Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2019, Matèria Revista internacional d'Art
https://doi.org/10.1344/Materia2019.14-15.11…
19 pages
1 file
El present article procura descriure l’estat de la qüestió actualitzat referit a l’estatus de la música en l’aparell teòric cinematogràfic i audiovisual. És a dir, procurem indagar en l’espai que la teoria ha atorgat a la música en el seu aparell teòric des d’un punt de vista sincrònic. Es fa una prospecció de l’estat general de la disciplina, es descriuen els dos paradigmes de la relació imatge-música detectats a la bibliografia i també es referencien algunes de les paradoxes teòriques que sorgeixen en la relació imatge-música. Finalment, es proposa una definició original de l’estatus de la música en l’audiovisual que concretem en un model de tres estatus de la música en relació a la imatge: l’estructural-ontològic, el narratiu-funcional i el poètic-autònom.
Sonograma Magazine, 2021
Durant el s. XX, cada petita revolució tecnològica en el camp de la sonoritat ha produït una crisi ontològica dels conceptes més bàsics com ara música, concert o interpretació. Alguns artistes com Glenn Gould o Sergiu Celibidache han tingut més o menys tracte amb la tecnología sonora depenent de com –segons la seva visió– aquesta interferia en la significació d’aquests conceptes bàsics. En aquest article pretenem aproximar-nos al concepte de ‘simulacre’ de Jean Baudrillard i portar-lo al camp de l’enregistrament sonor i de la interpretació en streaming per conèixer com aquestes pràctiques, i el seu ús sobredimencionat en temps de la COVID-19, han canviat o poden canviar la significació de certs conceptes.
The presence of music in films defines part of the ontological, narrative, expressive, dramaturgical, psychological or even historical mechanisms with which cinematic language articulates its diegesis. The episteme of the «contemporary image» is formed by the duality of the iconic value and the value of sound and music. This academic research is about the study of music and its articulation on film, focusing on the work of Catalan director Pere Portabella made in the period between 1967 and 1976. Portabella, born in Figueres in 1927, operates as a filmmaker since the second half of the 1960s. The author provides an avant-garde film corpus characterized by its formal and aesthetic subversions, as well as the presence of a strong political thematic. This research studies the music on film and the aesthetic relationship between image and music on screen, but it’s also a work about «image» that tries to explain how music is an element belonging to the mechanisms of the modern and contemporary iconic construction. Studying contemporary image is also, from our point of view, to study its sound dimension. So we have tried to understand and justify how the main image episteme of the twentieth century have assimilated sound and music in his flow, in its epistemological proposal. From this perspective, the research suggests the term «musicated image» to explain that flow of waves and vibrations, lights and sounds, that brings together within it the iconic dimension and the dimension of the musical «image». This concept allows us to focus our study on the aesthetic relations between «image» and music in the construction of modern film language through the analysis of Pere Portabella’s films. ***** El llenguatge cinematogràfic és un llenguatge artístic i comunicatiu certament complex. El punt de partença del treball és que la presència de la música en els films defineix part dels mecanismes ontològics, narratius, expressius, dramatúrgics, psicològics o, fins i tot, històrics amb què el llenguatge cinematogràfic articula la seva diègesi. Es porta a terme una recerca entorn de l’estudi de la música present en el cinema, posant el focus en l’obra cinematogràfica que el director català Pere Portabella realitza en el període comprès entre 1967 i el 1976. Portabella, nascut a Figueres l’any 1927, desenvolupa la seva activitat com a realitzador cinematogràfic a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle xx. Des d’un punt de vista sincrònic, la episteme de la «imatge contemporània» conjuga, en el seu si, la dualitat del valor icònic i del valor sonor i musical. Així, tot i que aquest treball estudia la música en el cinema, i la relació estètica i formal de la imatge i la música en el conjunt de l’expressió cinematogràfica, aquest és, també, un treball sobre la «imatge», en el qual es prova d’explicar aquest fet: com la música és un element que pertany als mecanismes de la construcció de la imatge moderna i contemporània. Així, hem procurat entendre i justificar com la principal construcció icònica del segle xx —la imatge que neix amb el cinematògraf, la imatge que capta, finalment, el moviment del món— adquireix i assimila una dimensió sonora i musical en el seu flux, en el seu camp epistemològic. D’altra banda, des d’una perspectiva diacrònica, el llenguatge cinematogràfic ha evolucionat de manera constant durant el transcurs del segle xx i provem d’estudiar quin ha estat el paper de la música en aquesta evolució. L’anomenada Manera de Representació Primitiva (mrp), pròpia dels inicis del cinematògraf, es transforma en la Manera de Representació Institucional (mri), que s’expressa en el cinema considerat clàssic. A partir dels anys seixanta, quan amb l’eclosió a Europa dels Nous Cinemes la mri és posada en dubte, estudiem una nova concepció cinematogràfica anomenada «cinema de la modernitat» o Manera de Representació Moderna. És en aquest darrer període en què podem contextualitzar la proposta cinematogràfica de Pere Portabella en el període 1967-1976: en certa manera, Portabella inaugura la modernitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, subvertint amb el seu cinema els cànons del llenguatge de la mri. La nostra investigació procura atendre com Portabella articula aquesta subversió del llenguatge cinematogràfic a través de la música; és a dir, l’estudi, des d’un punt de vista estètic, de com el cineasta situa la seva praxi artística als marges de la sintaxi imperant i quin és el valor que té, la presència de la música, en l’articulació d’aquesta proposta cinematogràfica moderna. L’anàlisi del cinema del director català en la seva etapa 1967 – 1976, ens permet estudiar aquesta «imatge» en l’articulació moderna del cinema i atendre la seva relació amb la música en aquesta episteme que, en el transcurs del treball, anomenem «imatge musicada». Proposem aquest terme —«imatge musicada», entesa com a aquella expressió, aquell flux de vibracions i d’ones, de sons i de llum, que aglutina en el seu si la dimensió icònica pròpia de la (re)presentació visual i la dimensió sonora pròpia del llenguatge musical de la «imatge»—, per enfocar, d’una manera original i interdisciplinària, l’estudi de la «imatge» i la música en la construcció del llenguatge cinematogràfic modern a través de l’anàlisi dels films del director català. Les característiques estètiques i l’evolució d’aquesta formulació epistemològica és el que aquest treball ha estudiat, investigació que s’ha concretat en l’anàlisi de l’obra cinematogràfica de Pere Portabella.
Comunicació educativa, 2015
Aquest article ens parla del tractament de la música al llarg del magisteri. Ens situa en els principis del tractament d'aquesta matèria, les millores que es van anar produint amb l'incorporació de la música a l'escola i posteriorment a la formació de mestres. L'especialitat de música també és un aspecte que forma part d'aquest article.
Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2019
La música, la ciència i els oients quaderndelesidees.press/la-musica-la-ciencia-i-els-oients-2/ Com ja he dit en altres ocasions, el llenguatge que parlen els científics no sempre coincideix amb el dels músics i, menys encara, amb el d'aquells a qui tan sols els agrada la música… I així cadascú es queda una mica a mig camí, si vol entendre alguns dels temes fonamentals d'un art que acompanya la història de la humanitat.
2013
The new elements that have been added at the beginning of the 21 st century advertising in order to maintain its effectiveness within a vast network and flood of persuasive messages are fully represented and identified in the new versions of musical genre which are created and disseminated by social networks nowadays: primarily, lipdubs and flashmobs, and other variants. These new formats of the genre are ontologically dependent on the network and, therefore, on the cooperative culture. Lipdubs and flashmobs are the essence of the network and, because they share only the core basics of the musical genre, they cease to be a representation of the target to become a presentation of the audience target itself. Through active participation of citizens, these new musical formats of 2.0 communications collect and summarize most of the characteristics of the current advertising paradigm, such as stimulus, viral dissemination, co-creation and attraction of consumers towards the persuasive message.
Estudios de literatura medieval, 25 Años de la AHLM, pp. 389-395, 2012
Las referencias musicales que encontramos en cualquier texto medieval adquieren un mayor interés si la obra de la que hablamos es el Tirant lo Blanc. No queda prácticamente ningún aspecto de la obra que haya quedado fuera del estudio de los diferentes especialistas, pero sin duda uno de los menos estudiados es precisamente la presencia del léxico musical, su interpretación y el contexto donde aparecen dichas referencias. Acercarse al aspecto musical de la novela de Martorell es precisamente la voluntad de este trabajo.
2002
Actes de les IV Jornades de Musica. Organitzacio: Institut de Ciencies de l'Educacio. Universitat de Barcelona. Comite cientific: Araceli Vines, Sonia Vives i Cristina Fuertes. Organitzacio i Coordinacio: Jordi Caja i Cristina Fuertes. Tractament Informatic de la Documentacio: Cristina Fuertes. Barcelona 4-5 de setembre de 2002.
Jornada d'innovació …, 2008
Razón y Palabra, 2010
El propósito de este trabajo es intentar acercarnos al papel que ejerce en las emociones, la música de los medios audiovisuales, especialmente del cine. Para ello, se considerará el análisis que realiza Hegel acerca del sentimiento musical en Lecciones de Estética, en el que señala que la música interacciona directamente con el sentimiento sin otra mediación que ella misma. Con estas pautas se intentará mostrar cómo la música prepara las emociones del espectador, se adelanta a la imagen y prepara anticipadamente la percepción de una historia o de un mensaje. This work attempts to deep in the role that music plays in emotions through media, more specifically through cinema. With this aim, the analysis that does Hegel about the musical sentiment in his Aesthetic Lessons will be considered. Hegel indicates that music directly interacts with feelings without any other factor that music itself. With these elements, we will try to show how the music prepares the spectator's emotions, goes ahead of the pictures, and prepares the perception of a history or message.
Llengua, societat i comunicació
Aquest estudi tracta de la relació entre música i llenguatge (prosòdia) a la llum d’un estudi de cas centrat en l’Álex, un nen autista hiperlèxic i mínimament verbal. Es compara amb un grup control la seva capacitat de discriminar auditivament parells d’estímuls rítmics i melòdics (música), així com prosòdics (enunciats declaratius, interrogatius i exclamatius, en sèries normals i jabberwocky, i.e., amb estructura sense significat). També s’hi compara la capacitat d’associar un enunciat auditiu amb el signe de puntuació corresponent. L’Álex resulta similar als controls en la discriminació de melodies però inferior en la de ritmes i en la d’enunciats, que és òptima en els controls. S’acosta als controls en l’associació de prosòdia-signe de puntuació, amb enunciats jabberwocky. Els resultats suggereixen que components de la musicalitat com la melodia i el ritme, presents en l’Álex, són segurament constituents primitius de la percepció auditiva humana que poden ser lingüísticament no f...
2018
Aquest estudi pretén analitzar les trajectòries de la música i del cinema produïts en esperanto. A més de traçar un panorama històric d'aquesta producció, el nostre treball analitza les raons per les quals aquestes dues disciplines s’han mantingut al marge tant de la indústria cultural de masses com dels circuits alternatius de producció i exhibició. La nostra recerca ha comprovat que les diferències entre les respectives trajectòries reflecteixen el mode de producció emprat: si el model “artesanal” de la producció musical troba una adequació millor al perfil del públic esperantista, el cinema, en demandar un model industrial, ensopega amb majors dificultats per a la seva producció i distribució.For de la industrio, ekster la cirkvito: trajektorioj de la muziko kaj kino produktitaj en EsperantoResumoĈi tiu laboraĵo celas analizi la trajektoriojn de la muziko kaj kino produktitaj en Esperanto. Krom skizi historian panoramon de ĉi tiu produktado, nia laboro analizas, kial ambaŭ re...
ArtyHum: Revista Digital de Artes y Humanidades, Nº 4, págs. 199-215. Web de la revista: https://www.artyhum.com/, 2014
En el presente artículo ofrecemos un breve recorrido por la teoría cinematográfica presentada de forma conjunta por Theodor W. Adorno y Hanns Eisler (1898-1962), dos personajes con coincidencias comunes, artísticas y personales, que participaron en el Film Music Project, una investigación en la que perseguían la aplicación de la música de vanguardia al ámbito cinematográfico. Los compositores y filósofos Theodor W. Adorno (1903-1969) y Hanns Eisler (1898-1962) consideraban que las composiciones atonales, especialmente las dodecafónicas, eran las más propicias para que el cine cumpliese con el estatuto de "obra de arte" que la industria prometía pero que, a menudo no cumplía, por circunstancias económicas. Además, creían que este modo de ambientación musical podía significar una forma de divulgar la nueva música de forma mayoritaria a la gente corriente. A partir de estas dos premisas, entre otras, ambos se embarcaron en la redacción conjunta de Komposition für den Film 193 , un volumen en el que plantean soluciones estéticas pero también respuestas específicas con la composición de diferentes obras para películas. 193 ADORNO, Th. W.; EISLER, H.: El cine y la música. Trad. por Fernando Montes. Madrid, Fundamentos, 1981. La unión de Adorno y Eisler en el Film Music Project era un insólito puente entre las dos tendencias que ellos representaban, la teoría crítica de la Escuela de Frankfurt y la práctica artística más revolucionaria y comprometida. Sin embargo, a lo largo de la historia hemos asistido a una escasa difusión de ambos autores. En el caso de Adorno, hasta hace un par de décadas eran numerosos los autores que no habían sido capaces de transmitir la estética de este compositor y filósofo debido a los intereses políticos y a que en el momento de la muerte de Adorno eran escasas sus obras publicadas. Por su parte, Eisler ha sufrido una inexistente difusión en algunos países, como España, debido a la incomprensión que, posiblemente, en algunos momentos podría haber tenido que ver con las circunstancias políticas. En cualquier caso lo cierto es que tanto Adorno como Eisler no habían sido especialmente ensalzados por parte de la historiografía porque con sus propuestas pretendían desmontar la teoría tradicional de la música, algo que finalmente consiguieron de forma documental durante su exilio en EE.UU. y que dio como fruto el trabajo conjunto que es objeto de este estudio. A este respecto, las próximas páginas tratarán de recordar parte de su trabajo teórico, así como realizar una mención a su aplicación práctica. Hanns Eisler. ArtyHum 4 201 ArtyHum, Revista de Artes y Humanidades La teoría musical cinematográfica según Adorno y Eisler. Cuando hablamos del medio cinematográfico debemos comprender de forma conjunta aquella manifestación fruto de la unión de artes tan diversas como la imagen, la los casos prácticos en cuanto a la composición de música de cine. Tras lo comentado a lo largo de estas páginas podemos reiterar que, lo que de forma conjunta firmaron Adorno y Eisler en la parte teórica del texto, se corrobora con los ejemplos prácticos a partir de las composiciones que este último realiza, a pesar de que nos resulta inabarcable el análisis profundo y técnico en el legado compositivo propuesto para los films indicados previamente.
Revista de Filosofía y de Didáctica de la Filosofía, ‘Paideia’ (nº 113), 2018
La retórica musical y las emociones guardan una estrecha relación. Es por ello que teóricos del siglo XVII se esfuerzan en establecer un nexo entre las figuras retóricas y las emociones asociadas. Con el nacimiento de la psicología experimental y su desarrollo, se da explicación a los diferentes recursos musicales y su relación con las emociones. En esta investigación establecemos un nexo entre lo que los teóricos afirman y lo que nos dice la ciencia a través de la bibliografía científica. Además, se analizan los nexos entre las fuentes musicales (texto musical), el texto literario ligado a ellas y las emociones. Por último, se establece un análisis de los cuadrantes emocionales mayoritarios en las figuras retóricas estudiadas, que son aquellas con una mención emocional clara en las fuentes teóricas o en la práctica musical. Music, rhetoric and emotions are closely linked. This is why seventeenth-century theorists make an effort to establish a link between rhetorical figures and emotions. With the birth of experimental psychology and its development, musical behavior is explained with more rigor as well as its relation with emotions. In this research, we compare what Baroque theorists assert and what statements match with the field of musical cognition. In addition, links between musical sources (musical text), lyrics and emotions are analyzed. Lastly, we analyze where the rhetorical figures (those with a clear reference in music theory or in composition) are found in the emotional quadrants and if there are predominant quadrants in the figures.
2019
catalaL’objectiu d’aquest article es reconeixer els diferents instruments que apareixen en l’obra de Llull, a partir de la identificacio iconografica, els indicis arqueologics i la comparativa etnologica i filologica, per tal de poder-los ubicar correctament en els seus contextos sonors i fer una aportacio linguistica que ajudi a precisar aquesta tematica concreta dins els estudis lul·lians. EnglishThis paper identifies the different musical instruments mentioned in the works by Ramon Llull through iconography support, archeological clues and ethnologic and philological evaluations. The aim is to place such musical instruments into a sonic landscape and to give light to some linguistic details that can improve the understanding of lullian texts.
2003
Función de la música en la radio. 8.2.3.3. Radio y música a través del tiempo. 6.2.4. LA TELEVISIÓN. 8.2.4.1. El fenómeno televisivo. 8.2.4.2. Función de la música en la televisión. 8.2.4.3. Televisión y música a través del tiempo. 6.2.5. LA MÚSICA EN LA CONVERGENCIA DE MEDIOS. 8.2.5.1. El fenómeno multimedia. 8.2.5.2. Multimedia y música. 8.2.5.3. Internet y música. 6.3. MEDIOS DE DIFUSIÓN Y CREACIÓN MUSICAL.
2019
In human beings, musical consciousness is a fundamental fact for the constitution of one's own way of being, as the first Greek philosophers saw it.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.