Joan Fontcuberta. Joan Prefontcuberta

2014

Joan Fontcuberta, fotografo y artista internacional, juega a menudo con las practicas documentales, llevando al limite la veracidad de la narracion y articulando la representacion para ponerla en evidencia. Entre 2012 y 2013, realizo una muestra itinerante que consta de una coleccion de imagenes fotograficas particulares, encontradas en Internet. Este articulo gira en torno a una de sus ultimas obras, combinando una conversacion con el artista y una reflexion que puede ayudar a situar la autoria, la veracidad fotografica y la identidad en torno la conjetura actual y ante el circuito de imagenes sin fin.

Joan Flaquer i l'enigma dels 400 vasos. 50 anys d'arqueologia menorquina (1910-1960), 2019

Llengua nacional 79, 12-14, 2012

i Marín (doctor en Matemàtiques i en Filologia) E m rondava pel cap, com a un possible títol suggerent d'aquest article, «Qui tem Joan Fuster?», però el cas és que aquesta pregunta -més enllà del drama d'Edward Albee: Who's Afraid of Virginia Woolf? (1962)-ja l'havia llegida en algun altre lloc. En efecte, aquest és el títol exacte d'un article de Vicent Ventura publicat en el diari Noticias al día, el 7 d'agost de 1983. Per això, n'he triat una variant, per a encapçalar el meu escrit, reprenent i assumint el discurs de Ventura. Deia aquest: Qui tem Joan Fuster? El qui tem la seua incapacitat [de Fuster] per a la concessió de determinades polítiques culturals basades en el compromís de l'ambigüitat. El qui canvia els termes d'una proposta on es diu que ensenyarà Literatura Catalana, substituint «catalana» per «valenciana». El qui sap que [Fuster] mai no estarà disposat a dir allò que no creu. Per ser independent s'ha de pagar un alt preu com, per exemple, trobar oposicions al nomenament de catedràtic extraordinari de la Universitat. Què podia haver passat amb un Fuster sense solemnitat, tot al contrari, assegut al tron de catedràtic? Quines conseqüències podrien haver-ne després? És o no és «catalana» la literatura «valenciana» que Fuster hauria d'ensenyar? Aqueixa és la qüestió realment, no cal enganyar-se. Estem on estàvem, com calia esperar. Perquè ninguna ambigüitat no resol res. ¿Podria aconseguir-se d'ell que entràs en el joc de les «conveniències» i acceptàs les ambigüitats a l'ús, és a dir, que arribàs a fondre la seua radicalitat impertinent convertint-se també en un «personatge» ambigu? Qui tem Joan Fuster?

2018

Con motivo de una exposición magnífica sobre Miró en la Fundación L'Hermitage, en Lausanne, se quería hacer, también, por parte de la institución suiza organizadora, un contrapunto desde el punto de vista de la arquitectura. Querían analizar la arquitectura de Sert para Miró, esto es, lo que Miró y Sert hacen juntos, y, en esa especie de doble sombrero que uno tiene entre el mundo del arte y el mundo de la arquitectura, era un tema que aún no habiéndolo investigado antes, me interesaba.

2013

Es dóna a conèixer a la recerca catalana l'actual localització del manuscrit del Receptari de misser Joan, a la biblioteca de la UCLA. Descripció del manuscrit, anàlisi dels interessos dels seus anteriors propietaris, i reconsideració del contingut de l'obra, que és un receptari domèstic i no pas vinculat a metges o apotecaris.

1992

Sovint la història, és a dir els historiadors, escriuen la història de les figures cabdals, dels noms que sonen, dels grans homes, dels que sembla que són els autèntics motors dels canvis històrics. Nosaltres aquí voldríem recollir l'aportació a la història immediata del nostre país d'aquest mataroní, que és paradigma de la trajectòria de tants d'altres, nacionalistes radicals-ara en diem independentistesque d'ençà de la seva jovenesa fins a la seva mort, quan preparava la tomada a Catalunya, en terres de l'exili, restà fidel als ideals, a l'amor abrandat a la terra. Creiem, ben segur, que ell i molts d'altres com ell han fet també història, i que s'hi mereixen un lloc i no en l'oblit. Volem doncs, també, que aquest opuscle sigui un homenatge als qui, com en J. Layret, se sacrificaren perquè Catalunya recuperés la seva dignitat nacional. En Joan Layret (2 juny 1911-Punto Fijo-Veneçuela, 6 setembre 1975) era un home corpulent, cepat, amb el cabell roig, un nas prominent, molt pulcre amb el vestit, de figura imposant, molt pagat de si mateix. Tenia un caràcter vehement, tot ell produïa una sensació d'impacte, en aquells anys era potser un dels homes de més vàlua que tenia el Front Nacional de Catalunya (F.N.C.).

Abstract: A study of the parallelisms detected between Lo somni de Joan Joan and several Catalan compositions written in the 14th and 15th centuries, with special attention given to the noves rimades and the sentimental narrations. Th anks to the metrical formula used by the author on this occasion, the codolada, Gassull manages to combine material from diff erent sources and diff erent genres, and by so doing he is able to keep some aspects of the earlier tradition alive. Th is justifi es the need for a new approach to the mocking verses of 15h century Valencian poets. Resum: Estudi dels paral·lelismes que es detecten entre Lo somni de Joan Joan i algunes composicions catalanes escrites durant els segles XIV i XV, en especial les noves rimades i les narracions sentimen-tals. Gràcies a la fórmula mètrica utilitzada en aquesta ocasió per l'autor (la codolada), Gassull és capaç de conjuminar materials que provenen de fonts i de gèneres diversos i, per tant, de mantenir viva en alguns aspectes la tradició pròpia anterior. Això precisament justifica la necessitat d'un apropament nou als versos burlescos dels poetes valencians quatrecentistes. Paraules clau: Lo somni de Joan Joan, Gassull, codolada, noves rimades, poesia valenciana tardomedieval.

2002

Papers. Revista de …, 2002

Juli Busquets siguió teniendo, hasta el final, las tres personalidades vinculadas a las tres profesiones que había ejercido durante la mayor parte de su vida: militar, político y académico. Los que nos dedicamos a esta rara profesión que es la sociología nos definimos, cuando nos obligan ...