CORTADA HORTALÀ, Joan. La filosofia de Josep Maria Capdevila

2015

Hem resseguit la trajectoria vital i intel·lectual de Josep Maria Capdevila per tal d’arribar a la genesi del seu pensament politic i social. La importancia de l’opuscle, ‘Principis de Teoria Politica’ (1927), rau en el fet de convertir-se en el fonament teoric dels editorials, a partir dels quals Capdevila desplegaria, poc despres, l’analisi de la realitat politica i social del seu temps en el rotatiu El Mati. En relacio a aixo, hem presentat la tasca de classificacio i estudi del fons editorial, plantejant els criteris metodologics per a l’estudi dels nuclis articulars. Aixi doncs, s’han cercat les constants que, en certa manera, categoritzen el seu pensament que es desplega basicament entre els anys 1929 i 1934. Es per aixo que, a partir d’aqui, podem referir la persona de Capdevila com a exponent del pensament humanista cristia a la Catalunya del primer terc del segle XX.

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia

Joan Roís de Corella usa el tema de l’escala dels éssers i el de l’ànima bestialitzada pels vicis usant exemples de la tradició clàssica però en realitat la ideologia i els principis morals amb què ho fa depenen del desenvolupament que la moralitat cristiana ha fet d’aquells temes. L’un i l’altre es troben units en el text sobre la disputa entre Àiax i Ulisses, on Corella els usa d’una manera tal que són una representació de la seva pròpia actitud com a escriptor.

1984

tots hem lamentat, alguna vegada, no tenir constancia de les seves idees en un corpus escrit. Pero el que és explicable com un gest de desesperació davant la impossibilitat de reprendre a qualsevol hora i a qualsevol moment el dialeg incansable que era la relació arnb ell, seria en el fons una enorme incomprensió d'allo que va ser I'obra d'en Pep Calsamiglia. Perqu? d'obra n'hi ha, tot i que no estigui compilada, tancada, concretada en els Iímits del paper impres i enquadernat. És una obra oberta i esparsa, inacabada perqu? mai no es podia acabar, escampada a través de les diferents persones que varem fer parella arnb el1 a I'hora d'enraonar. 1 no podia ser d'altra manera perqu? era així que en Pep Calsamiglia entenia la filosofia: un discurs obert i compartit que s'escapa sempre d'aquelles mans que pretenen innocentment -o estúpidament, que totes dues coses es donen-controlar-lo, perqu? la seva tasca no és altra que perseguir sempre tot allo que no es deixa fixar ni pels mecanismes metodol6gics de producció regulada ni, fins i tot, pels Iímits que marquen les successives tefnptacions en que la raó ha anat caient, en els seus diversos moments epocals. Certament, en Pep Calsamiglia sentia la passió pel pensar. 1 en aquest apassionament I'activitat oral li donava més joc, més ductilitat que no pas la practica escrita. La paraula escrita li sernblava de seguida petrificada i, per ell, el pensament era moviment perpetu. Per aix6 era prolix i comode quan parlava, auster i rígid en I'escriure. El pensament era I'esclat definitiu. En aquest sentit, Calsamiglia fou sempre profundament nietzschei: «el pensament és per a molts una carrega, per a mi els meus dies rnés felisos, una festa i una o r g i a . ~ Pensar és una aposta, un esforc, un malbaratament d'energies: és trencar les cadenes, trencar les fronteres d'allo que voldrien que creguéssim els que es creuen facultats per decidir sobre el que hem de dir i creure. Pensar és un excés, perque és la voluntat de ser lliure i, per tant, diferent, radicalment diferent de tots els altres. Pensar és un joc: invenció, refinament, Ilibertat. Excés, joc, aposta: una extraordinaria festa, la festa de I'home plenament escabellat. Pensar és posar tots els Iímits, ordres i harmonies

Joan Roís de Corella i el seu temps, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014 («Didàctica», 10) [en col·laboració amb Josep Lluís Doménech i Maria Pilar Doménech]. ISBN: 978-84-482-5898-6.

“La literatura perduda de Joan Roís de Corella: les fonts”, Caplletra, 45 (Tardor 2008), p. 93-112.

2011

Josep Maria Capdevila was born in Olot on 14 June 1892. He showed early literary ambitions under the aegis of Olot poet Josep Maria de Garganta. The start of his law studies at the University of Barcelona marked his full entry into the cultural world of the time. His work as a literary critic won him prestige in the intellectual circles of the time and his worth as a philosopher also received recognition. He was a founding member of the Societat Catalana de Filosofia (Catalan Philosophical Society, 1923). In the field of thought, from 1920 on he broke away for the initial influence of d’Ors. For Capdevila, writing involved a commitment and, stemming from this conviction, May 1929 saw the appearance of El Matí, the daily newspaper he founded and managed until 1934. He also dedicated himself to criticism and teaching in the field of fine arts and aesthetics. At the end of January 1939 he went into exile in Colombia where he continued the work as a teacher he had begun in Tarragona. Wh...

2009

Em sembla que hi ha tres maneres d'interpretar aquest títol. En primer lloc, de forma quasi literal, com a presència constant en l'aportació a la història de la filosofia. En segon lloc, com a trets constants o característics d'una forma de fer filosofia. I, finalment, com a estructura, quadre o àmbit on es desenvolupa una forma específica i pròpia de pensar o de filosofar. Aquestes tres maneres de pensar les constants de la filosofia catalana no són originals i podem trobar fàcilment els noms de qui les han pensat així al segle XX. Corresponen, grosso modo, a la manera de presentar la història de la filosofia de Joaquim i Tomàs Carreras Artau; Josep Ferrater Mora; i del pare Miquel Batllori.

Abstract: A study of the parallelisms detected between Lo somni de Joan Joan and several Catalan compositions written in the 14th and 15th centuries, with special attention given to the noves rimades and the sentimental narrations. Th anks to the metrical formula used by the author on this occasion, the codolada, Gassull manages to combine material from diff erent sources and diff erent genres, and by so doing he is able to keep some aspects of the earlier tradition alive. Th is justifi es the need for a new approach to the mocking verses of 15h century Valencian poets. Resum: Estudi dels paral·lelismes que es detecten entre Lo somni de Joan Joan i algunes composicions catalanes escrites durant els segles XIV i XV, en especial les noves rimades i les narracions sentimen-tals. Gràcies a la fórmula mètrica utilitzada en aquesta ocasió per l'autor (la codolada), Gassull és capaç de conjuminar materials que provenen de fonts i de gèneres diversos i, per tant, de mantenir viva en alguns aspectes la tradició pròpia anterior. Això precisament justifica la necessitat d'un apropament nou als versos burlescos dels poetes valencians quatrecentistes. Paraules clau: Lo somni de Joan Joan, Gassull, codolada, noves rimades, poesia valenciana tardomedieval.

Barcelona Quaderns d'Història, 9, 2003

En relació amb la imatge de Barcelona treballada pels autors dels segles XVI i XVII, Capmany va posar les bases d'una nova etapa en el desenvolupament del coneixement històric de la ciutat; una nova etapa que, si l'entenem d'una manera àmplia, és encara la nostra. En seria una demostració les referències que al autor setcentista han fet en aquest mateix volum Pere Molas i Eva Serra, en traçar un balanç de les coneixences actuals sobre el tema La ciutat i el poder a l'època moderna. Hem d'afegir que Capmany no era un historiador gens ingenu, sabia l'abast de les opcions que prenia i no n'amagava la radicalitat; i a més, va dedicar un esforç important a explicar-ho i a explicar-se, com veurem tot seguit. El que ens separa d'ell és més aviat una qüestió de tarannà i de circumstància: l'optimisme del pare fundador i la confiança en la irreversibilitat dels progressos historiogràfics ha estat substituïda per la consciència de la fragilitat i els límits de les successives interpretacions.

Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 2015

Víctima d'una sensibilitat estètica molt allunyada de l'estil complex i ampul•lós de Roís de Corella-de la «prosa artitzada»-, la seva obra, amb la notable excepció de la producció poètica, s'ha vist injustament menystinguda durant segles, ben bé fins als temps més recents. Aquest judici s'ha vist modificat per la crítica de finals del segle XX i en els darrers decennis estem assistint, després d'un llarg període pràcticament d'oblit, a un procés de redescobriment i revaloració de la producció literària de Joan Roís de Corella (1435-1497), una de les figures més destacades de les lletres catalanes del segle XV. El treball d'un conjunt d'investigadors ha permès una aproximació més conscient i coherent a l'obra corellana en el context del seu temps. A més, el descobriment de noves dades sobre la biografia de l'escriptor ha proporcionat un nou impuls a les recerques sobre l'obra i la trajectòria de Roís de Corella. En aquest context s'emmarca la recent edició de l'Obra Completa que treu a la llum la Institució Alfons el Magnànim, a càrrec del professor Vicent J. Escartí.