Pons i Guri: el discurs del mètode

2010

Algunes consideracions sobre el llenguatge d' Or i sal, d e Joan Brossa, per Jordi 10. Respecte a aquests termes, vid. Louis HJELMSLEV, Prolegdmonos a una teoría del lengua ' e (Omkring S rogteoriens GrundlaggeIse), trad. cast. i e J. L. Díaz hLiaiío (Madrid, Ed. Gredos, 19812), p. 73 i SS. (cap. XIiI). Wd. també Dolors OLLER, La norma genkrica, dins el volum miscel.l~nic «De Amoreu. L'amor a la literatura d'Occident (Barcelona, Societat d'Estudis Literaris i Ed. Barcanova, 1991), ps. 182-183.

2011

Metode de Ribera. Produccio d’anemia de les extremitats inferiors mitjancant la compressio de la cintura amb un embenat elastic; metode isquemic per a fer la desarticulacio coxofemoral i les operacions de la pelvis. Tambe es coneix com metode de Ribera-Momburg i tecnica de Momburg.

Llengua, Societat i Comunicaci�

Paremia, 1997

2015

Des de les darreries del segle xix Catalunya veié com les arts i els oficis experimentaven un procés de revitalització. La moda no escapà d’aquesta revifalla, i al seu voltant es desenvolupà un nou model de negoci. Tot i així, encara avui manquen estudis que aprofundeixin en alguns dels seus protagonistes, majoritàriament dones. Això fa que personatges com el de Joana Valls hagin restat en el més absolut dels silencis.

Estudis de llengua i literatura catalanes/XXXII. Miscel·lània Germà Colon, vol. 5, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 53-75, 1996

En la literatura didàctico-moral, la forma dialogada ha estat adoptada sovint, bé mitjançant una successió catequística de preguntes i respostes, o de raons i contraraons, que recorrien el tema amb pretensions d'exhuastivitat, bé mitjançant un debat més lliure i més reeixit literàriament, on la introducció d'exempla o l'inseriment de proverbis era més factible. De fet, en aquest gènere literari és observable una evolució temporal que va de la disputatio i l'altercatio estrictes als debats i contrasts vulgars:

m i r m a n d a 16 Tenim filòsofs nosaltres? -nosaltres aquí a casa nostra, entre nord de Catalunya i sud de França? Si en tinguéssim, ja no hi serien, perquè els filòsofs són allà on s'han d'estar els filòsofs, és a dir entre filòsofs a la universitat, i a la universitat nord-catalana, no s'hi ensenya la filosofia. 1 Allò que va passar amb Joan Borrell. O bé resultarien invisibles, com va passar amb Gerard Vassalls 2 de qui només es recorden les fantasies lingüístiques. Tenim filòsofs? La veritat és que no ens ho plantegem, com si, a casa nostra, això no ens concernís. Aquí tenim poetes, fades i arqueòlegs. Gent que camina per les terres, veu coses sensibles i concretes i copsa la complicada trama que lliga l'aparença de les coses amb la paraula. Tenim per exemple un arqueòleg que va inventar Mirmanda, 3 una Goja de Mirmanda que enraonava amb Mossèn Cinto, 4 i un poeta que va retrobar Mirmanda. Ara m i r m a n d a Entre Mirmanda i la filosofia. La fada, el jove Pons i el vell mestre Louis Prat • Marie Grau m i r m a n d a m i r m a n d a Entre Mirmanda i la filosofia. La fada, el jove Pons i el vell mestre Louis Prat • Marie Grau

TEMA 1: Teories de la comunicació i recerva comunicativa! ! 1.1. La informació! ! No és el mateix dir que vivim en una societat de la informació que de la comunicació! ! Informació: Tota dada sensorial que serveix per a reduir el grau d'incertesa o reforçar el grau de certesa que ja hi ha (Estrada i Alsina, 2007).! ! Aquesta idea d'informació es va imposar perquè els primers teòrics que van intentar fer un model sobre la transmissió d'informació entre dues persones (emissor i receptor) van ser Shannon i Weaber l'any 1949, no pensant tant en les persones sinó, en la tecnologia.! ! Abril (autor) estableix tres trets bàsics d'informació:! ! 1. La operacional, fa referència a la teoria matemàtica de la comunicació, i es situa en l'àmbit de la transmissió. (Per comunicar es necessari un mitjà de transmissió)! ! 2. Smeanticognitiva, es refereix a l'activitat cognitiva d'informar-se. Es centra en el sentit i com es descodifiquen els missatges. Tota informació necessita un procés cognitiu de creació de significat a través de les idees i símbols que nosaltres tenim al cap, i un altre procés cognitiu que ha d'estar a l'altra banda és el d'identificar el codi, significat, etc.! ! 3. Sociodiscursiva, engloba les anteriors i representa els processos cognitius, semiòtics i tèncics. És a dir, fa referència a la informació com a discurs, com a pràctica discursiva dintre d'un context específic. La comunicació com a discurs a llarg termini, com a conjunt de processos comunicatius que es van sumant i es van incorporant i es produeixen en un context específic, de manera que si no entenem una part del missatge que ens transmetres no entendrem què ens estan comunicant.! ! La comunicació humana és un procés historic, simbòlic i interactiu pel qual la realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada.! ! És un procés: Qualsevol fet comunicatiu és un episodi contingent, que comença i acaba seguint un determinat desenvolupament. Per exemple, el dret a decidir: va començar amb les dones i l'abortament, i avui en dia, el "dret a decidir" s'utilitza com a eslògan de la independència per Catalunya.! ! És un procés interactiu: Comunicar és un fet social per definició que posa en contacte subjectes socials capaços de palar i d'actuar, comuncar és una relació.! ! És un procés històric: No hi ha comunicació en abstracte, sinó en concret. Tots els fenòmens de comunicació es produceixen en la història i en una història particular dels pobles i cultures. (Només tenen sentit en un moment i un context concret).! ! És un procés simbòlic: La interacció es produeix per mitjà de símbols carregats de significat i ordenats en forma de text o discurs. El fonament bàsic d'aquest significat és el llenguatge natural. Alguns símbols poden canviar de significat.!

Llengua Societat I Comunicacio Revista De Sociolinguistica De La Universitat De Barcelona, 2013

Paremia 6, 307-312., 1997

Annals de Medicina, 2006

Eponímia mèdica catalana. El mètode de Duran.

L'objecte de la Cristologia és Jesucrist considerat íntegrament, és a dir, en l'amplitud de facetes -Déu vertader, Home vertader, el Messies esperat-, amb que ens ho proposa la fe de l'Església. En els ambients teològics actuals, la paraula Jesús s'utilitza primordialment per a designar la Humanitat de Jesús com a tal, és a dir, el Rabbí que va recórrer Palestina predicant i que va morir en la Creu. El vocable Jesús designa "in recte" la Humanitat del Senyor i per açò s'utilitza preferentment per a designar al Jesús "històric". Crist és el nom que Jesús rep quan se li reconeix com Messies. La paraula "Cristologia" implica, en conseqüència, l'acceptació que Jesús és el Messies, és a dir, el Crist. La professió de fe continguda en la paraula Jesucrist (Jesús és el Crist) representa el resum de la fe cristiana.

Anuari de filologia, 2020

És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l'Atenes democràtica i que l'obra de Plató n'és l'origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l'antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l'autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa del projecte amb el qual Plató s'hi va posar. El propòsit d'aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure'n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l'objectiu d'escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d'aquesta forma.