Les corts catalanes i els manuscrits trobadorescos

2016

Penso que qualsevol d'aquestes dues opcions permetria resoldre «l'enfrontament de dues normes col•loquials diametralment oposades, que els lingüistes s'han mostrat incapaços d'harmonitzar», en paraules del mateix Beltran en el proemi del seu treball.

Patrimonio textual y humanidades digitales. III EDAD MEDIA. , 2021

Felibrejada núm. 96, 2016

La recerca de tresors, materials i immaterials, ha estat constant des dels orígens de la humanitat. No falten llegendes a Catalunya que localitzen rics tresors amagats a coves, dolmens i castells. Malgrat esser una activitat que sempre s’ha dut a terme, pràcticament no hi ha estudis que l’hagin tractat i a Catalunya ni tan sols existeix un mot específic que defineixi els cercadors de “tresors” arqueològics. Avui dia és una activitat il•legal sobre la que és imprescindible l’esforç conjunt de tots els implicats (arqueòlegs, forces de seguretat, administració, tribunals de justícia,...) per eradicar-la. L’estudi i investigació acadèmica del fenomen ofereix moltes i diverses possibilitats. El present treball pretén contribuir en aquest sentit, amb un seguit de propostes. S’inicia argumentant un concepte que defineix aquesta activitat i proposant una denominació pròpia: arqueo-furtius. També es tracta la seva historiografia, plantejant una periodització de la mateixa. Desprès es proposa una tipologia, sobre la que es desenvolupa el perfil dels arqueofurtius predominants a Catalunya els darrers trenta anys. Finalment s’analitza la situació actual i s’infereixen les probabilitats de futur de l’arqueofurtivisme.

El Museu Arxiu de Santa Maria, de Mataró, conserva un valuós document literari: uns Pastorets manuscrits datats el 1766 a Mataró, escrits en castellà però amb les acotacions en llengua catalana. En aquest article donem a conèixer informació sobre el seu autor, un mestre de minyons que va viure a Mataró el segle XVIII; sobre les fonts del text, basat sobretot en diversos autos del Nacimiento del siglo de Oro; i sobre aspectes de l'obra, des de la seva escenificació fins als personatges, especialment els gitanos, de ben segur vinculats amb la ciutat de Mataró.

Manuscrits. Revista d'història moderna, 2016

Una comparación de diversos textos tardomedievales dedicados a la agricultura en lengua catalana permite postular la existencia de un opúsculo sobre el cultivo de las hortalizas apenas estudiado hasta ahora. La identificación de esta obra anónima, con título presumido Memòria de les maneres de les laurons que hom deu fer a tota ortalissa, ensancha el corpus sobre el tema y sugiere la pujanza de una nueva clase de campesinos letrados. Palabras clave: horticultura medieval; Barcelona del siglo xv; campesinos letrados; tratados sobre agricultura en catalán; Ferrer Sayol; Miguel Agustín; Palladius Rutilius Taurus Aemilianus. Resum. La Memòria de les maneres de les laurons en el corpus medieval dels scriptores rei rusticae catalanoparlants Una comparació de diversos textos dels segles xv i xvii, dedicats a l'agricultura en llengua catalana, permet postular l'existència d'un opuscle sobre el cultiu de les hortalisses poc estudiat fins ara. La identificació d'aquesta obra anònima, amb el títol pressuposat de Memòria de les maneres de les laurons que hom deu fer a tota ortalissa, amplia el corpus sobre el tema i suggereix la puixança d'una nova classe de pagesos lletrats.

Mot so razo, 2019

In 1917, Josep Masdeu, the monastery archivist of Sant Joan de les Abadesses, identified four songs written down in some blank spaces of a paper-based notarial book of the village. In 1935, Higini Anglès, a musicologist of recognized prestige, made them public and since then, they comprise the songbook of Sant Joan de les Abadesses, the unique troubadour catalogue in Catalonia including both the text of the songs and their equivalent musical notation to be performed. From that moment on, the manuscript has been studied in many occasions from a linguistic and musical point of view. The manuscript, currently preserved at the National Library of Catalonia, includes some other text passages of legal topics which we analyse in depth because they delimit the exact chronological period of the song writings. Our study, therefore, has been focused on three main purposes. In the first place, we revise the contributions made so far regarding the description of the document. Next, we build up the archivistic history of the manuscript, from the moment it was discovered until it was deposited in the library mentioned above. Finally, we frame the overall context of the songbook production based on the extraliterary and extramusical texts.

Estudis Romànics, 2019

marca que les croades deixaren, com a context extraliterari, en l'ideal amorós trobadoresc. Gema Vallín posa la seva atenció en Phillipe de Nanteuil i realitza un comentari de les obres En chantant m'estuet complaindre (R126) i Pour mal temps ne por gelee (R522) per aclarir les incògnites i contradiccions respecte el corpus d'aquest trobador, vassall i amic de Thibaut de Champagne, que el cita regularment en la seva obra.

Revista d'Arquelogia de Ponent 24, 2014

Aquest article sintetitza les investigacions prèvies sobre les inscripcions ibèriques i llatines de la Roca dels Moros del Cogul i aporta una nova anàlisi dels seus textos a partir dels darrers treballs de documentació gràfica efectuats en el jaciment. Es presenta un nou calc integral del conjunt, al qual s'ha aplicat un tractament específic de les imatges i dels signes que ha posat de manifest importants detalls anteriorment ocults. El nou material gràfic ha permès fer una revisió de les lectures precedents d'aquests textos, ampliar-les i aportar nous elements per a la interpretació del contingut. Es comenta l'atribució votiva d'una part de les inscripcions en el context d'un possible santuari d'origen preromà i també s'ofereixen noves aportacions referents a l'àmbit de la toponímia o de les indicacions de tipus territorial.

Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2019

L’estudi de la llengua en què foren escrits els documents antics de la Franja és del tot imprescindible per a contribuir al coneixement de la història de la llengua catalana en aquest territori d’Aragó. Certament, el llenguatge formulari que s’hi troba i l’homogeneïtat escripturària són limitacions d’aquests manuscrits a l’hora d’esbrinar elements realment dialectals, perquè l’espontaneïtat resta restringida a la mínima expressió; de fet, el lector que s’hi apropa comprova que hi ha una scripta coincident amb la d’altres textos de la mateixa època i d’altres zones. Nogensmenys, el seu estudi corrobora que, d’elements marcats diatòpicament, n’hi ha, fins i tot en la sincronia medieval en la qual foren redactats. En aquestes pàgines analitzarem les particularitats lèxiques d’alguns manuscrits del Matarranya dels segles XIV i XV, clarament occidentals i atestades majoritàriament en documents produïts en l’àrea valenciana o la nord-occidental. També presentarem els aragonesismes aplegat...

RESUM A l'església de Santa Maria del Mar, hi consta, a la llum de la documentació coneguda, que posseïa al bell mig de la nau un cor gòtic per hostatjar la nombrosa comunitat de beneficiats que tenia la parròquia. Per a la confecció del cadirat del cor de Santa Maria del Mar, també tenim documentada la intervenció de diversos artífexs en les diferents fases de la seva construcció: Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperós, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Brabant.