Mots dorments de la nostra cultura

Revista De Girona, 1998

"Í68] 20 Revista de Girona / núii¡, 189 JU1R>!-¡t^ost Í99S Cemenüri bianc de I'Escala ángel és el missatgcr, el portador de la paraula. Algunes religions creuen que el cant nou que aclamará Déu ha de prevenir d'un ^ngel també nou, que es dissoldria tan bon punt hagués acabar de cantar; un ángel amb la vida breu d'una papaüona. Per aixo n'hi ba tants, ais cementiris, com a invocacions d'aquest dir únic i mediador: monumentáis i granftics, o ingrávids, envolats sobre un núvol, en els relleus de bronze o marbre de les lapides, o minúsculs, com un querubí, els ángels infants, amb dues aletes que els despunten al coU. Aquests ángels son els custodis deis morts, les representacions del desig de ser tocats finalment per una ala que ens purifiqui. «Quan el Suprem recuili del cementiri la collita, Uavors seré una fat;: angélica sobre els caps deis mortS", eacrivia Walter Benjaiiin, que mes tard éá'W^ireF^S^Istoria a través deis uUs d'un ángel. Els vius, els que ens mirem perplexos l'impenetrable silenci deis nínxols, no podem copsar les veus secretes deis ángels, pero intu'im que deuen produir una música bellíssima, perqué rotes les estatúes semblen haver quedat gla^ades a les tombes mentre elaboraven un pas de dansa. Els cementiris on domt la paraula

Una part fonamental del procés d'elaboració social de les llengües, de la seva constitució com a tals llengües, és la legitimació que cal propiciar entre els parlants i que els ha de permetre de creure que la representació limitada i uniforme-i normalment, escrita-de la llengua que és producte d'una determinada codificació és, en realitat, la llengua veritable. Són els usuaris de la llengua, en definitiva, els que legitimen, amb la seva creença i la seva adhesió sentimental, que "la llengua de tots" existeix, i que és un sistema relativament coherent i regular, delimitat i objectivament diferenciat de les llengües que ho són d'uns altres col·lectius. Val la pena, tanmateix, d'introduir aquí una precisió: d'usuaris conscients de l'existència de la pròpia llengua, històricament n'hi ha hagut bastant pocs. Les llengües han estat, durant molts segles, un afer supraestructural que ha concernit les minories erudites i les classes dirigents, i que ha i...

QUADERNS-E, 19 (1), 249-254 [ISSN 1696-8298 © QUADERNS-E DE L'ICA], 2014

Vaig trobar una vella que recordava la seva llengua materna. Vaig convèncer-la que compartís els seus coneixements amb mi. Fent molts esforços, va poder recordar només onze paraules. Vaig anotar-les, semblaven udegué. Cinquanta anys abans, quan en tenia vint, no sabia ni una sola paraula de xinès. Ara havia perdut completament tot el que era propi de la seva nació, fins i tot la llengua.

2014

L’autor exposa la possibilitat que les llegendes monetals iberiques lauro [A.14], ilturo [A.11], eśo [A.17], baitolo [A.8], baŕkeno [A.6.11], ieśo [A.10.1], kaio [A.82], * auso [A.7] i * taŕako [A.6] procedeixin de temes en nasal d’una llengua indoeuropea de substrat.

Revista d’Etonologia de Catalunya, 2008

This article presents the case of a utopian system of imagination that is centred around tradition: through the analysis of a network of spirituality based on syncretism, the article explores how a particular culture can become a generator of myths with diverse utopian figurations that drive collective action towards the transformation of the established social order, with which the established order is called into question and those who question it transcend borders, not only the political frontiers imposed by the logic of the nation-states, but also cultural and ethnic dividing lines.

Scripta, 2022

Un mite o una llegenda és, en moltes ocasions, una eina per transmetre lliçons o coneixements, com ja feia Plató. Els mites són idees més o menys abstractes que es materialitzen de formes molt diferents depenent de qui articula la narració o de la comunitat en què es desenvolupa i transmet. Sovint funcionen com una mena de superposició a la realitat amb una finalitat concreta, o bé són el resultat d'una experiència destacada, com la esdevé en la mitificació d'episodis històrics o de vides de personatges destacats.

eHumanista/IVITRA

In this study we offer an overview of the territorial distribution and the semantic evolution of the names given to the concept of tarda (afternoon, evening) in Old Catalan (12th-16th centuries) and Modern Catalan (17th century-1832) for the purposes of explaining the current semantic and territorial distribution. This study is based on the data of linguistic corpora of Old and Modern Catalan (CIGCA and GIGCMod), interpreted in accordance with Cognitive Semantics. Based on the analysis of the results, we have reached the conclusion that in Old Catalan there was not just one term of great vitality to designate the concept of tarda and the change took place in the 16th-17th centuries with the appearance of vesprada and tarda, possibly favored by the spreading of a new way to count time.

Revista de Girona, 2008

Marges, Els: revista de llengua i literatura, 1996

Reduccions: revista de poesia, 2009