Academia.eduAcademia.edu

Sobre la prosa d'art en Isabel de Villena

2011, Studia Philologica Valentina

Abstract

l'à compost; Sor Ysabel de Billena, ab elegant y dolç stil, l'à ordenat». L'abadessa de la Trinitat Aldonça de Montsoriu, al pròleg que inicia la Vita Christi de la seua predecessora a l'incunable de 1497, valorava així, alhora que les virtuts edificants del llibre, la cura estilística amb què s'havia elaborat, remarcada en les idees d'elegància i dolçor. També la dolçor forma part de les virtuts estilístiques amb què s'expressa Medea, segons el Jàson de Roís de Corella: «Y encara de una singularitat als altres sabents avances: que les profundes altes sciències, que•ls mortals tots ignoren, axí en dolç, vulgar e gentil stil splanes...». 1 Com que els fragments lloats responen al general patró de la prosa d'art corellana de l'època de les proses mitològiques, doncs, és el seu propi estil el considerat per Corella com a dolç. Sabem bé que Corella esdevé, en el seu temps, punt de referència com a prosista artístic per a d'altres escriptors. No sols per al cavaller Joanot Martorell, 2 sinó també per als propis escriptors clericals coetanis, com Miquel Peres, autor que mereix més interés que el rebut fins ara. 3 No ha d'estranyar, doncs, que Isabel de Villena redactàs la seua Vita Christi seguint aquesta pauta de prosa artitzada que tan bé dominava el mestre en teologia, conciutadà seu i traductor d'un dels 12 Impossible passar per alt la similitud d'aquesta frase amb la de la Tragèdia de Caldesa: «los meus cansats pensaments, ensems ab ma persona, en lo desitjat estrado de la sua falda descansasen».