IDENTIDADES Y CONFLICTOS EN LAS CIUDADES DE FRONTERA

Cada vez que exploramos de manera acuciosa la ciudad estamos frente a un nuevo reto, entender sus intempestivos cambios, sobre todo en estos tiempos de expansión de los sistemas informatizados de comunicación. Este es uno de los objetivos propuestos para abordar el estudio de las ciudades fronterizas localizadas entre Venezuela y Colombia y de manera específica en este artículo, se pretende adelantar algunas consideraciones tomando como referencia la ciudad fronteriza de San Cristóbal, capital del estado Táchira debido a su importancia geográfica e histórica en la configuración de redes urbanas de intercambios en las fronteras de los dos países y su perspectiva en el contexto actual de transformaciones globales.

Seminario 2143: Enfrentando el racismo epistémico, 2022

En nuestras sociedades capitalistas neoliberales, el racismo es una práctica que se desarrolla en lo cotidiano, en lo institucional y está naturalizada. Se revisa la construcción histórica de la idea de raza y sus consecuencias en el racismo; las contradicciones en cuanto a la identidad y autoidentificación por etnia o población, que esconde la mácula racial.

El presente proyecto de investigación pretende describir y analizar los conflictos socioambientales con un especial énfasis en las perspectivas de valoración que poseen los actores en pugna. En esta línea, se analizará el Proyecto Andina 244 de la empresa minera estatal Codelco para analizar la relación existente entre la valoración técnica/económica que posee dicha empresa y las valoraciones simbólicas que tienen las organizaciones sociales potencialmente afectadas por dicho proyecto, adscritas a la comuna de Lo Barnechea.

Reflexiones sobre la vinculación entre ciudades, zonas de frontera y sistemas sociales, a la luz de la teoría de los etnosistemas

Crucé la frontera amor, no sé cuando volveré. Tal vez cuando sea verano, cuando abuelita luna y padre sol se saluden otra vez, en una madrugada esclareciente, festejados por todas las estrellas. (…)" RIGOBERTA MENCHÚ, Patria abnegada. Introducción Según la Organización Mundial del Turismo (2011) México continúa siendo el décimo destino turístico del mundo. Es válido señalar que México tiene una particularidad con una diversidad de potenciales, ésta es que su frontera norte colinda con los Estados Unidos de América (EEUU), donde el diez por ciento (10.11%) de su población es mexicana y/o de ascendencia mexicana siendo representado por casi treinta y un millón de personas

Ferran Garcia-Oliver Universitat de València Un dels temes més complexos d'anàlisi que es presenta als historiadors és el de la nació i el de les identitats col·lectives. ¿És tracta de fenòmens estrictament contemporanis? ¿Podem rastrejar-ne els orígens en etapes anteriors? Termes com ara "nació" i "Estat" són habituals en la documentació escrita i literària medieval. Tanmateix, el seu ús sol reservar-se a aspectes administratius o merament simbòlics, que prefiguren a tot estirar realitats contemporànies. La nació i el sentiment nacional, en particular, no serien mai anteriors a les revolucions burgeses, particularment a la Revolució francesa. El mateix passaria amb d'altres conceptes com el del "mercat" o el "consum." Sens dubte, l'Estat i la nació són ingredients fonamentals des que la revolució industrial, el capitalisme i els sentiments nacionals han esdevingut eixos bàsics dels engranatges econòmics, polítics i ideològics del funcionament social. Però no sols fora un error marginar aquests termes dels temps medievals, sinó també pretendre que l'únic contingut conceptual -i que, per tant, en legitima la utilització-és el que han adquirit en els dos últims segles. La nació i l'estat moderns tenen el seu origen en els temps medievals, però nació i Estat tenien en l'Edat Mitjana un sentit propi, que no és el mateix que tenen avui, perquè els conceptes i les idees evolucionen amb el pas del temps. 1 Amb tot, l'obstinada incredulitat d'historiadors de les èpoques moderna i contemporània, es deu, probablement més que res, a la incomprensió de la societat medieval i a la circulació de prejudicis seculars que arranquen des del mateix "Renaixement." La presumpta imatge d'immobilisme, de retard tecnològic, d'un sistema feudal que paralitzà el creixement econòmic i, en aliança amb el domini eclesiàstic, frenà el progrés de les idees, ha estat invalidada per una allau de recerques que ens presenten, en efecte, una societat molt més complexa i molt més madura que no la proporcionada pels estereotips. La complexitat de la societat medieval ateny les formacions polítiques, i això inclou les bases conceptuals que les legitimaven, les cerimònies i els rituals amb què es presentaven als ulls de tothom i els mecanismes de propaganda que les sostenien. El discurs sobre la "nació" no és aliè a aquesta nova embranzida de l'Estat. 2 1 Bernat Guenée (1967, 19) concedeix a la nació el sentit fixat ja per Isidor de Sevilla, al seu torn eco fidel de definicions antigues. D'acord amb l'etimologia -natio, nascere-, designa un grup d'homes que tenen un origen comú, "multitudo ab uno principio orta", i serien reconeguts per l'aspecte físic, els costums i sobretot per la llengua: "Initio autem quot gentes, tot linguae fuerunt." De les pàgines que segueixen queden excloses les identitats col·lectives en l'àmbit de la ciutat, la civitas, com a fonament de la comunitat política. Tot i els nexes amb les identitats que germinen entorn del "regum" i la "natio", presenten la seua pròpia especificitat i mereixen, doncs, una anàlisi específica. 2 El tema dels orígens de la nació i l'Estat, a més del nacionalisme, ha provocat intensos i frondosos debats, que encara romanen oberts. Xavier Torres (2008) ha consagrat reflexions pertinents des de la perspectiva de l'historiador modernista abans d'abordar el cas de Catalunya. Les d'Antoni Simon (5-34) també estan consagrades a Catalunya, entre la Corona d'Aragó i Espanya. L'anàlisi concreta efectuada per Antoni Mas per al cas de Mallorca ve precedida també per unes interessants reflexions a propòsit de la nació i l'Estat medievals (Mas 2014). Les sòlides reflexions de Josep R. Llobera concedeixen a l'Edat Mitjana el valor del principi d'un procés desenrotllat en la longue durée. Des de l'observatori de l'antropòleg, Llobera (20) pren esment de la importància d'un seguit de facetes que sovint passen desapercebudes: les fronteres territorials, els mites de descendència legitimadors, el parentiu, els símbols,

Estudios Internacionales, 2011

Lo globaÜzación ha cambiado susiancialmente las pautas políticas, económicas y sociales con que la humanidad se ha movido durante los últimos 30 años. La integración cíe economías, el cambio acelerado, la revolución de las tecnologías hablan de un fenómeno antiguo aunque cualitativamente distinto. Sin embargo, el proceso de intensificación de las interconexiones globales ha producido consecuencias que a veces apuntan a direcciones opuestas: integración y fragmentación, homogeneización y diversificación, mundialización y localización. Algunos de los resultados del proceso de globalización se han traducido en experiencias de debilitamiento estatal y fractura de sociedades. Este último caso se relaciona con el despenar de demandas identilarias basadas en la etnicidad, una cosmovisíón religiosa, o el simple despertar de nacionalismos aletargados. El siguiente ensayo pretende repasar las premisas y ¡as clasificaciones que desde diversos ángulos teóricos explican la referida tendencia en la política mundial.

Abstract: Written in the style of Borges’s “Kafka and His Precursors”, this text aims at reading Borges in relationship to Anzaldúa and Anzaldúa in relationship to Borges. Further, it reflects on the means both authors apply to enunciate their identity from a marginal position. It will hopefully show that Borges and Anzaldúa in particular, and – by extension – Chicano and Latin- American writers in general, share common perspectives that can prove mutually enriching if analysed with respect to the formation of a new subject which expresses his/her own voice on an equal footing with dominant discourses. The article relates the concepts of “aleph”, “borderlands” and “nepantla” as fluid zones so as to draw meanings from multiple fragments and influences of diverse character that form our identity. It suggests that both Anzaldúa and Borges illustrate this life in between cultures and this double vision (simultaneous seeing from different angles) that make cultural conditioning apparent and allow for its subversion. The two writers put emphasis on experience as a determining factor of the literary content and, taking into consideration both the writer and the reader as well as reception and production horizons, give voice to the complexity of cultural miscegenation.