Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
…
28 pages
1 file
Materials del Baix llobregat, 1994
... nucli barceloní i la consegüent permeabilitat constant del pensament urbà, i en part, també, en la introducció, des de bon començament del ... Sagun conresabn él mJsmo, luuslró en ía «scono tan oaca&aidl<ipo8iclo-ncs paro el nrte drumélico , que aposar dat liiiilire, ajiliílnii y ...
2007
Empordà ha estat creuat, des d'època romana, per una important calçada que, amb el pas del temps, es va transformar en camí ral i, ja en el segle XIX, en una carretera nacional de primer ordre. Aquesta ruta ha estat transitada per milers de caminants, excursionistes, turistes i viatgers, alguns dels quals ens han deixat escrits els seus records i les seves memòries en diaris i relats de viatges. La comunicació tracta de recollir la visió que diversos viatgers estrangers van tenir del paisatge empordanès entre els segles XV i XIX. Tanmateix aportem la visió que des del mar es tenia de la costa empordanesa, gràcies al relat de dos viatgers italians del segle XVII.
2018
This article surveys troubadour poetry connected to the Empordà lands, mainly by gathering the relevant placeand person-names we have detected while creating a map of troubadour courts for the project Trob-Eu. We have aimed at defining the context that accounts for the Empordà presence in each poem, sometimes offering new interpretations of the composition, for instance those of Guillem de Berguedà and Cerverí de Girona. The courtly networks highlighted by this survey reveals the channels of circulation of troubadour lyric, while the mentions of magnates, castles and other enclaves in the Empordà complement the details afforded by documentary sources when analysing these circles of power as well as the tensions and changes occurred between mid-12thC and early 14hC in this area.
La consciencia humana es una cualidad psíquica que permite la percepción de la realidad a través de los sentidos propios de una persona. Descifrar e interpretar estos estímulos es tarea de la consciencia, que ordena el contexto de lo que se asume como realidad (PANIAGUA, 2000). No obstante, para favorecer el pensamiento hacia la concentración de nuevas tareas, tanto de aprendizaje o profundización de éstas, la reflexión consciente del individuo se envía al plano de lo inconsciente, lo cual permite al sujeto focalizar su percepción cognitiva sobre la actividad desconocida. Así pues, lo anterior es observable en el aprendizaje de un instrumento musical: en un inicio el principiante observa y sigue las indicaciones que conllevan la técnica instruida por el profesor; se hace consciente de las partes de su cuerpo involucradas para la ejecución, y progresivamente las va dominando según la práctica (RAMOS, 1977). Finalmente, la acción misma de tocar se efectuará ya en un estado inconsciente, donde la consciencia se redirige hacia la interpretación, y no a la técnica que está ya perfeccionada. Si bien, así juega su papel la música para el iniciado (de consciente a inconsciente), en el músico profesional el proceso es a la inversa, lo inconsciente se manifiesta a través de la interpretación. Por lo anterior, es que hallamos diferencias entre la ejecución de un músico a otro, aun cuando interpreten la misma pieza y su nivel instrumental sea análogo. Por todo lo anterior, el objetivo de las siguientes líneas será el debatir, y de ser posible, dar respuesta a la interrogante: ¿La expresividad musical está ligada a esta capacidad del instrumentista para traducir lo inconsciente a lo consciente? La música es el arte de combinar los sonidos de forma secuencial o simultánea, a través de un espacio temporal (CORDANTONOPULOS, 2002). A su vez, la música constituye un lenguaje a partir de los sonidos con los que se crea. Dicho lenguaje musical puede manifestar emociones hacia distintas direcciones; empezando por el compositor de una pieza, quien la estructura de tal forma para " decir algo " al ser tocada; el instrumentista o intérprete dará su propia " versión " de lo plasmado en las pautas musicales; por último, el oyente de la obra interpretada dará su propia respuesta, asignando un valor artístico o sentimental a lo que escuchó. Jeanne Thieffry (1986) quien parafrasea a Alfred Cortot (1934), pianista y director de orquesta franco-suizo, menciona que: Como fondo de la inspiración del compositor existe un sentimiento, que el interprete tiene el deber de encontrar para transmitirlo al oyente (…) No hay sentimientos extrahumanos, y el poder ideal de la música, aún en las obras más elevadas, más depuradas en el fondo o en la forma, es resucitar en ellas las emociones humanas, las sensaciones familiares que ahí se encuentran (…)
Setzenes Trobades Culturals Pirinenques, 2020
Setzenes Trobades Culturals Pirinenques: Els Pirineus marítims. Andorra la Vella: Societat Andorrana de Ciències, 2020, p. 181-190.
2023
La restauració i l'estudi de l'herbari conservat al centre educatiu Vedruna de Malgrat de Mar ha permès donar a conèixer la col•lecció de Luis de Pont Adroher. Aquesta està formada per 472 plecs recol•lectats entre 1907 i 1932. El seu estudi també ha permès biografiar el seu recol•lector i revela la presència de vuit primers plecs d'espècies hortícoles a la península Ibèrica i 14 primers plecs d'espècies al•lòctones i/o ornamentals a Espanya.
Annals De L Institut D Estudis Empordanesos, 1990
2009
La plana al·luvial empordanesa (a les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà) havia estat ocupada antigament per una dilatada superfície de zones humides, composta principalment per estanys i maresmes. Però, amb el pas del temps, aquella extensió inicial de terres inundades es va anar veient reduïda de manera gradual i constant, a mesura que les millores tècniques van permetre la colonització humana del territori. En aquest article, s'hi analitza l'evolució que han experimentat els aiguamolls de l'Empordà des d'un punt de vista paisatgístic i territorial al llarg de la història, fent un èmfasi especial en el procés històric de dessecació d'estanys. La reconstrucció del paleopaisatge de la zona d'estudi s'ha realitzat a partir d'una síntesi de les investigacions existents, com també de l'anàlisi de documents històrics, cartografia antiga i cartografia actual. Paraules clau: aiguamolls, estany, Empordà, dessecació.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 31, 1990-91, p. 157-168
Miscel·lània en honor a Josep Maria Marquès
Acta Numismática, 47, 2017
Acta Botànica Barcinonensia, 2008
Revista del Baix Empordà, núm. 35, Desembre 2011-Març 2012, pàgs. 5-7., 2012
Revista del Baix Empordà, num 30, octubre-desembre 2010, pàgs. 5-10. , 2010
Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica xxii: 57-79, 2006
Miscel·lània en homenatge a José Eixarch Frasno. 2006, 2006
… , infans, puerulus vobis …, 2008
Quaderns De Prehistoria I Arqueologia De Castello, 1998