Noves perspectives de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona

© Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1994, …, 1994

Fent un ràpid balanç dels estudis que s'han realitzat fins ara sobre les inundacions que ha patit històricament la ciutat de Girona hom s'adona que, majoritàriament, es tracta de recopilacions de les seves característiques numèriques (datació, mesures de precipitació i cabals, durada, etc), acompanyades 0 no d'alguns aspectes qualitatius (danys ocasionats, abast de l'àrea inundada, etc.)-Algunes, amb la finalitat d'obtenir els paràmetres de freqüències i probabilitats que puguin ajudar a precisar la prevenció i defensa^. Altres, senzillament, volen ésser una recopilació i descripció al més exhaustiva possible dels aiguats ocorreguts en el passat^.

Los mundos del arte. Estudios en homenaje a Joan Sureda, 2019

Han estat nombrosos els cronistes que s'han ocupat de les vicissituds històriques sofertes per aquesta construcció -especialment els que en els últims cent cinquanta anys han centrat els seus estudis a la ciutat de Barcelona-. 1 Entre d'altres probables, la principal raó que ha mogut aquest interès és la denominació de Palau Reial Menor que l'edifi ci ha rebut des de fa segles i que al•ludeix a la seva funció de residència reial barcelonina, germana petita de la que els monarques ocupaven durant les seves estades a la ciutat, el Palau Reial Major, situat a la plaça del Rei. De l'edifi ci, emplaçat al cor del barri Gòtic de Barcelona i enderrocat el 1866, no queden més evidències materials que la capella annexa i alguns dibuixos i pintures que ens il•lustren sobre els detalls del seu perfi l exterior i sobre alguns

Papers Regio Metropolitana De Barcelona, 2014

Beltran, O.; Boya, J. Repensar un museu. L'actualització del Museu de Ripoll en la perspectiva de la seva història. Ibix. Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 4: 23-46, 2006

Inaugurat al públic l’any 1929, l’Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll va materialitzar per primer cop a Catalunya l’interès erudit pels objectes com a testimonis de les formes de vida tradicionals. L’obra impulsada per Tomàs Raguer no es limitaria a fixar-se en les manifestacions orals i expressives de la cultura popular sinó que, reflectint els canvis produïts per la creixent industrialització, va ampliar el camp del folklore en prendre alhora en consideració les condicions materials d’existència. El desmuntatge de les sales de l’antic museu per tal de refer la coberta de l’església de Sant Pere ha obligat a haver de repensar el futur d’aquesta entitat just en el moment que se celebra el 75è aniversari de la seva fundació. El nou Museu de Ripoll haurà de recolzar-se en un projecte museològic actualitzat i dotar-se dels mitjans necessaris per poder respondre a les demandes i les expectatives de què són objecte avui els museus etnològics. En aquest context, l’obra dels folkloristes ripollesos no només permet atorgar sentit a les col·leccions aplegades i apreciar el potencial dels objectes que les integren, sinó que ha de considerar-se com a una part important del seu valor patrimonial.

Mayurqa, 2021

La situació sanitària provocada per la COVID-19 ha condicionat la nostra vida diària, inclosa òbviament tota la relacionada amb els camps de la cultura, de la investigació i de l'organització d'esdeveniments i activitats universitàries. El desenvolupament del projecte “Realitat museística i diàleg euroregional” (2019-2021)*, pertanyent a l'Euroregió Pirineus Mediterrània i del que formen part diferents universitats i institucions com són la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat Rovira i Virgili (URV-Tarragona), la Université Via Domitia (UPVD-Perpignan) i l'Ateneu Barcelonès (Barcelona) no ha estat una excepció, i la seva planificació s'ha vist obligada a adaptar-se a la nova conjuntura, inclòs el seminari "Museus d'Història de les Ciutats i d'Etnologia. Museus i Educació", celebrat el passat mes de novembre de 2020 (els dies 5 i 6), organitzat des del campus universitari de la Universitat de les Illes Balears i que havia quedat...