Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
Medicina, ideología e historia en España (Siglos XVI-XXI)
El objeto de esta comunicación a la ponencia "Ideología e historiografía de la medicina" es dar cuenta, en la medida de lo posible, de los objetivos y los supuestos historiográficos del catalanismo médico durante los treinta años que median entre 1907 -año de fundación dellnstitut d' Estudis Catalans y de aparición en catalán de los Annals de Medicinay la Guerra Civil Española, cuando se truncaron los proyectos que durante los años de la Generalitat republicana se habían puesto en marcha '.
Annals de medicina, 2007
Annals de Medicina com a òrgan de difusió de les activitats de l'Acadèmia Des del començament, a les pàgines dels números mensuals sempre hi va haver lloc per a difondre el contingut de les conferències i de les sessions científiques de brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk
2007
En una comunicación, presentada hace ahora tres años ante la Sacietat CaTalana d' Historia de /a Ciencia i de la Tecnica 1, dábamos a conocer lo que entonces era só lo un proyecto: la recuperación y catalogación de la documentación manu sc rita anterior a la Guerra Civil (1872-1 939) que había pervivido en las dependencias de la Academia de Ciencies Mediques de Cata/unya i de Balear". Uno de los objetivos de esa iniciati va era contribuir a poner los fundamentos de una futura historia de la institución, que con el título de La medicina vertebrada hemos comenzado a elaborar y que esperamos poder concluir dentro de poco tiempo, con la inestim able colaboración de otros colegas hi storiadores de la medicina '. Un segundo objeti vo obedecía a la convicción del pape l jugado por esta instituc ión en la * Este trabajo ha sido eluborado en el marco del proyecto , financiado por el Mi nisterio de Educación y Ciencia, "Divulgación médica en la Cataluña noucentista: la Academia i Labarator; de Cielll:ies Mediques y la difusión de la medici na de laboratorio )" (B H A2002-046 11-C03-0 1). 1 M ARTfNEZ V IIJAL, Á., PARDO T OMÁS, J. (2003) , "La documcntaci ó manuscrita de l ' Academia de Ciencies Mediques de Catalunya i de B alears" . En B ATLLÓ, J., B ERNAT , P., PUlG , R. (coords.) , ACles de la VII Trobada d' H¡Sfória de la Ciencia i de la Tecnica , Barcelona , Societat Catalana d' Hü:itoria de la C i~n c i a i de la Tecnica, pp. 357-364. 2 Por el momento, hemos encontrado la res puesta posit iva de Jon Anizaba laga, Josep Bcrnabeu , Josep Danón, CarIes H ervas, Teresa Huguet, Enrique Perd iguero, Joaquim Rami s y Alfons Zarzoso.
Caplletra: revista internacional de filología, 2001
El Tratat de adages y refranys valencians, 7 del notari de València Carles Ros (1703-1773), conté 952 entrades, entre proverbis vulgars, aforismes de creació i locucions, agrupades segons la lletra del primer mot, sense ordre alfabètic dins d'aquests agrupaments. Les fonts escrites declarades per Ros són quatre: Refranes y modos de hablar castellanos y latinos (Madrid, 1675), de Jerónimo Martín Caro y Cejudo, d'on diu que ha «valencianat molts d'estos adages y refranys»; Refranes o proverbios en romance (Salamanca, 1576), d'Hernán Núñez, d'on, a més de prendre alguns dels proverbis catalans o valencians que conté aquesta obra, també en va valencianar alguns altres; 8 Galateo cristiano (Saragossa, 1698), del qual incorpora «sentències espirtuals»; Quatre-cents aforismes catalans (Barcelona, 1718), d'on confessa tenirne «més de la mitat acomodats a nòstron modo valencià».
1982
Iniciación al estudio de la sanidad en Catalunya (1720-1800) Iris Abril Figuerola i Pujol ADVERTIMENT. La consulta d'aquesta tesi queda condicionada a l'acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel•lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you're accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it's obliged to indicate the name of the author.
Annals de medicina, 2008
Jerome Groopman. "¿Me está escuchando doctor? Un viaje por la mente de los médicos".
Annals de Medicina, 2019
1993
en l'actualitat un dels fons histbrico-mbdics més importants de Catalunya. Aixb ha estat possible gracies a qub la riquesa del fons tradicionalment considerat com a pertanyent a la col.lecció histbrica, considerablement valuós, s'ha vist incrementada d'una banda per la descoberta de noves obres i volums que completen alguns exemplars fins ara mancats de la dita col.lecció, i d'altra per l'ordenació i catalogació del conjunt d'obres pertanyents al segle XIX, l'estudi de les quals desperta un interbs creixent entre els estudiosos de la histbria de la medicina.
1995
1%8.331 pp. ( d i r . M. Usandiiga) 8. Alvarez i Galera, Miquel Angel 'Xspectes sanitaris dels arxius pamoquials de Sant Sadurní &Anoia, Sant ~Peru? de Riudebitlles, Gelida i parrdquies del terme de Subirats (Alt Penedds). Segles m, M I i XI/IIPf 1992.2 vols. 619 pp. ]Premi 'Penedks' en el XIXb concurs sant Raimon de Penyafort, 1991. Publicada, en resum, per l'Institut &Estudis Penedesencs, el 1993.
2001
In this contribution the author deals with the compilations of proverbs in the XVIII century and within the Catalan sphere of influence. These were the products of lexicographic interest produced by the Illustration throughout Europe.
Gimbernat Revista Catalana D Historia De La Medicina I De La Ciencia, 2007
La relació entre medicina i periodisme té una referència originària en la figura de Téophraste Renaudot, el primer gran periodista francès, creador el 1631 de la Gazette de París, que fou el model on s'inspiraran els periòdics de les corts europees durant dos segles. Va combinar la seva condició de metge reial, per nomenament de Lluís XIII, amb la d'editor i impressor del periòdic oficial de la Corona, segons privilegi exclusiu atorgat pel monarca. Li encomanà, també, la direcció d'un "Bureau d'adresse et rancontre", antecedent caritatiu de la salut pública i la protecció social, on el poble de París podia trobar assistència mèdica, demandes i ofertes de treball i altres informacions d'utilitat. Aquí hi havia la impremta on Renaudot publicava la Gazette i altres publicacions, com la Feuille du Bureau d'adresses et rancontres, antecedent de l'actual informació de serveis i anuncis classificats.
SUMARIO 1 .-El enfoque antropológico en los estudios histórico-médicos. 2.-Las fuentes folklóncas y su interés para la historia de la medicina española contemporánea. RESUMEN El contacto de la Historia de la Medicina con las Ciencias Sociales y, dentro de ellas, con la Antropología sociocultural, permite ampliar y profundizar \n determinados aspectos de nuestro pasado médico, y muy en particular, en el conocimiento de la experiencia de la enfermedad por parte de la población, en su sistema de creencias, imágenes y símbolos y en las decisiones tomadas ante estos problemas. La existencia de actividades sanadoras por parte de los profanos, nos enfrenta también con el problema de la relación entre la medicina académica y la medicina popular, que pasa por estudiar el influjo de una sobre otra y el papel que en este proceso jugó la literatura médica dirigida a los profanos. Dentro de la amplia gama de fuentes antropológicas el estudio se centra en las fuentes españolas de procedencia folklórica pertenecientes al periodo contemporáneo, incidiendo en su utilidad para la investigación de la Historia de la Medicina.
«Qui fruit ne sap collir»: homenatge a Lola Badia, Barcelona: Universitat de Barcelona-Barcino, 2021
La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en la segona meitat del segle XIII per a fer front a la novetat que era haver d'emprar el vulgar català per a l'elaboració de llibres en prosa, permet entendre la forma escrita dels primers llibres en català. Aquesta hipòtesi, generada des dels estudis lul·lians ara fa deu anys, s'ha pogut verificar en algunes edicions de textos catalans de medicina, sovint indatats, i és fonamental, per tant, per a conèixer el primer període de la vernacularització del saber mèdic, científic i tècnic en català. ----- The hypothesis of the existence of an early Catalan book scripta, created in the second half of the 13th century to deal with the novelty of using Catalan vernacular for prose book production, allows us to understand the written form of the first books in Catalan. This hypothesis, generated some ten years ago from Lullian studies, has been verified in some editions of Catalan texts on medicine, which are often undated, and therefore it is essential to understanding the first period of the vernacularization of Catalan medical, scientific and technical knowledge.
RESUM: Amb anterioritat a la cooperació transfronterera en el camp mèdic establerta d'ençà els anys 1980 en l'àmbit territorial de l'espai occitano-català i del Mediterrani llatí (l'Arc mediterrani) ja s'havien creat des de 1920 diverses xarxes i associacions professionals. A la base d'aquestes hi havia els processos d'internacionalització científica i l'ideal llatinista. En l'article es repassen algunes de les iniciatives desenvolupades, dividides en dos períodes, separats pels conflictes bèl·lics que assolaren Europa entre 1936 i 1945.
Josep Pascua1 i Prats ( 1 854-1 93 1) y el Index : una contribución española en los inicios de la documentación científica
Recerques: Història, Economia, Cultura, vol. 67, 2013
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.