Vida quotidiana a Catalunya a l'Edat mitjana central

Jordi Bolòs, "Nous mètodes per a conèixer els camins medievals: la xarxa de vies a la Catalunya central", a El Camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 16, 17 i 18 d'octubre de 2003, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007, p. 49-60.

2014

Actes del IV Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric (20-21 de novembre de 2014, Hostalric, p. 125). El castell de Montsoriu fou durant més de 400 anys la residència dels vescomtes de Cabrera, situat en el centre dels seus dominis, en el qual es desenvolupava la vida cortesana de la família vescomtal i del seu seguici. Montsoriu i el seu terme esdevingueren patrimoni directe dels vescomtes de Girona primer, més endavant Cabrera, des d'inicis del segle XI com a mínim. No obstant això, les notícies històriques que ens permeten parlar de la vida al castell així com les dades arqueològiques que aporten la documentació física sobre aquesta "quotidianitat" dels habitants del castell es situen a partir dels segles XII-XIII i especialment al llarg del segle XIV. Montsoriu com a centre militar La funció principal del castell fou des dels seus inicis a finals del segle X, la de control i defensa del seu territori. Aquesta funció condicionà en primer lloc el disseny arquitectònic de la mateixa fortalesa i també les formes de vida al castell, així les armes, màquines de guerra, sistemes defensius... tenen un paper preponderant. Algunes notícies històriques ens mostren l'existència d'armes i municions al castell, especialment en moments de confrontació bèl·lica. Montsoriu provà la seva resistència en una de les comtesses més recordades de la historiografia de la casa Cabrera, el famós setge dels anys 1367 i 1368. En aquest període la defensa del castell a càrrec de Berenguer de Malla suportà un intens setge on s'utilitzaren ginys de LA VIDA QUOTIDIANA AL CASTELL DE MONTSORIU

Capítulo dentro de la obra colectiva sobre la historia de Quart de Poblet "Quart de Poblet. Historia, Arte y Geografía" que versa sobre la vida cotidiana en la baja Edad Media

Papers, 2008

Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario Contraseña. ...

Barcelona. Quaderns d'Història, 4, 2001

Aproximar-se a la història del municipi barceloní a l'època medieval i fer-ne una síntesi o una nova lectura no és una tasca fàcil perquè l'estudi d'aquesta institució pateix d'unes greus mancances. Fruit de la inexistència d'una sòlida tradició d'història institucional, coneixem encara molt malament aspectes fonamentals sobre l'estructura, el funcionament o l'evolució d'aquesta institució cabdal per entendre la història de la Barcelona baixmedieval. Així, per exemple, ens falten encara treballs de fons que analitzin, més enllà dels canvis en els sistemes d'elecció, les funcions o la representativitat dels consellers i del Consell de Cent, i seguim estant orfes de monografies sobre els principals oficials del municipi com el mostassaf, el síndic, els obrers, el clavari, els racionals, els administradors de les places, etc. Aquests buits contrasten amb l'abundant documentació conservada i amb la necessitat de molts historiadors de fer-hi aproximacions col·laterals per poder explicar molts dels fenòmens que estudien. Per exemple, és impossible entendre el comerç del blat o de la carn sense el municipi i, de fet, cap dels historiadors que han tractat aquesta problemàtica no l'han ignorat, però és difícil entendre la política municipal d'abastament sense conèixer-ne, per exemple, les finances. 1 Evidentment, això no vol dir que no hi hagi un discurs historiogràfic sobre el municipi medieval, 2 però el que volem remarcar és que aquest s'ha construït, en pruner lloc, sense una anàlisi institucional sòlida i, en segon lloc, s'ha fet sobre-* Universitat de Girona.

2008

Cota Zero Revista D Arqueologia I Ciencia, 1994