De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme.
JULIA LLOMPART2019, CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education
https://doi.org/10.5565/rev/clil.27visibility
…
description
9 pages
link
1 file
Sign up for access to the world's latest research
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Abstract
The article sets out from research carried out over the past several decades in the broad field of language teaching and learning. It first proposes that plurilingual competence should be considered the foundation for and aim of language teaching and learning. It then traces some of the major didactic approaches based on the plurality of languages and cultures that have emerged over the past 30 years in Europe. Extending from these, the article then discusses how the so-called didactics of plurilingualism may be organised at different levels of action: macro, meso and micro. Finally, an example of a plurilingual teaching approach is offered and some challenges for the future are introduced.
Related papers
Les llengües en l’educació: el plurilingüisme i la internacionalització
L’Anuari se centra en dotze reptes del sistema educatiu català. Per a cada un, s’ha escollit un expert o experts que han estat els redactors de cada capítol. Ref: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/RepteseducacioCatalunya.Anuari2015_041016.pdf
Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües?
Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature
L'escola actual acull alumnat amb experiències sociolingüístiques i competències diverses en les diferents llengües amb què han estat en contacte. Tot i així, l'escola proposa l'ensenyament separat de les llengües, sense tenir molt en compte les pràctiques quotidianes de l'alumnat. En aquest text, es revisen algunes visions actuals del plurilingüisme, entès, d'una banda, com a capacitat de les persones per triar formes lingüístiques adequades a cada situació, i, d'altra banda, com a recurs útil per fer front a obstacles de comunicació. Així mateix, es discuteix el paper de les pràctiques plurilingües en l'adquisició de noves competències, i la pertinència que la didàctica de les llengües incorpori activitats plurilingües en la programació de l'ensenyament de llengües. Introducció Els currículums educatius a Europa es plantegen d'ajudar l'alumnat a desenvolupar competències en les llengües d'escolarització 1 , així com despertar actituds positives envers la diversitat lingüística, ensenyar a utilitzar les tecnologies per obtenir informació, per comunicar-se i per aprendre, i establir nexes entre els aprenentatges escolars i les pràctiques socials (Noguerol, 2008). El gran repte de l'escola és articular les competències de partida de l'alumnat amb l'aprenentatge de noves habilitats socials, incloent-hi les habilitats acadèmiques, inherents a la missió de les institucions educatives. En l'anomenada educació plurilingüe, la solució generalment adoptada per l'escola consisteix a planificar l'aprenentatge separat de les llengües, amb l'argument, aparentment raonable, de proporcionar un contacte més intens amb cada llengua i d'evitar possibles barreges entre els sistemes lingüístics. Ara bé, a la base d'aquesta manera, històricament arrelada, de plantejar l'ensenyament de llengües, existeix la prevalença d'una visió monolingüe del plurilingüisme, concebut com a apilonament de monolingüismes, sense
Bueno doncs, on commence?" Plurilingüisme a classe de llengua estrangera
Temps d'Educació, 1990
La Gestió del plurilingüisme a l'aula en l'educació superior
2013
Aquest es un estudi qualitatiu que aborda l'impacte de la introduccio de l'angles en les classes d'una escola d'enginyeria com a consequencia de les politiques derivades de l'Espai Europeu d'Educacio Superior. En les politiques universitaries actuals l'angles emergeix com la clau vers una doble funcio: (i) la projeccio internacional de la universitat i (ii) la formacio academica i professional dels estudiants en un mon globalitzat, en el qual l'angles s'erigeix com a llengua franca. En el marc d'una recerca de caire etnografic, en el treball s'exploren basicament dos tipus d'esdeveniments a l'aula: (a) les interaccions entre professorat i estudiants en les classes magistrals, ja sigui emprant l'angles com a llengua franca (en aules concorregudes per estudiants locals i estudiants internacionals), ja sigui emprant l'angles com a medi d'instruccio (en classes concorregudes exclusivament per estudiants locals); i (b) les i...
Didáctica para el plurilingüismo en la formación de maestros: estudio empírico desde el Prácticum
Aula Abierta, 2015
Este trabajo tiene como objetivo la evaluación y el análisis de necesidades formativas para la ense ñanza y el aprendizaje de lenguas extranjeras en Educación Primaria experimentadas por estudiantes de la Universidad de Oviedo que finalizan el periodo de prácticas de especialidad. Partiendo de dicho estudio, se proponen una serie de acciones de mejora dirigidas a optimizar la formación inicial. Se plantea una integración de saberes de las didácticas y de las experiencias universitarias y docentes (teóricas y prácticas) desde una perspectiva plurilingüe. Para concluir, se destaca el valor de una reflexión crítica constante que permita superar con éxito la tensión pedagógica que experimenta el alumnado entre la teoría y las prácticas correspondientes.
La presa de consciència del plurilingüisme i la interculturalitat: els relats de vida i la discussió de tres alumnes marroquines de tercer de secundària
2012
Master de Recerca en Didactica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona. Facultat de Formacio del Professorat, curs: 2011-12, Director: Dr. Juli Palou Sangra
Multidialectismo: Un reto para la enseñanza de una segunda lengua
Revista Electrónica Educare , 2015
Este trabajo tuvo como objetivo el investigar y recolectar información relacionada con la enseñanza multidialectal del idioma inglés. Esto por cuanto dicha lengua es enseñada siguiendo las normas estándares impuestas por un dialecto dominante, el inglés americano estándar. El artículo indica cómo una lengua se desarrolla a partir de sus dialectos, y cómo evoluciona de acuerdo con los cambios históricos, generacionales o sociales. Además, se menciona la variedad lingüística y cómo esta es una manifestación de las necesidades individuales y grupales de una comunidad. Asimismo, se menciona cómo la mutua inteligibilidad es fundamental en el diálogo entre hablantes nativos y no nativos que requieren comunicarse. Otro aspecto primordial es la relevancia del aprendizaje de las diferentes variaciones dialectales y sus rasgos distintivos de acuerdo con la zona geográfica, los hablantes y el uso formal o informal que se le dé. Sin embargo, se manifiesta el dilema lingüístico que plantea la siguiente interrogante: ¿deben los profesores de lengua enseñar un dialecto en particular y omitir la referencia a otros dialectos de esa lengua en cuestión? Se realizó un análisis exhaustivo de la bibliografía existente, así como un análisis de la información recolectada por medio de un cuestionario aplicado a 35 estudiantes de lengua de la Escuela de Literatura de la Universidad Nacional de Costa Rica. Además, se mencionaron las debilidades de los aprendientes de una segunda lengua tales como el conocimiento de un único dialecto (el inglés americano), su incapacidad de identificar rasgos distintivos propios de otros dialectos o la tendencia a manifestar prejuicios contra ciertos dialectos no considerados prestigiosos y cómo esto incide negativamente en su proceso de aprendizaje. Finalmente, se indica que la exposición continua a varios dialectos y la inclusión de estos en el planeamiento del currículo y las actividades de la clase brindarían un mayor desempeño lingüístico a los aprendientes de una segunda lengua, caso particular del inglés.
Aportacions a la teoria de la interdependència lingüística: anàlisi de tres models d'escolarització plurilingüe a la Vall d'Aran
2009
En aquest article volem oferir una contribució a l'estudi de la interrelació entre codis lingüístics en el procés d'aprenentatge de l'individu bi o trilingüe. El punt de partida en termes amplis es troba en la famosa distinció entre bilingüisme additiu i bilingüisme substractiu (Lambert, 1979: 190-l), que pressuposa situacions ben distintes com a resultat del fet que les llengües en presbncia poden rebre atribucions diferents quant a prestigi. Perb, al nostre entendre, no esth fora de lloc demanar-se pels factors prbpiament lingüístics: les possibilitats quant a diversificació estilística, a través del contacte amb usos elaborats que són sancionats per l'escola. Aquests factors necesshriament han d'incidir en el bagatge lingüístic en L1 que els escolars posseeixen en entrar o assoleixin en progressar dins d'un sistema d'escolarització en L2, i secundariament s'imbriquen en la valoració que aquests facin tant de la prbpia llengua com de les altres amb les quals mantinguin contacte. El plantejament és coherent amb els resultats finals de l'experibncia canadenca i també explica els resultats positius que obtenen grups d'immigrants o minories btniques en programes que assignen funcions rellevants a llengües i cultures tradicionalment marginades (Ngalasso, 1990; Biniés, 1991; Domenech i Landa, 1991); i fins i tot permet postular la inadequació de certs programes que condemnen al frachs alumnes de llengua minorithria que reben l'edu-caci6 en L2 (Hernández-Chávez, 1984). Un enfocament específicament lingüístic és proposat per Cummins (1979) a través de la hipbtesi d'interdependbncia. El desenvolupament interdependent entre llengües, postulat per aquesta hipbtesi, indicaria que en condicions en que l'entorn lingüístic facilita l'adquisició d'habilitats en L I , l'exposició intensa a l'L2 ser5 facilitadora en l'adquisició de competbncia en aquesta llengua sense perjudici per a l'anterior. Aquesta proposta ha tingut els seus paral.lels en el terreny de la psicolingüística més experimental, com ara Lambert (1972), Potter, Eckardt i Feldman (1984), reprbs posteriorment a Kroll i de Groot (1997), al costat de treballs similars. Es tracta d'un dels diversos mecanismes proposables d'accés al lbxic per als bilingües, amb l'afegit atractiu que se'n fa una versió evolutiva (developmental hypothesis): des de la situació de bilingüisme no equilibrat (nonjluent bilinguals) a la de bilingüisme equilibrat (f2uent bilinguals). Per a la primera situació es proposa un model anomenat word association model (ho podem traduir, amb precaucions, com a "model d'associació lbxica") i per a la segona es proposa l'anomenat concept mediation model ("model de mediació conceptual"). Kroll i Sho11 (1997) proposen altres possibles models que, en essbncia, reforcen a partir de proves empíriques la solidesa de la idea que hi ha un emmagatzematge conceptual comú per a les dues llengües dominades per un individu bilingüe, si és que les dues llengues són dominades en una mesura similar. Altres referbncies en el mateix
Related topics
Related papers
El rap en la didàctica del plurilingüisme
El nostre article descriu els tallers 'Talking languages, parlem (de) llengües' que es van organitzar des del 2013 fins al 2015 dins d'un programa socioeducatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) anomenat Campus Ítaca. El Campus Ítaca està dirigit a alumnes que han acabat 3r d'ESO i té com a objectiu animar aquests adolescents a seguir l'educació postobligatòria. Inclou un campus d'estiu de dues setmanes a la UAB com a activitat principal. Dins d'aquest marc, les dues autores d'aquest article vam participar en la creació i execució de tallers "d'anglès" de dues hores per a grups de 24 alumnes, que tenien com a objectiu trencar amb l'ensenyament tradicional de la llengua estrangera.
El plurilingüísmo español
RESUMEN: En este artículo intentamos dar respuesta a la cuestión sobre cuál es el nombre del idioma –¿‘español’ o ‘castellano’?- que se habla en el territorio español y en gran número de países –principalmente- latinoamericanos. Algo que desconoce mucha gente en Grecia y otros países, es que en España no hay una sino cuatro lenguas oficiales: el castellano (que normalmente se identifica con el término “español), el catalán, el gallego y el vasco (o euskera). Ofrecemos un repaso histórico general en relación con estas lenguas (origen e importancia históricos, producción literaria, etc.) desde la época prerromana hasta hoy. Asimismo, estudiamos períodos y hechos históricos que plasmaron la realidad actual (por ejemplo, prohibición de dichas lenguas durante la dictadura franquista, decretos y cambios legislativos, disposiciones legales para la conservación y promoción de las mismas en la era posfranquista, etc.). Hacemos referencia a los dialectos básicos de estos cuatro idiomas como también a otros casos de diferenciación lingüística en la Península Ibérica (asturiano/ bable, aranés, aragonés, etc.). Por último, también nos ocupamos de problemas y posturas sociales en relación con dicha realidad lingüística. No obstante, es importante señalar que, pese a los problemas, hoy en día todos estos códigos lingüísticos no sólo disfrutan de protección estatal (a nivel educativo, legislativo, administrativo, etc.) sino que –al contrario de lo que ocurría en el pasado- los propios ciudadanos españoles (muchos de ellos bilingües) están orgullosos de esta enorme riqueza lingüística suya.
Diversidad lingüística y formación plurilingüe
adquisición monolingüe y bilingüe temprana del euskera, Marijo Ezeizabarrena & Andoni Barreña. .. .. .. .. .. . 11. Plurilingüismo y aprendizajes matemáticos en la Educación Infantil. Como abordar el aprendizaje matemático y de la lengua al mismo tiempo?, Matilde Sainz Osinaga .
Representaciones, dinámicas y estrategias en la Didáctica del plurilingüismo
2022
Anexo 4: Ejes temáticos del Módulo Transversal Anexo 5: Cuestionarios. X Cuestionario previo al Módulo Transversal (C1) Cuestionario durante el Módulo Transversal (C2) Cuestionario al finalizar el Módulo Transversal (C3). Anexo 6: Actividades sincrónicas en las salas Zoom Anexo 7: Tareas del porfolio Anexo 8: Transcripción de la entrevista con el grupo focal. Anexo 9: Ejemplo de retroalimentación enviada por correo. XX y L3), y que siga en la disposición de aprender otras, por medio de estrategias funcionales y productivas para ser un profesional preparado a la nueva realidad social y del mercado laboral. Actualmente los estudiantes de la CLE, según el plan de estudios (Anexo 2-Plan de estudios), deberían graduarse trilingües ya que, escogen de entrada, una "lengua de orientación" entre inglés y francés que cursan por cinco niveles; y como requisito de graduación tienen que aprobar tres niveles de otra lengua extranjera, llamada "Lengua Optativa", entre inglés, francés o italiano. Al finalizar sus estudios obtienen el título de
L'educació plurilingüe: de l'ensenyament independent de les llengües a una educació lingüística global
Crec que tots som conscients que l'ensenyament-aprenentatge de les diverses matèries escolars ha evolucionat notablement en el transcurs dels darrers anys. Nous plantejaments, propostes i experiències, currículums renovats i la multiplicació d'articles de didàctica de la llengua en revistes professionals avalen aquesta afirmació. Però tots vosaltres, que coneixeu bé la realitat dels establiments escolars, deveu estar també d'acord que aquesta evolució no es pot ni comparar amb la transformació que ha experimentat en els darrers anys l'ensenyamentaprenentatge de les llengües.
De la intercomprensión a la práctica del plurilingüismo: una nueva relación entre las lenguas
El Plurilinguismo En La Ensenanza En Espana 2013 Isbn 9788499381336 Pags 173 193, 2013
El plurilingüismo se ha convertido en un término que aparece en un número creciente de contextos y disciplinas, y que de alguna manera viene a reflejar una situación social que se va extendiendo y a la que hay que dar respuesta en forma de políticas lingüísticas y educativas, así como de enfoques pedagógicos que puedan ir modificando hábitos, actitudes, concepciones sobre las lenguas en sectores crecientes de la población, pero en particular en los jóvenes, estudiantes, educadores, profesionales y políticos.
El diálogo y el plurilingüismo en el aula
Revista Chilena de Pedagogía, 2019
Uno de los desafíos que tenemos en el contexto de la educación básica obligatoria, en la enseñanza de lenguas, en América del sur es reconceptualizar el diálogo en el aula frente al plurilingüismo en sus diversas manifestaciones culturales actuales. Estamos investigando el habla dialogal desde la perspectiva de Jakubinskij (2018) y el concepto de lengua funcional de Coseriu (1992) con la finalidad de aportar a la práctica profesional docente en enseñanza de lenguas. La metodología que desarrollamos apunta a aportar instrumentos de evaluación para la práctica profesional docente, en función de la interacción discursivo-textual en el aula.
Estudio de casos: Aprendizaje de lenguas en el territorio español. El multilingüismo y el plurilingüismo.
Shchinova, N. UPF ECLE 2 1. Índice 2. Introducción…………………………………………………………………3 3. Contextualización…………………………………………………………4 4. Problemática planteada y preguntas abordadas………………………4 5. Presentación y justificación de la recogida de datos seleccionada…5 6. Análisis de la problemática abordada, a partir de la bibliografía y de la recopilación de datos……………………………………………………5 7. Propuestas argumentadas de mejoras…………………………………10 8. Bibliografía…………………………………………………………………12 9. Glosario, definición de conceptos clave en el caso……………………14 10. Anexos………………………………………………………………………15 Correa, D.; Shchinova, N. UPF ECLE 3
Ainciburu, M. C. (Ed.) (2016). Actas del Tercer Congreso Internacional en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas: En camino hacia el plurilingüismo. Madrid: Nebrija Procedia. <https://www.nebrija.com/la_universidad/servicios/procedia.php>
Se trata de las Actas del Tercer Congreso Internacional en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas: En camino hacia el plurilingüismo que tuvo lugar en Madrid del 23 al 25 de junio de 2016. Las contribuciones han sido aceptadas después de revisión por pares.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.