Bernat Martorell i la pintura catalana del seu temps

Cornudella, R. (dir) [amb la col·laboració de Macías, G.; Favà, C.], Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, Barcelona, 2012

Locus Amoenus, 11 (2011-2012), 2012

Bernat Martorell and the Legend of Saint George: From the Retable to the Embroideries The Retable of Saint George, whose panels are divided up among the Louvre Museum , the Chicago Art Institute, and perhaps the Philadelphia Museum of Art, is undoubtedly Bernat Martorell's masterpiece, but also one of the pieces which raises more questions regarding its style, chronology and original destination. This article reviews some of the hypotheses put forward to answer these issues. Moreover, this altarpiece, probably from the Casa de la Diputació del General (today the Palau de la Generalitat), was not the only work in which Martorell dealt with the legend of this holy knight. The stylistic analysis of the embroidered scenes on the Tern de sant Jordi (set of liturgical vestments), currently preserved in the chapel of the Palau de la Gene-ralitat, allows us to conclude that they were probably embroidered by Antoni Sadurní and his workshop ca. 1443-50 following pictorial models provided by Martorell.

Locus Amoenus, 2012

El Retaule de sant Jordi, distribuït entre el Musée du Louvre, el Chicago Art Institute i, potser, el Philadelphia Museum Art, és, sens dubte, l'obra mestra de Bernat Martorell, però també una de les que presenta més interrogants pel que fa a l'estil, la cronologia i la destinació originària. En aquest article, es revisen algunes de les hipòtesis proposades per donar resposta a aquests aspectes. D'altra banda, aquest retaule, probablement procedent de la casa de la Diputació del General (avui Palau de la Generalitat), no va ser l'única obra amb la qual Martorell es va enfrontar a la llegenda del sant cavaller. L'anàlisi estilística dels brodats del tern de sant Jordi, conservat encara avui a la capella del Palau de la Generalitat, permet concloure que van ser brodats probablement per Antoni Sadurní i el seu taller, cap al 1443-1450, a partir d'uns patrons pictòrics proporcionats per Martorell.

M. Carbonell i Buades (dir.), El Palau de la Generalitat de Catalunya: art i arquitectura, vol. 1, Barcelona, 2015

2014

Serra d'Or 434, 56-59, 1996

Cornudella, R. (dir) [amb la col·laboració de Macías, G.; Favà, C.], Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, Barcelona,, 2012

Soler Àvila, X. (et al.), Anes (dir.), G., Olmedo (dir.), J., Aldea (ed.), Q., Diccionario Biográfico Español, Madrid, Real Academia de la Historia (vol. 48), 2013, 2019

Veu sobre el pintor, gravador i il·lustrador Estanislau Torrents i d'Amat per al Diccionario Biográfico Español (DBE) de la Real Academia de la Historia (Madrid, RAH, 2013, vol. 48). Versió electrònica (DB-e) del mateix diccionari publicada en xarxa el 2019 i revisada per l'autor.

1987

Un catálogo cronológico de las obras de los pintores activos en Cataluña desde fines del siglo XIII hasta 1500, subdividido en períodos (hasta 1350 / 1350-1400 / 1380-1425 / 1425-1450 / 1450-1500) y en centros de producción (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, otros). Para cada artista se proporciona una reseña biográfica, el resumen de los documentos en los que aparece, un estudio sobre su estilo pictórico y el catálogo de sus obras conservadas (la mayoría de las cuales aparecen reproducidas en el millar de figuras que completan la publicación).

Études sur le texte dédiées à Halina Grzmil-Tylutki, 2016

Letters of battle and notarial style in Tirant lo Blanc by Joanot Martorell The influence of the chivalrous reality in the fifteenth century can be clearly seen at the level of language in a great novel written by Joanot Martorell in which it is present, on different aspects, in the structure of speech and style. One of the most interesting examples of this influence is the use of notarial language filtered by everyday practice of chivalrous writings. The article analyses the letters of battle, or challenge, dispersed in the text of Tirant lo Blanc, and compares their form and content with the original writings. This comparison discloses strong similarities between the real and the fictional epistolary disputes in the way the text is divided as well as in using the formalities that create the feel of authenticity and reflect the superficiality of the noble customs when the chivalry was in decline.