a genre in which Hades becomes a literary scenario populated by mythical heroes and historical figures. Their behaviour after death offers the author a privileged viewpoint from which to observe the world of the living, society and culture, the ruling powers, religious practices, and the universal conducts ingrained in all human activities. This paper takes as its starting point the figure of Alexander the Great and explores how the uchronic and utopian space of otherness in Lucian’s representation of the afterlife was later exploited by authors as different as Fénelon and Borges in order to emphasize a character’s behaviour or to give a personal view of a certain historical event. KEYWORDS: Lucian, Fénelon, Borges, dialogues of the dead, Hades.

Handout - "Seminaris a 4 bandes" - Dipartimento di Filologia Greca e Institut del Pròxim Orient Antic, Universitat de Barcelona, 2013

L'Inframón, allà on (pràcticament) ningú no n'ha tornat mai. Quina imatge en tenien a la Mesopotàmia antiga i a la Grècia clàssica? És possible viatjar-hi? Realment no s'hi pot tornar? Aquesta sessió dels Seminaris a Quatres Bandes intentarà aproximar-nos al món Infernal, allò on "El que hi entra no en surt".

2004

En el curs dels treballs de la nostra tesi doctoral ens hem marcat com a mètode una lectura sistemàtica i exhaustiva de tota l'obra de Pompeu Fabra. 2 Això ha comportat moltes hores de biblioteca i hemeroteca, una bona part de les quals les hem hagut de dedicar a esbrinar quantes Converses filològiques es poden consultar. El que ens proposem en aquestes notes és donar compte de l'estat de la qüestió. 3 D'acord amb les dades de Joaquim Rafel (1983: IV i s.), 4 entre 1919 i 1928 es van publi-1. Aquestes notes no serien el que són sense la revisió sistemàtica i implacable que n'ha fet el nostre mestre Xavier Lamuela. També ens cal agrair a Imma Creus les seves encertades observacions després d'una lectura molt atenta. No cal dir, però, que els errors que hi hagin pogut romandre són responsabilitat nostra.

Temps D Educacio, 2013

La intangibilitat pròpia dels principals elements que constitueixen la naturalesa de la conversa no treu que aquesta pràctica sigui una més a tenir en compte per part de la història cultural. En tant que transmissora i generadora de simbòlic, la conversa esdevé l'artefacte, pràctica i representació quasi invisible d'un element cultural de primer ordre que mostra i encarna una manera de relacionar-se amb la realitat i de significar-la. A més, la voluntat de la mateixa història cultural necessita l'assistència de l'experiència de conversar, és a dir, d'acompanyar-se i deixar-se dir per altres, d'atrevir-se a pensar amb rigor, a imaginar, a reprendre narracions i endinsar-s'hi amb la incertesa i obertura que comporta tota pràctica artesanal. Aleshores, cultura i pensament, educació i història es troben en l'espai frontera, marginal i provocador de les converses.

Llibre De La Festa Major De Torroella De Montgri, 1972

De America arribaren Carregats de vanitat, Las pesetas que han portat Ab onze anys las arreplegaren* La recurrent presència del fenomen del contraban en les fonts que parlen de «la Marina» a cavall dels segles XVIII i XIX ens féu notar, en un estudi de l'any 2008, 1 el fet que el baix Maresme i concretament Vilassar de Mar foren, almenys durant el període esmentat, indrets on es duia a terme intensament aquesta activitat fraudulenta. De manera sumària, amb aquest article pretenem descriure les línies bàsiques d'una investigació que, tot i ser encara molt embrionària, aporta força dades noves. Esperem que els futurs progressos d'aquesta recerca ens permetin escatir les minúcies d'aquest fenomen i ensems ampliar l'abast geogràfic del seu estudi. Així, doncs, de moment i a grans trets, glosarem sobre com era el contraban que tingué lloc a Vilassar de Mar i la seva cronologia durant les dues centúries predites.

Política de privacitat Copyleft Articles relacionats A Ar ra a s sí í: : l l' 'H Ho om me en no ot t. . S So ob br re e U Un n c co or r F Fu ur rt ti iu u. . V Vi id da a d de e J Jo os se ep p P Pl la a L L' 'o of fi ic ci i p pe er rd du ut t d de el l g ga as st tr rò òn no om m P Pl la a i i c ca at ta al là à

Diálogo con Historiadores. Reflexiones en torno al tiempo, el espacio y la memoria, México, Instituto Mora, Comité Mexicano de Ciencias Históricas, Facultad de Filosofía y Letras, UNAM, 2014, 2014

Diálogo con historiadores reflexiones en torno al tiempo, el espacio y la memoria En 2004, el Instituto Mora publicó Una docena de visiones de la historia. Entrevistas con historiadores americanistas, en la que se incluyeron las realizadas a varios colegas extranjeros relaciona-dos con las investigaciones sobre las independencias. El proyecto continuó con la intención de presentar a otros historiadores, a fin de dar a conocer su trayectoria profesional, sus intereses teórico-metodológicos y sus aproximaciones a la historia, sin limitarse a un espacio geográfico sino con un contexto global. La selección está en función de la relevancia en los respectivos campos historiográficos en los que han contribuido. Con estas conversaciones, historiadores, estudiantes y público en general, podrán estar al tanto del quehacer historiográfico del siglo xx y de inicios del xxi, así como de las tendencias, preocupaciones, publicaciones y nuevas propuestas de investigación de destacados especialistas. Entrevistados: Linda Arnold William Beezley Roger Chartier Will Fowler Paul Garner Ignacio González Casasnovas Serge Gruzinski Bernd Hausberger Marjatta Hietala Alan Knight Jurgen Kocka Reinhard Liehr Alain Musset Jose Luis Peset Horst Pietschmann Jean-Claude Robert Hilda Sabato Justina Sarabia Laurent Tissot Eric Van Young

En temps dels visigots al territori de València: Museu de Prehistòria de València del 18 de desembre de 2019 al 28 de juny de 2020, 2019, ISBN 978-84-7795-838-3, págs. 29-33, 2019

Oli sobre tela, 350 x 55 cm. Arxiu del Senat. © Patrimoni Historicoartístic del Senat. El quadre mostra el moment de l'abjuració de Recared de l'arrianisme en el III Concili de Toledo. Va estar a l'Exposició Universal de París el 1889.