Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2012
…
192 pages
1 file
Es un área de la SOCIOLOGIA que estudia las implicaciones socioculturales que nacen de la mediación simbólica, con particular atención a los medios de comunicación de masas (radio, cine, televisión, internet...) Estudiar los medios de comunicación significa examinar como el mismo mensaje mediático tiene, según el contexto cultural, económico y social consecuencias distintas sobre los grupos sociales y los individuos Estudiar los medios de comunicación significa examinar cómo el mismo mensaje mediático tiene, según el contexto cultural, económico y social consecuencias distintas sobre los grupos sociales y los individuos. Algunos de los principales sociólogos que han trabajado en esta área son: John Baptist Thompson Anthony Giddens Erving Goffman Alfred Schütz Jürgen Habermas Edward T. Hall Aunque también se han recibido aportaciones de autores de matriz no sociológica como Sonia Livingstone o Samantha Humaran.
E n estos tiempos, en que los medios de comunicación se han convertido en punta de lanza de la desinformación dirigida contra los pueblos en lucha para construir su propio destino, este texto del compañero Fernando Buen Abad es un aporte necesario para comprender el papel del trabajo en la conformación de la conciencia y su encuentro con lo comunicacional, desde los cinco afluentes que explica en esta indispensable obra: Filosofía, Comunicación, Política, Estética y Poesía.
2000
Periodisíes gironins entrevisten el presidentTarradelias a Peipinyá, abans del seu retorn a Catalunya, l'any 1977. Premsay radio, televisió i transmissió electtónica LLUÍS COSTA La Segona República va representar en gran mesura la culminació del procés de modernització i ''aplicado deis nous models i conceptes de la comunicació, en qué es prioritzava la noticia en detriment de l'article d'opinió, trencant la tendencia periodística del vuit-cents. Amb tot, l'efervescéncia política del període república va activar també la necessitatde lesformacionspolítiques-reprimidesentempsdela dictadura de Primo de Rivera-de crear eís seus órgans d'opinió. Ara bé, l'espai comunicatiu s'havia de repartir entre la premsa escrita i un nou mitjá que apareixia amb gran forga: la radio. Les restriccions imposades peí régim franquista aturaren el procés modernitzador, i els mitjans de comunicació foren posats al servei de la transmissió ideológica. Amb la reinstaurado democrática de la segona meitat deis anys setanta es produí una important eclosió de periódics i revistes, de la má, sobretot, de la premsa comarcal. Actualment les noves tecnologies han revolucionat el camp de la comunicació i han obert les portes a un munt de possibilitats, el futur de les quals encara és difícil d'aibirar.
Publicar su archivo(s) en la opción TRABAJO ACADÉMICO que figura en el menú contextual de su curso Código de matricula:2013135047 Uded de matricula:JULIACA Fecha de publicación en campus virtual DUED LEARN: HASTA EL DOMINGO 12 de julio del 2015 A las 23.59 PM Recomendaciones: 1. Recuerde verificar la correcta publicación de su Trabajo Académico en el Campus Virtual antes de confirmar al sistema el envío definitivo al Docente. Revisar la previsualización de su trabajo para asegurar archivo correcto. 2. Las fechas de recepción de trabajos académicos a través del campus virtual están definidas en el sistema de acuerdo al cronograma académicos 2013-3 por lo que no se aceptarán trabajos extemporáneos. 1TA20133DUED TRABAJO ACADÉMICO 2. Investigación bibliográfica: 3 puntos 3. Situación problemática o caso práctico: 5 ptos 4. Otros contenidos considerando los niveles cognitivos de orden superior:
Treballs de Comunicació, 1993
En certes ocasions, amb les seves preguntes aconsegueixen que em faci plantejaments nous sobre els vells problemes de sempre. Una vegada, sobtadament, un estudiant em va preguntar qué era un intel . lectual. Confesso que la pregunta em va sorprendre perquè no tenia previst que dintre de l'univers interpretatiu del meu discurs algú em plantegés aquesta qüestió. Malauradament, la memòria no va ajudar-me gaire en aquells segons, en els quals vaig cercar una citació amb que respondre. Així doncs, després d'uns segons interminables, només vaig saber contestar: Intellectual és aquel l que, quan li pregunten quelcom que no sap, contesta "Encara no ho sé"». He volgut començar amb aquesta anécdota perquè en l'inici d'una nova investigació moltes vegades s'ha de contestar Encara no ho sé».
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editor.
2011
Hi ha molts sociòlegs que tracten la comunicació d'una manera més o menys marginal, però les teories sociològiques no la tenen en compte, amb les seves mediacions tècniques, com un àmbit definit de les estructures de la societat. Es crida l'atenció sobre els perills que comporta la molta recerca empírica que es fa sense tenir un marc teòric general prou clar. Els sociòlegs alemanys, començant per Max Weber, continuant amb els de l'Escola de Frankfurt, amb les seves diferents generacions, i acabant amb el funcionalisme sistèmic, són els qui més s'han ocupat dels temes referents a la comunicació. Però s'assenyala que han estat Jürgen Habermas i Niklas Luhmann els autors que més s'han acostat a tractar la comunicació tal com, al meu entendre, fóra de desitjar.Many sociologists view communication as a peripheral subject and sociological theories and their technical mediations don't treat communication as a defined field of social structures. The author emphas...
Dominick, Joseph R. (2001), La dinámica de la comunicación masiva, Ingramex, México, p. 341. Evaluación diagnostico 1. ¿sobre que tratan los textos? 2. ¿crees que la televisión es un tema controversial? ¿Por qué?
1. Introducción: la interacción y la comunicación 2. Ideas, conceptos y teorías básicas de la Psicología Social 2. Ideas, conceptos y teorías básicas de la Psicología Social 2.1. Las principales teorías psicosociales 2. Ideas, conceptos y teorías básicas de la Psicología Social 2.2. Conceptos básicos de la Psicología Social 3. La comunicación desde el enfoque psicosocial 4. Vínculos entre la Psicología Social y la Ciencia de la Comunicación 5. Reflexiones finales Bibliografía Enlaces sobre Psicología Social y Comunicación
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Informe de la comunicació a Catalunya 2021-2022, 2023
Comunicació educativa, 2015
Revista Catalana de Pedagogia, 2009
Así era la vida en una ciudad romana: Calagurris Iulia, 2002
RIHC, 2023
Psicología, Conocimiento y Sociedad, 2012