Arquilles barcelonines de finals del segle XVII

Publicado en Estudi del Moble, 2005, 1, p.12-15. Mónica Piera Doctora en historia del arte Arquillas barcelonesas de finales del siglo XVII El presente trabajo tiene como objetivo aportar nuevos datos sobre un modelo de escritorio o arquilla construido en Barcelona hacia 1700, que se caracteriza por estar decorado con acuarelas en las gavetas, cuyo lugar de procedencia preciso se ha podido conocer gracias a la importante información encontrada en el momento de la restauración de dos muebles.

El mueble en la documentación de Barcelona en el siglo XVII El mueble en la documentación de Barcelona en el siglo XVII. El inventario y la almoneda de los bienes del carpintero Lluís Massot de 1608 y el inventario de Joan Francesc Pratnarbona de 1688

Revista Catalana de Musicologia, 2018

RESUM: L'article posa en context una dotzena de vilancets catalans barrocs conservats en partitura o en text. Són vilancets còmics «de negre» —segons la terminologia de l'època—, protagonitzats per esclaus negres, molt freqüents des del segle xvi fins al segle xviii. Els vi lancets s'emmarquen dins les ocasions festives en què eren representats, s'aporta l'autoria de moltes lletres i se n'assenyalen els préstecs intertextuals necessaris per comprendre l'abast del fenomen. Finalment, s'hi apunten les raons del seu èxit sostingut al llarg de dos segles: la recreació d'uns personatges que suposen una «alteritat domesticada» molt útil a la Contrareforma i la vehiculació d'un humor d'arrel profana, que dona una sortida con trolable als excessos d'èpoques anteriors. Paraules clau: villancet ètnic, literatura i música, intertextualitat, barroc, Catalunya. CATALAN "BLACK" VILLANCICOS OF THE 17th CENTURY ABSTRACT: This paper puts in context a dozen Baroque Catalan villancicos preserved in scores or in lyrics. They are comic "black" villancicos-according to the terminology of the times-dealing with black slaves, and they were very common between the 16th and 18th centu ries. These villancicos are set within the framework of the festive occasions on which they were represented and the authorship of many of their lyrics was given. Lastly, we remark on the intertextual borrowings which must be known to understand the extent of the phe nomenon, pointing out the reasons for these pieces' sustained success for over two centuries.

Estudios de Platería. San Eloy 2016, 2016

Durante la segunda mitad del siglo XVII y a lo largo de todo el XVIII en los territorios hispanos se hicieron diferentes modelos de bacías en plata que se usaban para distintas funciones. Unas se denominaban de aguamanos, otras eran para el servicio de cama, otras para el sangrado y otras para "hacer la barba".

Locus Amoenus, 2008

El nostre article estudia el tractament de la superfície dels interiors de les cases de les famílies benestants de Barcelona entre final del segle xviii i inici del segle xix. Ens hem centrat en les estances més valorades i representatives de la casa, que són els salons i, quan ha estat possible, també hem estudiat algunes altres dependències, com ara les estrades (sales de recepció que precedeixen els salons) o les sales amb alcova. A final del segle xviii, es va manifestar una sensibilitat renovada, per part de la noblesa i de la burgesia que havia assolit una posició destacada en la societat catalana, vers les residències i els seus interiors. En l'escrit, hi mostrem i hi analitzem alguns exemples per tal d'entendre com va ser el tractament de la superfície d'aquests interiors: quins van ser els valors i les expectatives que s'hi van tenir en compte; quin paper van tenir els artistes i els artesans en la seva definició; com van intervenir els arquitectes en la concepció d'aquests espais, si només es van centrar en la composició dels buits i plens o si hi va haver una participació molt més activa. D'altra banda, també apuntem a partir de quines tècniques es van resoldre aquests aspectes i quin va ser el grau de sistematització.

Arenal: Revista de Historia de las Mujeres, 2024

A pesar de que su papel ha sido hasta fechas recientes invisible a la mirada de la historiografía, las mujeres participaron comúnmente en la producción de manufacturas artísticas en Madrid en el siglo xvii dentro de los talleres urbanos, negocios familiares en los que muchos miembros del conjunto doméstico trabajaron como forma de contribuir a la economía común. Entre las actividades que las mujeres realizaron estuvieron aquellas relacionadas con el arte de dorar. Este trabajo analiza el papel de las mujeres en el gremio de doradores de Madrid a través de sus ordenanzas y su presencia en algunos repartimientos del soldado realizados a mediados del siglo xvii, dando a conocer los nombres de algunas de ellas y analizando el caso específico de la doradora Mariana de Antequera.

Pedralbes Revista D Historia Moderna, 1996

Les observacions que segueixen estan relacionades amb una recerca a la qual m'hi vinc dedicant des de fa uns quants anys. Les presento com a comentaris sobre un cas concret, és a dir, l'anhlisi d'una trajectbria individual que, tanmateix, conté implicacions més hmplies-segons crecper a l'estudi de la histbria social i cultural de la Barcelona moderna. I, tot corrent el risc de fer-me pesat, voldria parlar una mica sobre la manera com he plantejat i dut a terme aquesta recerca, ben convenqut que, com Car10 Ginzburg ha observat recentment, el millor moment de parlar de mi:tode és després que cadascú hagi fet el seu treball, no pas abans.' He de confessar que el meu propbsit en fer-ho és encoratjar altres a endegar el mateix tipus d'anhlisi, especialment gracies a qui: Barcelona ofereix condicions ideals per a dedicar-s'hi, tal com assenyalaré més endavant. El títol d'aquesta conferkncia parla de "text i context", i cal explicar qui: vol dir aixb. El text és la crbnica de Barcelona escrita per un mestre assaonador, Miquel Parets (1610-1661), durant mitjan segle XVII. "Context", o millor encara "contextos", fa referkncia als diferents rerafons que, I. "En qualsevol Brllbit científic, el discurs sobre el mbtode noniCs té valor si és una reflexió (1 posteriori sobre una p e p de recerca concreta, no quan es presenta a si mateix (i aixb constitueix, amb gran difertncia, el cas niés freqüent) com un seguit de prescripcions a priori": "Witches and shamans", New Lej't Revicrv, 200 (juliol-agost 1993), p. 76. Atts que aquesta 6s una exposició general, no hi incorporo referkncies documentals. Poden trobar més detalls sobre les qüestions que aquí plantegem en el nieu propvinent llibre, provisionalment titulat Tlze Fliglit of Icor~r.7: Artisan A~itobiogrnphy i11 Early Moderr~ Europe. 2. "De los ~uuchos snccsos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros Icgares dc Catalufio", ed. C. Pt~jol i Canips, Metr~oricrl Histririco Dl~oriol, 20-25, 1888-1893. Aquesta versió 6s una tmnsc~.ipció del ms.

Teixir xarxa, fer camí, 2021

Mitjançant aquest article reflexionem sobre la convivència lingüística en l’època moderna i sobre els diferents mètodes a través dels quals es van difondre les obres en català. Més concretament, posem el focus d’atenció en els volums que formaven part de les biblioteques dels inteŀlectuals barcelonins de la primera meitat del segle XVII, especialment pel que fa a les obres que es van difondre i conservar en format manuscrit. L’estudi ens valdrà, a més a més, per veure com els relacionaven els inteŀlectuals més influents de l’època i quins eren els textos que despertaven major interés entre ells.

Pedralbes: revista d'història moderna, 1996

Les observacions que segueixen estan relacionades amb una recerca a la qual m'hi vinc dedicant des de fa uns quants anys. Les presento com a comentaris sobre un cas concret, és a dir, l'anhlisi d'una trajectbria individual que, tanmateix, conté implicacions més hmplies-segons crecper a l'estudi de la histbria social i cultural de la Barcelona moderna. I, tot corrent el risc de fer-me pesat, voldria parlar una mica sobre la manera com he plantejat i dut a terme aquesta recerca, ben convenqut que, com Car10 Ginzburg ha observat recentment, el millor moment de parlar de mi:tode és després que cadascú hagi fet el seu treball, no pas abans.' He de confessar que el meu propbsit en fer-ho és encoratjar altres a endegar el mateix tipus d'anhlisi, especialment gracies a qui: Barcelona ofereix condicions ideals per a dedicar-s'hi, tal com assenyalaré més endavant. El títol d'aquesta conferkncia parla de "text i context", i cal explicar qui: vol dir aixb. El text és la crbnica de Barcelona escrita per un mestre assaonador, Miquel Parets (1610-1661), durant mitjan segle XVII. "Context", o millor encara "contextos", fa referkncia als diferents rerafons que, I. "En qualsevol Brllbit científic, el discurs sobre el mbtode noniCs té valor si és una reflexió (1 posteriori sobre una p e p de recerca concreta, no quan es presenta a si mateix (i aixb constitueix, amb gran difertncia, el cas niés freqüent) com un seguit de prescripcions a priori": "Witches and shamans", New Lej't Revicrv, 200 (juliol-agost 1993), p. 76. Atts que aquesta 6s una exposició general, no hi incorporo referkncies documentals. Poden trobar més detalls sobre les qüestions que aquí plantegem en el nieu propvinent llibre, provisionalment titulat Tlze Fliglit of Icor~r.7: Artisan A~itobiogrnphy i11 Early Moderr~ Europe. 2. "De los ~uuchos snccsos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros Icgares dc Catalufio", ed. C. Pt~jol i Canips, Metr~oricrl Histririco Dl~oriol, 20-25, 1888-1893. Aquesta versió 6s una tmnsc~.ipció del ms.