L'emoció en la comunicació

Desarrollo histórico de cómo se ha entendido el papel de las emociones en la Comunicación y su influencia en las actitudes de los fans

2000

Periodisíes gironins entrevisten el presidentTarradelias a Peipinyá, abans del seu retorn a Catalunya, l'any 1977. Premsay radio, televisió i transmissió electtónica LLUÍS COSTA La Segona República va representar en gran mesura la culminació del procés de modernització i ''aplicado deis nous models i conceptes de la comunicació, en qué es prioritzava la noticia en detriment de l'article d'opinió, trencant la tendencia periodística del vuit-cents. Amb tot, l'efervescéncia política del període república va activar també la necessitatde lesformacionspolítiques-reprimidesentempsdela dictadura de Primo de Rivera-de crear eís seus órgans d'opinió. Ara bé, l'espai comunicatiu s'havia de repartir entre la premsa escrita i un nou mitjá que apareixia amb gran forga: la radio. Les restriccions imposades peí régim franquista aturaren el procés modernitzador, i els mitjans de comunicació foren posats al servei de la transmissió ideológica. Amb la reinstaurado democrática de la segona meitat deis anys setanta es produí una important eclosió de periódics i revistes, de la má, sobretot, de la premsa comarcal. Actualment les noves tecnologies han revolucionat el camp de la comunicació i han obert les portes a un munt de possibilitats, el futur de les quals encara és difícil d'aibirar.

2012

2018

Este articulo versa sobre la percepcion que sobre la masculinidad y las emociones en el espacio academico, tiene un grupo de estudiantes va-rones de la Licenciatura en Comunicacion de la Universidad Juarez Autonoma de Tabasco (UJAT), con quienes se trabajo un taller sobre afectividad. Los universitarios participantes consideran que ser varon implica responder a prescripciones sociales de un sistema patriarcal caracterizado por la heteronormativa, el sexismo, la homofobia y el falocentrismo. Hay jovenes con educacion machista que reproducen patrones comportamentales de la masculinidad hegemonica, pero tambien aquellos que buscan romper con tal paradigma. Estan quienes se han formado con la idea de la equidad generica pero no estan dispuestos a perder los privilegios que la sociedad asigna a los varones; y aquellos que se muestran como varones con derechos afectivos, aunque tales acciones impliquen la critica de sus pares.

En la [vida] amorosa a veces el amante se queja porque, amando él apasionadamente, no se le ama a la vez, aunque llegado el caso, nada tenga de amable; y muchas veces el amado [se queja] porque prometiéndole [el amante] primero todo, ahora nada cumple. Tales cosas ocurren toda vez que el uno ama al amado a causa del placer y el otro al amante a causa de lo útil y ninguno de los dos obtiene esas cosas. Pues por tener [la vida sentimental] esas causas se produce su disolución toda vez que no se da aquello con vistas a lo cual se amaba; pues no se apreciaban ellos, sino que [apreciaban] sus atributos, que no son estables...".

2006

L'emoció és un dels processos que sistemàticament ha sigut postergat en gran part de les investigacions dutes a terme en el passat segle. No obstant això, al llarg de les dues o tres últimes dècades s'ha produït un increment exponencial en l'estudi del dit procés. Aquest avanç singular, rellevant en si mateix, ha donat lloc a una gran aglomeració de treballs, d'idees i de teories sobre l'emoció, i ha produït, entre altres coses, un ventall tan ampli de possibilitats que resulta pràcticament impossible prendre una panoràmica definida de l'emoció, tant quan se la considera com una resposta adaptativa, com quan se la considera com un procés bàsic. A això hi podem afegir la utilització de forma intercanviable dels distints termes i variables afectives que formen part dels processos afectius en general, entre les quals hi ha l'afecte, l'humor, l'emoció, o el sentiment. En el present treball intentarem delimitar algunes de les particularitats afectives que han propiciat seriosos debats i controvèrsies. Cert és que, en alguns casos, el tema continua sotmès a debat, per tant, la mateixa complexitat de l'assumpte dificulta seriosament concloure alguna cosa concreta. No obstant això, altres vegades, ha sigut la utilització incorrecta dels termes el que ha portat al desacord.

El propósito de este texto es presentar una propuesta de análisis para el estudio de las emociones que son trasmitidas en los medios de comunicación, particularmente en la prensa escrita. Los medios de comunicación propagan emociones, podríamos decir incluso que en algunos casos su objetivo es despertar emociones en las personas que los consumen. Es por tanto importante estudiar cómo estos medios, incitan, reproducen y difunden emociones en torno a problemáticas que atañen a un amplio público. La propuesta metodológica está construida a partir de algunos planteamientos de Friedrich Ungerer (1997) para el estudio de las emociones en los textos periodísticos, así como ciertos lineamientos metodológicos que Christian Plantin (1998, 2014) ha sugerido para el análisis discursivo de las emociones. Para ejemplificar dicha propuesta se ha trabajado con un corpus de notas y artículos periodísticos de dos periódicos nacionales de líneas editoriales distintas en relación con el caso de los 43 estudiantes desaparecidos de la Normal Rural de Ayotzinapa, México en septiembre de 2014. Palabras clave: emociones; medios de comunicación; prensa escrita; propuesta de análisis; Ayotzinapa.

Análisi dels discursos en mitjans de comunicació Informació Prèvia-És un coneixement circumscrit en les ciències socials basat en cinc característiques que la defineixen:-Provisionalitat: No és definitiu. Camp en constant evolució-Sistemacitat: mètode d'anàlisi quantitatiu i qualitatiu, coneixements amb estructures coherents i interrelacionades.-Explicativitat: Analitza i dona resposta a qualsevol plantejament esmentat prèviament-Objectivitat: Es una fita no consolidada i de difícil assosiació en ciències socials. degut a la subjectivitat en l'anàlisi i els estudis complexos que es relacionen amb aquestes ciències.-Interdisciplinarietat: moltes disciplinesen un mateix àmbit d'estudi. Anàlisi dels mitjans: Disciplina transversal enmarcada en les ciències social que estudia sistemàticament el discrus escrit i parlat enfocat a l'ús de la llengua com un fet comunicatiu i d'interacció en contextos cognitius, socials, polítics històrics i culturals. ·S'ha de tenir en compte l'acció vertebradora de les societats a través de la transmissió del coneixement que tenen els mitjans de comunicació i la forma i el contingut del discurs que es transmet. És una disciplina que s'ha d'entendre en teoria i pràctica. ·Mitjans de comunicació: factor imprescindible en les societats democràtiques, històricament construcció d'aquesta: Poder legislatiu, judicial i executiu.-Context privilegiat en el que ostenen una posició de quart poder en les democràcies. Molta importància alhora d'analitzar de forma òptima i detallada la construcció d'un discurs. L'impacte que tindrà en l'opinió pública permetrà l'anàlisi i entenement d'aquests discursos el rol determinant dels mitjans en una societat.-Construcció discurs: El transmés = disciplina periodística (recopilar i publicar informació relativa a l'actualitat) El constructor està obligat a transmetre'n alguns tendint sempre a l'Objectivitat, a través de fonts fiables d'informació, un bon periodista es podrà referir a diferents notícies que serien: Premsa escrita, ràdio, televisió i digital.

2009

Toda sociedad impone a sus miembros estándares normativos, jerarquías de objetos y comportamientos según una escala que va de lo material a lo espiritual. Sin embargo, desde hace un tiempo, con el aumento del consumo de lo simbólico, la integración cultural a partir de los estados nación ha sido desplazada por los medios de comunicación social, los cuales juegan un papel preponderante en la construcción de consensos sociales Los temas, informaciones, narraciones, encuadres o fragmentos que se muestran en ellos, reordenan y dan coherencia al mundo que habitamos y describen-producen lo que se acepta, cómo se acepta y la forma de comunicarlo. Particularmente, este artículo explora el papel de los medios en la construcción de la emotividad social que está en el origen de los patrones de comportamiento. A partir del análisis de algunas investigaciones se propone una reflexión sobre el papel de los medios en la construcción de representaciones, sentidos, marcos de interpretación y localización de la experiencia social.

2016

pot tenir diverses formes jurídiques: associació, fundació, cooperativa, etc. i es pot finançar a través de la col•laboració dels ciutadans, de les aportacions estatals i de la generació pròpia d'ingressos com per exemple mitjançant el merchandising-per exemple, la venta de vestimenta-o la realització d'esdeveniments. Es poden establir diferents tipologies d'ONG segons l'àmbit d'actuació, els objectius, el finançament, etc. Arango, Pérez i Sepúlveda (2011) 6 proposen la següent classificació:) ONG d'autodesenvolupament: busquen millorar la qualitat de vida de les comunitats amb pocs recursos econòmics, aprofitant al màxim els recursos que tenen a l'abast.