Libro Maquinas UNI FIEE MAQ[1]

El municipi d’Algaida i la seva religiositat popular al darrer terç del segle XVIII, 2024

L'objecte d'aquest text és presentar part del treball de recerca realitzat sobre l'estat de les Congregacions, Confraries i Germandats a Mallorca durant el darrer terç del segle XVIII , aplicat al municipi d’Algaida durant els anys 1770 i 1771. Aquestes agrupacions foren una creacions de la religiositat popular molt arrelada a l'Espanya de l'Antic Règim, presentant importants diferències entre el món urbà i el rural.. La reforma de les confraries del segle XVIII ofereix importants elements de comparació sobre els objectius, instruments, abastos i conseqüències de les reformes borbòniques a Espanya i a l'illa. Les confraries van ser redefinides com a corporacions seglars sota l'autoritat del rei i no del clergat. La reforma, a més, va pretendre uniformar a les confraries seguint unes regles fixes en la seva organització, actes de culte i altres pràctiques religioses, reforçant en elles la caritat i la utilitat pública. Un expedient de remissió de l’intendent del Regne de Mallorca al comte d’Aranda i una gran enquesta realitzada pel govern durant el regnat de Carles III constitueixen exemples de fonts fonamentals d’arxiu per analitzar el cas del municipi d’Algaida durant aquests anys.

En este estudio vamos a abordar los principales hechos acontecidos durante el periodo de la Guerra Civil española y la posguerra (1936-1949), marcados por la crisis del momento y los cambios normativos que supusieron modificaciones en la institución. Durante este periodo estuvieron al frente de esta Corporación dos presidentes: Rafael de Rojas Puntas y Alberto Jiménez Ortega. Rafael de Rojas Puntas: presidente durante la Guerra Civil Rafael de Rojas Puntas (figura 1) era hijo de Rafael de Rojas Zambrano 1 , quien había desempeñado varios cargos en el Colegio sevillano en las últimas décadas del XIX y principios del XX, incluido el cargo de presidente a finales del XIX (FOMBUENA, 2004: 249-263). 1. Rafael de Rojas Zambrano estuvo al frente de su farmacia sevillana del Arenal durante más de cuarenta años, desde 1882 hasta su fallecimiento, en 1925. A su muerte, fue su hijo, Rafael de Rojas Puntas, el que ostentó la regencia de la farmacia en régimen familiar, ya que la legislación permitía que la viuda mantuviera la propiedad hasta su muerte.

Todos los derechos reservados, incluidos los de la traducción. Ninguna de las partes de esta publicación puede ser reproducida por ningún medio (impresión, fotocopias o cualquier otro procedimiento) ni procesada, copiada o difundida a través de sistemas electrónicos sin la autorización por escrito de hps System Technik. Esto no se aplicará a las excepciones citadas expresamente en los § § 53, 54 UrhG (Ley de propiedad intelectual).