La historiografia de Barcelona abans de la institucionalització

Barcelona Quaderns d'Història, 20, 2014

El plantejament del XII Congrés d'Història de Barcelona s'originà en el decurs de la sessió final de l'encontre anterior, el dia 3 de desembre de 2009. En aquella sessió havíem ofert una síntesi del procés i els resultats dels deu primers congressos, celebrats entre 1982 i 2007; síntesi que ha quedat expressada amb més detall en el volum d'actes. 1 En el debat entre els congressistes presents que seguí aquella exposició oral, van confluir diverses opinions a l'entorn de la historiografia barcelonina com a bagatge específic, no sempre assumit pels investigadors moderns amb prou capacitat d'aprofitament crític i consciència de la seva densitat.

Barcelona Quaderns d'Història, 2017

El setembre de 1970, és a dir, fa més de quaranta-cinc anys, Pere Molas ens va obsequiar a la Marina López i a mi amb un exemplar del seu llibre tot just aparegut aleshores, Los gremios barceloneses del siglo XVIII, amb una dedicatòria senzilla que ara ja va assolint la plenitud de la seva significació: «Per a tota la vida». Certament, la tesi doctoral de Pere Molas ha estat un dels llibres que, a casa, han superat una i altra vegada les inevitables campanyes de depuració o d'exili de materials. Sempre l'he tingut a la vista. A través de les seves pàgines vaig entrar en contacte amb les defenses dels gremis degudes a Francesc Romà i Rossell i Antoni de Capmany. Al llarg dels anys, he dedicat uns quants esforços a l'estudi de la segona d'aquestes figures, però no m'ha calgut variar les idees fonamentals expressades per Molas a propòsit de la teoria corporativa de Capmany i de la seva posició capdavantera i dominant dins la historiografia sobre els gremis barcelonins.

L'Avenç, 96, 1986

Publicat a L'Avenç, 96 (setembre 1986), p. 71-74. Quart d'una sèrie de quatre articles sobre l'aportació de Piferrer al desenvolupament de l'arqueologia monumental. Els altres títols: «Sensibilitat romàntica contra erudició il·lustrada: les columnes romanes de Barcelona», «Pau Piferrer i Victor Hugo: la llum no venia d'Alemanya» i «Arqueologia romàntica: espiritualisme versus materialisme»] A les reflexions modernes sobre la historiografia del segle XIX i de principis del XX desplegades a nivell internacional i també a Catalunya, els termes romanticisme i positivisme són emprats sovint per a designar dos tipus metodològics totalment oposats: la volubilitat poètica i l'estretor erudita, si els volem definir a partir d'allò que cadascun d'ells té de més discutible. Però a voltes, i sobretot en discursos que posen en primer pla el rerefons ideològic de les pràctiques disciplinàries, romanticisme i positivisme esdevenen termes quasi intercanviables dins d'un reaccionarisme compartit que els oposa, per exemple, al marxisme.

Anotacions sobre la producció historiografica a proposit de la catedral de Barcelona en el període 1882-1 952 ALBERT CUBELES l BONET La Catedral de Barcelona, com a objecte d'estudi, disposa d'una bibliografia extensa i variada. No és la nostra intenció fer una apreciació crítica de la totalitat dels treballs que d'alguna manera han tractat aquest tema des d'una perspectiva historiografica. Només pretenem fer algunes observacions sobre aquel1 conjunt d'obres que podríem presentar com la seqüencia classica de la historiografia contemporania sobre la Seu barcelonina. És a dir, d'una manera restringida, aquelles obres que han estat citades i referenciades d'una manera sistematica en tractar sobre la Catedral de Barcelona des d'una optica general. Deixem fora del nostre abast, tot i la seva importancia, totes aquelles altres aportacions que podríem incorporar en el capítol dels precedentsl, així com el conjunt d'estudis en els quals s'analitzen aspectes particulars. També hem exclos tots aquells altres treballs publicats amb posterioritat al 1952, any d'aparició del Ilibre d'Agustí Duran i Sanpere La Catedral de Barcelona2, per considerar-los pertanyents a I'ambit de la problematica actual dels estudis sobre aquesta Catedral.

Engravings were a key element in the political strategy of both sides during the War of the Spanish Succession (1702-1715). Th ey were also objects of great demand from the public all over Europe, which conferred upon them signifi cant commercial value. Interest in the confl ict, and especially in the siege of Barcelona of 1714, went on throughout the 18th century. Th ere was only one exception: the Spain of Philip V, where very soon any reference to the war was forbidden. In Catalonia, the story took a new turn in the 19th and early-20th century, with the beginning of the Renaixença and political Catalanism. In this context, graphic representation of the events of 1714 was founded on new concepts of a romantic and historicist nature.

Historia contemporánea, 2001

La historia de los nacionalismos en España goza de una larga tradición académica incluso antes de la Guerra CiviL sobre todo en el caso de la historiografía catalana, que demostró tener un precoz interés sobre la cuestión en tanto que, por lo general, se llegó a la conclusión que la historia de Cataluña sólo se podía explicar a través de la historia del catalanismo y del conflicto social. l Después, en la postguerra, el exilio propiciaría la reaparición de una literatura historiográfica vindicativa mientras que, en el interior, los intelectuales franquistas reescribían la historia de España en clave fascista, nacional-católica o neotradicionalista. 2 Así pues, la verdadera ruptura no se produjo hasta finales de los

2002

RESUMEN: La historiografía contemporaneísta en Mallorca ha observado un proceso de normalización paulatina de sus prácticas profesionales desde la institución de la sección palmesana de la Universidad de Barcelona en 1967. Este proceso ha mostrado tres fases fundamentales: entre 1967 y 1978, en un momento en que se normalizan las prácticas medievalistas y arqueológicas, el contemporaneísmo es relegado a un segundo término. En segundo lugar, entre la fundación de la Universitat de les Illes Balears y los primeros años noventa, observa un rápido proceso de actualización que le llevará a convertirse en la disciplina académica investigadora predominante. Finalmente, en los últimos años la disciplina padece una recesión. Este trabajo presenta los resultados de la investigación sobre la primera de las fases. En posteriores publicaciones analizaremos las dos restantes coyunturas. Palabras clave: Historiografía Contemporaneísta, Universidad de las Islas Baleares ABSTRACT: Since 1967 the practice of professional contemporary history in Majorca has performed a process of normalization in which play we identify three chronological trends. In a first moment, the first decade of the new institution, contemporary history is thrown to the backyard of professional practice. Lately, approximately the first fifteen years of the University of Balearic Islands, this practice becomes dominant as academic discipline and scholarly research. Finally, in the latest years, contemporary historiography has felt into decay. This work states the nature and circumstances of development of the aforementioned first moment as the starting point of the new contemporary historiography in Majorca. Next articles will deal with the second and third phases.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), 2019

La consulta d'aquesta tesi queda condicionada a l'acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel•lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you're accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it's obliged to indicate the name of the author.

Historiografia barcelonina. Del mite a la comprensió. XII Congrés d'Història de Barcelona, 2011

No s'ha escrit cap estudi general sobre les reformes urbanes entre 1771 i 1858, però hem cregut que aquesta visió afloraria si s'analitzaven de forma ordenada una sèrie de casos representatius. La bibliografia sobre reformes urbanes a Barcelona consisteix sobretot en estudis de casos concrets. Malgrat això, la generalització no n'està del tot absent perquè la recerca als arxius només permet desxifrar els documents o establir els fets, i la seva comparació amb altres documents o altres fets ve donada per la bibliografia i l'experiència professional.

2015