En recuerdo de Ernest Lluch i Martín (1937–2000)

Treballs De La Societat Catalana De Geografia, 2013

De les moltes activitats que va portar a terme l'Ernest Lluch en els camps acadèmic, polític, de la divulgació científica, etc, aquesta nota es vol referir a la que va desenvolupar en l'àmbit de l'economia territorial i urbana. Aquest és un dels aspectes, potser menor però característic, de la seva obra, en els primers vint anys i tot fa pensar que aquesta presència dels temes territorials es degué en part a l'estreta relació que va tenir amb el seu germà, el geògraf Enric Lluch, reconegut com a "sembrador d'inquietuds i promotor de recerques en relació al territori". A mitjans segle xx, els temes territorials, a part d'ésser conreats per la geografia com s'havia fet tradicionalment, varen tenir un desenvolupament important en relació als temes socials, econòmics i polítics, i varen atraure l'atenció d'altres disciplines com l'economia o l'arquitectura, en els seus camps de l'economia regional i de l'urbanisme. L'Ernest Lluch treballà en aquests àmbits i fins i tot va fer un cert paper de pont entre ells, col•laborant amb arquitectes, enginyers, historiadors, sociòlegs i també amb geògrafs, i formant part d'equips pluridisciplinars per estudiar aquestes qüestions. Lluch ja tenia, a l'inici de la seva activitat professional, un coneixement del territori català per sobre de l'habitual entre els economistes de l'època, i a més també coneixia els corrents teòrics de la geografia catalana. A part de la influència fraterna, hi ha altres factors, que ens ajuden a explicar aquesta connexió que va fer entre els coneixements espacials i els econòmics. Foren uns anys en què les relacions de caràcter interdisciplinari es donaren en molts brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

El 21 de maig de 1906, el diari francès socialista L’Humanité publica un article titulat «Una expulsió injusta», on denuncia la política del ministeri de l’Interior francès. S'hi lamenta l’ordre d’expulsió de l’espanyol Llorach, i demana que se suspengui, assenyalant un error policial. Segons la Lliga dels Drets de l'Home, Llorach és un bon pare i un bon treballador, i ni tan sols compromès políticament. Què hi ha, però, darrera d'aquesta expulsió? ............ On May 21, 1906, the French socialist newspaper L'Humanité published an article entitled "An unfair expulsion", where he denounces the policy of the French Ministry of Interior. The expulsion order of Spanish Llorach is lamented, and requests that it must be suspended, indicating a police error. According to the League of Human Rights, Llorach is a good father and a good worker, and not even politically committed. What is there behind this expulsion? ............... Le 21 mai 1906, le journal socialiste français L'humanité publie un article intitulé "Une expulsion injuste", dans lequel il dénonce la politique du ministère de l'Intérieur français. Le décret d’expulsion de l’espagnol Llorach y est déplorée, et on demande qu’il soit suspendu, indiquant une erreur de la police. Selon la Ligue des Droits de l'Homme, Llorach est un bon père et un bon travailleur, et même pas engagé politiquement. Qu'y a-t-il derrière cette expulsion?

Hispania, 2005

2018

Con motivo de una exposición magnífica sobre Miró en la Fundación L'Hermitage, en Lausanne, se quería hacer, también, por parte de la institución suiza organizadora, un contrapunto desde el punto de vista de la arquitectura. Querían analizar la arquitectura de Sert para Miró, esto es, lo que Miró y Sert hacen juntos, y, en esa especie de doble sombrero que uno tiene entre el mundo del arte y el mundo de la arquitectura, era un tema que aún no habiéndolo investigado antes, me interesaba.

2001

Nota editorial: El 10 d'octubre del 2000 l'amic i col·laborador Lluís Garcia Ballester ,viam est universae carnis ingressus' (per dir-ho amb la fórmula medieval); no sols havia estat atent als primers passos d'aquest anuari, sinó que compartí la responsabilitat de preparar la «I Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova» i el nostre volum XIV. ATCA, per la seva banda, fou sempre sensible a la successiva aparició dels volums de la seva obra principal, les «Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia», les noces d'argent de les quals havíem celebrat cinc mesos abans, el maig del 2000; fou la seva darrera intervenció pública entre nosaltres; deixem, en primer lloc, constància d'aquell acte, que té tota la significació d'un testament, i després recordarem la seva vida. Aquest és el nostre tribut a la memòria de l'amic i col·laborador, bo i desitjant que prest arribin a bon port les dites obres completes. Seran per a l'amic un «monumentum aere perennius». Lluís Cifuentes IN MEMORIAM. LLUÍS GARCIA BALLESTER: HERÈNCIA I RECORD El 25 de maig del 2000 se celebrà el 25è aniversari de les Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), un projecte internacional inciat el 1975, i encara obert, per a l'edició de les obres mèdiques d'Arnau de Vilanova ben conegut dels lectors d'aquest anuari, codirigit per Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh.

ÍTACA Revista de Filologia, 2014

Ressenya de la monografia de Carles Lluch, Novel·la catalana, novel·la catòlica. Sales, Benguerel, Bonet

1994

CA JA J(fíit/i(nii C.'íinvnis i Anaii. cu mi íi/'inii LÍL' Í íitiíurtí tic'/. L. Fhmi. Cent anys del professor Joaquím Carreras i Artau Joan Vergés Gifra quest any en í;i cciii tlcl n;iixcmcnr ;i Giriuiii de Jo:iquim Currcrüs i Artnu. Es pDSsililc que a niolts lecrurs aqLie.st niim no cls ilit^ui res. De fet, és verirat que la viila pi'ililica de j(iat]iiini C^arreras i Ariau, a Lliferencia de la tlel sen },'crni;'i Tomas Carreras i Artau, iniel-lectual i j-xilíric mes senhinentalmenr vincular a Cnrnna, va desein'oluparse,)4airehé exelusivameni, en Tanihit univcr-.sitari harceluní. Pero també és verilat e|ue el coneixemenr que en j,'eneral es té snhre la histnría de la filiisofia catalana és practicameiit nul en aqucst país tan cokii. Ainh |6I0| 30 Revista de Girona / luiíii. IdV inn'eíaiin.-der.fnil->ri' l'-^'-H

Estudis Romànics, 2022

Necrològica de Vicent de Melchor Muñoz (Barcelona, 1958-2021)

Monografía publicada en la revista escolar "Remolí" del IES María Moliner de Puerto de Sagunto (Valencia) en 2007

Lluís Pericot i Garcia va néixer a Girona el 5 de setembre de 899; allà hi va estudiar el batxillerat a l'Institut, entre els cursos 99-9 i 9-94, i ja va exceŀlir en els temes d'història en general, i de món antic i llengües clàssiques en particular. El curs següent va iniciar les carreres de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona, tot i que la segona no la va acabar mai.

Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2020, Vol. 34, p. 87-102, 2020

En aquest article, s'aborda la figura d'un escultor poc conegut, Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968). El cas de l'escultor és un bon exemple del perquè convé evitar l'ús no justificat de l'adjectiu oblidat. L'objectiu principal de l'article és el de reflexionar sobre aquells factors que expliquen el poc coneixement actual de la vida i la trajectòria de l'escultor, amb la intenció que les dades aportades contribueixin a una comprensió general dels processos de reconeixement artístic i, a més, puguin extrapolar-se a d'altres contextos i d'altres figures. S'hi aborden arguments com la disjuntiva art-artesania, la variabilitat en l'apreciació de l'escultura religiosa al llarg del segle XX, a banda d'altres aspectes com el talent, els orígens familiars i la formació a Llotja. S'hi inclouen dades inèdites de caràcter biogràfic, algunes de les quals procedeixen de l'arxiu familiar. --- This article addresses a Catalan scarcely known sculptor, Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968). The case of the sculptor is a good example of why unjustified use of the adjective forgotten should be avoided. The main objective of the article is to reflect on the reasons explaining why his life and trajectory are hardly known today. The aim is to contribute to a general understanding of the processes of artistic status and, to provide an example that can be extrapolated to other contexts and other artists. Considerations such as the art-craft debate, the variability in the appreciation of religious sculpture throughout the twentieth century, as well as other aspects such as talent, family origins, and training at the Barcelona School of Fine Arts are addressed. Unpublished biographical data is included, some of which coming from the family archive

Rafael Ramis (ed.), Ramon Llull y los lulistas (siglos XIV-XX), Madrid: Sindéresis, pp. 1111-1118., 2022

Esta colección pretende recoger estudios que analicen desde las perspectivas filosófica, filológica, histórica, jurídica y teológica la historia de las ideas de origen hispánico desde el Renacimiento hasta la primera mitad del siglo XVIII. Por su naturaleza interdisciplinar, da cabida a trabajos de diferente orientación. Publica, de manera preferente, aquellas contribuciones propias de las líneas de investigación del Instituto de Estudios Hispánicos en la Modernidad. Además de los grandes temas del hispanismo moderno, la colección contempla también algunos estudios particulares sobre el caso balear.

Arts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 2020

Biographical sketch of Bartomeu Ensenyat, mallorcan archaeologist.