2024
Presentació sintètica de la doctrina del místic català Ramon Llull, qui es denominava ell mateix "christianus arabicus". De fet, la seva obra no es pot entendre sense el coneixement dels pensadors musulmans i, en particular, dels Falasifâ, els filòsofs musulmans hel•lenitzants. Amb una finalitat missionera, va ser un dels pocs pensadors medievals que va intentar una síntesi entre la cultura cristiana i la cultura musulmana, cosa que li va permetre preveure una controvèrsia amb els infidels basada, més enllà dels arguments d'autoritat, només en el recurs a les "raons necessàries". Va arribar a pensar que era més "convenient deixar la creença per la ciència", una "ciència" que demostrava tots els articles de la fe cristiana. Surnomenat el "doctor il•luminat", va escriure en la seva autobiografia que el seu "Gran Art" li havia estat revelat al Mont Randa, situat al centre de l'illa de Mallorca. Objecte de persecució per part del Gran Inquisidor d'Aragó, Nicolau Eimeric (Girona 1316-1399), que ens ha deixat un "diàleg contra els lullistes", els seus deixebles valencians sota l'autoritat de Pere Rossell admetien aquesta dimensió divina de la doctrina del seu mestre, que havia, segons ells, superat la de Sant Agustí. En un temps, la seva obra va ser condemnada el 1376 per la butlla controvertida "Conservationi puritatis" del Papa Gregori XI, però va ser rehabilitada per una sentència del Papa Martí V datada de 1419. No obstant això, els atacs contra el lullisme no es van aturar i, en temps del Papa Pau IV, Ramon Llull va ser inclòs el 1559 a la llista d'autors prohibits. No obstant això, el 1563 el Concili de Trento va anul•lar aquesta prohibició i el va treure definitivament de l'Índex. Val a dir que el 1590, en temps del Papa Sixt V, es va intentar, però sense èxit, incloure novament els tractats lullians en els textos condemnats. El lullisme també va ser atacat filosòficament al llarg de la història, com per exemple pel benedictí Feijoo o pel canceller de la Universitat de París, Jean Gerson, sense oblidar les burles de René Descartes. Però, a partir del segle XVII, mai més es va posar en dubte la seva ortodòxia. El nostre Ramon Llull fins i tot va ser declarat beat, i encara avui hi ha qui demana la seva canonització.