Sant Llop i el seu tresoret ocult. La redescoberta.

Quaderns de la Selva, 2017

A Sant Llop cap a l’any 1851, durant la construcció de la torre telegràfica, que recordem-ho, també incloïa l’excavació del fossat que envolta l’edifici actualment, va sorgir un conjunt de set monedes de plata, de les quals sis eren dracmes emporitanes, més un denari de plata i un collaret d’or, segons ens narren algunes fonts.

Acta Numismàtica 35, 2005

A Hoard containing Iberian drachmae, struck during the Second Punic War.

Le Centre pour la Communication Scientifique Directe - HAL - memSIC, 2017

Outre ses oeuvres de création, Miquel Llor est l'auteur de quelques traductions estimables publiées dans les années trente par Edicions Proa. La première de ces traductions fut celle des Caves du Vatican, d'André Gide. Cet article propose une approche de la tâche de traduction de Llor ainsi que son intérêt pour l'écrivain français. La localisation du manuscrit de Les caves del Vaticà a permis de comparer cette version inédite avec celle publiée par Proa et de commenter certains éléments textuels vis-à-vis de l'original français. Enfin, on consigne quelques exemples illustrant la réception du titre de Gide dans le champ littéraire catalan.

El present estudi pretén deduir l'estructura del monestir-cartoixa de Sant Pol de Mar que malgrat que estat abastament estudiada a nivell històric, la seva evolució artística i la seva estructura arquitectònica han estat sovint oblidades i no se'ls ha dedicat l'atenció que mereixen. Hi ha diversos elements que han dificultat l'apropament a la comprensió de la seva estructura monacal. En primer lloc, la seva dilatada història que ha conduit a funcions diverses de l'edifici i a una sèrie d'intervencions en etapes diferents que dificulten la seva lectura i interpretació, i en segon lloc, la manca de prospeccions arqueològiques en el seu conjunt que podien haver aportar dades valuoses sobre l'estructura de tot el conjunt monacal. El monestir que va passar per diferents propietaris que van deixar empremta en la seva edificació va estar molt lligat a la vall de Canet ja que la seva casa aloera tenia dret d'enterrament al monestirs durant els segles XII i XIII.

2010

L’origen noble i de l’alta burgesia d’algunes monges, amb l’aportacio del corresponent dot4 i les relacions de families afavorides del monestir, contrasta amb la pobresa en que el monestir de Sant Bartomeu va viure. L’unic document que es conserva a l’Arxiu Capitular de Mallorca (ACM) que fa referencia explicita a les monges jeronimes d’Inca es una copia sense data ni autoria que explica l’herencia testamentaria de la familia de Joanot Trobat Malferit el dia 17 de juliol de 1650 i el seu regim successori. Un dels nostres objectius ha estat emprar la font documental, el testament, com a mitja preferent per a l’estudi de les disposicions mortis causa del testador i la seva familia, els quals inclouen els seus bens patrimonials. El mecenatge artistic per a la salvacio de la seves animes es tradueix en dues obres: la primera des del punt de vista arquitectonic, com es la fundacio d’un monestir per religioses donzelles pobres i naturals de la present vila de Incha5 i, la segona dintre de...

Jornades d'Estudis Locals, 2018

L'original de la llegenda "Un solleric", recopilada per l'estudiós Antoni Pons Pastor (1888-1976, es troba custodiat a l'Arxiu de la UIB. En aquesta comunicació s'estudien les característiques tipològiques i narratives d'aquest relat, tot posant-la en relació amb la resta del cabal llegendari mallorquí.

Aplec de Treballs (Montblanc) , 2010

En una cabaña del término de Montblanc apareció un tesorillo de monedas de los primeros años del reinado de Carlos I, conjuntamente con su madre Juana

El dolmen del Llit de la Generala (Roses, Alt Empordà) es un sepulcro de corredor con cámara de tendencia subcircular y un corredor construido con muros de piedra seca. Aunque fue publicado por primera vez el año 1912 no se realizó en él una excavación sistemática hasta el año 2001, con motivo de su restauración. Neolítico reciente, sepulcro de corredor, Alt Empordà, excavación, restauración.

Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, 2022

La família Llorens fou una de les més benestants de Salt durant l’època moderna. A principis del segle XVI enderrocaren parcialment el mas on habitaven des del segle XIII i en construïren un de nou seguint els paràmetres arquitectònics i decoratius de l’època. A principis del segle XVII impulsaren una nova reforma però entre el primer terç i el segon d’aquell mateix segle l’antic casal es convertí en una masoveria. D’aquest moment és el farciment d’un dipòsit format per centenars d’atuells ceràmics i de vidre barrejats amb restes de desenes d’aus.

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2013

The collection Herndndez Sanahuja of the Reiol Societat Arqueològica de Tarragono has some interesting original documents that, on the one hand, reveal the history of the identifcation of Torratxa de Vilablareix (Gironès) as a Roman funerary monument and, on the other hand, give noteworthy unpublished information on the Roman mausoleum of calTemple (Aiguaviva, Gironès), located about one kilometre southwards from the other tomb. Keywords Roman funerary archaeology, nineteenthcentury scholarship. Resum En el fons Hernández Sanahuja que es guarda a la Reial SocietatArqueològica de Tärragona es conserven uns interessants originals que aclareixen, per una banda, la història de la identificació com a monument funerari romà de la Torratxa de Vilablareix (Gironès) i, simultàniament, proporcionen dades inèdites realment extraordinàries sobre el mausoleu romà de cal Temple (Aiguaviva, Gironès) situat a poc més d'un quilòmetre a migdia de