Josep Pijoan i un parell de cartes de Turró

Ausa, 2009

A la primeria del segle xx, Josep Pijoan i Soteras, que es trobava en una masia del Montseny, va escriure un pròleg per l'edició de Colom, seguit de Tenerife, de Jacint Verdaguer. L'any 1903, mentre Josep Pijoan es trobava a Itàlia, va rebre un parell de cartes de Ramon Turró, un dels marmessors de Verdaguer, on es tractava dels problemes econòmics i de tot tipus per editar les obres pòstumes de Mn. Cinto.

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2005

En el panorama de l'Orde dels Mínims en el segle XVII fra Joan Gaspar Roig i Jalpí és una figura excepcional per la seva àmplia activitat d'estudiós i escriptor'. Nascut a Blanes l'any 1624, va entrar a l'Orde dels frares mínims molt probablement al convent d'Hostalric. No fou l'únic mínim ' De Roig i Jalpí coneixem les obres següents; Aliento en la adversidad,

2013

trajectòria dels catalans exiliats, com és el cas de Josep Pijoan Soteras, Francesc Cambó Batlle i Josep Gudiol Ricart, entre altres, és fascinant perquè permet comprendre i valorar el seu itinerari personal, alhora que projecta un dramàtic resplendor sobre la cultura catalana de l'època. En aquest article es plantegen dues qüestions. La primera se centra en Pijoan com a agent d'art, aspecte molt poc conegut fi ns ara; mentre que en la segona part tracta de Pijoan com a escriptor d'art i la problemàtica que es va produir amb motiu de la seva intervenció en el llibre Les pintures romàniques de Catalunya dins la «Monumenta Cataloniae», col•lecció patrocinada per Francesc Cambó. Paraules clau Exili, historiadors d'art, art dealers, obres d'art, mercat d'art, Francesc Cambó, Josep Pijoan, Josep Gudiol.

1995

Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs, 2019

centre d'estudis alcoverencs la imatge pòrtic La memòria culinària CEA recerca Quatre cartes de Cosme Vidal Rosich (Josep Aladern) a Joan Ruiz i Porta Jordi López Vilar Una mostra de l'aprenentatge artesanal a la ciutat de Valls, segons les llibretes de compliment pasqual (1688-1712) Josep M. Grau Pujol Matrimonis Alcover 1571-1585 Ramon Guillemat Matas La moralitat de clergues i laics a Alcover a través de la visita pastoral de 1449-1450 Josep Huguet Torres ja en fa cent Any 1919 F. X. Sánchez Mesa el temps Any 2019 Xavier Torrell i Camps estadística Balanç estadístic de la població a Alcover durant l'any 2019

Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia. Edició a cura d'Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler (Barcelona: Universitat de Barcelona / Editorial Barcino), 2021

As a preface to his poem A Bella Venus, Francesc de la Via (1380-1443) wrote a prose love letter to a lady, which is based on an anonymous love correspondence hitherto unnoticed. This paper offers an edition of these letters, shows how de la Via used them in his work and describes their main features, especially the echoes of Ovid’s Heroides and the use of proverbs and sentences. The quotation of a passage from Petrarch’s De remediis utriusque fortunae, I, 69 is a striking novelty that can be related to a professional entourage of chancery scribes. The paper also shows that the extant manuscripts of A bella Venus and of a Catalan florilegium from the De remediis were owned by members of the Bell-lloc family, which was closely attached to Francesc de la Via and his professional entourage of scribes and lawyers.

Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat, 2019

Oferim, amb el present recull, eu, pero -creiem-signíficativa i ~r o u coherent. de l'a~lec con u Barcelones de 78 cartes més 26 targetes postals &e, en&e el 25 de setembre de 1909 i el 33 de maig de 1912, va adregar Pompeu Fabra durant la seva estada a Bilbao a T. Casas-Carbó i, en menor proporció, a J. Massó i Torrents.' Iniciada, en principi, per tal de sollicitar la tramesa de llibres catalans amb destí al Centre Catala de la capital basca, la correspond8ncia de Fabra apunta des del primer moment a cridar l'atenció dels seus destinataris sobre el manuscrit d'una gramhtica que tenia prhcticament enllestida a la primeria del 1910.' La possibilitat de veure-la prestament editada pels seus amics de «L'Avenq», duu Fabra a establir-hi una comunicació epistolar on, a més de deixar-hi veure la seva frisanca davant les vicissituds materials per que passh la imprenió del manuscrit, hi exposa a tal1 de consultes i, també, de constatacions, els problemes lingüístics i, més esporidicament, literaris que la correcció de proves de la gramitica li suscita. Concebuda per donar a coneixei la llengua catalana i alqunes peces antolbgiques del seu conreu literari antic i modern al públic castella i, subsidiariament, al catala, aquesta gramatica, apareguda per fi l'any 1912; constitueix, com ja ha 1. El primer -i, que nosaltres sapiguem, fins ara únic-a fer esment d'aquesta correspondencia fou Josep Miracle, en la seva biograíia Pompeu Fabra, Delos Aymi (Barcelona 1968), p. 421 i SS. A diferencia de hliracle, pero, que a l'op. cit., p. 42, n. 65, parla de només 76 cartes, nosaltres n'hem comptabilitzat el nombre hdicat.

La Vall de Verç núms. 499 i 500, 2024

Diuen que la llegenda és la germana petita de la història, ja que tota llegenda té un punt de veritat, sovint embolcallada amb la fantasia que la gent li ha anat afegint a través dels anys, modificant-la, sense que al cap i a la fi es pugui acabar discernint on acaba el que és cert i on comença el que és inventat... Aquest relat, en en el que trobem barrejats i sense transició fets històrics documentats i contrastables amb la més delirant fantasia, n’és un bon exemple.

2017

catalaL’obra de Francesc Fontanella conforma un dels corpus mes amplis i diversos de la poesia catalana dels segles moderns. L’objectiu del present article es identificar, dins aquest corpus, totes aquelles composicions que poden ser llegides com a cartes. El treball es divideix en tres parts: a la primera es presenten els antecedents de la questio analitzada, aixi com un seguit d’aclariments i apreciacions metodologiques que permeten entendre com s’ha dut a terme la identificacio de les cartes. A la segona part es detallen quantes i quines son les composicions que cal considerar cartes, es discuteixen els casos d’adscripcio mes dubtosa, i s’explica com es distribueixen dins el manuscrit de Ripoll –el mes important dels que ens han transmes la poesia de Fontanella. Finalment, a les conclusions, es presenten alguns consideracions de caracter general sobre les composicions estudiades i sobre la seva rellevancia dins el conjunt de l’obra poetica de l’autor. EnglishFrancesc Fontanella’s...