Novetats sobre epigrafia ibèrica (2007-2014) [2016]

2018

S'editen cinc nous esgrafiats ibèrics (tres dels quals són unilíters però d'una certa importància per diverses raons) i se'n revisen dos de perduts que han estat retrobats fa poc. S'ofereixen també un seguit de precisions a la darrera lectura publicada de la inscripció de les Roques de Sant Formatge. El fil conductor de tots els documents és el fet de conservar-se a Ponent, malgrat que procedeixen d'una àrea força més extensa. [This paper offers an edition of five unpublished Iberian graffiti (three of them consist of a single letter but are of a certain importance for various reasons) and revises two lost pieces that have been rediscovered recently. It also presents some addenda to the last published reading of the Roques de Sant Formatge inscription. All these documents are conserved in Western Catalonia, although they come from a much broader area.]

Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 12, Castelló de la Plana, pp. 251-259 , 1986

L'any 1985, en unes obres il.legals d'extracció de terres en una parcel.la situada a la sortida de La Pobla Tornesa, entre la carretera de Vilafamés i el Camí deis Romans, a la partida de la Font Seca, aparegueren dos mil.liaris que foren trencats per la maquina 1 (Lam. 1, 1). Ellloc exacte de la troballa esta situat a la vora dreta de I'antiga Via Augusta, en sentit cap a Saguntum, a 25 m. al NW d'un altremil.liari també incomplet que es conserva aparentment in situ a I'altra banda del cam j2.

Recerques del Museu d'Alcoi, 2023

En aquest treball s’estudien les vuit inscripcions ibèriques procedents del Cabeço de Mariola. Una és la petita làmina de plom en escriptura sud-oriental, ja coneguda des de fa més d’un segle, tot i que sense context, mentre que les més significatives de la resta són, principalment, àmfores itàliques i ibèriques de les excavacions modernes amb inscripcions nord-orientals que corresponen al moment final del jaciment al primer quart del s. I a.n.e. Cal destacar que proposem una nova lectura del text de la làmina de plom que permetria identificar tres numerals lèxics ibèrics, ban (1), bin (2) i ilur (3) i els seus equivalents simbòlics I, II i III, tot i que una interpretació estrictament antroponímica no es pot descartar completament: banbi+[---] i ilu[---]. En el cas de les àmfores s’hi identifiquen noms de persona, plausiblement, els propietaris: bele i beleśbi[n], que haurien d’identificar a la mateixa persona, atès que les dues corresponen al rebost 6000, i seŕtuni de la casa 21000. ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Summary: In this work we study the eight Iberian inscriptions from Cabeço de Mariola. One is the small lead plaque in Southeastern script, already known for more than a century, although without context, while the most relevant of the rest are mainly Italic and Iberian amphorae from modern excavations with inscriptions in Northeastern script that correspond to the final moment of the site in the first quarter of the 1st century BC. It should be noted that we propose a new reading of the text of the lead plaque that would allow us to identify three Iberian lexical numerals, ban (1), bin (2) and ilur (3) and their symbolic equivalents I, II and III although a strictly anthroponymic interpretation cannot be completely ruled out: banbi+[---] and ilu[---]. In the case of the amphorae, personal names are identified, plausibly, the owners: bele and beleśbi[n], which should identify the same person, given that both correspond to the pantry 6000, and seŕtuni of the house 21000.

Palaeohispanica, 2018

We here present thirteen graffiti on ceramic vessels recovered from the various archaeological sites of Cabrera de Mar. Unfortunately, the inscriptions are short, all of one or two signs, but attest to the use of the Iberian script in the Cabrera de Mar valley during the 2nd and 1st centuries BC, and confirm that the inhabitants of Ilduro used the Iberian language until at least the first half of the 1st century BC. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ En aquest treball presentem tretze esgrafiats sobre ceràmica procedents dels diferents jaciments de Cabrera de Mar. Malauradament, es tracta d'esgrafiats molt breus, tots ells d'un o dos signes, pel que solament serveixen per seguir documentant l'ús de l'escriptura ibèrica en aquests jaciments en els ss. II-I a. C. i confirmar que els habitants d'Ilduro van mantenir l'ús de la llengua ibèrica fins a la primera meitat del s. I a. C. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ En este trabajo presentamos trece esgrafiados sobre cerámica procedentes de los diversos yacimientos de Cabrera de Mar. Desgraciadamente, se trata de esgrafiados muy breves, todos ellos de uno o dos signos, por lo que solo sirven para seguir documentando el uso de la escritura ibérica en estos yacimientos en los ss. II-I a. C. y confirmar que los habitantes de Ilduro mantuvieron el uso de la lengua ibérica hasta la primera mitad del s. I a. C.

DES MOTS POUR LES DIEUX DÉDICACES CULTUELLES DANS LES LANGUES INDIGÈNES DE LA MÉDITERRANÉE OCCIDENTALE. MARÍA JOSÉ ESTARÁN TOLOSA EMMANUEL DUPRAZ MICHEL ABERSON (éds), 2021

The purpose of this communication is to review the Iberian rock inscriptions and the characteristics that allow establishing their functionality. Iberian rock inscriptions are concentrated in Cerdanya (Pyrénées-Orientales and Catalunya), where 39 rocks with more than 150 texts have been identified. To the previous ones, it is possible to add five more rocks in Catalunya: the Roca dels Moros (El Cogul, Lleida), and the four of Osona (Barcelona): the one of Les Graus (Roda de Ter), two of L'Esquirol and one of Sant Martí de Centelles. Two more in València: the shelter of Burgal (Siete Aguas) and the shelter of Tarragón (Losa del Obispo). And two others in Albacete: The cave of La Camareta (Hellín) and the shelter of Reiná (Alcalá del Júcar), although, unlike the previous ones, which use the north-eastern Iberian script, these two use the south-eastern Iberian script. Their chronology is not precise, but they seem to be distributed regularly in Iberian times, since many of them present the palaeographic characteristics typical of the archaic north-eastern dual inscriptions of the IV and III centuries BC, while another group uses the non-dual writing characteristic of the II-I centuries BC. Although the contents of the rock inscriptions in the best-known epigraphs can be very varied, the object of most Iberian rock inscriptions seems votive, as evidenced by the use of repetitive formulas, a characteristic lexicon such as neitin ... iunstir, as well As the identification of five abecedaries, which according to the Greek, Etruscan and Latin parallels are characteristic of the votive context. __________________________________________________________________________________________________________ L'objecte d'aquesta comunicació és revisar les inscripcions ibèriques rupestres i les característiques que permeten establir la seva funcionalitat. Les inscripcions rupestres ibèriques es concentren a la Cerdanya (Pirineus-Orientals i Catalunya), on s'han identificat 39 roques amb més de 150 textos. A les anteriors, cal afegir cinc a Catalunya: la Roca dels Moros (El Cogul, Lleida) i les quatre d'Osona: la de Les Graus (Roda de Ter), dos de l'Esquirol i una de Sant Martí de Centelles. Dues més a València: la de l'Abric Burgal (Set Aigües) i l’abric del Tarragón (Llosa del Bisbe). I dues a Albacete: la Cova de la Camareta (Hellín) i l'Abric de Reiná (Alcalá del Júcar), encara que a diferència de les anteriors, que usen l'escriptura ibèrica nord-oriental, aquestes dues usen l'escriptura sud-oriental. La seva cronologia no és precisa, però semblen distribuir-se de forma regular en època ibèrica, ja que moltes d'elles presenten característiques paleogràfiques pròpies de les inscripcions duals nord-orientals arcaiques dels ss. IV-III, mentre que un altre grup fa servir l'escriptura no-dual característica dels ss. II-I aC. Tot i que el contingut de les inscripcions rupestres a les epigrafies millor conegudes pot ser molt variat, l'objecte de la major part de les inscripcions rupestres ibèriques sembla votiu, tal com posen de manifest l'ús de fórmules repetitives, lèxic característic com neitin ... iunstir, així com la identificació de cinc abecedaris, que d'acord amb els paral•lels grecs, etruscs i llatins són característics del context votiu. _____________________________________________________________________________________________________________ El objeto de esta comunicación es revisar las inscripciones ibéricas rupestres y las características que permiten establecer su funcionalidad. Las inscripciones rupestres ibéricas se concentran en la Cerdanya (Pyrénées-Orientales y Catalunya), donde se han identificado 39 rocas con más de 150 textos. A las anteriores, cabe añadir cinco en Catalunya: la Roca dels Moros (El Cogul, Lleida) y las cuatro de Osona: la de Les Graus (Roda de Ter), dos de L’Esquirol y una de Sant Martí de Centelles. Dos más en València: la del Abrigo Burgal (Siete Aguas) y el abrigo del Tarragón (Losa del Obispo). Y otras dos en Albacete: la Cueva de La Camareta (Hellín) y el Abrigo de Reina (Alcalá del Júcar), aunque a diferencia de las anteriores, que usan la escritura ibérica nororiental, estas dos usan la escritura suroriental. Su cronología no es precisa, pero parecen distribuir-se de forma regular en época ibérica, puesto que muchas de ellas presentan características paleográficas propias de las inscripciones duales nororientales arcaicas de los ss. IV-III, mientras que otro grupo usa la escritura no-dual característica de los ss. II-I aC. Aunque el contenido de las inscripciones rupestres en las epigrafías mejor conocidas puede ser muy variado, el objeto de la mayor parte de las inscripciones rupestres ibéricas parece votivo, tal como ponen de manifiesto el uso de fórmulas repetitivas, léxico característico como neitin…iunstir, así como la identificación de cinco abecedarios, que de acuerdo con los paralelos griegos, etruscos y latinos son característicos del contexto votivo.

… : Revista sobre lenguas y culturas de la …, 2003

Antigüedad y Cristianismo, 1993

En este trabajo voy a ocuparme de los iniciadores de la ciencia epigráfica en las Coronas de Aragón, Castilla y Portugal. Esos pioneros fueron Antonio Agustin en Aragbn, Arnbrosio de Morales y Rodrigo Caro en Castilla y, por último, Lucio Andrés de Resende en Portugal. Antes de analizar sus figuras mencionaré, sin embargo, los más antiguos europeos que recogieron inscripciones latinas y griegas. La epigrafia latina nace con el magistrado y tribuno romano Niccolb Gabrino di Rienzo, más conocido por Cola di Rienzo (1313-1354), el romántico héroe de Edward Bulwer Lytton (1 803-1 873), Julius Mosen (1 803-1 867) y Richard Wagner (18 13-1 883)'. Cola di Rienzo recopila las primeras inscripciones romanas del período republicano. En tales faenas se unieron intereses eruditos a otros más pragmáticos. Nuestro personaje luchaba contra los nobles de la Ciudad Eterna. De esta forma, el 20 de mayo de 1347 instaura en el Capitolio la «Sagrada República Romana», de la que ocupa el tribunado. Dota a su República de una constitución que intentaba restaurar «il buono stato», es decir la antigua República Romana, siendo en aquellos momentos cuando con numerosos visos de probabilidad Francesco Petrarca (1304-1374) dedica al tribuno su canción Spirito gentil. A Cola di Rienzo interesaban los epígrafes de la República Romana. Si en aquel entonces los plebeyos habían vencido a los patricios, en la Roma de su tiempo el pueblo derrotaría a los nobles, ya que el fundador de la nueva República identifica los primeros con la vieja plebe y los segundos con el antiguo patriciado.

1986

La conducción de agua, por tanto, ya no penetraría en el casco antiguo, sino que el agua correría libremente por la calle de la Feria (San Fernando). Ibáñez Castro, l.c., p. 352, ignorando la nueva inscripción, relaciona esta conducción con la que entraba por la Puerta de Osario (cf. mfra). 5 Cf. supra. n. 2. 6 Ibáñez Castro, l.c., p. 351, basándose en datos de 5. de los Santos Gener, Historia de Córdoba, 1955 (ms. inédito); cf. R. C. Knapp. Roman Córdoba. 1983, p. 120, n. 311, para restos arqueológicos de acueductos al norte de la ciudad romana. Posiblemente se pueden relacionar con este acueducto los restos de una gran conducción de agua encontrados a principios de 1986 en un solar situado al

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 2000

En el presente articulo pretendemos realizar un estudio de tres nuevos ejemplos de representaciones figuradas pertenecientes a la cultura iberica. El material ha sido obtenido en distintas excavaciones de la Comunidad Valenciana. Dos hechos llaman nuestra atencion, en primer lugar, se trata de motivos figurados que se encuentran practicamente completos; y en segundo lugar, los elementos que ahora describimos son piezas totalmente ineditas.

La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I. d.C.). V. Martínez Ferreras (Ed.). Archaeopress Roman Archaeology, 4: 55-66, 2015

The new catalogue of stamps on Pascual 1 and Dressel 2-4 amphorae produced in the pottery workshops of the Low Llobregat River valley (Baix Llobregat County) has allowed the gathering of a large amount of epigraphic information providing much new data. Through a critical review of the stamps using the epigraphic method, new evidence has come to light in relation with the artisan organisation and the industrial development stages during the Early Roman Empire. The amphorae epigraphy is a historical source of great value for the purpose of analysing the geographical, economic and social aspects of a reorganised territory, which regained its former status after the foundation of the Barcino (Barcelona) colony. We include below a general overview of the epigraphic data together with some work hypothesis on the future development of archaeological research in this area.