Una experiència d&#39;ensenyament del temps històric

Antoni  Santisteban

Una experiència d'ensenyament del temps històric

2007, Comunicació educativa

Abstract

En aquest article es presenta una experiència d’ensenyament del temps històric a l’escola primària. Què és el temps històric? Com s’ensenya? Com s’aprèn? Sense una comprensió del temps històric els nens i nenes no poden apropar-se a la història. La mateixa historiografia reconeix que el temps és el gran concepte de la història. És molt coneguda la frase de l’historiador Fernand Braudel (1984): “L’historiador no s’evadeix mai del temps de la història: el temps s’adhereix al seu pensament com la terra a la pala del jardiner (...). Per a l’historiador tot comença i tot acaba amb el temps”. Koselleck (1993) relaciona el temps històric amb la vida: “Qui pretén fer-se una idea corrent del temps històric ha de prestar atenció a les arrugues d’un avi, a les cicatrius en què està present un destí de la vida passada”.

Vicent PITARCH L'objectiu d'aquest article és tracar els grans trets que configuren una de les experiencies més interessants que ha portat la instauració de la Generalitat al País Valencia. Amb deu anys de vigencia de 19Estatut d'autonomia' i de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencia* (LUEV), disposem ja d'una optica valuosa per aproximar-nos a una de les parcel.les de la normalització lingüística, en concret l'atribui'da al sistema educatiu. D'entrada, plantejar el sistema educatiu en la perspectiva de la normalització lingüística suposa el risc de caure en extrapolacions de caire, diguem-ne, metonímic. En efecte, certs guanys de catalanització a l'ensenyament sovint són exhibits com a il-lustratius d'una pretesa catalanització social. L'operació és una trampa, davant la qual convé de mantenir-nos previnguts també en encarar-nos amb les pagines que segueixen. Hi abordo, sota el rttol genkric d'ensenyament catala, les dues facetes basiques d'introducció de la llengua catalana al món escolar valencia, aixo és, la llengua com a assignatura i la llengua com a vehicle d'instrucció. Els cicles educatius que són considerats ací abracen des de preescolar fins al curs d'orientació universitaria; la Universitat, doncs, resta fora del nostre camp d'analisi. Amb més motiu, també en resten excloses les experitncies, abundants i meritories, d'ensenyament de l'idioma que han protagonitzat, i protagonitzen, diverses entitats cíviques. Ens trobem, ras i curt, davant un dels temes estel-lars de la cultura catalana contemporania. En concret pel que fa al País Valencia, la presencia del catala a I'ensenyament constitueix tota una fita historica i, sens dubte, aquest ambit figura al capdamunt dels processos socials de normalització lingüística. El seu interb intrínsec, doncs, tant des d'una perspectiva científica com a nivell cívic, no necessita cap més ponderació. En tot cas, allb que sí és reclamat per un estudi com el present és una bona aportació de dades empíriques, exigencia que ara com ara resta fota del nostre abast. Hi entropessem amb l'escull que la quantificació disponible sobre l'ensenyament catala és ben escassa i fragmenthia; per descomptat, tota de procedkncia institucional, condició que fa que aquestes dades siguin publicades sovint amb un considerable maquillatge i, en conseqüencia, cal mirar-se-les amb les degudes cauteles. A banda, doncs, d'unes poques magnituds que s'hi aporten, el gros del text present és integrat majoritiriament per analisis i avaluacions personals. Tot plegat ens situa davant un document forca vulnerable, a causa del caracter aleatori de les dades exhibides i del to necessariament subjectiu de les indicacions que el complementen.

Experiència Centelles és un itinerari pels escenaris de les fotografies d'Agustí Centelles fetes durant la insurrecció militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Gràcies a una recerca prèvia de l'autor, els assistents poden reconstruir els fets representats als mateixos llocs on aquests es van produir. Això els habilita a adquirir uns coneixements històrics i socials. Però també els permet exercitar de manera crítica la seva mirada sobre el paisatge, la història i les imatges que els registren. Ricard Martínez és fotògraf, investigador i membre fundador d'Arqueologia del Punt de Vista. [email protected] __________________________ ! Les històries dels aborígens depenen del trànsit pel propi paisatge. Les característiques de la terra són les claus per memoritzar i narrar les importants històries col·lectives. Els relats i el paisatge estan connectats i no poden separar-se. Quan algú no nadiu escolta aquestes narracions, les pot escriure perquè altres les llegeixin, però les històries perden la seva força quan es separen del territori. El lector llunyà no hi està connectat. Les fotografies també perden part del seu poder quan es desconnecten dels seus llocs d'origen. En tornar a fotografiar imatges històriques es pot sentir la força del seu entorn de nou, però l'espectador no té aquesta experiència de primera mà. En canvi, si retornem les fotos a l'escenari on van ser realitzades, l'espectador pot sentir el poder de la imatge, així com la seva pròpia experiència de l'espai. La combinació és única i poderosa. Marc Klett 1 ! ! 1 El fruit d'un estudi previ: Cartografia d'una Batalla. Experiència Centelles és una aplicació pedagògica fruit d'una recerca prèvia anomenada Cartografia d'una Batalla. L'esmentada investigació consistia en un estudi sobre les fotografies fetes 2 per Agustí Centelles el 19 i 20 de juliol de 1936, durant la insurrecció militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola . Aquest estudi es va dur a terme en dues fases: la primera consistia en 3 reconstruir els negatius fotogràfics d'aquelles jornades. Això va permetre aïllar quatre rodets d'entre trenta i quaranta fotos i cinc retalls de entre un i cinc fotogrames cadascun. En una segona fase, la recerca va continuar al carrer. Es tractava de localitzar els llocs on Centelles va fer les seves fotografies. Es va dibuixar d'aquesta manera un itinerari que seguia una bona part dels esdeveniments d'aquell dia tan significatiu per la història del país. Les coordenades, però, perfilaven tambe es passes del fotògraf. Unes petjades que expliquen les inquietuds del periodista davant les incerteses de les notícies que es produïen. Foto 1. Reconstrucció del rodet núm. 2. Les 20 últimes fotografies corresponen al carrer Diputació. Al final es poden veure les conegudes fotos dels cavalls i del guàrdia d'assalt disparant des d'una cantonada (Fotografia Ricard Martínez, 2009).

Log In

Una experiència d'ensenyament del temps històric

Sign up for access to the world's latest research

Abstract

Related papers