Estratigrafia d’es Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca)

2014

catalaesum S’han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d’immersions. La cavitat, de direccio general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondaria maxima de 27 m. La distancia lineal, si se segueix la cova, entre l’entrada mes propera a la mar i la part interior mes allunyada es de 1.444 m. Practicament tota la cova, llevat les entrades, es subaquatica. La troballa i documentacio de la cavitat suposa donar a coneixer l’existencia d’una important formacio endocarstica als materials del Quaternari i del Plioce. La cova es pot considerar, com una megaforma constituida per un sistema de cavitats de planta ramiforme, es a dir, una planta divagant a on els plans d’estratificacio i les sales d’esfondrament han assolit un paper important en el desenvolupament d’algunes zones de la cavi...

2014

S'han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d'immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se segueix la cova, entre l'entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m. Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica.

2014

La troballa d’es Dolc, cavitat subaquatica inedita del litoral de la Colonia de Sant Jordi (municipi de ses Salines) al migjorn de Mallorca, ha suposat una important font d’estudi de les morfologies de dissolucio hipogeniques i de la zona litoral de mescla d’aigues. La cova, de dimensions quilometriques, es desenvolupa dins diposits calcarenitics litorals i eolianites amb paleosols, del Plioce i Pleistoce, fet del tot sorprenent a les Balears. Aquests materials li confereixen uns trets molt diferenciats respecte a la resta de cavitats litorals del migjorn i llevant de Mallorca, desenvolupades als materials calcaris escullosos del Mioce superior.

sobre el disseny geomètric de Sant Vicenç de Cardona del segle XI

1979

a modo de primicia, en las Comunicaciones del 2 O Simposium de Metodología Espeleológica, celebrado en Barcelona a finales de Mayo del mismo año. En aquella ocasión no se precisaba todavía la profundidad exacta de L'Avenc . Fonda, al no haberse ultimado su leváotamiento topográfico, si bien no obstante se mencionaba el . hecho de que esta sima pasaba a ser por aquel entonces la más profunda de las Islas Baleares., Una posterior relación de las cavidades de nuestras Islas que presentan mayor desnivel (ver ENDINS, no 2, 1975) incluía ya la profundidad.definitiva de L'Avenc Fonda, el cual, con sus -168 metros, aparece situado en el tercer lugar entre las cuevas y simas más profundas de las B'aleares. Hasta la fecha, aparte de las dos esporádicas citas que acabamos de enumerar, no habia visto la luz ninguna otra referencia sobre esta'importante sima mallorquina. Por este motivo hemos considerado conveniente la publicación de unas breves llneas que, al tiempo de acompañar la topografía de la cavidad, traten de los aspectos más elementales concernientes a la descripción y geoespeleología de L'Avenc Fonda. De esta manera pretendemos llenar, en cierta medida, la pequeña laguna que constituia la falta de información bibliográfica disponible acerca de una de las simas de Mallorca más destacables, por lo menos en lo que atañe a sus dimensiones.

Monografias Bioespeleologicas, 2014

RESUMEN: Presentamos la topografía, así como la descripción de una interesante mina de agua, excavada en roca arenisca, de época árabe. Se caracteriza por una trinchera de más de 50 m abierta al exterior seguida de una galería de otros 50 m que alcanza la fuente. Al inicio de la galería se accede a una sala en un nivel superior. La galería mencionada presenta una canaleta que transporta el agua de la fuente al exterior.

1992

per Guillem PONS* i Jaume DAMIANS** Resum S'estudien els aracnids (excepte acars) de la Cova de sa Cometa des Morts (Escorca, Mallorca). Es cita per primera vegada a les Balears Lepthyphantes aff. obscurus (Blackwall, 1841) i Ero cf. furcata (Villers, 1789). Els generes Ero, Malthonica i Zora són nous per a les coves de les Balears. Es discuteix la presencia a la cova de Roncus vidali Lagar, 1972, ja que I'única especie del genere que s'hi ha trobat ha estat Roncus neotropicus Redikorzev, 1937.

Arrels Cristianes. Presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida (vol. II: Temps de consolidació. La Baixa Edat Mitjana. S. XIII-XV). Lleida: Pagès Editors, 2008, p. 295-316 (ISBN 978-84-9779-694-1), 2008

P¡tvtps ue coNSoLIt)ACIó . LA IìAIXA EDAT MITJANA (sE(;LEs xrlr-x\') Ales24 hores del 6 d'agost de I'any de gràcia de 1458, festivitat de la Tì'ansfìguració del Senyor, elvell Calixt III fìnava amb el més absolut silenci al seu palau romà.

Treballs de geografia, 1988